Espòilers, crítiques (Les innocentes, Contratiempo, Silenci), documental Tito: The Phantom Monk i els orígens clàssics de Star Wars

Fins demà! Cinema sense condicions Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No sé si aquest programa es podrà continuar dient cinema sense condicions després d'haver deixat tanta estona la sintonia del començament que ja l'hem sentit amb moltes bandes sonores, sobretot de dibuixos animats. Mira, i ara aquesta, com que també és una pel·lícula de Disney al cap i va fer, doncs, bueno, també estava... tenia una certa lògica que fos ella el que hagués fet la banda sonora. Rock One, eh?, que seria una cosa així com Piccaro 1, eh?, no hi ha hagut cap espòiler, eh?, perquè no es troba, perquè no es troba del tot bé, en Jaume una mica és una incògnita i la Carme segur que no vindrà. Nosaltres ja estem acabant la temporada, eh?, és que tindrà avui, però posem que té tres parts. Una és aquest pròleg que estic fent jo solet, Francesc Aguilar, parlant de Rock One i dels spòilers, que aquest és el tema, eh?, que us voldré comentar al començament del programa. Aquesta cultura d'estar amagant, de no poder dir, de tenir por a que algú em digui, de tapar-se les orelles, d'insultar. Si algú em diu alguna cosa que no toca, no sé, d'arribar a matar, fins i tot. Si algú em diu alguna cosa massa excessiva d'allò que no vull saber, no sé, no sé fins on pot arribar a aquest punt, eh?, perquè jo ja he vist situacions, i crec que tothom que està escoltant el programa també ha viscut situacions una mica excessives en aquest terreny, de dir, bueno, però vols dir que és per tant? I com deia, eh?, torno de nou a recuperar el tema que Andreu Ferran ens parlarà d'un tema incògnita, però temes sempre rebuscadets i interessants. Els últims, doncs, era, per exemple, recordo parlar de pel·lícules, grans pel·lícules de la història del cinema, però inexistents, que no s'havien acabat de rodar, per exemple, un tema que et deixa així parat. I, guaita, ja entra el Joan Morros aquí amb tota la seva parafernàlia, amb la maleta, amb la motxilla, amb l'abric, clar, és que avui plou, avui plou, i és més difícil arribar a l'emissora que normalment. Així que aquesta primera part ja més o menys l'estem fent, aquest pròleg, després parlarem de les pel·lícules que han vist ells, perquè jo no he pogut anar al cinema, i els que sentiu habitualment aquest programa sabeu que a mi em costa trobar el camí al cinema, és com allò, com aquella pel·lícula que vam comentar fa temps, el camí més llarg per tornar a casa, doncs per mi és el camí més llarg per arribar al cinema, és que és molt complicat arribar al cinema, segons com organitzes la vida. I després, doncs, parlaran ells de les pel·lícules que han vist, i tindrem una tercera part, o segona, no sé, no sé com estarà catalogada, on l'Andreu Ferran es parlarà d'aquest tema sorpresa, i nosaltres anirem parlant de totes les pel·lícules que tinguin a veure amb aquest tema. I, efectivament, ja veiem com van entrant, de mica en mica, encara així de circumstàncies, no de pomes sagres, però sí de dir, bueno, la pluja m'ha fet arribar d'aquesta manera, traient-se les xaquetes, i ja tenim a dins de l'estudi a tres persones més, que em sembla poc, però no ho és, a tres humanots, ombretones, que són el Joan Morros, que està aquí ja amb ganes de parlar, amb l'Andreu Ferran, que està preparant els papers per no deixar-se ni un punt ni una coma, i el Joan Sardà, també ja col·laborador indispensable, habitual i setmanal, d'aquests Sense Condicions de Ràdio d'Esverg, i ells, com que no saben del tot aquest pròleg com acabarà, doncs estan intrigats pensant què haurà dit el francès en tota aquesta estona fins que arribàvem. Doncs com sempre, moltes coses. Què tal, nois? Què tal, companys? Com esteu? Bona nit a tots, als oïdors, i demanem disculpes, però com deia algú que, amic nostre, que diu, en els països mediterranis, quan plou, les coses no funcionen. I, bueno, no som com els països nòrdics, que tenen més costums d'estar adaptats a les circumstàncies especials, i avui hi havia un col·laps absolut de la circulació, veníem els tres amb el mateix cotxe, i ens hem quedat penjats, pendents d'una cua immensa, que no avançava de cap de les maneres, ho sento, eh? Però no som tan freds, tampoc, com els escandinavs. No, no, som càl·lids, som bona gent, som bona gent. Bueno, això ja és discutible, com tot, però sí, diguem que, de vegades, podem ser bona gent o podem no ser-ho. Som bona gent. Depèn del moment. Efectivament, no sé què és el que has explicat tu per començar, però avui tenim un convidat, a més a més dels que ja ha presentat, que són els habituals... Tots estan presentats ja. Andreu Ferran ja ha dit 3 o 4 vegades que vindria, que tindríem tema sorpresa, que no hi ha hagut cap espòiler en tota la setmana, no tenim ni idea de què ens parlarà. Exactament, exactament. Si normalment ens sorprèn l'Andreu, avui ja... Avui ja serà massa. La sorpresa personificada. Jo penso que per començar, per explicar una mica les pel·lícules que hem vist i el que recomanem, etcètera, etcètera, podríem donar-li la veu al Joan Sardà, que sé que n'ha vist moltes per estrena. Espera, espera, Joan, perquè he avisat els oients que la primera part, el pròleg, que jo estava encarregat de fer, parlaríem d'un tema, que és un tema que a mi m'amoïna especialment. És el tema... Fem cinc cèntims, eh? I jo ja el posaré com a tema per la segona part o la tercera part, de la temporada, que són els spòilers. Jo estic fart, ja. De la cultura aquesta que tothom, ai, no, no em diguis això, ai, però espera, ai, qual... Però si et dic això, t'emprenyaràs? Bueno, va, ja n'hi ha prou. Digue'm el que vulguis, tu. Explica'm el que sigui. Explica'm el final d'Star Wars. L'altre dia vaig aconseguir que una persona m'expliqués