Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 21/2/2012 — Estrenes, clàssics i especial Morgan Freeman
Ajustos tècnics inicials i entrada directa al primer tema de cinema.
Redescoberta del clàssic: crítica al capitalisme i als manipuladors mediàtics, defensa de la ingenuïtat com a motor ètic; James Stewart carismàtic.
Thriller sobre un nen amb autisme que resol un codi; es destaca la mirada a les virtuts d’aquests infants.
Un any de cinema triat; emissió de títols com El pianista; debat sobre la predominança d’audiències per títols comercials.
Comèdia comercial, divertida però superficial; funciona per passar l’estona, sense grans pretensions.
Desaconsellada: supervivència a la neu amb llops, sense evolució dramàtica rellevant.
Aclamada per la crítica, però a la taula costa veure’n els grans mèrits; debat sobre Fassbender.
‘Kevin’ es percep difusa malgrat bones interpretacions; expectativa positiva per ‘Marilyn’.
Debat sobre Fassbender i el protagonista francès de Declaració de guerra; encant i presència vs guapura.
Crítica positiva: to fresc i no lacrimogen, focus en la parella i la resiliència; alguns la troben una mica freda/plana; recomanada.
Thriller de tensió sostinguda i recerca de justícia enfront del joc meta de Tarantino; repartiment en estat de gràcia.
No supera ‘El padrí’ en qualitat total, però actualitza i aporta novetat al thriller criminal.
Reflexió sobre percepcions de la policia i la corrupció; el mòbil com a clau narrativa; contextos culturals dispars.
Anunci de Facebook i Twitter; obertura a propostes (pel·lícula del mes).
Debat sobre reaccions parentals, resistència, separacions i pressió social; la pel·lícula com a exercici d’allunyament emocional.
Perfil d’elegància i dignitat; ‘Ara o Nunca’ amb Nicholson com a exemple del seu carisma natural.
Discussió sobre el pas del temps a Seven i l’icònic ‘John Doe’; ‘Cadena perpètua’ com a clàssic d’amistat i esperança.
Repàs a Bajo sospecha, Driving Miss Daisy, Million Dollar Baby (Òscar), Invictus (nominació), entre d’altres.
Post-western humanitzat: personatges polièdrics, moral ambigua i renovació del gènere.
Dues mostres de la vessant més tendra i humana de Freeman: relacions intergeneracionals i empatia.
Bruce Almighty i Evan Almighty: carisma i bonhomia per encarnar Déu amb humor blanc.
Narrador-confident i entrenador proper; Mandela amb autoritat moral i mirada americana via esport.
Freeman com a rostre d’honestedat (contrast amb Denzel Washington); context històric dels actors negres; rol a Batman (Lucius Fox).
Gala dinàmica (Eva Hache), encert per José Coronado; comparació amb els Gaudí; anunci d’especial Natalie Portman.
Panorama general del programa
Sessió àgil i variada centrada en:
- Redescobrir clàssics (Frank Capra, Mr. Smith Goes to Washington) i thrillers moderns (Infiltrados).
- Repàs d’estrenes i reposicions televisives (La Sexta 3) i debat sobre cinema comercial vs cinema de qualitat.
- Crítica destacada de Declaració de guerra (to, posada en escena i mirada sobre la malaltia).
- Especial dedicat a Morgan Freeman: trajectòria, papers icònics i trets interpretatius.
"Ingenuïtat no és sinònim de tonteria."
Clàssics i descobertes
Frank Capra i l’idealismes (El cavaller sense espasa)
- Relectura entusiasta de la pel·lícula: crítica al sistema capitalista i al poder mediàtic.
- L’“ingenuïtat” del protagonista es defensa com a motor ètic davant el cinisme.
- Valoració del tàndem Capra-guionista i del magnetisme de James Stewart.
"La ingenuïtat, al cap i a la fi, és el motor de tot allò que no es produeix i que no tenen els cínics."
Thrillers i TV: entre la qualitat i la cartellera “fàcil”
- Mercury Rising (confosa d’entrada amb Mel Gibson) com a thriller de nens amb autisme i codis: subratlla virtuts més que dèficits.
- La Sexta 3: un any de cinema triat; audències liderades per títols comercials (decepció per absència de joies “de qualitat”).
- Any de Gràcia (Ventura Pons): comèdia lleugera, funcional per “passar l’estona”, però superficial.
Estrenes i recomanacions
- The Grey / Inferno Blanco (Liam Neeson): desaconsellada (premissa de supervivència amb llops sense evolució dramàtica).
- Shame (Steve McQueen): gran aclaparament crític, però a la taula costa veure’n la “gràcia”; debat sobre Fassbender (talent vs atractiu).
- We Need to Talk About Kevin (Tilda Swinton): interpretacions sòlides, però difusa i sense tesi clara.
- My Week with Marilyn: bona pinta, pendent de veure.
Crítica destacada: Declaració de guerra
- Tò fresc i no lacrimogen sobre una malaltia greu infantil; evita el morbo hospitalari i se centra en la resiliència de la parella.
- Paràbola bèl·lica (guerra a l’Iraq com a mirall) i càmera àgil.
- Alguns ressalten fredor i línia dramàtica plana; d’altres destaquen el mèrit d’evitar el melodrama.
- Debat ampli: reaccions parentals, resistència i possibles separacions post-tractament (culpabilitat, pressió social, dol).
"És una pel·lícula fresca, sorprenentment, amb la temàtica que té."
Noir, corrupció i thrillers moderns
Infiltrados (Scorsese)
- Valorada com a culminació del thriller policial: tensió sostinguda, doble identitat, Nicholson imparable.
- Contrast amb Pulp Fiction: Tarantino juga amb la “broma”; aquí no baixa la tensió i s’imposa la recerca de veritat i justícia.
- Debat amb El padrí: no la supera en “qualitat total”, però actualitza el gènere i aporta novetat narrativa.
- Context: novel·la negra, corrupció policial i diferències culturals (EUA/Europa/LatAm); el mòbil com a peça clau del relat modern.
"La realitat sempre supera la ficció."
Especial Morgan Freeman
- Perfil: presència, elegància natural i personatges honestos en el cinema comercial de qualitat.
- Títols destacats:
- Cadena perpètua: cant a l’amistat; clàssic que “enxampa” sempre.
- Seven: serial killer icònic; debat sobre el to i el pes del temps.
- Driving Miss Daisy: tendresa i dignitat en la relació xòfer-senyora.
- Million Dollar Baby: narrador/confident que llimen conflictes.
- Invictus: Mandela amb autoritat moral; mirada americana via esport.
- Unforgiven: post-western humanitzat (amb Eastwood).
- 10 Items or Less: joia petita amb Paz Vega; química i sensibilitat.
- Bruce/Evan Almighty: Freeman com a Déu convincent i carismàtic.
- Saga Batman: Lucius Fox, solvència i calidesa.
- Premis i nominacions esmentats: Òscar de repartiment per Million Dollar Baby; nominacions per Driving Miss Daisy, Cadena perpètua, Invictus.
"Sense Sidney Poitier, molts actors negres no haurien pogut actuar en el Hollywood clàssic."
Tancament i premis
- Goya: gala àgil i divertida (Eva Hache, menció a Santiago Segura); José Coronado encertat com a guanyador.
- Anunci: la setmana vinent, especial Natalie Portman i canals del programa a Facebook i Twitter per propostes i feedback.