Faraó (1966): poder, Església i cinema polonès; Premis Gaudí i el futur del cinema català; apunt final sobre Cyrano

Cinema sense condicions Bona tarda, estem a Ràdio d'Esvern, això és cinema sense condicions, i aquí a l'equip habitual, els comandaments, la Lluna, bona tarda Lluna, què tal? Bona tarda Molt bé, l'Ignaci, què tal? Què tal? Bona tarda, bona nit, bon vespre Bona tarda també a tothom Heu sentit uns cants, avui ens hem de posar rigorosos perquè la pel·lícula de la setmana a la que correspon aquesta banda sonora és ni més ni menys que Faraó Faraó, de Jersey Cavalerovich, de l'any 1966, una pel·lícula polonesa d'un director que va néixer en 1922 i va viure 85 anys. Aquest home va fer 14 pel·lícula de les quals 4 o 5 són, jo diria que el més aproximat a obres mestres, entre elles, la que avui pretenem analitzar una mica, aprofundir i fer-vos-la arribar perquè tingueu ganes de veure-la i gaudir-la, perquè realment és un producte històric d'aquells que costa de trobar. I, curiosament, és un producte històric fet en un moment en què Polònia no estava precisament al cinema polonès per massa històries en aquest moment. En via les conseqüències de la Segona Guerra Mundial eren evidents encara i llavors estaven en un règim comunista que els tenia bastant acollats. Però va sorgir aquest guió de Faragó que estava basat en una obra escrita de principis de segle. Finals. 1897 es va publicar, la novel·la. La novel·la. 1897? Sí. Jo tenia 1918. No, no, 1897. Escrita entre 1894 i 1895. De fet, em lliga això bastant amb una cosa, i és que Cuo Vadis, que és l'última pel·lícula que va fer ell, precisament està políticament amb les antípodes d'aquesta, perquè l'home va fer un gir notable, igual que el país, doncs l'obra de Sinkievich és coetània d'aquesta, per tant em lliga molt més al que dius tu. Però, bé, com que ja avui en dia s'ha anat molt en compte amb Google perquè hi ha molts errors. I vaig trobar això, bé, en principi ho vaig donar com a bo, però jo sabia que era coetània. I precisament ell, amb algunes cròniques que he llegit, i fins i tot es va fer sobre ell una mena de biografia en què parlava una mica dels seus inicis i tal, i deia que des de... D'en Cavalerovic o de l'escriptor? No, no, Cavalerovic, sí. I deia que sempre havia tingut la intenció de fer Cuo Vadis. Però aquesta entrevista la va fer quan va complir els 75 anys i va dir, malauradament ja no la faré. Doncs sí, va acabar fent-la. Va acabar fent-la, sí, sí. Bé, he fet aquesta introducció, soc un fan absolut d'aquesta pel·lícula. Sí, s'ha de dir que si la comentem és perquè l'has proposada tu. Ja m'has disculptat. No, i em gust, a més a més. Si heu tingut revisar-la i em gust comentar-la. A veure, jo sóc un enamorat del cinema polonès dels anys 60, però enamorat. Bé, jo de fet em dedico al cinema, pare, jo. És a dir, a mi una admiració profunda de Polanski va ser partida. M'he recordat de tu perquè he estat llegint algunes de les manies, o coses que algunes són de cineasta i altres no, de Cavalerovich. I una cosa amb les que tenia una mania especial, diguem, per dir alguna cosa, mania, era un home molt perfeccionista. No va començar el cine de qualsevol manera. Ell va fer un aprenentatge i va ser ajudant de direcció de moltes pel·lícules, de set o vuit pel·lícules. De fet, és un home d'idees fixes, perquè has dit això del que ho va dir quan tenia 70 i escaig anys, perquè, de fet, el faraó és una obsessió seva des que tenia 13. És a dir, ell va llegir la novel·la de faraó, que s'ha de dir que és d'un tal Alexander Glovacki, que utilitzava un pseudònim... Aquest era el pseudònim. Boleslou Prus. Utilitzava el Prus com a pseudònim. Un pseudònim. Sí. Per protegir-se, mai se sap, no? Perquè aquests països d'Aleia sempre han tingut molt seriosos problemes, per dir la veritat. Com que a la pel·lícula ja ho anirem desenvolupant, el contingut és un contingut que realment pot ferir, pot despertar certa sensibilitat d'un cantó o d'altre. Sobretot a la polònia del 19, perquè la relació entre el poder i l'Església, que era cristiana... Aquest punt que m'ha fet pensar amb tu, Ignasi i Anastasi, és que ell tenia una cura extraordinària en supervisar el muntatge de les seves pel·lícules. I molt especialment el de Faraó. Quan es va disposar a presentar-la a Kant, li van sugerir que retallés una mica i li van dir textualment allò d'aquella manera col·lomial. Escolta, miri, és que sap què passa? Tres hores tindre la gent asseguda a la butaca és molt. Llavors anem a retallar-lo i ell va dir, miri, d'aquesta pel·lícula jo sóc incapaç de treure ni un sol pla. Li van treure per ell. Li van treure per ell. Perquè la versió que veiem és de dues hores i mitja. La distribució va agafar i va retallar i la va convertir en 145 minuts. No, no, no, amb el muntatge és inexcusable. El director el que no veu mai és perdre aquesta opció. El fet és que la indústria a vegades ha provocat que sigui un privilegi i tenir el que deia l'altre dia l'Ignasi del Final Cut. Exactament. Però si fos un privilegi, quan en realitat el normal seria això, malgrat que jo l'obra del muntador en si mateixa la valoro molt. Però és evident que el director és el director i per tant teòricament ha d'estar allà. I més una pel·lícula tant d'autor com aquesta. Sens dubte. I el permís no veig absolutament d'autor a la que estem parlant. I ara us passo, anem distribuint la paraula, però una cosa que vull dir, una mica perquè a vegades tenim com el Santa Santorum els festivals, i entre ells els grans festivals, i com no, Kant. Bé, Kant, el faraó, lluitava contra un hombre i una mujer de Claude Lelouch. I la Palma d'Or se la van portar amb un hombre i una mujer. I li va tornar a passar després més tard. Vull que... Bé, perquè... El mateix amb l'Òscar. L'Òscar, igual, l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera, també se'l van portar un hombre i una dona, i ell va competir també. O sigui, realment se la van portar dues vegades davant d'ell, un hombre i una dona. Una pel·lícula intransigent, bonica, però absolutament interessant. Comparat, evidentment, amb la posada en escena, en panoràmic. És un espectacle visual. Ja no entro en la profunditat de la pel·lícula, que ara ni entraré, evidentment. No, no, no. És més complicada del que sembla. Contra una pel·lícula. Una pel·lícula, exacte. Vinga, endavant. Vinga, anem a dir. No, bueno, doncs això, és un projecte d'ell des que tenia 13 anys. Jo crec que en Calabarubic, com tots els cineastes importants, com l'Andrei Varia, ja no diguem Polanski, que és un absolut dinamitador, però