El turment i l’èxtasi: Miquel Àngel, Juli II i la “terribilitat” + repàs als Premis Gaudí

Cinema sense condicions. Fins demà. I creo Dios al hombre a imagen suya, a imagen de Dios lo creo. Y los creo varón y hembra, y los bendijo. Hola, bona tarda. Bé, aquesta meravellosa música composada per Àlex Nord ens introdueix en la pel·lícula d'avui. Però, abans que res, bona tarda. Biel, com estàs? Bona tarda, molt bé. Bé, molt bé. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. Què tal? Molt bé. Estupendo. Bona tarda, Ignasi. Hola, què tal? Bona tarda. I el que us parla, Pep Armengol, hem iniciat, com deia el programa, amb un fragment de la banda sonora del clàssic de la setmana, amb aquest cas a proposta de l'Ignasi, que és El turment i l'èxtasi, de Carol Reed, 1965, de 139 minuts, ja ho veus, amb una banda sonora d'Àlex Nord. Molt bé. Ignasi, tu tens la paraula, perquè tu l'has proposat. Doncs sí. Bé, és una pel·lícula que, des que la vaig veure quan era un tendre infant per la tele, amb la lli negra, la qual cosa és un crimet, perquè, evidentment, un dels aspectes importants és el color de luxe, que no deixa de ser Itzman Color, és a dir, Kodak, però és una pel·lícula que em va impressionar. I, evidentment, després, quan m'ha interessat més la història de l'art, òbviament, és una pel·lícula que la trobo, malgrat que, evidentment, no deixa de ser un producte de Hollywood, la trobo molt interessant. Segurament, perquè està inspirada, es basa parcialment, en una novel·la de 650 pàgines, que, precisament, es diu així, Diagoni and the Ecstasy, referint-se, evidentment, al que, pressupostadament, sentia Miquel Àngel. La pel·lícula va sobre Miquel Àngel, i, particularment, perquè la novel·la, evidentment, és la vida. La novel·la és la vida de Miquel Àngel. És realment una... Clar, com a tal novel·la, hi haurà coses ficcionades, però és una lliçó d'història. 650 pàgines. Està aviat dit, eh? És una novel·la extremadament llarga. Abans comentàvem amb l'Anastasi que, en aquesta època, tu recordaràs també, bé, ets més jove, però era bastant freqüent i tenia molt èxit, eren bestsellers, novel·les de tipus històric. Sí, sí, sí, evidentment. O sigui, Kuobadis, per exemple, estaria en aquesta línia. La pel·lícula aquella sobre els faraons, com es deia? Tierra de faraones. No, Sino el Egipcio. Ah, Sino el Egipcio. De Gualtari. És una novel·la de Miquel Gualtari. Vull dir que estava en línia amb aquestes grans novel·les. Estava en la línia i el Chilton Heston, en les seves memòries, parla que quan es va presentar la pel·lícula, la gent, una oversió salvatge, la gent es va aixecar bastant, no sé quant de temps aplaudint i tal, i després va ser un fracàs comercial. Ah, sí? Això no sabia quina repercussió havia tingut. Va ser un fracàs comercial perquè en una... A veure, la pel·lícula forçosament havia de costar. No he pogut trobar el budget, el pressupost exacte, però si en una primera tongada, quan s'estrena, només recuperen 4 milions de dòlars i uns mesos després acaben arrodonint amb l'explotació a l'estranger. 8 milions més, és a dir, 8 més 4 fa 12. I resulta que la Fox admet que li va sortir perdent més de 5 milions de dòlars, és evident que això se'n va gairebé als 20 milions de... Cosa que no és d'estranyar, perquè és que van reproduir la capilla Sixtina, la pel·lícula se centra només en aquesta part de la novel·la, és a dir, tot el que va significar pintar el sostre de la capilla Sixtina. Al final, el Juli II es permet el luxe de dir, home, hauríem de fer alguna cosa allà on després hi ha el judici final, però sembla ser que això més aviat és un projecte de Climent Seté, que era un altre Medici, uns quants papes més endavant, dos o tres papes més endavant, el que gairebé 30 anys després, entre 25 i 30, li proposa a Miquel Àngel de fer una altra tasca titànica. En realitat, la pel·lícula parla de l'altitànic, que evidentment va estar segur pintar el sostre de la capilla Sixtina, però és que el judici final, diguem-ne que ell solet, ja treu absolutament el cinglot. Jo crec que Miquel Àngel, i tal com reflecteix la pel·lícula, encara ho endivines més, si hagués pogut, hagués estat director de cinema, i de cinema colossal, és a dir, de peplums, de l'origen del cinema, que es comença amb peplums i amb pel·lícules bíbliques. Bé, ell es basava molt en la Bíblia. Sí, sí, no. La Bíblania. Els seus personatges, no, però tot... Ja ha sigut un grífit, diguem-ne. Fins i tot amb l'escultura. Sí. Esculpia personatges bíblics. Sí, sí, sí. I pintava esculpint. I Moixas, Miquel Àngel... Sí, sí, sí. No, però ho dic perquè ja va s'ha dit, que com el sabeu és un autor contemporani que va fer l'Esvite, no?, 30 vides de pintors i d'artistes, tots ells ja gairebé finats. Em sembla que quan es va editar només Miquel Àngel estava encara viu. Doncs ell parla... Hi ha un concepte que a mi em fascina, no?, que és la terribilitat. La terribilitat, Bassari la deia, referint-se a justament la monumentalitat, és a dir, el sentit enorme dantesc de l'art de Miquel Àngel. i, evidentment, una capella amb nou episodis del Gènesí, més, evidentment... Els separadors, diguem, els separadors... Sí, els separadors, els profetes... Els 12 apòstols. Les civiles... No, els apòstols era el programa inicial, però es veu que va ser un dels objectes de discussió dels molts, perquè la pel·lícula tracta, sobretot, d'un personatge històricament fascinant, que és Juli II, el papa Juli II, i de Miquel Àngel, dues personalitats fortíssimes. Miquel Àngel, segons Bassari, va arribar a llençar-li de tot al papa, perquè el papa volia veure... Miquel Àngel ho tenia tancat, no volia que ningú veiés l'obra. I el papa es va colar, i Miquel Àngel ho va veure, i li va començar a llençar taules de fusta, de pots de pintura, li va llençar de tot. A continuació ho va fugir, perquè evidentment va tema... La ira del papa. La ira del papa que el va perdonar. Però la terribilitat, és a dir, aquest sentit dantesc... Clar, Miquel Àngel era manierista i totalment dominat pel pensament neoplatònic, i per tant, totes les seves escultures, tot el que feia, estava a mig camí entre l'atenció i el moviment. Tot es mou, tot, absolutament. I la veritat és que si alguna vegada... Heu estat, suposo que la capella Sixtina. Si alguna cosa provoca impressió quan mires a dalt, és que sembla que les figures estan a punt de caure del damunt. És a dir, el que passa en el sostre de la capella Sixtina és d'entès, perquè a banda de ser figures pintades per el que més aviat són esculpides, aquí hi ha un tema que l'escriptor es queixa, que la pel·lícula no tracta prou, però jo crec que sí que ho tracta, que és el fet que Miquel Àngel es nega. Jo soc escultor. Per mi la pintura és una cosa menor, justament el contrari del que pensava Leonardo da Vinci, que per Leonardo da Vinci l'important era la pintura i l'escultura era una tasca bruta, i una tasca no pròpia d'un intel·lectual. Però l'escriptor, l'Irving Stone, curiosament es diu Stone. Es diu Stone, sí, sí, una anotació. No que s'ho tenia en compte. Es queixava que aquest aspecte no estava prou tractat. Potser per això, ja d'aquests 12 minuts inicials, abans de començar la pel·lícula, que és un documental perfecte, meravellosament fotografiat, amb sistema Todau, i amb el color aquest de luxe, és un goig. veure això en pantalla gran. Segurament, sí. De veritat, és a dir, ara parlem de la maravella, de la fotografia digital, com aconsegueix realment determinades coses, no? O un documental que tu també vas veure en el Barcelona Film sobre Michelangelo, estava filmat en 4K, i es veia gairebé que els poros del marbre del David es veien. Però, us ho juro, la fotografia d'aquesta pel·lícula és extraordinària. És el director de fotografia... Leon Chamroy. Exacte. A veure, que és un director que, bueno, a veure, tots són primeres figures. És el director del Planeta de los Simios, del Cardenal, de Cleopatra. Això que deies abans, és veritat, és una època en què s'adapten moltes novel·les històriques, històriques, però Cleopatra va ser un fracàs que gairebé enfonsa la Fox. Jo no acabo d'entendre... Això passava l'any 63. Cleopatra gairebé envia l'estudi a Peripanteres, que es diu... És a dir, s'arruïnen. Jo no acabo d'entendre com l'any 63 mateix, en què hi ha aquest desastre econòmic, va i compren el guió que es basa en la novel·la de l'Irving Stone d'un altre gran, el Philip Dune, que ha fet història, ha fet missió en Sinuel Egipcio, precisament és l'adaptador de La túnica sagrada, La mujer pirata, El beso de la mort. Un gran guionista, no? No acabo d'entendre com la Fox s'arrisca a fer una altra novel·la de caire més aviat històric i amb un poci intel·lectual impressionant, perquè si alguna cosa té bona a la pel·lícula, obra de Dune, evidentment, són els diàlegs. Tenen una... Això ho comentava... Tenen una alçada intel·lectual de primer ordre. Una de les coses fortes, un dels punts forts de la pel·lícula. Perquè jo et diré una cosa, ho comentàvem també amb l'Anastàcia abans, jo crec que el fracàs comercial va ser perquè de cara al públic hi havia poca guerra, poc amor i molt... i molt tant d'ami, saps? Molta vestida. Molta vestida. Molta vestida. Però clar, té la... De fet, la pel·lícula participa de la terribilitat de Miquel Àngel. Sí, sí. Tot a ella... De magnituds... Tot a ella és enorme. De magnituds coses. La única cosa que a mi m'hauria encantat és veure el xinexità van reproduir la Capella Sixtina, òbviament. Tot i que després m'he sorprès molt llegint que el Vaticà estava disposat a deixar que filmessin amb l'autèntica Capella Sixtina, una cosa que avui dia és impensable. Pensable, totalment. Avui dia no donarien permís ni borratxos. però es veu que sí, que el Vaticà estava disposat a deixar que es filmés. Bueno, perquè el Vaticà a lo millor va veure que hi havia dòlars. Exacte, alguna qüestió d'aquesta. I més clar, l'any 65 que s'estrena, bueno, es va rodar a tornar al 64 però s'estrena al 65. Sí, que és el 400 aniversari per cert de la mort de Miquel Àngel. Potser aquesta va ser l'oportunitat que van tenir de dir, anem-la a fer ara perquè si no ja no la farem mai més i realment això els va forçar a fer-la en un període que no tocava fer aquesta pel·lícula perquè realment el fracàs de l'anterior que has comentat tu i tot feia pronosticar que podria ser un altre fracàs. Evidentment, el Zanuc pare és el que està rere de la producció executiva de la pel·lícula. Vull dir que és una cosa absolutament sorprenent però el resultat és que és una pel·lícula que té evidentment algú pot pensar però sí, però té una mica de cartó o pedra, no? Bueno, no tant, jo trobo que la reproducció que vam fer a Txinecità de la Capella Sextina és de primer ordre, perdó, de primer ordre. Això segur, això segur. Si algú pots detectar potser són els dibuixos, els paintings aquests amb sobrevidre en alguns moments de la construcció, el procés de construcció del propi Vaticà, és a dir, en algun moment estem veient un espai que encara no és res i llavors davant sí que tenim el Vaticà com es va construint. Això, l'obra de Bramante en aquest cas. Aquesta és la part feble perquè sempre es veu al mateix angle. Sí, més sempre veu el mateix angle. És a dir, estan fent Sant Pere del Vaticà, iniciat per Bramante que per cert ell vol endullar el seu guetani perquè també és de la... Bueno, Bramante no era ben bé d'Urbino però com que es va desplaçar a Urbino a estudiar i a preparar-se doncs allà va acabar coneixent Rafael i clar, se l'emporta cap al Vaticà que fa les habitacions de Juli II són on hi ha l'acadèmia amb Plató i Aristòtil. Bueno, són una altra meravella. Segur. Escolti molt fresc, però haig de dir-ho, fa poc que he estat a Roma i evidentment... L'he vist en el passat. Evidentment és que et caus a terra t'agafa la síndrome d'Estet Del i alguna cosa més. Perquè realment són execucions de gegants. Gegants. Són gegants. I evidentment Miguel Àngel és el primer dels gegants. Jo m'atreviria a dir perquè és que aquest home fins i tot en l'època que s'estava construint Sant Pere ell d'arquitectura no en tenia ni un borrall i de pintar el fresc tampoc. Com que ell va estar sota la xupluc del Llorenç de Mèdicis a Florància va conèixer gent que va acabar esdevenint grans mestres del fresc. Se'ls emporta cap a la capella Sixtina i en quatre dies en quatre dies aprenc com fer-ho. Vull dir... És... I... la volta la cúpula de Sant Pere del Vaticà és d'ell quan ja és un home molt gran ja té 70 anys però és capaç encara de fer de dissenyar i fer la cúpula. És que és increïble no tenia ni idea d'arquitectura i acaba fent la cúpula que és el primer que es veu quan arrenca la pel·lícula no? El primer que es veu és la... Són genis del Renaixement com és el Leonardo va ser el Cinquecento italià és un puny a part amb la història de la cultura i sobretot amb la història de... de... de lo que és el... lo artístic. De les bellesars de les bellesars en aquest sentit dona i aquesta en concret de pintura i d'escultura per suposar... Escultura i pintura. Hi ha una escena... Juli II perquè tot s'ha de dir el... evidentment Miquel Àngel que en algun moment no sé si fa algun comentari és un artista per tant depèn en aquella època depenia dels mecenes no? I tant. Podien ser banquers podien ser comerciants els Medici evidentment que eren una cosa i l'altra totes o podien ser evidentment encàrrecs de l'església no? Però clar aquesta cosa tan tan potent de Miquel Àngel és indescriptible no? Vull dir absolutament fora de sèrie. Teotones a mi em va recordar en algun moment i crec que és la conversa que tenen en un moment determinat Rafael i Miquel Àngel que el que li explica a Rafael del que s'ha de fer per fer una obra de creació pròpia em va recordar molt tot el que li anava dient hauràs de sotmetre't als desitjos de gent que no sé què ell mateix està parlant que està la gent que ve a veure l'obra són veritables imbècils que no poden jutjar i encara estan a llars cardenals cadascú dient la seva tot això m'ha recordat molt també el món del cinema aquestes grans produccions que s'han fet Còpola el que va arribar a patir per fer Apocalips Now per exemple o altres grans pel·lícules el tipus de llenguatge és diferent que ja no es parla de mecenes però el tipus de mecànica de la dificultat sempre del creador d'avançar en un mar procelós de dificultats i hem de tirar enrere i ara tiro endavant però haig de parar la pel·lícula no sé quant temps estic pensant en Apocalips no en concret eh ara home és una cosa evidentment per això Cúbric quan va poder va dir jo jo m'ho produeixo jo m'ho faig i ja està de fer Miguel Àngel Dunidó que anava bastant pel seu compte tot i que sí bueno però a veure però Juli era important com discutia el preu també el regateig és que Juli II no pagava esclar està mantenint està a les guerres italianes que es diuen de l'època endarreriments com fan els governs ara exacte exacte bueno no cobrava mai de fet es veu però si m'està cobrant el lloguer de la casa que estic ocupant això li descomptava i li descomptava però és que no havia cobrat encara els sis mesos que portava fent la cosa Juli II és una figura fascinant perquè vol fer l'església gran vol fer l'església un poder terrenal absolutament és a dir evidentment en nom de Déu però els estats pontificis ocupaven tota la part central d'Itàlia té el problema de França té el problema de França bé i després té el problema de tot perquè evidentment primer ja la lliga l'enemic és França però després que aconsegueixen retenir França aleshores el sacro imperi germànic s'eligirà en contra altres ciutats d'Itàlia i els espanyols què diuen exacte els espanyols i arriben tard com sempre els espanyols es fan l'horni els espanyols no ens ficarem amb aquests temes però clar era un gran mecenes perquè de fet Sant Pere del Vaticà s'inicia per Juli II la capella Sixtina s'inicia per Juli II la col·lecció inicial que acabarà després formant part dels museus vaticans en aquell moment els museus encara no existien òbviament però la Conte el fa venir al Vaticà quan descobreixen la Conte el fa venir al Vaticà Juli II la Conte i el Torse de Belvedere són dues peces arquitectòniques que estan als museus vaticans que són un referent permanent de Miquel Àngel Miquel Àngel tenia dues particularitats estudiava l'escultura clàssica helènica en aquest cas pràcticament perquè la Conte encara que no se sap ben bé de quan és es parla del 200 al 25 abans de Cris està clar que és una escultura que deu molt a la tradició helènica i l'helenisme és un estil de la Grècia post-clàssica és a dir evidentment de l'època d'Alexandre Magna que precisament les figures tenen els rostres són expressius els cossos estan tensos o estan amb una acció imminent una cosa que la té el manierisme de Miquel Àngel la té no? la pel·lícula hi ha altres aspectes que no tracta com és l'homosexualitat evident de Miquel Àngel sí però queda una mica evident no ho és insinuada amb el rebuig que té davant del sexe femení sí l'incapacitat d'estimar la seva incapacitat d'estimar aquí l'abasteixen que és una incapacitat d'estimar perquè en realitat l'amor l'amor és la el que pròpiament el condueix amb el que els altres seria un acte sexual amb elles l'acte creatiu sí això està bé però amaga segurament si la pel·lícula estàs feta ara en aquest sentit seria molt més explícita i no es posaria la crossa del paper de la Medici que queda una mica sí perquè no va passar de ser una amistat era una de les filles de Llorenç el magnífic la com Tecina que la pel·lícula li diuen Tecina però evidentment la Tecina estava allà a casa del seu pare i