Florida Project, L’insulto, Goya i Gaudí, i el monogràfic Thomas Newman: ressenyes i debat a Cinema Sense Condicions

Que diner, oh, m'hier, oh, com Pablo lease D-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-d-l-6 Al de Ganes Cinema sense condicions. Ens alegra sentir aquesta música tan alegra perquè vol dir que el Francesc que torna a estar aquí a l'estudi després de molts dies de fer-nos el salt després de molts dies de fer-nos el salt ja saps que t'enyorrem i que tenim ganes que vinguis més sovint però avui amb aquesta música tan alegra veient els gestos que feies darrere els vidres ha tornat amb força ha tornat amb energia i estem molt contents que ja darrerament dius allò de en Pol com sempre darrere els vidres ja me n'ho oblida no és veritat doncs que sapigueu que aquesta és la música suposo que l'heu reconegut no de Mass Ingersetta ah bueno jo sé que s'ha estrenat una pel·lícula fa no gaire que es diu així i com que no estic gaire al dia de les estrenes t'hi poso aquesta música i sembla que estigui al dia i tal així que bueno simplement això mira mira què va punys fora exactament no perdona i pitx fora eh te'n recordes de l'alfredita pitx fora dius como també impossible saludem un dimarts més a tots els nostres oïdors que tornem a estar aquí a Cinema Sense Condicions amb el Francesc que darrere els vidres com sempre com sempre no com sempre no que ara és el Pol gairebé sempre home Pol què tal estàs gràcies us ho aneu combinant perfectament Pep per Mengol de darrere també davant dels vidres dones tardar dones tardar hola què tal i avui jo Joan Morros que sóc el que habitualment presento però a més a més avui amb una convidada que que té la la la la la que té diverses curiositats una és que és veïna de Sant Jús l'altra és que és gerent d'una empresa d'origen familiar que suposo que està aquí també de Sant Jús o no va estar Sant Jús d'una temporada però ara està a Barcelona i que fa més de 15 anys que funciona l'empresa la va fundar segons les teies la teva mare i a casa tota la vida hem viscut l'empresa com si fos un membre més de la família llicenciada en empresarials actualment i des del 2015 és regidora i portaveu del partit demòcrata de l'Ajuntament de Sant Jús i actualment estàs ampliant estudis en gestió i governs locals per tal de dur a terme una tasca diríem de regidora en les teves millors condicions i té temps de venir els cinemans de condicions té temps que a més a més amb un tema que ens va engrescar ràpidament quan ens ho va comunicar que va dir que ella era una amant una fervent admiradora del Thomas Newman del famós músic que fa pel·lícules a Hollywood de moltíssimes pel·lícules després en parlarem i ella ha vingut perquè a la segona part del programa com sabeu sempre ja sabeu que a la primera part del programa parlem de les pel·lícules que hem vist del que recomanem del que no recomanem avui n'hi haurà una que no recomanem però altres que sí que val la pena que veieu i la segona part del programa la Laia Flotats que no hem dit el seu nom la Laia Flotats hola bona nit benvinguda és la que parlarà d'aquest tema que és doncs bueno doncs Thomas Newman i les músiques aplicades al cinema d'aquest gran autor estic desentrenat no t'havia dit però per què no dius el nom no he perdut he perdut ara m'adono vinga va jo no t'interrompo es demanir més sovint es demanir més sovint doncs bueno fem com sempre primera part parlem de les pel·lícules que hem vist comencem per exemple per en Joan Cerdà si vols explica'ns una mica què has vist tu i què recomanes o no recomanes bé no sé si recomanaré alguna cosa però en fi jo com que tinc fama de carregar-m'ho tot ja des de fa molts anys però bueno potser encara més jo volia parlar de dues pel·lícules americanes i dues pel·lícules franceses a veure jo voldria posar una mica en context aquestes dues pel·lícules americanes perquè penso que les pel·lícules americanes les tenim ja molt interioritzades i potser que no n'hi ha per tant perquè realment la vida i la societat als Estats Units és una cosa i les vides i societats a Europa és una altra i això s'hauria de dir no perquè a vegades o sigui jo penso això és una hipòtesi que no acaba d'estar tota configurada però penso que a partir de la pel·lícula Moonlight que va guanyar l'Òscar l'any passat doncs s'ha constituït una mena de s'ha constituït aquesta pel·lícula com una mena d'exemple vull dir que llavors ja surten diverses pel·lícules que denuncien defectes de la societat americana amb un estil molt clar molt nítid molt que abans vull dir quan es denunciava un problema als Estats Units es feia moltes vegades a través del cinema negre vull dir que era una cosa més fosca i llavors a partir de Moonlight sense arribar mai a la qualitat de la fotografia de Moonlight sí que se segueix aquest apropament més europeu sense que això vulgui dir que la denúncia sorteix efecte a vegades sí a vegades no aleshores jo parlaria de dues pel·lícules la primera és de Florida Project que he vist que algunes crítiques la consideren com una gran denúncia contra el sistema actual americà jo penso que no n'hi ha per tant perquè la pel·lícula presenta doncs un personatge com a personatge positiu a un personatge que no en té res de positiu i aleshores vull dir jo trobo que aquest mostrar la cara marginal com una solució als problemes que té políticament avui dia als Estats Units jo penso que no funciona vull dir la pel·lícula és absolutament desagradable almenys per mi des del meu punt de vista perquè presenta doncs aquests personatges que que bueno per dir-ho clarament són marginals i que es rebegen en la marginalitat i aleshores doncs jo no penso que això pugui ser una denúncia vull dir contra contra què? contra el sistema del Trump no ho sé per mi és molt complicat perquè a més vull dir jo penso que el cineasta el que ha de fer és engrescar-te i interessar-te no que tu no provocar-te rebuig jo penso que últimament és veritat que tinc la sensació que toques un tema important i a més a més que és cert des del meu punt de vista a mi m'ho semblava humilment no no no ho dic perquè crec que en aquest moment hi ha moltes pel·lícules no una no sinó moltes pel·lícules que o venen d'Amèrica o estan en el món anglosaxó i que després pierden els sòscars i tal que són d'aquest tall diríem negativistes és a dir que en el fons pinten per exemple la que jo puc parlar després en parlarem que és aquesta de l'Hilo de lo invisible en el fons en el fons si analitzes el que t'està dient va amb la mateixa línia i si analitzes altres pel·lícules inclús m'atreviria a dir aquella del Ciervo i tot allò també està sempre amb la línia aquesta de negativitat la setmana passada parlàveu dels tres anuncis aquells de les afueres que seria un altre exemple però és que és una cosa que recorrent recorrent llavors arriba un moment que ni hi ha esperança ni hi ha solució ni hi ha doncs cap alternativa res tot és negativitat i llavors això arriba un moment que et desinteressa jo podria parlar de cinema en l'era Trump fins i tot de fet hi ha xerrades i conferències dedicades a aquest tema doncs podria ser això està sortint què ha provocat que el Donald Trump estigui on està un nen petit jugant a política empresari fent el que fa les barbaritats que fa i que encara així hi exigiem fins i tot de l'esquerra tradicional que l'hagi votant és a dir que una cosa molt rara jo recordo que aquí en aquest programa l'any passat ho vaig dir que si abans dels Oscars que si guanyava Moonlight seria l'administració Obama que guanyava els Oscars i que si guanyava l'Al-Alance seria l'administració Trump i llavors durant uns moments va guanyar l'administració Trump perquè el Warren Lee es va equivocar de sobre però després ja ho van esmenar i va guanyar l'administració Obama que a mi em deixava més tranquil tot i que l'Al-Alance és una pel·lícula rellevant i que a mi m'agrada i etcètera però era aquesta cosa i llavors també volia recordar una frase que va dir el periodista Jordi Barbeta que ha estat 4 anys de corresponsal a Washington per l'avanguardia i ha tornat i llavors ell va dir a televisió que el Bernie Sanders que diríem que és el polític més a l'esquerra que hi ha en aquests moments de l'arc parlamentari als Estats Units que el Bernie Sanders significava una política com la que el PP està fent aquí llavors per això deia jo que esclar el Trump ja és la bogeria màxima perquè si el més liberal el més d'esquerres està seguint una línia que podria seguir pràcticament el PP en aquí doncs esclar la cosa és una mica per això deia jo que ho tenim massa interioritzat les pel·lícules americanes i que no fem aquest exercici de distanciament i que trobo que és molt important que el fem perquè nosaltres estem vivint en unes altres condicions almenys més no sé més acostades a un projecte humanitari i llavors també vull parlar d'una altra pel·lícula The Florida Project la deixo ja perquè ja dic que per mi va ser molt desagradable només una cosa per què aquest nom de Florida Project perquè la pel·lícula es desenvolupa a Florida a l'estat de Florida més concretament a la ciutat d'Orlando molt a la vora del Disney World que té un paper en la pel·lícula però aquesta gent estan fora del que proposa Disney World diguéssim llavors és com els afores de Disney World ni més ni menys amb uns motels molt rudimentaris molt rudimentaris molt primitius molt sí no sé una mica deixats estar com tota la gent que hi polula per allà gent sense feina que es droga que no té sortida que vull dir només veu sortida en en la mala educació diguéssim en els furts en històries d'aquestes llavors aquestes els personatges que la pel·lícula ensalça vull dir que jo ho vaig trobar molt desesperat perquè vaja vull dir i el William Dafoe què fa per aquí el William Dafoe sí jo en volia parlar perquè justament té un paper molt poc agraït no és el que ell i del que ell s'espera i justament els protagonistes també són uns nens petits sí que actuen com a gent gran vull dir uns nens molt impertinents molt mal educats que sempre estan fent maleses maleses i gambarrades i tot això i llavors doncs bueno aquells nanos són increïbles és que li passen per la mà per la cara en el William Dafoe poca broma vull dir perquè són nens que reciten diàlegs molt complicats vull dir diàlegs d'adults vull dir no és com l'estiu del 93 que allà les nenes fan el que volen i la càmera ho registra no no vull dir aquí estan actuant de debò vull dir que bueno i ho feien molt bé hi ha molts nens prodigi pel món molt perillós i llavors l'altra pel·lícula americana és una que aquí precisament la música és del Thomas Newman i l'he vist aquest matí que s'estrenarà divendres i es diu Deber Complido en espanyol però en anglès es diu Thank you for your service que podríem traduir així una mica liberalment per agraïments pels serveis prestats perquè la pel·lícula va de tres en principi tres soldats que han estat a l'Iraq i els problemes són dels de retornar a casa amb el xoc d'estrès postraumàtic que tota guerra porta en si mateixa i llavors jo trobo que és una pel·lícula no sé la dirigida Jason Hall que és un actor ha fet la seva primera pel·lícula com a director jo trobo que no és una pel·lícula en absolut rellevant que segueix aquesta línia de denúncia però que al final vull dir la cosa torna el riu torna a mare i no torna a la llera per no per no desmarcar-se gaire bé vull dir es pot veure però jo trobo que la denúncia que pretén no acaba d'arribar perquè no té el llenguatge adequat cinematogràficament parlant i no ho sé vull dir queda la denúncia una mica esmorteïda per per com acaba la pel·lícula etc. llavors he dit que volia parlar de dues pel·lícules franceses també una és un documental que aquí es diu Ganar al Viento el títol original és Elé Mistral Ganyà és difícil de traduir perquè això és el títol d'una cançó de Renó i Renó és un autèntic ídol a França un cantant i compositor conegudíssim però que aquí no el coneix ningú i llavors era difícil traduir i això ha quedat com Ganar el Viento aleshores és un documental que ha fet la directora en Dofín Julián aquesta senyora ja havia fet un llibre sobre la qüestió perquè amb ella se li van morir dos fills petits per malalties rares i aleshores ella va decidir agafar cinc nens d'aquests que estan en hospitals també amb malalties rares i llavors donar-los un protagonisme veure com es desenvolupen ells en la vida hospitalària i tot això i llavors esclar et trobes que els nens aquests són molt madurs perquè són nens que tenen 11 anys que tenen 7 anys i tal i parlen de la mort d'una manera natural perquè ells potser estan en estat terminal no? De totes maneres vull dir el que hi vaig trobar a faltar és un punt de vista de la realitzadora perquè precisament el documentalista xilè Patricio Guzmán va estar a la filmoteca i ell va parlar que en les seves pel·lícules ell sempre hi posa el punt de vista que el primer que fa és muntar 3 minuts de la pel·lícula i afegir-hi la seva veu en off perquè sempre la seva veu en off a les seves pel·lícules és la pròpia i llavors ell això ho va dir que el documental no pot ser mai objectiu que el documental per força ha de ser subjectiu i llavors per això ell hi posa la seva pròpia veu en off per dir quin punt de vista quina presa de posició té el cineasta sobre la qüestió que tracta en el cas de Patrici Guzmán gairebé sempre és un problema polític però en el cas d'aquesta senyora en Dauphine Julián doncs bé és això que ella ha conegut desgraciadament a la seva família i llavors jo veig que allà no hi ha punt de vista no hi ha veu en off en absolut només veiem com els nens aquests es desenvolupen a la seva vida bé a l'hospital bé a la família i jo hi vaig trobar alguna cosa més és una mica com el documental francès Etre Iauard Seri Tener que feia anava a registrar amb un mestre d'escola d'un poble petit i llavors veies com funcionava la classe i tal però bueno vull dir tu has de fer tu vull dir no hi ha un punt de vista allà sobre la malaltia sobre la mort vull dir simplement un registre de la vida d'aquests nens que és jo penso que és important per exemple per gent que estigui treballant en la qüestió vull dir per metges i infermeres i tot això perquè vegin com això es fa a França però que el públic en general no sé jo a part de l'emoció que genera les vides d'aquests nens no sé jo com pot anar i la cançó de Renault que estem sentint de fons també surt a la pel·lícula Mistral Ganyal Mistral Ganyal surt al final de la pel·lícula mira que m'ata que és sí sí és que és una cançó molt coneguda a França i Renault ja us dic és un és un autèntic ídol però aquí no és conegut com molts altres cantants francesos que no llavors en coneixem d'altres que no més valdria que no els coneguessin d'altres països però aquest Renault per exemple que és molt interessant doncs aquí no no es coneix secció per un altre programa sí programa especial una altra pel·lícula francesa d'aquesta en diré ben poques coses perquè en castellà es titula perdido i és curiós perquè és el mateix argument de la pel·lícula russa de l'Andrei és signat o una cosa així que nosaltres vam deixar molt bé en aquest programa perquè realment és una pel·lícula meravellosa que continuem recomanant i llavors l'argument és el mateix vull dir són una parella que se separa i el fill de la parella desapareix no? i aleshores en aquest cas segrestat i però allò que en el rus era tota una lliçó de com explicar la decadència d'un règim o la vida d'un règim com és ara el rus actual a través d'una història familiar doncs aquí la pel·lícula va directament cap al thriller que és una cosa que agrada molt la França la cosa aquesta de pistoles i etc i no té cap interès la pel·lícula en francesa es diu Mont Garçol amb Espanyol Perdido i bueno hi ha els actors que són molt coneguts el Guillaume Canet i la Melanie Loran que és coneguda per la pel·lícula del Tarantino que ella va sortir i el Guillaume Canet també és conegut per moltes pel·lícules en petites mentides sense importància per exemple que ell la va dirigir també i la seva dona que és la Marion Cotillag però no hi ha gaire res més en aquesta pel·lícula Pep mentre anàvem entrant a l'estudi parlàvem que tu havies vist la gala dels Goya i jo confesso que no l'he vista però en canvi sí que vaig llegir el dia següent a la Vanguardia que el títol de l'article era Una gala per oblidar diuen tardiosa amb poc ritme i sense gràcia fora d'escasses excepcions això va ser segons només explico el que deia el diari i després et deixo que tu expliquis la teva versió el comentarista deia així va ser segons els comentaris unànims dels presents a la 32 gala dels Goya aquesta acta a més a més molt llarga més de dues hores i mitja i per a causa d'adobar la gala segons deia aquest articulista la gala tenia per lema la igualtat de gènere però segons algunes crítiques entre elles la Letícia Dolera que suposo que s'ha enfrontat en certa mesura amb tot el tema aquest va ser un espectacular un espectacle dedicat a elles però concebut tot i dirigit per homes i que per tant la Letícia Dolera va estar criticant amb tot això perquè es notava que ja no hi havia cap dona tu tens la paraula què et va semblar sí veure-la era sofrir-la i la vaig la vaig patir la vaig patir durant dues hores i pico i a part va guanyar la Isabel Cuxer bé els presentadors van estar insignificants és a dir no van fer cap aportació pitjor que aquí pitjor que aquí pitjor jo em pensava que era difícil però no no era possible va ser possible després bueno absència com ja s'ha dit també a tot arreu de crítica jo crec que els dos o tres mil o quatre mil no sé quanta gent hi havia allà si fossin els trajes comprats o llogats se'ls van posar i per mi era una mena de no sé de de donar-li tot el compliment i el paraver més possible al que probablement serà el futur govern d'Espanya no? perquè hi havia el Rivera em sembla no? jo crec jo crec que tot allà traspoava ciutadania ja que bona futura llavors bueno hi va haver premis menors pels bascos que podria ser també un reconeixement el seu mirar cap a una altra banda respecte al tema català no hi va haver ni un bona nit ni papa sóc jo m'acaben de donar un goia ni això o sigui qui ho podria haver dit això això ho podria haver dit la coixet bueno no sé si te pare la coixet sí ah sí? sí jo el vaig veure un dia i la mare també no la mare estava allà sí no el que s'ha criticat molt és que mentre aquí els Gaudí van ser molt crítics en general amb el govern la situació allà contràriament a altres èpoques en què es va dir no a la guerra que es va dir no no per exemple entre les guerres de noción d'agmanistà noción aquí aquesta vegada silenci absolut respecte als presos polítics que hi havia absolut res ni una petita referència de res ni una referència a la corrupció no existeix allà per tots aquells 3.000 d'allà no hi era va sortir un home d'esquerres de tota la vida i probablement continuarà sent el tros que li quedin encara com el sacristan no res res allà tothom estava content i que foi i venga el cinema el cinema és això no avació viure de les il·lusions dels somnis o com ho veieu jo a laia que sí la Isabel Coixet es va emportar els premis bons com correspon també al seu paper dintre de la política allà on s'ha raconat ella quien a buen árbol se arriba buena sombra le cobija i ja li ha passat i després la Carla Simón li van donar dos premis li van donar tres premis tres sí d'aquests que no són ni menors ni majors són tot l'altre que és de la forma en què els va rebre ella ni bé ni malament jo no m'ho esperava perdoneu com és que no tenies res preparat sí sí però a veure si sabeu qui va guanyar el premi el millor curtmetratge de ficció no perdó documental el documental va ser un premi molt bo perquè la va encertar aquest l'havíem vist igual que en el Gaudí sí senyor sí igual que en el Gaudí que li van donar a la Xana a la Xana doncs al Goya li van donar a muchos hijos un mono i un castillo i un castillo això va ser llarmetratge jo deia curtmetratge però també ah no a curtmetratge us ho he posat difícil és que el curtmetratge guanyador el millor curtmetratge documental és d'una noia de Sant Boi de Llobregat d'aquí al costat que es diu Laura Ferrés que va guanyar el seu pare sí senyor dedicat al seu pare que l'empresa va tancar l'empresa d'autobusos es diu Los Desheredados va guanyar la setmana crítica de Canes vull dir és un curtmetratge ja multipremiat i bueno doncs també va guanyar el Goya llavors si un dia voleu li diem que vingui doncs que vingui que vingui i tant i tant com a veïna encara més que més de pel·lícules has vist alguna cosa? sí he vist un parell de pel·lícules volia afegir estic d'acord amb tot el que ha dit el Joan sobre Canar al Viento però també afegir que és un documental dur de veure però està fet amb molta sensibilitat és a dir els nens que surten estan agafats d'una forma molt respectuosa hi ha un per exemple que té una hipersensibilitat al tacte llavors el Banyan està agafat uns angles en què no hi hagués ni es mostrés cap cosa que fos escabrosa en una entrevista en una entrevista la directora deia que ella es negava en principi a fer l'escena ho va demanar el nen ho va demanar el nen no no no diu és que això forma part del meu dia a dia fes-me no i després a veure és impressionant el que deia el Joan o sigui canalla que t'estan dient bueno jo sé que em moriré però a la millor amb una altra vida tinc més sort això t'ho diu una criatura de 12 anys i després parlaven dels tractaments i dels medicaments amb un coneixement però a nivell doctor o sigui una cosa va bueno és a dir és una pel·lícula punyent però com a documental és interessant i està fet amb carinyo el que falta és això és que no hi ha un posicionament per part de la directora llavors queda simplement com aquí us ho plantejo vosaltres agafeu per allà on vulgueu llavors he vist un parell de pel·lícules una és l'insulto que l'hem vist aquest matí a veure és una pel·lícula de libanesa que està presentada com millor pel·lícula de parla no anglès als Òscars és del director que es diu Thiat Dueri que feia 18 anys que no en feia cap o sigui no es veu que tingui allà massa facilitats per poder treballar la pel·lícula és però és curiós no sé si jo ho he averiguat aquesta tarda que va ser ajudant de càmera de Quentin Tarantino a Reserver Dogs a Pulp Fiction i a Jackie Brown i que a més a més ell ha fet el guió anterior doncs de West Beirut que va ser un film molt premiat i molt tal porta 6 o 7 films fets des del 98 no sé quina és la cadència que ha fet perquè no jo no l'he seguit sincerament ni he vist West Beirut però la referència era bona és a dir i d'aquesta tot i que em penso que és discutible penso que a tu t'ha agradat tant com a mi m'ha agradat molt més que tu però té premi del públic del festival de Lladolid el festival de Venècia té el premi millor actor amb el Camel el que fa el personatge principal i a la festival a premi del públic de no espera festival de Venècia bueno i no sé qui més hi ha un altre festival que no sé qui era no sé qui era un altre festival que també tenia algun altre premi però bueno és la història és la història de conflictes de palestins però no sempre passa això després saps què passa que hi ha els festivals festivaleros festivalets que els agrada molt també la pel·lícula una pel·lícula libanesa ah sí hòstia un tio que treballa amb el Tarantino i després la pel·lícula resulta que sí que és una pel·lícula que va entrant molt suau perquè el nivell de guió de l'insulto és un nivell crec jo una mica baix és a dir passa tot d'una forma seqüencial es va estirant l'anècdota fins a un moment en què ja és impossible i llavors quan l'anècdota ja no dona més llavors tenim entrada i sortida dels jutjats durant mitja hora en resum té moments bons té moments abans recordo que quan veníem cap aquí us comentava un moment que m'ha agradat molt hi ha una una parella que són un treballador palestí que és el que insulta i un treballador libanès cristià l'altre és musulmà que viu també en parella que és el que rep l'insult bé hi ha un moment en què la parella libanesa cristiana ella està embarassada de vuit mesos i tenen respecte a l'afrenta que ha tingut d'ell i tal tenen un diàleg i un moment íntim que per mi està fet amb una gran sensibilitat és un moment d'aquells màgic i tendre que t'atrapa un moment fins i tot de bon cine perquè a veure la intimitat a vegades costa molt de reflectir-la i aquell tio agafa la càmera s'atança amb ells i et fa viure ella li diu mira toca'm el ventre el teu fill ens està sentint i sap quan estem alegres sap quan tenim una preocupació quan discutim ah sí després això es repesca quan va endavant l'anècdota i els problemes creixen però clar a partir d'un insult que un li tira aigua cap a l'altre i l'altre diu capullo de merda a partir d'aquí agafar i convertir la cosa gairebé en un problema nacional que si no ho frena en l'últim moment es devenia en un brot de guerra civil em sembla que és excessiu m'ha semblat excessiu de totes formes és una pel·lícula que té valors i llavors a mi no m'estranya que ja dic com un producte libanès home no en deuen entrar gaires els festivals de libaneses però clar t'arribi aquesta formalment està ben feta està molt ben interpretat jo per exemple m'he quedat prendrat de la dona del cristià Rita Hayek un actriu però de categoria perquè li veus la mirada el gest i tal té una presència a la pantalla extraordinària i els dos protagonistes principals també són tots dos molt bons un d'ells per cert he llegit que és la primera pel·lícula que fa el que és palestí és la primera seva pel·lícula escolta extraordinària una cosa també curiosa jo he llegit aquesta tarda perquè no ho sabia és que es veu que a l'inici de la pel·lícula si us recordeu hi ha un cartell que posa que qualsevol cosa doncs allò li van imposar per obligació al govern al govern al govern libanès i a sobre va tenir que veient que no seguia la pel·lícula les ordres del govern libanès va tenir que acabar la pel·lícula rodant a Marroc la pel·lícula està acabada al Marroc i no a l'Iban perquè no li van deixar acabar la pel·lícula jo trobo que veient altres pel·lícules i tal no estava tan però entenc que és una cosa molt subjectiva i per tant deixem-ho dir ja n'hi ha prou sí, a veure potser serveix per una cosa per fer entenedor al gran públic una mica el problema que s'arrossega a l'ADN el problema heretat que són l'Ènia cristiana i la musulmana que a la més mínima surt a mi hi ha hagut una cosa que sí que he llegit també aquesta darda perquè no havíem vist la pel·lícula no sabíem ni de què anava que m'ha fet gràcia o sigui que penso que això ell ho intenta i en alguna mesura des del meu punt de vista ho aconsegueix que és que ell pensa que els dos personatges són dels personatges radicals i que en el fons tenen més coses en comú perquè tots són de classe baixa etcètera i que en el fons al final aquell que hi ha me'l crec és a dir penso que estan més a prop tot i ser estan més a prop de l'equip perquè jo crec que el director ha tingut molt en compte una cosa i és a dir no vull anar contra els libanesos llavors els dos els dos personatges són íntegres com a individus són íntegres fixa que un li diu a l'avocat no no jo renuncio a mi no m'interessa que em demani perdó però no m'interessa que em doni diners o que no no i l'altre igual l'altre es manté o sigui hi ha una integritat personal bé clar aquest és un valor però per l'altra banda tens dos a l'estigma de portar a darrere dos religions diferents contraposades i que surten i que no és la primera vegada que es toca i hi ha una cosa dinant avui estava comentant la pel·lícula amb uns amics i jo no sé com un d'ells diu escolta una cosa és que estàs parlant d'aquesta pel·lícula i jo estic pensant aquí amb el tema del procés Catalunya-Espanya i i bueno a veure és que hi ha una cosa no que em sembla que ho deia l'Ovidi una vegada que diu que li deia al seu pare diu que escolta jugant-jugant això acabarà hòsties o també allò de jugant-jugant se la van fotre no i potser sí que hi ha alguna cosa d'això no que es veu per allà i l'altre que volia comentar és l'aventura africana de Belén Roeda el quaderno de Sara bueno doncs aquí tenim una Belén Roeda fes-ho amb una frase perquè no hi ha no hi ha temps sí n'hi ha que t'agrada la Belén Roeda no no no és una Belén Roeda que si li donen quatre tocs és Belén Jones en Àfrica ja o sigui és una pel·lícula d'aventures com indiana efectivament sí una pel·lícula d'aventures l'únic que passa és que aquí en lloc d'agafar el personatge de l'arqueòleg doncs aquí el que tenim és una noia que ens presenta el problema aquell bíblic també de l'hijo pròdigo en aquest cas la filla pròdiga la filla pròdiga és la que estava a Àfrica i ella se'n va allà i diu bueno a veure què passa aquí que jo estic currant a Espanya i tu aquí ets la col·laboradora però què fotem i bueno per cert també surt una serp i la pica però no passa res no passa res jo us volia parlar però és que no hi ha temps em sembla que si deixem la Laia que parli jo un altre dia us parlaré de l'Ido Invisible del Paul Thomas Anderson que l'acaben d'estrenar ja l'haurem vista també llavors la podem comentar sí la podem comentar Francesc tens alguna cosa que vulguis com dins jo he anat veient coses del Gaudí sobretot vaig estar allà em fa gràcia dir que vaig saludar l'Antoni de la Torre que és un actor d'aquests que bueno per treure't el barret un actor la veritat és que he vist Brava que no sé si l'heu vist algun de vosaltres de la Roser Aguilar una pel·lículeta que jo diria que tot passa d'alguna forma en la ment no és que passi en la ment però sí que està basada en tot el que li va passant pel cap a la dona que bueno és violentada al començament de la pel·lícula i com ella es va movent al llarg de la història d'una manera molt pausada com va reflexionant sobre el que li ha passat sobre el que podia haver fet amb una altra noia que agafen els mateixos assaltadors i que ella no fa res per intentar ajudar no sé és una pel·lícula molt lenta molt pausada i que té la veritat és que coses d'interès és l'única que destaco perquè les altres Terraferma ja n'heu parlat abastament Inserta Glòria per suposat Estic d'acord amb el que dèieu la setmana passada que Inserta Glòria és la gran pel·lícula del cinema català d'aquest any passat però bueno tocava no sé potser fer un vot de càstig a la Isona Passola que això no sé si s'ha comentat enlloc perquè com que és la productora de la pel·lícula i com que hi ha tant de merder una mica amb els Gaudí s'han deixat a fora moltes pel·lícules de fet si us fixeu hi ha 5-6 pel·lícules només que són els que han rebut premis jo diria que hi ha més pel·lícules bones fetes a Catalunya i en català però no n'estic segur a mi em sembla que és més aviat el que vam dir l'altre em sembla però és que és molt especular i això pot haver-hi múltiples interpretacions sense condicions sense condicions jo tinc la sensació que més aviat la volien promocionar o sigui tinc la sensació que volen promocionar a la naia jove que s'estrena en una primera pel·lícula i una pel·lícula que és exitosa perquè guanya premis a l'estranger aquí a Espanya i a molts llocs però això és gent que vota són acadèmics que voten qui es posa d'acord en promocionar algú això no és una persona que diu doncs ara jo decideixo aquest el promocionar però vull dir els acadèmics també poden primera hi ha gent que li pot agradar una pel·lícula i segona veure que en certa glòria doncs vull dir ja en fi va guanyar 8 premis i el que fa és un premis tècnics és un pel·lículon però és un pel·lículon no estic d'acord i que era el que es mereixia realment això però crec que la van voler promocionar és una sensació que tinc jo però potser estic equivocat és a dir jo que que estigui en la lliure d'una passola tampoc ho crec massa és a dir no hi ha polèmica jo crec que sentirem a parlar de polèmica a partir d'aquests dies que ja han passat els Gaudí la decena edició que potser és l'última no ho sabeu això però això no si home això sí però no parella no per culpa d'ella no no per culpa del govern espanyol ah bueno clar tota la culpa la té el govern no no no el problema és econòmicament el problema és econòmic i és que si s'ha restringit econòmicament ella va dir això com una crítica al govern s'haurà de buscar vies alternatives bueno però no per culpa d'ella l'Iva l'Iva aquell de 4 anys és enrere que demanen clar jo ja que hem de parlar de Thomas Newman que el Joan ha destacat també que una de les pel·lícules que ella ha comentat que es té aquesta setmana precisament té com a música la composició del Thomas Newman thank you for your service com és això ha traduït aquí agraïment pels serveis prestats això el d'haver complit una cosa així ja hem posat aquesta música mira mira què maca mira què maca i sí eh gran entre grans el Thomas Newman vinga Joan què fem ara doncs doncs la Laia Flotats ens explica el que ella sap d'aquest famós compositor molt bé doncs començaré a explicar-vos una mica com el vaig descobrir que és el que us vaig explicar quan ens vam conèixer sí sí bé la primera vegada va ser doncs a l'any 92 una mica més tard que van estrenar Essència de Mujer jo era molt joaneta i no no tenia tant coneixement com per apreciar el bon cinema i el meu pare em va dir aquesta pel·lícula és molt maca la vam estar mirant i ell em va dir que aquesta la música era molt maca i hi havia un tango sí de fet bueno la del tango és la cançó número 2 que si la vols posar la cançó número 2 tenia preparada la 1 però jo busco la 2 sense problema sí a veure eh un momenter que la tenim és la més famosa però no és seva o sigui aquesta no és del Thomas Newman no és seva és de Gardel i la Pere sí i l'escena del tango i l'escena del tango és preciosa el ball que fan perquè clar ell és invident no hi veu però balla meravellosament bé doncs anem a sentir-la doncs a veure què tal sona sí de fet doncs quins actors que feien Robert De Niro no l'Al Pacino sempre els confong sempre els confong italiana anterior sí alguna cosa vaig llegir perquè he estat buscant més informació i per mi bueno diuen que era millor l'italiana que l'americana però el que passa és que no he vist l'italiana i no he vist l'americana però no sé jo les he vistes totes dues bé doncs jo em quedo amb l'italiana també jo no l'he vista la italiana però és molt famós l'italiana ja l'ho buscaré perfume de mujer perfume de mujer però ens quedem amb la música la música suposo que és la mateixa no ho sé no me'n recordo això no sé el Vittorio es lluïen aquí doncs bé a mi la que més m'agrada d'aquesta banda sonora és la número 1 que és bueno és la la meva preferida de totes les que té de quina pel·lícula és? la essència de mujer la la que he seleccionat com a número 1 la posem ja a veure la que he seleccionat la que he seleccionat és la que he seleccionat i la le la la Bona nit Aquí podem dir que tenim l'essència de Thomas Newman És molt maca aquesta i per la sonoritat que té de fons, els violins i com està composada i veiem aquí els seus trets característics amb aquest, no sé quin instrument és aquesta espècie d'instrument de corda pinçada, m'imagino que va fent la melodia principal i això es repeteix Joan, que és el nostre especialista sembla com una cita i això es repeteix amb tota la seva música tota la seva música, gairebé tota té aquestes dues parts bé, aleshores, bueno, passen els anys i jo em vaig comprar la banda sonora de més gran, quan encara anàvem amb CDs i passen els anys i arriba un dia que estem en la nit dels Oscars en la que American Beauty guanya i aleshores, doncs va casualitat que la cerimònia deuria ser molt llarga perquè jo a les 7 del matí vaig agafar el cotxe i la vaig començar a escoltar en directe a la cerimònia encara l'estaven fent i començo a escoltar aquests acords que és la cançó número 4 la 4 la 4 no la vull ara passa la 4 aquesta és molt coneguda és el començament de American Beauty cada vegada que anomenaven la pel·lícula com a millor vaig sentir millor actor després millor director i després millor pel·lícula cada vegada que l'anomenaven posaven aquests acords i jo escoltava els acords i deia que mac que maca o sigui em va captivar però no sabies que era el Thomas Newman no, no, no en aquell moment no tampoc havia vist la pel·lícula però clar vaig sentir en directe com guanyava millor actor millor director millor pel·lícula i aquests acords i vaig dir he d'anar a veure aquesta pel·lícula ha d'estar molt bé i efectivament em va encantar la pel·lícula i la música em va impactar perquè la música en aquesta pel·lícula forma part de la pel·lícula o sigui sempre formen part però aquesta explica la pel·lícula també o sigui no pots concebre aquesta pel·lícula sense aquesta música tinc una pregunta per tu laia què et va semblar l'escena aquella és que és controvertida una persona amb la qual no vaig estar gens d'acord i fins i tot va haver una mica de picar baralla l'escena aquella en què la càmera es fixa en una paret hi ha una bossa de plàstic que va evolucionant i no marxa mai de l'enquadrament però per la bossa mateixa què et va semblar allò allò és metafòric és absurd és poèticament excels o no té cap sentit bueno perquè crec que ve a dir alguna cosa així com que la bellesa està en qualsevol cosa i el fet de quedar-te embobat mirant una bossa com no acaba de tocar mai el terra o de perdre's mai i aquells moviments que fa rodonins no? perquè són uns moviments acrobàtics axerosos però harmònics sí ja està bé la qüestió és que també he seleccionat una cançó d'aquesta pel·lícula que és la número 5 que és molt maca també doncs anem a posar-la en quin moment sona aquesta és la famosa escena de les roses i ella que està allà uau que li cauen al damunt sí és molt delicada la música és molt delicada aquesta música a més també els instruments que fa servir en general en tota la banda sonora el que més em va cridar l'atenció és la innovació en els instruments i aquestes melodies i en aquest moment aquests tocs de marimba que sembla que són un dels senyals d'identitat dels homes Newman que hem sentit en aquestes dues cançons últimes que queden molt bé tens un expert musical al davant ah fantàstic agafa tant doncs bé la qüestió és que bueno aleshores sí que vaig anar vaig comprar la banda sonora vaig estudiar molt poc o sigui vaig anar molt ràpid i quan vaig veure l'autor el compositor vaig dir aquest nom em sona i aleshores va ser quan vaig descobrir la coincidència i això em va fer molta gràcia i a partir d'aquell moment doncs l'he anat més o menys seguint no vol dir que hagi vist totes les pel·lícules que ell ha composat música però bueno més o menys l'he anat seguint per exemple la següent pel·lícula que va fer que és que és curiós perquè fent el seguiment d'aquest compositor he vist que ha treballat molt amb el Sam Mendes suposo que es d'haurien entendre molt bé American Beauty és la primera pel·lícula com a director de cinema del Sam Mendes que era director teatral doncs la següent que van fer va ser Skyfall Road to Perdition Road to Perdition Sí que és la cançó número 7 i si la vols posar aquesta és la que a mi m'agrada de la pel·lícula perquè és una escena també molt impactant però l'estil segueix sent el seu estil és una miqueta més avançada de la cançó la sentim una mica perquè ens està deixant un poc avadats ui de avadats molt bé sí bé i això ha fet moltes més pel·lícules de fet ha fet com 85 pel·lícules que Déu-n'hi-do ell és familiar bueno he llegit bé no ho vaig llegint el seu dia però ho he actualitzat que el seu pare és compositor el seu tiet el seu tiet també el seu cosí el seu germà la seva mare també feien tota la família es dedica a això tots els germans també el cosí eren jueus d'origen rus la família es va traslladar aquí i ell es nascut a Los Ángeles molt talentosos tots tots doncs bé ha fet pel·lícules també molt diferents per exemple ha fet pel·lícules de 007 Skyfall i Espectre Skyfall és d'ell sí les dues que va dirigir Sant Mendes Sant Mendes sempre el vol al costat suposo que sí això sol passar amb molts directors però és que el que troben un que els entén depositen confiança amb ell per tot el tractament musical clar normal Skyfall és un tros de pel·lícula sí no sé si sobra mestra però està per allà per mi és de les millors de llarg del bon del bon del bon totalment d'acord bueno no us he seleccionat cap d'aquesta perquè és molt d'acció i se'n va una mica de l'estil potser que a mi m'agrada més del Thomas Newman o per exemple també tenim va fer Revolutionary Road amb el Sant Mendes també que aquí sí que he agafat que aquí sí que he agafat és la número 9 us he seleccionat una cançó o ha participat també que la podem deixar de fons si vols la número 7 no la Revolutionary Road sí a veure doncs mira aquí la tenim aquesta sí és una mica més lenta vinga mentre vas també i ha participat en altres diferents estils de pel·lícula per exemple m'agrada he vist que hi ha un tema que hi ha diferents temes temàtics i ha participat doncs això fent pel·lícules de dones de dones lluitadores com la d'Erin Brokovich o la de Lady the Iron Lady o la de la Malala Ian Malala i també pel·lícules més divertides com la de l'Exotic Hotel Marigol que la música aquí és molt graciosa perquè sí clar com que té aquests tocs orientals doncs se li escau molt bé o sigui és com si aquí fos el seu gènere i després també ha participat en pel·lícules que no són massa del vostre gust perquè són pel·lícules d'animació ja vaig llegir fa ai us vaig escoltar fa 15 dies i ja em va quedar clar que allò de l'animació no a mi sí que m'agraden aquests homes perquè mira no sé no els agraden els dibuixers animats no estem dividits vull dir hi ha la meitat de l'equip que sí que els agrada i l'altra meitat que no per exemple ell va fer la banda sonora de Buscando a Nemo super famós super famós aquesta pel·lícula que és la cançó número 10 doncs vinga anem a buscar-la i de seguida ja la tenim ja la tenim la número 10 aquí aquesta va ser una pel·lícula molt famosa molt exitosa sí per petits i per grans sí i després també jo no l'he vista perdona jo tot el que fa Disney no ho veig no ho mira m'agafa així una d'allò i no no ho vull veure ja està i després també Buscando a Dori és la continuació que és la següent que han estat també doncs aquí la tenim i va participar també la deixem de fons si us sembla va participar també a Wally sí i també el que ha fet ha sigut també música de sèries que també ara és el que està a dos metres bajo tierra sí aquesta és molt maca però no l'he trobat i no se l'he pogut posar però la música aquesta és molt maca també i la veritat és que bé o sigui a mi el descobriment d'aquest compositor per com va anar o sigui la casualitat de descobrir que dos bandes sonores que m'havien atrapat molt doncs que eren del mateix compositor és el que em va cridar més atenció vaig dir ostres és el meu compositor has fet una selecció molt maca sí gràcies sí, sí molt bé no, vull dir el que es veu és que el Thomas Newman segueix el camí de la seva família és a dir del seu pare de l'Alfred Newman o el seu tiet el Lionel Newman que feien tot tipus de pel·lícules en aquell moment vull dir que ells van treballar durant el període del cinema clàssic als anys 40 als anys 50 i treballaven per tot tipus de directors i per tot tipus de gèneres i sabien fer-ho fenomenalment bé molts sinfònics tots dos llavors ell bueno és nascut l'any 55 aleshores doncs ja té un altre a més a més suposo que va passar per la universitat cosa que el seu pare i el seu tiet no devien fer només devien passar pel conservatori i aleshores vull dir això tant en els musis com en els directors com etc vull dir es nota molt aquest canvi que hi va haver generacional perquè van passar per la universitat i això dona una altra visió dona una altra manera d'encarar les coses i llavors és tota aquesta generació del nou cinema americà copola copola l'escorsese etc tot aquesta gent jo el que veig és que l'havia introduït tot un tema o tota una varietat de temes possibles en el sentit que normalment parlem de pel·lícules d'un director o fins i tot d'un actor d'una actriu però seguir la filmografia d'un compositor de cinema jo no sé si l'heu fet alguna vegada suposo que sí però és molt interessant també podem seguir la filmografia d'un actor secundari que ningú no d'allò i el que sempre tothom ha seguit una mica perquè Nino Rota i les pel·lícules per Fellini llavors els de Fellini o el Hitchcock i tenint un referent com eren dos grans autors de música han influït molt en moltes coses però bueno el copola va cridar el Nino Rota per fer el padrino sí senyor cuida'ho vull dir que també en col·laboració amb el seu pare amb el Carmine Coppola que també era compositor de música a mi el que m'ha sorprès és que moltes pel·lícules jo no sabia per exemple hi ha un moment que he buscat i he vist que amb unes pel·lícules com Cadena Perpètua que la té en crèdit és a dir que no consta que sigui ell l'autor de la música però en canvi en realitat se sap que és ell qui la va fer llavors es dir hi ha una base de dades IMDB on hi ha totes les dades i tot el que parla de IMDB IMDB International Movie Internet Movie Database que és una base de dades americana on estan totes les pel·lícules i hi estem tots hi ha tot on llavors que és el Joan Morros Cadena Perpètua posa que és en crèdit JFK també Ice Age que és aquesta de dibuixos animats que penso que és una gran pel·lícula Ice Age és una gran maca Criades i Senyores també la música és d'ell però algunes consta com en crèdit o sigui que en el seu moment quan la van rodar per la roca que fos que la ignoro no constava ell i una altra cosa que he descobert però no sé exactament el significat suposo que s'hauria d'investigar i buscar és que en algunes consta com conductor que no sé si vol dir en anglès director director de l'orquestra de l'orquidorquestra i a més a més del compositor hi ha un que és compositor i l'altre és conductor i compositor o sigui que les dues coses que ell és el que ha dirigit a vegades a vegades els compositors dirigeixen la seva pròpia música sí, sí la Germán també ho feia home i tant només comentar que no li han donat mai cap Òscar ha guanyat molts premis s'ha d'esperar encara és jove encara és jove i ja l'hi donaran ha rebut molts premis o sigui altres tipus de premis però com a Òscar mai o sigui ha estat nominat no és cap de mèrit no tenir un Òscar perquè hi ha gent molt important a la història del cinema que no n'ha tingut mai ho hem comentat abans sí, sí això no vol dir o els hi donaven un Òscar honorari al final de la carrera és un club selecte els que no tenen Òscar també és veritat és veritat seguim sentint de fons la banda sonada de la pel·lícula Thank you for your services que el Joan que sí Joan Sardà ha anunciat que aquest divendres s'estrenarà doncs imagineu que li proposem a la Laia Flotats que vingui de col·laboradora ai que estem en directe que ja l'hi direm després que vingui de col·laboradora al programa i s'animi a fer-ho jo què sé perquè està molt interessant molt bé gràcies és una proposta ja dic que és un compositor m'agrada molt i de fet la cançó d'Essència de Mujer la número 1 està al meu playlist número 1 la puc sentir tornem a sentir-la tornem a sentir-la com a pel·lícula no com a música perquè no sé quina música van utilitzar els italians però la pel·lícula que et sembla que és del Dino Ricci jo diria que és del Dino Ricci no estic segur ara Perfume de Mujer Perfume de Mujer és del Dino Ricci Perfume de Mujer del Dino Ricci que és 3 o 4 o 5 anys abans de l'altre que era un remake de la mateixa pel·lícula feta amb actors americans i amb una canvia una mica no massa però canvia una miqueta sobre del final al final hi ha coses que són diferents en una versió i l'altra però una de les prestigiades segurament inclús per la interpretació de la Vittorio Gassman és la Perfume de Mujer Perfume de Mujer De quin tema parlaries si tornessi a venir al programa una altra vegada? Ja t'ho posem així Soc fan d'Star Wars Mira Ui va que no ens passi res Però això és un tema generacional jo penso perquè jo penso que és una cosa que passa no passa la gent que ha viscut els anys 70 80 descobriment del cinema com que va ser una pel·lícula que penso que està enfocada segurament en una part important per gent jove et toca com a nosaltres ens va tocar què sé jo el Disney que no li agrada en el francès i perquè també era la generació que nosaltres el que vèiem nosaltres quan érem petits jo crec que això també influeix és a dir les generacions i per exemple nosaltres que ja eren més grans jo en particular que sóc més gran que vosaltres i ara més gran quan va arribar a Star Wars no hi vaig acabar d'entrar però Joan ens va trucar més Merlin Monroe que Disney home una mica guapíssima i los diez mandamientos detenco manemans i venur em pensa que hi ha tota una generació dels anys 80 que érem nens que vam quedar com col·lapsats impressionats pel jo soy tu padre i clar anaves fent gran i anaves pensant però perquè el seu pare així ens hem menjat el temps gràcies la setmana vinent tenim la Lídia Artigas i el Pol Diggler que volen parlar d'un director que està una mica de moda en aquest moment un director com es diu grec que es diu Yorgos Lantimos el de Canino el de Canino la mort del cèrbol la mort del cèrbol sí senyor fantàstic moltes gràcies Laia per haver vingut gràcies per la informació que ens has donat que no la coneixíem molta d'aquestes músiques precioses i et convidem a venir com deia el