Cinema sense condicions del 8/10/2013 — Estrenes, exili nazi al cinema i Billy Wilder

Panorama general

Resum d’un episodi amb tres eixos clau: estrenes i crítiques recents, història i impacte dels grans exiliats del cinema fugint de Hitler (amb focus en UFA, expressionisme i Casablanca) i perfil creatiu de Billy Wilder.

"Nadie es perfecto"

Estrenes i crítiques

"Glòria" (Sebastián Lelio)

• Protagonista: dona d’uns 60, separada, retratada en primers plans molt íntims per entrar en la seva ànima.
• To i temes: solitud, resistència vital i final en bucle que reforça la desesperança.
• Interpretació: Paulina García, premiada a Berlín (Millor Actriu), excel·lent treball.
• Música: balades toves 70-80 (Umberto Tozzi) que contrasten amb el buit emocional.
• Comparativa: el cinema americà ha fet molts relats de perdedors, però aquí la proximitat cultural fa més mal i se sent més real.

Cinema familiar: "Zipi y Zape y el club de la canica" vs "Justin y la espada del valor"

• Zipi i Zape: aventura tipus The Goonies, clar bé vs mal (autoritarisme que no deixa jugar); atrapa els infants; real actors, més proximitat.
• Justin: animació espanyola molt ben feta tècnicament, però valors d’“honor” arcaics i personatges de tall massa nord-americà; història simple.

"Le premier jour du reste de ta vie" (2008)

• Fresca dissecció familiar i de valors burgesos; reaccions davant la mort i canvis vitals; to enriquidor per qui qüestiona valors conservadors.

"Gravity" (Alfonso Cuarón) i contrapunt amb "Elysium"

• Gravity: imprescindible en 3D; bellesa visual i immersió inicial de 10-12 minuts; història mínima però peripècia contundent; Sandra Bullock, potser la millor interpretació de la seva carrera.
• Elysium: efectes desmesurats, bons molt bons / dolents molt dolents, confl icte facilón; no enganxa malgrat el múscul visual.

"El médico alemán (Wakolda)" (Lucía Puenzo)

• Premissa: Mengele a la Patagònia i fascinació per una adolescent de creixement endarrerit; thriller sobre identitat i experiments.
• Valoració: bona interpretació d’Àlex Brendemühl, però la pel·lícula queda a mig camí: li manca tensió i suc narratiu.

Festival de curtmetratges de Cornellà (jurat)

• Dades: 167 curts rebuts; mostra de tendències 2012-2013.
• Forma vs fons: alt nivell tècnic (ESCAC i escoles), però històries febles i tòpics recurrents.
• Documental i experimental: viatges repetitius/exòtics; algunes peces experimentals reixides per risc i combinació de to.

CineBaix i agenda

• "Elin" (Noruega): mirada moderna a la salut mental i la integració; col·loqui posterior massa tòpic.
• Avança la Mostra de Cinema del Món Àrab i Mediterrani (24/10–final de novembre) i cartellera setmanal (Gravity, La herida, The Spirit of ’45, Hannah Arendt, etc.).

Fugint de Hitler: exili i transformació de Hollywood

De la Berlín daurada a l’èxode

• Berlín (post-1a GM): capital cultural; esplendor de la UFA (productor Erich Pommer), naixement de l’expressionisme alemany.
• Títols clau: "El gabinet del Dr. Caligari", Murnau ("Nosferatu", "Faust"), Fritz Lang ("Metròpolis", "M"), "L’Àngel Blau" (Marlene Dietrich; música de Franz Waxman i Friedrich Hollaender).
• Gent de diumenge (1929): Wilder–Siodmak–Zinnemann; proto-neorealisme; Pommer detecta talent i els contracta.
• 1933: pujada de Hitler i fugida massiva (>800 professionals). Casos: Brecht expulsat; Waxman apallissat i exiliat (composarà 144 BSO a Hollywood, Òscars per "Sunset Blvd" i "A Place in the Sun"); Fritz Lang rebutja Goebbels i fuig; Henry Koster marxa amb diners “rescatats” del banc.
• Xarxes d’acollida: Lubitsch i colla creen ajudes i feina (p. ex. "Ninotchka").
• Impacte estètic: l’ús de llum i ombra de l’expressionisme modela el terror i el cine negre nord-americà.
• Conseqüència històrica: l’expulsió de cervells debilita el Tercer Reich i potencia els EUA a nivell cultural i científic.

"Casablanca": el rostre de l’exili en pantalla

• Producció antinazi (1942-43) amb majoria d’actors exiliats (Peter Lorre, Paul Henreid, Conrad Veidt, Marcel Dalio, Madeleine Lebeau…).
• Escena icònica: La Marsellesa vs himne alemany; la emoció real dels exiliats dona una força única a la seqüència.
• Compromís: donatiu de l’1% del salari a l’European Film Fund (Lubitsch i altres) per ajudar refugiats.
• Reversos de l’exili: trajectòries refulgents (p. ex. Waxman) i d’altres truncades (p. ex. Erich Pommer acabant pintant gerros per sobreviure).

Billy Wilder: guió, imatge i acer caustic

Qui és i com treballa

• Jueu vienès; família marcada per l’Holocaust; exiliat; periodista abans de cineasta.
• Admira Lubitsch; mètode de writers’ room amb reescriptura fina d’escena a escena.
• Poètica: diàleg curt i punyent, narrativa visual (objectes que revelen trama), sarcasme amb tendresa.

Films destacats i notes crítiques

• "Sunset Blvd." (1950): dissecció de Hollywood i la fama decadent.
• "Stalag 17" (1953): thriller de presó de guerra magnètic.
• "Witness for the Prosecution" (1957): virtuosisme d’Agatha Christie a la pantalla.
• "Some Like It Hot" (1959): guió mil·limètric i ritme demolidor.
• "The Apartment" (1960): construcció rodona; crítica a l’abús de poder corporatiu i doble moral; objectes com a claus dramàtiques.
• "One, Two, Three" (1961) i "The Front Page" (1974): sàtira política i periodisme ràpid i adictiu.
• "Sabrina" (1954): ha envellit pitjor pel rol de gènere i classe; en canvi, "Irma la Douce" aguanta millor com a comèdia.

Tancament

• Pròxim programa: Festival de Sitges 2012 i John Carpenter.