evidentment està clar que Miquel Àngel la va conèixer però d'això a suposar un enamorament per part de la Comtecina majúscul doncs és una de les llicències però quan ell té la inspiració per fer la Capella Sixtina també que li planteggi quan el Juli II estava a punt d'entrar en batalla a mi em va recordar l'Apocalipsis IX el Robert Duval que està petant bombes i de tot i ell està preocupat pel surfic el Juli II el Juli II està a punt de és el paper de Robert Duval és que vaig pensar ben vist això vaig pensar en Apocalipsis IX perquè dius és el mateix està a punt d'entrar en batalla i està aquí discutint el programa del Gènesis Santidà Santidà Santidà tenim-nos que entrar en guerra i ell diu a veure tu però de totes les formes com volia entendre no m'emprenyis acaba de tenir l'epifania aquella que és maca l'epifania que té a dalt de la muntanya fugint a Carrara dels propis dels senyors del papa que li venen el venen a detindre i a dalt de la muntanya veu aquells núvols aquestes imatges paranoiques de Dalí també el tall de música aquest és d'aquest moment que a mi em sembla genial perquè els dibuixos els núvols aquells que dibuixen les dues cares que després ciran al judici o a la creació sí, sí fantàstic home hi ha l'escena aquella que quan el busquen perquè ell ha fugit ha desaparegut no? vull dir va anar un prostíbul i la prostituta del prostíbul es posa a riure bueno desaforadament a cor que vols a cor que vols a cor que vols a cor que vols en el sentit que però Miquel Àngel aquí no clar vulguis que no és una insinuació sí per això dic d'alguna manera però molt sutil tens raó jo no vaig pillar però tens raó de tota manera hi ha una observació de caire històric és a dir en realitat Miquel Àngel era sentia atracció per la bellesa masculina no hi ha dubte però de manera subliminal és a dir de fet ell no feia sexe no no sembla perquè si s'hagués sabut que realment s'anava al llit amb homes l'haguessin cremat vull dir en aquest sentit la cosa era és a dir Juli II podia tolerar moltes coses de Miquel Àngel però curiosament aquests aspectes dins dels és que ni Juli II a més és que el mateix Juli II era molt familiar exacte exacte exacte era un guerrer posat a papa però és que no hauria pogut perquè s'estan barallant es llencen coses es diuen de tot però en realitat Juli II si alguna cosa deixa clara la pel·lícula és que és el protector de Miquel Àngel perquè hi ha molts moments en què si arriba a ser pels cardinals ja l'hagués inforregit i el domina perquè Miquel Àngel encara que resisteix i tal però acaba fent sempre el que diu el que vol Juli II de Juli II deuria ser un peça impressionant i la novel·la i la pel·lícula jo crec que això ho transmeten i fan de la figura de Juli II realment un papa molt interessant als ulls actuals jo no sé què penses tu però per mi la figura de Juli II la interpretació de Rex Harrison és més potent que la de Charlton Heston amb Miquel Àngel amb aquesta pel·lícula probablement de fet Rex Harrison a les seves memòries diu no és que la pel·lícula va de Juli II però no de Miquel Àngel ells dos també estenien porten l'aigua el seu molí no s'aguantaven i després però el Charlton Heston mira hasta m'atreviria a dir una cosa perquè de la forma que és ell és de l'acció del club del club del club el fet el fet que no el posin com un home que també és un campió davant de les dones com és realment el personatge el devia llestrar una mica també i llavors jo el veig a vegades en moments d'interpretació que no està amb la convicció i lo sobrat que el veus que va Rex Harrison doncs és curiós perquè Rex Harrison segons segons diu i confessa es posava Charlton Heston era una torre realment era un paio que no sé si no media metre 90 poc hauria de faltar i en Rex Harrison clar era més baixet tenia una alçada més normaleta doncs estava complexat per l'alçada del Charlton Heston i el Rex Harrison es posava plantilles per dins plantilles el Humphrey Bogart directament portava unes alces així de grosses realment de quasi 17-17 centímetres perquè l'alum bacal era més alta que ell això no ho podia ser exacte ara no en Rex Harrison home en Rex Harrison és clarament un actor venia de Cleopatra que feia 4 dies que per cert hi haurà votat al principi quan comença la pel·lícula després dels 12 minuts de documental magistral jo només pel documental surten totes les peces està molt ben explicat molt ben filmada posa un context a l'espectador però com comença la pel·lícula amb un sentit dinàmic brutal el Carol Reed que no hem parlat del director no és veritat i és el director del tercer hombre però el Carol Reed segurament per indicació del guió però comença amb Carrara amb un bloc que després serà el Moisés perquè ho sabem després és el bloc del Moisés és extraordinari com el transporten com han de fugir els que el transporten perquè el papa s'està estan en plena guerra s'està barallant amb l'exèrcit X perquè tampoc els serveixen molts exèrcits estranys perquè de vegades les ciutats d'Itàlia també es barallaven amb el papa segurament era una d'aquestes perquè estan allà amb una ciutat i tal bueno finalment la peça arriba i el Bramante parla que és un dia festiu el papa torna de la batalla que l'ha guanyat i què fas tu aquí esculpint i el Miquel Àngel que és un dels aspectes que li interessa molt a l'escriptor el Miquel Àngel sempre tenia pressa tenia angoixa evidentment més prenia el seu temps però veia la feina que li quedava i això li generava una mena de no és que ell dormia a la vestida està bé no el feien baixar ni en fuma i aleshores diu no tinc temps no tinc temps per rebre el papa i tal mira la pedra en aquell moment arriba el bloc que serà el Moïsès aquí dins hi és Moïsès i recordem que el Chalton Heston va fer de Moïsès a los diez t'ho volia dir a mi aquí dins de ser Moïsès i aquí dic aquí està Moïsès és una voltant és una voltant no sí, ho