Cinema sense condicions del 6/11/2013 — Elías Querejeta, William Wyler i l’eròtica al cinema

Resum general

Programa amb tres eixos ben definits: homenatge a Elías Querejeta, dossier sobre William Wyler i debat sobre l’eròtica al cinema, amb parades en estrenes/vicions recents i una recomanació del cicle ImagineIndia.

Puntals del programa

• Elías Querejeta: record a la seva mort i repàs del seu paper com a productor clau del cinema espanyol, amb olfacte per descobrir directors i burlar la censura amb intel·ligència.

• William Wyler: perfil complet del director, el seu perfeccionisme llegendari (90 takes), la col·laboració amb Gregg Toland, i el seu talent per dirigir actors i adaptar obres literàries.

• Erotisme vs pornografia: debat sobre la sensualitat suggerida vs la representació explícita, amb exemples de Saura, Hitchcock, Picnic i un record d’una icònica escena de La ciutat cremada.

Homenatge a Elías Querejeta

Figura i llegat

• Productor amb visions clares i risc artístic: va impulsar Carlos Saura, Víctor Erice, Jaime Chávarri, Moncho Armendáriz, Fernando León de Aranoa, Emilio Martínez Lázaro i Gracia Querejeta.

• Paper clau en internacionalitzar el cinema espanyol: La caza (Berlín), El espíritu de la colmena (Donosti), etc.

• Capacitat de dialogar (i xocar) amb els directors per elevar els projectes. Sovint implicat en guions i decisions creatives.

Censura i visió política

• En ple franquisme, va protegir i potenciar un cinema crític amb el sistema, sovint esquivant la censura amb metàfores i perspectives infantils/emocionals (cas Víctor Erice).

• Anècdota: la censura va obligar a retallar i reanomenar La caza del conejo a La caza per connotacions considerades "elusives".

Comercialitat vs independència

• Comparació amb Lluís Miñarro: tots dos arriscats i presents a festivals, però Querejeta integrava millor una vessant comercial sense renunciar a l’autoria.

Adaptacions i controvèrsies

• Cas El último viaje de Robert Rylands (Gracia Querejeta), lliurement inspirada en Todas las almas (J. Marías): negociació contractual i litigis, amb la pel·lícula finalment estrenada.

"Va estimular moltíssims cineastes. Quan no escrivia, provocava que els altres escriguessin."

Conversa amb el convidat: hàbits i estrenes

Presentació de Sergi Rubió

• Director i productor del curt El silenci (amb Jordi Domènech).

Debat sobre anar al cinema avui

• Percepció d’avorriment amb part del cinema comercial recent; comentari crític de l’última de Gus Van Sant.
• Proposta de veure i comentar Una pistola en cada mano (Cesc Gay) i pacte perquè el convidat triï pel·lícula.

Pel·lícules comentades

Dead Man Walking (Tim Robbins)

• Lectura ètica i espiritual d’alta intensitat, amb dues interpretacions majúscules (Susan Sarandon i Sean Penn).
• El film construeix una línia fina on el protagonista és bo i dolent alhora, mentre l’entorn institucional es mostra mediocre.
• Connexions amb el valor de l’escolta (paral·lel amb Kramer vs. Kramer).

The Cradle Will Rock (Tim Robbins)

• Retrat apassionat del Nova York dels 30-40: atreviment artístic, compromís social i contradiccions de l’època.

360 (Fernando Meirelles)

• Estructura coral que evoca Babel però amb menys potència conceptual; irregular però veïble.

Focus: cicle ImagineIndia (Casa Àsia i Filmoteca)

• Selecció de cinema indi independent i social, allunyat del Bollywood mainstream.
• Retrospectiva d’un clàssic com Mrinal Sen (esmentat al programa amb nom aproximat) a l’alçada de Satyajit Ray.
• Curiositat: aparició d’un actor vinculat a la trilogia d’Apu.
• Reforç de la invitació a assistir a les projeccions: garantia de narracions absorbents.

Dossier: William Wyler

Biografia i context

• Nascut a Mulhouse (Alsàcia) el 1902; formació europea (Lausana, violí a París) i salt a Hollywood via parentiu amb Carl Laemmle (Universal).

Estil i mètode

• Director d’ampli espectre (drames, èpics, melodrames, comèdies romàntiques, policíac, suspens).
• Perfeccionista de rodatge: "Wyler 90 takes"; cerca del matís interpretatiu i precisió escènica.

"No sé el que busco, però sé el que no vull."

• Col·laboració recurrent amb Gregg Toland (fotografia profunda, precisió compositiva).

Actors i direcció d’interpretacions

• 36 nominacions als Oscars per interpretacions en films seus; 14 estatuetes per actors/actrius (xifra excepcional).
• Impuls a estrelles com Bette Davis, Audrey Hepburn, Charlton Heston, entre d’altres.

Títols clau

• Anys 30-40: These Three, Dodsworth, Jezebel, Wuthering Heights, The Little Foxes, The Letter.
• Guerra i postguerra: Mrs. Miniver (6 Oscars), The Best Years of Our Lives (7 Oscars) — mirada humana al retorn dels veterans.
• Anys 50-60: Roman Holiday (guió de Dalton Trumbo, aleshores a la llista negra), Detective Story, Friendly Persuasion, Ben-Hur (11 Oscars), The Children’s Hour, The Collector.

Recepció i vigència

• 12 nominacions a millor direcció (3 Oscars). Estil sovint qualificat d’"invisible": comptar històries amb claredat i eficàcia.
• Algunes obres poden notar el pas del temps en temes i codis, però The Best Years of Our Lives manté una força universal.

Tema final: l’eròtica al cinema

Erotisme vs pornografia

• L’erotisme opera per la suggerència, el gest i la tensió; la pornografia per l’explícit i la consumació.
• Valor de la sensualitat i la psicologia del desig per sobre de la literalitat.

Exemples i matisos

• Carlos Saura: La prima Angélica — erotisme intel·lectual i psicoanalític en context repressiu.
• Hitchcock: Vertigo (obsessió, fetitxisme) i sobretot Rear Window (tensió eròtica elegant i persistent).
• Picnic: traspassa amb contundència la barrera del suggerit en el seu context.
• La ciutat cremada: escena del campanar (Àngela Molina i Xabier Elorriaga), d’una bellesa memorable.

"Només cal que em despulli i nedi fins a l’interior del mar" — imatge evocada (Imma Merino) que condensa erotisme pur per via sensorial i poètica.

Tancament

• Proper programa: resum de temporada i recomanacions finals. Blog: cinemassensecondicions.blogspot.com