Títol i resum generats per IA

Cinema sense condicions del 13/5/2014 — Extrems: addiccions, docuficció i muntatge

0:00Cinema sense condicions59:17
Compartir
Cinema sense condicions
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
22 seccions · 59:17
01
Presentació de Joan Riedweg i la sorpresa per “Extrems”
1:50 — 3:30

Els presentadors destaquen la qualitat i originalitat del film i plantegen per què va passar desapercebut en el seu moment.

1:50
02
TV-movie, exhibició i objectiu social
3:31 — 5:45

Origen com a TV-movie de TV3, 7 setmanes en sala amb pressupost ajustat i voluntat explícita d’ajudar la societat a entendre les addiccions.

3:31
03
Format híbrid i ritme: el “pam” realitat/ficció
5:46 — 6:44

Docuficció amb alternança constant entre ficció i realitat per reforçar el missatge i mantenir el ritme i la tensió narrativa.

5:46
04
Promoció i difusió internacional: el cas del Caire
6:45 — 7:50

Crítica a la manca de difusió del cinema català; contrast amb el suport institucional francès a l’estranger.

6:45
05
Repartiment coral i suport del sector
8:35 — 9:19

Llarg llistat d’actors catalans que s’hi aboquen per compromís i interès en el tema; catxets per sota de mercat.

8:35
06
Origen personal i l’addicció com a malaltia
9:20 — 12:16

L’experiència del germà de Riedweg inspira el projecte; l’addicció es reivindica com a malaltia, amb estigma social i derivades penals.

9:20
07
Compromís ètic i estructura en tres parts
12:47 — 15:06

Condicions dels testimonis: evitar el morbo i final positiu. Primera part com a enigma des del punt de vista del coaddicte.

12:47
08
Punt d’inflexió i mètode d’improvisació
15:35 — 19:58

Moment revelador per a l’espectador; actors informats parcialment i guiats pels testimonis reals; rodatge sense assaig per captar veritat.

15:35
09
Muntatge com a cuina; digital, color/so i FX
19:59 — 23:18

Riedweg compara el muntatge amb la cuina; ús expressiu del digital; seqüències impactants; extres del DVD mostren autenticitat.

19:59
10
Converses actor-personatge i codirecció amb Abel Folk
23:39 — 28:16

Dinàmica de trobades sense intervenció de l’equip; repartiment de rols en codirecció; importància d’una mirada externa al muntatge; logística intensa (22 dies, 200 seqüències).

23:39
11
Impacte educatiu i classificació +12
28:52 — 31:07

Projeccions en àmbits educatius i sanitaris generen debats gairebé terapèutics; classificació per arribar a adolescents; gran audiència TV.

28:52
12
Recepció i funció social del cinema
31:08 — 34:06

Comparativa entre sala i televisió; recorregut internacional; aposta pel cinema que sigui útil; homenatge al germà de Riedweg.

31:08
13
Sistema sanitari i llibertat del malalt
34:25 — 36:25

Reflexió sobre ingressos obligatoris i el “no retorn”; addiccions més enllà de l’alcohol (cocaïna) i les seves conseqüències.

34:25
14
Referents, to i originalitat del muntatge
36:26 — 38:54

Connexions amb films d’addiccions; l’humor com a vàlvula; reivindicació del muntatge com a signe distintiu de l’obra.

36:26
15
Trajectòria de Riedweg i aliança creativa amb Abel Folk
38:55 — 41:51

De periodisme/RTV a vídeo i direcció; curts i treballs previs; trobada amb Abel Folk i calaix de projectes; Extrems com a primer llarg.

38:55
16
“Desclassificats”: sinopsi i recepció
42:11 — 43:36

TVMovie sobre poder mediàtic i polític; bones dades tot i competir amb Avatar; nominacions als Gaudí.

42:11
17
Innovació tecnològica i 15 formats de càmera
43:37 — 46:49

Experiència pionera en HD, 3D, 2K/4K; rodatge amb mòbils i càmeres diverses per aconseguir textures i agilitat de producció.

43:37
18
Paranoies, mèdiums i “extraterrestres”: lectura oberta
47:16 — 49:24

Recursos visuals per traduir deliris del consum; selecció de casos més creïbles/cinematogràfics; l’espectador construeix el sentit.

47:16
19
Comèdia comercial i estereotips
49:25 — 51:34

Comentari sobre èxits populars i límits dels estereotips; respecte per l’ofici i la dificultat de fer bona comèdia.

49:25
20
Escriptura i muntatge com a moments preferits
51:54 — 55:29

Gaudi especial en la preparació del guió (2 anys) i en el muntatge; 24 h de converses destil·lades a fragments; filosofia de muntatge del s. XXI.

51:54
21
TV vs sales; recomanacions i futurs projectes
55:30 — 58:31

La TV arriba a més gent en aquest tipus d’obra; referents com Richard Curtis; temptació d’abordar la comèdia amb rigor.

55:30
22
Cloenda i següent programa
58:32 — 58:54

Acomiadament i anunci de la propera sessió dedicada a Shohei Imamura i La balada de Narayama.

58:32
Seccions generades automàticament

Introducció i convidat

  • Convidat: Joan Riedweg, codirector d’Extrems (amb Abel Folk), cineasta polifacètic (director, guionista, muntador, compositor).
  • Els conductors destaquen la qualitat sorprenent d’Extrems i el seu muntatge innovador.

"Constantment estàs veient ficció i, cada dos minuts, pam: no és ficció, és veritat."

“Extrems”: objectiu i format

Objectiu social i recepció

  • TV-movie de TV3 que va tenir 7 setmanes en sala (Cinemes Alexandra) amb pressupost reduït.
  • Propòsit: ajudar la societat parlant d’addiccions des de la normalitat i l’esperança (final positiu i no morbós).
  • Audiència TV: més de 450.000 espectadors en estrena tardana; gran interès social.

Format i to

  • Híbrid de docuficció: barreja de ficció interpretada i testimonis reals.
  • Estructura en tres parts: primera com a enigma des del punt de vista del coaddicte, segona que revela i lliga les peces, i tercera que tanca en clau de recuperació.
  • Ritme marcat pel “pam” que alterna realitat i ficció per trencar expectatives i reforçar el missatge.
  • Tractament de moments d’angoixa amb pinzellades d’humor per donar respir.

Metodologia creativa i posada en escena

Direcció d’actors i improvisació

  • Es van estudiar 16 històries reals i se’n van escollir 6; als actors només se’ls donava una part i la resta l’explicava el protagonista real just abans de rodar.
  • Sense assaigs, take únic sempre que fos possible: cerca del naturalisme i la veritat emocional.

"Sin trampa ni cartró": els extres del DVD mostren converses actor-personatge sense música ni filtres.

Muntatge i llenguatge

  • El muntatge (assumit per Riedweg) és el cor del film: analogia amb la cuina (guió = menú; rodatge = mercat; muntatge = cuina on es combina i tasta).
  • Ús expressiu de color, so i efectes digitals (pocs però impactants), i 15 formats de càmera (incloent mòbils) per aconseguir textures diferenciades i agilitat.
  • Rodatge “impossible”: 22 dies, ~200 seqüències (10/dia) gràcies a la planificació i experiència en videoclip.

Contingut i missatge sobre addiccions

  • L’addicció és una malaltia (no un vici). El film evita morbo i estigmes; mostra perfils no marginals que poden acabar a presó pels cercles de consum.
  • El rol del coaddicte (parella/familiar que no veu la realitat) és clau; el film el fa viure a l’espectador a la primera part.
  • Compromís amb final constructiu: centres amb més del 70% de recuperació.
  • Classificació +12 per fer-la arribar a adolescents; projeccions en escoles, universitats i debats amb fort impacte.

"Volem una pel·lícula que ajudi la gent."

Difusió i indústria

  • Problema crònic de promoció i difusió del cinema català a l’estranger.
  • Al Festival del Caire (classe A), Extrems va ser l’única cinta espanyola/catalana; cap periodista estatal acreditat la va veure. Contrast amb el suport institucional francès (ambaixada, premsa, protocol).

Biografia i altres obres

  • Riedweg ve de periodisme i Ràdio i TV, però aviat entra en vídeo/postproducció. Trajectòria en publicitat i videoclips (HD pioner, estereoscopia 2K) i interès per 4K.
  • Aliança creativa amb Abel Folk (codirecció complementària: actors/òptica vs tècnica/edició).
  • Altres treballs: Desclassificats (TVMovie sobre poder mediàtic i polític; bones dades tot i competir amb Avatar).

Reflexions sobre el cinema

  • El cinema pot ser evasió però també servei públic. Extrems neix d’una motivació personal (el germà de Riedweg, que va morir per l’alcohol; homenatge explícit).
  • Crítica als estereotips de la comèdia comercial, tot reconeixent-ne l’ofici i el bon guió quan hi és.
  • Referent esmentat: Richard Curtis; posada en valor de la comèdia ben escrita i de la dificultat de fer riure.

Clau de lectura estètica

  • Recursos com mèdiums, lluminositats “extraterrestres” o cowboys s’utilitzen per representar paranoies del consum, amb una lectura oberta per a l’espectador.
  • L’espectador és convidat a construir la pel·lícula.

Tancament

  • Agraïments i crida implícita a una major difusió d’Extrems.
  • Anunci del següent programa: Shohei Imamura i “La balada de Narayama”.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament