Cinema sense condicions del 20/12/2016 — Espòilers, crítiques (Les innocentes, Contratiempo, Silenci), documental Tito: The Phantom Monk i els orígens clàssics de Star Wars

Visió general de l’episodi

Episodi coral amb to de tertúlia cinèfila: comença amb un pròleg accidentat (retards per la pluja i presentació d’equip), entra en un *debat intens sobre la cultura de l’espòiler, segueix amb crítiques de novetats (Les innocentes i Contratiempo), un focus destacadíssim en el documental català Tito: The Phantom Monk i una preestrena decebedora (Silenci de Scorsese). La recta final la signa Andreu Ferran amb un recorregut apassionat per les influències clàssiques que alimenten Star Wars (de Kurosawa a Flash Gordon), tancant amb recomanacions de TV i exposicions*.

"Jo estic fart, ja... dels spòilers" — Francesc Aguilar

Debat central: la cultura de l’espòiler

• - Francesc carrega contra l’obsessió:
• “Digue’m el que vulguis”
• explica finals (Lost, Rogue One) i “no passa res”.
• Matís dels companys:
• Evitar espòilers quan són clau (Hitchcock, Psicosi; whodunit).
• El valor està en el “com”, no només en el “què” (exemple: Sunset Boulevard revela el destí des del principi i és brillant).
• Gaudi màxim “entrant en blanc” al cine; els tràilers i crítiques ja són sovint espòilers encoberts.
• Casos pràctics: Fight Club (saber el gir pot ajudar o restar); Sully (fet real, la gràcia és el tractament).
• Idea clau: preservar la descoberta quan és part del joc de l’autor; altrament, no mitificar el secret.

Crítiques i recomanacions

Les innocentes (Anne Fontaine)

• Context: Polònia, desembre de 1945; basat en fets reals narrats per una metgessa de la Creu Roja francesa.
• Trama: conseqüències de violacions a un convent; embarassos múltiples i xoc entre fe, trauma i assistència mèdica.
• Valoració:
• Forma: preciosisme (fotografia acolorida, cants litúrgics) que “endolceix” un material dur.
• Fons: tema potent però “massa pulcre” per la seva cruesa.
• Interpretacions: Agata Kulesza (magistral; ja lluïa a Ida).
• Conclusió: interessant però amb un embalatge estètic que desencaixa amb l’aspror del relat.

Contratiempo (Oriol Paulo)

• Tècnica: execució moderna i eficaç; gran pols de posada en escena.
• Guió: excés de girs (efecte “Rashomon al quadrat”), trama que es mareja en versions, hiperhomenatge hitchcockià (fins i tot el cotxe a la llacuna).
• Interpretacions: Ana Wagener i Bárbara Lennie, molt sòlides; José Coronado recurrent a l’univers Paulo.
• Espai: una Barcelona poc viscuda (22@, autopistes, skyline) que podria ser “qualsevol lloc”.
• Conclusió: espectacularment funcional, però guió carregat i derivatiu.

Focus: Tito: The Phantom Monk (Dani Monlleó)

• Peça clau de l’episodi. Documental de creació sobre l’artista “Tito” (de perruquer a escultor radical):
• Escultures amb cabells solidificats; instruments fets amb ossos d’animals; performances extremes (cucs sobre el cos).
• Trajecte vital: Poblenou → Movida madrilenya → París → camp de Tarragona; retirada del circuit amb mecenes discret.
• Posada en escena: respecte a l’anonimat actual (imatges d’arxiu, plans llunyans), testimoni de Miquel Barceló elogiant-lo.
• Marc més ampli: defensa que el millor cinema català recent és el documental/experimental (Portabella, Isaki Lacuesta, Guerin, Albert Serra, Neus Ballús...), mentre el comercial no consolida indústria.
• Veredicte: “Magistral, molt madur, fascinant”. Recomanat quan es pugui veure (Filmoteca, MACBA, DVD).

Silenci (Martin Scorsese)

• Preestrena (sortida 6 de gener).
• Recepció a la taula: decepció; 2h40 repetint el mateix i poques palanques dramàtiques.
• Lectura: quan Scorsese entra en la vetlla religiosa, pot connectar molt amb ell però no sempre amb l’espectador; aquí, densitat sense progrés.
• Conclusió: interès desigual més per convicció íntima que per narrativa.

Recomanacions extra

• - TV (setmana):
• Dos atracadores (La 2)
• Master and Commander
• Origen
• Intocable
• Midnight in Paris
• biopic d’Édith Piaf (Marion Cotillard).
• Exposicions:
• “Art i cinema. 120 anys d’intercanvis” (CaixaForum) — peces de la Cinémathèque Française i institucions locals; vincles entre cinema i altres arts.
• Mostra del Cinema Italià de Barcelona (Cinemes Verdi).

Tema d’Andreu Ferran: Star Wars, un gran mosaic d’influències

• Tesi: l’univers Star Wars és una gran destil·lació d’homenatges a cinema clàssic d’aventures, bèl·lic i serials dels 40–50.
• Exemples cridaners:
• Esquadró 633 → el clímax de “trinxera” i el tret “al forat” de A New Hope.
• Kurosawa (p. ex. Dersu Uzala) → la supervivència en paratges gèlids ressona a Hoth (Han/Luke i el tauntaun).
• Serials i pulp: Flash Gordon (infiltració i rescat de la princesa; estètica i fins la màscara de Darth Vader), ecos de mil referents perduts a la TV actual.
• Mirada crítica: el cinema comercial sovint “paia” idees del cinema de culte i les fa digeribles per a tothom.
• Paral·lels fora de Star Wars:
• Sèries com The Sopranos amb deutes a Buñuel (pistes en relacions i imatges),
• Mamma Mia! com a variació d’un esquema previ (Buena sera, Mrs. Campbell).
• Missatge final:
• No tot és plagi: “tot el que no és homenatge és plagi” (E. d’Ors).
• Veure Star Wars pot ser una porta d’entrada a (re)descobrir els clàssics que en són la font.

Cloenda

• Tancament de trimestre i any; retorn el 10 de gener.
• Invitació futura: portar Dani Monlleó al programa per parlar del documental.