Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Escensor per un cadalçó: Malle, Hitchcock i el jazz de Miles Davis; websèries d’ARTE i entrevista a “Treguas” (Mario Hernández i Salva Reina)

Visió general del programa

Programa amb tres blocs principals:

  • Anàlisi profunda d’Escensor per un cadalçó (1958) de Louis Malle: influències, llenguatge fílmic, temes i recepció.
  • Recomanacions de websèries curtes a ARTE.tv: noves formes i durades.
  • Entrevista a Mario Hernández (director) i Salva Reina (protagonista) de “Treguas”: procés creatiu, direcció d’actors i experiència de sala.

"Cinema sense condicions."

Escensor per un cadalçó (Louis Malle, 1958)

Context i influències

  • Tensió de thriller amb aire hitchcockià i un ús constant de l’atzar i els malentesos com a motor dramàtic.
  • Louis Malle, *més aviat perifèric a la Nouvelle Vague***: tot i compartir trets (improvisació, rodatge en localitzacions, càmera lleugera), no s’alinea del tot amb Truffaut, Godard o Chabrol.
  • Connexions i ecos: À bout de souffle (Godard), Hiroshima mon amour (Resnais, per la voice-over), i Blow-Up (Antonioni) pel recurs fotogràfic com a prova.

Temes i narrativa

  • Eix clau: l’atzar i el malentès. Detalls que desencadenen el caos: la corda “delatadora”, els talls de corrent, el robatori del cotxe amb documents i pistola, i el revelat fotogràfic com a prova final.
  • Triangle fatal de noir: amant i esposa vs marit poderós; fatalisme i to tràgic a la tradició del noir nord-americà.
  • Subtrama juvenil (florista i xicot) com a precedent clar d’À bout de souffle i mirall generacional.

"Dormiré i em despertaré sola." — conclusió fatalista de la Jeanne Moreau que condensa el destí dels personatges.

Guió, novel·la i diàlegs

  • Basada en la novel·la de Noël Calef (1956); Roger Nimier coescriu i asseca els diàlegs, de vegades amb un punt massa literari en voice-over.
  • La voice-over de Jeanne Moreau aporta densitat emocional i legitima el to romàntic que, en text pur, podria semblar afectat.

Interpretacions

  • Jeanne Moreau es consagra tot i arribar amb una llarga trajectòria; aquí brilla per sobre del repartiment.
  • Maurice Ronet, minimalista i contingut, especialment encerclat (literalment) a l’ascensor i amb pocs diàlegs fins al tram final.

Fotografia i dispositiu

  • Direcció de fotografia d’Henri Decaë: noir d’alt contrast, rodatge nocturn amb pel·lícula d’alta sensibilitat i llum natural (aparadors, fanals), ús expressiu de pluja i trons.
  • Rodatge en espais reals (oficines racionalistes, bars) i càmera ultralleugera; travellings d’aire improvisat (incloent càmera en cotxet per seguir Moreau).
  • Sequències dins l’ascensor: repte de llum i espai tancat resolt amb gran domini.

Música: el jazz de Miles Davis

  • Banda sonora improvisada per Miles Davis i quartet, gravada en una sola nit (4–5 des. 1957) veient la pel·lícula.
  • El muntatge final barreja trams en directe i reposicionats, amb alguna resolució musical en fosa que delata retocs posteriors; globalment, impacte innovador i porta d’entrada del jazz al cinema francès.

Capes socials i polítiques

  • Crítica de classe: la policia canvia el tracte en saber qui és “la senyora Carala” (poder i deure).
  • Rerefons històric: Indoxina, Algèria, incomoditat generacional i reacció juvenil davant les velles elits.
  • Ironia amb la parella alemanya i el seu passat, i suïcidi com a fuga dramàtica de la parella jove.
  • La “França inventada”: to contingut i polit, opac a l’esclat emocional, en contrast amb el neorealisme italià.

Websèries i formats curts a ARTE.tv

Tendències i descobertes

  • The Architect: capítols molt curts (entorn 20’), mostra del vigor del format.
  • Casa Kummer Welt (Alemanya, 2023): 6 episodis (18–24’). Tracta una família de finals del s. XIX, una jove que vol ser escriptora, to narratiu modern que recorda lleument a Irma Vep.
  • La Semillita (La petita llavor): 11 episodis de 4–11’.
  • Canis Familiares: 6 episodis de 9–13’, to que desperta curiositat cinèfila.
  • Recien llegada: 6 episodis de 11–14’.