el final, que no l'he vist mai, no he vist ni un capítol, de Lost. Recordeu de Lost, no? Que tothom, ah, com acabarà? Doncs mira, ho va explicar tranquil·lament. i no ha passat res. No s'ha esquinçat cap textura ni cap teixit d'aquest univers en el que vivim, no? No ha passat res. I l'altre dia, el dissabte, em van explicar tot, tot, al final, al començament, d'aquesta Rock One, de l'última part d'Star Wars. No ho sé, jo continuo vivint tranquil. Bueno, ja n'hi ha prou dels spòilers. Com ho veieu vosaltres? No, o s'ha de mantenir? No, no, penso... Bueno, penso que només val la pena no explicar-lo, quan de fet és una clau important de l'interès de la pel·lícula. Perquè, si, per exemple, una pel·lícula... Per donar exemple, una pel·lícula de Hitchcock o una pel·lícula policià que encara no saps qui és l'assassí, si tu al principi de la pel·lícula ja dius qui és l'assassí, doncs clar, possiblement, l'interès que pugui despertar aquella història, aquella novel·la, aquella pel·lícula, doncs la mates una mica, no? Però fora d'això... Si és important, si l'únic important, diguéssim, és que sàpigues qui és l'assassí o no, és que la pel·lícula no té massa gràcia. Perquè la gràcia és saber-ho des del començament i llavors que t'ho vagin explicant amb una, no sé, ho dic, per exemple... Això depèn dels gustos. Hi ha gent que sí, que li passa això que dius tu. De l'art cinematogràfic. Jo sempre dono com a exemple a Sansef Boulevard, no? Que des del començament veus allà que el protagonista està mort en una piscina. I la pel·lícula és increïble, vull dir, és brillant. A cada moment et sorprèn el que t'estan explicant i com t'ho expliquen. Vinga, ballar, home. Perquè a tu, Francesc, t'agrada la trama. Tu en disfrutes? L'Urdit també m'agrada força, eh? La trama... Jo estic amb el Muñoel que deia que la cosa així, en plan surrealista, no? Que deia que la cosa millor seria entrar en el cine sense saber què vas a veure. Jo trobo que això és prou interessant. Però, esclar, avui dia, amb tota la publicitat que hi ha i tot, això és gairebé impossible. Aleshores, recordo que en la publicitat de Psicosi de Hitchcock es posava explícitament que ningú expliqués el final de la pel·lícula, no? Perquè era important que la gent anés sense saber de què anava la pel·lícula. Perquè, si no, és que no tenia cap gràcia, realment. S'està sentint malament i ara canviem de micròfon i ara sembla que se sent millor. Perfecte. Bé, doncs això que deia, que això evidentment no s'ha d'explicar a la pel·lícula. Ni al final, ni res, no? La gent es pensa que sap de cine i llavors expliquen la història, però jo penso que no, que no cal. Vull dir, que has d'anar una mica en blanc a veure què et proposa l'autor. Jo estic d'acord amb tu, especialment perquè tinc la sensació sempre, que si vaig al cine no sé res de què va, no sé res de res, i llavors ho descobreixo tot allà. En aquest moment disfruto molt més que si m'han dit alguna cosa, m'he creat unes expectatives, jo noto que a mi les expectatives són frustrants perquè allò no és el que realment... Exactament. Si no sé res, ho descobreixo jo. jo recordo moltes vegades que m'ha impressionat molt la famosa pel·lícula La Mujer del Quadro del Fritz Lang, que acabava amb una frase dient per favor, per favor, no dieu res del que passa en aquest final, és a dir, perquè insistia que li semblava que allò era molt contundent en funció que la pel·lícula tingués una activa. Jo, per tant, no estic en contra dels espòilers, no estic en contra, això coincideix amb ell, però penso que preservar aquesta descoberta sí que és important. És a dir, que tu matis la descoberta possible que pugui fer un espectador en el cine, a mi em sembla que això li treus al director el que escriu un guió, etcètera, juga amb això, juga amb la sorpresa que puguis causar. Si tu aquesta sorpresa la desvetlles, doncs clar, li mates un dels elements que ella ha creat, és a dir, ella ha creat justament per sorprendre. Jo estic segur que el Fritz Lang li és igual, que la persona sàpiga el que passa al final... No, no, no li era igual perquè ho deia. No, no, no, perquè allò ho va posar algun productor. No, no, no. Jo estic convençut. No, perquè mira, si saps el que passa, tens des del començament la informació del que passa a la dona del quadre, doncs ho vius d'una altra manera, ho vius amb una intensitat diferent. És allò que es diu, ai, és que he tornat a veure la pel·lícula i m'ha semblat més fascinant encara. Doncs és això. Vull dir, a veure, és que si no, la vida al final és un espòiler. No podem parlar de res. Jo diria, no, no, jo estic d'acord que ni todo ni nada, o sigui, no, no, però que preservar aquesta idea de que haut a l'espectacle... Jo, t'ho dic sincerament, jo vaig molt al cine, ja ho sabeu, m'agrada molt, fa molts anys i tota la vida, i quan n'he disfrutat més és quan no sabia res, veig una pel·lícula i dic, hòstia, em quedo sorprès del que he vist. Si sé massa coses, em perjudica. A mi em perjudica. Això és la sensació que jo tinc, ara. No té per què ser la mateixa. A mi em va passar amb el Club de la Lluita, concretament, que em van explicar el que li passava al personatge, sabeu allò que en un moment determinat comença a trontollar la seva cara i això té un significat, no? Llavors, quan m'ho van explicar abans vaig entendre-ho, és que si no, jo estic gairebé segur que no hauria sabut què passava i llavors vaig dir, ai, que interessant, tu, llavors ja ho anava connectant tot, no? No, el que passa és que, el que també es passa és que, millor, amb uns que com a mi, doncs ens interessa molt aquesta descoberta i a mi a tu, t'interessen altres coses. Per exemple, una cosa que, digui'm això que estem dient ara, és que hi ha pel·lícules que és veritat, que tot i saber, perquè d'entrada ja t'ho diuen, doncs el que passarà, un cas