a mi el que em sorprèn és que aquesta gent no la posessin a la presó. I en Calabarubic en particular perquè ell funda, l'any 55 funda una productora que es diu... KADR. K-A-D-R. Que va ser el president durant 40 anys. Bueno, amb alguna absència de permits, però el 55 és, i l'any 77 torna a ser-ho el president. Els més importants directors van passar pel guí. La majoria de les pel·lícules del cinema polonès dels anys 60 que valen la pena, moltes de Varia, per començar, el Cenices i Diamantes mateix. També. És que jo no entenc com no els van posar a la presó. Ja, ja, ja. Perquè si mirem Cenices i Diamantes del Varia amb profunditat, les està dient grosses en contra dels comunistes, encara que la cosa queda com aparentment dissimulada, però no és una pel·lícula amable amb el comunisme que ha entrat. El protagonista és un terrorista, que està dinamitant interessos dels comunistes. Per tant, ja des del principi era un corrent que en la seva pràctica, com que era molt reprimidora, molt repressora, perdó, evidentment no despertava simpaties. Ja, ja. I la República Democràtica, tota la gent fugint, jo crec que quedava bastant clar que feliç, feliç, la gent no hi era. No n'era gaire. Tot i que els que estaven aquí, que teníem una altra cosa molt diferent aquesta, com a règim, teníem allò com idealitzat. I realment, la caiguda del mur ens obre els ulls a molts. Oh, Stalin. Vull dir que, almenys a mi em va passar així. Jo no he sigut mai molt comunista, he sigut més aviat anarquista, però en tot cas, anarquista sense, no practicant, però en tot cas, realment, tenies com mitificat aquest fet. Malgrat que veies això que dius tu, la gent si surt d'un lloc per jugant-s'hi la vida, com en el mur, travessant el mur de mala manera, és per alguna cosa. I, clar. No, feliços no eren. Està claríssim, no? Bueno, i passava una mica com passa, però en aquests moments, fins i tot a Occident, bueno, no parlesis als anys 40 i 50, no parlesis malament d'Stalin, que ara, a Rússia, passa a tres quarts del mateix, eh? Sí, sí, sí. Vlad Limpaler, Limpaler, no? El Putin. L'empalador. Els americans li diuen Vlad, s'està molt bé buscant. Sí, sí. Una mica pinta amb en Piltre. Ha tocat un tema ara, l'Ignasi, que realment connecta molt amb el que és el fons de la pel·lícula. És a dir, sempre que hi ha un director, el que sigui, famós o no famós, això és igual, cada cop fa una proposta tan anacrònica, és a dir, parlar d'una pel·lícula de l'antic Egipte, quan en realitat estàs en això, l'any 66, dius, hi ha d'haver algun motiu que hi ha darrere. Quina és la tesi de la pel·lícula? I ara aquí està el tema. La tesi de la pel·lícula és tot això que ara, una mica parlarem, no? Vull dir, els comunistes farols els va agradar, perquè ells interpretaven que el faraó, que era el modern, eren ells, els comunistes. Exactament. I els sacerdots eren els rancis, no? Bé, era una casta. Els carcamals de... Sí, sí, sí. I que, clar, que a més a més coincidia religiosament amb l'Església Catòlica de Polònia, i per tant era una pel·lícula que els comunistes la interpretaven a favor seu, com vulguem dir, no? Aquesta pel·lícula ja ens ha agradat. Però a més a més està molt ben trobat, perquè, si bé el faraó Ramsès XII i Ramsès XIII no van existir perquè l'anestia es va acabar a l'11, o sigui, agafada aquesta llicència, a partir d'aquí tenim rigor històric, tenim, perquè el que estem dient sobre la casta sacerdotal, això és una cosa evident, que existia. O sigui, allà, la casta sacerdotal dintre de la piràmide de poder estava a dalt, després venia el faraó, que si bé representava una mica la funció d'aquí el rei, representa el cap d'estat però no té poder executiu, en canvi, ells sí que el tenien. I després venien els militars, però els militars, qui els manava? En el fons, el militar el mana sempre el que el paga. En el fons, són els sacerdons els que tallen el bacallà. Efectivament, clar, llavors, això li tenia que agradar el poliburó, no? La pel·lícula, de fet, tracta d'això, bàsicament és això, la pel·lícula. Clar, és així. El que passa és que jo, la meva formació en la història m'obliga a dir que la pel·lícula està situada en el que és l'imperi nou, a la dinastia 20 i és un tal Ramsès XII el pare i Ramsès XIII ell. No van existir aquests farons. O sigui, l'imperi nou es va acabar amb Ramsès XI. Però bueno, si no n'he ben ben trobat-ho. No, amb això està bé. Tens una llicència que et permet, si tu ho saps, et permet a partir d'aquí entendre que hi ha un part, evidentment, de ficció. A partir d'aquí pots transitar amb la història, sent fidel el context històric però sense fer pecats d'omissió que pot sortir un estudiós que digui no, no, perdona, aquest sacerdot no es deia així, aquell altre... No, és igual. Estem en un context que no és històric. Està ben buscat, això. Està ben buscat perquè, evidentment, la reconstrucció... que hi ha dos especialistes, dos historiadors que van assessorar, un d'ells titulat un professor universitari en història d'art i que va ser el que potser va posar més èmfasi en la qüestió dels detalls dels objectes, textual i arquitectònic i tot això. La vida quotidiana, tot el que surt... El vestuari és extraordinari. El vestuari també. O la manca de vestuari. O la manca de vestuari en el cas de les dues esplendoroses actrius que estan... Les transparències, parlaríem en aquest cas. Són guapes, les poloneses. Sí, sí, molt guapes, molt guapes. Aquesta polonesa és egípcia, diguem... Bueno, hi ha una que és jueva i l'altra que és fenícia. Totes dues són poloneses. Els hi pinten la pell, no?, perquè quedi una mica més fort. Sí, el pintat de pell és una mica... És molt visible, però, bueno, en tot cas... Hi ha una altra cosa també, és els exteriors. Els exteriors són... una passada. Estan rodats a l'Uxor i a l'Isa i a la mateixa les piràmides de Keops. Hi ha un moment que surt a les piràmides de Keops. Una de les escenes que més agrada és la piràmide de Keops. He llegit... Que és quan s'entenen que el pare s'ha mort. He llegit que van arribar a suportar temperatures de 60 graus. Sí, sí. Es diu aviat. 10.000 ampolles d'aigua diàries per tot 10. 5 mesos que van estar rodant. Os imagineu el càtering, el que havia de ser... Exactament, hi havia d'haver un exèrcit al darrere. Bueno, de fet hi era perquè russa va deixar... 10.000 russos. Bueno, a mi costa 2.000 soldats. A mi em diuen 10.000. Bueno, és igual. Bueno, això és com totes les guerres que sempre hi ha. A mi 5.000. Però, bueno, són els números aquells. El que sí tinc com a xifra de 10.000, que aquesta la dona al mateix Cavaleròbics, és com a conjunt d'extres. 