Final de temporada: Destroyer, Toy Story 4, Muñeco Diabólico, Jarmusch, Maradona i Rembrandt; i les estrenes Els dies que vindran i Litus

Cinema sense condicions Hola, bona tarda. Cinema sense condicions, un altre dia, un altre dimarts, amb tots vosaltres. Avui és l'últim programa de la temporada. Tornarem un cop passades les vacances. I tenim amb nosaltres a Pepe Mengol. Hola, bona tarda. I a Paul Diggler. Hola, bona tarda. A més a més de la tertúlia, el comandament dels... Les sombres. De les màquines que fan que puguem arribar a tots vosaltres. Avui tenim un programa que ha tingut moltes baixes per motius sanitaris. La logística també ha patit d'aquestes baixes. I aleshores nosaltres farem un repàs a la cartellera que hi ha de cara a l'estiu perquè pugueu veure pel·lícules interessants. I abans parlarem de les pel·lícules que hem vist. En Paul ha dit que en tenia dues. Sí, un parell. Una sí que és d'estrena, l'altra ja fa un anyet, però... Però que comença jo? Sí, sí. Bé, són una mica diferents, eh? Ja us he dit abans. Millor, la varietat està al gust. Mira, fa un any és Destroyer, una mujer herida. No sé si el subtítol és una traducció o és que... Ara no ho sé si ve de l'original també. No crec. No crec, no? O sigui, és el títol espanyol. Sí, el títol original és Destroyer i prou. Doncs és una pel·lícula on la protagonista és Nicole Kidman, si és que la pots reconèixer, perquè realment està molt canviada, molt. i, bueno, ja fa una hora el nom, jo crec, de la pel·li, perquè és una dona destruïda per... Clar, la història és una mica complexa. Potser el tema és el gènere que toca, no?, que és aquest thriller mig policíac, mig tot, mig de drogues, mig de quasi secta, mig de... Bueno, és un pupurrí. I familiar. I familiar. Sí, però és un... Clar, familiar, però des d'un punt de vista... Problemes en la família i això, no?, també. Sí, hi ha una espècie d'atonant familiar, però... Una madre coraje. Sí, sí, sí, total. Però clar, portava un extrem. A veure, ara ja ha sortit la veu dissonante, perquè realment a tu, Pep, dius que no et va agradar, no?, aquesta pel·lícula? Gens. Gens, bueno. A veure, jo trobo... No et dic que sigui una meravella, meravella, eh? Té qualitats, eh? Amb la meva opinió té qualitats. Exacte. Jo també crec que és una pel·lícula que, hòstia, a mi em va sobtar, potser perquè no m'esperava una pel·lícula prou, entre cometes, eh?, prou complexa més enllà de la trama. És a dir, la trama és una, però després també hi ha la forma de la pel·lícula, no? Tampoc donaré molts espòilers, però hi ha una... El que és l'estructura narrativa no és la que estem acostumats. No és convencional. No és convencional, no? I potser quan te n'adones ja és tard, en el sentit de ja... Hòstia, jo el que he vist fins ara, no? És com un d'aquests moments... Ja estàs ficat i... Ja estàs posat, exacte. Però a mi em va entrar bé. Jo entenc que potser hi ha gent que digui, hòstia, m'heu pres el pèl, no? Potser d'alguna forma. Però com a pel·lícula, jo trobo que és una bastant bona pel·lícula, però jo us penso, és de l'any 2018, que crec que es va estrenar cap al juny. És una pel·lícula que no va apostar, o sigui, no va anar a Òscars, aquesta pel·lícula. Home! Home, no, perdona, però a mi... Òscar a què? Per mi nominada actriu podria estar... Potser la resta no, eh? Però la nominada d'actriu... Jo penso que l'esforç de la Nicole Kidman, en el fons, en fer dos papers, i un d'ells... Bueno, l'abans i el després, per dir-ho així. Sí, sí, d'acord, però són dos papers, perquè en un apareix tal com és ella, diguéssim, potser més rejuvenida, però en l'altre apareix amb la cara absolutament destrossada, no? Vull dir, com diu el títol de la pel·lícula, i això és un d'aquests girs que els actors intenten, per guanyar un Òscar, precisament, perquè moltes vegades es guanya un Òscar per tenir una malaltia, o per tenir una disfunció, o per estar malalt, o per, no sé, com en aquest cas, tenir la cara cremada, o una cosa d'aquestes, no? Jo penso que la idea anava per aquí, almenys pel que fa la Nicole Kidman. No, a veure, jo crec que sí que són apostes d'aquestes que fan actors, que probablement, jo no ho he vist, però probablement quan són produccions així que l'actor ha de modificar-se molt, l'hem vist molt el Christian Bale, no?, modificant-se el Maquinista, a Vice, aquesta última, no?, a moltes així. I el Robert De Niro a la seva època. També, però jo crec que es converteixen, en certa manera, també amb productors executius o associats, des del punt de vista que són pel·lícules que interessa que es vegi una faceta nova teva com a actor, que potser també és una... amb potència. Aquí no ho desconec, eh?, si Nicole Kidman va donar algun diner, a part de... Jo penso que la jugada era aquesta. Sí, però m'estranya. Sembla que la pel·lícula no va caure en gràcia. Hòstia, no sé, jo trobo que és una d'aquestes pel·lícules curioses, o sigui, cada setmana ja s'estrenen thrillers i trobo que quan un, encara que no sigui el gran thriller, però quan s'estrenen un que mitjanament pot ser una mica diferent, i de lo mateix dic en el terror, eh?, el terror és dels gènes més ja esclavitzats, no?, i quan veus alguna cosa potser que es despunti, no dic que despunti molt, però que surt de la mitja, doncs, bueno, doncs és destacable. A mi és una pel·lícula que em va interessar, sí que la vaig veure per Movistar Plus, i mira, la vaig a la casa, vull dir, imagino també que potser el cine, l'experiència és també diferent, perquè, hòstia, li