seria, com has dit tu, el Crepúsculo de los Dióces i l'altre seria, per exemple, molt recent, el Suli, del Linnisburg. Què passa amb el Suli? Va, explica'm. El Suli? No, el Suli, d'entrada, tu ja has llegit el diari, tu saps que és un cas d'un aterratge i que tothom ho ha vist i tothom sap el que passarà. Exacte. És un fet real que tothom coneix. Llavors ja has de trobar la gràcia. Però a la pel·lícula, et confesso, et confesso que això li dóna la volta d'una forma meravellosa. Llavors, per tant, no estic en contra ni no, però penso que a mi, personalment, prefereixo que no m'expliquin masses coses quan vaig a una pel·lícula. Perquè si me les expliquen, em condicionen. En el fons em condicionen. I prefereixo no anar a condicionar. I no vols condicions, com el programa, sense condicions. Sense condicions. Joan. Jo trobo que una de les gràcies de les preestrenes que es fan per la premsa i tal, és això, que no saps de què va la pel·lícula. Sí, senyor. I llavors, vull dir, per exemple, avui que hem anat a veure l'última de l'Escorcese, doncs jo havia llegit que era una producció en Mèxic i era aquesta la dada que tenia. I llavors, quan he començat a veure que allò passava al Japó, ja està, ja, ja, ja la referència que tenia ja no em servia per res. Vull dir, després, la pel·lícula és el que és, no? Però vull dir, la sorpresa ja mal adonada. Resulta que passava al Japó al segle XVII. Sí, senyor. I en canvi, jo, llegint que era una producció de Mèxic, pensava que passava en el moment actual i que seria de tiros amb mexicans. No hauries d'haver dit res d'això. O de fronteres o del que sigui, no? Encara li has tret de molta gent que ja no tindrà aquesta sorpresa quan arribi al cinema. en tindrà un altre de més desagradable veient la pel·lícula. En tindrà un altre. A mi m'agrada molt el que ha dit el Joan perquè és que realment si ens posem si ens posem estrictes els primers que fan un espòiler són els crítics. Sí, sí, sí. Perquè no t'ho explicaran al final. Un cop has llegit la crítica ja estàs una mica t'escondicionat. I fins i tot quan has vist l'anunci de la pel·lícula. Perquè ja veus com van vestits els personatges i ja saps una mica i ja està. Ja tens informació massa. Tens massa informació quan vas a veure una pel·lícula. Estic d'acord. Jo també. De dues maneres en Joan després podem parlar de l'escorsés que hem vist i jo també he anat amb ell aquest matí a Perola però preferiria que expliquessis abans de les altres dues o tres que has vist. Sí. A veure jo el que volia dir és que està bé que parlem de les novetats perquè bé per això precisament perquè són novetats però o sigui jo vull dir que des del dimarts passat que vam fer el programa jo he vist set pel·lícules he anat a dues exposicions que tenen relació amb el cine he estat en una cloenda d'un festival de cine particular un festival de cine que es diu inclús i que era sobre pel·lícules de gent discapacitada i he vist un curt en una exposició a més a més aquesta tarda que aquest matí he vist una de les set pel·lícules que he dit però aquesta tarda m'he fet un programa de curts en un centre cultural que no direm per no fer propaganda sí home sí no no el direm per no fer propaganda no t'ha agradat però vull dir he vist em sembla que cinc o sis curs és a dir que aquí marxem marxem et deixem sol aquí no no vull no vull parlar de totes aquestes pel·lícules ni molt menys no ho explico per això ho explico perquè aquí prioritzem les novetats però a vegades el més important està fora de les novetats sí senyor de totes maneres novetats les innocentes és una pel·lícula dirigida per la francesa Anne Fontaine basada en un fet real la pel·lícula és coproducció polonesa francesa és passa en el desembre del 45 és a dir després de la segona guerra mundial i està treta d'un llibre com bé dic basat en fets reals el llibre està escrit per una metgesa de la creu roja francesa el que va passar aquí hi ha possible spoiler això de l'espoiler també és que a la gent els agrada la paraula no? vull dir que no saben què vol dir spoiler en anglès i llavors ara ho han agafat com xafar el final d'una pel·lícula o xafar el tema i ja està i els agrada la paraula perquè la paraula és molt maca en català no resultaria tan tan atractiva però en anglès ostres dir spoiler dius carai noi perquè en català és cool és cool en català dius xafar la guitarra i xafar la guitarra i quedes com un pagès amb barretina però dius spoiler i quedes la mar de cul per dir-ho així i bé doncs aquesta pel·lícula parla dels efectes de la guerra és a dir ja sabem ara criticaré l'exèrcit perquè és una de les meves debilitats ja sabem que un premi en els soldats que van en una guerra és poder violar a dones aleshores si el premi aquest consisteix en violar monges ja és premi doble no? aleshores doncs la història és que primer els alemanys i després els russos quan entren a Polònia van a un convent de monges i violen a totes les monges i llavors n'hi ha set que queden embarassades en un sol convent això fa que hi hagi un problema enorme estem a l'any 45 aquestes monges més o menys estan isolades no són ben bé de clausura però estan bastant isolades aleshores elles no saben ni assistir a un part i els n'hi venen set aleshores hi ha una monja que s'escapa del convent i va fins a un lloc de la Creu Roja Francesa a demanar ajuda perquè hi ha una monja que està a punt de parir i no saben què fer llavors hi ha una metgesa que és aquesta que explica la història que ajuda a anar a les monges tot això bé doncs és un fet real és una novel·la és però vull dir ho han fet d'una manera treballant-ho com un film de qualitat massa qualitat perquè és un tema realment escabrós i l'han volgut envellir han fet una fotografia en color així molt delicada la pel·lícula està plena de cants religiosos d'aquells molt macos per endolcir