Festival de Cinema de la Cerdanya, El pomo azul, La revolución silenciosa i El viaje de Nisha: festivals, ucronies i recomanacions d’estiu

CINEMA SENSE CONDICIÓN Bona nit, un dimarts més i passat l'estiu tornem a ser aquí, a Cinema Sense Condicions, a Ràdio d'Esvern per oferir-vos les nostres opinions sobre aquelles pel·lícules que hem vist les que veurem, les que diríem també que veieu vosaltres i aquelles que potser no us aconsellem que veieu perquè no són massa bones en qualsevol cas estem aquí nosaltres tampoc ens hem vist tot l'estiu perquè cadascú ha estat fent coses diferents i ara ens plau molt tornar tot l'equip a estar junts a més a més amb la incorporació del Francesc Aguilar que feia dies que no el teníem a la vora i estem tot l'equip en Joan Sardà a la meva dreta més enllà el Pep al Mangol Bona tarda Bona tarda en Francesc Aguilar en el Pol Diggler com sempre portant el tema Bon vespre i la Carme Nebot que està aquí a la meva esquerra i en Joan Morros i en Joan Morros que us presenta que comença a parlar i una presència allà darrere d'en Pol ah sí, sí, sí tenim avui una presència femenina molt bé, molt bé bona nit la Musa la Musa a veure jo com havíem parlat que acostumem a fer sempre quan comencem el curs com ara doncs de parlar una mica de què hem vist aquest estiu quines coses recomanem quines coses considerem que val la pena que veieu jo n'hi he vist dues però preveixo que comencin els altres ja us explicaré una mica el que he vist començo el que vulgui que li vengui doncs vinga el Joan vol començar per explicar el que he vist aquest estiu sí, és una qüestió cronològica perquè jo vull parlar del Festival Internacional de Cinema de la Cerdanya que se celebra a Puigcerdà cada any és un festival que hi ha un ambient molt bo que es veuen pel·lícules que és difícil de veure-les en un altre lloc és una pluja de pel·lícules perquè són pel·lícules que arriben d'arreu del món en aquest cas doncs es van rebre més que res un festival especialitzat en curtmetratges se'n van rebre més de mil d'arreu del món i aleshores doncs hi ha una selecció i se'n veuen un centenar o una cosa així és a dir que hi ha sessions tant al matí com a la tarda com a la nit que hi ha diferents moltes oportunitats de veure coses bones i doncs per exemple hi ha una gran varietat hi ha una secció infantil pels nens perquè aprenguin en el cine i el valorin i tot això també hi ha nits especials en programació de terror per exemple i el que destaca més és que hi ha estrenes de llargmetratges que molt sovint no arriben a Barcelona i això és una pena vull dir produccions d'aquí i alguna francesa en aquest cas i alguna francesa i espanyoles que no arriben en els circuits comercials de les grans ciutats i a vegades és una pena és que els documentals no són documentals són pel·lícules de ficció també hi ha documentals però pel·lícules de ficció per exemple que han anat a festivals arreu del món i que han aconseguit molts premis i així i finalment resulta que no s'estrenen en un lloc com a Barcelona i doncs és un ambient molt fins i tot familiar jo diria i de gent realment interessada en el cinema i fa bé d'estar-s'hi doncs allà tota una setmana veient el que la programació proposa jo vull destacar que vaig estar-hi també una setmana aquesta vegada primavera que hi anava en Joan hi ha anat moltes més vegades que jo però sobretot vaig anar-hi perquè aquí a l'estudi tenim present una persona de Paul Diggler que va presentar el seu Ipsy la seva pel·lícula Ipis I sí i la vaig tornar a veure i confesso que em va tornar a agradar moltíssim i per tant felicitats Paul a més a més va ser portada de la revista del festival això sí sí era portada de la revista del festival el Pol és com una espècie de mascota del festival perquè i l'any que ve cada cop a més cada cop hi ha menys premis perquè com que estem cada cop més endins i ara l'any que ve no té mai premis perquè llavors seria tongo perquè està molt a la vora de l'organització sí que ha guanyat premis han guanyat he guanyat dos anys allà però ara ja no ara ja s'ha acabat ara ja vivim la vida del backstage ja es veu que el seu curt és el millor de tots els curts que s'han vist allà però no té crèdit domina el paisatge i en fi és el millor perquè hem rodat a la Cerdanya això ho fa millor però aquest any també es va veure un altre curteu que es diu Vargònia i que aquest no passa a la Cerdanya aquest no i aquest no l'hem vist els altres és el corno jo sí que l'he vist aquest és el del trap aquest és el del trap ja no l'he vist i bueno també es va projectar la sessió de Cluenda del festival sí sí sí i tu Joan Cerdà què tens a veure amb aquest festival que el tens tant per la mà jo soc resident estival a la Cerdanya i aleshores doncs fa uns quants anys que en fi que hi soc una mica assidu habitual el Pol es veu que ja hi era però no ens coneixíem i llavors l'any passat ens vam trobar allà i deia home què fas tu aquí i em poso això el mateix que tu sí passar-nos-ho bé amb el cine jo vaig ser molt simpàtic el primer any que hi anava jo ja és que em vaig passar molt bé i a més a més em van recomanar uns llocs per anar i em van ensenyar tots els diguem els paisatges el lloc el lloc on dinar el lloc on sopar el lloc on dormir i m'ho vaig passar molt bé sí sí aquest festival està fet per la Cerdanya Phil Commission que és una organització que el que intenta és que els cineastes vagin allà a rodar les seves pel·lícules i aleshores és una manera de promoció també no només del cinema sinó del turisme a la comarca de la zona de la zona de la comarca si no recordo malament una de les pel·lícules que es va rodar allà en part era L'Elegido no? justament crec que em sona que fan promo que alguna escena exterior o així es va rodar allà em sona sí sí L'Elegido que va passar fa poc per TV3 sí sí sí sí crec que fa ni dues setmanes la setmana passada que és la del la del famós polític la del Mercader el Mercader la vam anar a veure tu i jo la vam anar a veure la mare sí sí jo l'havia vist molt bé la pel·lícules estava molt bé molt bé la pel·lícules va passar molt desapercebuda però no tant no tant no tant desapercebuda és que ja fa diversos anys que la vam fer sí sí fa un parell d'anys fa un parell d'anys molt bones crítiques Déu-n'hi-do sí sí jo penso que va estar va estar no tant temps potser com els grans èxits comercials de Hollywood però va estar temps d'en cartell aleshores doncs parlant de bueno hem de dir que la persona que porta aquest festival es diu Jordi Forcada que és realment el factòtum perquè ell ho fa tot vull dir es cuida de la selecció i de tot el que comporta el festival i que la gent estigui bé vull dir hi ha degustació d'aliments també i coses així vull dir és un ambient molt simpàtic i que recomano molt a la gent que estimi el cinema i aleshores doncs l'any que ve serà la desena edició i es preveu que que sigui una edició especial amb una programació que que superi encara el que he estat fins a fins ara aquests nou anys que vull dir nou anys en un festival està molt bé i una excursioneta i que per cert l'any que ve ens van llençar a nosaltres ens van llençar el repte des de l'escenari a la gala de Cluenda que bueno que ens toca fer l'espot de 10 anys i que vol anar un musical de música clàssica així que sí perquè l'alcalde de Puigcerdà li grau música clàssica si no ja heu començat a partir si no raja de diners allà n'hi ha de diners sí però sí bueno això és una de les coses escolta Pol jo agafaria com a esteriós el Danubi que passa per allà per Puigcerdà que passa per Puigcerdà no passa per Puigcerdà jo diria que sí amb aquests revolts que fa home no però mira ens van portar a fer una volteta pels búnkers d'allà que la història també és interessant perquè no la coneixia això dels búnkers ja ho explicaré jo després vale vale em baixo el micro no perquè resulta que bueno dels altres curs que vam veure destacaria jo i Nori que és un curt japonès un curt que amb inicials es diu Mamon que té unes inicials que sonen en anglès i és una crítica contra Donald Trump a televisió és un curt que s'ha vist que s'ha vist a molts altres llocs i jo ja l'havia vist abans de veure la Puigcerdà i que és una crítica despietada en contra de la política d'immigració del president dels Estats Units és una coproducció entre Mèxic i Uruguay i va valdre molt la pena doncs tornar-la a veure hi va haver dos curs de Madrid que destaco perquè en la programació general de curs es va veure que la la qüestió tècnica estava per sobre dels arguments que els arguments eren una mica carrinclons eren una mica copiats a vegades d'altres pel·lícules és a dir això que ara hi hagi moltes escoles de cinema fa que la part tècnica sempre estigui per sobre de la part literària i al cine comercial també hi ha una part tècnica que et pot desmuntar brillant i després allà no hi ha res és en tot el cinema però en aquesta part de curs que són gent que normalment surten de l'escola i tot això es va veure però aquests dos curs de Madrid dintre del sistema del Francisco Javier Rubio i madre del Rodrigo Sorogoyen van destacar perquè justament parlaven de problemes que poden afectar la gent i estaven molt ben fets cinematogràficament és a dir que el fons i la forma anaven molt en consonància també hi va haver un curt català Arts Memorativa amb una interpretació del Lluís Soler i de l'Abel Folk el Lluís Soler va tenir premi el millor actor que és una direcció de Pau Pérez també un cineasta nou i llavors en la qüestió dels documentals jo destacaria es projecten força documentals perquè els documentals doncs tenen una una vigència molt assegurada i jo destacaria un documental el que el que més gràcia em va fer que es diu Xutbol que és fet d'en Fèlis Colomer i tracta d'una manera com no s'havia vist fins ara de l'abús sexual en el cas dels maristes que va saltar a la premsa i aleshores doncs entrevista entrevista directament a l'acusat és a dir els maristes ho van passar pel TV3 un cop va sortir de la presó o que està allò pendent d'entrar a l'hotel com diu el personatge i bueno el localitzen junt amb uns periodistes en un poblet de Girona que està més o menys amagat a casa del seu germà i l'home no té cap problema en posar-se davant de la càmera i i fer tot el testimoni no? sí i una cosa bastant també també hi ha el testimoni dels agredits jo en un altre programa demanava que en aquestes pel·lícules parlàvem d'Espotlight i del club i tot això no hi sortien els agredits no hi sortien els nens i en canvi aquí no és per primera vegada però sí que hi ha el testimoni dels dels acusadors diguéssim i també doncs té un paper molt important el pare que va engegar que va engegar tota aquesta campanya i tal i llavors tothom queda retratat no? vull dir totes les institucions tant a l'escola com els capellans com les institucions etcètera no? vull dir una mica és un retrat de la societat molt contundent i ja dic jo que val la pena que aquest documental es difongui i es pugui veure si em recordeu perdona de l'assassino de Pedralbes també estava fent pensar això del Gonzalo Herralde és que és una cosa així d'esfereïdora és un home confés i convicta allà explicant el que feia per què ho feia fins a cap mena de hi ha un documental és una entrevista gravada em sembla que a la mateixa presó i que vas veient les seves declaracions i bueno veritablement no saps què fer ara torno a pensar i se'm posa a canada del dintre és que és un document molt bo l'acusat té les seves raons i aleshores doncs esclar ho has de sopesar tot bé aleshores anem pels búnkers en el part dels búnkers explica una mica va ser on va ser una cosa molt molt ben feta perquè allà es van presentar quatre documentals que parlaven de la història propera d'Espanya i d'Europa amb casos d'aquests que no s'han investigat gaire que en tot cas són propietat diguéssim dels acadèmics però que no acaben d'arribar al que és el gran públic i per exemple es pot parlar de la batalla desconocida de Paula Cons Terracramada la destrucció de Barcelona de Sílvia Kerr o Espies en l'arena Objectiu a Espanya de Paula Zorín i Marta Hierro que aquest últim documental ja ens en va parlar el Martí Sanz quan va ser aquí en el programa que ell el programava al Cinema Girona en els dimarts de les visions documentals i va ser interessant veure-ho dins d'un búnquer d'aquests de la línia P que els franquistes van construir perquè no hi hagués una invasió a Espanya i que es pretenien fer no sé si més de mil búnquers i se'n van fer només 400 i aleshores doncs ara la Generalitat té allà un parc que s'explica aquesta història que és molt poc coneguda i veure-ho allà doncs a dintre d'un búnquer a dins mateix d'un búnquer van passar la pel·lícula 25 persones doncs que els films d'aquests documentals fossin d'aquesta temàtica històrica doncs prenia un relleu especial veure-ho allà és veritat aleshores per acabar de parlar del del festival de Puigcerdà voldria parlar d'un llargmetratge que perquè dels llargmetratges de ficció que es van exhibir al festival només en podríem parlar de El pomo azul una producció de Madrid que sens dubte va ser el millor i el més interessant de la programació a Puigcerdà El pomo azul és un film dirigit per Montse Bodas i Raquel Troiano que es posen al davant d'un equip molt cohesionat i amb unes enormes ganes de fer cinema la pel·lícula que podríem qualificar de comèdia i fins i tot de fàbula té al seu favor l'originalitat de la proposta que s'aparta del que ve sent convencional i reiteratiu en el cinema espanyol ja que es pot dir que d'una manera notablement l'oblícula parteix del context de la bombolla immobiliària i no ho fa com seria previsible a través de la denúncia ni de l'humor barat sinó que s'eleva gràcies a la imaginació i amb una aparent candidesa ens planteja un concurs promogut per una parella d'ancians excèntrics que regalaran el seu pis a la parella jove que es faci mereixedora del premi després de superar unes determinades proves el pom blau o el pomo azul del títol és el de l'última habitació que han d'obrir aquests concursants cal destacar el repartiment en especial les actrius que és un repartiment que és decisiu però bon resultat del film i així els hi van podem dir amb una de les directores la Montse Bodes i amb una de les actrius la Susana Sucena que van estar presents al festival s'ha de fer ressò especial de l'excel·lent actuació de la veterana actriu Celica Torcal que als set anys va començar a Ràdio Madrid en el recordat programa Matilde Perico i Periquín que és un d'aquells programes que hi havia als anys 50 i que ara fa els seus primers papers protagonistes gràcies a les joves entusiastes del cinema com són Bodes i Troiano de les mateixes autores la gran Celica va brillar també en el curt Pulse Cero que també es va veure en el festival i que és una obra anterior al Pomo Azul perquè és el primer llargmetratge que fan aquestes noies de Madrid Aurora González la protagonista jove del film és una presència a destacar i a seguir així com la participació d'Antonio Esquívias que és una altra veu inconfusible de la ràdio en un paper secundari interpretat a la perfecció en definitiva és una pel·lícula original distinta sorprenent i molt recomanable que es va estrenar oficialment el passat 17 i que esperem poder veure aviat a Barcelona el Pomo Azul de Montse Bodes i Raquel Troiano un duet de madrilenyes de les que esperem molt i molt bon cine per dir-ho així en un llenguatge modern seria com una mena de ribut del Piscito de Marco Ferreri no exactament no exactament capgirant una mica no perquè el Piscito tenia més unes connotacions diferents tenia més mala llet per dir-ho així jo precisament li vaig dir a la Montse que la seva manera de veure al cine no era la que més m'interessava que m'interessava més aquesta cosa espanyola més típica no més com de L'Estranyo Viaje o aquest tipus de cinema que a mi m'agrada molt però és una pel·lícula que cal veure-la justament perquè no entra en cap de les categories del cinema espanyol tu podries pensar que és una pel·lícula italiana que és una pel·lícula francesa i estaria així igual i és una pel·lícula que cal veure-la i el Piscito només és espanyola no el Piscito la dirigia un italià la codirigia un italià però de context de context és absolutament ibèrica racialment ibèrica jo he vist dues coses que em parlo ràpidament perquè pugueu també dir els altres que heu vist o que amb una mena de desert estival només he vist dues coses que m'interessin una de les primeres és la revolució silenciosa dirigida per Lance Kraune que és el mateix director que va passar no fa pas massa el cas Fritz Bauer i l'altre és el viatge que és el cas de la persecució de l'Eishman sí l'altre és la persecució de l'Eishman i el viatge de Nisha que és una coproducció noruega alemanya i sueca dirigida per una dona noruega però que de família paquistaní que m'ha semblat inclús millor bastant millor aquesta que la primera la revolució silenciosa la primera està basada en fets reals i narra l'incident passat a l'Alemanya Oriental després de la Segona Guerra Mundial i abans de la construcció del mur de Berlín és el 56 el 56 és que és quan hi ha la revolució hongaresa i ara explicarem per què haig de dir que el començament de la pel·lícula em va fer pensar a la meva descoberta personal de Berlín jo vaig anar-hi la setmana santa del 1989 el mateix any de la caiguda el 9 de novembre del mateix any va caure el mur de Berlín o va ser possible passar a l'altra banda sense problemes i haig de dir que Berlín com també sabeu estava envoltada de la República Democràtica Alemana i per arribar-hi des de diríem des d'Occident havies de travessar tota la República Alemana passant per les famoses autopistes de Hitler què em va passar o què em va fer pensar o recordar la pel·lícula doncs que a l'entrada a Hanover que havies d'entrar llavors i passar per la duana havies de passar per un control de duanes que jo no he passat tanta por cap a duana com aquella que vaig passar l'any 89 les mirades els gestos les preguntes si algú ha vist aquesta pel·lícula