Estrenes, Òscars 2019 i memòria del cineclub: El carnisser de Vilnius, La favorita, Polar, Glass i l’herència de Miquel Porter

Cinema sense condicions Les floristes de la Rambla Sembren flors a tots els vells I si a l'estiu no les venen Ja les vendran a l'hivern Venen flors per a turistes Venen flors als aïmadors Venen flors per a les vestes De rics, de pobres, de molt Hola, bona nit Esteu sentint el Miquel Porter dels 16 jutges Un dels fundadors de la cançó catalana Els 16 jutges, cantant una cançó magnífica Bona nit a tothom Les floristes de la Rambla Estem aquí com tots els dimarts A les 8 puntualment Per parlar de cine Que és un tema que ens entusiasma a tots I que esperem que a vosaltres també us agradi Avui no podem comptar amb el Joan Morros Que habitualment condueix el programa Té un, esperem lleuger, problema de salut Que realment esperem que es recupere de seguida I que torni a estar aquí entre tots nosaltres Joan, des d'aquí, una abraçada Ja veus que estem tots plegats aquí a punt Hem començat a l'hora, o sigui, de moment ja anem bé Tot ho fem bé A veure, com sempre, Joan Sardà Bona nit, salutacions al Joan I desitjos d'una recuperació ben aviat Molt bé, això ho recuperem Doncs el Pep Armengol Hola, bona nit També m'afegeixo a donar ànims al Joan I el necessitem i el volem ràpid I tant, i tant, ens fa falta I el Pol, que ens condueix i que posa les músiques I està aquí a punt entre nosaltres I avui tenim com a convidat Ens fa molt de goig de tenir entre nosaltres El Fernando Casal Que és catedràtic d'Història I va estar, bueno, ara jubilat Però un entusiasta del cinema De l'art en general i de la història de l'art Ell des de la seva càtedra va propiciar sempre Obrir de totes les maneres possibles El coneixement de l'art des de la proximitat del propi art Tant de la pintura, l'escultura, la música L'arquitectura Ell té una especial il·lusió sempre Que les arquitectures es poden guardar i refer I fer millor I per suposat del cinema És un entusiasta d'aquest tema Va treballar a l'institut Perquè aquest tema també s'obrís al coneixement No només de la història dels llibres Sinó la història d'un art que era nou I que ha estat a l'art nou del segle XX Que ha estat el cinema Bona nit, Fernando Bona nit, moltes gràcies per invitar-me No conec el company vostre Però desitjo també la recuperació ràpida Sí, esperem que sí Molt bé, ell ens parlarà d'en Miquel Porter Per això hem posat aquesta cançó inicial I del que li vingui de gust parlar Perquè el que ens fa goig és que ens parli del que vulgui Comencem la primera part, com sempre Amb les estrenes que hem vist Diem les que hem vist A veure, jo he vist dues pel·lícules Una que és el Castle Mirror Com se'n diu? El carnisser de Vilnius De Vilnius Que és una pel·lícula, bé, realment interessant i colpidora Si algú més l'ha vist Tu també l'has vist, Joan? Sí, sí I després he vist La favorita Que estic molt contenta perquè també l'ha vist Fernando Casal I que per tant m'entusiasmarà que ens digui Com la veu i què en pensa Bueno, a veure, jo penso que en el cinema Sempre es diu M'ha agradat, no m'ha agradat És el primer que es diu, no? A mi em va agradar molt Em va agradar molt Però com estava feta Perquè està feta d'una manera molt moderna Estava filmada en una tècnica De l'ull, aquest, de peix, no? Que es diu a la fotografia Que mereix una miqueta, eh? Bueno, i molt ràpida De donar aquest element de modernitat Per apropar-se a un tema del segle XVIII De començament del segle XVIII I a una història que podria ser de qualsevol moment Jo penso que si aquells personatges de la pel·lícula Que són personatges històrics que van existir Encara que tota la trama És una trama de ficció Per part del guionista D'amor i de poder Exactament Però aquest tema el pots traspassar a qualsevol època Com es fa moltes vegades a l'òpera Que es fan adaptacions d'històries del segle XV Se disposen als anys 30 del segle XX O que són d'aquestes Perquè penso que és un tema universal I, bueno, i continuaríem Sí, continuarem No pateixis I el Pep, què has vist? Tu quina voldries comentar, Joan? Jo només en tinc una Que és la que hem vist aquest matí amb el Pep I que es diu, encara no està estrenada Es diu La classe de piano És una pel·lícula francesa I, bé, doncs És que no hi ha gaire gran cosa a dir Perquè el tema És un tema ja molt tractat Vull dir, l'argument és gairebé el mateix Que una pel·lícula francesa de l'any passat Que es deia Una razón verdadera O alguna cosa així Que llavors passava La diferència és que allò passava en una universitat I això passa en el Conservatori Nacional de Música de París I, aleshores, és la història d'un personatge més o menys marginat Que viu a la Benllier Que té un futur gairebé marcat Però que per un atzar del destí Doncs algú, un professor, descobreix el talent d'aquella persona I, aleshores, aquest professor s'empenya En que aquest talent per descobrir Vagi en un concurs En un concurs d'excel·lència De música clàssica és, eh? De música clàssica, sí, sí Però és que és una pel·lícula justament que... Qui són els actors? Hi ha algun actor conegut? Els actors són uns actors que a mi no m'agraden gens I això... Com se diu la pel·lícula que ha hagut? La classe de piano Ah, sí La protagonista és Christine Scott Thomas Ah, doncs aquesta és molt bona actitud, no? Sí, però a mi no... Des del paciente inglès que no m'ha agradat mai I el professor, diguéssim, que és l'Amberte Wilson Un actor bastant horrorós Un actor bastant patata Vull dir, el seu pare, el Charles Wilson, era molt millor El pare real de l'actor El pare real de l'actor, sí, sí El Charles Wilson era de tota la vida de la comedia francès I havia fet moltes pel·lícules