Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

El Reino sota la lupa, Sant Sebastià, Maniac (Netflix) i gran avanç de Sitges amb Carles Mir

Panorama general del programa

Episodi centrat en cinema actual i de gènere, amb una taula on es debat a fons sobre la pel·lícula espanyola "El Reino", es repassen els premis de Sant Sebastià, es recomana la minisèrie de Netflix Maniac i es fa un avanç extens del Festival de Sitges (història, convidats, activitats i tendències), amb el crític i presentador Carles Mir com a convidat destacat.

"El Reino es venia com a favorita a Sant Sebastià... i no li han donat cap premi."

Convidat i context

  • Carles Mir: presentador de cinema a BTV i veu autoritzada amb dècades de trajectòria (jurats, crítiques i ràdio).
  • Vincles amb Sitges des de l’adolescència i memòria viva del festival.

El Reino (Rodrigo Sorogoyen): crítica i debat

Expectatives i context industrial

  • Director: Rodrigo Sorogoyen (37 anys). Trayectoria prèvia: Estocolmo (2013), Que Dios nos perdone, Madre i televisió.
  • Producció: A3Media Cine (Atresmedia), amb rerefons del Grup Planeta (Antena 3, La Sexta, editorials, ràdio i premsa com La Razón i El Español).
  • Idea clau: ecosistema mediàtic potent que condiciona promoció i recepció.

Valoració crítica principal (posició més severa)

  • Tema gran, mirada petita: tracta la corrupció però es queda en la superfície.
  • Personatges percebuts com estereotips, sense profunditat ni progressió.
  • Sensació de fotografia falsa de l’Espanya real, “sense passat ni ideologia”.
  • Guió irregular i denúncia difusa; l’última escena sobre mitjans, tot i potent, es veu “manipulada”.
  • Comparatives:
  • -
  • Spotlight i Margin Call: exemples de rigor narratiu i abast universal.
  • -
  • "B, la pel·lícula" (B de Bárcenas): més valenta i precisa en la denúncia.

"És una fotografia falsa de l’Espanya real."

Contraargument i punts a favor que s’assenyalen

  • Bona factura tècnica: càmera, posada en escena i actors (especialment Antonio de la Torre).
  • Llegible pel públic espanyol: contextualment entenedora localment, encara que poc exportable.

Recepció a festivals i mercat

  • Sant Sebastià: no rep premis tot i la condició de favorita (interpretat com a separació entre hype i criteri del jurat).
  • Comercialment: es preveu que funcioni per promoció, repartiment i tema.

Subdebats vinculats

  • Dani de la Orden: trajectòria entre cinema personal i encàrrecs industrials (El pregón, El mejor verano de mi vida), i el rol de plataformes (Netflix) per a nous projectes.
  • Efecte col·lateral: temor que una aproximació superficial “vaciï” el tema de la corrupció a curt termini.

Festival de Sant Sebastià: resultats principals

  • Concha d’Or: Isaki Lacuesta per "Entre dos aguas" (segona Concha d’Or després de "Los pasos dobles").
  • Reconeixement a una gran actriu veterana (esmentada amb entusiasme a la taula).

Sèries: Maniac (Netflix)

Què és i per què destaca

  • Minisèrie de 10 capítols (25–45 min), direcció de Cary Joji Fukunaga; protagonitzada per Emma Stone i Jonah Hill.
  • Mescla de fantasia, ciència-ficció, drama i comèdia negra; estructura trencada i surrealista.

Punts clau

  • Primer capítol: desorientador per disseny (“no s’entén res”), però marca el to. Si el superes, enganxa.
  • Tema: assajos farmacològics amb tres pastilles i exploració de traumes/somnis.
  • Interpretacions molt sòlides; posada en escena pop amb ecos de 2001: una odissea de l’espai.

"La prova de foc és superar el primer capítol."

Festival de Sitges: memòria, convidats i activitats

Records i ADN de Sitges

  • Sitges, poble cinèfil: de 3 cinemes a l’hivern a 6 a l’estiu (amb jardins).
  • Anècdotes històriques: passis amb Anthony Perkins, cues kilomètriques, i l’impacte comunitari.

Edició actual (avanç destacat)

  • Convidats:
  • -
  • Tilda Swinton (gala d’inauguració).
  • -
  • Traci Lords, Nicolas Cage, Ed Harris.
  • -
  • M. Night Shyamalan, Peter Weir.
  • Obertura: nova "Suspiria" (remake d’Argento), advertint de gore i impacte físic a sala.
  • Altres noms i tendències: Gaspar Noé ("Climax", sexe/violència i experiments com Love 3D), debat sobre violència estilitzada vs. denúncia.

Activitats i ciutat en festa

  • Zombie Walk: maquillatge gratuït per centenars de participants.
  • Tasta de vins, projeccions a la fresca, concursos d’aparadors.
  • Gincana 2001: trobar el monòlit als aparadors (segells i premis).
  • Calendari extens: més de 300 títols (llargmetratges, curts, documentals, animació).

"Sitges és també una ciutat en mode festival: carrer, música, nits, i públic entregat."

Sales i repertori: el cas Fenomena

  • Fenomena (Barcelona): model de repertori + estrenes, gran pantalla i so de referència.
  • Programes: restauracions (p. ex., 2001), clàssics i cult (de Casablanca a Alien), nits temàtiques amb pizza i cervesa.
  • Figura de Nacho Cerdà i l’extrem ultra-gore d’"Aftermath" (com a peça de debat estètic i límits).
  • Revisitacions de Wes Anderson ("Rushmore", "The Life Aquatic"): estètica poderosa, recepció desigual dels guions.

Cloenda

  • Agradiments a Carles Mir i avanç del proper programa: conversa sobre el quart poder.

Idees força

  • El Reino divideix: tècnicament solvent, però amb guió qüestionat i denúncia percebuda com poc valenta.
  • Sant Sebastià referma criteri propi (premi a Lacuesta); l’hype no sempre es tradueix en palmarès.
  • Maniac: risc formal en TV premium, amb actors en estat de gràcia.
  • Sitges: més que un festival, ecosistema cultural que celebra el gènere i la comunitat.