Cinema sense condicions del 14/5/2013 — Estrenes, Stoker vs La caça, independència i salut mental

Panorama del programa

• Format en 3 parts: crítiques d’estrenes, independència dels pobles al cinema i salut mental al cinema.

Crítiques i propostes de “pel·lícula del mes”

Stoker (Park Chan-wook) vs La caça (The Hunt)

• Valoracions molt altes de “Stoker”; es proposa fer dues pel·lícules del mes: Stoker i La caça.
• “Stoker” explora la maldat i la violència com a pulsió interna; comparada amb Hitchcock i Haneke (“Funny Games”).
• Referències i connexions: La sombra de una duda (Hitchcock), Cosmopolis (Cronenberg), Holy Motors (Carax).

“Aquí coneixereu què és la maldat en tota la seva potència.”

• Apunts de trama (sense espòilers clau): mort del pare, aparició de l’oncle, records/flashbacks emocionals, tensió familiar i social.

Estrenes de la setmana

La Mula (Espanya)

• Producció conflictiva: director anònim després de la sortida de Michael Radford; baralles legals i retard d’estrena.
• Basada en la novel·la de Juan Eslava Galán; tema: Guerra Civil i vivència real del pare de l’autor.
• Reacció crítica desigual; tot i ser irregular, “es pot veure”.

Objetivo: La Casa Blanca (Olympus Has Fallen)

• Acció “americanada” d’Antoine Fuqua; rebuda molt crítica a la taula (“inversemblant”, “horterada”).
• Morgan Freeman desaprofitat; comparacions amb “Independence Day” i el cinema de Roland Emmerich.

Crítica: Bárbara (Christian Petzold)

• Context: RDA, 1980. Metgessa vigilada per voler marxar; clima de sospita i vigilància constant.
• Punts forts: atmosfera austera, posada en escena d’angles rectes i fredor; interpretació de Nina Hoss excel·lent; fotografia en contrast natura/duresa social.
• Comparació: diferent de “La vida de los otros” (guió d’aquesta és menys robust). Tot i ser previsible, recomanable per ambient i actuacions.

Tema principal: Independència dels pobles al cinema

Repertori de títols clau

• Irlanda: Michael Collins (Neil Jordan), “The Devil’s Own/La sombra del diablo”, “En el nombre del padre”, The Boxer.
• Algèria: La batalla d’Argel (Gillo Pontecorvo).
• Índia: Gandhi (Richard Attenborough).
• Escòcia: Braveheart.
• Altres: “Queimada”, “El viento que agita la cebada” (Ken Loach), “El Libertador” (Veneçuela, sobre Simón Bolívar).

Vies d’accés a la independència: pacífica vs violenta

• El cinema sovint privilegia la via violenta (més “cinematogràfica”).
• La realitat europea recent: prepondera la via pacífica i pactada (Noruega-Suècia, Islàndia-Dinamarca, Txèquia-Eslovàquia, Montenegro, etc.).
• Cas Kosovo (2008): declaració unilateral; el TIJ (2010) n’avalà la legalitat; reconeixement ampli internacional i no reconeixement d’Espanya (malgrat suports de CCAA com Catalunya, País Basc i Galícia).

Anàlisi comparada: Michael Collins vs La batalla d’Argel

• Estructura i estil:

- “La batalla d’Argel”: to pseudodocumental, actors no professionals, gran flashback central, realisme cru. - “Michael Collins”: narració lineal amb muntatge paral·lel per intensificar; ficció realista amb repartiment estel·lar (Liam Neeson, Julia Roberts, Aidan Quinn, Stephen Rea).

• Autoria i context:

- Neil Jordan: formació en història i literatura; cicles entre Irlanda (obres més substancials, p. ex. “Juego de lágrimas”) i Hollywood (projectes més comercials). - Gillo Pontecorvo: filmografia escassa però destacada; pel·lícules marcades per pressions polítiques (França vs “Batalla d’Argel”; censura franquista a “Queimada”).

• Tesi compartida: als processos d’independència hi ha joc brut i mentides tant abans com després de la creació del nou estat.

Irlanda com a cas paradigmàtic

• El conflicte mal tancat prolonga la violència i la fractura social; films com “The Boxer” ho retraten amb força.
• “The Devil’s Own” (Pakula) posa el xoc IRA vs valors americans.

“Això no és un final feliç de pel·lícula americana… perquè sóc irlandès.”

Mitjans, poder i finançament

• Denúncia de manipulació mediàtica (poder centralitzat a Madrid) i els seus efectes en la percepció de Catalunya a l’Estat.
• Dificultats de finançar relats incòmodes; exemples: crowdfunding a “Fènix 11-23”; “Braveheart” s’acaba produint als EUA.

Salut mental i cinema

Marc general

• El cinema sovint explora desequilibris, pors i angoixes; diferència entre trastorns puntuals i patologia.

Casos i diagnòstics a través de films

• Psicosi i lideratge: El motín del Caine — incapacitat d’afrontar el conflicte i fugida de la realitat.
• Doble personalitat i psicoanàlisi: Psicosis i Recuerda (Spellbound) (Hitchcock) — tractament psicològic del trauma i les identitats.
• Obsessió professional: Tesis sobre un homicidio — compulsions del control que deriven en desequilibri.
• Esquizofrènia i identitat trencada: Spider (Cronenberg) — retrat colpidor.
• Institucions i deteriorament: One Flew Over the Cuckoo’s Nest — crítica a l’impacte institucional en la salut mental.
• Vincle terapèutic i límits: Lilith (Robert Rossen) — relació complexa en entorn psiquiàtric (Warren Beatty, Jean Seberg).
• Psicopatia i consumisme: American Psycho — ritualització del cos i la imatge com a símptoma d’un buit violent.
• Identitats latents: Stoker — arquetips i múltiples selves que emergeixen sota pressió.

Reflexió

• Proliferació de pel·lícules que conviden a la violència; cal distància crítica per no normalitzar-la.

Tancament i proper programa

• Proposta: dues pel·lícules del mes (Stoker i La caça).
• Anunci de convidat i concurs de curtmetratges de Cornellà.
• Recuperació del programa al blog: CinemaSenseCondicions.blogspot.com