Festival de Sant Sebastià amb Aronofsky i "Pacified" (Concha d'Or), "Mientras dure la guerra", Coreeda, "La innocència", "Siete razones para huir" + convidada Helena Jaume Andreu i "Amazing Grace"

Cinema sense condicions Daron Aronofsky ¿La pelis de Aronofsky le produce? Aronofsky Aronofsky... Ahora, ahora Aronofsky, ¿puedo decir a Sebastián? Sí, yo estoy aquí ¿Él? ¿Él? ¡Sí! No puede ser No puede ser, dice Lo estoy grabando todo, eh Hola Daron Aronofsky Es mi amigo Paxton Wintels Me encanta Y nosotros hacemos una película Pacified Es en San Sebastian Para el mundo primer Y por favor Come see the movie We love the movie And this is Paxton, the director It's a great film, it's called Pacified Esto y yo Este amo Me encanta Aquí estem com normalment els dimarts de cada setmana Avui comencem la temporada Amb cinema sense condicions Per tant, què esperem avui de parlar? De parlar? Doncs de cinema i sense condicions Estem aquí per parlar amb vosaltres El Pep Armangola Hola, bona nit Hola, bona nit Hola Hola, bona Hola Hola, bona nit Hola Hola, bona nit Hola, bona nit Hola, hola Hola, bona nit Hola, bona nit Benvingut Andrea i com a convidada d'aquesta sessió estem molt i molt contents i molt agraïts que hagi volgut venir a compartir amb nosaltres aquesta estona l'Helena Jaume Andreu que ja us explicarem per què la trobem que és la gran dama del muntatge cinematogràfic d'aquest país i potser de molts països molt agraïts que hagis volgut venir amb nosaltres aquest programa ja t'ho hem comentat té dues parts la primera part parlarem avui penso que parlarem sobre el festival de Sant Sebastià perquè el Francesc i l'Eva ja han anat algunes estrenes que potser ens parlarà el Pep i després la segona part la dedicarem a l'Helena a la seva vida professional per suposat que és la que ens interessa amb els que estimem el cine i farem una aposta en comú del que ella vulgui explicar-nos que sàpiguis, Helena, que en qualsevol moment del que estem parlant del que estem dient de qualsevol pel·lícula que creguis que t'interessa o que et pot interessar o de qualsevol director del que parlem aquí tu entres, parles i estarem contentíssims de sentir-te Bona nit, Helena Bona nit i moltíssimes gràcies sobretot per convidar-me perquè de fet per mi no sé el fet que avui en dia la gent pensi que encara existeixo i parlo cinematogràficament no? doncs és molt d'agrair perquè esclar jo ja fa molts anys que em vaig haver de retirar i no pensava mai que que un dia diran ei que és aquí no? doncs bueno el fet que és un plaer d'entres aquí i crec que per la nostra audiència és una sorpresa molt agradable moltes gràcies bé espero contribuir amb el que pugui i no sé quines informacions podré donar més que res perquè també per temes d'edat no? doncs la memòria va estar fallant bastant i hi ha coses que a tots si et consola si et consola això mal de muchos consola sí consola de quien sea bueno molt bé de totes formes parlarem després del que ha estat la seva vida professional recordant a tothom que va fer el muntatge de campanades a medianoche amb l'Orson Welles l'any 65 que és una una pel·lícula important amb un director important i en una època amb el que en general no en aquesta professió però sinó en moltíssimes la dona era difícil que hi entrés per tant és un mèrit especialíssim que hi poguessis entrar que hi poguessis entrar i fessi una feina tan ben feta per tant no depèn de l'edat això depèn del que un ha fet sí esclar és que coincidència això que vaig tenir molta sort de fet de treballar amb ell també aquestes coses unes coses et van portant a les altres i en un moment donat doncs jo vaig tenir una època a la que els directors exigien que fos jo qui li muntés la pel·lícula i en el cas d'ell va anar a haver d'esperar una setmana que jo acabés una que estava fent i et va esperar i em van esperar molt bé molt bé que us sembla si voleu començar els que heu estat a Sant Sebastià i ens parleu una mica del que heu vist del que us ha agradat del que us ha sorprès del que no us ha agradat això poquet si pot ser i en tot cas digueu-nos el que us sembli o porto de dir més que res comentar ja que hem posat aquest àudio al començament