Cinema sense condicions del 6/2/2018 — Florida Project, L’insulto, Goya i Gaudí, i el monogràfic Thomas Newman: ressenyes i debat a Cinema Sense Condicions

Introducció

• Retorn del Francesc a l’estudi i presentació del programa.

• Avanç de continguts: primera part amb ressenyes i debats de pel·lícules i segona part dedicada al compositor Thomas Newman amb la convidada Laia Flotats.

Primera part: Ressenyes i debat

Context: cinema americà recent i l’era Trump

• Es planteja un fil conductor: des de l’Òscar de Moonlight proliferen pel·lícules de “denúncia” en clau més “europea”.

• Crítica a una tendència negativista i sense esperança en part del cinema anglosaxó recent.

“Podria parlar-se de ‘cinema en l’era Trump’: moltes obres apunten a la denúncia, però sovint la proposta queda esmorteïda.”

The Florida Project

• Mirada sobre la marginalitat a l’òrbita de Disney World (Orlando): motels precaris, atur, drogues i criatures desbordants.

• Valoracions dividides: per a alguns, denúncia insuficient i personatges presentats com a positius sense ser-ho; per d’altres, interpretacions infantils sorprenents.

• Willem Dafoe hi fa un paper poc agraït. El retrat social és intens, però genera rebuig més que adhesió.

Thank You for Your Service (Deber cumplido)

• Drama sobre el TEPT de soldats que tornen de l’Iraq. Direcció de Jason Hall.

• Música de Thomas Newman: la denúncia es dilueix pel tractament formal i resolució convencional.

França (1): Ganar al Viento (Mistral Gagnant)

• Documental de Dauphine Julliand sobre canalla amb malalties rares: maduresa precoç, naturalitat parlant de la mort i coneixement dels tractaments.

• Fort respecte visual (evita la morbositat). Es troba a faltar punt de vista explícit de la directora (debat sobre l’objectivitat en documental; referència a Patricio Guzmán).

França (2): Perdido (Mon Garçon)

• Mateix punt de partida que la russa Loveless (Zvyagintsev): parella en crisi i fill desaparegut.

• Deriva cap al thriller policial que perd profunditat sociopolítica. Amb Guillaume Canet i Mélanie Laurent.

Goya 32: una gala per oblidar

• Crítiques a una gala llarga, sense ritme ni mordent i amb lema d’igualtat de gènere però conduïda per homes (record a Leticia Dolera).

• Silenci gairebé absolut sobre presos polítics, corrupció i Catalunya (contrast amb els Gaudí).

• Premis destacats: Isabel Coixet (premis majors), Carla Simón (tres premis per Estiu 1993), documental: Muchos hijos, un mono y un castillo; curt documental: Los desheredados de Laura Ferrés (Sant Boi).

L’insulto (Ziad Doueiri)

• Conflicte entre cristià libanès i palestí musulmà que escala des d’un insult fins a gairebé un cas d’estat.

• Forta direcció d’actors (premis a festivals; destaca Rita Hayek). Moments d’intimitat filmats amb gran sensibilitat.

• Retrets de guió: progressió massa seqüencial i dilatada en judicis. Tot i així, útil per fer entenedor l’herència de fractures comunitàries.

“A partir d’un insult… la història sembla voler ensenyar com les ferides històriques revifen a la mínima.”

El cuaderno de Sara

• Aventura africana amb Belén Rueda: to d’entreteniment, ecos d’“Indiana Jones” en clau familiar.

Gaudí i cinema català: Brava i Incerta glòria

• Ressenya de Brava (Roser Aguilar): procés intern d’una dona després d’una agressió, ritme pausat i mirada psicològica.

• Debat sobre els Gaudí: “Incerta glòria” com a gran pel·lícula de l’any, polèmica sobre visibilitat i repartiment de premis, i tensions econòmiques del sector.

Segona part: Monogràfic Thomas Newman (amb Laia Flotats)

Descobriment i trets d’estil

• Primera enamorada de Newman amb Essència de dona (1992): sensibilitat, corda pinçada/ostinats i capes de cordes com a senya d’identitat.

• L’“epifania” arriba amb American Beauty (1999): música inseparable del relat; marimba i ostinats hipnòtics.

Moments icònics

• American Beauty: tema d’obertura i escena de les roses; debat sobre la bossa de plàstic com a metàfora de la bellesa quotidiana.

• Amb Sam Mendes:

- Road to Perdition: to lúgubre i elegíac fidel a l’univers noir. - Revolutionary Road: música continguda i melancòlica. - Bond (Skyfall, Spectre): músca d’acció sofisticada sense perdre la seva empremta.

Altres registres

• Dones lluitadores: Erin Brockovich, The Iron Lady, He Named Me Malala.

• Comèdia dramàtica: The Best Exotic Marigold Hotel amb tocs orientals.

• Animació i sèries: Buscant en Nemo, Buscant la Dory, WALL·E i Six Feet Under.

Estil, família i reconeixements

• Pertany a la saga Newman (Alfred, Lionel, Randy…): tradició orquestral, adaptabilitat de gèneres i innovació tímbrica.

• Distincions diverses però sense Òscar encara: “un club selecte” d’autors enormes sense estatueta.

“Seguir la filmografia d’un compositor revela una altra manera d’entendre el cinema: la música com a arquitectura emocional.”

Cloenda i avanç

• Proposta perquè Laia Flotats torni com a col·laboradora; confessa ser fan d'Star Wars (debat generacional).

• Avanç del proper programa: Yorgos Lanthimos (Canino, The Killing of a Sacred Deer).