Cinema sense condicions del 25/6/2019 — Final de temporada: Destroyer, Toy Story 4, Muñeco Diabólico, Jarmusch, Maradona i Rembrandt; i les estrenes Els dies que vindran i Litus

Panorama general

• Últim programa de la temporada: presentació, baixes per motius sanitaris i pla del dia.

• Objectiu: repàs a la cartellera d’estiu i comentaris de les pel·lícules vistes recentment.

"Tampoc donaré molts espòilers, però… l’estructura narrativa no és la que estem acostumats."

Ressenyes destacades

Destroyer (2018, Karyn Kusama)

• Thriller hibrid (policíac, drogues, sectes, familiar) amb estructura no convencional i lectura més enllà de la trama.

• Nicole Kidman: transformació física i temporal (“abans/després”), debat sobre si busca la cursa als Òscars o és decisiva per al personatge.

• Recepció dispar a la taula: per alguns bona i diferent dins del gènere, per altres irregular. Reivindicació de veure-la tot i no ser “el gran thriller”.

"No és convencional. I potser quan te n’adones ja és tard… però a mi em va entrar bé."

Toy Story 4 (2019, Pixar)

• Per alguns, la més valenta des de la primera: trenca motlles formals i de trama, i juga amb el públic.

• Pixar com a estudi que parla a infants i adults: humor doble capa i idees de metafísica i anagnòrisi (autoconeixement de les joguines).

• Debat “emoció vs raonament”: l’era de l’emoció en l’espectacle; comparació amb Coco (més llagrimeta dirigida) i defensa de TS4 com a joc més “acadèmic” però creatiu.

• Personatge femení: Bo Peep torna amb força i lideratge, exemple de feminisme orgànic sense forçar quotes (en contrast amb Capitana Marvel comentada com a més “programàtica”).

• Final: inesperat per a una saga infantil (sense espòilers), reforça l’aposta temàtica.

"La consigna és l’emoció... van a buscar l’emoció de l'espectador."

Terror, tecnologia i remakes

Muñeco Diabólico (Child’s Play, 2019)

• Estratègia promocional amb Toy Story 4 (ninos Pixar “eliminats”). Remake/posada al dia del concepte Chucky.

• Premissa: robots domèstics “Buddy” fabricats al Vietnam; un empleat acomiadat desprograma un unit, que esdevé malèfic i s’infiltra en una família.

• Valoracions: entretinguda i ben muntada; destaca Aubrey Plaza. Crítica a l’excés de gore a la tercera part i a la versemblança (la família “aguanta massa”).

• Final obert i pista de continuïtat/franquícia; a l’horitzó, sèrie de Don Mancini.

"Mentre el Chucky té els ulls blaus, tot funciona; quan se li posen vermells… agafeu-vos!"

Jarmusch i el repartiment coral

The Dead Don’t Die (2019)

• Nova de Jim Jarmusch amb repartiment de culte: Bill Murray, Adam Driver, Tilda Swinton, Steve Buscemi, Iggy Pop. Va inaugurar Cannes.

• Interès sobretot per les interpretacions i el to jarmuschià.

Gimme Danger (2016)

• Record del documental de Jarmusch sobre Iggy Pop & The Stooges: retrat rigorós i articulat d’Iggy, lluny del tòpic del “boig del rock”.

• Comentaris sobre la versatilitat d’Adam Driver (de Patterson a Infiltrado en el KKKlan).

Documentals: esport i art

Diego Maradona (Asif Kapadia)

• Focus al pas pel Nàpols: èpica del sud vs nord (Juve, Milan, Inter), ascens a glòria i entorn camorrista.

• Tractament: documental molt a favor del jugador; política i vida sentimental menys pesades que l’èpica esportiva i la caiguda per cocaïna (que emergeix a la part final).

• Mètode Kapadia: muntatge d’arxiu (més de 500 h condensades). Retrat del carisma i caràcter combatiu de Maradona.

• Recomanable tant per amants de l’esport com de la història social dels 80 a Itàlia.

Rembrandt: etapa final (Exhibition on Screen)

• Documental tècnic: cromatisme, materials, restauració, i l’ofici del gravador.

• Dins la sèrie britànica Exhibition on Screen (dimarts culturals als Verdi): resultats desiguals segons títol. Esment a títols afins (Klimt/Schiele, Van Gogh, Loving Vincent) i crítica a El jove Picasso per manca d’aportació respecte la bibliografia local.

• Apunt històric: el relat de la independència d’Holanda i la seva explosió cultural-econòmica com a context de Rembrandt.

Estrenes locals i relacions de parella

Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet)

• Tanca la trilogia iniciada amb 10.000 km i seguida per Tierra firme. Protagonista recurrent: David Verdaguer.

• Joc entre realitat i ficció al voltant d’un embaràs (materials domèstics, tres fases narratives). Sense espòilers.

• 10.000 km: parella a distància; obertura en pla seqüència i treball actoral exigent. Tierra firme: parella lèsbica i maternitat compartida.

Litus (Dani de la Orden)

• Retorn del director a un cinema més personal (després de treballs alimentaris). Reforç de la seva línia de Barcelona nit d’estiu/hivern. Recomanada.

Tancament

• Comiat de temporada i crida a no deixar el cinema a l’estiu.

• Darrera recomanació: Como pez fuera del agua (comèdia italiana) com a “pel·lícula de l’estiu”.