feien nou anys feia nou anys una referència la referència era clara escolteu bueno res coset com ho tenim això podem comentar alguna cosa mira jo només vull dir una cosa digue digue i l'altra estic segur que la diràs tu perquè ho hem comentat dalt i prefereixo que la diguis tu però a mi va bé a veure la pel·lícula està plena de moments intensos i de diàlegs molt bons és a dir aquí la feina de Philip Dune adaptant és genial no hi ha dubte segur però hi ha una cosa i és que quan el Charlton Heston hi ha un moment a la meitat de la pel·lícula va no sé si és el prostíbul o és una festa i tal i el tio es posa en un racó i comença a prendre apunts del natural sí escolta a mi jo em va semblar genial sí perquè moltes vegades en una pel·lícula d'aquestes de caire històric es va cap a lo suntuós cap a lo impressionant molt evident a empatar l'espectador i en canvi aquí es baixa el detall de la importància que té pel creador agafar la seva llibreteta com segueix sent ara encara amb els creadors que els pintors que realment són de rasa i això hòstia van pel carrer aquí un moment que em vaia fer aquest gos o aquesta senyora aquest moment a mi em va semblar hòstia d'una sensibilitat important i suposo que aquí té molta culpa entre cometes Carol Reed de fet clar està allà a la taverna aquesta prenent apunts del natural d'un home vell perquè està buscant el rostre dels apòstols perquè ell comença el programa dels apòstols i després s'ho carrega i quan hi ha l'anècdota aquella del vi que això probablement és de l'Irving Stone que li porten vi i es queixa al taverna i li diu aquest vi està agri aleshores clar ell no s'ho creu el taverna ho prena efectivament està agri diu el que no serveix gens-ho no sé què i aleshores ho aprofita i diu s'ha acabat dels apòstols aquí i aleshores és allò del que si no n'he vèr-ho he ben trobat exacte no evidentment que hi ha coses que home no era sí no no ha sigut una per mi ha sigut tot una tot una tot un aparentatge el que heu explicat perquè moltes coses d'aquestes que jo no sabia diguem la part historiadora teva sempre aporta aquest contingut que evidentment jo vaig suspendre història de preu és un relat que acompanya molt aquest tipus de pel·ligua jo volia fer una nota culta més culta encara diguem que és que és una novel·la la novel·la del Matías Enard Matías Enard que és un escriptor francès de gran predicament al territori francès ja sabeu que la seva gent la tracta molt bé i Matías Enard és un d'aquests homes que porta vint i pico d'anys vintidós vintitrés anys sent una persona molt ben tractada pels francesos és un home molt parciat ha guanyat diversos concurs d'aquest premi literari tan important i és un home que ha escrit una novel·la que es diu exactament Hablatles de Batalles de Reyes i Elefantes editat per Mondadori el 2011 i jo la vaig llegir amb la demanda de la meva companya que em va dir Anastasia has de llegir aquesta novel·la és una novel·la que t'interessarà molt i tal que en la pel·lícula no, evidentment no es parla d'aquesta novel·la però sí es parla del fet que hi ha d'aquest que és just quan rep l'encàrrec Miquel Àngel de pintar la capella Sixtina li arriba un encàrrec del sultà de Turquia sí, el pont de Constantinoble que és de construir el pont del cuerno d'oro sí, sí i aquesta novel·la del Matías Anar el que fa és elaborar tota una teoria és a dir la novel·la es basa en pura teoria i a l'ocubració de què hagués passat si realment ell va arribar a tenir contacte amb aquest sultà el pont no es va arribar a construir mai no, i el va cobrar i a la pel·lícula diuen que va tornar als calés perquè el Juli II que sempre va escorant de pasta diu no tornis aquests calés i a l'altre li diu massa tard ja s'han tornat això no recordo ara la novel·la ja fa temps que la vaig llegir i no recordo exactament si es parla d'aquell treuament ell se'n devia cobrar més el tur que era molt esplèndid i el va estar apretant fins al final és una novel·la molt interessant que us asseguro que és no complementària perquè va per un altre territori absolutament creatiu totalment diferent però sí que presenta un Miquel Àngel molt diferent i sí que sí que en allí toca el tema de l'homosexualitat en allí sí que hi ha una sèrie de companys d'amics i tal que es mouen en el territori aquest de l'homosexualitat a la diguem a l'homana que també es donava en aquell cas molt aquesta promiscuitat entre homes i tal i en allí sí que surt aquesta dada aquesta dada és una novel·la molt molt interessant és més jo diria que no es podria descartar un punt de misogínia també amb Miquel Àngel pot ser no se li coneix això perquè és que estava absolutament absorbit pel neoplatonisme que com el seu nom indica és un corrent de pensament que neix al segle II després de Crist i que evidentment a l'acord de Llorenç el Magnífic hi havia dos pensadors un d'ells Pico de la Mirandola i tal que van influir sobre Miquel Àngel hi ha un punt interessant el neoplatonisme no és exactament el platonisme perquè el platonisme parla que el món real és justament un ombra és com un espectre i que en realitat exacte és el mite de la cova i que en realitat el món real és un món excel superior que on del qual nosaltres només podem albinar les ombres pràcticament no veiem no podem accedir-hi això és un anel exacte el neoplatonisme no el neoplatonisme parla de tres nivells l'últim l'ànima és justament el més terrenal d'ells i el més excels aquest món platònic de perfecció i de bellesa és el món de Déu que li diuen l'ú l'unitat l'ú és el món excels el qual tot artista que creu en les idees neoplatòniques doncs aspira aleshores esclar ell sublima ell diu a través de la bellesa podem arribar a l'ú a través de la bellesa podem arribar a aquesta cota clar estem parlant d'idealisme no d'una mental de que lleig és el món real i que meravellós és aquest món de l'ú aquesta extracció aquesta