Estrenes CineBaix, Danny Boyle i repàs de temporada

cinema sense condicions Bona tarda, som aquí novament a cinema sense condicions per passar-nos bé Per passar-nos-ho bé. Per parlar de cinema. Avui estem en Sergi Rubió, que es va incorporar la setmana passada, l'Andreu Ferran, que ja sabeu que ve de tant en tant, però ve sempre, la Carme Nebot i jo personalment. I avui, a més a més, a control tenim una nova persona, la Mariola Martínez, perquè en Francesc no podia venir. I ella amablement s'ha prestat a col·laborar amb aquesta situació. I gràcies, Mariola. Jo m'estava plantejant mentre es venia que podríem fer, com fem habitualment, tres parts en el programa. Una part que fos, la Carme ens ha enviat, no sé si ho heu vist, la programació del Cine Baix. Jo crec que seria interessant de comentar les pel·lícules que fan, ja que avui és l'últim programa que fem aquesta temporada, doncs a menys dir-los als nostres gruïdors que si volen anar a veure alguna pel·lícula interessant, doncs dir-los quina podria ser. A la segona part, jo penso que la Carme ha vist també alguna pel·lícula d'estrena que podria parlar d'ella, d'aquestes dues pel·lícules que ens hem acabat. I la tercera part, que podria ser el tema d'avui, que és el repàs de la temporada, el repàs del que hem fet aquest any, doncs podíem intervenir tots dient, doncs, bàsicament, què ens ha semblat, o què ens sembla, o què és el que pensem del que ha anat aquesta temporada. Que ens ho hem passat molt bé, hem disfrutat molt, i també els que ens esteu sentint ho heu fet el mateix, doncs, bé, ja som molts els que ens estem passant bé. Per tant, si us sembla bé, podem començar primer per això. Començar per les estrenes aquestes. Jo ho he estat mirant i he vist que, clar, la majoria de les pel·lícules són noves. N'hi ha una que és la primera que és en 3D, més a més, la presenten, que és l'Hombre de Zero, que és l'última pel·lícula del Superman que l'estrenen el divendres però que ens la passen a premsa el dijous que diu que és una pel·lícula diferent o una versió diferent del Superman veurem què és però no sabem massa bé de què va i per tant fins que no s'hagi vist no podem comentar coses La segona, ja fa dues setmanes que està en cartellera, que és un amigo de Frank, jo tampoc l'hi he vist. Jo no l'hi he vist, tampoc. Sé que Sitges va guanyar el premi del públic, que la van premiar, com a millor pel·lícula pel públic, i que sé que la interpreta la Frank Lenguela i que va, diríem, d'un androide que comença a intentar ajudar la gent gran i la relació que s'estableix entre una persona gran i aquest androide. Aleshores, em sembla que és una pel·lícula interessant i que, d'alguna mesura, podia ser recomanable. Jo no sé si algú ha vist algun comentari, em aneu tallant i aneu afegint coses. La tercera d'aquí de la programació hi ha El Professor, que és una pel·lícula d'un tal Tony Cake, que jo he vist precisament perquè la van estrenar, la van passar per premsa, deu fer un parell o tres de setmanes, I haig de dir que no és una pel·lícula massa... Jo vinc del món de l'ensenyament i sigo professor i per tant penso en un cert coneixement de causa i és una pel·lícula americana massa depriment que pinta el món de l'educació d'una forma que em sembla que no s'adequa al que passa aquí a Espanya. En qualsevol cas, els que els agradi un tema com aquest, està molt ben interpretada per la Diane Brody, és a dir, penso que ella es nota que és un gran actor, ho fa molt bé, molt bé, la veritat és que això sí que és veritat que funciona molt bé, però en canvi el que és el contingut de la història a mi em sembla que és bastant molt depriment i molt poc interessant, al fons, eh? Després, una altra pel·lícula que es podíem recomanar i aquesta té més bona premsa, que és l'Impostor, que és un documental que ha guanyat molts premis. És un... És un documental... És un fals retrobat que s'ha perdut durant molts anys, no sé si més de 10 anys. Torna i, malgrat que no té cap característica física amb la persona que ha desaparegut, l'acullen que ja és el més sorprendent del cas aquest argument em sona d'altres pel·lícules jo no l'he vista jo no l'he vista però diuen que en relació amb altres versions semblants aquesta és una pel·lícula que està molt aconseguida és un documental És un fals documental, a mi em sembla. Ara no em feu dir exactament quin era el títol de la pel·lícula, però em recordo d'una pel·lícula que em sembla que estava protagonitzada per el Richard Gere, que era un soldat de confederal que després de la Guerra Civil nord-americana tornava a casa seva... i que es feia... Amb l'amor, amb la... Sí, jo me'n recordo. Sí, sí, jo me'n recordo. Es feia passar per una altra persona i era una situació molt semblant. Clar, el que passa és que aquesta era bèl·lica i era posada al segle XIX i en canvi això suposo que és actual. És actual, em sembla. Jo no l'he vist, aquesta. El que he llegit és actual. És un tema interessant, no? Però és aquest tipus de documental que... que no és ben bé un documental però té format de documental no l'he vist o sigui que no podem dir totes les pel·lícules són d'estrena el qual està molt bé perquè pel cine baix hem de posar-li donar-li el valor que té que tot el que té en aquest moment a programació s'estrena i no les hem vistes, per tant està bé és el mateix que passa amb la següent que és Turistes, que es veu que comença com una sàtira i acaba amb excés de sang perquè es veu que són dos senyors que estan viatjant i que són killers en sèrie, és a dir, assassins en sèrie, i que mentre es fan de vacances es dediquen a matar gent que van trobant durant el viatge. Es veu que comença com una sàtira més o menys divertida, però que acaba amb accés de sang. Però jo no sé, com que això són coses que has llegit i no l'has vist tampoc, és l'únic que puc explicar als possibles uïdors. Una altra manera de fer turisme. Una altra manera de fer turisme. Que no la recomanem. No, no, en absolut. I l'última, l'última, per el que jo he estat buscant informació, és de Pixar, és una pel·lícula d'animació, Monstros University, i la deixen molt bé, o sigui, com si fos una, és d'estrena també, l'estrenen el divendres, i podria ser que fos una pel·lícula interessant, però jo no tinc més informació que aquesta. Home, jo m'he vist la primera part com 50 vegades, perquè, clar, quan tens Canalla, Monstros S.A. són una de les pel·lícules icones. És un fijó. És un fijó. I la veritat és que la pel·lícula, la primera, Monstros S.A. està molt bé, està molt ben feta, el guió està molt ben elaborat, una bona pel·lícula d'animació per canalla, i per no tan canalla. Jo l'altre dia estava canant amb el cotxe, vaig posar una estona i la comentaven, i la deixaven bé, però no sé ni qui era el comentarista, o sigui, que no puc donar masses dades. I penso que era aquesta, perquè si tu dius que és... Basant mal en el que he vist a la primera pel·lícula, jo diria que valdria la pena anar a la veure. De