Per què mirar-les

  • Formats breus, alta densitat d’idees: obliguen a destil·lar la narració i repartir la informació amb intel·ligència.
  • Alternativa a grans plataformes i accés gratuït via ARTE en espanyol:
  • www.arte.tv/es/videos

Entrevista: “Treguas” (Mario Hernández, Salva Reina)

La pel·lícula i el seu to

  • Òpera prima de Mario Hernández; comèdia romàntica de cambra sobre una parella prop dels 40 (protagonistes: Salva Reina i Bruna Cusí).
  • Guió destil·lat, diàleg com a motor; to naturalista que cerca que l’espectador se senti “com un boiader” dins la intimitat de la parella.

Procés creatiu i direcció d’actors

  • Cinema vs teatre: concepció purament cinematogràfica malgrat l’arrel teatral (paraula i interpretació al centre); posada en escena dinàmica i ús de l’espai.
  • Improvisació controlada: predomina el guió però s’incorporen gags i rèpliques sorgits al set quan funcionen (ex.: running gag del “lladre de guant blanc”).
  • Coordinació d’intimitat: figura específica que coreografia i protegeix les escenes íntimes, aportant llenguatge, límits i confort per a tothom.
  • Química protagonista: complicitat entre Salva Reina i Bruna Cusí construïda amb assaigs i conversa; la versemblança de la parella és clau.

El valor de veure cinema en sala

  • Defensa de l’experiència col·lectiva: pantalla gran, foscor compartida, energia de la sala i atenció sense distraccions.

"És com un acte gairebé religiós... una experiència col·lectiva."

Recorregut i recepció

  • Estrena a Màlaga; èxit a Eivissa amb múltiples premis.

Tancament i proper episodi

  • Proper clàssic: La soledat del corredor de fons (Tony Richardson, 1962).
  • Falques finals: crida a l’estalvi d’aigua (sequera) – Generalitat de Catalunya – i spot sobre la “màgia de compartir” un estudi.

Seccions de l'episodi

Obertura i indicatius del programa

Obertura i indicatius del programa

0:00

Sintonies i indicatius del programa “Cinema sense condicions”. Recordatoris i entrades breus fins a donar pas al contingut principal.

Anàlisi: Escensor per un cadalçó (1958)

Anàlisi: Escensor per un cadalçó (1958)

2:34

Debat profund sobre l’obra de Louis Malle: influències hitchcockianes, relació amb la Nouvelle Vague, primacia de l’atzar i els malentesos, lectures socials, i el paper de Jeanne Moreau. Apartats tècnics destacats: fotografia d’Henri Decaë, rodatge nocturn i en localitzacions, i la banda sonora improvisada de Miles Davis.

Transició cap a recomanacions i entrevista

Transició cap a recomanacions i entrevista

32:14

Tancament del debat sobre Malle. Presentació de la propera entrevista i avís que abans s’inclou un bloc ràpid de recomanacions a càrrec de l’Anastàsia.

Websèries i formats curts a ARTE.tv

Websèries i formats curts a ARTE.tv

32:56

Exploració de websèries de durada curta disponibles a ARTE.tv: The Architect, Casa Kummer Welt, La Semillita, Canis Familiares i Recien llegada. Defensa de les sèries breus com a espai d’innovació narrativa.

Presentació de l’entrevista a l’equip de Treguas

Presentació de l’entrevista a l’equip de Treguas

36:37

Introducció a l’entrevista amb el director Mario Hernández i l’actor Salva Reina. Contextualització de l’òpera prima i del seu enfocament.

Entrevista: Mario Hernández i Salva Reina (Treguas)

Entrevista: Mario Hernández i Salva Reina (Treguas)

37:56

Converses sobre producció i to naturalista, diferències entre teatre i cinema, aportacions d’un coordinador d’intimitat, química interpretativa i improvisació controlada. Reivindicació de l’experiència col·lectiva a les sales i repàs del seu recorregut per festivals (Màlaga, Eivissa).

Cloenda i proper clàssic

Cloenda i proper clàssic

58:16

Tancament del programa i anunci del proper clàssic: La soledat del corredor de fons (Tony Richardson, 1962).

Falques i anuncis institucionals

Falques i anuncis institucionals

58:35

Missatge institucional de la Generalitat sobre sequera i consum d’aigua (“Cada gota compta”) i spot final sobre la màgia de compartir un estudi.