amb Xabrol I amb gent així Un actor que sempre en cinema va ser secundari Però que era important I aleshores, doncs justament El motor de la pel·lícula és la música clàssica Però cau en tots els tòpics És a dir, el talent aquest per descobrir Resulta que per concursar en el concurs aquest d'excel·lència A París, doncs toca el primer moviment Del concert per piano número 2 de Rachmaninov Com si no hi hagués qualsevol altra música La música que ja sortia a la pel·lícula Shine Etcètera, no? Vull dir que tots són tòpics I a més a més la pel·lícula avança No amb l'impuls de la música clàssica Sinó que treu peces modernes Per contextualitzar l'acció Per exemple, surt la cançó At Last De Leta James, que és ben coneguda I surten altres cançons És a dir, la raó no està al fonament de la pel·lícula No està en la música Està només en l'emoció Es fa un discurs absolutament directe sobre l'emoció Sobre qualsevol altre concepte I per mi, doncs, ha estat un déjà-vu D'aquells molt poc estimulant I només penso jo que pot interessar En un espectador que realment no tingui cap mena de prejudici Que senzillament s'ho empassi tot I que no sé què en penses, Pep I què dius? Per mi, la pel·lícula No l'he agradat És un Yuli El que Yuli és a la dansa Aquesta ho és al piano O sigui, un xicot que... Home, però Yuli, a la dansa La trobàvem jo La vaig trobar molt bona Ves a veure aquesta Veuràs que hi ha moltes similituds Sí, tenim una persona Que és el professor O el director del conservatori Que està empenyat En què allà hi ha uns bimens Com per fer un gran pianista Tenim un noi Que està més interessat Amb els col·legues De la Van Lier I anar a fer petits furts I tot això Que no passa a estudiar Quan li posen la professora Que és la Cristina Escozomas Tampoc hi ha una empatia amb ella Tampoc d'ella amb ell És a dir Hi ha un recorregut molt similar Tot i que aquí és fictícia De dues formes Jo em costa molt de creure Que una persona que Als cinc anys Un pianista Li ensenya Una mica A tocar el piano No fa Cap tipus d'estudi Inicial Inicial I de tant en tant Se'n va A l'estació De nord De París Que hi ha un piano allà Pels que estan fent temps Si el volen tocar I es pot allà tocar-lo I tal No sap ni solfeig Ni harmonia Ni res Però tot el piano De memòria O sigui Aquesta persona Que en sis mesos La Christine Scott Thomas Me'l prepari Per guanyar I la pel·lícula És francesa I guanya Guanya el primer premi Mundial De tot el món Mundial Sí Em sembla excessiu Per exemple Hi ha una escena Que a mi em sembla Un error Garrafal Que és que Aquest director Del conservatori Per tenir-lo controlat Li ofereix Una Una habitació En el seu edifici La típica La típica Xambre de bon De Dels edificis De París Perquè hi passi Els caps de setmana I en l'habitació Aquella No hi ha cap piano Com pot estar Un pianista Preparant-se Per un concurs Internacional Sense un piano Els caps de setmana Els guionistes Hi eren O se'n van anar De vacances No És que no O sigui Que la trobeu Inconsistent Absolutament És una pel·lícula Que els trossos De piano El pianista Que realment Els toca Són bons El so Està pujat I impacta I tal Però és que Quan sortim De la interpretació De la interpretació Sí, sí, sí Musical L'altre és Perquè també L'actor Protagonista També No ho fa Més Pol, tu què has vist? Perdona Un dia inexpressiu Absolutament Guapet Deu ser No? Per això Sí, bueno L'enguà El son No s'afaita No té No És invern El Pol Què has vist? Què has vist? Jo he vist Tres pel·lícules Ah, molt bé Ell ens omplirà El programa Ah, no Jo El cas Miro Tu l'has vist Sí, sí Jo puc parlar Jo a Pep també A mi em va redar Ja en parlarem Ja en parlarem No tot És malo En esta vida Seré breu En les tres pel·lícules Perquè sí que em faria gràcia Les has vistes al cinema O les has vist Ah Ah Dos al cinema Una a Netflix De fet Dues de les que us dic Van directament a Netflix Però una Vaig anar a la preestrena ahir Que vam fer a El fenòmeno I Que és Polar Polar O sigui la que vaig anar ahir És una adaptació De fet És una adaptació D'un còmic espanyol Del Víctor Santos Ah, és espanyola La pel·lícula No, però és americana De fet És Netflix No, distribuïda per Netflix És una pel·lícula d'aquestes Que en diríem En pressupost No et dic molt pressupost Però en el sentit de Té un estil molt Aquesta acció desmesurada Entre No sé Fast and Furious O el que dèiem abans De Guy Ritchie Té un estil molt de Guy Ritchie De muntatge D'aquest macarrisme Ve a ser Una mena de Com ho diria Com Com una Com una fracció D'espies I d'assassins A sou I això Com a nivell mundial En el qual Tu quan et retires Tens de donar Quan et jubiles Tens de donar Una part de diners Que depèn del que Hagis anat fent Durant la teva vida Diguéssim Entre quantes Criminal I com que els hi donen El protagonista Que és el Mats Mikkelsen Que és el protagonista D'Aníbal Que molta gent El coneixerà per això No Aníbal En el sentit D'Andre Hawkins Sinó la sèrie Doncs ell Li queden dues setmanes Per retirar-se El que fa Aquesta mena D'organització És Ostres Abans de pagar-li La millonada Que li devem Llavors sempre es van a carregar La gent Abans que es lluvili Bàsicament Però clar S'han de carregar Un assassí Llavors sempre hi ha aquest joc De Bé Aviam qui és la rata I qui és El gat Una mica El gat i el ratolí Perquè clar Al final Tots són assassins I tots saben els seus trucs Bàsicament és això Jo el còmic no l'he llegit Però es veu bastant Que està bastant ben adaptat L'altra cosa És que a mi Em va semblar bastant Insults En el sentit de Massa acció I potser massa poc Contingut O sigui La història pot ser interessant Però Crec que era massa O sigui Hi havia massa cosa Allà I això sí Els qui us agradi Qui no us agradi