extracció de la bellesa de la perfecció i ell en aquest sentit s'explica la seva lluita per el perfeccionisme per això estudia tant jo dic això de la misogínia perquè hi ha un moment en què li tiren en cara per què no si vol reproduir reproduir la creació de Déu Déu va crear l'home i la dona perquè no poses dona i diu no perquè Déu va crear l'home la dona la va crear d'una costella d'una costella d'una costella d'aquest punt a mi em va semblar que era i d'avui és políticament molt incorrecte molt incorrecte i de fet hi ha crítics d'art que diuen és que Miquel Àngel clar es fixava va estudiar cadàvers al Santo Espíritu em sembla que és a Florència va evidentment admirava les escultures gregues i les escultures romanes i que eren uns referents no? bé ell la dona en respecte a la dona com si hi haguessin poques dones hi ha una pietà meravellosa el que vull dir ell es fixava en la musculatura perquè es veu que dominava els adessos no? han observat que els músculs són exactament tal com són en el cos humà no? que només es poden reproduir amb un determinat gest d'esforç gest i ell ell es clavava clar o sigui per tant té un cantó de realisme perquè és un home que observa però com que està dominat els seus cossos són realistes però clar són perfectes perquè anem a aquest món ideal aquest món absolut sublim i per tant els cossos han de ser tots vells vells amb ve alta vull dir i alguns crítics han observat que bueno la capella sextina que evidentment és pintura però és com si esculpíssim perquè són figures que semblen que surtin les figures femenines semblen masculines diu estan masculinitzades per tant és evident que el referent de Miquel Àngel és sempre el cos de l'home sublimat sublimat i si l'apretes com Juli II i diu però aquest cos d'Adam tan perfecte tan esplèndid i tal diu sí perquè Déu va fer l'home a la seva imatge i semblança per tant té que ser perfecte i ja està tu solvente per aquí però en realitat ell el que buscava és això que dius tu aquesta sublimació el perfeccionament l'arribar al Nirvana vull dir partir-ho per entendre'ns en termes així més orientals és aquest món idíl·lic on tothom és us recomanem la bellesa no és el que regna us recomanem que feu una visita per el torment i l'excesi perquè realment estrobareu a filmen a filmen la podeu trobar i veureu com és una pel·lícula que tal com ens ha explicat sobretot l'Ignasi és una entrada al cinquecento italià i el renaixement importantíssima tan històrica com creativament ara jo diria que és una petita meravella és un redescobriment anem a coses més mundanes i més properes com és per exemple que el diumenge dia 4 a les 10 de la nit es va celebrar el Caixa Fòrum la disena la la la la la la la la la la la la la la la setzena la setzena la setzena edició del lliurement del Seremis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català bé jo volia dir que una versió com la de Castanya en què més d'un 60% ha sigut producte femení i presència femenina i per tant menys d'un 40% masculí una de les coses que m'ha demostrat és que a més a més els presentadors han sigut dos dones que són capaces les dones de fer un programa tan llarg pesat i avorrit com els homes això és jo me'l vaig estalviar això és el primer això és el primer igualtat això és el primer que volia dir igualtat de tot és a dir efectivament ben vist ben vist el talent no coneix sexe està o no està a punts acabat una cantant sense veu va cantar el vent de Raimon una una actriu negra que suposo que és actriu no l'he vist mai enlloc aquest dia era el primer dia que la veia es va estar 10 minuts insultant pràcticament a tots els blancs que hi havia a la platea no ho diguis sí sí impunament a més a més no sé qui és ara m'intrigues amb això no van aplaudir massa també ho diré i les carones quan ella anava deixant anar els seus tants percent de negre al cinema espanyol i català les carones eren una mica de dir a veure si acaba ja que tinc ganes d'anar a pixar però bueno a mi em va semblar un programa ah i després a nivell de realització mira quan arriba in memoria la càmera es posa pel davant dels que estaven actuant i en lloc d'estar amb un pla fix bo perquè es veguessin els que s'està recordant es posa a bellugar i va bé si van sortir 30 noms 5 o 6 no es podien llegir perquè la càmera s'estava bellugant tapant jo que no havia de tapar tapaven això ho he sentit per ràdio perdoneu-me una cosa un petit incís en aquí dir que l'última que va aparèixer en la llista i l'última fotografia m'ho han dit ja no ho sabia sabia que apareixeria però no ho sabia era el que va ser el meu ajudant durant molts anys a la Mat Carreras d'Oll Mat Carreras d'Oll va ser el meu ajudant amb les pel·lícules del Vigas amb les pel·lícules del Lluís amb totes les pel·lícules meves inicials va ser ell el meu ajudant i des de fa ja un any pràcticament que sabia jo que la cosa anava mal dades i finalment no et percebies que es veia mort o què? no, sí, sí tant i tant he viscut tot el procés és mal fet viure ens va convidar mig estiu ens va convidar a un parador per menjar i acomiadar-se d'alguna manera molt bé i vaig estar al seu enterrament a Blanes perquè ell vivia a Blanes i sí, sí llavors no em va fer em va fer d'allò perquè em dic sí, l'últim va ser precisament a la Mat Carreras i m'han contat gent que m'han trucat escolta, no ho sabia que la Mat és mort i tal ho dic en aquí va ser un petit homenatge i tant citar-se un nom en aquí perquè va ser un gran ajudant meu em sembla molt encertat que ho fes i després un gran muntador el pas és que va fer la seva carrera després hi ha pròpia i ja ens vam veure menys no? Sí Bé llavors pel que fa als premis El Palmarès El Palmarès no ho sé si hi havia 12 o 15 ha sigut el previsible tinc que dir una cosa em va semblar bastant correcte i de lo millor de la gala el Parlament de la Rosa Vergés Sí, jo també he vist Rosa Vergés va estar recordant molt carinyosament a Miquel Portemoix que a més a més el Premi d'Honor és Miquel Portemoix era molt pertinent correcte però en tot moment va estar molt sèrio molt bé em va semblar horripilant la intervenció de la directora Judit Colell sí em sembla una dona que està a molta distància de la més recent que hem tingut durant 6 o 7 anys que era la Ixona Passola a molta distància la Judit no jo quan va no dona batalla no dona batalla jo la penso que és una gran potser potser és una treballadora una treballadora estupenda però en quant a comunicació no no no fluctua de les gràcies cap a les coses una mica així capcioses i al final fa un discurs que no és coherent sempre l'he vist molt seriosa no? sí potser massa i tota en aquest cas com si amb certa carència de sentit aquí estava impostada la veritat no no no l'he vista però ja és habitual el seu paper en aquest tema no cobreix bé aquest tipus d'avents diguem millor pel·lícula perquè és una de les guanyadores de creatura d'Helena Martín les altres dos eren Saben aquell que és una altra que també ha tingut molt exit jo com a popular la pel·lícula estic d'acord que ho és però valors cinematogràfics deixant de banda el protagonisme que clave el Verdaguer el David Verdaguer també li van donar molt bé millor pel·lícula en llengua no catalana que també estava després per tot arreu 20.000 espècies d'avelles d'estibili d'urrasola les altres eren el maestro que prometió el mar un amor de la inefable coixet i Up on Entry que per mi és la millor pel·lícula que hi havia amb aquesta vellada però té un seriós problema de sol jo jo no el vaig veure tan greu jo crec que va veure una còpia rara perquè no bueno la de Filmin sí el vaig veure la mateixa no era rara els cinc primers minuts són sonorament inmenjables vull dir perquè és que no s'entén un rava de res avui per cert curiositat he tingut a casa perquè la meva dona feia classe de música a aquesta noia i era una parenta directa diguem dels directors dels dos directors de la pel·lícula era parenta d'un d'ells i va estar i surt a la pel·lícula surt a figurant i tal i m'ha fet gràcia perquè dic mira com tu dius per mi sense he vist totes les altres ens he convençut que és del millor que hi ha hagut aquesta ah però entri està realment bé però jo el Saban aquell tampoc em sembla que no estaves del tot d'acord no vull dir jo trobo que anem a veure el guionista de Saban aquell és el fill llavors la pel·lícula és a geogràfica ja està evidentment però ara jo et diré una cosa t'enganyaria si no et digués que veient-la m'ho vaig passar bé per què? collons perquè a la pel·lícula mateix surt un caset que jo me'n vaig anar al cap d'uns dies al poble i dic aquest caset i pataplam i el tinc i aquestes coses que us porto a vegades us puc portar al caset que surt de la pel·lícula de l'Eugenio aquí hem de dir que abans ho comentàvem que en Pep té una biblioteca envajable biblioteca amb eroteca i que de vegades ens obsequia amb volums i amb coses realment superiores una cosa avui avui he portat home que us ho he ensenyat a vosaltres he portat un llibre de 1970 en què The Agony Andy Ecstasy era un dels aprenentatges el guió era escrit amb espanyol i amb anglès per ser doble per ser lingua i el caset era només amb anglès per aprendre per aprendre idioma una col·lecció de pel·lícules que van agafar els guions i per tant he portat el llibre original avui en dia com deies tu potser és un incunable és un incunable m'atreviria a dir que això val una fortuna pels col·leccionistes és com el dia que vam parlar de la conquista de l'oeste i vaig portar l'album l'album aquell amb cromos coses realment impressionants si algun dia que ja és més difícil perquè hauríem de parlar de cinema kits i això però si un dia toqués amb los diez mandamientos tinc allà perfectament l'album de sultana de chocolate de los diez mandamientos i no falten ni un cromo impressionant de veritat que impressionant però bueno en tot cas el saben aquell a veure és el David Troema com tu has dit la novel·la és del fill a més és del fill que l'admira perquè la pel·lícula ja de fet tampoc ho amaga perquè la pel·lícula es percep que el fill està molt del seu pare i és clar ja en veus discordants pel que fa aquesta imatge en el sentit que home no era en canvi el que sí que està molt bé i també li van donar un premi i allò està molt bé és la reproducció dels anys 70 a Barcelona això està molt aconseguida dins del poc pressupost que la pel·lícula té perquè de fet són enquadraments bastant tancats però el que surt realment el que surt reflecteix està molt bé ho hem viscut jo ho he viscut i tu Anastasi també si la veus diràs no l'he vista ganxo ok ok ara clar hi ha aquesta cosa geogràfica però malgrat tot hi ha un moment en què el Verdaguer l'Eugenie el personatge confessa que ha fracassat en tot que ha estat mal pare ha estat mal marit ha estat mal germà pel que fa a les seves germanes és a dir d'alguna manera és com si el Truema o el guionista s'hagués adonat que hauria de posar alguna cosa ens està sortint massa geogràfic això i aleshores posa aquesta escena en què d'alguna manera ho recordo perfectament s'està apuntant que era un home suposo que com tots amb llums i ombres és el moment d'expiació que té ell efectivament si és un perill que tenen i criatura i criatura què opineu de criatura jo no l'he vist a mi criatura no em va interessar no et va interessar jo la vaig trobar francament interessant jo de aquesta noia vaig veure Julia Is i em va semblar molt interessant i vull dir s'ha de seguir aquesta noia aquí per mi s'han passat tres pobles com acostum 20.000 espècies d'abejas què és? 20.000 espècies de sexos sí ja em comença a carregar una mica la història aquesta bé sí però jo trobo que tracta un tema delicat difícil de plasmar la pel·lícula fracassa diguem això ho admeto és a dir la pel·lícula no