Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

El so al cinema: partitura sonora, memòria auditiva i l’ofici del sonidista — d’Estiu 1993 a Zama i 30 lumes

Tema central: el so com a partitura del cinema

Idea clau: el so en cinema no és només música; és una partitura sonora que integra diàlegs, ambients, silencis, sorolls i música per construir sentit, ritme i punt de vista.

  • El programa reivindica el sonidista com a creador, no com a “tècnic”, i proposa treballar el so i la música com un únic “món sonor”.
  • S’explora la sinestèsia (el so que evoca colors, olors, tactes) i com el so pot “fer veure” d’una manera nova allò que la imatge mostra.
  • El so “construeix el temps” de la imatge i pot instal·lar el punt de vista (per exemple, escoltar el món com l’escolta una nena protagonista).

"Me gusta el lugar donde la música se convierte en sonido y el sonido se convierte en música" "El sonido… está hecho para atravesar el alma del espectador"

Procés creatiu i mètode de treball

Des del guió: el “guió sonor”

  • Treball ideal des de la fase de guió, redactant un guió sonor en paral·lel (amb intencions, ritmes i textures).
  • Pregunta clau a direcció:

"¿Qué pasaría si no hay música en esta película? ¿Qué perdería?"

Fusió so–música

  • Evitar compartiments estancs: el “disseny de so” i la música es composen plegats.
  • El so no és preciosista per se; ha d’estar al servei del tema i de l’emoció, no de la tècnica.

Direcció, confiança i llibertat

  • La confiança del director/a en els col·laboradors (ex. Bertrand Tavernier, Henri Texier) allibera solucions sonores orgàniques.
  • En projectes experimentals (Isaki Lacuesta), es busca l’“espectador actiu” i la co-creació de sentit.

Casos i exemples destacats

Estiu 1993 (Carla Simón)

  • So discret i íntim que segueix la mirada i la distància emocional de la Frida.
  • L’ambentació rural i la gestió de la distància sonora construeixen el dol silenciós.

Yuli i el “so simbòlic”

  • Cop de peu en un teatre buit o el crac d’una cadira en tensió: sonoritats que actuen com a símbols narratius.
  • Fil continu amb l’exemple clàssic de Pudovkin: un gest de dolor “s’escolta” per les botes que cruixen.

Zama (Lucrecia Martel)

  • “Selva prefabricada” com a sinfonia contemporània: el so crea present, no arqueologia.
  • Introducció del theremin amb sentit dins l’univers del film.
  • Exemple paradigmàtic de “partitura sonora” integrada.

30 lumes (Diana Toucedo)

  • Experiència quasi 4D: la pluja enregistrada amb una cura hipnòtica activa memòria i cos.
  • Continuïtat en projectes futurs (Puerto Deseado; nova coescriptura amb Toucedo) i direcció pròpia de la convidada.

O que arde

  • El silenci i el paisatge sonor com a arquitectura emocional; recordatori que

"El cine mudo nunca fue mudo".

Ofici del so i reptes

Sonidista i microfonista

  • El sonidista és creador de partitura sonora.
  • El/la microfonista (perxa) és l’artista del set: invertir en una bona perxa és més efectiu que en més aparells si la col·locació és pobra.

Per què a vegades no s’entén el diàleg?

  • Factors combinats: dicció i projecció vocal d’actors, rodatges massa ràpids, localitzacions sorolloses, i la falsa idea industrial que “oïr-ho tot molt a prop del micròfon” és “oïr bé”.
  • La llengua i la ressonància (ex. timbres de francès/castellà) també incideixen.

Memòria sonora i escolta crítica

  • Projecte de llibre i pràctica docent sobre memòria sonora: exercicis per rescatar sons personals i convertir-los en un banc creatiu interior.
  • Pràctica d’“escoltar la vida” abans d’aixecar-se: tornar a calibrar l’orella i el cos.
  • El so, com a vibració, arriba abans al cos que la imatge al cervell; d’aquí la seva potència emocional.
  • Crida a una escolta crítica davant estils industrials imposats i l’era de consum accelerat.

Noms propis i referències

  • Sonidistes i muntatge de so: Amanda Villavieja, Fabiola Ordoyo, Vero Font, Jonathan Barth.
  • Escola de San Antonio de los Baños (Cuba) i mestratge d’Antoine Bonfanti.
  • Filmografia citada: Te doy mis ojos, Yuli, Jul(i), Estiu 1993, Caníbal, Zama, O que arde, 30 lumes, Cara cremada, Entre dos aguas…

Tancament

  • Escolta final: "Barte", peça sorgida d’un encàrrec d’ARTE per sonoritzar el primer llargmetratge armeni mut.
  • Avanç: proper convidat, Xavier Bax, per parlar de programació de cinema asiàtic.