tota el i llavors l'única cosa que vaig trobar interessant és l'actriu Agata Kulesa l'actriu polonesa que és un actriu que a mi em té em té fascinat fascinat encandilat etcètera vull dir és una grandíssima actriu sortia a Ida Ida que era una pel·lícula polonesa també de monjes que allà molt bona allà no feia de monja la Gata Kulesa sinó que feia de la tieta de la novícia he vist i m'ha agradat molt la tieta i aquella tieta bueno aquell paper era increïble i ara l'han posat de mare superior a del convent ja vull dir perquè jo penso que la idea l'han tingut a partir d'Ida que és del 2013 em sembla i van dir bueno ara farem una pel·lícula amb aquesta actriu que és molt bona però la farem amb colorins i la farem amb musiqueta i la farem no sé què aquella era en blanc i negre i molt molt seca molt com una pel·lícula dels anys 60 de l'est doncs van dir no no ara ho farem bé ara ho farem amb colorins i tal i bueno ha quedat el que ha quedat vull dir jo penso que el preciosisme aquest doncs no no acaba de lligar amb el tema ara que en fi que no m'hagi agradat a mi no vol dir que no m'hi hagi agradat que agradarà a molta gent llavors anem amb una altra pel·lícula també de preestrena Contratiempo és una producció de 3 media amb això ja estem dient el 70% del que hauríem de dir Antena 3 té la seva manera de fer les coses el que era interessant aquí és que el director era l'Oriol Paulo que va ser un dels responsables de la sèrie de TV3 Nit i Dia que era una sèrie que estava molt ben feta junt amb el Manuel Luerga que va dirigir la majoria dels capítols l'Oriol Paulo era el guionista i també va dirigir un capítol em sembla que l'últim i havia fet l'anterior llarg metratge seu va ser El Cuerpo que no estava que no estava gens malament era un líder prou respectable amb el Coronado i alguna gent el Coronado torna a sortir al contratiempo perquè si no surt el Coronado també sortia Nit i Dia el Coronado en fi no sé l'Oriol Paulo i el Coronado deuen tenir una empresa conjunta una sí el que sigui una joint una venture joint com que estem amb això de l'espoiler doncs ara en direm una venture joint en comptes de dir una societat encomandita bé doncs el més interessant per mi és que la pel·lícula funciona molt bé en quant a tècnica perquè l'Oriol Paulo és un mestre amb una tècnica moderna i tot això i dona un resultat molt espectacular però també el guió és un continu de girs de guió que bé al final dius bé aquí han estat marejant la per diu explicant la mateixa història des de diversos punts de vista una altra vegada l'efecte Raixomont però bé l'efecte Raixomont multiplicat el refecte Raixomont al quadrat és la història no? valde valde i llavors partint d'un adulteri que això un altre dia no hauríem de parlar en el programa perquè hi ha tantes pel·lícules que parlen d'un adulteri vull dir és que interessa a la gent l'adulteri no sé jo no acabo d'entendre però el 60% de les pel·lícules si no més parteixen d'un adulteri i llavors com que aquests adulters es troben en un accident de trànsit i llavors ho han d'amagar perquè si no no es descobriria es descobriria el pastís perquè tots dos estan casats per la seva banda i tots dos són adulters entre ells doncs aleshores doncs han d'amagar un cadàver a la manera de Hitchcock també amb una amb una llacuna com amb una pel·lícula de Hitchcock que em sembla que era psicòsis psicòsis exactament sí em sembla que fins i tot copien el pla de psicòsis del cotxe enfonsant-se entrant a la llacuna no? és molt Hitchcockiana la pel·lícula però però amb un guió fluix exagerada exagerada el guió estan molt bé les actrius l'Anna Wagener que és una gran actriu per mi i la Bàrbara Lenni que és per mi meravellosa últimament també ha fet Maria i los demás no l'he vista m'han dit que està molt bé Maria i los demás és extraordinària la vull veure i la Bàrbara Lenni està molt bé la Bàrbara Lenni està bé en qualsevol pel·lícula vull dir a vegades hi ha pel·lícules que només cal veure-les perquè hi surt la Bàrbara Lenni vull dir que és una meravella però després no sé vull dir per exemple passa a Barcelona però tu veus una Barcelona que que podria ser xicau vull dir perquè només ensenyen la part del 22 arroba amb el sempre amb el gratacels de la Torre Bar en primer terme en primer terme i bé és una Barcelona que en fi que està retratada tota des d'unes autopistes vistes des de dalt i tot molt ben fet molt tècnic i tal però que no inspira gaire perquè és una Barcelona poc viscuda etcètera i bé aquí ja deixem les novetats i anem per la pel·lícula que a mi m'interessa parlar que és una pel·lícula que segurament no es veurà ni no està segur que es vegi en en sessions comercials de moment s'ha vist el MACBA i s'ha vist la Filmoteca també s'ha editat en DVD i la pel·lícula es diu Tito The Phantom Monk és a dir Tito el monge fantasma és un documental que l'ha fet un artista de Mataró que es diu Dani Molleró que és un artista plàstic que també doncs intenta fer coses en cinema i aquest documental és una cosa magistral és una cosa molt madura és una cosa l'altre dia parlàvem de per què el cinema català de ficció no entra en les qüestions d'actualitat i en el cinema polític i jo penso que el cinema català i això ja ho deia el Miquel Porter a Serra d'Or fa molts anys el cinema català el millor cinema català és el cinema experimental és el cinema documental és el documental de creació que últimament es diu és un galicisme això del documental de creació però és un galicisme volgut i el problema que té el cinema català és que el cinema comercial no entra no el sap fer no té indústria no acaba de quallar en canvi el cinema experimental diguéssim de Portavella de l'Isaac i la Cuesta del Guerin de tota aquesta gent de el Serra el Serra l'Albert Serra evidentment aquella noia que es diu Álvarez la que va fer Mercado de