és perfecta però l'intent d'intentar reflectir un determinat erotisme que ja neix a la infància a la infància quan es tenen 7-8 anys trobo que és un tema que és veritat això delicat i que i és real tots hem tingut 7-8 anys i ella que està més a prou que nosaltres de la infància el pot tindre molt present i tindre ganes de representar-lo però llavors ja ve com exacte a veure la pel·lícula acaba tenint moltes zones indefinides que la fan evidentment confusa i és el que fa que no acabi sent satisfactòria del tot però malgrat tot sí que trobo que és una pel·lícula interessant i per mi malgrat que fracassi fins a... amb aquest punt això t'ho compro en canvi el que amb aquesta és interessant i potser no ha aconseguit del tot d'acord amb el nostre criteri amb la senyora Coixet per mi és aberrant sí no és la mateixa història o amb línia però però a l'estil Coixet sí sí que té també va tindre els seus premis sí sí diguem-ne que és una senyora que tendeix a ser plumbia sí Robot Dreams jo aquí la meva senyora no estaria d'acord amb vosaltres Robot Dreams va guanyar el premi de millor pel·lícula d'animació i em sembla molt bé perquè jo la vaig veure en pas i de premsa i em va semblar molt bona per tots els públics molt interessant l'haig de veure com tantes coses millor direcció Helena Martín millor direcció novella Estibulitz-ho resola per les 20.000 espècies millor guió original aquí sí aquí sí Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas sí senyor Parapena l'arribada sí sí a la 1 i pílva la matinada millor guió adaptat Isabel Coixet per què sí sí millor protagonista femenina Carolina i Juste per Saben aquell millor protagonista masculina i David Verdeguer per Saben aquell millor millor cortmetratge El bus de Sandra Reina que no l'havia vist però aprofito per dir aquí que una directora que no em desagrada a mi tenia un curt que està filming i el vaig veure que és blou de Neus Ballús que sincerament a nosaltres ens foten una trucada i ens diuen que aquí a Vilanova i la Geltrú s'ha vistat una una balena que està fotent-se una mica de grill i tal agafem li posem un dron agafem una barqueta molt neta i molt polida i posem un vell lleó de mar donant-li amb una maribala i una i una biòloga inexpressiva i tenim 15 minuts de blou això em vas dir no l'he vist el millor muntatge Ariadna Ribes per Creatura no he sigut alumne no la coneixes millor triosecundària Clara Segura per Creatura millor triosecundària Àlex Brendemull per Creatura és tòxica i millor pel·lícula europea La Sociedat de l'any a B una pel·lícula que jo trobo tu l'has vist La Sociedat de l'any a B jo és que no l'he vist confesso que no l'he vist a mi sí em va agradar Aquesta sí revista Déjà vi és a dir la pel·lícula de Vivent dels anys 70 recull exactament el mateix però va per un altre cantó el que ell mira amb més atenció no és exactament el mateix que mira amb atenció Vivent el que us puc dir és que vaig veure un documental del 2021 el documental és excel·lent documental i allò creu-me l'has vist tu? el documental no la d'estàs el documental no és és jo d'esforç d'allò no m'atreveixo a fer la pel·lícula i no l'he vist encara precisament per això penso que té valor parlat bé sí però la pregunta és un tema tan concret en què sabem es pot enfocar de la manera que vulguis evidentment com un esforç de supervivència més enllà titànic més enllà de l'imaginable però és que jo crec que és un tema que s'esgota en si mateix per què fer un remake i bueno no és un remake és un tornar al tema tornar a la pel·lícula però el tema sí clar a veure no és és que el Ballona és un realitzador al qual li admeto tota la capacitat professional imaginable i més però és que la posa al servei de pel·lícules que ho sento molt m'acaben important un rapa és que és que és un gran professional no hi ha dubte de cap tipus vaja vull dir no se m'acudiria dir el contrari però no m'arriba en Ballona mira que a mi em costa perquè jo he viscut jo el Ballona l'he tractat des del punt de vista d'aquest cas de l'escac és a dir l'escac era un home d'escac jo fins i tot sembla ser perquè algú m'ho va dir un dia que jo li havia donat classes en uns primers seminaris que es feien a l'origen de tot abans que existís el propi escac i és possible que fos alumne meu per edat ho he de ser però a mi allà hi havia un ambient molt endogàmic a l'escac jo el tenia no li tenia una gran simpatia la manera de funcionar i en canvi les seves pel·lícules va ser al revés en aquest cas a mi les seves pel·lícules tot i que algunes m'interessen més que d'altres a mi m'interessen m'interessen aquest cinema ben fet de històries molt grans també lo impossible és impecable tècnicament lo impecable però el que tu dius lo impecable per descomptat no no sense dubte cap tipus potser és la seva millor pel·lícula m'atreveia a dir fins i tot lo impossible perquè és que desfer un monstru vien a veure és un deliri les seves incursions en Jurassic World no el Jurassic Park ha fet una obra de carrec allà es ve tan carrec no no compta clar però doncs què hi ha a mi aquesta m'interessat la dels nens fantasma com es deia una cosa abans d'acomiadar el programa l'amic Anastasi ens dirà quin és el clàssic de la setmana ah sí molt ràpid molt ràpid tot per un somni tot per un somni tot o per un sueño es devia dir aquí de Gas Van Sant de Gas Van Sant segona pel·lícula interessant a veure en té vàries interessants per a mi és un altre director amb la Nicole Kidman que m'interessa i en aquest cas Nicole Kidman que també és interessant de veure i el d'allò d'acomiadar Matthew McConaughey Matthew McConaughey és un realitzador realment inquietant és el mínim que es pot dir d'aïna no interessant té un nervi la pel·lícula penso que val la pena està també filmant ah molt bé molt bé amics se'ns ha acabat el temps queden més coses per la setmana que ve es tornem a veure bona setmana