Cinema sense condicions del 15/4/2025 — Filmoteca de Catalunya en clau de futur: entrevista a Pablo Laparra, Chris Marker i "La Jetée", crítica d'"El segon acte", recomanació de "The Residence" i Aula de Cinema sobre el ràcord

Panorama general del programa

Cinema Sense Condicions combina una llarga entrevista amb Pablo Laparra (nou director de la Filmoteca de Catalunya) amb crítiques i recomanacions, i una secció formativa d’Aula de Cinema sobre el ràcord i la continuïtat.

• Temes destacats: nova llei de la Filmoteca, reptes de digitalització vs. projecció analògica, relació amb festivals i activitat cultural (exposicions, biblioteca, masterclasses).
• Crítiques: Chris Marker — La Jetée (1962) i Quentin Dupieux — Le Deuxième Acte (2024).
• Recomanació sèrie: The Residence (Netflix).
• Aula de Cinema: ràcord de moviment, direcció de mirada i continuïtat corporal/respiratòria en el muntatge.

"El cinema mai ha sigut mut" — Reivindicació de l’acompanyament musical en projeccions de cinema silenciós.

Entrevista a Pablo Laparra (Filmoteca de Catalunya)

Visió institucional i nova llei

• Consolidació de la Filmoteca com a equipament nacional amb autonomia jurídica (si s’aprova la nova llei).
• Objectiu: continuar el prestigi i la bona feina dels darrers anys, i afirmar el cinema com a pilar cultural del país.

Reptes digitals i preservació

• Digitalitzar per arribar a pantalles actuals, sense oblidar la multiplicitat de formats analògics (35mm, 16mm, 8mm).
• Compromís: no renunciar a la projecció analògica; vetllar per laboratori, experts i coneixement que s’estan perdent.

Plataformes i públic

• Prioritat: experiència col·lectiva en sala; difusió online puntual (p. ex., títols digitalitzats al Vimeo de la Filmoteca durant 2 setmanes).
• Assistència mitjana: entre 80 i 97 espectadors per sessió; missatge no-nostàlgic i optimista sobre el futur del cinema en sala.

Sales i millores tècniques

• Inversions en projectors (millor projecció < 24 fps per a cinema mut), so i il·luminació.
• Potenciació de l’acompanyament musical en cinema silenciós (pianista habitual: Naït Simonian).
• Defensa d’una etiqueta de sala estricta (no menjar ni beure a la Filmoteca).

"Això és la Filmoteca: aquí no es menja ni es beu."

Relació amb festivals

• Criteri curatorial (no taula de punts) i afinitat de programa.
• Problema de ciutat: manca d’espais/butaques per a l’oferta de festivals; la Filmoteca no pot absorbir-ho tot (té 550 butaques i programa propi).

Activitat cultural: més enllà de les projeccions

• Projeccions a preus populars (dt.-dg., 4 sessions/dia).
• Exposicions temporals (vinent: segona mostra dedicada a Georges Didi-Huberman).
• Biblioteca especialitzada (única al país) i nova línia d’activitat presencial a "la saleta" (presentacions de llibres, lectures de guió, xerrades d’arxiu).
• Masterclasses i trobades tècniques (p. ex. Amanda Villavieja, sala plena).
• Digitalització en col·laboració amb l’SCAC.

Gustos de Laparra

• Interès personal per la no ficció i el documental; influència decisiva de Chris Marker (La Jetée, Sans Soleil): la càmera com a trobada amb la realitat.

Crítiques i recomanacions

Chris Marker — La Jetée (1962)

• Fotonovel·la distòpica de 52 minuts sobre viatges en el temps després d’una guerra atòmica, construïda principalment amb fotografies en B/N i una breu seqüència en moviment.
• Obra de referència per a cinèfils; música de Trevor Duncan. Marker, també fotògraf i guionista, és una figura clau del documental i l’experimentació.

Quentin Dupieux — Le Deuxième Acte (2024) ["El segon acte"]

• Sàtira en clau de comèdia que carrega contra certa correcció política i l’ús de la IA en el cinema.
• Repartiment: Léa Seydoux, Vincent Lindon, Louis Garrel, Raphaël Quenard, Manuel Guillot.
• Virtuts: guió de ferro, ritme impecable, trencaments de quarta paret naturals, excel·lent direcció d’actors (incloent secundaris i figurants).
• Valoració: molt recomanable; estrena prevista el divendres 11 d’abril.

Sèrie — The Residence (Netflix)

• Thriller policíac a la Casa Blanca: un assassinat fictici sacseja un sopar d’estat amb l’australiana.
• Protagonista: Uzo Aduba (detectiva Cordelia Cupp). 8 episodis (~1 h; el 7è és clau).
• Punts forts: muntatge virtuosístic (veu en off + encadenats visuals amb ritme vertiginós que es llegeix clar), diàlegs punyents d’"humor intel·ligent".
• El capítol 7 gira el relat cap a una història d’amor inesperada que revalora personatges secundaris.

Aula de Cinema: el ràcord i la continuïtat (a partir de Walter Murch)

• Recordatori dels sis criteris de Murch; els tres últims (sovint menystinguts pels manuals antics) reben atenció pràctica.

Ràcord de moviment/sentit

• Coherència en el vector de desplaçament entre plans (evitar canviar d’esquerra→dreta a dreta→esquerra en tall).
• La ruptura deliberada només té sentit si és sistemàtica i amb intenció expressiva.

Direcció de mirada (eyeline match)

• En pla/contrapla, l’alineació de mirades ha de "creuar-se" amb una lleugera obertura perquè la percepció funcioni, encara que no s’hagi rodat alhora o al mateix lloc.

Continuïtat corporal i respiració

• Respectar respiració, gestualitat i microexpressions entre plans per evitar discontinuïtats perceptibles.
• La cara és un "gran paisatge": petits canvis (p. ex., celles) poden delatar el tall.

Tancament

• El programa s’atura dues setmanes per Setmana Santa.
• Recomanació: si us quedeu, aneu al cinema (o a la Filmoteca); si viatgeu, gaudiu del territori amb responsabilitat.