Futuros i en fi tota aquesta la Neus Ballús amb la Plaga vull dir tota aquesta gent vull dir són fenomenals i van per tots els festivals d'arreu del món i tothom els té en compte és un problema que Catalunya no tingui un cinema comercial que pugui estar a l'alçada d'aquest cinema experimental que sí que és de gran qualitat llavors el Dani Monlleó agafa un artista com el Tito el Tito és un artista plàstic és un artista que va començar com a perruquer i llavors en els anys 80 va començar a fer escultura amb cabells tot molt orgànic diguéssim perquè és clar fer escultura amb cabells i ell es va interessar tant pel cabell que va acabar construint una màquina que era com una mena de bombo d'un bombo enorme una cosa cilíndrica que llavors allà ell tractava el cabell perquè fos sòlid i pogués fer escultures tallant el cabell com aquell qui talla marbre perquè primer enganxava els cabells amb uns metalls i feia escultures però després ja feia directament el cabell sòlid a veure dels cabells va passar els ossos de cabra i de cavall que els anava a buscar en el lloc on les àguiles anaven a buscar a les cabres o sigui les àguiles agafaven les despulles de la cabra i deixaven l'escalet llavors ell feia amb els ossos de les cabres i dels cavalls i després de les vaques feia escultures i en feia instruments musicals és a dir que muntava instruments amb escalets d'animals que havien sigut menjats per les àligues i llavors ell hi posava cordes i els tocava amb un arc aquests escalets vull dir l'artista era bastant peculiar i després es va dedicar a la pedra vull dir tot això començant a Barcelona en una nau del poble nou després es va traslladar al Madrid de la movida després es va traslladar a París es va fer molt amic del Miquel Barceló i després es va traslladar ara està vivint al camp de Tarragona i justament on va anar a viure al costat hi havia una pedrera és a dir que ara està fent escultures de la pedra però tot això vull dir ell era una persona que era bastant famosa sobretot quan era a Madrid però llavors en un moment determinat va desaparèixer va desaparèixer del món té un mecenas que és un important promotor musical i li paga l'obra li paga el material li paga tot i tal i tot això s'explica en el documental és a dir l'obra gairebé no es veu però ell l'està fent i existeix i és una obra gairebé desconeguda ell havia fet performances abans ell s'estirava en un taüt i es cobria de cucs i llavors els cucs anaven pel seu cos nu vull dir hi ha coses molt interessants en la pel·lícula i per exemple que hi surti al Barceló i que parli d'un altre artista en termes al·lusiosos això és una cosa és una cosa que no ha fet mai al Barceló i del Tito ho fa perquè tots dos eren veïns a París i del Tito doncs ho fa i ho fa d'una manera encomiàstica i llavors el que és curiós és que el Dani Monlló el director de la pel·lícula també és perruquer igual que el Tito i llavors ell es va interessar per un artista que també era perruquer com ell i artista com ell llavors va contactar a través d'una web que no funcionava però al cap d'uns mesos el Tito es va posar en contacte amb ell i llavors ell va començar a lligar caps va conèixer els amics que havien donat suport en l'obra del Tito i acaba fent un documental en el qual el Tito apareix en imatges d'arxiu apareix també en l'actualitat però sempre de lluny no se li veu gaire bé la cara és a dir que ell respecta que l'artista hagi desaparegut i acaba fent una pel·lícula que és fascinant per ella mateixa vull dir que hi has d'entrar però que aquesta cosa d'un artista que en plena eclosió desapareix del món artístic i fins i tot del món social i que ell no està per ningú i només està per la seva obra i només fa aparicions puntuals en determinats llocs doncs la pel·lícula vius exactament aquesta qüestió com és un artista que està en el mig de l'ambient artístic però que desapareix i la pel·lícula en certa manera també fa aquesta desaparició i jo la recomano expressament que quan algun dia es pugui veure a qualsevol lloc o ve en el DVD que està editada doncs que la gent els cinèfils en sentit del deure doncs que no se la perdin la farem pel·lícula del mes o de l'any o no podíem fer-ho però i a més a més els curmetatges que deies que havies vist en aquest centre cívic que no vols esmentar doncs suposo que serà de tot això que està muntat del dia més curt no m'imagino no perquè el dia més curt jo he anat en aquest centre que feien el dia més curt perquè pensava que començava a les 5 i resulta que avui començaven a les 7 i llavors per això m'he desviat en un altre lloc d'aquest centre i he vist aquests curts que són hi ha un menú de tardor hi ha diversos menús que pots veure en aquest centre i llavors jo he vist el menú de tardor que incluïa pel·lícules de Stan Brakech i de Norman McLaren per exemple i llavors també hi havia llargs però esclar els llargs no els he vist i llavors he vist dos curts de la Chantal Ackerman que fa poc va morir i que és una cineasta que jo respecto molt i que admiro molt i que m'ha agradat molt bé Perfecte moltíssimes gràcies tota la informació que estem estem en una dada així que puguem te'n esguro que la vorem perquè ens has fet una explicació sumament interessant i no de reados jo escoltaré el programa quan arribi a casa per tornar a assimilar-ho tot l'haig de veure aquesta pel·lícula jo penso que podríem portar el Dani Montlleu aquí tu tens possibilitat d'aconseguir sí jo vaig contactar amb ell després de veure la pel·lícula i m'agradaria convidar-lo doncs parlem-ne avui és l'últim programa del trimestre el gener dia 10 de gener comencem una altra vegada llavors podríem a partir del 10 de gener per l'any que ve jo penso que podríem convidar el Dani el Montlleu i que ens parli ell molt ràpidament anem molt malament de temps avui perquè com que hem començat