em van recordar perfectament la perversa denunciant del Consell Escolar de la pel·lícula per tant penso que no és del tot exagerat quan aboquen els anys 50 de Berlín doncs aquella premunició perquè l'argument és que hi ha la revolució hongria la revolució hongoresa els russos entren a Budapest i aquests nanos que estan a la part est de Berlín són nanos d'un institut i ells van de tant en tant perquè no hi ha el mur a la banda occidental i tenen relació amb gent més lliurepensadora o més d'aquest estil i això els fa prendre una posició i decideixen fer un minut de silenci a la classe llavors aquest minut del silenci a la classe doncs és el que desencadena tot el procés la segona cosa que recordo d'aquest viatge és que vam tenir la sorpresa el tenir de parlar amb els amics que vam fer allà a Berlín sobre la consideració que ells tenien dels russos nosaltres menys la meva generació a l'època que vam anar nosaltres a Berlín els teníem més o menys idealitzats i vam topar amb una desconsideració per part dels que vam conèixer molt important respecte al que acabà de saber suposo que això venia del nostre desconeixement que teníem del que passava no solament a Hongria sinó que el que passaria posteriorment o va passar posteriorment a altres llocs i per tant la pel·lícula l'eurocomunisme i que el comunisme en la nostra zona tenia un context molt diferent del seu i llavors realment era possible idealitzar-ho per la llunyania i perquè no hi havia un contacte directe realment jo vaig estar a Rússia també els anys 80 i era molt dur i constato amb tu que tant Polònia que jo vaig entrar a Rússia per Polònia a Polònia tractaven molt malament els russos i a Xecoslovàquia també posteriorment el tornaven a passar per Xecoslovàquia i ens va passar el mateix és a dir tothom considerava molt malament els russos l'opressió rusa perquè era una opressió que es notava constantment que és el que es nota a la pel·lícula la pel·lícula està bé això està molt ben decretat el millor possiblement sigui la caracterització de l'època la pel·lícula sense ser genial perquè mostra aquest ambient de Berlín ocupat diríem per russos abans de la construcció del mur un mur que a més a més val la pena esmentar perquè no deixa de ser significatiu que abans del 61 i des de la segona guerra mundial 3 milions i mig d'alemanys orientals van fugir i van passar a l'altra banda per tant volia dir que hi havia realment una situació d'opressió que els va obligant aquesta gent a passar-se a l'altra banda llavors el millor per mi de la pel·lícula és no tant la història possiblement com la reconstrucció històrica que s'hi fa i mostra la vida no és segurament no sé si suposo que tots heu vist la vida de los otros que mostra la mateixa època és una gran pel·lícula és molt més dura una pel·lícula que és una obra mestra des del meu punt de vista la pel·lícula aquesta vol ser una barreja entre el club de los poetas muertos i la vida de los otros és a dir una barreja i pintar també el món adolescent el món de l'institut el món entre els alumnes idealista i com reaccionen davant d'uns fets llavors penso que la classe com ha explicat la Carme fa un minut de silenci en el 1956 arrel d'aquesta revolució hongaresa i el que mostra la pel·lícula és l'onada que genera totalment desproporcionada en una societat on la llibertat d'expressió està totalment limitada per la disciplina del partit això ho reflecteix molt bé el film mostrant la por la tensió davant d'una cosa tan significant com és aquesta iniciativa dels adolescents però que fa que la maquinària de l'estat veu com a començament d'una possible revolució i per això intervé amb tota manera de tota l'eficàcia del seu poder amb la fi de no deixar passar ni un més mínim desacord amb el règim és a dir que tothom estigui d'acord amb el que diuen ells indirectament també veiem i això em sembla en un moment molt important també veiem el cantó dels adults que han patit després de la guerra de l'opressió de l'ocupació i que com a Espanya en aquell moment en aquella època només aspiren a una vida tranquil·la al costat de les seves famílies sense ficar-se en problemes com a l'Espanya de la postguerra els caps pensants del moment d'allà tenen por que el clau diríem que ha d'acceptar la fusta i ha d'entrar com els altres com els altres no ho faci i això evidentment és diríem que no és patrimoni del sistema de qualsevol ideologia sinó tant passa en el capitalisme la més mínima persona el més esit que hi hagi que hi hagi per part d'algú es gestiona els seus accessos de la mateixa forma tant si és la versió americana com si és la versió per exemple russa en aquest cas que seria del mateix més històric aplicat a la dictadura o que acaba sent una dictadura l'altra pel·lícula per això a mi m'ha interessat més que és aquesta niixa és la història d'una aquesta que també l'he vista la la de la revolució silenciosa crec que està molt bé i la interpretació és molt bona molt bona perquè la canalla ho fa molt bé i això sí que sí que és valuós més que inclús els adults la interpretació dels nanos és boníssima boníssima molt bona després jo crec que és una mica melodramàtic en alguns moments que això la deteriora una miqueta però és una pel·lícula que val la pena ser vista jo crec jo estic d'acord sense ser una genialitat a mi em va agradar més la segona que és aquesta que desmento ara però no diria que l'altra no valgui la pena de veure-la no ho diria pas l'altra la que m'ha agradat més és la història de niixa que és una noia de 16 anys que viu a Noruega i porta una doble vida a casa és una perfecta filla d'un paquistaní de paquistanissos una família paquistaní però quan surt amb els seus amics es converteix en una noia més occidental com és normal és normal que passa tots la immigració pateix aquest mateix tipus de problema això està molt ben vist quan el seu pare la troba amb el nòvio al llit els seus dos mons xoquen i per donar-li una lliçó els pares decideixen enviar-la a Paquistan on tindrà que adaptar-se a la nova cultura