la sang No aneu Sang i fetge Per tot arreu Però a tu t'agrada I en canvi Aquesta no t'ha agradat Sí, però Ostres no ho sé Per exemple A mi em recordava molt A un estil de cinema Bé Un tipus d'història Com John Wick No sé si l'heu vist L'Alkino Reeves Que ara de fet Ha estrenat la tercera Ah sí La de Que li maten el gos És com una història Venjant-se Així molt molt freda Jo està ben portat Perquè inclús Hi ha una profunditat De personatge Aquí El protagonista La té la profunditat El que passa És que jo crec Que es desdibuixa massa Llavors jo tinc interès De llegir el còmic Aviam si realment Estava ben adaptat Perquè inclús Va anar a presentar El Víctor Santos Va estar al fenòmen A presentar la pel·lícula I ell va dir Jo encara no he vist la pel·lícula Seria interessant veure-li Per preguntar-li A veure què en pensa Què més? Això se'n va a Netflix Directament Aquest cap de setmana S'estrena Després O sigui que no està a Cartellera No, no estarà això La següent Que és que també Va anar directament a Netflix I és curiós Perquè és l'última Dels Coen Dels germans Coen Que es diu La balada De Busters Cracks Que és un dels temes Que volia parlar avui També una mica Per son I que sigui Però que han sortit Les nominacions Dels Oscars I aquesta pel·lícula Té tres nominacions Que mira Millor vi adaptat Cançó i vestuari És No, direcció no No, no, no Però és els Coen Són els Coen Sí, sí, sí Recuperen totalment O sigui Jo abans els estava recomanant A ells Però perquè recuperen Totalment Aquest macarrisme Que tenen ells Sempre Bé, que tenien No? En èpoques de O Brother O Garton Fink O Grand Lehovski Que jo crec que havien perdut Tipu amb A.B. César No? Però aquí Tornen I el bo és que són capítols O sigui És una pel·lícula Per episodis Que no tenen res a veure Un l'an amb l'altre Simplement el tema central És el western O sigui Són pel·lícula I són Com si fossin Curmetratges En un ambient de western I evidentment En l'època Des del que va a buscar or El que atraeix A no sé qui Els duelos Típics del salón O sigui És Dins del refrito Que hem vist sempre En les pel·lícules De vaqueros En aquest cas Amb la mala llet Que tenen ells I no tot és mala llet També hi ha drames Hi ha capítols Que són més dramàtics Si té possibilitats pel guió Vol dir que està bé No, el guió Si no t'agrada una història T'agrada una altra Vull dir Aquí no hi ha I jo crec que totes són molt bones A més amb aquest accent sureño Que ja No sé si heu vist Odiosa Socho L'última del Tarantí Que té aquest Tots parlen així Com amb aquest accent Com molt Estripat Sí, sí I aquí ho exageren moltíssim Però moltíssim Moltíssim I surt gent famosa Que no diré qui és Perquè cada capítol Vas descobrint cosetes No, no, està bé Està bé O sigui, la pel·lícula està molt bé I per últim Aquí és quan entrem en conflicte És Glass Que és l'última Ah, sí Què tal He sentit de tot De Glass Clar Jo perquè sí que O sigui, jo he vist la trilogia En aquest cas la tanca No? La primera va ser El Protegido Després de molts anys O sigui, fa crec que dos anys Va ser Múltiple Que presentava el tercer personatge I en aquest cas És una mica la comunió Entre els tres personatges Jo no les he vistes Hac de confessar-vos-ho Val Bàsicament O sigui, Shyamalan és un director Que és un apassionat Apassionat totalment Del món del còmic I sobretot El que ha volgut tirar És parlar del món del superheroi Com a Ja no com a personatge inventat Sinó com aquella forma Que té la gent Potser De O sigui, els còmics al final Jo això recordo Fa anys La vaig veure Però del Protegido Que hi havia una frase Que es deia És la primera El Protegido És de quant? Del 2000 Del 2000 Del 2000 O sigui, ella ha fet una trilogia Amb lògica Sí, sí No és un... O sigui, estava pensat Però... Té molta memòria Perquè fer una trilogia A partir d'una pel·lícula del 2000 No estem mal No estem mal Però com a... Però feia una reflexió Que al final No deixa de ser Que quan tu poses Un superpoder A un humà O sigui, el que fan molts cops En els còmics És fer que aquest poder No deixa de ser Una mancança Que ha tingut el propi humà Llavors l'exageres És una caricatura Llavors la pel·lícula Es basa absolutament en això Inclús l'última Aquesta de Glass Desestima absolutament Tot el món dels superherois Que és ara mateix Està a tope Amb Marvel I tot això I el que fa és Justificar el perquè Hi ha una diferència Entre un superheroi I un boig Que s'ho creu Llavors Juguen moltíssim a això Llavors ell Jo crec que per mi O sigui Que a mi Sí que I crec que com molta gent Que ha anat a veure Aquest tipus de pel·lis Li agrada molt Tipo Al món del còmic Realment veus que Hi ha un amor És bastant una oda A tot aquest gènere L'altra cosa És que com a pel·lícula Que pugui semblar Més o menys interessant El desenvolupament Perquè ja sabem com és Shyamalan Que el que fa És un doble mortal Sempre O sigui Quan portes mitja hora Et fa un gir Quan portes una hora i mitja En fa una altra I al final és la traca De gir gir gir gir Com el sexto sentido I totes aquestes que hem vist Llavors Jo la recomano En aquest sentit O sigui A tu t'ha agradat A mi m'ha agradat O sigui No m'ha semblat Evidentment una mala pel·li Però Tampoc em sembla La pel·li T'ha agradat més La dels Coen Sí Però en aquest cas Si m'hagués de quedar Amb la trilogia Em quedaria amb el Protegido La primera Que és la del Bruce Willis Amb el Samuel L. Jackson Que trobo que és bastant Més profunda que aquí Jo crec que ha intentat Lligar molts fils Potser masses Però bueno I no sé si heu vist Això de les nominacions Dels Oscars Que han sortit avui Ah no No ho hem vist No sé si ho volíeu comentar Bé Ho podem parlar després De parlar del Castle Mirror I tant i tant Parleu Parleu Sí Bueno I de la favorita Que encara L'heu vista vosaltres La favorita no No A ningú l'ha vista No Tu t'ho l'has vista No Jo no l'he vist Jo no l'he vist La tenim a l'agenda Però O sigui Res Mini a punt És de les dues Més nominades Dels Oscars 10 nominacions Amb Roma Que també en té 10 I està aquí Ja Molt bé Bé Bé Després parlem jo El Castle Mirror És una pel·lícula D'un austríac El Christian Frosch Que jo no sé si vosaltres el coneixeu Però jo no No Va Llavors És una pel·lícula De fet És un judici És un judici A un A un A un militar Que va estar A Vilnius Durant La I dirigint El La La La El gueto El gueto Dels jueus Que hi havia 80.000 persones I Quan s'acaba la guerra N'hi ha 600 Que vol dir Que ell Ha fet una neteja Important I era conegut A Vilnius Com el carnisser De Vilnius Llavors Això és un judici Que passa Crec Al 63 Sí És el 63 O sigui que Clar Són molts anys Després D'haver-se Acabat tot I A Ústria Està una situació Fixeu-vos que La Bencederosa Benzidos S'estrena De l'Stanley Kramer S'estrena el 61 I és curiós Jo vaig pensar Fixeu-vos Al 63 Passa això Atre A Ústria Jutja Aquest personatge I Que de fet El troba De fet El Simón Vissenhall Vissenhall Sí Que és el que El perseguidor De tots els jueus Arreu del món I de fet El que enganxa L'Eishman I crec que és el mateix Perquè És el que mou Tot aquest moviment Que Israel Condueix I que aconsegueix Llavors Ell també És el segon judici Va tindre un altre El 48 Sí El 47 Li van caure 25 anys Sí I només en va complir 7 Perquè És que de fet És un judici Exacte És un judici Que li fan Perquè Ha mort A gent Russa I llavors El fan els russos Perquè Lituània Queda Assignada A Rússia I per tant És els russos Que se l'emporten I el jutgen I el condemnen A 25 anys De treball forçats I en fa 5 I llavors Com que El 55 Àustria S'ha S'ha Declarat Independent I ha tornat A la situació D'independència De l'entorn El torna I de fet El deixen llibertat El tornen A intentar jutjar I llavors És quan Es produeix Tot aquest Enrenou I el tornen A jutjar I llavors Això és el judici Que tu Triga 10 dies 10 dies Què em pensi De la pel·lícula És una pel·lícula D'un judici Clar Res a comparar Amb la potència Del vencedores O vencidos O del judici De Nuremberg Però és una pel·lícula Interessantíssima Perquè Els Tots són Tots els que Els testimonis Expliquen La seva pròpia història Amb una Grandíssima Bona interpretació Jo he trobat Que tots els personatges Que surten Que en surten Un munt I la interpretació És boníssima Especialment Dos d'ells Que són els que Li han matat A un al pare I a un altre Al fill Que són els Més greus I que Són els que Potser portarien A que El personatge Fos Condemnat Però També Està ben vist L'actuació Del Del Jutge I Del fiscal I els moviments Interns Que es produeixen Que de fet Són moviments Polítics I això està ben vist I ben explicat Com que No crec que fem Spoiler Perquè això està Al Wikipedia I tothom sap Que O sigui Busca Que aquest senyor El van El van No el van Colpibilitzar És a dir Que Es va morir Als 83 anys S'ha de En una granja Allà Cuidant gallines Exacte És un home Que se'n surt D'això I que La política Del moment És còmplics D'una situació Que no vol Enfrontar I que vol Oblidar I aquest és Jo diria El resum final Que és un resum dur Perquè la pel·lícula Està ben explicada És una pel·lícula Una mica televisiva Això és veritat No té la potència De la que us deia De l'Stali Kramer Però és una pel·lícula Li falta ritme Exacte Perquè és una pel·lícula Avorrida Com si diguéssim Però jo vaig trobar-la Interessant Interessant Per la història Que explica Que l'explica bé Que l'explica bé Però és una pel·lícula Com televisiva Ajustada a la història Sí I els moviments Que fan els polítics Internament Tu has parlat I ara mateix Ho estàs enlomenant Hi ha aquests moviments De fons Sí Hi ha un jutge Que resulta Que havia sigut simpatitzant Del feixisme Sí, clar Hi ha d'una sèrie de coses I llavors I els socials demòcrates Que juguen internament El que troba a faltar una mica És que molt bé Ja que estem posats En una pel·lícula Que ens està parlant D'un fet històric Que ja sabem Abans de començar la pel·lícula Ja sabem al final Si no la pots buscar Perquè està a totes bans Quina llàstima Que no faci una reflexió Transportant-la Del 63 Al 2018 Per exemple Ja No, no la vol fer I que puguem veure No té cap Que no ha canviat tant Aquesta marea de fons Que hi ha Sí, sí Amb els processos judicials No ha canviat gaire No I que Però sí que es veu No la fa Però jo crec Que la fa Tèviament Això és veritat Però Amb una certa consistència No es compromet No es compromet No, clar La pel·lícula no es compromet I a la història d'Àustria Molt després de l'any 63 Encara descobrien Ex-nazis Sí, i tant I si no recordem El cas de Kurt Waldheim Que va ser secretari general De l'ONU Ah, molts anys I que després No ho sé Ja eren els anys 70 O així Que se li va descobrir El seu passat No vull dir O sigui que a Òstria Tot i així A Òstria tenia molts escalets A l'armari Sí, sí Els deu tenir I, bueno Ara potser Ja han mort Tots Clar Juga amb el pas del temps Esperem-ho Jo recordo El judici de Nuremberg No sé si recordeu Quan El personatge Del Del Burlán Caster No, eh Que era un jutge No? L'ex jutge de l'època No? Sí Clar Ell que Formula la culpabilitat Però en el fons Es vol esculpar I això crec Que és Aquí torna a passar El mateix Hi ha un punt En què Una cosa és formular La culpabilitat I una cosa és L'exculpació I quan jugues Amb les dues coses No Ets En canvi El personatge El personatge de l'Espensia Teresi El president del tribunal Ell hi ha un moment Que li diu Al Burlán Caster Li diu Jo no sabia Al Burlán Caster Li diu Algo així Com Jo no sabia Que això arribaria Fins on va arribar I l'Espensia I l'Espensia Li diu Algo així com Des del primer moment Que tu vas fer un judici Injust Això podia arribar On te va arribar I això Me'n recordo D'aquesta frase Del jutge americà No sé si Puc fer un incís Sí, clar Només faltaria Jo no he vist La pel·lícula Que comentes Però M'ha vingut Al cap Un llibre Que va sortir L'any passat Que es diu Carré Est Carré Oest De Philip Sants Que No És un És un Anglès És un Anglès D'origen Polonès Ucranià O Austríac Perquè La seva família Va viure A l'UV L-U-V-O Uva V-S L'UV Que era Austríaca Va ser russa Va ser Polonesa I avui Està a Ucrània Ah, sí Bé El llibre El llibre Tractat M'ha vingut al cap Perquè tracta Del judici de Nuremberg I quan es formulen Per primera vegada A la història El concepte de genocidi I el concepte de Crims de l'humanitat Ja Sí Llavors és un debat És un llibre Extraordinari Perquè és tot un És un thriller Pràcticament Com aquest home Alfred Sants Que és professor A una universitat Britànica Va Descobrir La història La història De la seva família I arriba Fins a on arriba Contrasta Aquestes històries I Al final Del llibre Se'n va A la ciutat Del llibre La ciutat Està intacta La ciutat És una Florència Al mig De L'Europa central La ciutat Està intacta Però La població Ja no és La mateixa Ja no és la mateixa Perquè Ha hagut Un genocidi Un clínica De la humanitat Etc Etc I clar Ahir surt Tot l'engranatge De com Se va muntant La causa A Nuremberg Per part De Els fiscals Nordamericans Els fiscals Britànics No Les potències I tal I com Hi ha una punta Entre aquests dos conceptes Si primem El que és L'assassinat D'un poble O si primem El que és L'assassinat De persones És un debat Que posem Nosaltres Bueno A mi Dona el mateix No, no, no És un debat Molt més profund I m'ha vingut al cap Perquè està Està en esta En esta història Tan sumament Que no s'acaba mai Que no s'acaba mai Perquè Incluso Perquè clar Les convivències Des països Després Com estic contant D'aquest home Que després se m'ha sortit De Rositas De Rositas Absolutament Exactament No I per tant Aquest tema Tan sumament Entrellat Però Que és un tema Fascinant Sí, sí, clar Que és el passat De Europa És el nostre passat L'heu vista? Sí, sí, sí Que l'hem vista Sí, sí Podem anar pels Òscar Ah, sí, molt bé Després parlem del Miquel Superbreu Perquè així Entrem amb el convidat A tope Aviam Jo crec que és un any Extrany O sigui Extrany En quant a Abans ho contàvem una mica El que havia sortit Les nominacions I no em sembla Un any Disputat en quant a Coses com molt d'autor O molt de coses No sé Per exemple Evidentment Les dos més nominades Roma Amb 10 nominacions I La favorita O sigui Ah, sí? Sí, sí, sí Amb 10 nominacions també Després la de La de La nació una estrella Que en té 8 També Déu-n'hi-do També a partir d'aquí Ja Per exemple A mi la sorpresa I ho dic com a negatiu 7 nominacions A Black Panther Que és aquella pel·lícula De Marvel De fet Que a tu Però aquesta pel·lícula De fet em sembla De lo pitjor que ha fet Marvel Però Imagina't Imagina't Imagina't Clar, però Recordem que fa Un o dos anys 7 nominacions té És que 7 nominacions És que és molt 7 nominacions Bueno No sé si recordeu el tema D'Oscar So White De fa un o dos anys Que deien que no hi havia Nominats negres Llavors després va passar-lo A Moonlight I van passar Doncs aquest any Abans he llegit un article Que deien Hòstia, aquest any És bastant al revés Perquè Director nominat Spike Lee Per primer cop Parla de La pel·lícula El Kukusklan El Kukusklan Que també està nominada Sí, sí Que en té 6 De fet Com veiem Hi ha en reaccions Que també en té 5 Veig Però El de l'Espai League Estava cantat Però després Black Panther Que a més Tot l'equip És afroamericà Llavors després també El Cuarón Que és En el sentit Ell d'on era? Era sudamericà Però d'on era? De Mèxic Clar, llavors era com Jo crec que fer tota la comunió Jo crec que és Tot el que pugui molestar el Trump Doncs més Però bueno No sé Vosaltres em direu Perquè jo hi ha pel·lis Que encara no he vist Però vaja Per exemple Cold War Sí que l'hem vist aquí tots Jo crec I en té 3 denominacions O sigui Que no només és La pel·lícula internacional Vull que també és I jo crec que una de les coses També a destacar És el curt espanyol Ha anat un curt espanyol Que és mamà Madre Hòstia, ara m'acord com es diu Sí, sí, sí Espera que ho busco així ràpidament És madre Madre Madre No, no, mamà Sí Madre és la Madre És madre És madre És madre És madre Del Rodrigo Sorgoyen Sí, sí, sí Un gran curt Un gran curt És molt bon curt Definitivament Més ampla seqüència Tensió absoluta O sigui, realment és una passada De curtmetratge Jo espero que ho guanyi Sí, sí Perquè realment Jo els altres no els he vist Però jo ja Ja em decanto A més Què va ser l'any passat El Time Code? O fa dos anys? No em recordo L'altre espanyol Em sembla que fa dos anys Ja fa dos anys? Sí Bueno, aviam si hi ha més sort Així en general I també havies de parlar De l'animació Ah, bueno Si vols en parlo Sí, home Animació Superràpid, superràpid Animació Aquest any Com per variar Doncs increïbles dos O sigui, també és una bona pel·lícula A mi em va agradar Però aquest any Qui va per totes I jo Crec que guanyarà Perquè a més Va rebantar els globus d'or On ha rentat tot És la Spiderman d'animació Però és que és una animació Que ja vaig Jo ho vaig dir aquí Ja ho vaig dir aquí Però és que l'animació És que em costa tant És un canvi És un canvi És un canvi de paradigma De l'animació Llavors a partir d'aquí Hi ha un Ah, i la que no recordava Que havien estat Que havia sigut Aquest any És l'última Del Wes Anderson La d'Isla de los perros Que també està nominada Animació Ah, sí Que és aquella Que és aquella Stop motion Sí, sí Que estava Ja me'n recordo Ja està Fins aquí Molt bé La informació I ara estem disposats A escoltar A Fernando Que ens expliqui El que vulgui El que li sembli El que Bé, Miquel Porter Bé, és un Són coincidències Jo, Miquel Porter El vaig conèixer Per la Carme Nebot Que és com Si el cel que es tanqués No? Perquè la Carme Nebot Va ser amiga seva Amiga personal I en un moment En que L'Institut Joan Bosca De fet Era més amic El Josep Maria El meu marit Passa que llavors Els dos En un moment Que l'Institut Joan Bosca A l'assignatura Història de l'edat Doncs van donar Entrada al cinema Van dir Com és possible No hi havia Cap assignatura Ni cap rei Van dir Bueno El cinema Ha d'entrar a les audes Això ho va dir directament El Fernando I Llavors Van dir Bueno Hem de fer tot això I tal I la Carme Diu Jo conec Un senyor Que el diu Miquel Porter I el van portar A l'Institut Perquè el Miquel Porter Com deia abans Mai deia no Mai deia no Era un home En una senzillesa Increïble Un home que sabia Una burrada Que tenia una col·lecció De cinema Extraordinària Que tenia una col·lecció D'aparells de cinema Etc Etc A la seva llibreria D'allà Del portal de l'Àngel I el van portar Que s'entrava Per l'altra banda Perquè donava Donava A la Carme Per Canuda Per Canuda Llavors Es van portar I es va presentar El gabinete Doctor Caligari I es va presentar Metròpodis I van fer El típic Que es feia Ja de final Perquè estic parlant De l'any 77 78 Que es feia Allò que deia En el cineclub Una presentació Que la feia el Miquel Vèiem La pel·lícula Sencera I després feien Un col·lec Però Aquesta primera relació I va ser Perquè van fer Un cicle D'història De cinema I van posar Aquell any Van posar Deu pel·lícules Clàssiques Des del començament Fins al cinema Del anys 60 Passant evidentment Per Ciutadà Kane Que es la van passar Als alumnes I encara avui dia Quan me trobo Algú Ja gran Es van veure Van veure Ciutadà Kane Perquè Era una cosa Com Era una cosa Com Anar Molt molt A contracorrent Sempre es va A contracorrent Quan un és professor Sempre L'ensenyament Que serà A contracorrent No sempre s'hi va Però Jo penso Que la pressió Tan forta Aquelles mitjans La societat I tot plegat Fa que si vols I a més a més Si l'ensenyament És alguna cosa De bona És que Té Que qüestionar Les coses I els alumnes Tenen que qüestionar-les I per això Tens que anar A la contra Bé Total que Un altre any Van fer Allò que feien Que els alumnes Feien Feien Treballs Per grups I unes noies Van agafar Fer Cinema Avantguardes I què en podien fer El cinema Avantguardes Aneu a parlar Amb Miquel Porter El Miquel Porter Va fent cinc cèntims Ràpidament Tot el panorama I no tan sols això Sinó que les va Deixar Les seves pel·lícules Que comentaven abans I van portar I van portar a l'institut Les capses De pel·lícules Com La corazó de Potenquim Jo el recordo La corazó de Potenquim Però també aquelles D'animació Precisament De Ferdinand de Gell De Ferdinand de Gell Van passar d'entreacte El balet mecànic Van passar d'entreacte De René Clèr I com eren pel·lícules mudes I nosaltres teníem un piano A la sala de projeccions On donaven les cases real Un noi que es deia Ubiols Que és El fill del doctor Ubiols Del doctor Joan Ubiols Que és Que va estar treballant A la universitat Suposo que és el Víctor Ubiols El Víctor Ubiols Bocà Negra Em sembla que és Bocà Negra El Bocà Negra Em sembla que era el seu Tocava el piano Sota la pantalla Víctor Ubiols Era un Un xicot esplèndid Sí A més d'intel·ligent Generós Guapíssim Perquè era un noi esplèndid Tots els germans Ubiols Són Sí Tenien Destacades Total que Aquella comunió Entre la imatge En negra I la música I tal Van crear Realment una situació Màgica En privat Per la classe d'història d'edat I algunes vegades Venia algun professor Perquè Jo sempre pensava Que les coses que feien a l'institut Tenien que Conèixer per tots els que estaven a l'institut I posava cartells a la sala de professors A totes bandes Que era Ara es posa cartells a totes bandes Però en aquella època no podies posar cartells I era Els cartells d'una pel·lícula de cinema I posava projecció tal A l'hora tal I Si algú no tenia classe venia Jo havia vingut Ja me'n recordo Venies tu Venia el Jaume Laporta Venia gent Que en aquell moment Deia això Bueno Aquestes noies Que van portar La Corazado Potenkin La Huelga I Los Marinos de Kronstadt Van ser L'objecte D'un article Que va publicar Miquel A l'avui Que es deia Unes noies del Bosca Unes noies Ell tenia No una columna Sinó un apartat Al diari I I va dir Bueno Em van Venir a veure Unes noies De batxillerat I Em van demanar Informació I Em van demanar La Corazado Potenkin Sí I Ell va fer La reflexió De com Aquella Aquella còpia De la Corazado Potenkin Que tenia ell Va ser una còpia Que va donar Moltes voltes Que aleshores Era clandestina Aquella còpia I tant I tant Ja estem parlant En aquest moment Estem parlant Del moment de la transició Sí En donde les coses Però sí que Allò sí que me'n va recordar A mi Jo vaig estudiar A la Universitat de València I Vaig estudiar Del 65 al 70 No I me'n recordo Que Un dia Van proyectar En un Per part de la facultat De filosofia Ille 3 En una residència De noies Van proyectar La Corazado Potenkin Però Estaven tots citats A les 5 de la tarda No I no arribava La Corazado Potenkin No arribava Perquè venia De Barcelona Venia de Barcelona De manera Evidentment Clandestina I no n'arribava I no arribaven Perquè venien en cotxe I bueno El tema I allí van estar aguantant Fins que va arribar La pel·lícula Es va posar Al projector I es va projectar I després jo va Jo vaig lligar Jo vaig lligar D'on venia Aquesta pel·lícula Una experiència Com a estudiant De la Universitat de València Amb el personatge Que Que suministrava Aquest tipus De informació Bueno Miquel Porter Va venir a l'Institut Joan Boscà Sempre que el demanaven Perquè quan van fer Els 90 anys del cinema A l'any 1985 Van fer una exposició Sobre l'estòria del cinema I van fer Van proposar Tres projeccions Nosferatu La primera Després van proposar La projecció D'una pel·lícula De Germans Marx Sembla que era Una nit al cil Perquè era Una muda Una de sonora Del moment clàssic I després Una pel·lícula moderna Que va ser La lluna Del Bernardo Bertolucci Van posar la primera Venia el Miquel Porter La va presentar Van fer col·loquia A la sala d'actes Plena Van posar la segona La gent va riure molt I quan tenien que projectar La lluna La direcció Va prohibir La projecció La direcció Va prohibir Per raons morals La direcció La direcció Va desaconsellar Desaconsellar Que es projectés Ja estaven En el moment En què L'engenguatge Podia ser Enviavalent I Van posar Sobre el cartell Perquè tenien el cartell Fet I a més Agafaven Es pasquins De les distribuidores Perquè aquell La tenia La distribuidora La passadeta Mendi Que hi havia Una distribuidora Vam anar allà Per les capses Parlant d'una Película De 700 mil·límetres Sobre el cartell De la lluna Van posar La projecció Ha estat Desaconsellada Per la direcció Evidentment L'alumnat Es va Aixecar Van muntar Un incidio I després Jo vas tenir Un problema Penso que L'únic No diré l'únic Perquè possiblement Havia tingut més Per el problema Més gros Que vaig tenir jo En la meva carrera Com a professor Perquè El claustre Se va tirar Damunt Excepte Com passa sempre De persones Les que anaven A les projeccions Clar I Va ser Bastant desagradable Perquè el motiu Com tu vas Apuntar Va ser un motiu moral Va ser un motiu moral La relació Del fill A la mare I el tema I el tema De les drogues Quan era un tema Que estava Per tot arreu Però que Que no Es podia tocar Que no es podia parlar Perquè allí A l'institut Hi havia Problemes de drogues Però Era un tema Tabú Aquest va ser després va venir en Miquel a xarxes ja una mica de imatge contemporani i tal me'n recordo una que vam tenir una xarrada molt interessant i jo me'n vaig trobar alguna vegada per carrer una vegada un primer de maig que venia de la presentació d'un sindicat català que l'havien demanat que fos i va donar un speech a la universitat i ja vam deixar de veure fins que van anar els caputxins que es va fer el seu enterrament però jo de la relació amb Miquel Porter volia també treure a la conversa i acabo els temes dels cineclubs perquè Miquel Porter era un animador de cineclubs i la cultura cinematogràfica jo penso que a Espanya als anys 50 60 70 ja la cosa va decayent va tenir una gran responsabilitat en el manteniment de cinèfils de bojos pel cinema i de aquestes dèries d'aquestes famílies tan peculiars de les que sou vosaltres formeu part en els cineclubs d'aquella època i jo el Miquel Porter era un activista absolut exactament en pro del cinema i en pro de qualsevol art que tingués a veure amb la cultura catalana sí va estar no només en l'inici de la nova cançó perquè ell és junt amb el Lluís Serraíma és el fundador de la nova cançó i dels 16 jutges i la de Prada a universitat ell va formar part del teatre viu amb el Ricard Salvat abans just de de la nova cançó és a dir que ell sempre estava en primera línia de combat i després va estar evidentment va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada també va entrar en política Esquerra Republicana de Catalunya va ser parlamentari al Parlament és a dir que era un home que bueno però el que sorprèn d'ell és que fos tan accessible vull dir que quan el necessitaves anaves allà o no el necessitaves vull dir simplement anaves a la llibreria i xerraves amb ell quan feia cineclub en acabar doncs anàvem al barri i preníem cerveses el Pep i jo bueno hem estat de tertúlia amb el Miquel finals dels 60 primers dels 70 vam freqüentar-lo molt allà a la llibreria com diu el Joan xerrant i tal i després ens va deixar moltes vegades pel·lícules que després nosaltres fèiem projeccions algunes a casa i altres a l'ajuda les que més amb difusió l'ajuda és una església de caputxins de caputxins i és que era a Sant Pere més baix i llavors allà anunciàvem posàvem el cartellet i havíem la vaga la vaga el Potenkin l'octubre l'octubre una cosa que penso jo que jo en aquest moment vivia a València i i a València hi havia un cineclub que es deia el Sare que va ser l'embrió de la cartellet que encara existeix que és una una publicació de referència de la crítica del cinema segueix en el seu format petitó i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i una iglesia una iglesia que estava en aquest moment pertenia al bisbat però no tenia gust perquè va quedar malmès a la guerra no la van restaurar i es va habilitar com cineclub allí jo recordo la nau central la pantalla al fons i els lavabos que estaven a la sacristia no? una cosa així que el man de l'església sí i nosaltres que va permetre debats en molts llocs en molts però d'una d'una profunditat que allí es van veure bueno jo vaig veure per la primera vegada evidentment tot el Bergman que hi havia disponible el Fellini el millor cinema norteamericà el Visconti una cosa amb uns col·loquis amb un nivell que penso jo que és és difícil trobar-los molt després total que allí hi havia persones personatges com un senyor que es deia Don Ángel Carrasco o el seu fill Pedro Carrasco i un senyor que es deia que es diu Pepe Vanaclotxa Pepe Vanaclotxa encara està a la cartellatura ja és més gran però bueno jo penso que paral·lelament a aquest món de Cineclus que jo vaig viure a València per les circumstàncies que jo vivia allà és el que Miquel Porter i ara vosaltres podíeu donar dades mobilitzava pertanyia impulsava i també amb el parany aquest de l'Esgrècia perquè l'Esgrècia protegia aquesta llibertat d'expressió en cometes que es podia fer en aquest àmbit reduït nosaltres el vam fer el Miquel tenia una cosa que per mi és extraordinària amb un activador cultural com era ell i és que no imposava la seva presència per exemple hi ha una altra persona que amb l'ambient de Cineclubs aquí a Barcelona es va prodigar moltíssim i té molta qualitat com és el Romà Govern però el Romà Govern és un home amb més protagonisme en canvi el Miquel el que feia és que et donava les eines perquè tu treballessis i fessis coses i avancessis i et donava el suport i sempre el tenies allà si necessitaves alguna recomanació o la seva opinió en aquest sentit per mi era l'ideal la persona ideal per treballar i avançar vam aprendre molt amb ell vull dir jo la meva iniciació al cinema va ser amb ell i justament va ser el desembre del 70 i me'n recordo perquè eren els lluïsos de Gràcia i aleshores doncs la primera sessió va passar pel·lícules de Griffith i el robatori al tren de l'Edwin Spencer Porter que ell feia veure que era de la seva família perquè com que veia el Porter i també l'entreacte del René Clerc i totes aquestes coses i llavors recordo que era el desembre del 70 perquè a la tercera sessió ja no va poder venir el Miquel perquè estava tancat a Montserrat amb la tancada d'intel·lectuals contra el procés de Burgos i llavors van venir altra gent com el Domènech Font i el Ramon Font i la Osa i tota aquella gent que es movia en el seu cercle i no ho sé per exemple nosaltres vam conèixer l'Esteve Rianbau l'actual director de la Filmoteca a casa del Porter vull dir que és que era així i ell també va ell aglutinava tot el món del cinema i també s'ha de dir que va ser l'introductor a la universitat justament en aquests anys que tu deies que també va entrar a l'institut i jo per acabar bueno per fin per acabar de parlar d'en Miquel destacaria un tret que avui dia trobem molt a faltar en la gent en els intel·lectuals diguéssim que és que era un temerari era una persona que no tenia por absolutament de res era una persona que havia estat multada que havia estat detinguda per la policia que havia passat el que havia passat jo me'n recordo una vegada que va explicar que havien anat la policia a casa seva a embargar-lo i resultava que era l'aniversari d'un dels seus vuit fills perquè en tenia vuit em sembla que en tenia set però n'hi havia un més de dubtat i aleshores va dir sí, sí passin passin i embarguin i hi havia tota la canalla allà i els policiers se'n van bé d'anar se'n van bé d'anar sense fer res perquè la canalla no els deixaven era tot un món però era una persona que així com els altres nedaven i guardaven la roba en el sistema franquista ell tirava cap endavant i deia les coses tal com eren i les coses clares les coses tal com eren i si hi havia algú de la policia allà i prenia nota amb ell li era igual bueno, els cineclubs i bonia moltes vegades tenia sempre nosaltres vam fer el cineclub amb el meu home el Sant Antonabat els col·lapis de la ronda Sant Antoni i era el mateix perquè tenies l'embolcallament de protector d'una entitat que no la tocarien però tot i així allà quan passaves segons quines pel·lícules allà els tenies i ho sabia tothom sempre hi havia moments d'inquietud hi havia tothom sí perquè sabies que alguna cosa podria passar ara vosaltres si el teníeu allà i el vau tindre amb sessions i tal un altre traç molt típic d'ell era l'humor que tenia l'humor sí era un sentit de l'humor fantàstic sempre estava disposat a fer un acabament una pinzellada treu-li punta qualsevol cosa a la seva cigarreta evident fumava tant inseparable i com a llavors es fumava dintre de l'aula de l'aula es fumava dintre de l'aula llavors es fumava fins als quiròfans em sembla sí doncs sí doncs Miquel Porter i després és això és el pioner a l'àmbit acadèmic a l'àmbit universitari de l'entrada del cinema com per la porta per la porta gran jo escoltar vull donar les gràcies a la Carme perquè ens hagi portat la teva companyia perquè personalment i sembla que parlo també pel Joan és una persona a la que m'encanta haver-li redit un homenatge i si estigues aquí el Joan també perquè el Joan i tant i tant segur segur bueno generacions després no sé si tenim temps encara sí generacions després per casualitat també de la vida una filla meva que va estudiar història de l'art el va tenir de professor i després una altra filla meva que va estudiar a farmàcia podien agafar assinatura de lliure elecció i que el que feien sempre és que agafaven química agafaven medicina i tal i va agafar història de cinema amb el Miguel Porter aquesta taula que he de comentar que aniria per a vosaltres sí era una però si va ser professor meu també era una classe a la universitat que no necessitaves estar matriculat per entrar i no sí que havia haurem d'anar acabant estimats a veure per la setmana vinent moltíssimes gràcies al Fernando perquè ha sigut molt amable de venir amb nosaltres i de fer-nos això tan amenament per la setmana vinent tenim com a convidada la Montserrat Riverola que nosaltres vam estar preguntant que algú que ens vingués a donar notícia de com s'havia creat la ràdio d'Esbert i quina havia sigut la trajectòria i com s'havia anat desenvolupant i ens van indicar que era la persona que ens parlaria profundíssimament i amb molt de carinyo d'aquesta ràdio fins llavors bona nit a tothom fins la setmana que ve bona nit a tothom bona nit aquest dimarts a les 10 del vespre la música coral més de mil anys d'història un programa