Cinema sense condicions del 19/3/2024 — Excalibur de John Boorman: Jung, mite artúric i somni cinematogràfic; The Corridor of Power i el palmarès de Màlaga
Obertura amb O Fortuna (Carmina Burana), presentació de l’equip i del clàssic de la setmana: Excalibur (1981) de John Boorman.
Excalibur llegida des de Jung: somni, inconscient col·lectiu i arquetips. Boorman fusiona mite artúric i psicologia profunda per concebre un film com a somni cíclic.
De l’era fosca britànica als saxons, vikings i normands; referència a l’intent de situar el mite en el s. V–VI (King Arthur d’Anthony Fuqua).
Borman evita la fidelitat historicista i aposta per una posada en escena mítica; records d’idees del seu projecte d’El senyor dels anells (castell a Cornualla).
De Gildas, Nennius i Geoffrey de Monmouth a Chrétien de Troyes, la Vulgata i Thomas Malory; cristianització del cicle i simpatia de Boorman per Merlí i el món pagà.
Estructura cíclica (llum/foscor), violència i traïcions (Uther, Lancelot-Ginebra, Morgana, Mordred). El Graal com a metàfora de retrobar-se a un mateix i restaurar l’ordre.
Diàleg sobre la co-dependència bé/mal i el caràcter inexorable del cicle; la Taula Rodona com a proto-democràcia (Artur com a primus inter pares) i ecos maçònics.
Recepció personal (1981) i relectura actual en clau de somni; to xespirià, armadures com a signe del cicle, i crítica a talls i transicions de muntatge en escenes no d’acció.
Discussió sobre l’ús de Wagner i Carmina Burana: potència vs. discontinuïtat; preferència per una banda sonora unificada (Trevor Jones) i retrets a talls abruptes.
L’espasa com a eix narratiu (donació, ruptura, retorn a l’aigua); l’aigua com a transformació; menció a la presència de familiars de Boorman al repartiment i el simbolisme en escenes d’amor.
La passió alimenta el mal (lectura amb ressons de moralina cristiana) però Boorman reorienta el Graal cap al misteri de la creació i la reconnexió amb la natura i el “drac”.
Excalibur com a experiència poètica i sensorial que “no deixa respirar”; malgrat petites febleses de muntatge i música, recomanació entusiasta.
Recomanació d’una sèrie documental en 8 capítols sobre la resposta dels EUA a conflictes (Iraq, Bòsnia, Ruanda, Kosovo, Darfur, Líbia, Síria); entrevistes a figures clau del poder.
Advertiment sobre imatges de guerra explícites; combinació d’arxiu i entrevistes; mirada analítica no pamfletària del paper nord-americà.
Biznaga d’Or per a Segundo premio; reconeixements per Los pequeños amores i Radical; premis d’interpretació per Luis Zahera i Adriana Ozores.
Confirmació de programació (69 títols) i gran focus en Yasujirō Ozu amb 12 films; mencions de possibles estrenes i documentals.
Comiat, felicitació de Setmana Santa i recordatori de veure Excalibur i novetats destacades; retorn del programa el 9 d’abril.
Excalibur: context, lectura i impacte
Clau de lectura: Jung i el somni
- El programa proposa una lectura de Excalibur (1981, John Boorman) des de la psicologia junguiana: inconscient col·lectiu, arquetips i el somni com a veritat profunda.
- Boorman concep el film com un conte oníric i cíclic: la consciència humana s’allunya del “drac” (força-natura-creació), i això genera angoixa, desordre i tragèdia.
"És amb el somni que ens trobem bé… el somni és la veritat, la pau, el cosmos."
Context històric i fonts del mite artúric
- Explicació de la Matèria de Bretanya: de l’“era fosca” (s. V–XI) a l’expulsió dels britons pels saxons, i l’arribada de vikings i normands.
- Recull de fonts clàssiques del cicle artúric: de Gildas i Nennius a Geoffrey de Monmouth, Chrétien de Troyes, la Vulgata francesa i Thomas Malory (Le Morte d’Arthur).
- Borman simpatitza amb el paganisme (Merlí) per sobre del cristianisme, i integra el mite de l’etern retorn (Avalon) com a esperança bretana.
Temes centrals i símbols
- Excalibur és un cicle de llum i foscor: Camelot floreix i decau; la traïció (Uther, Lancelot-Ginebra, Morgana, Mordred) i la passió precipiten el mal.
- El Graal s’interpreta simbòlicament com el retrobar-se amb un mateix: “Una terra, un rei” = cos, ordre i equilibri interi❜or.
"Trobeu el Graal… el Graal és trobar-te a tu mateix."
- L’aigua i els lícids (Dama del Llac, el riu) són motors de transformació; l’espasa marca punts d’inflexió (donació, trencament i retorn a l’aigua).
- La Taula Rodona es llegeix com una proto-democràcia (Artur com a primus inter pares) i fins i tot evoca la maçoneria en la seva simbologia.
Posada en escena, muntatge i música
- Interpretacions de to xespirià i teatralització deliberada; fotografia d’Álex Thomson amb flares, armadures que passen d’òxid a argent com a signe del cicle llum/foscor.
- Valoració tècnica crítica: muntatge d’acció eficaç, però amb talls poc fins en escenes tranquil·les i algunes transicions sense “consolidació” emocional.
- Música: ús de Wagner i Carmina Burana (efectiva a l’acció) discutit; es qüestiona la col·locació i els talls abruptes, preferint una banda sonora més unificada (Trevor Jones ja aporta un tema potent).
"Mai ha existit una cosa sense l’altra" — la dualitat bé/mal és consubstancial a Camelot i fa inevitable el retorn de la foscor.
Recepció personal i recomanació
- Testimoni vital d’espectador (1981): film poètic, dur, hipnòtic; avui es llegeix millor en clau de somni.
- Recomanació final: obra única que convida a una experiència metafòrica i sensorial; imprescindible per a “ànimes sensibles”.
Sèrie recomanada: The Corridor of Power (Showtime, a Filmin)
De què va
- Sèrie documental (8× ~52’) que analitza com els EUA gestionen conflictes internacionals: Iraq (anys 90), Bòsnia, Ruanda, Kosovo, Darfur, Líbia, i Síria (I–II).
- Combina arxiu bèl·lic cru i entrevistes a figures clau: Madeleine Albright, Colin Powell, James Baker, Wesley Clark, Henry Kissinger, entre d’altres.
Per què veure-la
- Retrat analític i accessible del poder i la geopolítica; no és pamfletàriament crítica, però aporta context i testimoni directe.
- Advertència: imatges dures de guerra (sense filtres televisius habituals).
Festivals i agenda
Palmarès del 27è Festival de Màlaga
- Biznaga d’Or: Segundo premio (Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez).
- Biznaga de Plata i Premi Especial del Jurat: Los pequeños amores (Celia Rico).
- Millor pel·lícula iberoamericana: Radical (Christopher Zalla).
- Interpretació: Luis Zahera (Pájaros), Adriana Ozores (Los pequeños amores).
BCN Film Fest
- Programació confirmada; 69 títols.
- Gran focus en Yasujirō Ozu amb retrospectiva de 12 pel·lícules.
Cloenda i recomanacions
- Setmana Santa: veure Excalibur i estrenes destacades (esment de títols recents al final del programa).
"Veure Excalibur és una experiència vital."