10.000. Bé, sí, sens dubte. I, evidentment, home, tots recordem la càmera subjectiva del soldat que s'apropa als libis, que s'han revelat, i mentre s'està acostant a l'exèrcit libis que s'ha revelat per culpa dels sacerdots, és curiós perquè el faraó ha de pagar un foc, el jove, quan ja és farador. Que ell no l'ha creat. Que ell no l'ha creat. O sigui, els libis els ha llicenciat als sacerdots perquè abans de tocar el tresor reial, que és seu, perquè, de fet, ells maneguen el tresor reial i fan i desfant, no volem deixar calés i, per tant, per estalviar calés i, com que ells estan pactant amb els assiris per tal que els assiris no agredeixin Egipte, una estratègia errònia, perquè, de fet, estan admetent que són febles, no?, i estan donant missatge a síria que els poden envair, doncs, bueno, en definitiva, llicencien els libis per estalviar-se els sols. Estalvien aquests sols. O sigui, que la guerra aquesta contra l'exercit mercenari libis la provoca els propis sacerdots. I comentaves el travelling d'apropament, bé, l'apropament, diguem-ne, el travelling, la càmera subjectiva avançant mentre els libis estan allà esperant i el cop que li dóna el soldat perquè és el cop de... És a dir, dóna dimensió de com havien de ser aquests xocs militars, vull dir, realment sagnants i bèsties. Al començament de la pel·lícula, quan veiem els dos escarbats disputant-se una pilota de merda... Bueno, no, l'estan transportant. Jo també he interpretat que havia lluita. No, no, no, he estat col·laborant. Jo també he interpretat que havia lluita i diu que no. Hi pot haver les dues coses. Hi ha un desplaçament de la pilota i tots dos estan amb ella. No, però, a veure, això és... Una cosa, això és l'anècdota. El bo, tant cinematogràficament com amb l'expressió, és que què provoca això? Això provoca que un dels missatgers, un oficial, es posi a córrer i aquí sí que hi ha un travelling magnífico. Fantàstic! Perquè és frontal. Primer frontal empassant-se tot l'exèrcit. Empassant-se tot l'exèrcit, veiem tot l'exèrcit. El lateral és meravellós. Jo he llegit, però em sembla, per part de l'operador, aquest aspecte sí que m'interessaria comentar-lo, per part de l'operador, bueno, xapó, perquè això està rodat, t'has fixat que és un travelling-back a tot drap, perquè el soldat va corrent, ho fa des d'un cotxe. Amb la tapa aixecada, l'operador, a la part darrere del cotxe, es veu que els cotxes eren russos, i anava fent el travelling-back, fixa't que és de pla mig, el Terra ben bé no es veu mai. Sí, sí, no, no, podia ser boig, l'únic que em sorprèn del cotxe és que el Terra, no em sorprèn tan això. Aquí vull comentar-t'ho, perquè en aquesta època no hi ha estil. I llavors això, això és novetat, aquí està. Clar que és una novetat. O en tot cas, l'operador és 10, amb un pols impressionant. Dos cosetes. Això l'anestà sí que pot il·luminar-nos. Sí, jo crec que hi ha invents d'estabilització molt anteriors a el que coneixem com a típica d'estabilitzador. Tant les Westcams aquestes, que són aquestes boles que veiem sota els helicòpters, que estabilitzen els gimbols. No, no, inicialment era Westcams el nom que teníem. Westcams. En B-doblant. I després els estericams i tot això que la gent ha anat coneixent. Hi havia també els estetius. Però això era per càmeres que portessis a sobre. Per vehicle, realment, l'únic que podies és que la càmera suspendre d'algun element que la deixés una mica flotant. Això existeix de molt abans. Però és que no tremola, eh? No tremola. És un traveling back absolutament impressionant. I després, encara que és més lent, a veure com s'ho van fer també, perquè recordeu que quan van a fer la visita al faraó ja representa... Bueno, no, no la visita al faraó, és el propi faraó el que està sent portat dalt dalt dalt. Sí, que ha de seure a la cadira que té davant. Exacte. I és la visió subjectiva del faraó mentre avança cap al tró. Bueno, jo és que anava dient Com faran per que es pugui seure i tal. Però una estabilitat impressionant. Aquesta escena és extraordinària, eh? Sí, també, també. Encara que la pel·lícula que és boníssima fos un bunyol, tècnicament, tècnicament, és una treballa aquesta pel·lícula. Em fa dubtar molt això que m'has dit de la correguda aquesta del noi aquest, a l'inici de la pel·lícula, diguem, el traveling back té un problema, que si l'han fet en cotxe, el cotxe desprèn pols perquè el terra no és precisament un terra, a menys que no haguessin posat en el terra uns elements d'estabilització en les fustes, el que fos, el terra és pulsós. Per tant, teòricament, aquesta pols te l'aniries empassant a mida que anessis fent el traveling back, amb la qual cosa, això em fa dubtar. És molt llarg, per tant, m'estranyaria que haguessin pogut cobrir tot el terra d'un element que hagués evitat la pols o asfaltat, fins i tot. L'altra cosa és el tema de l'estabilització. No ens ha d'estranyar tant perquè existien estabilitzadors, solvents, diguem, no tan solvents com ara, però existien. i tres, no sé qui era, digue-t'hi. Estava parlant de la visió subjectiva del farol, em sembla que volies dir que en aquest moment jo pensava, aquest farol l'estan portant de cara endavant, és a dir, ells també van cap endavant, és la seva mirada subjectiva. Subjectiva, efectivament. I llavors, en canvi, té el tro que tenim davant on s'haurà de seure, està posat de cara a nosaltres. Sí, sí, correcte. Com s'ho resoldrà, a nivell de posta en escena, aquest gir al Ramsès. Jo crec que no ho soluciona. I ho fa d'una manera molt elegant, tot i que ho fa, ha de girar. Jo crec que es nota, en el sentit que la càmera arriba un moment que arriba al tro i aleshores es veu que el farol entra per la dreta. No tenia més remés. Jo esperava, com a mínim, això, dir que no podrà volar. Anaves a dir, sí? A veure, sí. No, volia fer una aportació al tema tècnic, però bueno, és igual, passant una altra cosa perquè s'ha manat... A mi, entrant ja el que són els continguts de la pel·lícula, el que sí que m'interessaria fer una reflexió pel que fa al tema, que molt bé, tenim clar que els sacerdots són uns corruptes, uns aprofitats, sense cap escrúpul, és a dir, és l'expressió més dolenta del poder, en el sentit que se'ls hi en fot, és a dir, perquè resulta que els escravats són sagrats, l'exèrcit no pot passar per allà perquè els poden esclafar i en canvi un pobre home que està fent un canal durant anys, que porta anys i panys fer el canal, el reomplen i l'home se suïcita perquè, bueno, l'han destruït. No veus que els sacerdots, el faraó jove sí que nota que li sap greu el que li està passant a aquest home, però notes que als faraons se'ls hi en fot aquell home, vull dir, que suposo que és la veritable raó del que detenta el poder, no és humà, perd un cert grau d'humanitat. La referència del bé i del mal i de... Esclar, ara amb la guerra d'Ucraïna tenim molt clar que cada dia està morint d'una nena brutal gent. Jo no m'imagino el Putin perdent dos minuts de son pensant en la gent amb la destrossa i la mortalitat i la barbaritat. que està generant. És que si tu li preguntes al Putin ella et dirà a mi el que em sap greu és que la serrassó no... El tancament mental El tancament mental dels polítics i governants ucraïnesos permetin això. Ja. O sigui, ell li donarà la volta així. Ah, no, clar. Segur, això no el polític sempre troba la manera i m'has de tirar contra el... Qui? Jo? Jo responsable? De tota manera, avui una periodista a la televisió russa que suposo que li caurem dels 15 anys com a mínim si no li passa alguna cosa. La pancarta aquella, no? Sí, sí. Allà dient clarament que no us creieu les informacions oficials, no? Em permeteu? Nassos, eh? Un petit insèrie que m'ha entrat amb la guerra també d'Ucraïna. Aviam, jo no sé si ha sigut realment la situació que estem vivint que realment hi ha una certa pressió informativa molt important que hem vist alguns programes i jo no considero a TV3 últimament d'una gran qualitat i que explicaven molt bé què ha estat passant allà a nivell de periodistes i tal. És a dir, estic molt ficat en aquest tema. Aquí he vist la pel·lícula i he vist com una lectura molt directa d'una cosa i l'altra. Em semblava que m'estaven parlant també de la guerra actual, saps? D'alguna manera. Tinc un amic que tenia la teoria m'ho ha dit l'altre dia i diu escolta, és que tot això és l'un de sempre és l'església el que hi ha darrere. Li vas dir aviam, Manel, li vas dir Manel, què m'estàs dient? Sí, sí, sí, pensa que hi ha dues faccions de l'ortodoxia. Els dos són ortodoxes, els russos i els ucranians però són dues faccions diferents de l'ortodoxia i aquí és l'origen del problema. Bueno, aquest amic a vegades té aquestes visions però tampoc li vaig voler ni contradir-lo ni no. Jo crec que ara el problema és potip i la seva ànsia i la seva ànsia expansionista al mateix temps que l'OTAN també molt estant. I al darrere de l'OTAN està als Estats Units. Per això sí, que li vas deixar una certa llicència d'allò, no. El que sí m'ha connectat també a la pel·lícula és que, esclar, no podem ignorar que hem vist la pel·lícula en versió original polonesa i que el polonès és una llengua eslava que s'assembla moltíssima al rus i moltíssima a l'ucranià. I la paraula eslava i la paraula pravda està constantment en boca de la gent d'aquesta pel·lícula que acabem de veure. Pravda és la veritat. La veritat. Veritat. I eslava és victòria. I aquests dies quan veus els noticiaris estàs sentint la paraula eslava i pravda. Això m'hi ha tornat a vincular novament. Sí, sí, sí. Són coses molt d'allò però a vegades veus les coses que transcendeixen una mica el moment històric en què estan encaixades. Tu ho veus més enllà d'això, no? Sí, absolutament. Jo el que vull lligar és amb el fet que tenim clar que és el dolent en la pel·lícula El farol però, o sigui, dos aspectes. Primer, és evident que els sacerdots amb aquesta actitud recordem que estem al final de l'imperi nou Egipte està en crisi i evidentment es produeix de seguida el que se'n diu el tercer període intermig foscor absoluta evidentment vol dir que el poder egipci s'esmicola vull dir i d'alguna manera queda fraccionat i és un període fosc són aquests períodes intermitxos en què és evident que tribus que venen d'altres parts d'Àsia entren i fan una mica el que volen, no? És a dir per un cantó està clar que l'actitud dels sacerdots com que només es preocupen de mantenir el seu estatus i les seves riqueses perquè el poder el tresor reial és d'ells bàsicament que era clar i tenen accés directe és evident que estan condemnats a la llarga a l'atròfia i a la decadència i a la destrucció i després hi ha un punt aquí però després hi ha el faraó deixa'm acabar el punt però després hi ha el faraó el faraó evidentment també s'equivoca perquè vol arreglar les coses però no és conscient del que se'n diu la raó d'estat que és tota la inèrcia és a dir anar en contra de tota una estructura és a dir els polítics que han intentat al llarg de la història en diversos moments i en qualsevol país s'han fotut la gran hòstia vull dir perquè evidentment hi ha una inèrcia i una estructura que tu en què vagis amb la millor de les intencions no te la saltes d'un dia per un altre vull dir i evidentment el sacerdot el poder establert ja s'ha encarregat de generar una estructura contra la qual difícilment podràs i evidentment el faraó no pot el començament de la història abundant amb això hi ha un moment en què el sacerdot ell encara és príncep viu el faraó Ramsès XII li diu la sabidoria del govern és un secret sacerdotal i sí precisament arrogant-se el fet de dir no a veure la sabidoria que és la que ens guia com a poble el gran poble d'Egipte està depositada amb els sacerdots ja s'ocupen ells que sigui així evidentment però clar és la ritualització o sigui per mantenir-se en el poder has de ritualitzar-ho tot els sacerdots ja s'encarreguen de ritualitzar-ho però evidentment aquesta ritualització porta a la decadència i en definitiva en el cas d'Egipte evidentment a la desintegració i el tresor el tresor està molt ben buscat perquè ja el nom que té el tresor és el tresor del laberint i és que està col·locat precisament en un laberint i llavors clar les claus per entrar només les té dues persones sí però fixa't això és molt important perquè fins i tot entre els sacerdots tenen la ritualització fa que els sacerdots en el fons no sàpiguen tampoc el camí necessiten les fitxes les fitxes que els ajudin exacte el colleret aquell que porta exacte perquè només ho saben dos i en un moment donat s'evidencia que un dels sacerdots s'ha procurat un mapa per arribar al tresor cada quan vol conclusió els propis sacerdots se'l carreguen es carreguen naturalment es carreguen un dels cels però després hi ha una altra cosa sobre el que m'interessa incidir i és la figura del doble la figura del doble històricament ha sigut recorrent jo crec que el tall de 30 minuts fa mal justament en aquest tema del doble i de la sacerdotissa pot ser perquè no queda molt explicat perquè no està ben explicat jo estic més d'acord amb el tema d'ella que realment queda molt poc explicat aquest paper però en canvi en el tema del doble com diu ell és un referent que ja el tens amb novel·lística i amb cinema ja l'hem vist i en la realitat no ens sorprèn tant i en la realitat no ens sorprèn tant a mi no m'ha sorprès tant més en l'està explicat el tema d'ella de la cama estem parlant del passatge i es diu cama perquè esclar si resulta que és una sacerdotissa fenícia i els fenicis estan tenint por que els acidis estan a punt de menjar-se'ls i que els fenicis més aviat demanen ajuda a Egipte per tal que els protegeixin perquè a Síria de fet a Síria s'ho vol menjar tot és la Rússia del moment perquè els acidis veuen que també els egiptsis són febles però bueno els acidis els diuen als egipcis si ens deixeu quedar-nos en Fenícia home clar no us tocarem i us podeu quedar els jueus els jueus podeu continuar tenint-los com a mitjans esclaritzats un poble allò mira precisament la pel·lícula la pel·lícula hi ha un moment en què jo tinc una versió del 2007 i aquesta versió és de dos DVDs amb extras i la pel·lícula i llavors al començar la pel·lícula i et diuen quan hi ha uns trossos que han sigut tallats a la versió que es va passar a Occident et sortiran subtítols llavors hi ha tota una escena sencera en la que hi ha un prestamista fenici que està discutint amb un intermediari i el prestamista és jueu que està discutint amb el fenici amb el mitjanser fenici que és príncep és un príncep fenici que és un príncep i el príncep que després serà remcès tres anys llavors aquest punt és interessantíssim clar perquè el faraó el jove el que vol són calés perquè com que s'adona i està busquant finançament entre els jueus i entre els fenicis i qui calgui llavors també juga una mica amb això i fa veure és a dir clar ell acaba no donant els assidis el que d'una manera immediata volen per això jo no acabo d'entendre perquè la cama la sacerdotisa que és fenícia és col·laboracionista no amb el faraó sinó més aviat el faraó i la seva família l'assassinen els sacerdots però a través del doble no? que és el grec que s'assembla al faraó però el tema el tema el tema és si ella és una sacerdotisa fenícia més aviat li convé estar a bones amb el faraó no pas amb els sacerdots però és una concubina està apagada i pels sacerdots pels sacerdots pels sacerdots l'estan utilitza naturalment no és un pèl en canvi a mi m'ha costat d'entendre en canvi la que no està apagada que és la hebrea quan té el fill diu i nosaltres Egipte pot tindre un heredé que sigui jueu no pas un Isaac mentre ell està de campanya li maten a la dona i al final al principi el que volen és que sigui el fill sigui el príncep dels jueus un cert el que no volen els sacerdots no volen de cap manera és que el fill del faraó com que l'ha tingut amb una jueva sigui amb sang barrejada mig jueva no pot ser que un faraó sigui mig jueu ha de ser de sang pura a més a més té sentit això perquè també és una forma de dir si tenim un heredé que la meitat és egipci ja tenim dominat els hebreus i hi tenim un de confiança un dels nostres això ja està col·locat clar i els sacerdots això ho tallen absolutament de soc arreu bé en tot cas és una reflexió sobre el poder em sembla magnífica molt seria i molt contundent i a més a més sense trampes perquè està tota la vista allà totalment totalment i ens porta això a reflexionar també sobre el present aquestes pel·lícules que tenen una tesi tan potent que les sostenta que és una mica una anàlisi de la manera humana com gestionem les emocions de poder les emocions d'ambició clar això és etern i per això a mi m'ha portat tan fàcilment a la situació actual i la lectura us asseguro que no és una postura és a dir he fet una lectura permanentment de fins i tot l'eclipsi l'escena de l'eclipsi que la gent ara no sap què és però hi ha una escena d'un eclipsi que utilitzen els sacerdots com si fos un efecte paranormal que ells no saben en aquest moment ja li perds tot el respecte al sumo sacerdote ja li perds tot el respecte perquè sempre està amb aquesta actitud greu es tracta de manipular el poble i ho fa treure a l'equip és un barruller que utilitza la tàctica més baixa per enganyar el poble que aleshores es pensa que és deu és un joc de mans és un joc de mans i ara veureu això que això veu en les tenebres fins i tot això ara digueu-me que potser estic paranoic m'ha recordat una mica l'amenaça atòmica és a dir la por que la foscor domini la terra saps d'alguna manera en un moment que hi ha gent que estan aterrats davant d'allò què vol dir això que de cop de dia es faci de nit saps aquesta por que quan ens diuen això que sentim aquests dies massa hòstia què passarà realment és que tu et quedarà fosc o massa clar és a dir és un moment que m'ha portat aquesta reflexió a veure una cosa la por aquesta utilitzada pels pels obscurs que emanen és una pandèmia també també esclar esclar esclar esclar que sí bé la pandèmia tots a cobrir-nos ens quedem a casa sí sí ens quedem a casa genera por genera por a casa però en una habitació sí en una habitació i al final bueno és que vayanse colgando de uno en uno no deixa de ser curiós que s'hagi encadenat encadenat tant una cosa amb l'altra és a dir està acabant d'alguna manera per dir d'alguna manera que està acabant la pandèmia i està començant una cosa que ens temes jo et dic una cosa Xina tenia els jocs d'hivern i Xina per mi li va dir a Putin escolta no em toquis els pebrots que primer vull acabar els jocs d'hivern aquí sense que hi hagi xanxullos de gent que se me'n vagi i tal i ha començat la guerra quan se n'ha acabat els jocs sí sí totalment d'acord el tema és que el sacerdot utilitza l'eclipse com a recurs però a més amb tota la fredor o sigui no per la compostura mai el sum sacerdot vull dir perquè de cop i volta clar descobreix que a aquella hora hi haurà l'eclipsi i que coincideix just quan el poble està intentant assaltar el soterrani on l'aberint on hi ha el tresor i amb tota la fredor em recorda a mi em recorda el rei anglès de The Braveheart de la pel·lícula del Mel Gibson que evidentment els escocesos són una amenaça pels interessos dels anglesos però aquell home no perd la compostura ni en els moments més difícils en què sembla que està a punt de perdre la batalla la fredor aquesta de qui governa des d'una mena de serenor estranya no? inumana i a més o més ho fa adornant-se amb un cobriment per sobre del cap en el que utilitza el símbol del faraó que no pot utilitzar amb la serp aquella jo també ho vaig pensar i ell ho fa com dient qui mana sóc jo jo sóc el faraó i el meu el meu ajudant en aquest cas que és o si o se envia la foscor que aneu-se preparant és curiós però a més amb la hipocracia perquè hi ha hagut l'escena en què el faraó jove li diu què fas tu amb la mitra aquesta amb la serp quan saps que no la pots portar quan tu no la pots portar i aleshores l'excusa d'ell l'excusa del subsacerdot és home hi havia un buit de poder hi havia un buit durant unes hores tu estaves de campanya i aleshores o sigui però de fet no se l'ha tret la serp ell conserva la serp és que és d'un cinisme és d'un cinisme extrem vull dir una cosa absolutament a mi jo és que la conclusió final és que el faraó jove està condemnat a perdre perquè no pots contra és a dir amb bones intencions no n'hi ha prou tu pots tenir la raó eh però l'estat passarà és una màquina per damunt de la raó i de i de i del és a dir del que realment té els motius justificats és igual l'estat actuarà sense necessitat de justificar-se i passant per la veritat el prafda el prafda per sobre del prafda fem una petita fem una petita comparació propera a casa Catalunya-Espanya ah sí sí clar jo què estava pensant en això ell quan estava dient així cridant una mica no no estava dient això que deia ara es passa per damunt estàvem pensant que l'àmbit seria entre iguals entre iguals no entre iguals no hi ha iguals no no no el ciutadà de peu digui el ciutadà comú mai pot fer ja el fort i el feble i llavors i quan són estats més febles que altes òbviament tens aquesta d'allò que està passant novament dic de totes formes la pel·lícula aconsegueix o sigui el resultat la conseqüència és que allà continuaran dominant la classe sacerdotal i el faraó diguéssim que volia democratitzar una mica o almenys repartir el tresor perquè la gent pogués menjar i els soldats pogués incobrar i el gran Egipte pogués continuar sent el gran Egipte a base de conquistes i dominació etc aquestes eren les idees en principi del jove faraó resulta que no però la conseqüència de la pel·lícula és que no però hi ha una cosa el que evidencia també i és un toc de tensió i per això suposo que va ser molt ben rebut pel règim socialista comunista de polonès del moment és que obri els ulls a dir compte compte amb la manipulació que fan els poderosos i això clar només és amb manipulació que es poden mantenir les coses a veure és una pel·lícula marxista fins a les venes deixeu-me dir una tonteria més dir que en el tema aquest meu de vincular tant una cosa amb l'altra el director és polonès és nascut en una ciutat bueno va néixer a Ucraïna era l'última cosa que anava a dir realment és polonès d'una ciutat que ara és ucraniana que ara sí però en aquell moment era polonès el 22 era polonès per acabar de lligar el tema molt bé bueno després de tot això estimats recordeu faraó 1966 Jerzy Kavalevich busqueu-la trobeu-la i gaudiu-la està filming està filming està filming sí sí sí de dues hores i mitja dues hores i 25 a mi m'agradaria veure la versió sense crèdits finals cosa que no entenc que filming li ha hagut arribar així la copia són respectuosos en general amb aquests temes i no no acaba amb l'última imatge i s'acaba tot bueno serà pel que ha dit l'Ignasi un excés de consonants també pot ser que ningú ho llegiria això però l'altre imari ho deia no el polonès és una llengua impossible i té raó mires un text polonès i ja tots són consonants moltes z moltes k moltes k bueno a veure per canviar de terç la setmana passada ens vam acomiadar dient que aquesta parlaríem dels Premis Gaudí el millor ens fa mandra ostres és veritat però ja que ho vam dir una referència tenim que fer jo en dieu una que em ve de gust tu vosaltres feu la vostra i jo faré una que és molt personal vinga sí la faig personal molt ràpida jo sí que he de parlar de Tomàs Pladevall Tomàs Pladevall perquè primer perquè realment el millor dels Premis Gaudí sí perquè a més a més jo penso a part de Merescut que és evident que ho és com a professional a més a més és que és una persona encantadora el Tomàs i una persona encantadora que jo la conec des que ell va començar és a dir quan va començar amb la primera pel·lícula que és la que va fer amb el Francesc Bellmunt gran amic d'ell que rarament està absent en aquestes coses del Tomàs últimament és a dir no ha aparegut la Francesc Bellmunt que és sabadellent com ell que van començar junts que van fent una pila de curs junts doncs em va fer molta il·lusió que el Tomàs tingués aquest reconeixement a més la primera vegada es veu que es dona amb 14 anys amb un tècnic la primera vegada sí senyor jo començaria a fer un comentari a mi em sembla d'una gran injustícia que una pel·lícula com Xavales hagi quedat absolutament bueno sí amb un premi secundari de l'actriu no premi important no pel·lícula no producció sembla com si hi hagués una determinada consigna perquè jo francament sis dies corrents agrada eh la pel·lícula agrada agrada jo potser perquè estic dominat per un tipus evidentment que a veure que és una pel·lícula que tot el dret d'existir només faltaria però bé és una pel·lícula evidentment amb alguns elements d'improvisació no perquè això dona la impressió que hi ha coses que estan una mica captades molt fresc amb viu i en directe està molt bé suposo que el muntatge sembla que ho vas comentar tu el millor respon al fet que el material d'origen era complicat de lligar i evidentment es va aconseguir acabar de lligar i donar una certa coherència al producte molt bé és aquest cinema directe no sé si no podríem dir que és cinema veriter però bé aquest cinema fresc i immediat té un tema de comèdia que està ben aconseguit i connecta amb la gent i està parlant i ens està presentant uns personatges que estan al carrer no estan retocats no estan inventats precisament una de les coses que em mortifiqui una mica és que no és que hi hagi un actor com el Roger Casamajor que té un paper molt bo al tros i un altre paper molt bo al ventre del mar una altra pel·lícula oblidada també i escolta i me li donguin i me li donguin el premi d'interpretació masculina amb aquest noi que el que fa és anar despistat per la pel·lícula que deu ser el que li demana i vol i aconsegueix la Neus Ballús la gent efectivament la gent confon molt i els actors parlaven que qui vota més i la gent que vota molt en aquests premis tant aquests com els Goyes són actors molts d'ells realment el confonen a vegades fins i tot els actors personatge amb actor és a dir si el personatge se'ns fa simpàtic t'interès llavors sembla que sigui premiable és a dir la simpatia el tipus de feeling que genera l'empatia però l'argument del Pep és absolutament lògic i coherent és a dir com pots premiar aquest noi que molt bé surt en aquesta pel·lícula però és que et sembla que gairebé que es passeja per la pel·lícula aquí hi ha gent en fi no ho sé hi ha gent acaba no entenent les coses no no no hi ha gent que té tàbules i ha trepitjat teatres i funcions a vegades dues funcions diàries i ha fet 15-20 pel·lícules i es troben que estan allà esperant que surti a veure que sortirà dintre del sobre i diuen Mohamed va molt bé no no si jo no tinc em sembla bé i a més a més jo vaig gaudir de la pel·lícula i la direcció per Neus Ballús em sembla bé ara millor pel·lícula llavors ja me'n vaig cap a tu Ignasi Xabales Xabales és una pel·lícula de veritat impecable impecable amb les quatre actrius principals que se surten se surten és Cornellà un barri una noia que intenta obrir-se pas com a fotògrafa que no ho aconsegueix perquè realment el sistema ja està establert per tal que si vens de molt a baix les coses siguin força difícils d'arribar a alguna cosa i per tant és una pel·lícula que té un argument potent desenvolupat amb un grau de verisme i amb un grau de cosa humana impressionant i és una pel·lícula absolutament bandejada quan a més a més té una factura una factura impressionant bona fotografia ben muntada ben estructurada ben duta i s'emporta 3 o 4 gaudís les leis de la frontera que no sé si l'heu vist però és que a veure tenim que tornar ara els quinquis dels 70 ja tenim de prisa de prisa ja tenim els de l'alum i llavors hi ha una altra cosa també estem parlant de l'acadèmia catalana que dona els premis gaudits a mi s'encreu perquè el Montfort 12 nominacions pel ventre del mar el Montfort zero premis zero premis pel ventre del mar sí això és bastant injust però a veure la ley de les fronteres jo tinc el cor dividit amb la ley de la frontera perquè està dirigida pel Montfort que jo crec que és un dels millors realitzadors de l'estat espanyol que en aquests moments que estic d'acord amb això ara m'agafa la novel·la del senyor Cercas el qual no li tinc gaire s'emportir i a mi tampoc sí el tema és igual un tema fubut passava el mateix amb la versió del Troeba del Soldado de Salamina és a dir sí tenim una novel·la que no mira d'allò i en aquest cas perdó no passava el mateix passava algo pitjor i és que el Troeba tampoc va ser no va fer un gran treball cinematogràfic sobre la pel·lícula però en aquest cas el Monzón sí però esclar jo penso que el Monzón està molt bé per exemple amb aquest tipus d'històries però en aquesta no sé per què se li envau una mica de les mans la pel·lícula no ho sé no acabo de veure on està el problema a mi la pel·lícula a nivell d'estructura i de com treballen els personatges sempre està bé bé haig de dir que la pel·lícula em va entrar perquè és que jo de veritat en Monzón és dels realitzadors que m'agraden i les seves pel·lícules m'agraden totes i l'actriu té un sentit molt dinàmic del cinema molt potent l'actriu està molt l'actriu està molt no s'entén una fava perquè parla no s'entén el que diu no s'entén però la pel·lícula és fenomenal molt ben rodada Monzón té una capacitat visionària perquè en s'ha és molt potent té una potència visual enorme sí senyor sí sí bé llavors per una altra banda hi va haver pel·lícules com per exemple el llarg metratge documental que se'l va emportar a l'Isis no no el què va ser això el què perdó el retorn la vida després de l'Isis l'Isis és el que realment és molt bon sí sí és molt bon vull dir per aquí estic completament d'acord i ja dic dels sis que es va emportar la Neus Ballús jo diria que estaria d'acord amb quatre però em sembla em sembla que hi havia altres productes de qualitat que tenien a la cosa més distribuïda però com que al final la llista dels acadèmics no sé qui són doncs aquí hi ha un misteri que ells sabran que era paler és que les cineastes no això està clar és un moment es vol potenciar per la dona catalana i que segurament s'ho mereixen perquè realment l'estan fent no és segur que no és simplement una voluntat de premiar dones hi ha productes que valen la pena i hi va haver una cosa bueno però de xaval també és una dona la Carol Rodríguez Colàs no hi va haver una cosa que em va fer una mica d'angúnia i és que aquesta noia la pondria si va amb l'os d'or pel carrer li fotran al metro és a dir presentar-se allà amb l'os d'or no ho sé és molt jove encara hi ha errors que es cometen i que per mi no estan aquest per mi un error que hi ha que a mi em molesta sempre molt com a muntador que he sigut i que de moment encara ho soc és que les pel·lícules a part del muntador consti el nom de la directora en aquest cas o sigui que consti com a comuntatge com a muntadora la directora és una directora que ho sé perquè la Teresa Font que sabeu que és amiga meva que la muntadora una gran muntadora una gran muntadora em va dir que es van conèixer es van conèixer i la va conèixer la Neus ai la Neus sí i li va explicar això és que a mi jo soc bàsicament soc molt muntadora i llavors clar a mi m'agrada molt realment no puc deixar-ho una mica el que dèiem abans no puc deixar en mans d'algú bé doncs ho ha d'aprendre a fer és a dir i és que no la llum tu et pot agradar molt fer la llum la llum de les pel·lícules però tu no t'atreveixes a fer no? amb el muntatge s'atreveixen més tots i em sembla injust perquè minusvalora la persona que comparteix el crèdit és a dir està allà l'aroi aquell d'Estaquirot dius bueno i tu què has fet doncs llavors és clar és difícil a mi serà segurament gremialisme per part meva però no és molt visceral no m'agrada en general quan veus la co-muntatge si són dos muntadors sí és una possibilitat però això del director també muntador o el director muntador ja no l'acaba de veure que va bé ja està no no i s'entén perquè evidentment jo t'hi visc a treballar i et d'ho fer que efectivament salves coses impressionants i el director i el muntador salva moltes coses d'una pel·lícula moltes segur segur no no i el director evidentment que té un paper determinant amb totes les decisions que es prenen però s'ha de respectar una mica el paper de l'altre el paper teu i bueno i deixar un crèdit és un crèdit finalment no significa tant però bueno és un crèdit si el tens sol és millor ver si el tens compartit després hi va haver hi va haver una cosa a mi em sembla que va ser una de les lliuraments de Premis Gaudí en què hi va haver menys toc pels polítics i menys crítica i precisament era molt llestimós el bagatge que es presentava a nivell de producció a nivell de qualitat està clar que qualitat qualitat al cinema català n'hi ha hi ha idees hi ha tècniques hi ha realitzadors i sobretot està sortint això és inductable una generació de directores que prometen sí però diguem una cosa al cinema català jo crec que li falten calés segur molts calés per aquí altres cinematografies quantitat i quantitat de calés altres cinematografies de l'estat no sé per què sembla que tinguin més calés i això m'empipa bastant calés fan falta calés és que escolta deixa un queixo jo crec que allà algú hi havia que haver sortint i reivindicant hi havia el president de la Generalitat hi havia l'alcaldessa de Barcelona jo no sé què passa hem perdut la Isona Passola la Isona Passola era la que normalment estava dedicada per aquest tipus de reivindicació sí sí sí ella reservava uns 20 minuts i fotia canya això ho he trobat a faltar és que estem en una època lait ho han dividit en tres s'han repartit una mica els punts tu defenses el feminisme tu defenses la cosa institucional tot es fa amb gaseosa estem en un moment rebaixat amb gaseosa al cinema català li falten calés li falten idees clares també perquè jo recordo sempre ho repeteixo aquí mateix ja ho he dit quan li anaven al Miquel Porter quan era el director general de cinematografia a Catalunya li anaven a preguntar a la gent escolta Miquel què hem de fer per millorar el cinema català quin patró hem d'agafar ell deia França si l'únic que hem de fer és copiar França és a dir com a estructura de producció com a estructura de distribució amb una llengua molt més minoritària que la castellana no parlo del català que la llengua castellana amb milions i milions de persones menys que parlen frances i resulta que es veu a tot el món ell deia sempre això sí que està inventat però això no s'ha fet no s'ha fet mai i després tenim l'altre problema que és que com que no hi ha França és molt és molt proteccionista amb el cinema molt molt molt i aquí no aquí no i bé és que se n'ha de ser perquè si no esclar se't menja el que dèiem abans se't menja el més potent se't menja sí totalment esclar evidentment estem dominats per la cinematografia primera que és la que ve de Madrid de l'Estat però després hi ha altres cinematografies que veus i l'americana sí però però la cinematografia basca per exemple perdona però els títols que surten de i la gallega i la gallega amb unes factures pel·lícules amb unes factures amb unes factures que nassos que aquí pel que sigui ostres costa i saps què és el que no sé si ho opines tu ara estàs quan a diners si factures no bueno la factura i a més a més escolta molts directors molts directors d'aquests tant gallecs com bascos estan formats aquí hi ha de tot hi ha també molt de Madrid no no però també n'hi ha que estan formats aquí uns anys era diferent no ho sé però fa falta sí esclar l'escac ara ha tingut esclar quantitat té raó i ha tingut quantitat d'alumnes de l'escac sobretot bascos molts i també gallecs però hi va una època que realment tot el primer cinema basc important quasi tots els bascos Uribes i companyia eren formats a Madrid aquest sí aquest sí però clar estem parlant dels anys 80-90 sí però sí com sigui els calés surten per fer cinema basc realment professional i de factura tenen més quartos els gestionen potser no sé què nassos passa no sé millor és que jo diria això ho deixo una mica a veure què opineu però jo diria que dins del que és el tarannà i la cultura catalana per alguna raó que se m'escapa racionalment en aquests moments no podria racionalitzar tinc la impressió que el cinema és com un aspecte secundari no sé dins del de la consciència global de país sí estic d'acord però tu ampliaria hauríem d'analitzar-ho amb profunditat el que estic dient tu ampliaria Ignasi ho estic dient massa llogerament Ignasi tu ampliaria la cultura bueno la cultura té raó té raó la cultura general perquè agafa el teatre agafa la dansa agafa la música agafa la literatura el teatre sempre està molt potent té més suport el teatre està potent a Catalunya una mica més de suport amb una tradició i amb una presència d'alguna manera molt més acceptada jo crec que hi ha tan poc diner a repartir que en general realment tothom té dret a queixar-se avui sentíem el tema de l'ensenyament lògicament estem treballant amb uns percentatges de pressupostos de l'Estat per l'ensenyament molt baixos si comparem amb Europa estem quasi a la meitat de la inversió d'Europa en l'ensenyament el mateix es pot dir de Cidema el mateix es pot dir en general de cultura esclar és que el diner és el que és el que ens arriba és el que és el que ens arriba el que ens arriba perquè també et diuen que et donaran des de Madrid una quantitat de diners que resulta que després al final de l'any no és la quantitat que s'ha promès o no acaba d'arribar mai i que trobo que no ens queixem gaire d'això però si et donen un 45% del que et prometen doncs home sí que sí que sí està clar bé ens estem tensant cap a la fi del programa en tot cas molt lamentablement no hem pogut tractar gaire cosa més en tot cas que sàpigueu que la setmana que ve parlarem de pel·lícules que hi ha en cartellera vols dir? sempre ho intentem però jo volia parlar de Zirano que no està malament un apunt final de Zirano tens un minut no home simplement el Joe Wright doncs home que va que és el director de pel·lícules com l'Anna Karenina que no estava gens malament la versió que ell va fer o Atoneman no? Expiación que es va dir aquí que home són pel·lícules potents no? un home amb una capacitat visual important bueno que adapta el llibret musical perquè això era una obra del Zirano l'Erika Smith l'estructura que té és de musical que per cert està caçada amb el Peter Dinklage que és el el nant de Joc de Drons que surt a la pel·lícula tot queda en família perquè l'actriu la Roxanne que està enamorada de l'oficial aquest que en aquesta pel·lícula peculiarment és negre és una adaptació cap al diguem-ne cap al clàssic molt sui generis perquè clar el Dinklage que és el nant no té el nas llarg sinó simplement que és petit que és nant jo no l'he vist no l'he vist però té estructura de musical? és musical el que estic dient és que el guió és d'Erika Smith que va escriure el guió per un musical a l'off Broadway i el Joe Bright el va veure per cert que sortia la seva dona que és la que fa Roxanne la Holly Bennett vull dir que a més a Sicília tot va quedar en família tot va quedar allò sí, sí, sí bueno i aquí ho haurem de deixar sí passeu bona setmana aneu al cinema i ens tornem a trobar el dimarts que ve amb un nou clàssic amb un nou clàssic i el que puguem que el decidirem d'aquí una estona bona nit bona nit bona nit bona nit