no sé si heu reconegut un nom tal qual va ser una trobada casual completament a més amb molta gràcia una persona que demana per la samarreta d'un dels que anàvem allà acreditats i resulta que li demana aquesta mateixa persona perquè li diu qui ets li diu que soc un director que estic aquí produint una pel·lícula i li pregunta mira escolta fes-nos un vídeo explicant-nos qui ets diu hello jo soy no en castellà jo soy Darren Olonski no ens ho creiem no ens ho creiem i va ser molt curiós perquè pensaves que interpretava bueno no sé és que no t'ho no t'ho penses vull dir que en aquell moment et trobaràs a un dels directors que per tu són de referència ja per pura casualitat no sé ens va costar una mica assimilar-ho i després el més graciós de tot el més coincident és que el primer premi la Concha Dor se l'ha emportat al director que anava a menys que és el que ha estat d'allò produint la és el brasilè no? bueno és estadounidense tot i que la pel·lícula està rodada al Brasil tot plegat es diu així es diu pacificat pacificat es diu i el director és Patxon Winters exactament bueno me lo dice la pantalla eh o sea nosotros no lo dijo él pero bueno no sé per què no ho sentim massa bé a Eva Maria bueno sí que jo quasi no he no ho sentiu? no a Eva Maria no la sentim massa bé no sé no sé per quin motiu ja mirarem aquí de retocant perquè he vist alguna no he vist massa cosa de Sant Sebastián però vaig veure que havia guanyat aquest aquest director aquesta pel·lícula brasilera que estava rodada suposo a les faveles 7 años no sé si se me oye algo hola estuvieron 7 años rodando no sé si ara ho arreglem ara ah perquè parla per aquest si vols deixa-li són els problemes del directe bueno estuvieron 7 años rodando bueno bueno a ver si se me oye ahora vale ahora se me oye sí vale estuvieron 7 años ahora ya no toco más ¿se oye algo? sí 7 años 7 años en un río en una de las favelas para rodar esta película eso era lo que bueno la información que tengo y estuvieron allí con la gente que estaba allí en esa favela hasta hacer esta película o sea que nada enhorabuena yo me alegro muchísimo y aparte fue una casualidad muy bueno no sé muy chocante para mí porque no lo reconocimos ninguno claro quien iba a pensar que se iban a parar por la calle y fue realmente un bueno para mí fue maravilloso y tengo el vídeo subido a YouTube o sea que lo podéis ver muy bien y la verdad es que fue fue todo un no sé todo un milagro casi de encontrarnos ¿no? en San Sebastián así de repente a parte de eso vam anar a veure la película que ya s'ha estrenat en cartellera de Alejandra Menávar l'última que ha fet Mientras Dure la Guerra que es muy recomendable la verdad yo podría decir que me agradan dos películas yo soy seguidor de Menávar pero no me agradan la mayoría de las películas y es eso el que me pasa entonces me agrada tesis y ahora m'agrada esta las dos las otras es que no sé siempre hay alguna cosa per mi discutible que no m'acaba de convencer esta está muy bien yo creo que es bastante común que en Menávar hi hagi siempre alguna cosa discutible yo diría que en todas las películas a mí por ejemplo hay una película como Ágora que es un tema que me interesa y me agrada moltísimo y en cambio la película me deja insatisfez pues a mí me pasa en Abre los ojos otros con Maradentro con los otros amb totes dic no no sé es podria fer amb una miqueta més de convicció en canvi aquesta jo penso que ell fa un cine com fred sempre i llunyar i llavors això sí que pot ser que passi segons la meva visió aquesta pel·lícula l'encerta totalment perquè agafa una franja molt concreta de la història de la guerra civil bueno just abans que comencés a Salamanca i fa coincidir l'última part de la vida de Miguel Donamuno interpretat magistralment per Carle Lejalde i el fa coincidir amb la junta de govern culpista quan encara el cop d'estat de Franco i companyia la General Mola etcètera no s'havia materialitzat del tot l'havien fet però encara no havien canviat les banderes era com una cosa molt incipient i ells mateixos no sabien com portar-lo a terme si havia de ser a través d'una junta que prenguessin les decisions com ho havien de fer llavors tota aquesta maranya de decisions de de situació tan transcendental per la resta dels anys que van venir més endavant està molt ben reflectida i està molt ben documentada també a la Menà Bar segurament perquè en aquest aspecte sí que és molt bon i val molt la pena la manera com ha sabut dotar fins i tot en alguns moments d'un cert sentit de l'humor que segurament existia en el seu moment històric però que independentment sí perquè tens un Eduard Fernández que fa de Milán Estray que és un personatge bueno com li diuen home clar és que Milán Estray bastant sinistre jo crec que no crec que ell tingués cap mena de capacitat d'humor l'humor és el que estava fora però d'ell ell no no confonguem és sinistre però ja per la part d'exageració que té el propi personatge i de la manera com molt convençut que té l'Eduard Fernández d'interpretar-ho no sabia que ho feia l'Eduard Fernández és un goig la veritat tots dos fa molt bé bueno ell és molt bo heu vist la que fa amb la seva filla la que ha guanyat la hija d'un ladrón no l'hem pogut veure perquè van marxar abans van venir-nos abans ens interessava molt perquè a part la directora és d'allà de la zona on vivim de Ripollers és d'allà és de l'escac ha sortit de l'escac ella sí a Belén Funes Belén Funes i es veu que la filla de l'Eduard Fernández és curiós la Greta Fernández la vaig veure en un telediari i realment té els ulls i la part superior de la cara clavada clavada que l'Eduard Fernández i té aquell tipus no sé si heu pensat l'Eduard Fernández quan interpreta en general jo crec que ell és així però té sempre aquella espècie de mirada lenta llullana sense precisió inclús quan vol fulminar que també té una mirada espessa llavors la nena té aquesta mirada jo vaig pensar fixa't això era un telediari o sigui que potser quan interpreta aquesta pel·lícula per res fa això però l'Eduard Fernández sempre vola una mica quan la mirada d'ell doncs la nena la part superior és clavada a ell és curiós com si estigués en el seu món sí independent del que està passant actualment sí amb una distància exacta sí sí també també vam veure la innocència molt recomanable de qui és això és una pel·lícula d'una directora valenciana que es diu Lucía Alemany i interpretada per una gent bueno alguns no massa coneguts altres sí els pares de la noia són el Sergi López i la Laia Marull vull dir més ni menys mira tu ella no és coneguda perquè em sembla que és el primer paper que fa es diu Carme Rufat i t'explica una història molt quotidiana podíem dir d'una noia que té un nòvio a les festes d'allà del seu poble però la manera com està rodat i el que t'acaba explicant per dir-vos perquè entengueu de què va la història la promoció era repartir preservatius pel públic vull dir que es tracta d'avisar una mica del que poden passar del que pot passar si et deixes portar un missatge que en principi podria semblar una mica carrincló o no però tal com està tractat el tema i com està fet i com està rodat les interpretacions la vam veure molt d'hora al matí estàvem molt adormits de la festa del dia anterior també s'ha de dir però no ens vam adormir vull dir que era molt potent llavors després dos de nosaltres David i Montse es van trobar a la Llamarull a la Carme Rufat al mateix carrer on estàvem hospedats vull dir tot això Sant Sebastián no sé què té però és que et trobes a la gent pel carrer és que és petit Sant Sebastián és petit suposo que és per això és una ciutat encantadora l'última pel·lícula del directe no sé quin temps us ha fet però bé bé bueno va ploure però a la nit sempre plou estàvem molt poquets i estàvem també a la festa de Menàbara jo deia en tu fiesta mecole doncs em van colar i quan estaven preocupats començava a ploure ens ve una noia i ens diu tenim un autocar preparat esperant a la discoteca i van dir mira que bé semblava que estigués tot fet allò i preparat per nosaltres m'agrada que us ho hagi passat també a sobre de veure pel·lícules que us hagin interessat la pel·lícula jo havia mirat aquesta perquè si en senyes particulares de la Fernanda Valadez l'heu vista no la que vimos que també me gustó mucho no la que vimos que me gustó mucho también Siete razones para huir que