Cinema sense condicions del 20/6/2017 — Final de temporada: millors pel·lícules (La propera pell, Tarde para la ira, I, Daniel Blake), debats sobre cinema independent, i crítiques de Miss Sloane, Júlia Ist, Pieles i Clash
Final de temporada i programa 36: presentació de l’equip, format de l’episodi i objectiu del dia (repàs de les millors pel·lícules de l’any i comentaris ràpids de novetats).
Carme valora el thriller polític: l’actuació de Jessica Chastain és clau ("salva la pel·lícula"). Guió amb ambició de ritme (eco de The West Wing/Margin Call) però amb forats. Nota: 7/10.
Debat sobre el to i la tensió narrativa: per a alguns resulta reiterativa; per a altres, interessant pel retrat generacional, l’ús de pantalles i l’arc Barcelona–Berlín–Barcelona.
Es reivindica l’enginy de guió en espais limitats: el cotxe de Locke, el taüt d’Enterrado i la furgoneta de Clash com a motors de tensió i empatia.
Crítica al predomini de la tècnica i l’acumulació de fets sense tensió dramàtica. Reclam de més imaginació i maduració per transformar vivències en relats amb pes.
Francesc presenta The Boids: personatges marginals que, units, guanyen força. Humor negre i crítica social en clau de sèrie feta des de Sant Boi.
Definida com la millor del curs per la seva qualitat i model cooperatiu. Es lamenta l’estrena marginal i se’n recomana ferventment la recuperació.
Primer bloc de destacades: thriller venjatiu precís (Arévalo), drama identitari potent (La propera pell), guerra civil (Villaronga), sàtira d’autor (Cohn/Duprat) i drama social de Loach.
Pol afegeix Pieles (provocadora i exquisida visualment), Projecte Lázaro, Nocturnal Animals, El hombre de las mil caras, Arrival, Un monstruo viene a verme i The Neon Demon.
Carme subratlla l’elegància de Frantz (Ozon), la sensibilitat de Moonlight i el retrat contingut i humanista de Loving (Jeff Nichols).
Carme destaca aquest debut ambientat íntegrament en una furgoneta al Caire; més força documental que de guió, però molt prometedor i immersiu.
Aplaudiments al guió, direcció i interpretacions (Àlex Monner, Emma Suárez, Sergi López) i queixa per reconeixements desiguals en categories tècniques.
Joan celebra Paterson (Jarmusch), el documental musical Gimme Danger, Safari (Ulrich Seidl), Lady Macbeth, el documental Tito: A Phantom Monk i l’exposició d’Alexander Kluge a La Virreina.
Darrers imprescindibles: The Handmaiden (Park Chan-wook), Empatia i El otro lado de la esperanza (Kaurismäki). Crida a visitar festivals, filmoteques i biblioteques, i comiat de temporada.
Resum general de l’episodi
Episodi especial de final de temporada on l’equip comparteix les seves millors pel·lícules de l’any, fa crítiques ràpides de títols recents i obre debats sobre el rumb del cinema independent i generacional. El to és coral, amb discrepàncies enriquidores i moltes recomanacions per recuperar a sales alternatives, filmoteques o biblioteques.
"S’ha de gratar una mica" per trobar el bon cinema més enllà de l’estrictament comercial.
Temes principals
- Crítiques inicials: Miss Sloane, Júlia Ist, Pieles, i el model de cinema d’“espais tancats” (Locke, Enterrado, Clash).
- Websèrie oculta: The Boids, retrat de col·lectius marginals i la seva força col·lectiva.
- Top de la temporada (col·lectiu): destaca especialment La mano invisible i, entre d’altres, La propera pell, Tarde para la ira, I, Daniel Blake, Paterson, Moonlight, Loving, Frantz, Lady Macbeth, El ciudadano ilustre, Incerta glòria.
- Debats: tècnica vs. narració en el nou cinema independent; cobertura desigual en premis (Gaudí/Goya) i el cas de La propera pell.
- Tancament i “pendents”: recomanacions finals com The Handmaiden, Empatia, El otro lado de la esperanza, i menció d’exposicions (Alexander Kluge) i documentals musicals (Gimme Danger).
Crítiques i debats destacats
Miss Sloane (John Madden)
- Visió crítica però positiva gràcies a una Jessica Chastain magnètica que “salva la pel·lícula”.
- Guió amb ambició de ritme a l’estil The West Wing o Margin Call, però amb forats i trampes de versemblança.
"Sense ella... [la pel·lícula] no funcionaria igual".
Júlia Ist (Helena Martín)
- Crònica d’un Erasmus a Berlín entre docu-ficció i mirada generacional: enyor, no-integració i descoberta d’una vida diferent.
- Debat intern: per a alguns, reiterativa i amb poca tensió narrativa; per a altres, interessant en la seva evolució per personatges (eco de 10.000 km) i ús de pantalles.
Cinema d’“espais tancats” i tensió narrativa
- Referents: Locke (un tour de force de guió dins d’un cotxe), Enterrado/Buried (tensió extrema), i Clash (una furgoneta com a microcosmos polític).
- Idea clau: l’enginy del guió pot convertir la limitació espacial en potència dramàtica.
Pieles (Eduardo Casanova)
- Proposta radical, grotesca i provocadora sobre identitats i desig; humor negre i crítica ferotge a la “norma”.
- Direcció artística i posta en escena exquisida: paleta de colors, simetries i composició que evoquen Wes Anderson i Kubrick, amb l’ànima caòtica de John Waters i ecos de Lynch i Holy Motors.
"És una macarrada… però l’estètica és increïble".
Websèrie: The Boids (Short Time, Sant Boi)
- Retrat coral de persones marginades (prostituta, trans*, drogodependent, etc.) que troben força en comunitat.
- Humor negre i situacions límit per desmuntar prejudicis socials.
Millors pel·lícules de la temporada (selecció conjunta)
Pel·lícula de la temporada
- La mano invisible: producció cooperativa, gran qualitat artística i discursiva. Recomanada recuperar quan estigui disponible.
Destaquen especialment
- Espanya/Catalunya: La propera pell, Tarde para la ira, Incerta glòria, El hombre de las mil caras, Projecte Lázaro.
- Internacional: I, Daniel Blake, Paterson, Moonlight, Loving, Frantz, Nocturnal Animals, Arrival (La llegada), Un monstruo viene a verme, The Neon Demon, Lady Macbeth, The Handmaiden, El otro lado de la esperanza.
- Documental/Música/Assaig: Gimme Danger (Jarmusch), Safari (Ulrich Seidl), Empatia, David Lynch: The Art Life.
- Arts visuals: Tito: A Phantom Monk (Dani Mollà), i l’exposició d’Alexander Kluge a La Virreina.
Debats transversals
Tècnica vs. narració en el nou cinema independent
- Crítica a cert cinema jove: deliri per la tècnica i acumulació de fets sense “tensió narrativa”.
- Defensa del mestissatge entre experiència viscuda i imaginació per assolir versemblança i profunditat.
Premis i reconeixement
- Discussió sobre els Gaudí/Goya i la recepció de títols com La propera pell (aplaudida per direcció, interpretacions i fotografia).
Recomanacions finals i tancament
- Recuperar joies en sales petites, filmoteques i biblioteques.
- No perdre’s: The Handmaiden, Empatia, El otro lado de la esperanza, i els documentals citats.
"Veieu cinema, gratem més enllà del que és comercial i compartiu descobertes."

