Festival independent, documentals colpidors, The Irishman, Mercè Espelleta i Projecte Vaca: cinema, actuació i tecnologia amb sentiments

Cinema sense condicions Hola, bona nit. Hola, bona nit. Com sempre, tots els dimarts a les 8, aquí estem Cinema sense condicions per compartir amb vosaltres el cinema que hem vist, el cinema que ens ha agradat, el cinema que veurem, el cinema que ens agrada i el cinema que potser no ens agrada però també en parlem. Estem aquí per aquesta nit amb Pep Armengol. Hola, bona nit. Hola, bona nit a tothom. El control del so i darrere de la pantalla que tenim davant, l'Andrea. Hola, bona nit. Hola, Andrea. I avui tenim una convidada molt especial, la Mercè Espelleta, bona nit. Bona nit. Bona nit, Mercè. Estem molt contents de tenir-te aquí i de que ens expliques un munt de coses perquè tens un munt de coses d'explicar, un munt de coses que has fet i un munt de coses que saps. Això és sempre valuós. Valuós en general i valuós al món de l'art i al món del cinema en particular. Per tant, que ho direm de tot el que ens expliquis, ens diguis i ens comentis. Jo estic encantada d'estar avui aquí i compartint aquest moment amb vosaltres. Benvinguda, és un plaer tindre't aquí. A veure, començarem, sempre fem una primera part que expliquem el que hem vist i que ens ha agradat més o que val la pena de ser comentat. Ja saps, Mercè, que pots entrar sempre que vulguis al moment de comentar si alguna cosa et sembla adequada i et sembla interessant. I nosaltres farem les pel·lícules que hem vist. El Pepper Mangold ens explica i ens parla avui de... Bueno, avui vaig estar de jurat aquesta setmana passada. És veritat, ens ho vas comentar la setmana passada. Sí, però la setmana passada no podia comentar les pel·lícules perquè el que comentava és que s'hi havia jurat. I ara ja puc dir de què va la cosa. Molt bé, t'escoltem. La 26a edició del Festival de Cinema Independent de Barcelona. M'ha agradat molt participar-hi. Jo ja el coneixia, havia anat altres vegades com a acreditat. però aquesta vegada hem estat de jurat. O sigui, hi ha un grup humà molt... que va molt per la feina i realment han fet una labor de selecció de producte interessant. De les 18 pel·lícules que ens tocava a nosaltres, 10 eren curts i 8 llargs. hi havia 3 jurats, nosaltres érem el jurat de l'Àsia, 15 corresponia pel·lícula, llargmetratge i curtmetratge nacional. Llavors, dintre de les 18 obres que teníem, 9 em semblen que superen... Els 5. A l'aprovat, sí, efectivament. Curiós, eh, perquè tampoc és habitual això, eh? Per tant, bé, molt bé. Interessant. Llavors, nosaltres hem donat el premi a una pel·lícula que es diu Meseta, de Juan Palacios. És una obra que tracta sobre el despoblament. De qui és? De qui és? L'has dit? Juan Palacios. I és una primera obra. És una obra prima, eh? Una primera obra. Sí, havia fet altres cursos, però aquest és el primer llarg. És un llarg metratge, ja dic, és sobre la despoblació del món rural, en aquest cas a la Meseta, a la zona de Lleu. És una pel·lícula molt ben feta i, a més a més, de la temàtica que està tocada d'una forma sensible, però no allò melosa amb els personatges, sinó que hi ha un rigor. Es va tocant tots els temes, és a dir, es toca el tema de la importància de l'aigua, de la importància del vi, amb la seva producció, la terra, el pastor. El pastor és un fil conductor que ens va portant per la història. i hi ha una parella també gran que el que fa és espicolar faves, netejant-les. Hi ha el que és la cega que... I és el moment actual, això? Sí, sí, sí, actualíssim. Sí, sí. Hi ha una utilització de l'elipsis extraordinària. La fotografia és molt bona. El so és molt important, tenim tots els sons del camp, és a dir, que moltes vegades hi ha filmacions de nit i estem sentint els animals aquells típics, veiem unes lucièrneges d'aquelles, les llumenetes... En fi, és una pel·lícula molt entranyable i a la vegada colpidora perquè posa de manifest, sense posar-se en una banda o en una altra, exposa una situació i el públic o l'espectador decidirà, no? Però la seva manera de presentar-la és extraordinària. És extraordinària. És de molti... No, d'ell mateix. No, ja, no, no. Em refereixo al guió de la pel·lícula, del guió del mateix director d'entén que em dius. Però el guió és una història en particular o és una descripció d'històries? No, no, és una descripció. El que passa és que... Però vull dir, té història. Té com a crossa dos o tres personatges. Un pastor, un parell de pagesos i un tractorista, perquè, clar, van sortint tots els elements propis del món rural, no? Que d'això tracta. Tu l'has trobada interessant. L'has trobada interessant i bona. Cinematogràficament bona, perquè a vegades hi ha pel·lícules que són interessants, però cinematogràficament no aporta res. Aquí hi ha muntatge, hi ha llenguatge, i ja dic, hi ha una forma narrativa molt bona. I això s'estrena quan? Espero que s'estrenarà, espero que s'estrenarà. Ara l'estan passant al Festival de Gijón, que s'està celebren ara. Llavors li vam donar com a menció, una menció especial, a una pel·lícula... Aquesta és una pel·lícula colpidora, perquè es titula Les lletres de Jordi. Jordi és un personatge real, la directora... Les lletres de Jordi és catalana, aquesta, que està rodada aquí? Bueno, no, és les lletres de Jordi. Ah, les lletres. El personatge, sí, el personatge és català, de Barcelona. És un noi que té un problema ja de naixement. Però és una persona adulta. Sí, és una persona que deu tindre uns 40 anys o així, i té una paràlisi cerebral. Llavors, imagineu-vos, Stephen Hawking, doncs és un personatge que va amb les condicions, la cadira, necessita ajuda, no pot parlar, emet algun soroll o això que els que són més propers amb ell detecten. Té uns pares que ja estan 75-78 d'edat. I aquesta noia, la directora... Qui és la directora, diu? Maider Fernández Iriarte. És una directora basca. Va fer un treball molt important per entendre una mica la fórmula de comunicar-se amb ell i ho aconsegueix, però d'una manera... Perquè el protagonista és ell. Sí, sí, sí, naturalment. Llavors, bueno, la història ens introdueix... No hi ha biografia, o sigui, aquí el que veiem és el Jordi, com s'expressa i què pensa i què vol fer i com viuen les coses, sempre tenint en compte que es diuen les lletres de Jordi perquè partim d'una cartolina en què ell va assenyalant les lletres, construint partites frases per poder orientar el que té al davant sobre el que està... Que, per tant, sap llegir. Sí, sí, sí. Clar... O sigui, ell, per expressar-se, però s'ha de dir... Sí, sí, jo l'entén. ...quiero mirar la porta... Sí, sí, sí. Llavors va... Ah, perquè això és una malaltia posterior, una degenerativa, o és... No, no, no. És de naixement. D'origen, sí. Ja. Clar, que no és el mateix, perquè una degenerativa, clar que poden tenir una formació... El sorprenent és que la construcció, com està feta la pel·lícula, o sigui, comencem la pel·lícula, només veiem una mà i un dit i un diàleg. entre la mateixa directora... Sí. ...que protagonitza... És una entrevista, la pel·lícula? És l'entrevista, o sigui, és la que l'entrevisa. La pel·lícula és una entrevista? No, són vàries. És una seqüència d'entrevistes... Sí, sí. ...amb diferents estils. Molt bé, molt bé. I fins i tot, entremig d'això, la directora li arriba a l'agost i se'n va amb la família al País Basc, i des del País Basc el truca i amb una persona que està aquí amb ell aconsegueix parlar. Amb càmera, o com? No, ell el truca, llavors ell té uns auriculars, li fa la pregunta i la persona que està amb ell li va dient el que ell respon a través de les lletres. Que sembla una proposta que amb tothom et pots comunicar si tens les eines. Efectivament, efectivament. O sigui, el que no entén el problema que tenen aquestes persones pot pensar que hi ha una incomunicació absoluta, ni molt menys. Hi ha una altra cosa també que ja és més profunda i és que ell té un sentiment, ell creu que s'ha sentit tocat a nivell espiritual per Déu en algun moment i llavors té un desig d'anar a Lourdes. L'acompanyen, fan un viatge a Lourdes. Hi ha una visita molt emotiva per ell. Després, tot això ja ho poso una miqueta més en qüestió. En definitiva, tanca la pel·lícula, la directora, amb un altre pla meravellós. No facis espòiler, per això, eh? No, un altre pla meravellós en el que es veu una mica en línia amb el que comentaves tu, que no tan sols hi ha possibilitat de comunicació, sinó que hi ha possibilitat de gaudir fora. fora, no? O sigui, podem anar a la muntanya, podem fer-los disfrutar i compartir, i en fi, compartir realment felicitat i pensaments amb ells, i pensaments no simples, sinó d'una certa profunditat. M'ha semblat una pel·lícula d'una gran sensibilitat. sensibilitat. Però s'acosta més a un documental? o és... Sí, bueno, aquí tot és documental. Sí, jo també vaig estar acreditada, i clar, a mi m'agrada... A veure, el documental m'agrada, però m'agrada més la ficció. Ja. I només vaig veure dues pel·lícules de ficció i les dues eren fora de concurs, en aquella secció especial, no? O sigui, tot... Hi ha una altra pel·lícula que vull fer referència, que la passaven perquè feien una retrospectiva d'un director francès que es diu Jean Gabriel Periot, i aquesta la recomano molt a tots, perquè és una pel·lícula que està reflectint l'època de... La pel·lícula es titula Inogenes Alemán. Una joventut d'Alemanya i fa referència a l'època de l'Alemanya dels 70 i s'entrevista a la gent de la Bader-Meykhof. L'Alemanya de l'oest o de l'est? L'Alemanya. Quina Alemanya? Del 74? L'Alemanya, la República Democràtica d'Alemanya. I llavors, allà hi va haver una famosa banda que va acabar amb la... I llavors es parla amb ells. És molt interessant veure aquesta pel·lícula que ja té 4 anys, però que resulta que per nosaltres de sobte s'ha posat molt de moda. Perquè amb aquesta pel·lícula, que és tota una sèrie d'entrevistes molt ben muntades amb gent de la... O sigui, parlen, per exemple, amb la Ulrike, parlen amb altres de la banda, parlen amb... Hi ha unes imatges d'Alemanya en otoño de Rainer Werner que es fa Svinder, però sobretot el que és important per mi aquí és una evolució que hi ha amb el discurs en la que comencem que veiem que les protestes que es van iniciar era una mica una conseqüència del maig del 68, no? Estem parlant dels 70, o sigui que estem molt a prop, però s'ha de tindre en compte una cosa. A Alemanya, en realitat, les protestes van començar al 66. És a dir, que més aviat el de França vindria, a la millor, com a ressò de lo d'Alemanya. A Alemanya va començar unes protestes estudiantils d'una manera pacífica. Com aquí, ara, no? Molt bé. Clar. Però va anar creixent la tensió i va haver-hi un moment en què un policia es va fotre nerviós i va matar un manifestant. Els manifestants, llavors, van començar a arrencar allà amb bordes, van començar a fer petits còctels i van anar pujant de nivell les protestes. Van anar augmentant els morts, també, per part d'un bàndol i també ja de l'altre bàndol. I després, la banda ja va començar a treballar amb explosius, a fer segrestos i atemptats. I després, ja ho sabem, els van detindre i els van ajudar a desaparèixer. A suïcidar-se. És molt interessant, la pel·lícula. Molt ben feta. Li van donar fa quatre... Com es diu, aquesta pel·lícula? Una joventut alemana. Una joventut alemana. Una joventut alemana. Una joventut alemana. Una joventut alemana. Una joventut alemana. Alemana. De Jean Gabriel Periot. I llavors, volia parlar d'una pel·lícula per mi extraordinària, fregant obra mestra que ja saps tu, Carme, que no sovint t'escoltarem. T'escoltarem, t'escoltarem. Repartint obres mestres. Sí. Jo diria que si no ho és, està molt a prop. Estic parlant de la darrera pel·lícula però que està en cartellera? De Martin Scorsese. Scorsese, el de l'irlandès. El irlandès. Sí. Jo la volia anar a veure però com que està... Aquesta pel·lícula... Tres hores, no? Tres hores vint. No estarà massa temps. perquè passarà a Netflix, no? Sí, perquè passarà a Netflix. Ha fet el mateix procés que una mica va fer Roma. Va distribuir a Netflix. Sí. Va entrar... Roma, preciosa Roma. Sí, sí. Sí. Segurament el mateix... Bé, tots aquests grans, les plataformes són un mitjà... Els van captant. Els van captant. Tenen molts diners i arriba un moment que no poden dir que no. Bé, d'altres formes que el Martin Scorsese faci una cosa així s'ha de tenir en compte, no? No és qualsevol... És una pel·lícula. A banda que els actors que utilitzen... Tenim Robert De Niro, el Pacino, Joe Pesci, Anna Paquin, Herbert Keitel... I un que el Josh Pesci fa una gran interpretació, no? Sí, bueno, a veure... Jo... Els tres, primers, perquè el Keitel té un paper més curt, també està bé, és que estan bé tots allà, eh? Sí, sí, sí. Hasta el que surt venen un diari, un moment, un segon. Està bé tothom. La narració, la construcció, les imatges, però, clar, jo em dono compte d'una cosa. Per exemple, el Pacino, hi ha un moment... Tu l'has vist, Mercè? No, no l'he vist, però ara la veuré, la veuré. Quan ho vegis, ho comentem... Ara, la fan en molts cines, ara. Quan ho vegis, ho comentem, però com a actriu i coneixedora dels sistemes d'interpretació, clar, jo crec que el Pacino, igual que ja li va passar quan era més jove, jo penso que quan estàs davant d'una bèstia com el Robert De Niro, que està sensacional, tu tens que fer alguna cosa i el Pacino potser sobreactua en pèl, tot i que no li queda malament el seu paper, perquè fa el paper d'un tio que ja se li escau. Però és que la perfecció de la interpretació de Robert De Niro és una cosa... Fantàstica. I en canvi jo l'he vist amb algunes pel·lis d'aquestes... Bueno, és que ella ha fet de tot, eh? Que fa por capricho, perquè darrerament feia unes pel·lis que jo dic, ai, mira, m'he de gust fer aquest personatge que potser sortia deu minuts a la pel·li, que jo pensava, ai, quina llàstia... Mal guanyat, no? Mal guanyat, sí. Jo crec que els fans del gran Robert De Niro, de les primeres pel·lícules es reconciliaran amb ell perquè és que... Jo això espero, eh? Són tres hores vint i tan tranquils, eh? Ja. O sigui, passen... El guió és extraordinari, també. La fotografia... És que allà no falla res. Doncs la veurem. La música... La veurem. La música està molt, molt ben col·locada i, ja dic, la història... És una història que ens parla del món de... Bueno... Mafiós. La màfia. Una altra vegada la màfia. Sí. És que, clar, Robert De Niro ja té... No? L'anomenaran el mafiós és que... Número un perquè té col·lecció. Jo crec que la pel·lícula aquesta té bastant, tenint en compte també la durada que té, els actors i això, jo crec que té bastant de testament fílmic, allò de dir... De l'escorcese, clar. I aquí, de l'escorcese, i aquí d'això... Segurament s'ho ha pres així. Val. S'haurà d'anar, si es vol veure en cinema, s'haurà d'anar de pressa perquè estarà poques... No sé si són 15 dies o així, en cartellera. I llavors ja passa a Netflix. I això ho fan perquè segurament haurà d'anar a Oscars l'any que ve i els obliguen, de moment... A estrenar... A estrenar aquest any. A estrenar aquest any, no? Com passa també amb els Gaudí, que jo també... Bueno, et volia... Comentar? Comentar una pel·lícula. Sí. Ara anava d'una passa... Molt bé. Sí, sí, i tant. Molt bé. Doncs, clar, jo estic a l'Acadèmia de Cinema Català i... Us la presentem, la Mercè Espalleta, perquè si no, no hem dit res d'ella. Sí, home, escoltem. És veritat, jo ja començava amb la... Mireu, la Mercè té una llarga trajectòria com a actriu, tant en teatre, com en cinema, com en televisió. És directora de càsting, és llicenciada en interpretació per l'Institut de Teatre de Barcelona, és coach d'actors des de fa més de 15 anys per a cinema i dramaturgia, crec que és membre fundadora el 1999 del grup de dones de teatre Projecte Vaca, és així? Gairebé. Jo vaig entrar l'any 1. L'any 1. Van començar el 98 i jo vaig entrar el 99. Que per cert, després ja ens parlarà, però la setmana que ve, no, aquesta setmana, el dijous, presenten de l'amor i altres qüestions, si és que les hi ha, en el que interpreta ella l'obra. Està dirigida, crec, per Janina Marini, no? Sí, sí, sí, sí. Volia dir també una cosa que m'interessa molt i després, si aplau parlar-ne, crec que pot ser pels nostres espectadors, que no tenim sempre l'oportunitat de tenir-ne una actriu, comentar que ella va ser l'exemple de Boc McAndrew i també que ha estudiat a través de Javier Galitó el mètode de Stanford-Messner que és, penso, molt interessant perquè és un mètode d'interpretació que, bueno... Molt de veritat, tot el que acabes de dir del de Niu i aquests, jo crec que treballen així. Ah, sí? Sense passar pel cap. Per això volia anar. és que si actues des del cap i tot sabent-ho tot, vull dir que costa molt de celebrar. Bueno, Stanford-Messner he llegit que deia l'actor, com es nota un bon actor? Diu, l'actor no pensa, actua. Sí. Una mica... És just el que t'estaves comentant. Bueno, també hem de dir que té una formació musical important. Sí, sí, i és que m'agrada molt cantar. Sí, sí. M'agrada molt i, encara no s'ha adonat, encara no m'han agafat a cap musical, però la vida és així, a vegades, no? Sí, segurament. Va per aquí o va per allà, però sí, he composat alguna cançó també, perquè he estudiat solfeig. Ja ho veig, a veure si tens... piano també, dos anys... Sí, però el piano està oblidadíssim. Ja. Ho vaig fer als 20 anys... El piano requereix continuïtat, eh? Sí, clar. I saps què va passar? Que jo anava a piano, vaig estar com anant tres anys, i bé, però estudiava molt, cada dia, a tres hores, i després, quan arribava a l'examen, em tremolaven les mans, i, en canvi, jo ja feia teatre, i vaig començar a fer