foten canya a aquesta pel·lícula, però jo la recomano totalment, eh?, o sigui, per mi és una d'aquestes pel·lis bastant interessants. Jo la vaig trobar entretinguda, vull dir, no, una pel·lícula molt correcta i que valia la pena de veure i prou. Sí, sí. I vaja, vull dir, això ja és molt tal com està la cosa. Clar, sí, sí. I res, doncs, en contrapartida, Toy Story 4, que és com que ve molt al cas ara després de Destroyer, i aquesta sí que és d'estrena, jo per mi és, o sigui, probablement la primera part és la que m'agrada més però des d'un punt de vista obvi, no?, perquè és la primera que vam fer de la saga i crec que és la que va trencat molts motges, però és que aquesta, la 4, jo crec que n'ha trencat molts més des d'un punt de vista tan formal com de l'història i això, com de, inclús de la trama, dels personatges, hi ha molts girs, no crec que la veieu, però respecte a tota la saga jo crec que és una aposta bastant forta que han fet. I a més, cada cop te'n deixen més a fer pel·lícules pensant en els adults també que aniran, que això jo crec que és del més important que té Pixar, bé, també Disney, no?, però Pixar és el que s'ha mantingut sempre fent pel·lícules que tant et pots portar el criu com pots anar tu, no?, diguéssim, i aquí, ja no per humor, perquè també hi ha moltes bromes d'aquestes, entre cometes, adultes, no?, que els nens potser no enganxarien, però inclús hi ha moments de, el que es coneix com anagnòrisi, no?, però anagnòrisi des del punt de vista de les joguines coneixent-se, elles mateixes identificant-se com a joguines, i aquest punt quasi, no?, metafísic de l'ànima, i aquí ho exploten molt, i és molt curiós perquè penses, vigileu, que esteu jugant amb foc en el bon sentit, però esteu jugant amb foc de, si les joguines se n'adonen completament que no són humans, sinó que són joguines però amb consciència, aquí esteu, no?, és com esteu aixecant la catifa d'allò d'aquí tenim el... O sigui, arribar al punt que les joguines se n'adonin de, hòstia, però com pot ser que puguem parlar i que puguem pensar, hòstia, què passarà amb la cinquena part de tota la història aquí, saps? O sigui, et van cap aquí? Van cap a l'autoconeixement de la joguina i seran com uns nihilistes? Potser amb les tres anteriors, jo no sé, no n'hi he vist cap, ni no... Són interessants, eh? Aquestes sèries m'agafen una mica fora de joc, però potser en les tres primeres pel·lícules ja havien tocat tota una varietat de temes i potser només els hi quedava aquest recurs, no? És una hipòtesi que faig jo. És curiós perquè Pixar ha passat per moltes fases, no? Ha passat des dels inicis... Bé, no sé, però sempre s'han fet aquestes preguntes de què passaria si, per exemple, els animals tinguessin sentiments, no? I pensessin. Què passaria si les joguines tinguessin sentiments? Després van fer què passaria si els sentiments tinguessin sentiments, que és el d'Inside Out. És com, han anat entrant i ara l'any que ve es veu que faran Soul, o sigui, com ànima, que és una pel·lícula que jo crec que ja han entrat, ja ha passat dels sentiments i ara van una recerca potser més espiritual, inclús de... Bé, no ho sé. Però és curiós perquè... Amb els sentiments hi entren també les emocions? Sí, volia dir emocions, doncs, potser. Sí, sí. Emocions, emocions. No, perquè... Inside Out és emocions. Per mi el que es porta ara és l'emoció, vull dir, molt per sobre del raonament i fins i tot dels sentiments, no? Vull dir, la paraula clau en l'espectacle cinematogràfic és emoció, no? Vull dir, van a buscar l'emoció de l'espectador. I no només en l'aspecte cinematogràfic, no? Vull dir, podríem dir que en la música també passa el mateix i en el teatre, etcètera, no? Però vull dir, avui dia la consigna és l'emoció, no? Però en sentit quin, dramàtic o...? Sí, sí, de... provocar l'emoció a l'espectador. Aviam, Pixar... Més que no provocar-li un desig de raonament o tal, vull dir... Es val la llagrimeta, no? Sí, home, a veure, comparat... A veure, jo no ho compararia, per exemple, Toy Story amb Coco, que amb Coco jo crec que sí que va anar a buscar molt aquesta llagrimeta. Oh, i tant. Jo crec que Toy Story és més... Potser és més acadèmic des del punt de vista que és l'animació de Pixar, típica i tòpica, però com que ja tenen aquesta base, ja sabem... Vosaltres, espectadors, ja sabeu com som, doncs anem a jugar una mica. I jo crec que Toy Story, la quarta entrega, juga. Jo crec que juga bastant amb l'espectador, perquè inclús el final és bastant inesperat des del punt de vista del que estem acostumats a l'animació, que sempre és el que seria un happy ending, no? Que no dic que no ho sigui, eh? No faré espòilers de cap forma, perquè em sembla molt original el final que han fet, però és un final que no t'esperes en una... i sobretot en una saga de pel·lícules d'animació infantil, perquè no deixa de ser una animació infantil, tot i que tinguin tractint molts temes que són molt interessants, inclús, no et dic que ho tractin així, és molt indirecte, però, per exemple, el personatge, un dels copprotagonistes, que és una nina que a la tercera part va deixar com la saga, o es va apartar, i aquí torna, i torna amb molta potència, però potència des del punt de vista, és una joguina que s'ha perdut i ha tornat forta, perquè és com, m'explico, és com si hagués marxat de casa i s'ha buscat la vida. I quan torna és curiós, perquè és un personatge que és molt dur, és molt fort, i és el que porta el personatge per on vol, no? Llavors, és una