Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 20/3/2012 — Estrenes, 'Intocable', 'Closer' i música al cinema
Breu arrencada amb to distès, incidències tècniques i comentari espontani de ‘Once’ vist a TV, destacant la seva naturalitat i la relació dels protagonistes.
Es presenta l’estructura del programa: primer crítiques/estrenes i després música i cinema. Reflexió inicial sobre percepció amb només vista i oïda i el mite de la caverna.
Debat sobre el cinisme del film i la direcció de Clooney en comparació amb l’ofici de Clint Eastwood; extrapolació de la lògica política a la societat.
Elenc britànic de luxe, xoc d’expectatives vs. realitat a l’Índia, i una comèdia amb fons sobre envelliment, família i segones oportunitats.
Referència al viatge iniciàtic de tres germans a l’Índia i al seu to melancòlic-humorístic.
S’alerta que pot passar desapercebuda per manca de publicitat, tot i ser un títol molt recomanable.
El fil conductor de Besson: protagonistes femenines aparentment fràgils que acaben mostrant integritat i força; combinació de violència i tendresa.
Apunt sobre la representació femenina a ‘The Artist’ i el seu magnetisme, com a pont cap al gran debat d’‘Intocable’.
Lectura i discussió de la crítica de Nando Salvá; defensa del film com a trobada humana basada en fets reals, intercanvi cultural i desestigmatització de la discapacitat.
Quadrilàter amorós, manipulació i límits personals; el personatge de Portman com a brúixola moral; origen teatral i paral·lelismes amb ‘Carnage’ (Polanski).
Impacte de veure films només amb vista i oïda; la litúrgia de la sala; ‘The Artist’ com a relat de transició; el cinema mut sempre va tenir música.
Diferència entre viatjar i veure el film; el cinema com a dramatització que concentra vivències; responsabilitat cultural i moral del mitjà.
Distinció funcional, exemples d’Almodóvar, i com la música pot codificar personatges i anticipar el relat, especialment en thrillers.
‘Laura’ de Preminger com a cas d’enamorament suggerit per la música; ús de Bernard Herrmann a ‘Vértigo’; sensibilitat musical de Chaplin.
Sense música baixa la por: el so construeix l’espant; en el romanç, la música eleva el clímax emocional i l’empatia.
Comiat, recordatori de temes i anunci de sorpresa per al proper programa.
Panorama general
Tertúlia de cinema amb un to proper i crític. Es combinen:
- Crítiques d’estrenes i recomanacions (Clooney, Marigold Hotel, recuperacions de Besson).
- Debat intens sobre ‘Intocable’ i el seu tractament social i estètic.
- Anàlisi de ‘Closer’ i les dinàmiques de manipulació emocional.
- Tema central (2a part): música i cinema: funcions, recepció sensorial, cinema mut vs. sonor i exemples canònics.
"Cinema sense condicions."
Crítiques i recomanacions de la setmana
The Ides of March (Clooney)
- Valoració global: decepció; es percep un cinisme de fons i una direcció encara immadura comparada amb Clint Eastwood.
- Lectura: el film suggereix que per triomfar cal ser cínic; debat si és extrapolable més enllà de la política cap a l’empresa i la societat.
The Best Exotic Marigold Hotel (John Madden)
- Recomanada com a comèdia dramàtica entranyable i de “bon rotllo”.
- Punts forts: repartiment britànic excel·lent (Judi Dench, Tom Wilkinson, Maggie Smith, Bill Nighy) i context indi amb conflictes culturals i vitals.
- Temes: envelliment, memòria, família, reinventar-se a partir dels 60-70, el contrast entre expectativa i realitat.
Recomanacions relacionades
- Record de The Darjeeling Limited (Wes Anderson): viatge iniciàtic de tres germans a l’Índia, humor i melancolia.
- ‘Bienvenidos a Alemania’ (coproducció turcoalemanya): avís que pot passar desapercebuda malgrat ser molt recomanable.
Recuperacions i autors: Luc Besson
Nikita, Léon i El cinquè element
- Trama i estil: emocions fortes, combinació de violència i tendresa.
- Marca d’autor: protagonistes femenines aparentment fràgils que revelen integritat i força moral (de Nikita a Mathilda i Leeloo).
Debat: ‘Intocable’ i la seva lectura social
La crítica de Nando Salvá (El Periódico)
- Objecció principal: retrat d’un món de fantasia on riquesa i desigualtats no pesen, i art/música clàssica caricaturitzats.
Rèplica de la tertúlia
- La pel·lícula se centra en una trobada entre dues persones més que en una tesi sobre classes.
- Fonament biogràfic (Philippe Pozzo di Borgo) que reforça l’autenticitat del relat.
- Intercanvi cultural real: del hip-hop a Vivaldi; normalització del tracte a la discapacitat.
- Ètica i recepció: responsabilitat del cinema en la transmissió de valors, sense oblidar la seva funció d’entreteniment.
"No vull compassió... vull que ens vegin com a persones."
Anàlisi: ‘Closer’ (Mike Nichols)
Temes i personatges
- Quadrilàter amorós: manipulació, dependència, inseguretat i autodestrucció.
- Lectura: tesi desencantada de les relacions; només un personatge (Natalie Portman) exerceix autonomia i límits sans.
- Dinàmiques: ambició calculadora (Clive Owen), acomodament (Julia Roberts), fascinació fràgil (Jude Law).
Teatre i ecos
- Origen teatral confirmat; posada en escena centrada en diàleg i tensió.
- Comparació amb Carnage (Polanski): dos parelles, espais tancats, despullament moral.
Tema del dia (2a part): música i cinema
Els sentits, Plató i la litúrgia del cinema
- Com ens afecta veure films només amb vista i oïda? Reflexió sobre la caverna de Plató i la realitat vs. representació.
- La litúrgia de la sala (foscor, concentració) i la reticència a noves tècniques (3D) com a canvi de llenguatge.
Cinema mut, so i banda sonora
- Recordatori clau: el “cinema mut” no era silenciós; sempre hi havia música (en viu o integrada en passes).
- ‘The Artist’ parla sobretot de la transició al sonor, no del “mut” en si.
Funcions de la música: definicions bàsiques
- Música “incidental” vs. diegètica:
- Música que senten els personatges (al quadre, a l’escena) vs. subratllat expressiu que guia l’espectador.
- La banda sonora pot codificar personatges i anticipar rols (en thrillers/noir ja des dels crèdits).
Exemples il·lustratius
- ‘Laura’ (Otto Preminger): la música revela enamorament del detectiu davant una absència.
- ‘The Artist’ i Bernard Herrmann (Vértigo): la selecció musical amplifica l’obsessió i la caiguda.
- Chaplin: autor que integra música de gran sensibilitat per articular gag i emoció.
- Gènere de terror: sense música, baixa la por; el so crea anticipació i espant. En romanç, la música eleva el clímax emocional.
Idees clau per emportar-se
- La música és narració: estructura la recepció, defineix ton i personatges.
- ‘Intocable’ es defensa com a relat de trobada humana, no pamflet social; el seu èxit rau en proximitat i humor sense pietisme.
- ‘Closer’ exposa la tensió entre desig, poder i límits; la lucidesa recau en el personatge de Portman.
- El cinema “mut” és un mite: sempre va ser audiovisual, amb la música com a columna vertebral de l’experiència.