Excalibur de John Boorman: Jung, mite artúric i somni cinematogràfic; The Corridor of Power i el palmarès de Màlaga

Cinema sense condicions. What it makes it ? Really good. It has been aло for sure and time, and suddenly this did not allow me to hear the image of the飛 européons. Where does Salice one have to follow the Violin? Everyone takes access. What is that? No, tak, res. No, tak, res. Sígna és que pel viss green uns. Walter viss. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hola, molt bona tarda, amics i amigues de Ràdio d'Esvern, estem aquí una setmana més per parlar-vos de cinema i per parlar-vos també d'aquesta banda sonora que hem començat amb el tema O Fortuna de Carmina Burana, de Karloff, que ens serveix per introduir-nos a Excalibur, una pel·lícula de 1981 de John Borman. Però abans, permetem-ho que us presenti a l'equip habitual. Biel, bona tarda. Bona tarda. Benvingut. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Hola, bona tarda. I el que us parla, Pep Armingol. Dit això, la pel·lícula que hem comentat, Excalibur, és una pel·lícula que va triar l'Ignasi i li cedeixo la paraula perquè ens faci una primera aproximació amb aquest clàssic de la setmana. Molt bé. Amb Excalibur em passa una mica com el propi John Borman, en el sentit que John Borman té una fascinació per el cicle artúric, per el que és la matèria de Bretanya, des de la infantesa. Vull dir, ja de nen havia llegit The Once and Future King and The Sword in the Stone, en dues de T.H. White i La Terra Herma, que aquest és un poema famós de l'Eliot. Jo, a la que vaig veure Excalibur, la pel·lícula és del 81, que, esclar, jo tenia uns 21 anys, vaig començar a sentir, evidentment, que pel·lícules de Hollywood sobre Artur, el rei Artur, la taula rodona, evidentment, s'han fet moltes, però amb la pel·lícula de John Borman vaig sentir una fascinació especial i és una fascinació que des de llavors no m'ha deixat mai, perquè, clar, suposo que és el mateix que li passa a Borman, que pràcticament es pot dir que la seva cinematografia, tota ella té elements artúrics, fins i tot a Camarropa, que em sembla que en aquest programa... Aquí la vam tindre també com a clàssic. Que és una pel·lícula, si vols tu, un neo-noir, en fi, una pel·lícula amb pèl especial. De fet, tota ella està fonamentada sobre el possible somni de segons de Lee Marvin abans de morir. És a dir, a Lee Marvin el traeixen en una operació, evidentment, de gunsters al principi de la pel·lícula, i aconsegueix recuperar la costa, han anat a parar a la persona aquesta tan famosa que ara no recordo, el Catràs. El Catràs, el Catràs, la Bahia de Sant Francisco. Evidentment, la recuperació és que és impossible, perquè li foten com dos o tres trets. Per tant, tota la pel·lícula... I Burman no ho desmenteix, en absolut, en cap moment, i, a més, se li pregunta una mica en plan... Bratulet, doncs, ho admet. És possible que tota la pel·lícula de Camarropa, com ja vam dir al seu moment, sigui un somni. El somni previ, el somni de la venjança de Marvin, cap als que l'han traït, gairebé més que els propis calés, no? D'alguna manera. Bé, doncs, justament aquesta condició de somni és el que Burman, un cop madurat, amb un altre personatge que el fascina, que és Carl Jung, d'alguna manera, és el cicle artúric més Carl Jung i el somni, la condició de... que la consciència... És justament el índole. No, però és que justament per Jung que l'home desperti a la consciència és, precisament, el que li genera angoixa. És a dir, l'inconscient col·lectiu, que d'alguna manera això connecta amb el món ideal dels platòrics, a través dels arquetipus, és a dir, per Jung, el que hi ha són models de comportament, tots els models del comportament, tota l'experiència, podríem dir, humana, tot en un gran brou col·lectiu, una vena de gran brou, que és el que, efectivament, Jung li diu l'inconscient col·lectiu. Mentre el brou, mentre les consciències estan dins el brou, responen a aquests arquetipus i d'alguna manera tot és estable. Però en el moment en què l'home, que és una cosa que queda una mica reflectida al principi de la pel·lícula, desperta a la consciència de manera brutal i, per tant, és una consciència baixa, és l'època d'Uder Pendragon, el pare d'Arthur, precisament, doncs en aquell moment i d'aquí en fila cap amunt, doncs ve el neguit per Jung, ve el neguit humà, les tensions, les angoixes i, en definitiva, tot allò, sabem que Jung era deixeble d'en Freud i, per tant, ell tira cap a aspectes de caire... Primerament, psicoanalític, encara que després, evidentment, en Freud no crec que cacés gaire amb aquest concepte de l'inconsent col·lectiu perquè, evidentment, Jung té vessants que són fantàstiques, podríem dir fins a cert punt. És a dir, Jung és fascinant, però, esclar, fins a quin punt aquest inconsent col·lectiu que és la mare, el mar, el gran mar, els líquids, per cert, per Burman són molt importants, el gran mar de l'experiència humana, fins a quin punt això ens ho podem prendre tal qual, i acaba justificant, evidentment, els traumes que psicològicament pot tenir la persona. Bé, sigui com sigui, Burman uneix Jung, que també li fascinen els mites, però, curiosament, és la dona de Jung, Emma, la que treballa el mite d'Artur, Jung mai directament tracta el mite d'Artur, però, en tot cas, Jung i el mite artúric s'uneixen amb Burman, i, clar, jo crec que es pot dir que ha fet la pel·lícula sobre la matèria de Bretanya. La matèria de Bretanya és justament tot allò que es registra per escrits des del segle VI, es pot dir que entre el V i VI comença el que se'n diu l'era fosca de la Gran Bretanya, perquè des del segle V i VI fins al segle XI, XI, de fet, no se sap ben bé què ha passat