Cinema sense condicions del 13/5/2014 — Extrems: addiccions, docuficció i muntatge
Els presentadors destaquen la qualitat i originalitat del film i plantegen per què va passar desapercebut en el seu moment.
Origen com a TV-movie de TV3, 7 setmanes en sala amb pressupost ajustat i voluntat explícita d’ajudar la societat a entendre les addiccions.
Docuficció amb alternança constant entre ficció i realitat per reforçar el missatge i mantenir el ritme i la tensió narrativa.
Crítica a la manca de difusió del cinema català; contrast amb el suport institucional francès a l’estranger.
Llarg llistat d’actors catalans que s’hi aboquen per compromís i interès en el tema; catxets per sota de mercat.
L’experiència del germà de Riedweg inspira el projecte; l’addicció es reivindica com a malaltia, amb estigma social i derivades penals.
Condicions dels testimonis: evitar el morbo i final positiu. Primera part com a enigma des del punt de vista del coaddicte.
Moment revelador per a l’espectador; actors informats parcialment i guiats pels testimonis reals; rodatge sense assaig per captar veritat.
Riedweg compara el muntatge amb la cuina; ús expressiu del digital; seqüències impactants; extres del DVD mostren autenticitat.
Dinàmica de trobades sense intervenció de l’equip; repartiment de rols en codirecció; importància d’una mirada externa al muntatge; logística intensa (22 dies, 200 seqüències).
Projeccions en àmbits educatius i sanitaris generen debats gairebé terapèutics; classificació per arribar a adolescents; gran audiència TV.
Comparativa entre sala i televisió; recorregut internacional; aposta pel cinema que sigui útil; homenatge al germà de Riedweg.
Reflexió sobre ingressos obligatoris i el “no retorn”; addiccions més enllà de l’alcohol (cocaïna) i les seves conseqüències.
Connexions amb films d’addiccions; l’humor com a vàlvula; reivindicació del muntatge com a signe distintiu de l’obra.
De periodisme/RTV a vídeo i direcció; curts i treballs previs; trobada amb Abel Folk i calaix de projectes; Extrems com a primer llarg.
TVMovie sobre poder mediàtic i polític; bones dades tot i competir amb Avatar; nominacions als Gaudí.
Experiència pionera en HD, 3D, 2K/4K; rodatge amb mòbils i càmeres diverses per aconseguir textures i agilitat de producció.
Recursos visuals per traduir deliris del consum; selecció de casos més creïbles/cinematogràfics; l’espectador construeix el sentit.
Comentari sobre èxits populars i límits dels estereotips; respecte per l’ofici i la dificultat de fer bona comèdia.
Gaudi especial en la preparació del guió (2 anys) i en el muntatge; 24 h de converses destil·lades a fragments; filosofia de muntatge del s. XXI.
La TV arriba a més gent en aquest tipus d’obra; referents com Richard Curtis; temptació d’abordar la comèdia amb rigor.
Acomiadament i anunci de la propera sessió dedicada a Shohei Imamura i La balada de Narayama.
Introducció i convidat
- Convidat: Joan Riedweg, codirector d’Extrems (amb Abel Folk), cineasta polifacètic (director, guionista, muntador, compositor).
- Els conductors destaquen la qualitat sorprenent d’Extrems i el seu muntatge innovador.
"Constantment estàs veient ficció i, cada dos minuts, pam: no és ficció, és veritat."
“Extrems”: objectiu i format
Objectiu social i recepció
- TV-movie de TV3 que va tenir 7 setmanes en sala (Cinemes Alexandra) amb pressupost reduït.
- Propòsit: ajudar la societat parlant d’addiccions des de la normalitat i l’esperança (final positiu i no morbós).
- Audiència TV: més de 450.000 espectadors en estrena tardana; gran interès social.
Format i to
- Híbrid de docuficció: barreja de ficció interpretada i testimonis reals.
- Estructura en tres parts: primera com a enigma des del punt de vista del coaddicte, segona que revela i lliga les peces, i tercera que tanca en clau de recuperació.
- Ritme marcat pel “pam” que alterna realitat i ficció per trencar expectatives i reforçar el missatge.
- Tractament de moments d’angoixa amb pinzellades d’humor per donar respir.
Metodologia creativa i posada en escena
Direcció d’actors i improvisació
- Es van estudiar 16 històries reals i se’n van escollir 6; als actors només se’ls donava una part i la resta l’explicava el protagonista real just abans de rodar.
- Sense assaigs, take únic sempre que fos possible: cerca del naturalisme i la veritat emocional.
"Sin trampa ni cartró": els extres del DVD mostren converses actor-personatge sense música ni filtres.
Muntatge i llenguatge
- El muntatge (assumit per Riedweg) és el cor del film: analogia amb la cuina (guió = menú; rodatge = mercat; muntatge = cuina on es combina i tasta).
- Ús expressiu de color, so i efectes digitals (pocs però impactants), i 15 formats de càmera (incloent mòbils) per aconseguir textures diferenciades i agilitat.
- Rodatge “impossible”: 22 dies, ~200 seqüències (10/dia) gràcies a la planificació i experiència en videoclip.
Contingut i missatge sobre addiccions
- L’addicció és una malaltia (no un vici). El film evita morbo i estigmes; mostra perfils no marginals que poden acabar a presó pels cercles de consum.
- El rol del coaddicte (parella/familiar que no veu la realitat) és clau; el film el fa viure a l’espectador a la primera part.
- Compromís amb final constructiu: centres amb més del 70% de recuperació.
- Classificació +12 per fer-la arribar a adolescents; projeccions en escoles, universitats i debats amb fort impacte.
"Volem una pel·lícula que ajudi la gent."
Difusió i indústria
- Problema crònic de promoció i difusió del cinema català a l’estranger.
- Al Festival del Caire (classe A), Extrems va ser l’única cinta espanyola/catalana; cap periodista estatal acreditat la va veure. Contrast amb el suport institucional francès (ambaixada, premsa, protocol).
Biografia i altres obres
- Riedweg ve de periodisme i Ràdio i TV, però aviat entra en vídeo/postproducció. Trajectòria en publicitat i videoclips (HD pioner, estereoscopia 2K) i interès per 4K.
- Aliança creativa amb Abel Folk (codirecció complementària: actors/òptica vs tècnica/edició).
- Altres treballs: Desclassificats (TVMovie sobre poder mediàtic i polític; bones dades tot i competir amb Avatar).
Reflexions sobre el cinema
- El cinema pot ser evasió però també servei públic. Extrems neix d’una motivació personal (el germà de Riedweg, que va morir per l’alcohol; homenatge explícit).
- Crítica als estereotips de la comèdia comercial, tot reconeixent-ne l’ofici i el bon guió quan hi és.
- Referent esmentat: Richard Curtis; posada en valor de la comèdia ben escrita i de la dificultat de fer riure.
Clau de lectura estètica
- Recursos com mèdiums, lluminositats “extraterrestres” o cowboys s’utilitzen per representar paranoies del consum, amb una lectura oberta per a l’espectador.
- L’espectador és convidat a construir la pel·lícula.
Tancament
- Agraïments i crida implícita a una major difusió d’Extrems.
- Anunci del següent programa: Shohei Imamura i “La balada de Narayama”.