visió, ara que es parla molt, no?, d'aquest del feminisme en el cinema i dels moviments aquests, no?, aquí és molt curiós perquè sense ser forçat han creat realment un personatge que és molt, molt potent. Bueno, per mi, eh? O sigui, tu el veies i dius, allò, sense cap mena d'apretar, de dir, aquest és el personatge que volíem plantejar, no?, que això, per exemple, inclús, a la vessant de Disney, que ara han agafat, van comprar Marvel, que són aquestes superherois, doncs, quan van agafar i van fer, de la mateixa manera que havia fet DC Wonder Woman, van fer Capitana Marvel sense cap mena de sentit. I li van intentar donar un sentit més, potser, des del punt de vista aquest, feminista, per dir-ho així, però buit, no? Llavors, Pixar, aquí, en Toy Story 4, jo crec que ho agafen molt bé. Llavors, com a pel·lícula, com a saga d'infantil, que vegis un personatge així és molt interessant, perquè, a més, que des d'un adult tampoc et balli massa, no? O sigui, dius, vale, doncs, és interessant. Llavors, jo com a pel·lícula, bueno, aquesta sí, la recomano totalment. Sí, home, òbviament, hauríeu d'haver vist les anteriors, però inclús hi ha un punt a l'inici que fan una mena de reflexió... De resum. Sí, un resum que és quasi a la tercera, però no massa, eh? Però, home, però millor. No, se suposa que el que va a veure la quarta és que les ha vist totes. O l'han arrossegat. Perquè, vaja, ha tingut prou oportunitats de veure-les totes tres i tot això. Em resulta curiós això que deies, que un personatge surt de la tercera pel·lícula i llavors torna a entrar a la quarta perquè això incompleix una norma de les sèries o les sagues que són aquests personatges que entren per un episodi i ja no tornen a sortir mai més, no? Vull dir que... No, però tot té sentit, eh?, que surti i torni. D'acord, d'acord. Però vull dir, en un principi, les sèries, sobretot de televisió, però també les sèries cinematogràfiques, tenen un conjunt de protagonistes i llavors en cada episodi hi apareix gent que venen de segons quin lloc i no tornen a aparèixer. Vull dir, que només apuntalen una mica aquell episodi per aportar temes nous o per una narrativa que obri més portes, etcètera, no? Però llavors ja no tornen a sortir perquè ja han estat... Ja han polit el personatge, no? Ja han desgastat i llavors s'espera que els protagonistes tinguin relació amb altres personatges nous, no? I aleshores, esclar, em dius que aquest personatge té una visió feminista i, bueno, això... No, no dic que la tingui, el personatge, sinó que expressa un personatge que, vulguem o no, normalment era masculí. És a dir, des del punt de vista que és el Tarzán de la jungla, no? El que s'ha criat com a tal i després ve la noia ben vestida de Tarzán, no? La Jane, que és... Sí. M'explico, aquí és totalment al revés. És que ja no pots posar la Jane tal com la posaves abans perquè la cosa ha canviat. Exacte. I llavors això fins i tot pot ser que hi hagi hagut un mostreig de mercat i que la gent hagi demanat que aquest personatge tornés. No, jo ja no dic tant això, sinó, òbviament, s'han d'anar estudiant, no? Bueno, al final has de contentar la societat, sobretot si ets un gegant, com pot ser Disney, jo... No, no, el cinema americà fa aquesta funció. Sí, inclús si la teva meta són els Òscars, òbviament els Òscars que de cop s'apunten a el que són el... Bueno, això ho hem parlat molts cops aquí, no? El tema de les quotes, no? Què es porta aquest any? Per bé o per mal, eh? Vull dir, òbviament, tot sigui visibilitzat, però de quina forma, no? O sigui, a vegades quan és gratuït, jo crec que pot empitjorar, no? La possible lluita que hi hagi fora del que és el cine o qualsevol art. Llavors, en aquest cas, jo crec que està molt ben portat, en aquest sentit. Potser després, clar, potser abans que parlava d'Estròyer, un personatge així també pot ser necessari, des del punt de vista que aquest personatge molts cops l'encarnen homes destruïts. o sigui, des del tenient de corrupto a, bueno, des de Drive a Nightcrawler a... Home, allò, en aquests casos, el repartiment d'hòsties pot ser més creïble. Perquè aquí, la senyora Kinman, enfrontant-se a marmaris, queda bastant ridícula, francament. No, però després, com es deia aquella... Atòmica, Atomic Blonde, no?, la de la Charlize Theron. Era Charlize Theron, no? Jo diria que sí. No l'he vista, però diria que sí. Aquella pel·lícula d'Eunidor, també. A mi no em va semblar pas malament. Bueno, avui dia les dones fan... Està plena, eh?, la cartelleta de Madres Coraje, ara. Però jo el que dic és que, d'una banda, no, òbviament, jo crec que és necessari, i l'altra és a quin punt arribem, com això de Capitana Marvel, a quin punt d'absurd arribem per simplement complir unes certes quotes, no?, com a companyia de cinematogràfica o el que sigui, eh? Però hi ha moments que dius, hòstia, però és que això t'està... Sembla que estigui com banalitzant més un moviment com pot ser, bueno, doncs, òbviament, recapacitar i refer certes històries perquè hi hagi una certa igualtat o el que sigui. De banalitzar el cinema nord-americà en sap molt. És obvi, sí. És un dels ingredients necessaris. I bé, però jo també penso que, no sé, a la societat es veu cada dia més tallers d'autodefensa personal per dones i que això s'ha de reflectir d'alguna manera i és evident que hi ha, no sé, vull dir, deies, bueno, aquests personatges són d'homes i tal, sí, però potser ja la cosa està una mica esgotada, no?, i aleshores ara hi entren les dones. A mi no em sembla