mirar-se-la. Sí. Doncs ja sabeu, al Cinebaix. Això mateix. A Sant Feliu. Bé, a la segona part et podies parlar tu de les pel·lícules que has vist. Ah, jo no he vist... La veritat és que penso que és que la cartellera que hi ha... En aquest moment està molt poixa. Ja ha començat l'estiu i ens trobem una cartellera que no hi ha res que faci massa boig. Un hi va perquè, mira, perquè ens agrada el cine i sempre hi estem disposats a anar-hi. Però allò que els llegeixes i dius, ara què? On vaig? On vaig? I pens, ai, això no. Això tampoc. Potser aniré a veure els monstres, entens? O sigui que finalment... No sé si yo hemos visto trance. ¿Cuál? Trance. Ah, ¿qué tal? Merece la pena ir a verla, ¿eh? Vale, vale, vale, va muy bien. Sí, sí. Sí? ¿Ahora se me escucha mejor? Millor. Millor. Pues llance. Hay que ir a verla porque es una película que trata sobre... Es de Danny Boyle, ¿no? Sí. Ah, la de l'anglès. La del... Sí. Jo ara no em sento. No sé si és que no em sento bé o... Pues te escuchamos perfectamente. Sí, sí, sí. Nosaltres te sentim. Jo la que sentia menys és la Mariola, però ara ja la sento. No, Danny Boyle segueixi en un director. Te cambio los cascos. Segueix valent molt la pena el Danny Boyle. Des que va començar la primera pel·lícula, Time Spotting, l'any 95, cada pel·lícula és una sorpresa. És un dels directors més originals que hi ha avui en dia encara fent cinema. Surgit de la generació dels directors que han sortit a mitjans dels 90. És un director que sempre sorprèn i sempre porta... És dels directors més originals que hi ha avui en dia i tens dubte un nou talent com està en el David. A mi Islam Dog Millionaire em va agradar. Jo havia vist per la tele, perquè n'han donat alguna per la tele de la primera època d'ell. Ara no me'n recordo. Islam Dog Millionaire sí que la vaig veure. És una pel·lícula... tota ella ben feta que ho passes bé i està ben organitzada, ben muntada el tema t'enganxa i la gent ho fa bé i la manera en què està jugada la càmera és una manera intel·ligent tota la pel·lícula, tota la pel·lícula o sigui que això és veritat Però jo l'hi vaig veure per la tele, no fa massa, jo crec que... Hi havia aquella d'un senyor que queda amb un braç enganxat a... Com es diu, aquesta? No l'he vista, tampoc. Jo la vaig veure al cine i la gent es esmallava. D'aquesta pel·lícula. 28 dies o no sé què, alguna cosa així es deia, no? Es deia 28... Jo no l'he vist, però me n'han parlat bé, però passa que no puc parlar perquè... Sí, jo la vaig veure i la veritat és que és una pel·lícula que et corprèn, o sigui, parteix de, bueno, suposo que per posar una mica els oïdors sobre la matèria, és un excursionista, una persona que li agrada molt els esports d'aventura, les excursions, que llavors un dia fent una d'aquestes excursions arriscades, queda atrapat per una roca i queda atrapat al seu braç. entre una roca i una paret ell intenta alliberar-se jo vaig llegir la crítica i ja no em vaig atrevir a anar-la a veure sí, sí, ell és anguixant, pateixes molt és el que deia el Sergi, o sigui, realment no m'estranya que hi hagi gent que es desmayés no m'estranya perquè jo no em vaig atrevir a anar-hi ell s'arriba a tallar el braç, em sembla ell al final amb una navalla petita navalla petita s'acaba tallant el braç o sigui, realment és... És un director que és molt publicitari i visualment és molt ric. És la cosa escatològica i li agrada el tema de sang d'una manera peculiar. Perquè jo la que vaig veure, que eren dos joves, eren unes joves que viuen a la zona baixa de Londres i... I són uns amics... És que no puc recordar ni la temàtica. Em sembla que es deia Millones, la pel·lícula, potser. Potser sí. Que eren uns nens que guanyaven una fortuna de diners. Però era una zona com... Una zona paupèrrima de Londres. I tot allò era... L'obre i tot allò era desafiant de trist. I aquesta la recordo, però... No massa, eh? Però sí que la vaig veure, i era a la tele, i era després de haver vist Slumdog Milionaire, i vaig pensar, ai, mira, és el mateix director. I em vaig quedar, mira, i la vaig trobar sòrdida, sòrdida, eh? Així és com Slumdog té un punt de positiu, tu acabes passant bé... a la vida cançó en aquesta tot era terrible i això del braç molt més terrible i a més és interessant perquè la part interessant de la pel·lícula és que en aquesta situació el personatge va fent com una revisitació de la seva vida i aquesta part trobo que està molt ben trobada com ell va repassant la seva vida de Perquè, clar, ell mica en mica cada vegada està pitjor i va tenint al·lucinacions. I dins d'aquestes al·lucinacions es barregen els seus records, amb les seves emocions. Està molt bé. Doncs anem a veure Trance. Ja queda clar que anem a veure-la. Una cosa que jo m'he oblidat de dir és que avui havia de venir també en principi a l'Ugo Camps i aquesta tarda m'ha enviat un mail dient que sentia no poder venir perquè li han donat un premi amb quatre alumnes més i els han convidat a anar a Madrid i marxen a Madrid per presentar el mateix projecte a Madrid. No sé exactament de què anava. Ja ens ho explicarà. Ja ens ho explicarà. Simplement era perquè me n'havia oblidat d'explicar-ho. Jo he vist, curiosament, dues pel·lícules que puc relacionar, perquè una és The Trip i l'altra és Resacón, que és la tercera part del Resacón. Jo haig de dir que la segona jo no la vaig veure, eh? Però la primera em va sorprendre perquè el meu marit em va dir, anem a veure Resacona les veus? I jo dic, què dius? Què dius que anem a veure? Perquè amb aquest títol no... Si no convida massa. No sé què pot ser. I la veritat és que vaig trobar una pel·lícula d'un guió de deu, perquè allò només es pot fer amb un guió de deu molt ben lligada i molt ben interpretada. I és una comèdia, per passar-t'ho bé, que lliga bé tota la història. Doncs el Ressacón, com és de suposar, és la tercera part d'aquesta mateixa història. Ells són quatre amics que fan un grup que s'ha creat amb la joventut i el mantenen amb les juergues i una certa fidelitat de joventut entre tots ells, no? El Resecón a Las Vegas és la història quan un d'ells està a punt de casar-se i se'n van els quatre a fer la celebració del comiat de solter a Las Vegas. I com que la segona no l'he vista, no sé ben bé com ho lliga, però aquesta lliga, per suposar, jo crec que la segona i la primera. I ho dic que ho lligo amb l'altre que he vist que es diu The Trip, perquè és una pel·lícula anglesa que és una crònica d'una setmana en què dos amics en van a recórrer la part nòrdica d'Anglaterra perquè un diari anglès els convida per fer que facin una ressenya gastronòmica i dels paratges amb un d'ells i llavors ha d'anar amb la seva nòvia com que han trencat, se'n va amb un amic. Per tant, és una sortida d'amics, que també tenen un lligam especial de col·leguis, i l'altre també és una pel·lícula d'amics, de juerga, i per tant tenen aquest lligam, i la veritat és que no té res a veure una cosa amb l'altra, perquè l'òptica anglesa encara que facin humor encara que tu ja explicaré després hi ha coses que no s'arriben a captar encara que vegis allà una entesa peculiar entre els dos homes no té res a veure amb el que significa la història dels quatre amics que se'n van de juerga amb plan explosiu i sense cap mena de de frontera ni cap mena de s'atreveixen a tot en canvi l'anglès sempre té aquell punt s'atreveix però amb una fredor i amb una cosa estructurada que sempre et fa pensar que tu estàs fora en canvi amb el ressecont tu estàs dins aquesta és una pel·lícula que tu al final no tens res a veure amb ells per suposat, almenys jo però acabes estant a dins i la pel·lícula anglesa sempre està fora. Són dues maneres de veure cine, clar, i les dues poden ser comèdies, no? I maneres de fer-lo. Sí, i maneres de fer-lo. Al punt de vista del director. Sí, sí, sí, clar. Jo aquesta crec que es pot veure, està bé, està ben lligada, el guia em torna a ser interessant. Ells són quatre amics que cadascú una mica s'ha redreçat, excepte el... el personatge que fa el sac Galifian que no sé ni com se diu això Galifianakis que és aquest d'origen grec em sembla que ho fa molt i molt bé el verbut ho fa tan bé però ho fa tan bé i Anna la primera jo vaig veure la primera i em va agradar com a pel·lícula com a comèdia però vaig trobar que li haguessin pogut treure més suc els personatges jo crec que estan molt ben definits no, no, ben definits ho estan però que potser haguéssim pogut fer alguna cosa amb més amb més substància. Però no és el que perseguia. No, no, ja ho sé, però a mi m'ha desagradat. Sí, però no seria aquest tipus de comè. Perquè hi havia algunes situacions que descrivia la pel·lícula que amb una mica de mala llet haguessin donat més... Clar, no arriba a tenir mala llet. Tens raó, tens raó. El que no tens és que no arriba a tenir mala llet. En el fons és suau. Exacte. És veritat. Això és veritat. I aquesta també. Jo he vist la segona i sí que té mala llet. Sí, la segona, sí. Ah, jo la segona l'he vista justament. Un noi perd un dit, per exemple. Bueno, a la primera un perd una dent, que se la treu ell mateix. O sigui que perdre, perdre en coses, eh? Tot s'ha de dir, perquè clar, són... A veure, són un tipus de grup... que ells s'ho passen bé fent això que fan, que és el bèstia, i la pel·lícula explica això, no pretén res més. I, per tant, o tu jugues aquest joc, o et quedes fora i dius quina animalada i punto. Però si tu jugues aquest joc, t'ho passes bé. I els personatges jo sí que crec que estan ben definits. Sí, sí, sí. Estan ben definits perquè és el... El que lliga el grup, que és el Bradley Cooper, que ho fa molt bé, però ell és un molt bon actor. en canvi el que jo trobo més fluix és el que fa el Justin Barça aquest no m'agrada que és el que s'ha de casar aquí el trobo que és el més fluix i el realment molt molt molt bo és aquest alçac aquest ho fa jo molt bé a la primera i a la tercera jo la recomano perquè si tu vols passar bé és veritat que no hi has de buscar gaires més coses Però si tu vols passar bé, és una comèdia que té aquest objectiu. I llavors està ben feta, eh? Sí que estic d'acord amb tu, que és suau. Sí, sí, és suau, però bueno, jo crec que ja és el que pretenia el director. A mi m'ha fet pensar, perquè no les he vistes, m'ha fet pensar en dues pel·lícules que al llarg d'aquesta temporada sí que m'ha estat comentant. I que no és el mateix, però que tenen alguns punts, quan ho estaves exposant, m'hi feia pensar, alguns punts d'encomitància, alguns de relació. Que seria, una és l'intocable, la pel·lícula francesa que va del paraplègic, que se serveix una relació d'amistat entre el negre i el... Pretén més. Va més lluny. Pretén més. I l'altra, que ha passat molt més desapercebuda i que a mi potser m'agradaria destacar-la, És Hasta la vista, una pel·lícula belga, que la vam parlar quan la van estrenar, potser a principi de temporada. És una pel·lícula d'un senyor desconegut que es diu Goffrey Entoven, que és belga. Va guanyar la millor pel·lícula, el millor film, el millor pel·lícula del Festival de Montreal, Espigador al Festival de Valladolid, Premi del Públic del Cinema Europeu d'aquest últim any. i per tant és una pel·lícula que ha passat desapercebuda possiblement perquè és belga i perquè no té la publicitat tan ben dissenyada i tan ben estructurada dels americans però en canvi és una pel·lícula que s'aguanta molt, molt i molt bé L'altre, doncs, perquè m'he fet pensar, perquè va d'un viatge també, representa que són tres persones malmeses, un... Ah, sí, sí, que l'he vista. Un és paralímpic. Sí, sí, sí. I se'n van perquè ells tenen pendent... Deixar de ser verges. Exacte. Aquesta té una mica més de mala vida. El que no té aquesta sí que l'he vista. Deixar de ser verges. Representa que són tres nanos. Molt ben interpretada. Brutalment interpretada perquè els tres són actors que no són ni paraplègics. Perquè clar, un va en cadira de rodes, l'altre sec i l'altre... I l'altre té un càncer. Exacte. I resulta que els tres són nanos joves... que no han tingut cap relació sexual amb ningú i resulta que els arriba la notícia que a surt d'Espanya hi ha una casa, una mena de colònia o d'hotel on ells poden anar i descobrir les prostitutes que estan preparades precisament per gent com ells per gent que té problemes com ells I llavors, tota la pel·lícula és, primer, com es munten la pel·lícula perquè els pares els deixin anar, perquè els pares, com que estan superprotegits, degut que tots tres tenen problemes, no els deixen marxar. Llavors, ells, finalment, aconsegueixen que hi hagi, al principi ha de ser un home, però és una dona que els acompanya perquè és la conductora i està acostumada a portar gent amb problemes, i, bueno, és extraordinari. La relació que s'estableix ja d'anar al viatge, perquè és un viatge que van passant per diferents llocs fins que arriben al sur d'Espanya, que s'estableix amb aquesta monitora, que és la conductora també, i després entre ells, i després, quan finalment arriben al joc, què passa amb les prostitutes que els estan com esperant, no? Llavors, és una exquisita pel·lícula, una pel·lícula que val la pena. Finalment és delicada, eh? És molt delicada. Finalment és delicada. I sí que és veritat, amb això és el mateix que deies tu, Andreu, aquesta és una pel·lícula amb molta més... A veure que apunta. Clar, és més europea. Saps? Els americans això no ho fan. No els agrada tant. A vegades... A vegades també. Sí, però aquest és de cinema independent. Ell va néixer dels sondants, el de Ressacón. Ell neix d'independent. És més, aquest director té una... una espècie de documental que era sobre fraternitats d'aquestes que hi ha als Estats Units i del funcionament de les fraternitats, que la van prohibir i no l'han deixat exhibir, perquè consideraven que en mal matia... el bon nom i la manera de fer americana i no ha funcionat no ha sortit aquest és el diretor del Resecón després ell ha tirat per aquí però ell ha fet altres coses aquest home vull dir que ell neix d'assinament independent El cap de moltes pel·lícules ja acaben treballant per un gran estudi. Tot i així, ell és un home molt bo de càmera i de tractament i de guió. Per tant, clar, en sap de fer cine. Com un altre tema que està passant en aquest moment, una cosa curiosa, és que molta gent bona s'està passant a les sèries televisives. Hi ha una quantitat de sèries televisives en aquest moment... que tenen molta més qualitat que el cine que ens arriba per la bandalla gran. Això deu ser veritat. És a dir, jo, per exemple, he descobert en l'última temporada Mad Men, no sé si la coneixeu, una sèrie americana, van per la quarta o cinquena temporada, jo les he vist seguides, i al principi no m'agrada gaire. I aquí l'estan passant? Bueno, la van passar, no sé per quin canal, i jo les vaig aconseguir, i llavors primer vaig veure els primers potser 10 o 12 capítols, i vaig dir, no n'hi ha per tant. Però de cop i volta arriba el final de la primera temporada i em vaig quedar impressionat. I a la segona temporada és que les vaig veure, perquè me'ls van passar llavors amb DVD. Em sembla que vaig estar en 4 o 5 dies, vaig veure com 20 pel·lícules, perquè eren de quasi d'una hora cada una. Perquè estava absolutament atrapat per la història, pels personatges, per el que passava. I bueno, ara han estat un any o dos anys parats perquè es va acabar a veure un problema... financer en el sentit que la productora no els permetia, doncs, aconseguir tants diners com ells volien per fer l'última temporada, doncs és la cinquena o la sisena, i ara fa, deu fer una setmana o dues setmanes, que l'han estrenat en el Canal Plus, o sigui, la pots veure més pel Canal Plus si estàs en el Canal Plus. Però com que jo no hi estic, doncs no sé encara si és interessant o no. Però el que és les primeres quatre o cinc temporades que han fet és extraordinari, és a dir, realment és una cosa de moltíssima qualitat, va de... Va d'una agència dels anys 60 i, a més a més, han reconstruït tota la, podríem dir, la imagineria visual, estètica dels anys 60... Tots van vestits i tota la imatge d'una empresa que es dedica a fer publicitat als anys 60. Llavors, està superben caracteritzat, inclús tinc la sensació que han creat com una mena de moda, sobretot en algunes zones dels Estats Units, perquè la gent imita com vesteixen, com es condueixen, com fumen, perquè en aquella època es fumava no com ara, i moltes d'aquestes coses que són habituals quan hi ha un èxit realment d'aquests espectacular. en fi, simplement el comentari que hi ha molta gent d'aquesta que acaba passant a les seies televisives si parlem una mica de les pel·lícules també que hem vist aquesta temporada no sé, nosaltres hem fet aquest any hem fet sis pel·lícules a mi em falla el suau una mica o no? se sent bé? nosaltres et sentim perfecte jo que no em sento bé no, Déu, el passa amb això, sí als altres sí Bé, tenim una... hem estat mirant una mica el que hem fet tot aquest any perquè donat que és l'últim l'última sessió que fem hem anat recopilant una mica les pel·lícules que hem vist jo per part meva m'he mirat quina distribució hem fet en relació a països si voleu us ho comento jo de la llista que m'ha passat en Joan jo en tenia 29 de pel·lícules I la distribució és curiós, perquè jo pensava que havíem fet moltes pel·lícules americanes de comentar-les. I el curiós em surt que a França hem fet un 24%, n'han fet 7, d'Espanya n'hem fet 5, D'Estats Units, 6. O sigui que hem fet... El major número de pel·lícules que hem comentat és francès aquest any. És curiós, perquè no crec que em fóssim conscients que justament eren... Les pel·lícules franceses que hem comentat són Les Prénoms, el Holy Motors, L'Intocable, D'Oxido y Hueso, de Jacques Zodian, Tomboy, En la casa, de François Osson. Sí. A veure quina més tenia. Bueno, hi ha algunes que són col·laboracions. Clar, per exemple, Operacioner és Espanya i França, per exemple. I Colòmbia. Ah, i Colòmbia, és veritat. Sí, que hi ha algunes que són més d'un país, però... I és curiós, jo no n'era conscient que França guanyava. Clar, França té molt bona... Ara mateix està tenint molt bona fama. Sí, és que veig que deu ser conseqüència d'això. La importància que donen a la cultura. Però nosaltres no n'érem... conscients que ens semblava inclús. Si ens haguessin dit, digues, quines són les pel·lícules que més hem comentat? Jo crec que haguessin pensat potser a les americanes, perquè són les que hi ha més a cartellera, que veiem més d'una manera natural. I en canvi, quan les érem revisades, almenys, no sé, potser no estan totes aquí, però... La majoria sí que no van estar. O almenys seria un abstracte. És curiós que ens hagi sortit això. I també és curiós que les espanyoles, Déu-n'hi-do, perquè clar, fixa't, d'espanyola tenim Blancanieves, una pistola en cada mano, a Puerta Fría, l'artista i la modelo, després tenim Operación E, ja està però bueno, són significatives perquè per exemple Una pistola en cada mà que és una pel·lícula de molt poc pressupost és una pel·lícula estranyament contundent és una pel·lícula que val la pena de ser vista i molt ben feta perquè tot el seu secret és un guió ben organitzat i uns actors que ho fan molt bé I llavors un director que ho ha sapigut fer, clar. I un guió sobretot perquè el Cesc Gà i el Tomàs Aragui, que són molt amics i que han fet totes les pel·lícules anteriors, i en la triodad, totes elles, doncs Crampa, etcètera, aquí s'ho han currat i penso que han fet, com deies molt bé tu, un guió extraordinari. És a dir, és un guió que val la pena, és una pel·lícula que val la pena de comentar. M'havia deixat de França a Mour, perquè el Haneke, malgrat que ell és austríac, la pel·lícula l'ha fet a París. Sí. i està fet amb gastors francesos per tant aquesta també és comptabilitzada com a francesa o sigui que realment el cine francès està revitalitzant està creixent i fa coses que estan bé sobretot si ho compares amb la imatge que teníem almenys nosaltres quan érem joves als anys 60-70 amb el cinema italià a la nostra època i em sembla que no és ni italiana que és aquella de la Venècia no? La Pequena Venècia. Però no és ni italiana. Bé, sí, perdó, és italiana. Sí, és italiana. El que passa que va del tema xino, perquè va d'una noia xinesa que la veuen obligada. Però la pel·lícula és italiana. És curiós, no? És curiós. Una sola d'italiana. A mi el que em fa gràcia és que... Això que hem fet directors italians, actors italians, això sí que ho hem fet. Però com a pel·lícules que veiem actuals, que veus al cine... i que pots comentar perquè estan sobre la marxa, només en tenim una. És curiós. Jo estic d'acord amb el Sergi, que és que la indústria del cinema de França és potent. Realment produeixen i produeixen... Els formatatges els donen molta importància, també. Jo que em dedico al curt, ho he de mirar mal. Però no és una fama que tenen, hauríem de veure-ho. Sí, és veritat, però penso que és veritat. I l'altra cosa que jo també suggeria és que Tenim uns noms que són més o menys mítics, com Visconti, Fellini, Rossellini, etcètera, De Sica, que són de tota una època, però busques algun autor actual del cinema italià i jo no sé cap nom. Per part meva, sí. Acabeu de tocar un tema al cinema italià. T'agrada molt? Molt m'agrada, perquè de directors actuals ens trobem per una banda el Marco Tulio Jordana, el Gianni Amelio... Aquests estic d'acord, Marco Tulio Jordana, estic absolutament d'acord, sobretot amb una cosa que es diu la mejor juventud. Preciosa. És una cosa extraordinària, de 6 hores. Jo us en vaig parlar, quan vaig parlar al principi de temporada, us vaig parlar de les millors pel·lícules del cinema europeu, una de les millors pel·lícules per mi del cinema europeu, diríem de tots els temps, és La Mejor Juventud. Jo l'he vist a 6 hores i l'he vist a 4 vegades. Això, en quin format es passa? Al cinema. Exacte. Al cinema que vas amb un cine i entres a un cinema i ets una pel·lícula. Val la pena explicar d'aquesta pel·lícula de la Jordana, La Mejor Juventud, que és una pel·lícula que és de la RAI, que era una sèrie televisiva. I quan ja estava rodada com a sèrie televisiva va ser tan brutal l'èxit que va tenir que la van transformar en dues pel·lícules de 3 hores cada una. Aleshores la van presentar al Festival de Cants, el Festival de Cants va guanyar molts premis i llavors van decidir distribuir-la com a pel·lícula però no estava inicialment pensada com a pel·lícula per la ficció. Fa dos mesos o tres va venir a Espanya el Jordana i tinc un amic de passes de premsa, que el va entrevistar i m'explicava que es veu que ha presentat en el Verdi, va presentar l'última pel·lícula que jo no he vist, no me'n recordo com es deia, que era la continuació d'aquesta, del Mejor Comento. I m'hauria agradat molt veure-la, però només van fer un passe i no vaig poder-hi assistir, per tant no sé ni si és bona ni si no és bona. Ara, La mejor juventud, que jo ja la vaig recomanar al principi de temporada, és una extraordinària pel·lícula que val la pena que la gent vegi. És quasi la juventud sencera, eh? Però és que és una pel·lícula que va dels anys 60 a l'actualitat. d'una família de dos germans, i uns pares i uns mares, etcètera, que s'explica des dels anys 60 fins a l'actualitat, o sigui, fins als anys 90, fins als anys 2000, pràcticament arriba. Molt centrat en la història d'Itàlia. En la història d'Itàlia, barrejat en la història d'Itàlia. Podíeu imaginar que passen entre mig les brigades roges, la màquina assassinat del jutge Falcone... Sí, no està molt bé, està molt bé, està molt bé. I a més, el que està perfectament bé... I com és que no... Ha arribat a Espanya, es va estrenar a Espanya, eh? Va estar distribuïda més aquesta en DVD, almenys jo la vaig descobrir... Amb DVD. No recordo haver-la vist en cinema. La van passar per cine, però va ser molt minoritari, com passa moltes vegades en grans pel·lícules que duren una setmana, i en canvi altres que són una porqueria estan mil anys, doncs aquesta sí que la van estrenar, però va durar molt poc. I en canvi, a mi també me la vaig descobrir amb DVD, eh? Jo la vaig veure al cine. I també hi ha directors veterans que segueixen fent cinema... no sé si algú s'escandalitzarà si menciona el tintebràs no, el que ens hem d'espantalitzar no ens ho solidaritzem de res això primer va començar molt bé però ha fet autèntics disperats perquè ha fet molta cosa pornogràfica cinema eròtic però que ratlla la pornografia és l'equivalent a Itàlia del Rusmeyer l'exageració ja, ja, ja Però, bueno, li hem de recordar clàssics com eròtics, evidentment, però Calígula. Calígula és una de les més famoses. Estava tingut sempre un gran star system a la seva carrera. Ja. Recordem el Vanessa Redgrave o... l'Estefania Sandreli, que va voler demostrar que el cinema... Sí, però fora d'aquests, i aquest, el Jordana, pensa que, no sé si és conegut a tu, que ets un especialista, que t'agrada, i potser jo una mica també, però la gent no sap qui és, eh? No. I aquesta pel·lícula ha passat absolutament desapercebuda, és a dir, tu parles d'aquesta pel·lícula amb algú, inclús crítics de cine, i no sap, no l'han vist. No hi ha vol caurella, i això a mi és com ha anat Bueno, però molt poca gent la coneix, eh? No et pensis tu que és tan coneguda, és a dir, no... Jo considero que, honestament, ja l'he dit, jo l'he vist sis hores, l'he vist un parell o tres de vegades, eh? I em segueix agradant molt, em segueix veient una pel·lícula perquè és tendra, és molt familiar i la història... Els actors estan brutals, és a dir, és una cosa extraordinària, molt però que molt bona. Però fora del Jordana, que no el coneix ningú, i el coneixen a Itàlia segurament, però aquí no el coneix ningú. I aquest, el Tim Tomàs, el coneixen més, eh? Per la cosa eròtica. Però quin més hi ha? Bueno, també hi ha... Tornant a veterans que segueixen fent cinema, el Marco Bellocchio, per una banda, el Daniel Lucchetti... és un director que no està gens malament, doncs el Nani Moretti, evidentment. El Nani Moretti s'aguanta més. El Nani Moretti és el que ha vingut aquí més coses, clar, el Nani Moretti s'aguanta. El Nani Moretti potser que s'aguanta més que els altres. I tot així és que també és irregular, eh? Totalment irregular, sí. Però potser a Itàlia resulta més difícil fer pel·lícules que no passa a França? La indústria del cinema italian està com... No les conec. Per què hi ha alguna explicació d'aquesta ballada? Perquè és veritat, el cine italià era un cine... Molt famós. Que a més arribava aquí a Espanya. Sí, recordem els 80 amb l'Ettorescola. Sí, sí, sí. L'Ettorescola, doncs jo en tinc algunes que són... que a més a més m'han passat com molt desapercebudes. Per exemple, Macaroni, no sé si l'heu vist. Jo d'ell he vist Entre l'amor i la muerte, que és maquíssima, la terraza... La família. La família. I té també, per exemple, aquella de la Revolució Francesa, com es deia, una que explica la Revolució Francesa els últims dies del rei. i després té una que m'agrada molt amb el Jack Lemmon i el Marcelo Mastroianni que es diu Macaroni que va de... el Jack Lemmon Home, és que aquest parell ho fan bé, ho fan bé sempre El Jack Lemmon representa que és un senyor que ha estat durant la segona guerra mundial a Itàlia i que s'havia enrotllat més o menys amb la germana del Mastroianni i resulta que quan ja és molt més gran, perquè representa aquesta pel·lícula dels anys 90 o així ell torna a Itàlia, es veu que el va esperar el Marciano Mastroianni. I llavors s'estableix una mena de relació i tota la història d'entra. És una pel·lícula que hi ha una defensa en el fons del Mediterrani, o sigui, és reivindicar els valors del Mediterrani en contra del món, diríem, o de la filosofia anglo-saxona. I també hi ha el Gianni Amelio, que és un Ken Loach italià, que va treure una pel·lícula molt polèmica el 2004, el 2005, la ja vés de casa. No la conec. No la conec. En el meu cas particular, jo m'espero molt quan surt una pel·lícula nova italiana, per exemple, no sé si recordeu el cas de... Caterina se va a Roma, Caterina va enxitar, que la van passar al Verdi. L'he sentit parlar però no l'he vista tampoc. També una gran pel·lícula. Però veus en el fons, des del punt de vista mediàtic i de reconeixement, en aquest moment jo penso que està el més reconegut al cinema francès que al cinema italià. És a dir, tu perquè segurament t'interessa pel que demostres que tens un interès, i és veritat que m'hi coincideixo amb el Jordana, és a dir, amb això no hi ha cap mena de dubte, Però fora d'aquesta... que tenen una sola pel·lícula famosíssima i tal, però després no saps res més d'ells, els franceses, en el fons, fan un treball com més regular. És a dir, doncs jo que... Bueno, aquest any aquí... I trobo que han canviat una mica. Jo sempre ho deia que el cinema francès tenia un punt de retòric i un punt d'anquilosat i totes aquestes que hem dit han perdut aquest aire i tenen una agilitat i una... i són totes elles molt diferents, eh?, les que hem dit, però tenen totes elles un món propi, una personalitat i una manera de fer cine realment nova per França, eh? Hi ha una pel·lícula recent, que no sé si l'heu vista, Tom Boy, em sembla que l'has vist. Sí, jo la vaig comentar, perquè és una pel·lícula extremament ben feta, és de la Celine Sciama, que és una noia francesa, francesa, juveníssima, deu ser de la teva edat, que és la segona pel·lícula que fa la primera ja va guanyar una nominació com a millor realitzadora en els premis, com es diuen, els premis César en els César francesos I aquesta, la que van d'estrenar, va estar poc a temps. Potser no, i em sembla que encara està cartellera. Podria ser, no ho sé. Sí, és de les que justament, jo em vaig sorprendre l'altre dia, veure-la, ara potser dic que això ja no hi és, però fins fa relativament poc, i fa bastant que jo la vaig veure, vaig pensar que sí que s'ha aguantat aquesta. La feien el Verdi i el Renoir, i possiblement aquests allarguen una mica més la temporada, diríem, perquè saben que són pel·lícules específiques que la gent va veure, no? Aquesta és una pel·lícula tendra, emotiva, ben interpretada, perquè va de la transsexualitat d'una nena que voldria ser un noi, però al principi de la pel·lícula comença que veus un noi. Una nena d'11 anys, eh? Sí, molt joveneta. Que tampoc és una història de matisos sexuals definits. No, exagerats. És una nena d'11 anys. I que té aquesta etapa. Jo almenys vaig tenir la sensació que vaig pensar que era un noi. no vaig pensar que era una noia i a mesura que avança la pel·lícula te dones compte que no és un noi sinó que és una noia ho veus quasi de seguida inclús ella es mostra amb el sexe i veus que és una noia no hi ha dubtes a nivell de càsting grans clàssics com Boys Don't Cry, no ho van aconseguir. Doncs aquí està aconseguit, eh? És a dir, aquí la nena fa una interpretació, que és una nena d'11 anys, que te la creus, te la creus, perquè quan comença, com que ella vol ser un noi, a la seva germana intenten abusar alguns que juguen tal amb ella, i la nena surt a defensar la seva germana com si hi posa un noi. Quan vol jugar, juga a futbol i vol jugar com un noi. I s'inventa una personalitat. S'inventa una personalitat, però clar, com que té uns anys, s'inventa una personalitat i com que els nens, en aquesta edat, viuen amb molta més força el present i no fan presumpcions de futur, s'inventa un nom, s'inventa tot d'ella, d'ell... I sense tenir en compte que després ha d'anar a l'escola, i a l'escola ha d'anar a la classe on li toca i es dirà el nom que li toca, es diu Laura, em sembla. Però ella, com que és una nena... Per això és petita, encara. Si hagués tingut 14 o 15 anys, ja no faria això. Faria un altre procés, però no un procés que s'inventa el nom, el no sé què, sense tenir en compte que això li pot... Perquè la història passa amb les vacances d'estiu, i per tant no estan anant a escola ells arriben són una família amb un nen i una nena i una mare que està esperant una criatura i arriben en aquesta ciutat que ja estàs a les afores i per tant ells es fan amb el grup que estan de vacances i se'n van a jugar i juguen a futbol i llavors fan els grupets van amb bicicleta per tant no cal definir-se com a l'escola però és evident que si la nena i llavors ella que vol ser un nen, llavors veu que aquella és una situació en què allò li pot funcionar i ho fa. Però és nena en el sentit que, clar, el mes següent ha d'anar a l'escola i ella té un nom i un cognom, per exemple, i això com ho arreglarà? Això no s'ho planteja. Per tant, en aquest aspecte és una nena petita. Però en l'aspecte que inicia la seva projecció de sexualitat, en aquest aspecte sí que es va definir en ella. I, per tant, això ha estat extraordinàriament ben tractat. Molt ben observat. O sigui, l'observació que fa la cineasta, aquesta jove, molt joveníssima francesa, és extraordinària i ha estat molt premiada. És una pel·lícula que ha estat premiada, però sobretot a festivals com Gijón i com no sé què, doncs Cans o el que sigui. Però són aquelles pel·lícules que moltes vegades passen desapercebudes com va passar amb La Mejor Juventud, desgraciadament. És a dir, que són bones pel·lícules i queda per una cosa molt minoritària i és una làstima. I aquesta és una pel·lícula que es veu molt bé, perquè és una pel·lícula amb suspens. I ara com ho deslloriga aquesta nana, això? Com ho deslloriga i com se'n surt, no? I acaba desllorigant-se la història, perquè això ja es veu que... Però et manté un suspens... Mentre et va definir la nena, i et va definir la seva expectativa i la seva voluntat ferma de ser allò que vol ser en aquell moment, i això està molt ben descrit. Molt bé. A la història del cinema francès hi ha molta tradició en fer cinema infantil. Els 400 cops, no? Sí, anava a dir això, Trufó i Lluïmalt, recordem títols inoblidables de Lluïmalt, adios mutxatxos. Sí, sí. i també els concurs salvajes anem més a prop. La gran novetat, jo penso, d'aquesta temporada, si seguim estirant el fil del cinema francès, per mi és intocable, en el sentit que han aconseguit un èxit internacional que no havien aconseguit en els últims temps al cinema francès. És a dir, és una pel·lícula que ha estat vista per milions a França, fins i tot als Estats Units ha tingut un èxit brutal, i crec que sense ser una pel·lícula, sense ser una obra mestra, crec que la senzillesa, la forma d'estar feta la relació basada en una obra real, perquè és un teta paraplègic que va escriure un llibre i va escriure un documental i després els dos realitzadors van veure el documental i van llegir el llibre. I penso que ha adaptat molt bé la pel·lícula pel gran públic, pel públic mitjà, i aconsegueix una història, penso... Creïble. Creïble i que arriba al gran públic. Que té la gran avantatge que està feta amb una... amb una sèrie, no vol ser ni intel·lectual, ni vol ser donar-se-les de Sabiondo i que està de tornar de tot, sinó que vol arribar a la gent tocant uns temes que em sembla que són interessants. Per exemple, quan comença un amic que conec em deia, hola, però és que al principi de la pel·lícula representa que el senyor aquest, que és un aristòcrata, es carrega a tota la gent que vol agafar ell, perquè l'ajudi també, com a cuidadors, com a instructor o cuidador. I jo dic, no és que no s'escarregui, sinó que el que fa la pel·lícula és criticar aquesta gent que es posa títols, que diu que va amb bata blanca, que diu que jo tinc molta experiència, i agafa justament un negre que no té ni idea de què són els tats aparaplègics. i que el tracta de tu a tu, que és el que ell vol. Ell no vol que el tractin com un malalt, vol que el tractin com una persona. Em sembla que això està logradíssim a la pel·lícula i tu, qualsevol espectador, va entrant de mica en mica en això i al final entens perfectament la relació d'amistat que s'estableix entre ells dos, és a dir, entre el cuidador i el mateix malalt, que encara continua en aquest moment, perquè al final de la pel·lícula surten el real malalt i el cuidador que ara estan junts en una platja. Em fa pensar que aquesta pel·lícula té molts números perquè tarda d'hora, se n'acaba de fer un remake als Estats Units. Saps què era el que estava pensant jo? Et diré una cosa. És un perfil de pel·lícula... No, no crec, perquè fixa't, és una pel·lícula... No, perquè és una pel·lícula, justament, és la més americana de totes les franceses que hem comentat. Però és la més americana. No, no tenen gaire espai. No tenen gaire espai per americanitzar-la. Perquè ja és una mica americana. Sí, sí. Si tu la veus i no saps d'on és, diràs que és americana. Però ells necessiten que surti el seu star system, i no surt. Sí, perquè en molts moments no entens com es deia aquella de la Menàver, que anava, que la Van Raffer, com es deia? L'Ainilla Sky, la versió americana. L'Ainilla Sky, la de los ojos. És que no té sentit, allò, vull dir, simplement per posar el Tom Cruise i no sé què era la PNOP Cruz, no? I no sé qui més. I van fer la mateixa història i pitjor que l'Espanyola. És a dir, que l'Espanyola era molt millor que la versió mariana. O la pel·lícula del Jaume Balagueró, Rec, la van fer un remake, també, que era exactament el mateix. És a dir... No van afegir res. Bé, més fort que l'Haneke, que li van fer fer la mateixa pel·lícula Funny Games, amb versió anglesa. Això ho parlàvem una mica. En Funny Games hi ha la versió d'ell, alemana o austríaca. I l'americana. I després ja ell mateix dirigint-se la mateixa. Això ha passat des de l'època del Hitchcock. El Hitchcock, als Estats Units, va fer els remakes de les seves pel·lícules angleses. El hombre que sabía demasiado, Sabotaje, eren... els autoremacs que es feia ahir, i el cas del Hannik és molt semblant el cas del Hitchcock als Estats Units, fer el remake de la teva pel·lícula del teu país d'origen. Tot i que el Hitchcock sempre deia, perquè he llegit les seves memòries, que l'hombre que sabia demasiado, que la va repetir, ell tenia ganes de fer-la. Tenia ganes de fer-la perquè no havia estat satisfet amb la primera versió anglesa que havia fet. Això pot passar, és a dir, jo l'altre dia comentàvem, l'últim dia, comentàvem tu precisament, que el William Wyler va fer Essos 3 i l'any 35, i que l'any 61 fa, amb l'Audrey Hepburn i la Sidney MacLine, fa La Calúmnia, que és exactament la mateixa pel·lícula, basada en la mateixa obra de teatre de la Lillian Hellman, que es deia The Children's Hour, I, clar, si un senyor s'encapritxa... A mi si em proposessin fer la mejor juventud, firmaria demà. És a dir, que... No tindria dubtes de dir, sí, sí, sí, quan vulguis la fem. Perquè és una extraordinària obra. Llavors penses que amb una obra, amb una profunditat tan forta de personatges, d'intenció, de crítica, de valoració... pots fer una cosa meravellosa i estaries disposat també a repetir-la. Però no és el cas. Jo penso que mentre el Hitchcock hi havia aquest interès i altres personatges hi pot haver interès, jo crec que desgraciadament, i ho hem comentat també al llarg de l'any amb aquest programa, els remakes generalment busquen una eficàcia comercial. És a dir, el cinema americà domina tot el món. Això s'ha vist molt clarament amb totes les pel·lícules aquestes dels suecs. dels últims èxits que han fet els suecs amb les novel·les aquestes del Millenium, que han repetit la mateixa pel·lícula i no és que siguin millors les americanes que les sueques. Ara, això sí que han arribat a tot el món, mentre que la distribució sueca només ha arribat a uns jocs determinats, els americans, amb els actors molt més coneguts i molt més famosos, han empastifat tot el món d'aquella pel·lícula. Ara us diré que, malgrat això, No hem comentat moltíssimes pel·lícules americanes. De fet, hem comentat pel·lícules americanes, Stalker, El fraude... Lincoln, Lincoln. El gran Gatsby, que és australiana i americana, però Lincoln sí, Lincoln també, de l'Spielberg, Diango desencadenado, del Tarantino, i La vida de Pi. Sí. Aquestes són les que hem comentat americanes, o sigui que tampoc és que hem comentat massa pel·lícules americanes. Jo ara que me les miro penso, home, està bé aquestes que hem comentat. Sí, la veritat és que el cine americà també produeix molta diversitat i produeix molt cine espectacle que... No és massa transcendent. Però que l'has de veure, també. També l'has de veure. Bueno, Lincoln, jo diria que és una pel·lícula que per mi ha passat una mica desapercebuda. Per exemple, anar a dir, Fast and Furious, no l'hem vista, però no crec que... que sigui com per incloure-la dins del programa. Ja sabem més o menys quin tipus d'espectacle. Tot i que a la mirada al públic li agrada. Sí, sí, sí. I no tinc res en contra, però la número 6 ja sabem que... Però veus, jo Lincoln sí que voldria destacar, ja vam dir-ho en el seu moment també quan la vam comentar, que Lincoln és una pel·lícula de Spielberg que penso que és molt superior a les altres coses que per mi el Lincoln ha fet. És a dir, que el Spielberg ha fet. Jo crec que el Spielberg té una beta comercial molt... molt admirable, molt bona, i aquí, en canvi, ha fet una pel·lícula densa, profunda, de contingut, carregada d'idees i molt ben interpretada, a més a més, i crec que es mereixia fins i tot una consideració més forta de la que ha tingut. És a dir, jo crec que és una pel·lícula a reveure més d'una vegada, perquè els que estem connectats, o ens agrada la història, o hem sigut professors d'història, o coses d'aquestes, ens en donem compte que és una pel·lícula que està... estradiolament treballada des del punt de vista històric i que reflecteix moltíssimes coses que són autèntiques, veritats, com temples. És per la interpretació. Brutal, brutal. Un gran actor. Aquesta pel·lícula feta, només que hagués fallat l'actor, que està basada tan contundentment en la seva personalitat, no s'aguantaria. És ben curiós el cas de l'Spielberg, que... Bàsicament, després de la Lista de Schindler i Jurassic Park, en la seva carrera, les pel·lícules han passat, primer de tot, molt desapercebudes. Vull dir, Lincoln, per sorpresa, sent de l'Spilbert, no ha tingut la promoció i el màrqueting que havien tingut, justament Jurassic Park o la Lista de Schindler, que va marcar un abans i un després de la seva carrera, fins a la Lista de Schindler i Jurassic Park, que era el rei mides de Hollywood, tot el que tocava, tant com a productor com a director. perquè pel·lícules seguides creen tan grans guiaços i com a productor del Barger Levinson o del Richard Donner. Però va ser a partir d'aquest protocol sim amb molt poca diferència fer de Jurassic Park i la lista de Schindler, que potser haurà... El Salvador Ryan haurà sigut potser l'èxit més comercial d'aquesta última etapa, però... Jo tinc un problema amb les pel·lícules d'Esteven Spielberg, per exemple, la Lista de Schindler i el Soldador Ryan, m'agraden molt, però al final el trobo malbaratat. Molt dramàtic. Sí, però d'un dramatisme molt... Fàcil. Fàcil. És una pena, perquè la resta de la pel·lícula és brutal, està molt ben feta, el guió és fantàstic, però al final... I dius, no, home, no, podies haver acabat d'una altra manera i ja lligaves. A mi m'agrada molt l'Interfinal, em va agradar moltíssim. Però també al final no el vas trobar també... És del que ha pagat sempre l'Spielberg i és... la seva curceleria, que ha fet plorar molts nens i molts adults. si recordem, Hook, ET, al final d'ET, perquè això no pot evitar ja per mi, és el seu acord. Sí, sí, sí. És la seva guinda. En canvi, una pel·lícula de l'Spielberg que a mi m'agrada i que jo penso que ha passat més desvaloritzada o més desapercebuda del que es mereix, és Atrapa-me si puedes. Ah, que estàs molt bé. Amb el Leonardo DiCaprio, que està brutal. Aquesta se salva claríssimament. És una pel·lícula que va passar per mi desapercebuda, jo la vaig veure al cine així perquè és veritat gairebé, i penso que el guió és bo la interpretació perquè és el Tom Hanks que se fa de policia i el Leonardo DiCaprio que ho fa és un gran actor és que és bo cada vegada estic convencent-me que és bo com a actor és molt bo com a actor i aquí demostra que té molta categoria com a actor perquè fa de delinqüent però un delinqüent espavilat i aquesta confrontació de Tom Hanks i el Leonardo DiCaprio està tan ben portada fins al final de la pel·lícula que dius caram Sembla superior a tot el que ha fet l'Espilver. L'Espilver és un bon director, perquè això no hem de negar-li. Podem fer aquesta connotació, però és un gran director. L'Espilver em crida molt l'atenció el seu domini de la posta en escena. Vull dir que el temps la posarà al seu lloc com un nou John Ford o un nou Orson Welles. Vam tenir convidat aquí un director de cine, devia ser a principi de curs, el Xavi Puebla, que havia presentat la seva pel·lícula Puerta Fria i vam aconseguir que vingués, perquè jo el conec, que vingués aquí al programa. I recordo que quan la portava a casa seva em deia que una cosa que el té meravellat de l'Spielberg és justament on posa la càmera. O sigui, és un senyor que té una aposta, com deies tu, una escena, és a dir, sap posar la càmera en un lloc, que no hi ha ningú més que sigui capaç de fer una cosa d'aquesta. La coreografia de la càmera, visualment, l'Spielberg encara ara... És boníssim. És molt potent, sí. Té totes les altres connotacions, però no li traiem això perquè som injustos, eh? no, no, ningú li treu ja veig que a la Carme li agrada molt jo me'n recordo, encara no us enrigueu de l'ET quan jo vaig anar amb els meus nanos tu saps el que els va agradar a l'ET Carme, però justament perquè valoro molt aquesta feina em sap greu que al final de les pel·lícules faci aquesta cosa que dius que tu ho reconec recordo l'imperi del sol també la primera pel·lícula que vaig posar allò va ser l'imperi del sol Amb 9 anys. Veus com s'explora? Perquè un nen de 9 o 10 anys deu ser el nen. Quan la vaig veure. Jo me'n recordo bé. Té també amb els nens. No, home, té una llarga filmografia. És a dir, si ja contemples una mica tota... Començant per tiburon, és a dir, el meu nano, que ara té 12 anys, el meu nano l'ha vist 4 o 5 o 6 vegades i cada 2 per 3 em demana que li posi el tiburon. Per tant, algú potent té, això. Això m'ho hem comprovat, és a dir, que... I ell, el tiburon, és una pel·lícula, i jo, clar, quan ja has vist tots els recursos que fa i tot allò, dius, va, no n'hi ha per tant, però a una determinada edat enganxa. Sí, i en busca de l'arca perdida, doncs també, què hem de dir? Doncs això és la veritat. Per tant, ell fa un cine comercial, però ben fet. I llavors, a mi l'última, vaig veure l'última aquesta que anava del, com es deia, del... del francès, del policia francès, del... no policia, del... com es diu? El Tintín? El Tintín. Jo no la vaig veure. Jo la vaig veure del Tintín i em va semblar que tenia coses que estaven molt aconseguides i coses que fallaven. Però tinc la sensació que a nivell comercial, per exemple, va funcionar molt bé. De fet, si sabeu que en el seu moment l'ERG i el de Spielberg van reunir-se i ha pogut fer aquest Tintín... en l'època en què l'ha pogut fer, perquè la regia volia un tractament d'imatge molt particular i havent arribat al segle XXI amb les facilitats del 3D i combinar imatge real amb amb animació, l'Espiel ha vist que ara era el moment perfecte per poder fer la pel·lícula que l'ERG volia. Ja, ja, ja. Com que ja ens queda poc temps, acabo de dir les que només n'hem vist d'un país, però significatives, perquè hem vist La caça de Dinamarca. Sí, el Thomas Wittenberg. Sí. Hem vist Amor bajo el espino blanco del Jean Simó de Xina. Sí, sí. després hem treballat Contiki de Noruega que era una coproducció perquè també era britànica i de Dinamarca i estava nominada a l'Òscar i Bàrbara d'Alemània hem comentat i després les que no he comentat que hem fet britàniques és curiós perquè no són hem vist l'Anna Karenina hem treballat, bueno hem comentat l'Anna Karenina el quartet que és el Dustin Hoffman però que de fet és una pel·lícula anglesa I una del Ken Loac, la parte de Los Ángeles, aquesta del Ken Loac. La última del Ken Loac. Sí, la última del Ken Loac. I em sembla que aquest és el resum que tinc... De tot el que hem fet al llarg de... Hem fet 37 programes, aquest és el número 37, per tant fa 37 setmanes que estem aquí a Ràdio Cornellà, ai, Ràdio Cornellà, a Ràdio Sant Lluís d'Esvern, a Ràdio d'Esvern fent aquest programa... I per tant, ens acomiadem de tots els nostres oïdors de cara al setembre, ja tornarem al setembre a estar amb vosaltres i us desitgem unes bones vacances, un bon estiu i que us ho passeu la mar de bé. Que veieu molt cine, perquè quan tornem ens heu de dir el que heu vist i el que ens recomaneu per veure. I nosaltres ho intentarem i us ho farem també als nostres comentaris. Que passeu molt bon estiu. Bon estiu a tothom. Bon estiu.