més tard de l'habitual doncs jo simplement res quatre coses de la pel·lícula que hem vist ell i jo aquest matí al Texas que era passant amb l'estrena del Martín Scorsese Silenci aquesta pel·lícula religiosa que estrenen el 6 de gener per tant simplement si voleu comentem que nosaltres hem sortit bastant decebuts anàvem amb expectatives jo no sabia de què anava de veure jo confesso que he anat allà en blanc ni sabia que era de Mèxic no t'han fet espòilers no m'han fet cap espòilers si t'haguessin fet algun potser hauries entès millor la trama jo què sé però és que saps què passa saps quin problema per mi té la pel·lícula de trama no n'hi ha gaire és que durant dos hores 40 minuts dos hores 40 minuts s'està repetint la mateixa cosa i no hi ha vull arribar un moment que era per dormir-se t'ho dic en sèrio era per anar-se'n a dir escolta o marxar al cine perquè no passava res els actors no estava malament un dels actors sobretot a mi m'agradava el xicot jove que feia de sortia el Neil Nelson un moment però que no sortia res un paperet de cine però heu vist Night Train d'Al Jim Jarmus que potser és una mica això allò d'anar no té res a veure l'altre dia vam parlar una mica perquè el Joan va parlar de l'última pel·lícula d'Al Jim Jarmus i li hem de dedicar també un programa al Jim Jarmus a banda que acabi la temporada perquè en Joan va parlar del Patterson que li havia agradat molt jo també o sigui l'hem vista és a dir jo estic pendents a veure algunes de les antigues per refrescar coses són una meravilla per tant en podem parlar en el seu moment totes total que aquí jo penso honestament que jo no ho sabia perquè m'ho he entrat aquesta tarda llegint coses que es veu que el senyor Scorsese és un senyor que va ser a Escolanet va estar al seminari volia ser de jove cap allà i aquesta veta religiosa l'he quedat molt profundament doncs tal i llavors quan fa pel·lícules religioses a mi no la sensació que desvaria que va en una cosa que ell s'entén però els altres no entenem res del que s'està explicant o que és tan obvi que no ens interessa és a dir o en cinc minuts o en cinc minuts en cinc minuts n'hi havia un front documental preciós doncs bueno total que hem sortit al cine molt decebuts per tant no cal que ens parlem més em sembla si no vols un comentari tu perquè si no no podrà parlar ell tranquil tranquil comenta tranquil·lament perquè el meu tema tampoc no està llarg jo simplement volia comentar el meu tema és elàstic es pot es quedem molt malament de temps jo volia dir sabeu que cada setmana expliquem una mica les pel·lícules de televisió que poden ser interessants aquesta nit en fan una a TV2 que és dos atracadors una pel·lícula espanyola que sembla ser que és interessant jo no l'he vista però és interessant el dimecres fan a les 22 hores a canal Hollywood Master and Commander que és una pel·lícula del Peter Buyer que havíeu dit que era francament molt bona molt bona sí, sí el dijous a EMC a les 12 a les 22 fan origen divendres fan intocable una pel·lícula molt comercial francesa que va funcionar molt bé que ho fa 3 o 4 o 5 anys el dissabte a TV3 a les 22 perdona em sembla que han fet ara fa poc un remake americà podria ser imagina podria ser sí, sí algú he sentit el que faltava el que faltava sí, sí el dissabte fan una TV3 una del Woody Allen que a mi personalment m'agrada molt a les 22 hores fan Midnight in Paris el dissabte a TV3 i el diumenge també a TV3 fan una cosa que si algú no l'ha vista val la pena veure que és Mi sueño d'elis del John Gray amb la Marianne Cotillard que està esplèndida i molt bé però jo voldria relacionat amb el món del cinema parlar de dues coses molt ràpides que m'han arribat que són francament interessants són dues exposicions que s'estan fent en aquest moment una és titulada Art i cinema 120 anys d'intercanvis que es fa a Caixa Fòrum des del dia 16 o sigui des d'aquesta setmana fins a finals d'abril aproximadament que és el voltant és a dir si llegim una mica com la presenten diu mostrar aquesta Art i cinema 120 anys d'intercanvis mostrar els vincles del cinema amb la resta de les arts i les seves influències mútues és el principal propòsit d'aquesta exposició que ha estat organitzada a partir d'una selecció d'obres procedents de la col·lecció de la Cinematec Francesa que es complementa amb peces cedides per les institucions museístiques espanyoles i franceses va començar per venir aquí aquest portal de la Cinematec Francesa va explicar quin interès tenia això i penso que val la pena veure-ho és una cosa que a més a més es fa amb hi ha visites de família visites concertades hi ha moltíssimes coses d'aquestes i l'altra cosa que també el Joan també m'ha parlat aquest matí i que penso que val la pena és que des d'aquesta setmana estaven fent al Cinema Esverdi la mostra del cinema italià de Barcelona i acaba aquesta setmana no sé quin dia aquesta setmana acaba però potser val la pena també tenir com a coses informatives pels nostres oïdors que això acaba demà doncs molt bé jo no vull dir res més prefereixo que passar al tema perquè ja ha quedat com ens aprofitem que és elàstic el tema el tema és elàstic és elàstic no sé si és elàstic no, jo no jo no m'hi posaré aviat però no elàstic no ho soc no, aviam ara donarem un salt qualitatiu perquè després de parlar de coses jo penso que molt profundes i molt molt interessants anem a saltar cap a un tema diguem que és cine també però que és més ficció és més de ciència ficció és més d'entreteniment com que aquesta ara fa poc han estrenat Rock One que és una de les històries una de les pel·lícules de l'univers Star Wars ja l'has vist Andreu? no jo tampoc però la sé sincera i m'agradaria anar-la a veure el fenòmena no és que vulgui fer publicitat del cine però penso que val la pena anar amb aquell cine a veure-la però jo us explicaré d'on ve el tema perquè hi ha una història al darrere i és que no fa gaire fa un parell o tres anys vaig tornar a veure per televisió i de casualitat una pel·lícula que en el seu moment va ser molt famosa i jo penso que és un dels clàssics de cine de la segona guerra mundial que és Esquadró 633 que té una banda sonora que si el Francesc la troba que és superràpid amb això si la sentiu segur que direu ah aquella pel·lícula pel títol la gent no acostuma a recordar és una pel·lícula de la segona guerra mundial i és una pel·lícula en la qual no us explico la trama us explico al final perquè al final és la part i en spoiler al final és la part que jo penso que val la pena comentar perquè entendreu per què ho comento en aquesta part uns avions han de bombardejar una central on els alemans estan fabricant aigua passada per fer la bomba atòmica doncs l'èxit de la missió pot canviar la direcció de la guerra com acostuma a passar amb aquestes pel·lícules de la segona guerra mundial doncs bé els avions que bombardejen han d'entrar per un fiorn noruec han d'anar tota l'estona a dins del fiorn noruec fins que arriben a la central que està al final de tot i han de llançar la bomba just a sobre d'una roca que hi ha perquè la roca caigui sobre la central i destrossi totes les instal·lacions alemanes llavors no sé si us sona això però és exactament el mateix final que la pel·lícula A New Hope una nova esperança de la guerra de les galàxies quan entren a dins de l'estrella de la mort i han d'anar per allà fins a arribar a un lloc on hi ha un forat i han de tirar la bomba justament amb aquell forat i ara el francès ha trobat la sintonia de la pel·lícula és una de les millors bandes sonores de pel·lícules bèl·lices de la segona guerra mundial a mi penso que és una de les més bones i has donat una mica per mi en el clau que no sé si va per aquí el teu tema però en el fet que aquesta nissaga i en general el cinema comercial però la nissaga sobretot l'última part i aquesta última que ja dic que me l'han explicat fil pel rand tot i que no l'ha vista doncs és un és una combinació de molts elements d'altres pel·lícules és a dir que no hi ha ni una cosa original ai diu que sí diu que sí vaig a fer la foto mentre desenvolupa aquest tema va guai perquè en realitat el George Lucas que va ha vist molt cine com tota aquesta fornada de directors com el Steven Spielberg el Scorsese i el Scorsese i que han vist han vist tots un determinat tipus de cine moltes coses que surten a Guerra de Galàxies en realitat són coses que han anat prenent de diferents pel·lícules i que segurament molta gent i especialment la gent jove que potser no ha arribat a veure aquestes pel·lícules perquè avui en dia no es passen ni tan sols per la televisió desconeixen absolutament però és que hi ha un munt de pel·lícules que han sigut han proporcionat coses a la Guerra de les Galàxies una d'elles és aquesta Esquadrón 633 que dona de fet li dona el final a la primera pel·lícula que va sortir de Star Wars però hi ha una llista que ha fet una petita compilació i inclús us diria que segurament vosaltres si heu vist la Guerra de les Galàxies que podria ser que no però que potser vosaltres fins i tot podeu trobar alguna altra pel·lícula que no és alguna pel·lícula que dius per exemple la Guerra de les Galàxies també ha begut bastant d'Akira Kurosawa tots aquests directors han vist totes les pel·lícules d'Akira Kurosawa i han agafat moltes idees per exemple han agafat idees de Dersu Zala Dersu Zala és una pel·lícula boníssima d'Akira Kurosawa en la qual hi ha un moment que el caçador Dersu i el capità soviètic es topen amb una tempesta de neu i han de fer un refugi sota el qual s'han d'amagar i ho fan amb branques van posant branques una sobre l'altra fins que construeixen com una mena de petit refugi i allà poden sobreviure a la tempesta que és dantesca doncs bé aquesta mateixa escena surt a la segona pel·lícula que vam fer d'Star Wars quan els dos herois el Han Solo i el Luke Skywalker es troben a mig d'un planeta gèlid i han d'intentar sobreviure durant la nit llavors maten amb una bèstia de càrrega i la buiden de bodells i es fiquen a dins per intentar trobar refugi o sigui hi ha moltes idees d'aquest tipus hi ha moltes idees de l'Star Wars que en realitat venen de les pel·lícules que es feien als anys 40 i 50 serials sobre temes de ciència-ficció o sobre temes d'aventures en els quals es plantejaven històries aquests serials històries de bueno això de ciència-ficció d'aventures fantàstiques algunes i aquests serials eren pel·lícules eren pel·lícules que duraven una hora una hora i mitja i que hi havia serials que eren constituïts per dotze pel·lícules i tot llavors la gent anava al cine i anava seguint en el cine anaven seguint totes les pel·lícules que s'anaven fent clar això recorda de fet la guerra a les galàxies la guerra a les galàxies és això és un gran serial és una gran història sobre un món un univers en el qual gira avui en dia aquestes pel·lícules ja no les podem veure perquè no les projecten enlloc jo recordo encara haver-ne vist algun els dissabtes al matí a televisió espanyola que n'havien projectat algun d'aquests serials moltes idees d'aquests serials estan incorporades a les galàxies per exemple les pel·lícules de Flash Gordon van treure moltes idees com per exemple la trama aquesta de la primera pel·lícula en la qual el Han Solo i el Luke Skywalker es disfressen de soldats de l'imperi entren a dins de l'estrella de la mort i intenten rescatar la princesa està tret literalment d'una pel·lícula que és Flash Gordon conquereix l'univers o sigui tal com raja així exactament la vestimenta de Darth Vader està treta d'un altre serial també la màscara que porta el Darth Vader que necessita per respirar també està treta d'un serial i hi ha un munt d'elements que vas veient que en realitat els han tret de tota aquella font d'històries i d'aventures que aquests directors o aquest concretament el George Lucas va veure quan era jove quan era nano i llavors jo el que us recomanaria si algú vol aprofundir una mica més en aquesta història és que a través d'internet trobareu molta informació perquè ja sabeu que hi ha molts friquis en aquest món i llavors hi ha molta gent que penja aquesta informació i nosaltres no ho som de friquis no, no, jo no una vegada m'ho van dir a veure que aixequi el sable láser que no sigui friqui però és això doncs doncs trobareu un munt d'informació i hi ha bastants per cert que abans parlàvem de documentals hi ha bastants bons documentals que ens parlen sobre justament l'origen de tot aquest univers Star Wars d'on van treure aquestes idees i com les han anat elaborant i el que jo diria que és més interessant no més del que has dit perquè ho has dit amb una precisió tan gran que ha estat un plaer sentir-te Andreu però el que pot ser encara més el fet que sigui extrapolable tot això que dius el cinema comercial en general és a dir el cinema comercial és això és el que agafa les grans idees que plasmen en un moment determinat els creadors els que tothom després diu però és que això jo no ho puc veure de cap manera perquè jo què sé fa cinema en blanc i negre o perquè fa un cinema que és tan lent i resulta que tot això després s'agafa i es posa en una pantalla en un guió en una sèrie de guionistes que han vist tot aquest cinema de culte per dir-ho així i llavors tothom s'ho empassa tothom s'ho empassa i a més a més ho hem de veure per obligació has d'anar a veure allò i alguna vegada ho havia preguntat a una gent quan s'havia fet aquella segona tongada de tres capítols després dels tres primers que es van fer el que serien les preqüeles que eren l'episodi un, dos, tres i tota aquella història llavors jo li preguntava a alguns amics per què voleu anar a veure aquesta pel·lícula perquè s'ha d'anar a veure i dic hòstia jo que dic quina resposta més bèstia hi ha coses que s'han de fer en aquest món hi ha coses que estem obligats i si no les fas i a més realment et mostra que aquesta gent que fan aquestes pel·lícules tan comercials i que són tan taquilleres aquesta gent ha vist molt cinema o sigui si aconsegueixen fer aquestes pel·lícules tan bones és perquè veuen de la font original d'alguna manera fixeu-vos fixeu-vos que fins i tot hi ha una anècdota curiosa perquè en una de les últimes pel·lícules d'Star Wars la parella feta per l'Anna King i la princesa que són diguem dos dels protagonistes hi ha un moment que es retiren amb una amb una mansió que es diu Bariquino Bariquino sí que és el mateix nom que té la mansió on el doctor Zivago i la seva família es refugien després de de la revolució no? quan ho estan passant malament i han de marxar doncs es refugien amb una mansió que tenen perquè tenen però són una família rica era una mansió d'estiu que van a passar els estius i allà és exactament el mateix nom llavors en fi jo jo estic d'acord amb el francès o sigui quan veus pel·lícules aquestes el que has d'anar a fer és a veure immediatament després les pel·lícules que han donat aquestes el que passa és que a part dels títols de crèdits haurien de posar tota la llista de referències que hi ha perquè la gent anem apuntant i dic a qui han agafat això a qui han agafat allò altra ja són prou llargs els títols de crèdits serien interminables no en puc resistir perquè és molt veritat tot el que has dit perquè realment això és allò que dèia Eugeni d'Ors que tot el que no és homenatge és plàgic i que en fi vull dir es copien els uns als altres però d'una manera descarada i això sobretot passa també en les sèries de televisió que agafen de tot arreu de tot arreu agafen del teatre de la novel·la del cinema d'altres sèries de televisió a vegades veient el Soprano vull dir és que bueno veus que el senyor aquell el creador de lo Soprano veus exactament que li agrada molt Buñuel perquè a veure la qüestió del sobretot Tristana perquè la qüestió de l'amistat de la dona del Soprano del Toni Soprano amb el capellà allò és Tristana pur i allò de la russa que té una cama artificial bueno és que a mi que no em diguin però vaja és la Tristana deixant la cama damunt d'una cadira fins i tot fins i tot el final de la sèrie és absolutament Buñuel la que hi fos no no però és que copia de tot arreu i per exemple un episodi de Mujeres Desesperades començava citant literalment un tros d'una obra d'Eduard Albi però és que així mateix i el musical Mamma Mia que primer es va fer en teatre i després en pel·lícula està copiat del guió d'una comedieta que es deia Buena Cera amb Senyora Campbell però és així mateix vull dir una senyora que queda que té una filla durant la guerra mundial i que llavors venen tres tres combatents que tots poden ser el pare com veieu estaríem així continuant xerrant perquè jo em quedo també amb coses en el pub per poder comentar però l'hora se'ns ha tirat a sobre avui lamentem que sigui últim dia de trimestre doncs últim dia d'aquest any que fem el programa i us convidem el dia 10 de gener després de les vacances després de Nadal i per tant també us desigem a tots els oïdors unes bones vacances de Nadal i que s'ho passin molt bé i una bona entrada d'any nou i de què parlarem aquell dia Joan? parlarem de totes les coses que hem vist de totes les coses que farem de totes les coses que hem pensat per aquest trimestre que serà esplendorós com aquest que hem fet ja que bonic fins dimarts dia fins al 2017 bon final d'any i final d'any bones festes a tothom bones festes a tothom bones festes a reveure adeu a les portes a les portes de ràdio desfèr sintonitzes de ràdio desfèr del ràdio de Sant Lluís M de Música un programa realitzat i presentat Gràcies.