malament. Bé, aviam si en veiem més, així, de l'estil. Però bé, jo, les dues són recomanacions. Study Story 4, que sí que està en cartellera, just s'ha estrenat cap de setmana últim, no?, i Destroyer, que, bueno, la podeu trobar a plataformes tranquil·lament. Que es pot recuperar tranquil·lament. Abans que parlaves de cinema de terror, també, que segueix les mateixes estructures que aquest cinema negre o així, m'hem recordat d'una pel·lícula que hem vist en preestrenes, no sé si està, ja, no, veig que no està en cartellera, que és Muñeco Diabólico. Ah, clar, a més és molt bo, perquè ho han fet coincidir, de fet la promo ja era així, han fet coincidir a Toy Story 4 en cartellera, perquè la promoció de Muñeco Diabólico no deixa de ser els ninos de Toy Story morts i destrossats per... Bueno, segueix sent Chucky, no?, o no? Sí, li diuen Chucky. És una saga de fa, uf, això. Muñeco Diabólico. No, però no té res a veure amb el Muñeco Diabólico. Ah, no ho sé, no ho sé. És una altra volta en el tema aquest. Aleshores, la qüestió és que s'ha posat de moda entre la gent nord-americana tenir un robot personal a casa, que és un robot així d'una mida petita, no és de l'alçada d'una persona, i aleshores hi ha un... aquests robots es fabriquen al Vietnam. i aleshores hi ha una bralla a la fàbrica i un treballador resulta acomiadat. i aleshores ell es venja i desprograma un d'aquests robots, no? Vull dir, els robots són normalment una cosa molt amable, vull dir, que dirigeixen la casa, que les cases són intel·ligents i aleshores ells, doncs, van donant les instruccions i tot això. I, en canvi, quan aquest treballador desprograma un sol ninot d'aquests, doncs, esclar, el fa malèfic, no? El fa diabòlic. I aleshores és com arriba aquest ninot a casa d'una família i, doncs, totes les... com aquest robot es pren les indicacions no de la manera justa, perquè no té el cervell robòtic programat com els altres tan amables que són i llavors fa malvastats, no? Vull dir, aleshores, vull dir, la gent ha d'intentar aguantar tot això que, en fi, jo crec que per necessitats de la narració la cosa dura molt perquè si un robot et comença a fer putades el que fas és desfer-te'n, vull dir, això està clar i, bueno, et passes tres quarts de pel·lícula que el robot aquell està amb la mateixa família una cosa que dius bé, això potser que dura massa, no? Vull dir, aquesta gent aguanten molt i aleshores passa a mans d'una altra però, bé, la cosa tampoc acaba d'anar i torna a la família primigenia i tal no ho sé, jo vaig trobar que no em va desagradar la pel·lícula vull dir, no és que sigui una gran cosa però sí que em va entretenir vull dir que jo vaig estar allà mirant tot allò evidentment aquestes pel·lícules que tenen la tecnologia pel mig i així no són el plat que més m'agrada però sí, sí, la vaig trobar molt ben feta molt ben muntada i que mereix una visió sí que estic veient que sí que és el remake de la que van fer els 80 que és el Chucky aquesta, el Nino sí, perquè quan comença a fer coses lletges li diuen Chucky que resulta que el nom de tots els robots és Buddy que és amic i aleshores per això els robots es comporten amablement com un amic que t'ajuden, que et desperten que et fan l'esmorzar que no sé què i llavors al veure que aquest és un robot una mica malparit li diuen ah mira, és com el Chucky però sí, es fan com una autorreferència de la pel·lícula bé, de la saga aquesta dels 80 però sense acabar de dir que és la saga però és curiós sense que sigui el Chucky li dius una altra cosa però li diuen aquest nom lògicament perquè el concepte de Ninot malparit ja el tenim és l'imaginari sí, ja el tenim en l'imaginari com el Chucky i estic veient que la protagonista és l'Ogriplaza que és una actriu que a mi m'agrada molt allà, com ho fa? molt bé és que ella és una tia que despunta esplèndida és l'únic que val la pena de pel·lícula jo ja li volia preguntar al Pep perquè ja sabia o suposava perquè no n'havíem parlat que no li havia agradat gaire només salves a la noia o alguna cosa més? no, la pel·lícula home, té una primera mitja hora que mira, és simpàtica perquè no deixes de veure el rebot d'un empleat un maltractament per part del jefe i això, llavors, bueno tot això provoca una reacció amb cadena interessant, no? però inevitablement quan arribem a la tercera part de la pel·lícula llavors comença a sortir la sang i, bueno, qualsevol espectador pot anar amb dues o tres bosses i se les podran dur plenes de plasma i, a veure, no sé si és una pregunta gratuït, eh? a més a més vull dir que no és allò un tipus de matança justificada és per l'espectacle això és evident és una mena de besties acumulada amb aquesta, no? jo crec que ja van néixer amb aquesta intenció però sense, és que clar no sé si és una pregunta allò plena d'espòilers però hi haurà continuació? o sigui, tornen a començar la saga? perquè també n'hi havia no sé quantes d'aquestes penso que sí que al final queda obert i que... clar, tinguis en compte que és que hi ha diversos prototips, no? o sigui, tenim un que és més antiquat aquest que ja porta unes incorporacions noves i l'any que ve doncs sortirà un altre encara més perfeccionat mira, estic veient que l'any que ve el mateix director bueno, no sé si és el mateix director però el creador Lars Kleber Don Mancini és el creador és el creador original fa la sèrie o sigui, farà la sèrie de Chucky que clar, aquí es deia el mulleco diabòlico i crec que en Estats Units es deia Charles Play sí, exacte com un juego de niños, no? sí que era, bueno bueno, és que està destinat en principi a la gent jove perquè sigui el seu amic sí, clar, clar perquè no li calgui sortir al carrer a jugar amb els altres estem parlant d'aquestes sagues una mica a casa sagues una mica sonades d'aquestes saps que quan una cosa va triomfar als 80 que després ho comencen a allargar i allargar als 80 als 2000 i als 2000 ja comencen a fer i havien fet com 4 o 5 pel·lícules i van començar a fer La nòvia de Chucky que era una altra nina sí després, òbviament La semilla de Chucky no? com l'amiguita després jo què sé que van començar a fer-ne com si fos la del Jason les del Jason pels nens que l'aneu a veure mentre el Chucky té els ulls blaus tot funciona tot tot avien quan se li foten vermells llavors agafeu-vos a la cadera llavors ja està en moda malparit i compta amb ell no, però vull dir no és ben bé que sigui la mateixa sèrie que era en els 80 és una posada al dia diguéssim no? i ja penso que sí que tindrà continuïtat perquè al final bueno és el el robot allà com dient espereu que espereu que que n'hi haurà més d'això sí, sí clar i per cert heu vist en pre-estrena no ho sé la de Jim Jarmusch la nova la dels Zombis no no jo no sé quan arriba però li diu que avui, avui avui han fet el passi avui han fet el passi avui han fet el passi de premsa que se'ls deu estrenar aquest cap de setmana ja el divendres suposo això va ser interessant sí o va Jim Jarmusch fent sí, sí va anar a Can sí, sí, sí bueno és qui va inaugurar va inaugurar a Can i amb Bill Moore bueno és que surt tothom bueno és tota la Iggy Pop sí, és la trop la trop Jim Jarmusch la trop habitual de Jim Jarmusch vull dir tots els els amics i coneguts del director i bueno en principi hi haurà més coses però només per la interpretació sí, sí, sí ja valdrà la pena home i m'agradaria veure Iggy Pop que ja té una mica de pinta en el zombi bueno segur segur que serà interessant segur el Jarmusch va fer un documental fantàstic que es deia Gimmy Danger que era la història d'Iggy Pop i el seu grup no i jo ho vaig dir aquí en el programa que l'Iggy Pop que semblava un tio que era poc menys que un deficient mental era era una persona que s'explicava amb el rigor d'un catedràtic vull dir jo em vaig quedar paradíssim vull dir perquè el que és les entrevistes que li fan amb ell tenen un suc una cosa tremenda vull dir va ser una no ho sé vull dir és un tio que en l'espectacle va fa el paper del boig diguéssim però és que ell és bueno la seva història com a música és tortuosa eh d'acord sí sí sí sí que és un pirat total a dins l'estudi fora de l'estudi a l'escenari a casa sí però vull dir tota aquesta llegenda quan li posen un micròfon endavant i l'entrevisten seriosament vull dir s'esveneix vull dir perquè és un personatge la mar de responsable i que sap molt bé el que es fa vull dir que no és a dir no és allò que que improvisi o que es llenci o tot això jo penso que ho té tot molt ben apamat vull dir que segurament al principi era una bogeria però després per mantenir-te en l'estrellat eh bueno bogeries les justes esclar perquè perquè si no te'n vas fora del circuit vull dir no pots continuar sent un un adolescent idiota bueno i dic idiota perquè ell té un disc que es diu The Idiot no? vull dir que anava d'aquest pal però vull dir després has de conèixer el negoci has d'entrar en la qüestió i has de ser el més intel·ligent de tots per poder-te mantenir i el tio es manté és interessant no avisar el documental el recomanes el documental bueno ja el vaig recomanar aquí en el seu moment va sortir al mateix moment que Patterson no va tenir gaire recorregut fa com 5 anys potser ja 4 anys 3 anys i ha sortit editat en DVD i molt bé i com a documental de rock jo crec que és un dels millors que s'ha fet mai ostres que explica tota la història d'Aigui en d'estuts i bueno ara que veig òbviament també surt en Waits que també és l'altre sí clar és l'altre obligat home a veure a veure si qui no el recorda a Down by the Lord sí sí és que en fi no no i Tilda Swindon Adam Driver ja que parlàvem també de Patterson Adam Driver ja forma part aquest ja està ja està fitxat Steve Buscemi també un altre bueno no és que no ens acabem o sigui és una d'aquestes pel·lícules però Adam Driver està fent tots els papers de l'au vull dir tothom el sol·licita però és molt interessant també el paper bastant diferent també que fa a Infiltrado i Cucosclan allò també Déu-n'hi-do perquè és un paper que sembla a priori molt senzill no que és l'ajudant però ostres a mi allà també perquè Patterson potser era aquest punt més introspectiu i més no sí esclar era més quasi contemplatiu que allà era però també era difícil de no no no i tant d'interpretar aquell paper i sobretot aguantar una pel·lícula tota així perquè aquesta és la dificultat amb el registre baix aquí sí aquí sí queda complicat bueno alguna més que voleu comentar així que estiguin sí bueno jo tinc Diego Maradona que és un documental que està dirigit per la Sif Capadia que havia fet un meravellós documental també sobre Amy Winehouse i també havia fet un altre sobre Ayrton Senna que es deia Senna és a dir que és un director britànic que està especialitzat en fer documentals de muntatge de material d'arxiu sobre personatges de la cultura pop diguéssim no i aquí en el cas de Maradona ell se centra en el pas del futbolista argentí pel Nàpols és a dir en certa manera la pel·lícula comença quan ell és rebut a Nàpols provinent del Barcelona i que allà doncs és rebut com no sé com un déu o més perquè és una bogeria absoluta el Nàpols és un equip de futbol que que té molts pocs trofeus i que amb el concurs de Maradona doncs va guanyar dues lligues d'Itàlia enfront als clubs més poderosos del nord com la Juve o el Milan o l'Inter i llavors doncs explica molt bé aquesta lluita de la gent del sud en contra d'aquests poderosos del nord i com Maradona doncs va entrar en aquell món que era tan arrebatat tan passional que bueno en els càntics dels aficionats ja es nota tota la rivalitat que hi ha entre els equips poderosos i els equips humils o és a dir entre els del nord i entre els del sud i Nàpols va aconseguir el que volia va aconseguir l'èxit gràcies al Maradona i és curiós que la primera una de les primeres preguntes que es fan a la roda de premsa un cop ha arribat Maradona a Nàpols és si en el fitxatge hi ha tingut a veure la camorra de Nàpols i aleshores el president del Nàpols perquè esclar el Nàpols era un equip que no tenia pressupost que no tenia el pressupost que tenia la Juventus i els altres equips i esclar contracten en el jugador més famós del món i també el que costa més amb diners i aleshores el president del Nàpols molt enfadat expulsant el periodista li diu que s'ha de tenir respecte que com s'atreveix a fer aquelles preguntes que el Nàpols ha fet un gran esforç econòmic que ha comptat amb molts ajuts amb molta gent i que ha pogut tirar endavant aquest fitxatge milionari i aleshores en el devenir de les temporades del Maradona que és curiós però ell parla de Maradona com si fos una tercera persona són aquests trets característics d'una persona que ha vingut d'un mitjà realment ens el mostren al barri de Barraques on ell va néixer i després ens mostren com amb els primers diners que va guanyar el Boca Juniors va comprar un pis pels seus pares que per ell era la gran il·lusió que els seus pares visquessin en un pis i no en una barraca i llavors veus com aquest noi que té aquesta habilitat pel futbol no té una altra habilitat per moure's en un món complicat i acaba en mans de la camorra és a dir els principals líders l'acullen a casa seva li fan unes festes especials i bé és el que coneixem tots de la carrera de Maradona la pel·lícula passa amb peus de plom sobre el tema de la droga per no variar vull dir totes aquestes pel·lícules que hem vist últimament de personatges que sabem positivament que estaven ficats en l'ambient de la droga sembla que hi hagi un cert puritanisme en entrar-hi però finalment en la en la quarta part de la pel·lícula doncs el tema apareix evidentment i la cocaïna pren tot el relleu que ha de tenir cocaïna que bueno que li era fornida de franc per totes aquestes amistats dubtoses que tenia en el submont mafiós aquest de la camorra i bé doncs jo penso que és un film documental que no només pot agradar a gent interessada en l'esport sinó que a tothom que estigui interessat en la història pot anar bé perquè veus com era la societat italiana als anys 80 i tot això que era una situació molt complicada també i veus doncs aquesta explosió maradona en un determinat moment Pep tu què en penses? Bueno és una pel·lícula que segons vaig llegir el director Lassif Capadia va disposar de més de 500 hores de material clar fer una selecció d'això de material de vídeo no de cocaïna no? de vídeo sí clar fer una selecció d'això encara que et surti un producte de dues hores i escacs vol dir una síntesi molt molt gran i tal llavors a la pel·lícula hi ha un moment en què maradona falla un penalti i tot el que toqui ho posa a dintre de la porteria és a dir la pel·lícula està feta bastant a favor de maradona després del que ha dit el Joan un documental d'aquests èpics sí després del que ha dit el Joan maradona es va passar la vida potejant la seva dona amb una carretada de dones indissimuladament davant de periodistes i de col·legues etc. i llavors tot això queda una mica així home això és reflectit i fins i tot la dona parla com a testimoni i ho diu però passa que sí és evident que té molt poc metratge respecte a les glòries esportives no? en fi coincideixo en que és un un documental interessant perquè com que és una un personatge controvertit curiosament per exemple no surt la seva amistat amb el que va ser molt famosa cap ara als últims temps amb el president de Cuba el Fidel Castro hi ha coses que s'han deixat però és perquè arriba fins a un cert moment d'edat no, no, no és en general els elements polítics s'han deixat de banda s'ha escollit una sèrie de coses ja dic més més l'època l'èpica futbolística que la qüestió personal no? sí que hi ha una cosa amb la que estic d'acord i és favorable a Maradona i és que s'ha de reconèixer que sobretot amb els seus tres o quatre primers anys al Nàpolis bueno el tio va arribar allà despodricant i cagant-se amb el Barcelona i el que representava el Barcelona i la seva estada per aquí això també i devia tenir la seva part de raó perquè recordem qui era president i vicepresident aleshores però una cosa sí que reconec la pel·lícula i estic d'acord i és que fins que no els va començar a esnifar i tot això era un tio que tenia un jugador que tenia un cert carisma és a dir moltes vegades parlem del Messi no veia entrar en comparacions però sabeu una persona assentada pausada aquell tio provocava reaccions era capaç d'alterar el curs de les coses i ell s'imposava tant als vestuaris com al camp tenia un talent natural per jugar però a la vegada tenia també un caràcter i això anava al xoc ell anava al xoc amb tot sí era la seva manera de viure una mena de lluitador primitiu saps a veure tan primitiu com podria hi ha moments en què dius no sé si l'heu vist vosaltres però hi ha una pel·lícula sobre el cordobès que diu o llevaràs l'auto per mi una mica la cosa era aquesta de primària el nivell és aquest el nivell és dels o m'estrello o els papes i els germans tenen el seu pis i la seva cosa i que no els hi falti de res els toreros els boxejadors i aquest tipus de coses efectivament de sortir de la fam sí amb la boxa és un paradigma també d'això però recomanable o no? és recomanable molt on es veu això? es veurà que els verdi nosaltres ens sembla que la vam veure al Renoir al Renoir suposo que el deuran fer allà es veurà potser és aquest divendres que s'estrena? segurament sí bueno és una pel·lícula una mica per l'estiu vull dir perquè si hi ha gent que té mono de futbol que vagi al cine en té dues hores aquí qui més? una altra pel·lícula Pep bueno vam veure el mateix dia que el Maradona per variar una miqueta vam veure un documental sobre Rembrandt és un documental que està dirigit per l'anglès Kat Mansur i dura una hora i 35 minuts que s'agraeix no? no? sí s'agraeix però tot tot i aquesta curta durada i tenim en compte que moltes vegades bueno Maradona mateix estem parlant de dues hores i quart és un documental que està fet a partir d'una exposició a Anglaterra perquè clar el documentalista és anglès i després hi ha també una visita al museu d'Àsterdame però sobretot estem analitzant la darrera època de Rembrandt i llavors a mi em va semblar un documental extraordinàriament tècnic o sigui que es posa èmfasi en la la construcció la utilització de materials com es fa o s'ha fet la restauració de de diferents quadres és a dir a l'anàlsis de de la pintura el cromatisme i tal hi ha per exemple també una mena que és preciós no? la forma en què es construeixen les planxes per fer els gravats era un extraordinari gravador i bueno a mi em sembla que és un curs de tècnica a la vegada que s'està parlant d'un dels millors un dels millors pintors de tots els teus i ara una pregunta una mica des de la ignorància però em dóna la sensació que s'estan fent moltíssims documentals sobre pintors últimament sí hi ha una sèrie és una iniciativa de ah vale o sigui hi ha alguna cosa al darrere si realment és una casualitat sí no no no a veure això és una sèrie britànica que es diu exhibition on screen o sigui l'exposició en pantalla i que utilitzen grans exposicions de de grans genis de la pintura on es reuneixen obres que venen de diversos llocs i aleshores s'aprofita que aquestes obres estan allà totes juntes i es fa un retrat a vegades de tota la biografia del pintor a vegades com en el cas de Rembrandt que deia el Pep només de l'última etapa depèn de com s'hagi muntat l'exposició llavors això és una sèrie anglesa que ja vam dir aquí que els anglesos són una mica més pesadets en la qüestió aquesta realment aquest documental sobre Rembrandt és una és un material gairebé per especialistes que que vulguin perquè sempre surten doncs coneixedors de l'obra surt el comissari de l'exposició evidentment per explicar com l'ha abordat i surten especialistes en història de l'art en història tot curt i etcètera i que posen una mica doncs fan una panoràmica del pintor o d'algun moviment com ara una pel·lícula que vam parlar aquí que era Clint Michele Eros Obzique que parlava del secessionisme vianès clar parlàvem molt de Viena aquella pel·lícula parlàvem molt de Viena amb aquesta hi ha una cosa al començament que és molt interessant i és que la eclosió bueno el Rembrandt va viure entre finals del segle XVII i començaments del XVIII llavors en l'època en què ell va néixer s'estava independitzant Holanda d'un país molt conegut en aquell temps i ara Espanya i hi ha una cosa molt curiosa perquè naturalment si allò hagués estat fet per un català indepe diries hòstia bueno ja està aquest arrimant l'asqua a su sardina però no no està fet per un anglès i és molt curiós la forma en què es relata d'una manera natural i sense mala intenció entre cometes com aquell país va explosionar i va sortir per amunt tant l'art com l'economia com tot tot tot a partir d'aquella independència hòstia estàs sentint allò i dius bueno a veure si la prohibiran en tot cas deixem aquí que és un dels interessos col·laterals que pot tindre per atraure el públic podem recordar que Espanya d'Espanya han marxat gairebé 30 països que ja n'han tingut prou parlem de tots els països gairebé tots els de Sud-amèrica els de Sud-amèrica i del Nord-amèrica també perquè Mèxic està en Nord-amèrica i Centro-amèrica i les Filipines i el Marroc i etcètera tota una sèrie de països i fins i tot Portugal que segurament seria el primer que es va independitzar d'Espanya que vull dir trobaven que i nosaltres que seguim lluitant per Pere Gil és molt interessant el Pere Gil és molt interessant sí el Marxena li posa això del Pere Gil i el i el i el de Vox que també van allà nedant per posar la bandera que hi ha 20 metres clar és l'èpica és a dir que sí i llavors aquests documentals d'art es passen en unes sessions que en diuen dimarts culturals en el cine verdi i també com que són còpies en versió original subretulades es passen en altres cinemes en sessions normalment una vegada al dia i així i aleshores són per un determinat públic de gent més que res diguéssim gent de la part alta de Barcelona que que tenen aquesta curiositat cultural que són gent que potser han viatjat que