son tres directores que bueno de hecho yo tenía muchas ganes de verla quins són son siete son siete historias siete cortos entonces los directores son que no me acuerdo bien de todos tot plegat està basat jo mentre tu busques està basat en obres teatrals petites d'Esteve Soler i Esteve Soler és un dels directors d'uns quants curs y luego Gerard V y David Torres y luego en la parte de producción es documental no son historias son historias de verdad bueno historias ficción pero son historias que te dejan un poquito así como pensando son historias así como muy como se diría muy ácidas provocativas y ácidas basadas para entender en el esperito del cinema de Buñuel con eso más o menos está todo que no puedes estar cómoda con el que estás veiendo siempre te provoca no vas no vas trabajar con Buñuel Elena por casualidad no podrias haber trabajado porque bueno en esta época podías haber coincidido te lo vas trobar en algún sí el Pep también yo también y el tengo filmado después también hemos visto la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de que ahora no Juliette Binoche Caterine Deneuve i Ethan Hawke que son en las intervenciones principales de la última película del director Coreeda el nombre no me recuerdo mai Isaac o Isaac que es La Verité La Verité en france i una película per mi força correcta que per les hores que la van veure i per tot plegat una película densa de molts diàlegs de no un ritme molt gran però que té un llenguatge cinematogràfic molt correcte com tot el que fa aquest director Coreeda en sap un rato sí per això i a més a més la part metalingüística que conté el fet que estàs veient un rodatge d'una película i t'estan fent reflexionar sobre la vida dels personatges que estàs veient en aquest rodatge a mi em va semblar molt potent sempre com t'ho dins Pep el que fa Coreeda val la pena i aquestes dos actrius també omplen moltíssim sí jo trobo jo soc molt fanàtic de la Juliet Binot la Juliet Binot és impressionant aquesta dona faci el que faci que ho clava Catania Indenef per mi no és una gran actriu però bueno té la seva presència i tant a mi és eterna me recuerda un poco me recuerda un poco a la Bárbara Lenin no sé por qué quizá por el físico su delgadet su carita su pelo me recuerdan y su forma de interpretar Binotchi y Bárbara Lenin me recuerdan un poco cuando las veo a las dos digo estaría content Bárbara Bárbara Lenin m'agrada molt a mi també pero tienen ahí como un universo propio tienen como un estilo ellas dos es fan seu el personatge similar sí sí siempre me bueno tu com a actriu ja saps de què parles sí por eso molt bé doncs un resum del que heu vist i com ho heu passat que és amable agradable i ens feu sentir que us ho heu passat bé la veritat és aquesta ara ens ha agafat ganes d'anar a tota la roda de festivals que hi ha molt bé molt bé el de Sevilla de cinema europeu a Berlín i el tenim planificat vull dir que si ho fem això és igual que en Montañisme quan fas un cim a partir d'aquell no vols parar jo no vaig fer la pica d'estats ara vull fer l'aneto ara vull fer el Montblanc que cada vegada més gran i més lluny i més lluny exacte molt bo i tu Pep què has vist? bé jo escolta abans de començar volia que venia amb la cosa m'agradaria fer una escolta referència al que avui iniciem el programa i és el dia 1 el dia 1 d'octubre llavors bé diguem que el nostre sentiment està davant dels fets que van passar fa dos anys ni perdonar ni oblidar perquè allò va ser una ignomínia que quedarà per a la història però encara estem amb la història sí, sí però vull dir com a fita l'ud o serà un moment d'aquells un input que diuen dintre bé deixa i la ignomínia s'ha ampliat exacte es va ampliant sí cada dia ara m'agradaria que si has trobat la música què estàs posant ara? música d'una pel·lícula hem vist moltes coses aquests dies aquest mes i mig però volia començar amb el que hem vist avui amb Amazing Grace que és un documental sobre Aretha Franklin Aretha Franklin és un documental que es va fer l'any 1972 i aquesta és la peça que dona nom el que va ser també la gravació d'un disc en directe una sessió de gospel sí Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit