Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Formats del cinema, Mad Max i Vigília

Resum general

Un programa viu i dialogat on es combinen crítiques d’estrena, clàssics imprescindibles i un dossier tècnic extens sobre els formats cinematogràfics. Entre els punts forts:

  • Mad Max: Fury Road entusiasma pel seu espectacle visual i el protagonisme de la Furiosa de Charlize Theron.
  • Debat i recomanació de No tot és vigília (Hermes Paralluelo): film límit entre documental i ficció, de ritme contemplatiu i enorme sensibilitat.
  • Revisita de Ciutadà Kane per parlar de poder mediàtic, crítica d’art i modernitat formal; record del cicle Orson Welles a la Filmoteca.
  • Dossier principal: recorregut ordenat i amè per la història dels formats (de 35 mm mut, Vitaphone i 1.37:1 a Cinerama, CinemaScope, VistaVision, Todd-AO, Panavision, variants com Technirama/Techniscope, i un tast de l’era digital i els formats domèstics 8 mm/Super 8).

Crítiques i recomanacions

Mad Max: Fury Road

  • Es destaca l’energia visual, la posada en escena i l’impacte sonor; la persecució amb la “banda sonora” en diègesi (timbals i guitarrista amb llançaflames) com a icona.
  • Protagonisme real de Furiosa (Theron): personatge fort, auster i ambigu, que porta el pes dramàtic.
  • Lectures de fons: falsos profetes, monopolització de recursos (aigua, gasolina) i manipulació del poder.

No tot és vigília (Hermes Paralluelo)

  • Proposta contémplativa i minimalista, entre documental i ficció, sobre uns avis que afronten solitud, dependència i memòria.
  • Referents i diàleg crític amb Amour (Haneke): aquí s’evita el dramatisme explícit; hi ha espais per a l’humor i la tendresa.
  • Lectura destacada (Sergi Sánchez) que subratlla l’austeritat expressiva i la potència emocional:

"No sabem fins a quin punt és documental, fins a quin punt és ficció, ni ens fa cap falta."

  • Proposta del programa: pel·lícula del mes; es convida a veure-la aviat per la possible curta vida en cartellera.

Altres

  • Apunts sobre Magical Girl (Carlos Vermut) i la seva entrada en circuit televisiu.

Clàssics i cicles

Ciutadà Kane (Orson Welles)

  • Es reivindica la seva vigència total: investigació del jo a través de mirades alienes, el mite del poder mediàtic (Hearst), i crítica ferotge a l’acumulació d’art com a capital i poder.
  • Reflex sobre el periodisme groc, la manipulació i analogies amb casos actuals.
  • Recordatori del cicle Orson Welles a la Filmoteca de Catalunya i lament per la desaparició de cicles televisius d’autor i de cinematografies nacionals.

Dossier: Història dels formats

Del mut a l’Acadèmia (1.37:1)

  • Estàndard 35 mm (1909), imatge ~1.33:1. El mut es projectava a ~16 fps; la TV el va accelerar a 24 fps, creant el mite de la “càmera ràpida”.
  • Arribada del so: Vitaphone (1927) i posterior so òptic sobre la cinta; consolidació (1931) del format 1.37:1 (Academy).

Immersió primigènia: Cineorama (1900)

  • Pantalla cilíndrica i 10 projectors: experiència envoltant però perill d’incendi (nitrat de cel·lulosa). Referència cinematogràfica a «Cinema Paradiso» pels riscos de la pel·lícula inflamable.

Cinerama (1952)

  • Tres càmeres/projectors sincronitzats, 26 fps i so multicanal en un quart suport. Experiència espectacular, però cost elevat i sales especialitzades.
  • Limitacions creatives (millor per a èpics que per a intimitats). Trucs de John Ford per dissimular les línies entre panells.

La resposta dels estudis

  • CinemaScope (Fox): anamòrfic amb pantalles concaves, 2.35:1. Gran èxit comercial, però amb distorsió en primers plans.
  • VistaVision (Paramount): negatiu horitzontal, gran nitidesa, estimat per Hitchcock.
  • Todd-AO (70 mm, 30 fps): imatge molt neta i so envoltant direccional. Per facilitar exhibició, versió a 24 fps en pantalles planes.
  • Panavision: corregeix distorsions del CinemaScope i esdevé l’estàndard panoràmic modern.

Variants i economia del format

  • Technirama (derivat VistaVision) i Techniscope (“el CinemaScope dels pobres”): permetien panoràmica abaratint costos; usat, per exemple, per Sergio Leone.

Digital i domèstic

  • Tast de l’era digital: flexibilitat de relacions d’aspecte i alta qualitat fins i tot amb smartphones.
  • Formats domèstics: 9,5 mm, 8 mm i Super 8; memòria del lloguer de bobines i projectors casolans.

Moments destacats

  • Fusió d’espectacle i discurs a Mad Max (poder, recursos, culte).
  • Docu-ficció sensible a No tot és vigília, amb plans fixos que conviden a la contemplació.
  • Vigència de Welles per entendre el poder dels mitjans i l’ús de l’art com a capital.
  • Claredat pedagògica en l’evolució de formats: cada innovació tècnica condiciona l’expressivitat dels directors.

Seccions de l'episodi

Sintonies i obertura de programa

Sintonies i obertura de programa

0:00

Identificació de l’emissora i entrada musical; inici de "Cinema sense condicions".

Presentacions, problemes tècnics i pla del dia

Presentacions, problemes tècnics i pla del dia

1:29

Salutacions a Andreu i Alba; incidències amb la música (internet); s’anuncia el tema central (formats del cinema). Mentions a Joan, Carme i possible connexió amb Tiziana; conversa distesa sobre festivals (Màlaga, Berlín, Venècia, Sant Sebastià).

Crítica express: Mad Max i altres estrenes

Crítica express: Mad Max i altres estrenes

6:32

Valoració entusiasta de Mad Max: Fury Road (posada en escena, diègesi musical, paper de Furiosa, subtext sobre poder i recursos). Apunt sobre l’emissió TV de Magical Girl.

Debat: "No tot és vigília" i el límit documental/ficció

Debat: "No tot és vigília" i el límit documental/ficció

13:46

Estrena i recomanació del film d’Hermes Paralluelo; lectura de la crítica de Sergi Sánchez; comparació amb "Amour" (Haneke); to contemplatiu, humor fi, memòria i dependència; filiació amb propostes com "La plaga" i discussió sobre manifest/estètica.

Clàssics i cicles: Ciutadà Kane i Welles

Clàssics i cicles: Ciutadà Kane i Welles

22:58

Defensa de la vigència de "Ciutadà Kane": poder mediàtic, periodisme groc, acumulació d’art com a capital; cicle Orson Welles a la Filmoteca; nostàlgia dels cicles d’autor a TV.

Del mut al 35 mm estàndard: velocitat i format

Del mut al 35 mm estàndard: velocitat i format

31:12

Estàndard de 35 mm (1909) i relació ~1.33:1; aclariment del mite de la “càmera ràpida” del mut (16 fps vs 24 fps TV).

Del Vitaphone al so òptic i l’Acadèmia (1.37:1)

Del Vitaphone al so òptic i l’Acadèmia (1.37:1)

35:50

El so sincronitzat amb disc (Vitaphone, 1927), els seus límits i la transició al so òptic; consolidació del format 1.37:1 (1931) i l’explosió del diàleg.

Cineorama (1900) i el risc del nitrat

Cineorama (1900) i el risc del nitrat

39:34

Experiència immersiva primigènia amb pantalla cilíndrica i 10 projectors; perills d’incendi del nitrat de cel·lulosa; referència a "Cinema Paradiso".

Cinerama: tres panells, 26 fps i set pistes de so

Cinerama: tres panells, 26 fps i set pistes de so

41:45

Sistema espectacular i car; sales adaptades; idoni per a epopeies i paisatges; limitat per les juntes visibles i logística.

CinemaScope (Fox): panoràmica 2.35:1 i anamòrfic

CinemaScope (Fox): panoràmica 2.35:1 i anamòrfic

49:08

Compressió/descompressió anamòrfica, pantalles concaves, gran impacte comercial; problema de distorsió en primers plans.

VistaVision (Paramount): negatiu horitzontal i nitidesa

VistaVision (Paramount): negatiu horitzontal i nitidesa

51:06

Transport horitzontal del negatiu per guanyar superfície efectiva; estimat per Hitchcock; millora de primers plans.

Todd-AO (70 mm, 30 fps) i so envoltant

Todd-AO (70 mm, 30 fps) i so envoltant

53:07

Negatiu de gran format i més fps per a nitidesa superior; so direccional envoltant; versió a 24 fps per a sales no adaptades (èxit exhibidor).

Panavision i variants: Technirama/Techniscope

Panavision i variants: Technirama/Techniscope

55:32

Panavision corregeix distorsions del CinemaScope i esdevé estàndard; Technirama (derivat VistaVision) i Techniscope (opció econòmica) per a panoràmica assequible (Sergio Leone).

L’era digital (tast) i smartphones

L’era digital (tast) i smartphones

57:40

Flexibilitat de formats i alta qualitat fins i tot amb mòbil; es deixa la part digital extensa per a un altre programa.

Formats domèstics: 9,5 mm, 8 mm, Super 8

Formats domèstics: 9,5 mm, 8 mm, Super 8

58:20

Memòria del cinema casolà, projectors, lloguer de bobines i col·leccionisme.

Tancament i avanç del proper programa

Tancament i avanç del proper programa

59:34

Agraïments, proposta de debat sobre "No tot és vigília" amb més veus (Joan Morros, Carme Nabot) i possible connexió amb el director.