ja coneixen una part de l'obra del pintor que es proposen aquests documentals perquè hi ha una sèrie de 30 o 40 documentals d'aquests a més a més amb resultats diversos sí això s'ha de dir però també hi ha edicions en DVD que es poden comprar en els mateixos cines a vegades això ho he vist que ho feien bastant els Verdi és on ho fan principalment està canalitzat pel Verdi el Verdi és on sorgeix l'iniciativa llavors per exemple en el Val més multicines també posen aquestes pel·lícules però bueno és perquè els interessa també pel seu públic perquè aquell barri té un determinat públic i aleshores el que havíem dit ja aquí en aquest programa és que nosaltres havíem vist dos documentals que ens havien agradat molt i que tots dos curiosament estaven realitzats per directors italians un era aquest de Klimt i Schiele que dèiem abans i un altre era un documental sobre Vincent Van Gogh que presentava la Valeria Bruni Tedeschi que és el que van fer alhora amb la pel·lícula del van sortir van sortir tots els Van Gogh Van Gogh llavors abans abans hi havia hagut el Loving Vincent que era aquell d'animació dels quadres que em sembla que un dia d'aquests es veu a la filmoteca o ja s'ha vist i sí hi ha hi ha un cert interès per exemple el Verdi fa servir els dimarts perquè és un dia de no gaire audiència i aleshores a un preu mòdic es poden veure aquests documentals per gent que hi estigui interessada però un no s'ha de refiar quan el realitzador és britànic perquè aleshores la cosa no queda gaire bé per exemple hi ha una pel·lícula que es diu El jove Picasso que parla evidentment dels primers moments i de l'estada a Catalunya de Picasso i és bastant lamentable és una pel·lícula fluixíssima és bastant lamentable perquè nosaltres disposem d'una bíblia no aporta res disposem d'una bibliografia molt important sobretot els llibres d'en Josep Palau i Fabra però d'altres que no són del Palau i Fabra i que també són molt bons que repassen aquesta aquesta joventut del Picasso i aquest documental està molt per sota molt per sota de les troballes de les teories que hi ha contingudes en aquests llibres que a nosaltres ens han apassionat una altra pel·lícula i ja potser que acabem com que estem de cara a l'estiu em sembla que és aquesta setmana aquest divendres que estrenaran Los Dies que Vendran que és una pel·lícula espanyola d'aquest any dirigida per Carlos Marqués Marcet d'aquest director hi ha dues pel·lícules anteriors 10.000 quilòmetres i que ens sabem que és del 2014 i Tierra firme que és del 2017 i amb aquesta podríem dir que completa una trilogia en la que pretén parlar sobre o parlar-nos sobre les les varietats de les relacions entre entre les parelles quan hi ha una mica el traspàs aquell entre mentre són parella i quan van a buscar el fill el fill d'una manera o d'una altra perquè en el cas de Tierra firme és una parella lesbiana que convoquen l'amic bé amb les tres pel·lícules el protagonista és el meu estamat David Verdaguer que segurament hi deu bé un bon feeling entre director i actor perquè l'ha fet servir a les tres en aquesta segona doncs en aquest cas ell és un donant de semen que intenta facilitar les coses a les amigues lesbianes a les dues amigues sí la primera no en puc parlar perquè no l'he vist però també era un tema en el que distància no 10.000 quilòmetres la distància ah sí sí la distància jo aquesta el dia no l'he vist però he vist les dues primeres sí sí i l'he vist espectacular el que ha fet un personatge ell s'entén que anar a treballar als Estats Units ella ella ella marxa de fet al principi de la pel·lícula són com si no recordo malament com 15 minuts de pla seqüència des que estan super feliços i la càmera els segueix des del llit pel passadís no sé què i de cop ella rep un mail si no recordo malament és que la vaig veure quan la van estrenar fa anys però rep un mail tipus oferta de feina i comencen a discutir sobre això fins que acaben bastant malament llavors ja el següent ja és elipsi fins a que ja estan separats per 10.000 quilòmetres és curiós és una pel·li ostres vigilem perquè allà és tot interpretació i tot tio és una aposta dura sí aquest tio té un punt té un punt d'interès perquè no deixa de tocar la realitat i llavors sempre qüestionar-nos la realitat és interessant i amb aquesta amb la que estem comentant els dies que vendran doncs resulta que el David Verdaguer li va dir escolta tu que aprofitem se m'ha quedat la la la la la la la la la la la la 3 fases una si diu una pel·lícula amb UBHS que els pares d'ella van estar filmant quan estaven embarassats d'ella i la van tindre llavors per una altra banda ja per una altra banda ja no farem més spoiler amics aneu a veure és una pel·lícula que si hi ha aire condicionat a la sala caurà bé i ja que estem amb comèdies d'aquestes que barregen la realitat i la funció dramàtica direm també que està a punt d'estrena Litus del Dani de l'Orden i que és una pel·lícula que val molt la pena o sigui torna el Dani de l'Orden que vam perdre el pregon i que no? exacte és bon senyal això estava perdut fent treballs d'aquests alimentaris i ara tornar al de Barcelona nit d'hivern i Barcelona nit d'estiu que era molt interessant amics cuideu-vos molt bon estiu gaudiu de l'estiu i no deixeu el cinema i penseu que la millor pel·lícula de l'estiu continua sent com pez fera de l'agua una comèdia italiana extraordinària fins a la tornada adeu adeu fins a la tornada ober de l'estiu son Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat...