Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 1/10/2013 — Estrenes, salut mental, Koreeda, Loach i Lumet
Sintonia de Ràdio Sant Just i salutacions. Es recorda l’equip habitual del programa i to distès d’inici.
Es defineix l’estructura en tres parts (estrenes, monogràfic d’autor, tema del dia) i es recorda la projecció de Django al Cine Club Utopia.
Primera valoració de la Carme: recomana sobretot Mud; La mejor oferta, notable; Cruce de caminos, prescindible.
Anàlisi crítica: gran treball d’actors i virtuosisme visual, però guió forçat i estructura en tríptic que no acaba de quallar.
Òpera prima de Fernando Franco sobre el trastorn límit de personalitat. Film dur, repetitiu per intenció, i pedagògic però sense esperança explícita; interpretació premiada de Marian Álvarez.
Recomanació entusiasta del film de Koreeda: mirada humanista a la dinàmica familiar, amb ecos d’Ozu i sensibilitat contemporània.
Tornatore construeix un thriller refinat sobre falsificació i solitud. Geoffrey Rush excel·leix; sorpresa final d’aire clàssic però amb fons temàtic.
Elogi unànime: personatges plens amb poques pinzellades, ambient del Mississipí creïble i sense miserabilisme. Una de les pel·lícules de la temporada.
Reflexió sobre selecció d’estrenes i garanties d’autors: Ken Loach, cinema italià i Clint Eastwood com a valors segurs segons el Sergi.
Documental que recorre nacionalitzacions i el NHS al Regne Unit post-1945 i critica el desmantellament posterior. Crida a recuperar l’esperit col·lectiu.
Introducció a la figura de Lumet: prolífic, gran director d’actors i guions sòlids; capacitat per mantenir el nivell fins a la maduresa.
Anàlisi de la posada en escena claustrofòbica, el concepte de “no culpable” i la transformació del jurat; exemple paradigmàtic de direcció d’actors.
Comentari de dues peces d’arrel teatral: intensitats actorals (Magnani, Brando) i temes d’immigració, desig i moral social.
Repàs coral: entreteniment d’alta escola a Orient Express; denúncia seca a Serpico; sàtira monumental dels media a Network. Es destaca també la foscor de l’última obra de Lumet.
A partir d’un article d’Imma Merino, es debat com el cinema pot obrir diàlegs (o quedar-se en la denúncia). Exemples i límits; el diàleg sovint arriba després del conflicte.
Invitació a la projecció i reflex d’exemple sobre complicitat i xoc de mons on el diàleg és difícil.
Temes anunciats: exiliats del cinema fugint de Hitler i focus en **Billy Wilder**.
Comiat, desig de “molt de diàleg i molt cinema” i informació per recuperar el programa al blog i web de la ràdio.
Panorama general del programa
Espai amb crítiques d’estrena, recuperacions destacades i un debat central sobre el paper del cinema com a motor de diàleg. També hi ha un focus d’autor dedicat a Sidney Lumet i un recordatori de la projecció de Django desencadenat al Cine Club Utopia.
"El cinema ha de ser diàleg."
Estrenes i cartellera
Valoració ràpida inicial
- Ordre de recomanació de la Carme: Mud (Mat) > La mejor oferta > Cruce de caminos.
Cruce de caminos (The Place Beyond the Pines)
- Direcció: Derek Cianfrance. Protagonistes: Ryan Gosling i Bradley Cooper.
- Estructura en tres parts amb ambició, però resultat irregular i poc creïble en alguns girs dramàtics.
- Punts forts: interpretacions i posada en escena (seqüències amb moto molt ben filmades).
- Punts febles: guió forçat i “compacte” desigual; promet més del que compleix.
La herida (Fernando Franco)
- Retrat cru i incisiu d’una jove amb trastorn límit de personalitat (TLP).
- Fort impacte emocional: aria, repetitiva i sense concessions, amb intents de suïcidi i deriva afectiva.
- Interpretació molt destacada de Marian Álvarez (premiada a Sant Sebastià).
- Valor: divulgatiu i conscientitzador; risc: desesperançada i difícil per a part del públic.
"És una pel·lícula crua, desesperançada, depriment... i alhora necessària per entendre el TLP."
Still Walking (Hirokazu Koreeda)
- Retrat íntim i humanista d’una família japonesa, hereu modern de l’esperit d’Ozu.
- Observació subtil de rols familiars, dols i no dits; direcció inconmensurable segons el col·laborador.
La mejor oferta (Giuseppe Tornatore)
- Thriller de cambra amb Geoffrey Rush excels; trama de trencaclosques i falsificació (art i identitat).
- To elegant i clàssic; sorpresa final “a l’estil Poirot”, però amb major densitat temàtica que un simple whodunit.
Mud (Jeff Nichols)
- Conte contemporani al Mississipí: infància, lleialtat i marginalitat sense miserabilisme.
- Personatges traçats amb quatre pinzellades molt eficaces; ritme sostingut i immersiu.
- Considerada la millor estrena del bloc; connexions amb l’anterior de Nichols, Take Shelter.
Debat: el cinema com a diàleg
Ken Loach — L’esperit del 45
- Documental sobre el welfare state britànic: nacionalitzacions i naixement del NHS el 1945.
- Contrapunt crític a l’era Thatcher i l’auge de la desigualtat.
- Tesi: recuperar l’“esperit del 45” per no perdre les conquestes socials.
Diàleg vs. denúncia
- El diàleg sovint arriba després del conflicte i la denúncia (casos històrics i cinematogràfics).
- Exemples a debat: Clint Eastwood (Gran Torino, Invictus) com a vies de diàleg; límits en altres obres on predomina la denúncia.
Focus d’autor: Sidney Lumet
12 Angry Men (1957)
- Teatre filmat i televisiu elevat a cinema pur: càmera precisa i direcció d’actors mestra.
- Nucli moral: “no culpable” per duda razonable, més que “innocent”.
- Dissecació dels prejudicis i l’ètica del jurat a través d’un crescendo dramàtic claustrofòbic.
Altres títols destacats
- Piel de serpiente (The Fugitive Kind): Anna Magnani i Marlon Brando en melodrama fosc i potent.
- Panorama des del pont: immigració, sindicats i passions (arrels teatrals d’Arthur Miller).
- Assassinat a l’Orient Express: coral de luxe i whodunit clàssic; entreteniment d’alta escola.
- Serpico: denúncia de la corrupció policial amb fibra realista.
- Network: sàtira ferotge dels mitjans; per a alguns, una de les millors de la història.
- Última etapa: Antes de que el diablo sepa que has muerto — negror familiar d’una contundència demolidora.
Recordatoris i agenda
- Projecció: Django desencadenat (Cine Club Utopia, Sant Just) — reflexions sobre la impossibilitat del diàleg entre bandos, tot i la complicitat entre Django i el caçarecompenses.
- Proper programa: Fugint de Hitler: grans exiliats del cinema i monogràfic Billy Wilder.
Idees clau
- Mud: recomanació top; conte iniciàtic sòlid i emotiu.
- La herida: mirada valenta al TLP, imprescindible però dura.
- Koreeda: detallisme humanista que perdura.
- Tornatore: engany i solitud amb embolcall clàssic.
- Lumet: ètica, actors i guions al servei del drama moral.
- Cinema i diàleg: la denúncia pot ser pas previ, però l’objectiu és obrir converses que transformin.