a la Gran Bretanya. Evidentment, els britons, que passen a ser britons quan són passats a la Bretanya, és on fugen, els britons són expulsats pels saxons i pels angles, prioritàriament pels saxons, i després ve tot el període viking, per acabar rematant la cosa, un cop els vikings també marxen d'allà i que, d'alguna manera, van ocupant també la Normandia, els normans no són més que vikings també fugits de totes parts, aleshores, venen aquests normans i d'alguna manera expulsen els saxons, no? Que és la lluita entre saxons i normans a la Gran Bretanya, doncs, s'ha tractat molt a Hollywood. Però, de per mig, hi ha tota aquesta foscor que queda situada en el moment en què els romans d'aquí que una de les poques pel·lícules que són fidels al context històric, a banda, evidentment, de la de Burman, és la d'Anthony Fuqua que va fer el rei Artur i que precisament situa el mite artúric on toca, és a dir, del segle V, V, VI, que és quan els romans reculen i deixen els britons que s'havien cristianitzat i sobretot s'havien romanitzat, deixen els britons literalment amb el cul a l'aire. La cavalleria romana era britona i els britons, doncs, en fi, no fan més que intentar frenar l'avent dels saxons, que, segons que sembla, la culpa la té un britó, perquè resulta que les tribus del nord, els escots, que el seu nom pot semblar que estiguem dient escocessos, i no, els escots són irlandessos passats a Escòcia i els pictes són les tribus salvatges, pràcticament salvatges del nord, estan amenaçant el regne britó un cop els romans han marxat, i un famós rei britó no se li acudir una altra cosa que demanar ajuda als saxons. Els saxons ajuden els britons a frenar els pictes i els escots, però diuen aquí si està molt bé i acaben fent fora els propis britons. Tot això forma part de la legenda. La legenda d'Artur té un aspecte molt maco que és la idea de l'etern retorn. Tot això connecta, és a dir, l'esperança britona que algun dia tornaran a casa seva, no? Evidentment, això no s'ha produït com a tal, però l'etern retorn, aquest mite de l'etern retorn, forma part del magma artúric i interessa molt a Burman també, sobretot, en la part final de la pel·lícula. Tota la pel·lícula està concebuda com si fos un somni, la veritat és que sembla que estiguem gairebé en un món paral·lel perquè d'una manera volguda Burman tampoc ha volgut fer una adaptació fidedigna històrica al moment, és a dir, aquest segle sisè. i d'alguna manera diuen que fins i tot algunes idees que ell va concebre quan havia de fer El senyor dels anells perquè United Artis li havia ofert fer El senyor dels anells abans que el Ralph Bax sigui aquest fes aquell desastre de pel·lícula animada. Burman va conèixer el propi Tolkien. Bé, la qüestió és que d'alguna manera algunes idees sobretot el castell aquest de de Cornualles que és històric és a dir, aquest castell va existir i on s'ha trobat una placa que parla de parla de que Quimana és un hereu de col que és precisament Artur és un descendent de la nissaga dels cols bé, en tot cas ell ha fet com una mena de recreació que de vegades el castell aquest de Cornualles pot recordar fins i tot algun escenari del senyor dels anells és a dir, alguna idea ha pogut agafar d'això, no? Bé, la qüestió està que amb tot això Burman que humilment tot i que també és cert diu que s'ha basat en la mort d'Artur de Mallory Mallory era un senyor amb certa mala fama Thomas Mallory es veu que va escriure la mort d'Artur per encàrrec d'un dels primers impressors al segle XIV li va dir no, de la pressió estat es va posar a escriure la mort de Mallory que no és més que un resum fins a l'època això és fascinant des del que s'escriu des del segle VI fins al seu temps evidentment que això implica doncs que vaja està des del el monjo Gildas que és qui parla d'una batalla amb èxit dels britons contra els saxons el Nenius que fa una història britònom el Sanale Cambriai el Geoffrey de Monmouth que aquest evidentment és més famós i és un referent que Mallory té molt en compte ell pretén fer una història dels reis de Britanya però que evidentment no hi posa més fantasia que una altra cosa perquè evidentment parla l'Artur Artur és un personatge que s'ha volgut trobar en algun general romà que es va quedar amb els britons s'ha volgut veure una referència també s'ha volgut veure aquesta nissaga dels Col en fi és un i mil és a dir Artur passa a ser l'agenda passa a ser l'encarnació el desig dels britons que alguna vegada tornaran evidentment passa el temps i aquesta reivindicació britona desapareix i d'alguna manera el que queda és un ús del mite que a partir del segle XII salta de la Gran Bretanya i és quan tenim com tots sabem Chrétien de Troyes amb la xevalia de la Xaret i el conte del Grau arriba a Alemanya un tal Wolfram von Eskenbach també fa és qui s'inventa Percifal però evidentment el personatge de Percifal molt important també a la pel·lícula tot el sostrat d'aquest poema és artúric el cicle de la Vulgata que són vuit volums en francès anònims no se sap qui els ha escrit no deixa de ser una manera de caçar que aquest seria un altre tema que podríem parlar més endavant no deixa de caçar l'evangeli amb el cicle artúric quan el cicle artúric tot i que els britons havien estat cristianitzats i com a la pròpia per voluntat del propi Borman jo crec que això es veu a la pel·lícula ja més de pagar que no pas de cristià i sobretot a Borman se li nota la simpatia per Merlí el mac perquè s'està queixant que el seu nota que el seu temps s'acaba perquè ve l'era de l'home i amb l'era de l'home diu s'han acabat els druides s'ha acabat tot i venen venen aquests referits als clergues i a l'església bé en tot cas s'inventen evidentment al pas dels segles 13-14 s'inventen la tira de personatges gangway el caballer verd i evidentment passant pel segle XIX que fins i tot ja Alfred Tennyson fa idyllis del rei i Mark Twain que aquesta la coneixem per Hollywood un yanqui a la cor del rei Artur que ho aprofita per enfotre-se una mica del sentit de l'honor dels sudistes perquè una cosa està clara el segle Artur i que la que deixa de ser pròpiament britànic és usat per tothom de fet Enric VIII ja l'usa ell pretén ser un descendent directe del rei Artur i fins i tot parla de tenir una taula rodona igual Enric II més aviat li molestava i fa treure les preteses d'espulles d'aquest monestir famós d'Anglaterra de Ginebra i d'Artur i les treu d'allà perquè ja n'està tip del tema alguns els molesta els altres l'utilitzen Mark Twain se n'en fot se n'en fot dels sudistes perquè és l'època de la guerra de cessació americana se n'en fot d'aquest sentit de l'honor tan absolutament d'altres temps bé en tot això el que vull dir és que evidentment la pel·lícula recull en fi tot el que un sentit cíclic de les coses és a dir aquest sentit oníric el propi somni de fet tots convindrem que té elements cíclics elements repetitius i per exemple Uder viola Igreng per concebre Artur i Morgana favoritzés amb el seu gemenastre Artur per concebre Mordret no deixa de ser com una altra mena de violació per exemple les traïcions les traïcions de tothom a tothom d'Uder al duc de Cornualles violant i apoderant-se d'Igreng la traïció evidentment de l'Ensalot molt a passar seu però cau en la no pot evitar que el drac el temti el drac l'acer el drac el concepte del drac en el cicle artúric és molt més complex perquè el drac connecta de fet amb l'inconsent col·lectiu l'acer el dimoni el mal l'Ensalot traeix Artur Nansen amb Ginebra bueno la traïció evidentment de Morgana cap a Merlí perquè el que Morgana vol és que Merlí li doni el secret de la creació el secret de la creació aquest gran misteri l'inconsent col·lectiu connecta amb el drac i connecta amb el misteri de la creació nosaltres agafant consciència el ser humà en créixer i agafar consciència el que fem és allunyar-nos de la creació allunyar-nos de la natura l'home s'ha allunyat de la natura i per això pateix tot aquest concepte Merlí Morgana traeix a Merlí però d'alguna manera Merlí es veja de Morgana cap al final Mordret traeix el seu pare tot està ple de traïcions i tot són elements cíclics en la pel·lícula de la foscor passem a la llum de Camelot i tornem a la foscor fins que Perseval troba el grau el grau el grau que és trobar-te a tu mateix perquè la gran metàfora del grau de trobar el grau quan Camelot cau i tornem a la foscor és trobeu el grau el grau és trobar-te a tu el grau és una terra un rei que és la mateixa manera de dir la composició de tu mateix Perseval no descobreix res que d'alguna manera no se sàpiga però s'ha perdut la memòria del concepte de la unió de les coses que donen la llum l'ordre la justícia l'equilibri bé evidentment Perseval troba el grau Artur recupera la força per atacar el mal que és el que ha generat Morgana concebint Mordret el fill d'Artur i Mordret el que vol és usurpar el tro d'Artur i evidentment en la batalla de Candlem final que es veu que sí que va existir aquí estan col·locats Artur i Mordret d'alguna manera Artur mata el mal però mora ell per tant es torna la foscor dos vegades foscor dos vegades llum i al final una promesa de llum quan s'emporta Artur a la illa de les pomes Avalon amb les tres fades d'alguna manera és l'esperança bretona l'etern retorn aquest dels britons d'alguna manera com a col·lofó final tot aquest element cíclic tot aquest aspecte cíclic és fascinant perquè concebeix la pel·lícula com un tot que la fa única és a dir res a veure amb Hollywood res a veure amb Hollywood que situa el mite d'Artur al segle XIV al segle XV un disbarat estem parlant i aquí tornem a llum estem parlant de quelcom molt pregó molt perdut en el temps i si ens creiem a llum estem parlant de la pèrdua del drac de la natura de l'inconscient col·lectiu en la pel·lícula en diversos moments s'està parlant que és amb el somni que ens trobem bé per tant quan no som conscients és a dir per Burman el somni és el és és és la veritat és la veritat és la pau és el cosmos vull dir per dir-ho d'alguna manera és a dir per tant és molt realment la pel·lícula és molt profunda des d'un sentit metafòric però realment molt profunda has fet una lectura realment d'una personalitat hi ha un moment en què Artur li diu a Ginebra quan torni a ser només un home us reclamaré per tornar a viure junts com a esposos exacte sí és a dir que aquí ja ell ja veu una feina pel davant també vol tornar a començar finalment abans de tornar a començar vol tornar a començar sí en aquest cas ha perdut traumàticament la seva companya per culpa de la Terexia de Camelot ai de Camelot d'allò de jo diré de l'Ancelot de l'Ancelot sí sí o sigui l'adulteri provoca provoca el mal fa esclatar el mal tot i que tot i que el mal ja s'ha concebut abans quan des del moment que Uder viola i greixi evidentment la porta al mal està oberta hi ha una pregunta d'Artur al començament ja que diu on s'amaga el mal al meu regne exacte i la frase del Berlí és fabulosa mai ha existit hem extirpat el mal del meu regne i Berlí diu mai ha existit una cosa sense l'altra és a dir necessites que aquí hi ha un altre element important de la pel·lícula no hi ha descans perquè tot es repeteix tot és cíclic no no hi ha o sigui en la pròpia felicitat ja hi ha la llavor de la desgràcia en la pròpia felicitat Camelot rutlla molt bé tot és brillant però ja hi ha el mal diu el mal està on menys tu esperes i això ho està dient davant de Morgana que el que vol és venjar-se venjar-se d'Artur perquè el seu pare va violar sa mare no hi ha una cosa amb aquesta llegenda perquè història em sembla que no no s'aguanta per enlloc no forma part dels nostres grans mites occidentals hi ha una cosa que li trobo un valor molt important i és una vegada ell concebeix per primera vegada una terra un rei o sigui ell és el rei i aquella és la seva terra que té la invenció d'agafar tots de la noblesa fidel i fer establir la taula rodona això em sembla una cosa sí una cosa avant la letra aquí s'avança molt perquè de fet t'estan parlant d'una democràcia és sumar Artur és un prínum interpare no és més que els cavallers jo us deixo participar jo us deixo participar la taula rodona som aquí distants vosaltres em sou fidels i tots participareu exacte d'aquesta terra fins i tot hi ha una frase que fa ell precisament Artur marcant una mica redonar molt subtil les noves inicials d'aquest grup de gent bona d'homes bons em va recordar fins a un moment determinat la maçoneria fixa-te el moment recorda pot portar-te a pensar en la maçoneria però bueno evidentment aquests governen a més a més a part d'això governen la maçoneria també intentava governar d'alguna manera però bueno has fet un analisi molt profund com sempre fas i en aquest cas molt amb l'aportació històrica i aportació més enllà d'històrica més de filosofia més de tot ha fet una lectura molt de la pel·lícula i jo clar la pel·lícula l'he vist també és com a pel·lícula i és tot això que dius tu segur i com a pel·lícula com a pel·lícula jo no sé si em deixeu aquests 3 minutets o 4 jo la pel·lícula dir-vos que la vaig veure l'any 81 la vaig veure no al cinema d'estrena a un cinema de reestrena a Los Angeles perquè estava muntant una pel·lícula va ser l'any que era el 81 que estava muntant Riborn allà del Bigas Luna precisament i va ser per mi una respiració o sigui poder veure aquesta pel·lícula sortir del muntatge que estava esclavitzat allà treballant tot el dia de sol a sol i surt i me'l Bigas em va anar a veure la pel·lícula per mi va ser absolutament il·luminadora ostres vaig sortir alguns plans m'han quedat tan gravats que ara quan els he tornat a veure m'han portat a la situació aquella de meva personal no tant a la pel·lícula sinó en què sentia jo en aquell moment el meu estrès d'aquell moment com es va de cop lliberar amb aquesta pel·lícula tot i ser una pel·lícula evidentment molt dura però molt dura que té elements de duresa importants llavors això per un cantó però esclar els anys no passen en va com hem dit d'altres vegades jo sempre m'emperro em diu una miqueta aquesta frase i per mi aquesta pel·lícula sí que tot i animar tothom a veure-la és una pel·lícula que dura dos hores i pico no és una pel·lícula terriblement llarga explica molta història passen moltes coses és visualment molt vella en general molt vella hi ha uns invents de fotografia molts interessants que són jo crec que l'ús fins i tot del làser com l'element d'il·luminació en l'armadura dels verds aquests verds fèrics no pot ser altra cosa que l'àser perquè no es pot il·luminat la fotografia és d'Àlex Fonson que és el mateix Dalian per exemple és un gran mestre realment tots aquests elements hi són i realment la pel·lícula és interessant a mi m'ha passat que clar l'has de llegir amb clau el que dius tu clau de somni el to interpretatiu de la pel·lícula és pot convencional no és una pel·lícula naturalista en absolut ni ho intenten et recordaria una mica en tot cas la declamació xespiriana és a dir hi ha alguna cosa de xespir també en aquest tema de declamació hi ha una certa per tant de teatralització també en la posta en escena recordem el moment en què Merlí cau al riu d'esquena és una esquena que iuda no solament això sinó tot plegat està carregat d'una certa empolositat necessària per la pel·lícula però que llegida amb clau d'avui amb clau de moltes pel·lícules normals dius aquí hi ha algú que és un filtre que t'està obligant a passar per aquest filtre jo he passat per aquest filtre no hi ha problema a mi això ho accepto l'actuació la teatralització tot però Merlí és vist amb carinyo sí és a dir a Merlí li agrada de fet la pel·lícula s'havia de dir inicialment Merlí Merlí perquè aquest projecte ja era dels anys 60 però bueno que evidentment va trigar la tira a poder-lo tirar endavant ell a més a més entra i surt contínuament de la pel·lícula sí és a dir que s'el convoca cada vegada que hi ha un canvi important quan l'invoca apareix invoca a ell perquè doni la visió el que serà la seva previsió ell està en contacte amb el drac però no deixa malgrat que ell parla d'ell mateix com criatura no deixa de ser un humà en el fons i per tant clar quan tu dius cau d'esquedres al riu clar perquè és un ser humà vull dir encara que tingui el poder de la precognició no deixa de ser fal·lible vol ajudar els homes però és fal·lible perquè no és Déu puc ser una miqueta amb el tema no, no, no tan tranquil no, llavors per mi aquesta pel·lícula té un problema per mi de muntatge que no detecta el públic en general no és d'estructura l'estructura per mi és indiscutible pots discutir alguna llongitud d'alguna escena potser una mica massa llargada pel meu gust però en general la pel·lícula està ben estructurada el missatge l'arc dramàtic està ben fet per mi és qüestió de qüestions mecàniques és a dir el pas que són les qüestions que al públic en general li passen moltes vegades desapercebudes i n'hi ha en el terreny de l'imatge i en el terreny del so en el terreny de l'imatge jo per exemple he vist que per exemple jo que hi ha dos muntadors a la pel·lícula curiosament pot ser que n'hi hagi dos vegades ens partim la pel·lícula mira tu muntaràs de la 1 a la 50 jo de la 50 a la 100 aquest és un sistema però aquí tinc la sensació hi ha dos muntadors jo tinc la sensació que el muntador també hi ha dos directors de fotografia bueno sí però hi ha un segon director de fotografia però de la unitat B jo penso Peter MacDonald exacte sí a veure el principal és l'Alex Johnson però sí és veritat jo crec que és la clàssica unitat B o sigui que van a fer planes bueno sí ho diu segon director sí bé el tema és aquest les escenes d'acció jo penso que un dels dos muntadors és el que es dedica a les escenes d'acció perquè necessiten un especialista estan ben muntades estan muntades amb habilitat també estan rodades amb habilitat per després muntar-les bé perquè no fa grans planos generals i les col·lisions entre un exèrcit i l'altre sí que n'hi ha algun de pla general en què hi ha molta gent amb plano i tal però a vegades va al plano cur i aquest plano cur és molt eficaç crea un efecte de disparar una cosa visual que no l'has entesa però que crea una violència això és un muntatge i el muntatge de les escenes aquestes són impecables on la pel·lícula per mi falla és en la manca de finesa en el punt de tall d'una xeixantena de plans de talls de la pel·lícula clar una pel·lícula que deu tenir sense comptar les escenes d'acció en les escenes més tranquil·les m'arrisco a dir que deu tenir uns 900.000 planos esclar que amb 60 d'ells hi hagi un problema de col·lisió que en el canvi d'un plano a l'altre passa alguna cosa i passa és un 5% és un 5% és molt poc però em sorprèn amb un cinema d'aquest nivell i amb una producció d'aquest nivell que tingui aquest tipus d'errors aquest em sorprèn per un cantó hi ha coses del tipus per exemple per dir-ho molt ràpid i ara no puc aprofundir en això perquè seria tot el programa no aquest el següent seria el tema per exemple de falta hi ha escenes que comença l'acció en un moment que sembla que el director hagi dit acció i el personatge comença a fer l'acció és a dir hi ha un inici d'acció que detectes que és realment l'arrencada de l'acció hi ha un moment que algun personatge que no recordo quin era talla un tros de carn i sembla exactament això que li has dit acció allò que estava amb el ganivet enlairat quan diguis és absurd això en cinema de Hollywood l'escena d'aquesta proporció hòstia i a vegades simplement tallar sis fotogrames que ja el ganivet estava una mica en marxa i ja clar hi entra bé hi ha consolidació aquest tema de consolidació escenes d'un pes específic important que acaba l'escena fona negra i ja comença la següent immediatament hi ha alguna transició estranya no consolida no consolida sí fins i tot amb el tractament musical que dius hòstia talla aquesta és la següent aquesta ja és una carregada total a toque aquesta et dóna la roda perquè és molt perceptible aquesta és molt d'allò i si la veïsim junts segurament donaria la roda de les altres no no per descomptat són més delicades són més difícils de veure en el tema de la música el tema de la música per mi no calia per mi no calia utilitzar temes de classes de Wagner ni de Carlos ni de ningú el senyor aquest en sap molt ja el Trevor Johns ja sap compondre i per tant i a més a més ho demostra perquè crea un tema bàsicament un tema que és un temazo o sigui és un tema que cada vegada que sense aquest tema hòstia tot tremola vull dir aquestes coses són tremendes no vull que per tant no sé per què carai va voler utilitzar Wagner potser pel tema de la tetrologia perquè la tetrologia tracta del mateix és a dir tracta del mateix tema evidentment l'anell dels nivellungs Tristan i Solda Tristan i Solda hi ha un seguit de les valquíries tot forma mitologia és a dir quan el mite i la legenda deixen de ser britàniques per passar a ser franceses i alemanyes també està autoritzat evidentment el magma es barreixa i evidentment entre les legendes dels propis alemanys Wagner fa un poti poti però saps què discuteixo a més a més a part de l'adoptosa per mi jo dubto que sigui més eficaç fer-ho així que fer-ho amb una música unificadora que seria la música del mateix compositor tota l'estona però el que més em molesta és que a més a més està mal col·locada és una música que se'n va abruptament se'n va per una força infame cert, cert que és la que faries tu a casa teva aquesta és molt palessa perquè realment d'aquest entorn o fes i a més ajuda això aquests finals abruptes a vegades venen ajudats perquè de cop el Tristan i Solda va baixant i s'acaba la seqüència s'acaba la música i s'acaba tot lamentablement sembla gairebé d'Espagueti Wester que aquestes coses passaven contínuament exactament exactament això per tant és molt mal d'estre que a mi em sorprèn el Carmina Borana és un altre tema el Carmina Borana està jugat en les escenes bàsicament d'acció sí, perquè té l'arrencament aquí funciona aquí funciona el Carmina Borana ja no és una altra cosa però és que és molt raro i llavors aquestes coses em deixen una mica perplex és clar vaig veure la pel·lícula m'agrada tot molt que sempre que surt escàlibur l'espasa en una situació de tipus de crisi sigui per arrencar-la sigui per tornar-la a posar sigui per tornar-la a arrencar o sigui en el riu com deies tu l'aigua novament l'aigua l'aigua en Burman és meravellosa és meravellosa l'Imarvin és a través del mar des del Catràs que torna a terra i torna transformat perquè evidentment l'aigua té un poder transformador són les emocions són les emocions hi ha tota aquesta en el cicle artúric hi ha tota aquesta component iniciàtica perquè de fet la cuesta és a dir la cerca del grau no deixa de ser una una ordelia gairebé un passar per el turment i per una experiència que et transforma com a home com a persona era això era una sorpresa em va fer una mica de sorpresa i pensava però en 45 anys la meva percepció de determinades coses és diferent de la que tenia aleshores és evident que és així de tota manera en Burman aconsegueix una pel·lícula d'una poètica extraordinària una cosa una altra i l'altra hi ha un moment del que sori o quan hi ha els torrejos el treball del del Thompson amb aquests flus que de vegades posa la brillantor és a dir el llenguatge de les armadures les armadures són opaques plenes de ferro oxidat estan oxidades brutes de fang a l'inici i quan els combats per exemple del final evidentment i en algun altre moment del mig però quan és el regne de Camelot el Quimpera brillen semblen gairebé d'argent molt clares jo les armadures m'han recordat una pel·lícula de l'edat mitjana que a mi sempre m'ha agradat molt que és l'Ancelot Dilac de Robert Bresson que per mi Robert Bresson supera amb aquesta amb una cosa i és amb el sentit o sigui no hi ha diàleg hi ha els cops de les armes quan xoquen el so allò allí és molt colpillós si normalment recordo aquesta pel·lícula tenia un certor de conya hi havia moments que era còmic que era còmic tracta evidentment de l'adulteri de l'Ancelot amb Ginebra sí sí però tenia moments que era com una mena d'humor soterrat a mi el que també m'ha agradat d'Excalibur a part el que dius tu és que és màgica per exemple la història de l'espasa és extraordinària perquè t'obre la pel·lícula i te la tanca i sembla que et digui bueno i això continuarà fins que hi hagi algú que la torni a treure és meravellós per tres cops romàntica i poètica com deies tu l'espasa sorgeix a l'inici per Berlí li dona a Uder Pendragon la dama del llac que és una de les tres fades per ser d'aquestes de balón sorgeix al principi quan per orgull personal intenta vèncer l'Ancelot i trenca Excalibur la repara la dama del jac torna a sortir l'espasa reparada del mar i després al final que és quan Perceval torna a l'espasa que és el símbol de l'esperança en un nou camelot un nou retorn del rei ja vindrà i per ell tornarà a sortir una altra vegada l'espasa i llavors aquest retorn amb l'imatge la maca surda sota l'aigua per recollir aquesta manera tan elegant i tornar-se a l'emportar és d'una bellesa està molt ben pensat la maca surda però en Burban té mitja família posada i Greng és una de les seves filles el mordret nen que després surt a la selva Esmeralda és un fill i la mà és d'una altra filla la igreng és Catherine Burban exacte i la de la mà és una altra filla que malauradament va morir i després no sé si hi ha un germà o alguna cosa que està amb qüestions tècniques també hi ha un altre una altra cosa que volia ressaltar també que m'agrada molt són les escenes d'amor les trobo exquisides i també pel seu temps originals molt ben sí però molt ben posades sense escatimar res no hi ha molta passió i l'incest és colpidor és que la passió és d'alguna manera aquí soterradament podríem veure elements cristians de moralina cristiana en el sentit de perquè la passió és el que genera el mal és a dir com al principi la passió de la violència quan l'home és encara en certa mesura no conscient del tot quan és molt més pedrestre quan és molt més salvatge la cessió a la violència o el propi Artur cau per orgull lluitant contra l'Ancelot per dir ara pels meus nassos que t'haig de vèncer no i trenca i trenca Excalibur trenca la pau trenca l'ordre i és la dama del jac la que li torna però el propi Merlí és a dir el propi Merlí tornem a allò que dèiem abans el propi Merlí sap que Artur acabarà fallant i ho sap des del principi quan l'està ensinistrant perquè sigui perquè sigui rei és increïble aquesta concepció de fatalitat i de cicle d'anar caient i anar sortint anar caient i anar sortint ad infinitum és el que ens incomoda més tu que tens ben estudiat el tema i el context històric jo no sé però per mi sense haver aprofundit en aquest tema per mi el grau és una mica la representació del poder de Déu que s'introdueix en conflicte amb el poder de l'home o sigui aquí Artur seria el rei de la terra però el grau arriba probablement perquè l'han portat de Jerusalem croats i llavors clar és una mica trobar això i trobar un contrapoder no sé si ho veus així això diguem-ne perquè a partir d'un determinat moment es cristianitza el miti la legenda és que apareix a més de la meitat de la pel·lícula aquest conflicte però el grau just perquè és que en Burman d'una manera expressa deixa tot el tema cristià tot el tema religiós el deixa en segon terme i quan pot el critica a través de Merlí el grau en la pel·lícula de Salibur i per tant fins a cert punt en tot el que és la matèria de Bretanya no és tant que estic d'acord que segur que els lectors del segle des de cretient de trobar cap amunt van per aquí tots entenen el grau com el calis aquest esclar és el calze que recull la sang de Cris efectivament però jo crec que la pel·lícula té un altre té un altre valor és un valor molt més simbòlic no és tant aquest grau cristià com l'essència de l'essència d'aquest magma on tot és pau i tot és ordre d'aquest d'aquest incotxent col·lectiu si tornem a llum però té més un valor simbòlic en aquesta línia perquè en el fons el que s'està dient una terra un rei és retroba't a tu mateix retroba't amb la natura retroba't amb l'ordre amb la democràcia retroba't retroba't amb el drac des del punt de vista el drac no és bon i dolent que aquest és un altre element important de la pel·lícula de com es conserveix la pel·lícula el drac és una força un poder que és el grau fins a cert punt i l'home en pot fer un bon ús o un mal ús però això depèn de l'home no? de l'home de si s'acosta a la natura i si s'acosta per tant al misteri de la creació és que el grau està més en connexió amb el misteri de la creació allò que no tenim ni punyeteri idea del que és el misteri de la creació i no és la creació cristiana és la creació el gran misteri del demiurge o del que sigui que ens ha concebut el que sí tinc que dir de la pel·lícula una vegada acabada de veure i de disfrutar és que és d'aquelles pel·lícules que no deixa respir o sigui no m'estranya els defectes de muntatge que has trobat tu o problemes perquè probablement aquí hi va haver una lluita per controlar el metratge per no fer-lo excessiu per el que es portava en el moment no estic segur però no és el tipus i després crec que hi ha una altra cosa que també és determinant i és que així com hi ha moltes vegades pel·lícules en què veus que la història com un xicle es va estirant i tal aquí és que aquí el que s'obre són xicles perquè és clar és una història que té 10 com a mínim 10 personatges capdals tentacles absolutament perquè Mordet és important Perceval és important L'Ancelot és important Artur és important Ginebra és important Ginebra és important Ginebra és important el Merlin el Merlin és important mira quants anem a nom importantíssim perquè és el que connecta els homes amb el drac amb la creació amb aquest aglutina la història correcte bueno escolteu em sembla que després de tot això no us queda cap dubte que teniu que veure Excalibur i gaudir-la jo m'atreviria a dir que és una experiència vital per ànimes sensibles perdoneu-me si he sigut una mica de gaudió en absolut la teva contribució no van contra la pel·lícula en absolut no és molt interessant és més és necessària la teva contribució a veure arribat en aquest moment i abans que ens agafin les coses pel coll dir-vos una cosa la setmana que ve per nosaltres i per vosaltres és Setmana Santa i la següent el dilluns és el dia de la mona i no podem fer el programa el dimarts havent pres la mona el dilluns això també és una qüestió religiosa efectivament és dir el proper programa amics i amigues serà el dia 9 d'abril dit això ens agradaria parlar-vos d'una sèrie perquè potser aquests dies que són dies de recolliment o eren abans dies de recolliment home val la pena agafar una sèrie i dir aquests aquests de ràdio d'esbanc cinemes sense condicions ens han dit que aquesta sèrie doncs venga aquesta sèrie venga aquesta sèrie Anastàcit n'hi ha moltes jo n'escolliria una que va en la línia una mica del programa d'avui també és a dir és una sèrie que és una sèrie fàcil és una sèrie documental és una sèrie documental jo penso molt interessant i que té a veure amb Estats Units és una pel·lícula que explica és una sèrie que explica els conflictes al llarg de la història començant per Irak i acabant per Síria el comportament del país a Estats Units davant dels conflictes internacionals com s'ha comportat i el coneixement del propi conflicte és a dir que en els capítols que veiem que són crec que són 8 em sap a recordar i ara l'acabo de veure i no tinc consciència quina mania les sèries haurien de ser de 4 capítols sí són 8 en aquest cas se'n volen tocar clar és una sèrie on hi apareixen personatges reals entrevistes amb la Madeleine Albright el Colin Power tots els que han tingut un poder en un moment determinat James Baker el Wesley clar tota la gent que ha tingut un poder determinat el Kissinger òbviament quan encara vivia i llavors la sèrie fa un recorregut de tots aquests conflictes per ordre cronològic comença amb Irak segueix amb Bosnia segueix amb Ruanda segueix amb Kosovo segueix amb el Darfur segueix amb Líbia i a Síria en dedica dos Síria 1 i Síria 2 i els necessita realment la sèrie és molt potent on està rodada però no has dit en tots aquests llocs no has dit el títol en aquests llocs Ah sí, perdoneu Estiqui d'alvis The Corridor Sí senyor l'altre dia i ara vaig soc jo no l'hi he dit ara no diré sí que l'hi he dit no, no l'hi he dit The Corridor of Power els passadissos del poder els passadissos del poder com no podia ser d'altra manera com diuen els polítics doncs sí el sèrie interessant capítols de 50 minuts 52-53 8 capítols amb aquesta gradació diguem comences pel més allunyat en el temps Irak anys 90 i va venint fins avui que la tenim a Filmin potser la tenim a Filmin any 2022 i és interessant és una és de Showtime esclar no tenim una sèrie perfectament crítica amb els Estats Units és una sèrie feta des de Showtime Showtime és una companyia americana aviam no és una sèrie que t'estigui assenyalant permanentment els errors del poder yanqui no està dient que els americans siguin dolents no està dient que siguin sempre tan dolents o que ho siguin de manera volguda a vegades és casualitat que siguin dolents el que passa és que com que ara el mal de veritat està a Rússia fa que veiem els americans millor sí però això fins que pugi Trump la geopolítica la geopolítica l'ha situat així exactament l'ha situat la cosa així i és cert l'altre interessant perquè surts una miqueta d'una mica de sempre està ple de sèries interessants de thrillers evidentment que és la més habitual dintre de la de totes les plataformes tenen els seus els seus els seus interessants jo he volgut decidir aquesta perquè és una sèrie que distreu molt també és distreta és a dir vas distreint ara cal dir que hi ha escenes molt escabroses és a dir avui m'adverties d'una pel·lícula que has vist tu que també ho té no són escabroses són escabroses al sentit que estem ensenyant la guerra i l'estem ensenyant sense els filtres que últimament ens han acostumat els canals de televisió sobretot el nostre Saving Private Ryan del Spielberg sí això és veritat perquè mai s'havia vist el desembarcament de Normandia amb la cruessa d'aquests 20 primers minuts de pel·lícula que són és pitjor perquè això és documental és a dir són pel·lícules que pertanyen al material d'arxiu de cada una d'aquestes guerres estàs veient fusellaments molt d'usos estàs veient moments de mort molt terribles ah però és documental clar que no ho he dit al principi que era documental sèrie documental sí sí no és sèrie documental surten els personatges reals aquests que et deia tots els ex primers ministres diguem-ne no no és una sèrie documental en aquest sentit és un vol ser analítica d'aquesta acció de com actua en general als Estats Units davant de determinades situacions de conflicte llavors està treballant amb material d'arxiu i material rodat per ells que són bàsicament les entrevistes amb aquells que van tenir una responsabilitat en aquell conflicte si encara viuen i encara hi són si encara hi són que en general et diria que la majoria hi són encara Kissinger crec que va morir Kissinger sí era mort fa poc però sí està molt gran a més se'l veu molt gran el Kissinger per als altres el Colin Powell està impecable em sembla que l'home va morir amb 100 anys o 100 anys poca broma molt proper per tant en aquest sentit també és una manera de veure la política des d'una òptica diferent dels no té notícia no el va desgastar massa la guerra de Vietnam i tot això no això és com el Putin també sembla que sigui etern amb aquesta cosa de cera que té vull dir sí aquest és ben més agafat el tema de la cera l'altre perquè té una bueno el que em fa és un tio potent és un tio és un negre d'aquests potents sí negre molat sí negre bé interessant aquesta sèrie altres ara en aquest moment jo voldria aconsellar aquesta perquè surt una mica per sortir del camí trillat de la típica sèrie de Crims mira jo com que hem parlat aquests dies encara que només sigui una mica per sobre dels premis que s'han anat donant i d'algun festival i tal volia fer una menció el 27è que aquest no ho havíem dit festival de Màlaga en què el Palmarès l'Avis Naga d'Or va ser per segundo premio d'Isaac Ila Cuesta i Pol Rodríguez Isaac Ila Cuesta com sabeu és un bon amic nostre i meu particular i estic molt content que li hagi tocat aquest premi perquè com que ell ja ho va dir aprofito jo per dir ara naturalment ho sabia des del seu moment tant ell com l'Aïssa van patir un moment molt dolorós i és que va morir la seva filla el mes de novembre la Luna d'un càncer un càncer linfàtic llavors m'alegro molt personalment i aquí a l'equip del programa ens alegrem que hagi tingut aquest reconeixement amb aquesta pel·lícula ja la veurem i la comentarem quan s'estreni La Bisnaga de Plata i Premi Especial del Jurat va ser per Los Pequeños Amores de Célia Rico La Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula iberoamericana per Radical de Cristófer Zalla una pel·lícula mexicana que també l'he vist és una pel·lícula sobre l'ensenyança l'ensenyament i té els seus punts de realisme neorealisme pràcticament ja sabem com són els mexicans però en aquest cas la veritat és que no no és un realisme carrincló que estigui al servei d'alliçonament sinó que presenta un un relata a un Mèxic que a mi em va recordar Los Olvidados de Buñuel però transportat ara perquè estem parlant també en un suburbí d'una ciutat mitjana mitjana a Mèxic que a la millor són un millor i mig però suburbí suburbí i és colpidora llavors m'agrada també perquè ha participat amb el vestuari una amiga que tenim relació i que si ve algun dia a Barcelona miraré de portar-la aquí que és la Lupita Peckinpach la filla de Sam Peckinpach sí moneix una certa amistat i bueno aprofito per jo la conec d'un documental que parla del seu pare sí sí surte a propòsit de Grupo Salvaje a propòsit sí Guaybong sí Guaybong molt bé bé això és el que hi havia a veure uns altres uns altres premis ha sigut millor actor Luis Taera per Pájaros ah sí Adriana Ozores per Los Pequeños Amores bueno han tirat molt com és normal és un cinema és un festival en el que bàsicament hi va al cinema espanyol i suposo que alguna cosa la veurem d'aquí un mes a BCN Film Fest que per cert suposo que tu Ignasi ho hauràs rebut jo ho he rebut avui i ja tenim la programació complerta sí ho he rebut avui correcte el BCN Film Fest no sé si és el que va el documental que vaig muntar jo també el de l'Hélio hi ha un festival que ha acceptat la pel·lícula el festival i m'ho dió l'altre dia el director de producció i que també s'ha encarregat de la difusió de la pel·lícula i em va trucar escolta Anastasi està en un festival la pel·lícula el mes d'abril i després se la queda filmin immediatament darrere del festival se la queda filmin i no recordo si era el BCN pot ser? podria ser entraria en el perfil perquè té un background un històric i en definitiva el BCN és una de les vessants que tracta jo si fos de BCN l'agafaria no ho puc segure s'ha de mirar s'ha de mirar en tot cas he vist el llistat molt per sobre no he tingut temps i són 69 pel·lícules el que això us podem dir que ens sembla que ja ho vam dir el dia que vam parlar del festival quan ens van fer aquella aproximació o un tast és que la figura d'aquest any a la que es farà una retrospectiva important de 12 pel·lícules si podeu no se la preteu és Yasuhiro Ozu que és un dels grans de Japó i del món és de quan el cinema japonès molt bé amics molt bona setmana santa i ens retrobem tal com hem dit el dia 9 i que la gent vegi pobres criatures que no se la perdin i la segona part de Tion i Tion molt interessant li estava parlant venint en parlarem al tornat però sí són pel·lícules per veure-la molt més del que ens pensem i són pel·lícules de setmana santa molt bé Biel bona setmana santa també igualment els tres i tu Anastasia igualment vinga doncs ens retrobem a reveure adios bona setmana santa veia Mare, escoltes, l'àdio d'esquerra. Gràcies.