val la pena dir que la pel·lícula està basada en una experiència personal perquè la directora amb 14 anys li va passar això és a dir la van castigar la van enviar un any i mig al Paquistan llavors la directora reflecteix el que ha viscut i això es nota es constata ho vius tens la sensació que estàs vivint realment el que està patint aquella noia llavors jo diria que jo prefereixo no explicar massa coses més perquè menys és una pel·lícula per descobrir-la en alguna mesura com deia la directora que és Hiram Haeb es basa en les seves pròpies experiències del film per el viatge a Nisha ja que amb només 14 anys després de créixer i formar-se a la Noruega els seus pares la van obligar a viure un any i mig al Paquistà en el país d'origen de la família com diu ella mateixa com diu la mateixa directora és la història de l'amor impossible entre aquests pares i la seva filla que no pot tenir un final feliç mentre aquest gap aquesta diferència entre aquestes dues cultures sigui tan gran molt interessant recomanable penso que és una bona pel·lícula i a més a més aquesta tarda per casualitat m'he enterat que he sabut que la pel·lícula ha estat la gran triomfadora dels premis a Amanda que és els Goya de Noruega ja que el passat 18 d'agost ara fa poc temps el 18 d'agost va rebre d'obtenir els quatre premis més importants entre elles premi a la millor pel·lícula i premi a la millor direcció l'actriu fa un paper extraordinari extraordinari molt bé era una nena de 16 anys molt jove que no era actriu que no era actriu professional i que ho fa perfecte extraordinàriament bé jo és una pel·lícula que la descripció és molt tal com diu en Joan que aquesta situació que viu tot immigrant de cultures tan tan tan diferents és molt igual és molt igual a totes bandes i que sobretot aquest tipus d'immigrants que viuen amb guetos perquè el que passa és que estan desintegrats no estan integrats no estan integrats exacte i en canvi la canalla els fills ells sí que viuen el món que els envolta ells viuen a l'institut i viuen a l'escola i viuen als amics en canvi el gueto i això es produeix a totes les immigracions i la família és molt important llavors el domini ve de la família i aquesta disparitat perquè hi ha un moment a la pel·lícula que és relativament profund perquè hi ha un moment que el pare que jo crec que se l'estima molt la seva concepció és aquest món viuen a Oslo aquest món pensa que et porta a la soledat i clar té un punt de veritat això és la gran diferència en aquest tipus de mons és que el món d'on ells provenen al món del Paquistà o la Índia en general que el grup és tan important i la família tan important i tan és un pes tan fonamental entre això i el món noruec que és l'individualisme profundíssim que és veritat que porta a una soledat molt molt dura també hi ha un moment que ho descriu bé hi ha una frase que li diu al pare a la nena que és relativament colpidora perquè ell veu no se sap què però veu que aquella disparitat li destrossa el seu món no només les seves normes que és que això és més la mare que viu tancada allà dintre sinó el seu món la pel·lícula també deixa en evidència que no és una societat patriarcal hi ha un matriarcat soterrat que belluga molt els fils perquè la mare té influència i la tieta quan se'n van a Pakistà cuidad és que fixet aquí inclús a Barcelona que hi ha uns grups que pakistanis molt molt tota la feina que s'està intentant fer per per lluitar perquè la integració és molt difícil no ens enganyem aquesta pel·lícula diu una realitat profundíssima la integració cas que es produeix es produeix en moltíssimes en diverses generacions en tres o quatre no existeix no existeix l'obra de màgia en tots els mons tan dispars no arriba almenys globalment globalment i aquí a Barcelona hi ha moltíssima feina que s'està fent el Raval per exemple que és la que conec una mica perquè les dones pakistanis no surten de casa no surten de casa absolutament i llavors l'única manera que han trobat perquè si no és una disparitat extraordinària entre les nanes i els fills però especialment les nenes i la família i la mare és que no hi ha cap entesa llavors han creat diversos grups per fer sobretot la cuina cuina i cosir que és les dues coses que sí que accepten dintre de la família que això la dona sí que pot sortir a fer això i aprendre i surt poc però si no les dones pakistanis no surten de casa i és una mica el problema més greu que hi ha en aquest món perquè com diu el Pep la que domina és més quan la nena se l'emporta quan la nena se l'emporta a Islamabad bueno al Pakistan la mare en el fons l'enganya la nena perquè ella es pensa que se'n torna a casa per tant ella és molt més dura la mare que el propi pare i al final es nota que el pare en el fons tu notes la cosa que és curiosa és que no hi ha uns són dolents i els altres són els bons sinó que ell està al mig i se'n dona compte que s'estima en uns i s'estima en els altres però no pot viure d'aquella manera i està molt ben col·locat també la corrupció de la policia sí terrible a Islamabad bueno al Pakistan basta i vinga són dos mons que no tenen res a veure i són un món un món compacte i la gent quan surt d'un món tan compacte amb un món tan aïllat com pot ser el noruec és molt difícil molt difícil per ells l'escena que m'ha quedat i em quedarà per sempre és el pare i la filla el penya segat allò és molt fort és molt dur molt dur i està molt ben resolt perquè el que la Carme deia allà es veu que el pare se l'estima perquè clar si algun espectador podia pensar és que aquest és un film és un film no no i fins i tot amb el final es veu és que és el final també en el fons el pare quan el pare se la mira per la finestra aquell final té una força brutal perquè no hi ha massa solucions la integració en un món tan diferent és costós és costós efectivament emotivament i desgarrador pels dos i contra més bona gent se sigui més desgarrador és el fred i el llunyà fins a ser el mateix germà pateix relativament poc el germà és el més està més a fora més a fora per tant i és el que s'integrarà i que per exemple és el mateix nano que li ofereixen amb ella per casar-se que és metge al Canadà que està disposat a acceptar una situació com aquesta que és per un occidental que viuen en una societat occidental molt difícil de pair per tant no ens fem il·lusions que això es resol fàcilment la immigració és una problemàtica difícil i trobo que aquesta pel·lícula home té un punt d'excessiva potser en algun moment no però toca el tema d'una forma intimista però un problema molt ben plantejat sense pretensions molt ben plantejat però bé molta serietat estic d'acord estic d'acord ben plantejat com s'aprèn de la vida a través del cinema al cinema sense condicions jo estic aquí ja com a oyent és impressionant jo tenia encara una pel·lícula que potser l'heu vista el 1945 algú l'ha vista? no 1945 sí sí doncs a mi em va agradar molt doncs a mi no em va agradar sense vinga va ara comença nos ponemos a veure 1945 és una pel·lícula pro com? ara tu pro i el contra no és que jo ja no me'n recordo l'únic que recordo és que no em va agradar que es diu 1945 1945 és romanesa d'un director que no tinc ni idea que es diu Ferenc Toroc i per tant no tinc ni idea és en blanc i negre i és un una espècie de conte de conte jo trobo que d'imatges molt ben explicat molt ben explicat la història és a Romania del 1945 arriben dues persones amb un tren i són dos jueus que tot el poble queda sorprès de per què arriben i què arriben a fer i llavors pràcticament no parlen aquests dos personatges tot el poble es trasbalsa perquè ells interpreten el poble es trasbalsa perquè tot el poble es va quedar a les terres dels jueus no solament es va quedar els van denunciar i tenen por que vinguin a reclamar-les o sigui tot el poble interpreta que aquells dos jueus són com diu el Pep algú relacionat amb els que ells van denunciar com a jueus i que els van matar o que els van portar als els camps de concentració dels que siguin i per tant és tot el moviment intern del poble enfront d'una por la por està molt ben descrita jo crec que és la por de la gent del poble que s'ha quedat amb les cases amb els vents i amb tot que aquests puguin venir a fer-los a fora del que ells pretenien que era seu sabent que això ha sigut una indignitat per part d'ells i una absoluta degradació del que es pot fer perquè els han denunciat i els van matar i llavors ells interpreten això i per tant la pel·lícula amaga això com fos amb una altra pel·lícula me n'alegro sí és una pel·lícula que em va semblar interessant me n'alegro llavors ja coincidim una miqueta perquè d'imatges era preciosa aquell blanc i negre d'aquells dos homes recordo el Berman boníssim exacte preciosa hi ha una escena que recorda bastant el Sèptim Ocello preciosa i aquell silenci tan tan contundent que tu perquè a més tu durant tota la pel·lícula no saps qui són aquells dos personatges i no ho explico i la tensió està molt ben creada i el que demostra és la maldat d'uns i com la viuen perquè n'hi ha un que planta cara i un altre que se sent culpable que entra a l'església que es vol un món raro i estrany i molt ben creat molt ben creat no l'he sentit de parlar a ningú i jo la vaig anar a veure com per casualitat i en canvi vaig trobar que era una petita obra d'art sense no és una gran pel·lícula no té pretensions no té pretensions tampoc va massa lluny no va massa lluny l'anècdota des del minut 1 fins al final és la mateixa que les fa una mica reiterativa sí la pujada d'ells però ben jugada ben jugada se m'anava sí perquè va creant l'atenció amb la intranquilitat dels que la van fer bé i després hi ha un que se suïcida pensant que és que no és que no passi res passen coses i s'han de casar uns i a veure tot allò té un petit argumentari no massa potent també s'ha de dir no massa potent però com a conte sense voler ser una gran pel·lícula com a conte i ben explicat i en blanc i negre i amb una fotografia vaig trobar extraordinària i uns primers planos d'aquella gent que segons vaig llegir no eren ni actuós alguns d'ells sí però que molta gent està agafada d'allà estava molt ben jugat molt ben jugat em va semblar extraordinària malgrat doncs el recomanem també pels nostres oïdors si n'estan sentint 1945 Pol què has vist? aviam jo també he anat de festivals evidentment el de Cerdanya molt bé però també he anat més dispares més diversos com més el Fantos Frick no sé si el coneixeu per aquí home i tant sí no? a Cerdanyola City exacte perquè porten ja 15 anys potser 19 19 ja efectivament doncs el Rafa d'engrà des del començament i és una passada perquè cada any sempre és el típic lloc que descobreixes si abans dèiem allò aquests documentals potser aquestes pel·lícules que no arriben allà trobes els curs que potser es veuran a Sitges potser es veuran a Molins però sempre és amb aquesta temàtica molt friqui o molt de terror però coses bastant també s'han vist curs com per exemple ara tu m'ajudaràs el director ara no me'n recordo el Carles Marquès Mercè sí que abans de 10.000 quilòmetres i això va fer el cur el Red Yellow Ribbon Red Ribbon Yellow Ribbon no recordo el títol doncs el vam passar per allà sí i després també allò que fan de les tombones del CCB que també és una passada és que és un dels festivals de més afluència d'arreu vull dir allà hi ha són les gandules les gandules les gandules ja no sé si aquest any hi havia 1.500 persones allà era una barbaritat les pel·lícules començaven a les 10 i nosaltres ja anàvem a les 7.30-8 per agafar lloc quan es fa? es fa a començament sí a l'agost i cada cop va acord amb l'exposició que es fa i aquest any com que ja i jo la recomano molt la Llum Negra doncs aquest any s'ha fet la temàtica de pel·lícules ocultistes o que juguen amb el tema per exemple no sé més tabús vodú en tema il·luminati llavors són són pel·lícules molt molt bones o molt estranyes que també és una mica la inaugural és molt divertit el títol perquè era un viaje a tomar por cul no aquest és el curt era una mena de curt que anàvem projectant jo crec que cada dia que feien projecció et sembla que no només el primer dia va ser el primer de Cesco Murillo jo no vaig anar totes les pel·lícules però un parell sí que el van projectar que fan tota aquella mena de transició històrica per tot arreu i hòstia això és una passada a més amb la veu en off que també és com tu també passaves allà un dels curtmetratges vas estar allà vull dir com a director com que no sí de què estàs parlant? del Fantos Frick no estem parlant de les gandules del CCCB ah calla encara estava el Fantos Frick jo bé bé bé va ser més ràpid que al meu cap molt bé i durant l'estiu he anat veient alguna pel·lícula també potser he anat més per festivals que no pas pel cine però fa poc vaig anar a veure l'Aki que sé que aquí la veu veure quasi tots i a mi em va semblar també espectacular o sigui molt guapa jo la recomano a tothom sí sí sí no l'he vista jo crec que tu Pep has vist Los Increíbles 2 o no? tu l'has vist? perquè crec que em vas comentar alguna cosa de la pel·lícula i no sé si era en to irònic però perquè l'havies vist o no Los Increíbles? ah jo l'he vista l'animació jo l'he vista a mi em va semblar un molt bon guió sí sí és molt bon guió sí sí sí que és d'animació sí sí sí és d'animació no l'he vist jo l'he vista molt bona sí sí no vaig anar pensant jo anava amb unes expectatives que sí que és veritat que és una pel·lícula que la primera part ja es va fer fa bastants anys però jo no l'havia vista la primera part i que està molt bé però aquesta és ostres molt bé molt bé sí sí sí però un gir de guió que semblava i els personatges o sigui que que estiguin millor construïts que a vegades pel·lícules amb personatges reals sí i una pel·lícula i una sèrie que he començat fa retornament poc però que torna a la temporada de la tercera ja el 5 d'octubre si no recordo malament és el amant on the high castle que és el hombre en el castillo no sé si us sona no és el que es diu una ucronia és a dir és què hagués passat si i en aquest cas és què hagués passat si els nazis haguessin guanyat la guerra llavors és els anys 60 com està el món per exemple veus els Estats Units quan en realitat són uns estats que han estat invadits i la bandera a part de les estrelletes hi ha l'esvàstica per exemple llavors la sèrie passa en dos situacions Estats Units i Japó que ve ser uns Estats Units així i uns estats també com federats de Japó i són com dos personatges que de cop la germana de la protagonista li entrega ve ser com una mena de resistència li entrega un film o sigui una com es diu una casset no però de cinema hòstia com una bobina una bobina exacte una bobina ella el mira a casa així i sap que és algú il·legal i veu imatges del final de la guerra però com si haguessin guanyat els americans guanyat els nens no no no al contrari com les imatges reals de fet tu el que veus són les imatges reals clar per la veritat i ells clar és una mena de què ha passat llavors ens estan mentint això és una això és una ficció que ha fet algú i teòricament dins del circuit nazi dels dirigents i tot es comenta que aquest hombre en el castillo és com el director d'aquestes pel·lícules ells diuen no no no això és ficció llavors és és tot aquest joc de qui diu la veritat clar és un punt de partida que és molt interessant que és girar-ho tot una fake però a lo grande sí i això ho fan a Amazon Prime que és com el Netflix o HBO però d'Amazon i és una passada també ha guanyat premis i com a sèrie visualment és una passada no sé si heu vist mai una sèrie que es diu Utopia de Channel 4 d'Anglaterra té una estètica bastant semblant així molt fosca però amb tons verdosos o sigui és una fotografia molt treballada però alhora hòstia el guió també per caure't i res per mi així com a recomanacions també vegades de sèries maleïts bastards del Tarantino seria una ocronia seria totalment una ocronia sí, sí, sí no sé per què s'utilitza bastant el tema del nazisme a l'ocronia però perquè és com què hauria passat perquè allà és què hauria passat si Hitler mor i en altres circumstàncies que no siguin sí, sí, sí canvies el rumb de la història Francesc tu vols parlar d'alguna cosa sí, però en Pep Primer que té aquí un terrabastall de papers si us queda una miqueta de temps ja comento vinga he trobat papers venint per terra i ho he fet ah, vale tenen tots la mateixa lletra les vacances són moments d'aquells en què normalment no anem al cine i després quan tornes ens hem trobat amb una inflació de pel·lícules dolentes ah això és el més greu de tot i per exemple dius ah sí i quin tipus de pel·lícules una comèdia quina una casa una família i un milagro comèdia italiana dirigida per Augusto Fornari però ja està l'ho d'italiana ja està o sigui no penseu en els clàssics italians res és una és una comèdia que que des del principi ja se'ls veu i s'endivina al final i no et decep és aquell al final llavors bueno se la podeu saltar perfectament recordeu una casa una família un milagro me la salto molt bé llavors de totes les que he vist aquesta en salves alguna? aquesta la salvo és una pel·lícula però també he de dir que clar si té que anar en tot cas molt despejat de cap i amb ganes de no sortir d'allà massa més aviat és de sortir d'allà i anar a prendre un cubata es tracta de The Rider el Janet està dirigida per Chloe Zhao és del 2017 USA i ens porta bueno ella és xinesa però ha fet estudis allà per mi que deu ser de família bona va va començar estudiant a Europa i després es va traslladar a Estats Units i allà ja a Nova York va aprendre cinema i la veritat ha tret una pel·lícula que és molt sèria molt continguda toca amb molt rigor el tema dels rodeos i a més a més ho fa de la mà de tota una família implicada en la història i són ells els actors i llavors és extraordinari és a dir tu veus allà l'ensinistrament dels cavalls els accidents que tenen en el moment de la monta tant de toros com que també n'hi ha com de cavalls salvatges i lògicament això deixa unes senyals al cos terribles que moltes vegades els porten a tindre que a estroncar la seva carrera en plena joventut i normalment són gent que té poca formació llavors no tenen gaire sortides exceptuant fer de cambrers etc i el que vull dir és que estem a Dakota del Sud i ens presenta una Amèrica molt diferent de l'Amèrica que solem veure i ho fa amb un rigor sense planyes tampoc i ja dic el que a mi em sembla que és més interessant per a l'espectador a part d'aquesta visió global del món del rodeo és que estàs veient allà uns personatges íntegres no amb el seu sofriment i amb les seves expectatives i esperances i tal és una pel·lícula que em va agradar però clar el que plantegis al final dius bueno però l'has de recomanar tenint en compte que es tracta d'una pel·lícula dura el que dèiem abans una mica lo de Nisha també passa això o sigui aquí l'hem explicat i que sembla que sigui una història amable bueno amable familiar que és un drama sí però és dura aquí passa el mateix llavors bueno ja ens anem cap a l'època dels nazis i tenim el Capitán el Capitán em sembla que el vam veure junts de la marinera d'on és aquesta? és americana és americana? no no és alemany de Robert Schoening ah és una pel·lícula que passa les dues darreres setmanes del nazisme i llavors allò ja estan en plena desbandada hi ha molt desertor i aquí tenim un desertor que es troba en l'uniforme d'un Capitán un desertor que és un soldat ras soldat ras es posa i diu jo sóc un Capitán 19 anys si no em diguessin que perquè ja s'encarreguen prou de repetir-ho que està passada en fes reals a mi em sembla bastant impossible tot i que clar és un una qüestió de subsistència etc que un soldat ras de 19 anys que posat i forçat en plena guerra com era aquella fes el que fa i tingui la força per enfrontar-se a militars de rang que realment ho són fins a arribar a una situació bestial però companys no no no no perquè malgrat tot no és creïble o malgrat tot està mal feta no no no mal feta tampoc el que passa és que esclar no la pel·lícula en si falla pel missatge perquè ja estem parlant no si voleu ho explico però clar no no o sigui és un tio que en un moment determinat per continuar ell vivint doncs agafa i amb un barracó fa matar mata 90 tios i escaladora i els colguen i ja està desertós alemanys o sigui ja és una mica la violència aquella quan hi arriba a un punt de sense sentit que a mi crec que hi ha molts espectadors més aviat et fareix o sigui a mi què em diu això que hasta els pobres xavals de 19 anys nazis que havien sigut nazis que el xaval no té ni ideologia ni res o sigui el tio diu Klai Hitler perquè perquè se li quadren els altres i diu que ell té un mandat del Führer però i clar com que els altres diuen collons tal com està la cosa des deia si és veritat que aquest tio ve a inspeccionar a veure què fem aquí els campaments aquests bueno ja dic és aquest el problema que hi veig jo que és una violència que no li trobo una denúncia ni un sentit i sí vale que les guerres generen aquests sense sentit molt bé d'acord però no Francesc vinga que tens pocs minuts jo en un minut m'ho passo tot Mary Shelley de l'estiu Mary Shelley no sé si l'he vist maca em va agradar no l'he vista jo una directora d'Aravia Saudita curiosament la Haifa Al-Mansur que havia fet la bicicleta verda que en realitat no es diu així es diu Batge en realitat la pel·lícula Batge de i una pel·lícula que no hauria d'haver anat a veure amb ningú però que ha anat a veure molta gent perquè es venia com la pel·lícula de terror de l'estiu que és hereditari és una pressa de pèl d'aquella de molta consideració i sabia sabia que aquí saltaria saltaria angustia estava evitant la d'allò però és desastroso no hi ha qui ho agafi per enlloc una cosa terrible hauré de venir un dia farem una especial farem una especial perquè no té coherència a res és simplement anar lligant personatges sense cap lligant l'història en què consisteix la història em passa com el Pep ni la recordo molt bé és que l'oblida però tu per exemple tu has vist madre de l'Aronovski i et va agradar un altre monument és una altra cosa és molt més consistent però estem parlant d'unes pel·lícules que es construeixen sobre una tensió brutal i que t'hagin fet una pel·lícula terror d'aquestes com hereditari a mi em sembla espectacular a mi em va semblar molt inconsistent però bueno llavors tres pel·lícules us volia comentar d'estrenes d'aquesta setmana perquè és curiós però amb Eva hem vist dues d'elles Los Amores Covardes de Carmen Blanco una directora gaditana però que ha rodat a Màlaga amb el film Commission de Màlaga bueno una pel·lículeta que està al cinema en bolitze però que té la seva gràcia com es diu? Los Amores Covardes és una pel·lícula molt petitona que tampoc no direm que sigui una obra mestra però que és apreciable està bé Penélope una pel·lícula que encara no he vist però que tinc moltes ganes perquè és de la directora Carmen Vila que fa molt de temps me la vaig trobar curiosament en el cinema Eva Eva Eva jo no sé per què dic Eva per què dic Carmen Eva Vila i que curiosament me la vaig trobar per no dir Eva per no dir Eva és que és molta Eva Los Amores Covardes està protagonitzada per Eva vaig veure amb Eva bueno llavors al cinema es bolitze em vaig trobar per casualitat a l'Eva però és de Penélope no l'has vista a l'Eva Vila no però em va convidar a entrar a veure alguna vista a entrar a veure a Bejarí i llavors em falta per veure a Saït bé l'has vista sí Penélope què tal? un horror bueno no ens pronunciem i una altra pel·lícula molt peculiar us podeu pronunciar que es diu Testigo de otro mundo d'un director argentí que també està ara en la cartellera que hem de que això que és peculiar la pel·lícula és curiós gràcies però que estem arribant a l'hora i simplement ens queda un minut de temps per dir que la setmana que ve vindrà l'Ignasi Juliacs de La Vanguardia amb nosaltres al programa i que per tant res la setmana que ve us esperem aquí bona nit a tothom bona nit amics a rebeu bona nit bà Fins demà! És una premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.