teatre a Badalona. Si en teatre no et tremola les mans. No, i jo deia, abans d'entrar sí que estava nerviosa, però a la que trepitjava l'escenari, ja s'havien passat els nens, i vaig dir, a veure Mercè. Això és molt fàcil. El teatre és el que et va, i el piano no. Bé, llavors, el que em quedava per dir, és que la Mercè és membre de l'Acadèmia de Cinema Català. I, com a membre de l'Acadèmia de Cinema Català, té que veure moltes pel·lícules que aniran als Gaudí, i té interès en recomanar-vos una d'aquestes pel·lícules. I l'escoltem. Sí. Doncs, clar, n'he vist algunes que m'han agradat, però realment hi ha una pel·lícula que té molt, per mi, li dona molt valor, moltes coses. Per mi, la primera, bueno, dic el títol, i així els oients també es n'aniran quedant, es diu La Innocència, és en català, i la directora és la Lucia Alemany, que és una catalana nascuda tortosa, però que es va, va estar més vivint a la franja de Castelló, i deia això perquè ells es vagin recordant, perquè em passa poques vegades, tant en cine o en teatre, que vegi alguna cosa i em quedia allà dient, uah, enganxada, enganxada totalment amb la pel·lícula, i aquesta pel·lícula de La Innocència no només tenia això, sinó que a més a més està superben dirigida, és la primera pel·lícula que dirigeix la Lucia, havia fet un curtmetratge abans, i realment em va agradar tant perquè tothom estava fantàstic, o sigui, tots els actors, bueno, els actors que són poquets perquè la majoria és gent del poble on passa la pel·lícula fent els personatges, perquè és una mica basat en la vida de quan ella era més joveneta, o sigui, és una mica l'època d'aprenentatge, sí, és una època molt d'aprenentatge, de començar a sortir amb els nois, la festa major, aquestes coses, i potser la història si de l'explico diies, uah, aquesta història l'hem vist moltes vegades i tal, però és que està explicada d'una manera tan ben interpretada per tothom. És aquesta nena que dels 17 anys embarassada, no? Sí, però no faig espòilers! No, però això sí que surt, no? Ah, sí, però clar, sí. No, no dic al final ni el que passa. No, no ho diguis, però això és... Però vull dir que és una temàtica... És que passava molt... Exacte, anava a dir que és una temàtica molt general, però depèn de com s'hagi tractat, això. I a part també s'enamora com del Kinky, que és un actor el que fa el paper que està estupendo. I la noia que fa d'ella de joveneta també està estupenda i ha sortit de res. És el primer paper d'ella? Sí, és el primer paper, em sembla molt. I aleshores, clar, jo, el dia del passe, que ens van fer un passe expressament pels acadèmics, perquè la pel·lícula s'estrenarà ara al desembre, faran una setmana, ens van dir, i després el gener i febrer ja farà l'estrena estrena. Ja estarem al tanto. I llavors, clar, com estava ella presentant la pel·lícula, doncs, jo vaig ser la primera en preguntar-li, bé, primer la vaig felicitar i li vaig dir, com has fet perquè tothom estigui tan de veritat i tan bé? Perquè, clar, el treballar d'actriu, ho veus, que a vegades els directors esperen que t'ho facis i, clar, i si tu estàs beneït aquell dia, doncs surt, però si no... I, clar, em va dir una cosa que em va agradar molt perquè jo també opino com ella, que van improvisar. O sigui, hi havia un guió, el guió existia, però, bueno, està l'Aleia Marull, que mira que és bona. Doncs, mira, en aquesta pel·li jo et diria que és el treball potser per mi, que a més l'he vist de veritat. Mira, li vaig veure unes expressions a la cara que dic que això és la veritat absoluta que fa la mare de la nena. La mare de la nena. I els hi vaig preguntar això i, clar, deia, no, és que ella va estudiar l'ESCAC, però que ella té aquest taranada no voler fer... O sigui, els actors se sabien les històries, però no memoritzaven el text i ho feien improvisant. Sí? Sí. I jo m'encantaria com a actriu treballar així. de fet, bueno... Sí, és que a vegades el text suposo que el que fa és oprimir-te una mica, no? La teva expressivitat. Sí. Cap de l'altra forma, et deixes anar. El que passa és que... Està molt ben dirigit. Exacte. Clar, si comences a improvisar et pots anar... Et pots sortir del marc de referència. Però, clar, és una mica com el Cassavets. O sigui, el Cassavets, les pel·lícules estan fantàstiques que feia glòria. És que quan fes això en aquella pel·lícula, uf... I tots estan tan bé però, bueno, a part que ells eren un grup que ella sempre treballava junts. Glòria és un monument, home, hi havia la seva dona. Clar. Però, clar, jo quan em vaig enterar que ell treballava així, et dic, ostres, que jo vull treballar així perquè, clar, el guió, per molt que te'l sàpigues, per molt que el tinguis a la panxa, que dic jo, perquè a vegades ens toca rodar als actors que el text el tens al cap encara perquè te l'han donat el dia abans. Clar. i estàs allà intentant estar bé i de veritat, però el teu cap està pensant amb el text que has de dir, no? Clar, però, tot i així, el text sí que s'ha de tenir al cap, també penso, no? Sí, sí. pot ser... Home, ells s'improvisaven, jo m'imagino que deurien fer assajos abans, clar. O diferents proves fins que ella triava quina línia s'asseguís, imagino. Però jo us la recomano, de veritat, perquè, clar, quan veig pel·lícules que m'encanten de grans directors, òbviament, si és bona, jo ho diré, però quan veus una pel·lícula que em va agradar tant a mi, eh, i que de cop és la primera pel·lícula d'una noia que és jove, és que, dic que l'hem d'apoyar. I tant. No, clar. Que no passi la pel·lícula com ja sabem que passen tantes pel·lícules. Clar, el problema és la distribució, el problema de les pel·lícules d'aquesta gent jove que no tenen esquema al darrere és que després la distribució és difícil. Sí. És el més difícil. No sé com ho tenen i qui distribueix, però, bueno, jo crec que aquesta noia arribarà. Bé, entre tots mirarem d'empenya també per promocionar. Quan la tindrem en compte i quan estigui a Cartellera la tornarem a parlar, l'enllem a veure i tornarem a parlar. Sí, sí, sí. A veure, per introduir la part ja més pròpiament de la convidada ens ha demanat... demanat... Sugerit. Sí, ens ha suggerit una música que us la posem primer per veure si la coneixeu i, si no, tranquils que us direm de què va. i, si no, Aquesta pel·lícula, la música, quan la sento, hi ha algunes més també, però aquesta sembla que la sento m'agafa una cosa tan interior, tan a dintre, que... I ho comparteixis amb nosaltres, el per què? No, no hi ha una anècdota. No, no és una anècdota que veien aquesta pel·lícula. No, és veritat que aquesta pel·lícula, quan la vaig veure, em va marcar molt. De fet, ella em va dir, escolleix una cançó d'una pel·lícula que t'ha agradat molt. Estem parlant de Blade Runner. Blade Runner. I és el tema d'amor. Sí. És que quan vaig veure aquesta pel·lícula, jo crec que era un antes i un después, que es diria, no?, amb coses. I realment, sí, totes les músiques de Blade Runner són molt maques, però aquesta m'arriba al cor, o sigui, m'arriba al tuétano, que es diria en castellà. Sí. Jo soc una mica castellà no parlant, soc molt bilingüe. I realment aquesta pel·lícula, bé, no, és que en el moment que es va fer, era molt trencadora. Sí, clar. era obrir una porta a la ciència-ficció, que ara estem arribant molt a pròvia, eh? d'aquests, home, no és certs tan perfectes a nivell humà, però s'està arribant amb la nanotecnologia. i, bé, de fet, a l'obra de teatre que parlarem, que farem, justament ara s'ha canviat una part, perquè quan la vam assajar es parlava de la tecnologia, a nivell de com ens influeix l'internet i totes aquestes coses en els humans, però ara li han fet un gir, li han tret quasi tot això, perquè estan parlant que, bé, els robots els hi volen posar sentiments i sembla ser que, per una banda, hi ha alguns que ho estan aconseguint. Bé, els certamens de noves tecnologies, de fet, a poc a poc, una mica així com per dolcificar l'entrada, van posant algun robot que de moment et fa com d'assistent a casa i tal, però cada vegada es va més per aquest camí i, no sé, jo crec que s'està molt més avançat del que es diu. Sí, jo també crec que també, perquè l'actriu que fa aquest tros s'ha estat documental, perquè avui dir jo, no, és que farem això, perquè clar, és que ara han descobert que segons quines emocions, els científics, jo ara no me'n recordo de les que són, han dit que no, que aquestes emocions no els hi implantaran aquestes perquè no serveixen per res. I clar, hi ha l'obra, ella diu, serveixen per viure. Clar. Sí, sí, sí, sí. I crec que, bueno, nosaltres aquesta obra, bueno, estic parlant d'un... Hi havia una pel·lícula, no sé si recordeu, aquella pel·lícula que es deia Her, si recordeu, del Joaquin Fènix, que s'enamora d'un... s'enamora d'un... d'una veu, perquè és el seu assistent del seu ordinador, eh? Sí, sí, sí. Era una pel·lícula extraordinària. Sí, sí, la vaig veure si era... Jo és que us estava parlant d'aquesta obra que he saltat perquè, clar, també volia dius-a que jo, com pertanyo a Projecte Vaca, com tu has dit... Sí. Explica-lo una mica, si vols. Sí, existeix fa 21 anys, però fa 20 que fem cada novembre un festival de teatre amb visió de dona, que no vol dir de dones, perquè hi ha obres que hi ha actors, també, però sí que totes són obres de creació i amb com les dones veiem el món i la vida, que és diferent. i que creiem que cal molt aquesta visió, perquè sempre hem tingut la visió dels homes. Sí, sí, és un... És una mirada femenina. Sí, és una mirada femenina, a vegades bastant trencadora, eh? Perquè, bueno, el projecte Vaca som bastant guerreres i que ens arrisquem i fent coses com una mica avançades, no? I llavors fem el festival cada novembre... On esteu ubicades, on t'ho feu... Mira, aquest any ho fem tot en els teatres de Francesca Bonmesson, al carrer... A Sant Fera més Baix, Violeta, eh? Sí, que és on estava l'Institut del Teatre abans, que jo vaig estudiar allà. Ah, sí? Sí, o sigui, jo vaig estudiar a l'Institut del Teatre quan estaven allà, i té dos teatres estupendos, quan jo estudiava no eren així d'estupendos, eren vells, però el gran el van fer nou, i, bueno, la cuina més o menys està igual que estàvem. Perquè ho feu, teniu la sala i la cuina, no? Tenim les dues sales, i aleshores tenim cinc obres de teatre i dues xerrades. Però hi ha una a l'Institut del Teatre, no? Sí, hi ha una a l'Institut del Teatre perquè ja... A veure, a la Bonmesson és fantàstic perquè hem d'agrair a la Diputació, que ens ho deixa, perquè els va agradar molt el nostre projecte i ens apoyen molt, però, clar, ho has de demanar amb molt de temps. I la xerrada de la Marga Íñiguez va sorgir fa poc, i, bueno, com a l'Institut del Teatre també cada any hem anat fent xerrades, doncs es faran allà. Molt bé. Que trobo que està molt bé perquè allà estan els estudiants de teatre. I el que tenim més a prop ara, de cara als nostres oients, seria el dijous... El dijous 21 i divendres 22. A quina hora és? A les 20.30, que es fa la sala gran, que li diuen la sala. La sala. Sí. I es fa de amor i altres qüestions, si és que les hi ha, que és una obra en la qual jo actú, participo, i és una obra de creació. Som sis actrius. I això, les entrades són allà o s'han d'agafar per internet? Mira, es poden agafar per code tíquets. Sí, estan uns... Si poses code tíquets... També he de dir que teniu una web, que qualsevol que vulgui anar a la web, si hi posen projecte vaca, és una web molt àgil, és una web que trobes tot i que t'ho explica tot. Sí. Per tant, sí que no us perdreu amb aquesta web. No. Si venen, trobaran entrades perquè la sala és gran. Si fos a la cuina, recomanaria, home, si vols venir, compra code tíquets. Sent a la sala, jo no crec que tinguin problemes, però cadascú que escolleixi, si volen comprar per code tíquets... No, no, és perquè... Com a informació... Sí, i si volen venir, doncs fantàstic, perquè... Jo realment, i el que diré ara, no és perquè jo actuï. A vegades faig obres i les faig, i dic, ai, que bé m'ha agradat fer-la i m'agrada l'obra. Però aquesta obra, l'amo. Així com he dit que Blade Runner, l'amo, com a pel·lícula, aquesta obra, l'amo, perquè justament és una obra que la vam estar creant per donar... Bueno, un missatge no m'agrada, però per traslladar al món que hem de tornar una miqueta a ser nosaltres, a ser persones, a obrir el cor, a mirar les persones als ulls, quan parlem amb ells, i ho fem a través de la tecnologia, perquè vam dir, és que no podem renunciar de la tecnologia, no? No, no, no. No solament renunciar, sinó que s'ha d'usar. S'ha d'usar ben usada, i hi ha un ombro que ens plou en mòbils del cel. Ah, sí? Sí. i a través del mòbil ens va guiant per obrir el cor amb llenguatge, doncs, bueno, entre amb virus, el cor està a punt de... bueno, de petar, i realment crec que és una obra que cal molt en aquests moments. i són artistes que, aquí poseu, artistes de Mèxic, Argentina, Venezuela i Espanya reuneixen per viure un moment molt especial, el despertar. Sí. Això és la proposta que vosaltres feu. La proposta és el despertar. El despertar vol... Jo em vaig enterar fa poc, dos anys, llegint un article que la humanitat estava adormida. No adormida quan ens anem a dormir, sinó que estem adormits, adormits vol dir que estem atontats. Com anestesiada. Anestesiada. I aleshores, jo quan vaig llegir allò, ostres, vaig començar a despertar, perquè vaig dir, ui, jo no vull estar adormida, no? I aquesta obra realment sí que és gràcies per dir-ho, perquè sí, és el despertar, el dir, ei, anem a no estar tot el dia amb el mòbil o les màquines o la tele, que jo no renego que jo també veig la tele i també el WhatsApp en té bastant enganxada. Com tothom. Sí. Però crec que és una obra que a part poden venir gent jove, que els encantarà. És una obra amb humor, que també cantem, hi ha molt missatge, i les sis actrius tenim com una petita peça individual que d'una i després tenim tres de conjunta totes i no sé, veniu, veniu perquè us agradarà molt. Bueno, escolteu, ja sabeu, dijous i divendres. Una recomanació per dijous o divendres. Sí. Molt bé. Sí, sí. Després del programa, és un programa que va des del... Dimecres comencem. Aquest dimecres amb una xerrada. Exacte, sí. Sobre els ventres de lloguer, que també és un tema interessant, clar. Que després, la setmana vinent, la mateixa companyia farà l'obra de teatre de... A la sala. i entre de Marfeli també a la sala que és una coproducció en Colòmbia. És Catalunya-Colòmbia. I bé, no sé res perquè l'estan acabant de treballar, però també és molt interessant el tema. Hi ha molta controvèrsia ara amb els ventres de lloguer. Sí, clar. I no sé què diran a l'obra. No saps en quina posició s'hi posen, no? No ho sé, no ho sé. Una cosa, aprofitant que tu estàs des de fa anys amb l'entrenor i la instrucció de nous actors o d'actors joves. Com és el moment actual de la interpretació del teu criteri? Ara? Estem en un bon moment? Jo crec que sí. Jo és que a part de coach que vull dir, fa molts anys que m'he guanyat la vida com a directora de càsting. perquè realment per les dones en aquest país és molt difícil treballar perquè hi ha pocs personatges. Parlo de cinema i de televisió. I bé, als 40 anys, vaig haver de decidir perquè quan estàs cansat de fer feines i feinetes i tal i el càsting em va anar molt bé i també estic molt contenta perquè he descobert actors i actrius molt bons. i d'alguna forma projectes amb ells un estil i una manera de veure la interpretació. M'encanta dirigir-los. Jo soc de les directores de càsting que quan faig un càsting els actors els dirigeixo, els guio cap a un lloc crec que ha d'anar el personatge. No és allò de ja t'ho has preparat fes-ho. Ah, vale, adeu. No. Intento tractar-los com a mi m'agradaria que em tractessin. En la mateixa situació. En la mateixa situació, sí. I jo crec que ara ja... A veure, jo crec que tenim molt bons actors a Catalunya, sobretot. Però la tele està fent molt de mal. En quin aspecte ho dius? Perquè t'ho dic també per experiència perquè ara he estat a Madrid com a actriu en algunes sèries d'aquestes diàries. Aleshores, les sèries que són setmanals estan més cuidades. Més com una pel·lícula, no? Però, clar, les setmanals és que el guió te'l donen amb res. O sigui, has d'estar allà... Les setmanals o les diàries, dius? Les diàries, clar, et donen tot. Bé, jo, clar, jo vaig estar a 11 capítols de Puente Viejo, però els protagonistes que estan cada dia cada dia gravant no tenen temps de res. De res. I aleshores, què passa? Que es roda de pressa, de pressa, de pressa. Es fa una lectura, un assaig de posicions, i si tu entres per aquí, tu saps... Bé, gravem. I si tens sort surt bé, si no, surt com surt. I si surt mitjanament bé raonable, doncs ja ho deixen. i per això crec que la televisió amb les sèries diàries està fent mal en els actors perquè si s'acostumen a treballar així, clar, és molt difícil després dir no. És que haig de treballar amb la veritat del moment, com deia el Meissner, el Sanford Meissner, que realment a mi, hi vaig fer-ho als 50 anys, ja, tots els cursos de Meissner, perquè també m'agrada molt reciclar-me i no quedar-me... I... vaig aprendre sobretot a sortir de la rutina o... Bé, així, aquí que toca riure, doncs ho fas com... fet, no sentit. Ja. És una mica diferent, no? Sí. I llavors tu penses que la televisió en aquest aspecte deteriora l'actor? o l'instrumentalitza d'una manera que no el fa sentir còmode o quin aspecte li trobes pitjor de tot això? Per altra banda, clar, se'n fan tantes de sèries i sèries i n'hi ha a totes 50 televisions que necessàriament hi ha moltes d'elles que són com fer xurros. Sí. i llavors això és difícil saltar-t'ho per buscar una de qualitats, clar. Clar, el que passa amb les sèries, per exemple, els actors que porten 7 anys, jo quan vaig entrar l'any passat a rodar Puente Viejo, clar, tots portaven 7 anys. el que menys portava era el que feia de fill meu que portava dos. Clar, tu arribes allà i tens 11 capítols però també com te'ls fan fer molt ràpid, doncs estàs una mica, jo almenys em sentia en alguns moments una mica desubicada, tot i que tots em tractaven molt bé, els actors i direcció, no? Però clar, és com una cosa teva de dir com puc entrar aquí en un ritme que ells ja el tenen, ells fan una lectura i ja quasi que ja ho tenen tot apamat. Perquè a més els personatges el seu personatge ja el tenen superinflantat. Poso-lo introduït. Està similar, ja. Sí, clar. I per això jo crec que almenys les diàries, les semanals, aquí hem vist algunes sèries semanals, Merlí i així, doncs que hi ha qualitat. Sí, clar. Per això dic que jo les semanals les comparo més amb les TV movies o les pel·lícules perquè hi ha un temps. Hi ha un temps per tot, per parlar, per assajar, per conèixer. Per dirigir, no? Exacte, perquè el director tingui el temps de dirigir. Perquè si una vegada, si no t'equivoques de text, ja ho donen per bo, per bo, no? I tinc una amiga que diu que fa anys, un dia diu, ella anava bastant a Madrid a rodar i diu, mira, jo saps què faig ara? Quan jo veig que estic quedant fatal com a actriu, m'equivoco expressament de text. Diu, perquè serà l'única manera que repetiran la toma. Repetirem. són tècniques. Sí, i em va semblar molt bona idea. Després jo no me'n recordo, però sí, perquè clar, tu estàs allà i vols fer-ho molt bé, però a vegades és que és molt difícil. Molt difícil, molt difícil. sense assajos i bé. Clar, que això, que el cine, això, té un guió i d'entrada. És un altre ritme. Clar, el cine, per sort, està tot més planificat, suposo, no? Sí, tens molt més temps i clar, cada seqüència es prenen el seu temps. Clar. També hi ha de tot, no? Però, no sé, a mi el que m'agrada molt al cine és que primer fan el plano general amb el qual tu ja saps que possiblement no el posaran, però també et serveix d'assaig. Clar. No? Perquè clar, quan ja et vénen a fer el close-up, primer plano contra plano, uf, allà has d'estar super de veritat, eh? perquè la càmera ho veu tot. Tot. Tot. I el lector, l'actriu, la relació amb la càmera, quin temps d'aprenentatge té això? És un amor a primera vista o realment hi ha al darrere moltes hores d'assaig? Jo, personalment, per exemple, jo quan estudiava a l'Institut del Teatre i vaig començar a treballar en teatre, jo pensava, ai no, el cine no, jo teatre, teatre, perquè el teatre és més de veritat i el cine. Però ara que he fet, bueno, he fet dos protagonistes del llargmetratge, també, que clar, a les hores veus més el treball, perquè quan fas una cosa molt petita amb cine tampoc tens massa temps de tu saber si t'agrada o no. i ara m'agrada molt el cine perquè com hi ha el temps i si es fa un assaj general tu ja et vas posant en la situació molt del personatge, de què li passa al personatge i pots estar molt de veritat amb el cine. sí? Sí. Sí. I de teatre quina és l'experiència que tu et valores més de les que tu has fet? Jo personalment la valoro molt tot el que estic fent ara en Projecte Vaca. Per això, que encara fas. perquè jo era una actriu que diríem que has estudiat i et contracten et donen un guió te l'estudies i el director et diu ara fas això ara fas allò en canvi aquí crear obres és que jo he creat obres he escrit una obra sobre la menopausa he escrit una obra sobre les dones maltractades tot en comèdia perquè jo és que no vull fer drames i això que jo era molt actriu dramàtica jo abans m'encantaven les obres dramàtiques i ara és que penso que ja tenim prou drama a la vida i que si ho fas des de la comèdia primer que arribes més al públic primer que pots dir les coses amb una versió completament diferent exacte i amb molts matisos i pots arribar diferent realment la gent de comèdia pot dir moltes coses pots dir coses supergrosses que si les fessis des del drama és una forma intel·ligent d'abordar els grans temes de fet el cinema no està ple de comèdies que posen el dit a l'anàfra però li posen amb una certa simpatia o diguéssim que no deixen l'espectador abatut al sortir del cine que és una mica el que es tracta també jo em passa així mira jo l'any passat em van demanar a un centre cívic escolta pel dia del maltractament que és el 25 de novembre tens alguna obra sobre la violència de gènere i li vaig dir no però te la faig en 15 dies vam fer una obra de mitja hora però li vaig dir però ja t'aviso que serà una comèdia perquè és que no vull fer-ho des del drama penso que és molt més interessant i més en aquest context i en aquest context i al final home sí a la part final sí que vam posar un tros perquè clar les dones desaparegudes maltractades havien de sortir toquen aquest tema però en canvi tothom ens van dir que els hi havia encantat la gent diu és que he rigut tant i després he plorat i clar i per nosaltres sí que érem una companya i jo les autores dius ostres és un regal és que la comèdia moltes vegades avui en dia té trossos dintre d'una mateixa obra en què és dramàtica però el bo és el fer el gir aquell en el que bé tot es relativitza fins a cert punt i es dona un missatge una mica de com d'una sortida no una escapatòria que la converteix ja en un producte que no és dramàtic perquè no hi ha un final dramàtic jo he començat per projecte vaca perquè a mi m'ha obert un món ho trobo molt ric interpretatiu i a part muntar la mostra de teatre cada any que també et dóna molta feina però és superinteressant perquè feu una tongada ara al novembre i després de primavera feu no a primavera abans fèiem abans sí que fèiem a la primavera lectures dramatitzades que es deien primavera vaca nosaltres tot és vaca però això ja no ho podem fer per les subvencions perquè no hi ha la cosa ha anat fatal cada cop hi ha menys ajudes per cultura per altres coses sí que n'hi ha però per cultura aquest any no sé han retallat no sé quant més de l'última vegada i dius bueno doncs bé doncs farem el que podrem no sí sí la cultura en aquest pas acabarà sent una paraula una paraula prohibida la vostra proposta és prou rica perquè feu l'obra aquesta després feu el ventre el ventre de mar de mar de mar després feu la la mostra de laboratori sí això t'ho vull explicar perquè cada any fem un taller laboratori sempre amb dones actrius no tenen per què ser de projecte de vaca està obert a qualsevol actriu que precisament l'obra d'amor i altres qüestions es va fer amb un taller laboratori i aquest taller laboratori el vam voler dedicar aquest any al mur com hi ha la caiguda del mur de Berlín el 30 aniversari va ser una proposta que li vam fer a l'Alicia Regiero que és una creadora fantàstica d'aquí de Barcelona i ella ens va dir jo no vull encàrrecs eh això del mur de Berlín jo no vull encàrrecs li vam dir bueno tu mateixa i ens va fer una proposta fantàstica que ens va treballar tots els murs tots els que tenim personals que nosaltres mateixos interiors interiors que nosaltres ens els posem solets efectivament els murs que ens posen els amics la família són més murs els polítics els polítics els murs que de fora ens posen i els murs murs que no et deixen entrar en un país no? i és molt interessant estem ja portem tres setmanes en el taller i aquí serà la presentació perquè la temàtica aquí tal com l'estava a través d'un joc creatral el treball del moviment servint-nos diferents referències meteogràfiques podem murs que ens han estat imposats i els que ens hem creat per tant el mur de dintre i el mur de fora m'ha semblat també molt suggerent i a més partim de pel·lícules perquè ella el primer que ens va dir busqueu una pel·lícula que una frase d'una pel·lícula punto som 15 actrius i entre això i què volíem ser quan érem petits i com vam arribar a fer el que fem i amb això hem anat treballant improvisant i ens surtin coses molt xules molt interessant molt perquè l'oble de les pel·lícules dona molt de sí perquè des de jo que la meva és de Blade Runner no sé per què serà clar vaig tornar a veure la pel·lícula perquè ella va dir la primera que us vingui no us poseu ara a meditar no interessants diu si et ve Mary Pilly és Mary Pilly i clar està molt bé perquè hi ha una frase de WCB Story hi ha una de Old Jazz hi ha una del marido de la peluquera perquè clar cada actriu va agafar la pel·lícula que va voler la va mirar i va escollir una frase una i amb això és molt interessant això és el dijous 5 de desembre si parteixes de pel·lícules bones dona ja només la frase i d'aquesta pel·lícula ja porta cap a una sèrie de referències per l'espectador ja et porta home jo el que tu has dit abans és fantàstic perquè és veritat que en la mostra del novembre a Baca hi ha molta cosa i si entren a la web o al Facebook i també el nostre Facebook o Instagram que està molt actualitzat però sí que és veritat que la web també és molt fàcil de veure sí i bé això és aquestes dues perquè veig que amb les dues intervens i les dades molt bé molt bé sí què més ens suggereixes anem d'anar acabant doncs home jo convidaria a tothom que vingui a les xerrades també les xerrades són obertes les obres tenen bueno tenen un preu perquè els artistes també hem de viure sí hem fet un bon 1 perquè vam dir bé si volen paguen 4 i poden veure les 5 d'acord vam pensar així també donem una mica de facilitat i a més que realment totes les obres seran de molta qualitat perquè són professionals les directores les actrius tothom vull dir que l'horari és sempre el mateix 8 i mitja 2 quarts de 9 i les xerrades a les 7 les xerrades a les 7 sí la dara que és dels dels ventres de lloguer i la de la marga Iñiguez que les persones que els hi són és una gran creadora i serà molt interessant escoltar-la perquè segur que ens donarà referents i nutrició que es diu perquè a vegades és veritat has d'escoltar persones que són fantàstiques i que aprens aprens molt d'ells doncs m'ha semblat molt interessant tot el que ens has explicat estem acabant ja hi ha alguna cosa que diguis també vull comentar això no ho sé jo de vegades perquè quant a projectes hi ha alguna cosa per exemple que estiguis escrivint home uf si abrim aquesta porta clar vull que se sàpiga també que tu ets creadora sí quan vaig escriure l'obra de la menopausa que va sortir d'un taller laboratori era una peça de 15 minuts vam estar als microteatres l'hem fet l'hem fet bastant i vaig dir ara faré la pel·lícula i estic estic escrivint el guió molt bé molt bé doncs això pot ser motiu perquè ens tornem a veure doncs sí quan vulgueu quan vulgueu vingui independentment del que ens veiem pels teatres exacte molt bé què tenim Carme la setmana que ve recordem que vindrà perquè és l'últim dimarts de mes i vindrà l'Àngela Gutiérrez que havíem quedat amb ella i esperem que també ens porti diferents propostes i diferents sugeriments molt bé que serà molt agradable de sentir perquè ella té sempre moltíssimes coses a dir a més a més aquesta setmana passada hi ha hagut altres festivals a lo millor ha estat amb un Lins de Rei o amb algun d'aquests i pot ser interessant també conèixer doncs tot això farem la setmana vinent molt bé amics doncs donar-li les gràcies a la Mercè perquè ens ha apropat al món de la interpretació i de la creativitat dins de l'univers femení també que es fa a casa nostra en aquests moments em sembla que pot haver estat força interessant espero que sí per tothom i moltíssimes gràcies jo m'ho he passat molt molt bé i gràcies per convidar-me no m'ha sort de dir perquè la veritat és que m'agrada parlar del que estimo del que tu vius és que el que estimo m'apassiona doncs esperarem que aquest guió que ens ha sugerit i tant doncs a veure a veure a veure a veure si m'escolta qualla del tot sí qualla tot molt bé