Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Formats del cinema, Mad Max i Vigília
Resum general
Un programa viu i dialogat on es combinen crítiques d’estrena, clàssics imprescindibles i un dossier tècnic extens sobre els formats cinematogràfics. Entre els punts forts:
- Mad Max: Fury Road entusiasma pel seu espectacle visual i el protagonisme de la Furiosa de Charlize Theron.
- Debat i recomanació de No tot és vigília (Hermes Paralluelo): film límit entre documental i ficció, de ritme contemplatiu i enorme sensibilitat.
- Revisita de Ciutadà Kane per parlar de poder mediàtic, crítica d’art i modernitat formal; record del cicle Orson Welles a la Filmoteca.
- Dossier principal: recorregut ordenat i amè per la història dels formats (de 35 mm mut, Vitaphone i 1.37:1 a Cinerama, CinemaScope, VistaVision, Todd-AO, Panavision, variants com Technirama/Techniscope, i un tast de l’era digital i els formats domèstics 8 mm/Super 8).
Crítiques i recomanacions
Mad Max: Fury Road
- Es destaca l’energia visual, la posada en escena i l’impacte sonor; la persecució amb la “banda sonora” en diègesi (timbals i guitarrista amb llançaflames) com a icona.
- Protagonisme real de Furiosa (Theron): personatge fort, auster i ambigu, que porta el pes dramàtic.
- Lectures de fons: falsos profetes, monopolització de recursos (aigua, gasolina) i manipulació del poder.
No tot és vigília (Hermes Paralluelo)
- Proposta contémplativa i minimalista, entre documental i ficció, sobre uns avis que afronten solitud, dependència i memòria.
- Referents i diàleg crític amb Amour (Haneke): aquí s’evita el dramatisme explícit; hi ha espais per a l’humor i la tendresa.
- Lectura destacada (Sergi Sánchez) que subratlla l’austeritat expressiva i la potència emocional:
"No sabem fins a quin punt és documental, fins a quin punt és ficció, ni ens fa cap falta."
- Proposta del programa: pel·lícula del mes; es convida a veure-la aviat per la possible curta vida en cartellera.
Altres
- Apunts sobre Magical Girl (Carlos Vermut) i la seva entrada en circuit televisiu.
Clàssics i cicles
Ciutadà Kane (Orson Welles)
- Es reivindica la seva vigència total: investigació del jo a través de mirades alienes, el mite del poder mediàtic (Hearst), i crítica ferotge a l’acumulació d’art com a capital i poder.
- Reflex sobre el periodisme groc, la manipulació i analogies amb casos actuals.
- Recordatori del cicle Orson Welles a la Filmoteca de Catalunya i lament per la desaparició de cicles televisius d’autor i de cinematografies nacionals.
Dossier: Història dels formats
Del mut a l’Acadèmia (1.37:1)
- Estàndard 35 mm (1909), imatge ~1.33:1. El mut es projectava a ~16 fps; la TV el va accelerar a 24 fps, creant el mite de la “càmera ràpida”.
- Arribada del so: Vitaphone (1927) i posterior so òptic sobre la cinta; consolidació (1931) del format 1.37:1 (Academy).
Immersió primigènia: Cineorama (1900)
- Pantalla cilíndrica i 10 projectors: experiència envoltant però perill d’incendi (nitrat de cel·lulosa). Referència cinematogràfica a «Cinema Paradiso» pels riscos de la pel·lícula inflamable.
Cinerama (1952)
- Tres càmeres/projectors sincronitzats, 26 fps i so multicanal en un quart suport. Experiència espectacular, però cost elevat i sales especialitzades.
- Limitacions creatives (millor per a èpics que per a intimitats). Trucs de John Ford per dissimular les línies entre panells.
La resposta dels estudis
- CinemaScope (Fox): anamòrfic amb pantalles concaves, 2.35:1. Gran èxit comercial, però amb distorsió en primers plans.
- VistaVision (Paramount): negatiu horitzontal, gran nitidesa, estimat per Hitchcock.
- Todd-AO (70 mm, 30 fps): imatge molt neta i so envoltant direccional. Per facilitar exhibició, versió a 24 fps en pantalles planes.
- Panavision: corregeix distorsions del CinemaScope i esdevé l’estàndard panoràmic modern.
Variants i economia del format
- Technirama (derivat VistaVision) i Techniscope (“el CinemaScope dels pobres”): permetien panoràmica abaratint costos; usat, per exemple, per Sergio Leone.
Digital i domèstic
- Tast de l’era digital: flexibilitat de relacions d’aspecte i alta qualitat fins i tot amb smartphones.
- Formats domèstics: 9,5 mm, 8 mm i Super 8; memòria del lloguer de bobines i projectors casolans.
Moments destacats
- Fusió d’espectacle i discurs a Mad Max (poder, recursos, culte).
- Docu-ficció sensible a No tot és vigília, amb plans fixos que conviden a la contemplació.
- Vigència de Welles per entendre el poder dels mitjans i l’ús de l’art com a capital.
- Claredat pedagògica en l’evolució de formats: cada innovació tècnica condiciona l’expressivitat dels directors.
Seccions de l'episodi

Sintonies i obertura de programa
Identificació de l’emissora i entrada musical; inici de "Cinema sense condicions".

Presentacions, problemes tècnics i pla del dia
Salutacions a Andreu i Alba; incidències amb la música (internet); s’anuncia el tema central (formats del cinema). Mentions a Joan, Carme i possible connexió amb Tiziana; conversa distesa sobre festivals (Màlaga, Berlín, Venècia, Sant Sebastià).

Crítica express: Mad Max i altres estrenes
Valoració entusiasta de Mad Max: Fury Road (posada en escena, diègesi musical, paper de Furiosa, subtext sobre poder i recursos). Apunt sobre l’emissió TV de Magical Girl.

Debat: "No tot és vigília" i el límit documental/ficció
Estrena i recomanació del film d’Hermes Paralluelo; lectura de la crítica de Sergi Sánchez; comparació amb "Amour" (Haneke); to contemplatiu, humor fi, memòria i dependència; filiació amb propostes com "La plaga" i discussió sobre manifest/estètica.

Clàssics i cicles: Ciutadà Kane i Welles
Defensa de la vigència de "Ciutadà Kane": poder mediàtic, periodisme groc, acumulació d’art com a capital; cicle Orson Welles a la Filmoteca; nostàlgia dels cicles d’autor a TV.

Del mut al 35 mm estàndard: velocitat i format
Estàndard de 35 mm (1909) i relació ~1.33:1; aclariment del mite de la “càmera ràpida” del mut (16 fps vs 24 fps TV).

Del Vitaphone al so òptic i l’Acadèmia (1.37:1)
El so sincronitzat amb disc (Vitaphone, 1927), els seus límits i la transició al so òptic; consolidació del format 1.37:1 (1931) i l’explosió del diàleg.

Cineorama (1900) i el risc del nitrat
Experiència immersiva primigènia amb pantalla cilíndrica i 10 projectors; perills d’incendi del nitrat de cel·lulosa; referència a "Cinema Paradiso".

Cinerama: tres panells, 26 fps i set pistes de so
Sistema espectacular i car; sales adaptades; idoni per a epopeies i paisatges; limitat per les juntes visibles i logística.

CinemaScope (Fox): panoràmica 2.35:1 i anamòrfic
Compressió/descompressió anamòrfica, pantalles concaves, gran impacte comercial; problema de distorsió en primers plans.

VistaVision (Paramount): negatiu horitzontal i nitidesa
Transport horitzontal del negatiu per guanyar superfície efectiva; estimat per Hitchcock; millora de primers plans.

Todd-AO (70 mm, 30 fps) i so envoltant
Negatiu de gran format i més fps per a nitidesa superior; so direccional envoltant; versió a 24 fps per a sales no adaptades (èxit exhibidor).

Panavision i variants: Technirama/Techniscope
Panavision corregeix distorsions del CinemaScope i esdevé estàndard; Technirama (derivat VistaVision) i Techniscope (opció econòmica) per a panoràmica assequible (Sergio Leone).

L’era digital (tast) i smartphones
Flexibilitat de formats i alta qualitat fins i tot amb mòbil; es deixa la part digital extensa per a un altre programa.

Formats domèstics: 9,5 mm, 8 mm, Super 8
Memòria del cinema casolà, projectors, lloguer de bobines i col·leccionisme.

Tancament i avanç del proper programa
Agraïments, proposta de debat sobre "No tot és vigília" amb més veus (Joan Morros, Carme Nabot) i possible connexió amb el director.
Fins demà! Ara escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Cinema sense condicions La ràdio d'Esbert Avui comencem així a la Brava Aquí en el cinema sense condicions Sense música No sé què passa amb la internet Que no vol funcionar Volíem posar la música De Mad Max Perquè la vaig veure ahir Però no he pogut trobar-la Així que continuem amb aquesta melodia De Candilejas Que ens agrada tant I ja heu sentit la veu És que Andreu No cal presentar-lo No cal presentar-lo Ja se'ls presenta sol Andreu Ferran una vegada més aquí Al Cinema sense condicions Avui per parlar d'un tema Jo diria que apassional Que són els diferents formats En els que s'han presentat al cinema Al llarg de la història Tal qual Sí senyor Que preguntàvem allà Insistentment Per diferents canals Però quina pel·lícula significativa És que no hi ha cap pel·lícula En concret suposo Sinó que m'imagino Que a mesura que Vagis parlant de diferents formats De la història del cinema Doncs aniran sortint Pel·lícules significatives I hi ha molts formats La veritat és que al llarg De la història del cinema Hi ha hagut un munt de formats Que d'alguna manera També han condicionat La capacitat d'expressió D'os directors I això és la part interessant Això promet I a més a més Com que Alba Que tenim aquí de nou Molt ben tornada Després d'una setmana Que no va poder ser Hi ha obligacions Que no permeten fer Segons quina cosa Ara mateix els estudiants M'entenen Ai els estudiants Els estudiants Que no saps Que joveneta Que arriba a ser aquesta noia Andreu Molt jove Bé No diguem més Doncs bé Com sempre Alba Amb la seva vocació periodística Doncs m'imagino Que s'ha preparat Una miqueta el tema Ja té alguna certa idea Ens diu que d'aquella manera Era un tema difícil Per preparar-ho Era un tema difícilet I a part d'això Doncs el Joan El tenim Sabeu la pel·lícula aquella Tu potser la coneixes Andreu Alba és molt jove I potser Encara no l'ha vista Hi ha pel·lícula de Simón Del desert Del deserto Sí, sí, sí Doncs home El Joan no l'arriba S'està girit encara No s'ha anat a viure No s'ha anat a viure A dalt d'una columna Però bueno Estem per allà S'ha retirat Allò de Que descansa de vida La del que vi Del munt d'anar el ruïdo Ja el tenim allà A la seva Per tant Doncs bueno Ja tornarà quan vulgui Sí, sí Concentradíssim Intentant acabar Una feina Ja està A la Carme No l'esperàvem Perquè avui és el seu dia Si no m'equivoco Està aquí al costadet A la biblioteca Joan Margarit Que abans era Can Ginestà Perquè bueno Cada tercer dimarts de mes Doncs sé Una xerrada sobre un llibre No sabem quin llibre és Avui L'hauríem de preguntar més Perquè potser alguna vegada Té alguna relació De tant en tant Podríem fer un enllaç Exacte Fem una trucada A través de mòbil No em provoquis Encara la truco Creus que és estranyeria Però podríem esbrinar Si tanca el mòbil O no O com ho fan I si contesta Doncs contesta Encara potser tindrem Alguna connexió No dic que no Hi hauria la possibilitat Fins i tot Que avui connectéssim Amb Can Perquè tenim allà La nostra Que sembla que tu la coneixes Andreu Però no me'n recordo No me'n recordo Qui es coneix Amb qui D'aquí del programa Som tants ja La Tiziana La Tiziana Te'n recordes? Doncs la tenim allà A Can Està allà Però és veritat Que fa temps Que no ve per aquí I bueno I ara tot depèn Que contesti un missatge Que li deixi al Facebook I si diu que sí Que podem parlar amb ella Doncs li demanem el telèfon Perquè ara no No el tinc Aquí I ja bueno I potser parlarem I ens farà una crònica De les seves Que són molt completetes Perquè S'hi dedica al màxim La tenim a Can No hauria estat malament Anar-hi no? Alba Després L'any que ve Doncs organitzem Vam estar a Màlaga Fa no gaire Alba i jo no van coincidir Mira Mala sort Què hem de fer I vau anar tots Però sí que vam No van coincidir No van coincidir Però vam anar dintre Del mateix paquet Del mateix equip Jo vaig anar un cas de setmana I ja va arribar L'endemà Vam fer cobertures amb cera Ells van al principi I jo vaig anar després Exacte Exacte I bueno És que aquest programa Ja hem començat a tenir Delegats a diferents festivals Home i tant I amb col·laboradors Com l'Andreu Doncs té Bueno Col·laboradors de luxe Aviam si m'animo un any I me'n vaig a algun festival Tu ves-te on vulguis A quin festival t'agradaria anar? Va A Cànsia has dit que sí A Venècia A Berlín A Berlín A Berlín Sí, sí Doncs vinga Domines una mica La llengua L'idioma Però amb l'anglès S'ha arribat tot a rècdic Sí, tu creus? Bueno, bueno, bueno Bueno, doncs mira Ja tenim un candidat Per anar a Berlín I tu on voldries anar Després de Màlaga On t'agradaria? Jo aquí més a propet Sant Sebastián Sant Sebastián Sí, és molt maco Home a Berlín m'apunto també Mira, ja tens un acompanyat Podem agafar fins a dues persones Pels sense condicions Per tant Ui, qui ve per aquí El que faltava A veure, qui és? Sí, sí És el Jaume És ell És ell Ha vingut de nou Ja el tenim aquí Bueno, doncs parlarem Ja dic música No podem tenir de fons Per aquest problema Que us deia tècnic Però sí que en parlarem D'unes quantes pel·lícules Jo he vist Unes quantes cosetes He vist Mad Max No he vist cap de la trilogia Cap de la trilogia prèvia Suposo que tu sí Jo sí I em fa una mica de por Anar a veure aquesta nova pel·lícula Doncs No t'hauria de fer No? Pel que m'han dit Perquè a mi me la van recomanar Aquest dissabte En el galliner de Ràdio Cornellà Sí que té a veure Fa algunes referències Però la pel·lícula És completament renovada És un espectacle És un espectacle No de la naturalesa Que una miqueta també Perquè apareix per allà La Charlize Tenon Que per ella mateixa Doncs ja és un prodigi De la naturalesa Ara surt amb una caracterització Molt peculiar Molt a la Tenient Terrible Per dir-ho alguna Per entendre'ns Vull dir Molt austera De vestiment De tot Fins i tot Hi ha un moment determinat En el que ens adonem Que oh, horror Li falta un braç I bueno Està conduint Però de cop És un espòiler Que m'agrada a mi fer Però bueno Que no és cap al final De la pel·lícula Sinó que Que és en un moment així Molt proper al principi Què tal Jaume? Molt bona tarda nit Has vist com entra Has vist com quina veu I he arribat així Una mica tard Perquè m'han entretingut Perdoneu Per acoiguda Gairebé sí Perquè plou una mica Ara I sí Què tal? Com esteu? Molt de gust En veure't per aquí Gràcies Parlant de Mad Max Doncs arriba Mad Jaume No, no crec No crec que hagi de viure Una experiència com aquesta I si sabessis la traducció Potser encara Et molestaria més Això li agrada més Li agrada molt Això de traduir-me Perquè això ho entenc El boig Jaume Seria Mad Jaume Mad Max Que és un mad Deu ser un gegant Un boig Ah, un boig Però boig en el sentit de Força, energia Vols dir no boig boig realment Sinó Bueno, com tu vulguis Tu no, sí Interpreta-ho com tu vulguis Ja, ja, ja Interpreta-ho com tu vulguis L'ha anat a veure És que L'has vist L'Albert Rodríguez Que tu no vas poder ser el dissabte Va dir Però Meravelles de la pel·lícula Jo volia marxar del galliner directament I deixar-los allà I anar a veure-la I clar No he pogut estar-me I vas anar Sí, sí Ahí mateix I no, no Impressionant Jo crec que no t'ha de fer recant escenari Andreu Perquè ara Aniré veient Les de la saga Ja tinc la primera preparada L'anterior a la trilogia I bueno A veure què tal Però aquesta és espectacular És absolutament un producte Albert comentava Que era per Per gaudir I ja està Però bueno Jo crec que té moltes cosetes Ens parla de molt Dels falsos profetes De les rares culpes Ui Ja he ficat a l'espriu Perquè és que és un vers d'un poema El que em dóna la sensació És que la pel·lícula en realitat Agafa Pregunta La segona pel·lícula de la saga Sembla ser que és un producte nou Ja dic No puc comparar-ho Perquè no he vist les altres Però pel que deia Albert Que sí que les coneix bé Les tres Doncs és una cosa nova I fa referències I hi ha detallers Que vas dient Mira Aquí A veure La trama Si voleu L'explico una miqueta És La història D'una Conductora Que és la Charlize Theron Que està encarregada D'anar a buscar gasolina Perquè això continua Una miqueta la mateixa idea Que la gent En un futur apocalíptic Bé Post-apocalíptic Doncs necessita aigua Necessita gasolina Llavors hi ha qui Això ho monopolitza Llavors ho ve en el preu que vol Etcètera Doncs està encarregada Aquesta dona D'anar a buscar gasolina I bales Però en un moment determinat Detecten a la distància Que es desvia de la ruta I marxa Perquè ella té altres plans Llavors la persecució comença Surten amb els seus cotxes I és una de les coses La veritat és espectacular De com està rodat Surten amb els cotxes Els que tenen el control De l'aigua I de tot plegat A buscar-la Un dolent molt dolent I molt ben caracteritzat Amb tota una sèrie De carromatos De tota mena Fins i tot amb un carro Que no sé si apareix En la trilogia Però que trobo espectacular Que porten la banda sonora Incorporada Porten uns timbals Allà que van tocant I davant Va un guitarrista Una mena de guitarrista De l'infern Però el porten Per posar la música De la persecució Estàs entusiasm Per tot ara Espera Espera Que no ha acabat Que no he acabat Això sí que és tuning Totalment Totalment A més la guitarra Quan va tocant això En forma d'allò Surten flamarades És una cosa que dic No no La veritat és que és espectacular Espectacular Però també té una sensibilitat Molt gran Per tots els personatges Es tracta superbé I bueno I veritablement El protagonista No és No és Mad Max No és Max És ella És No me'n recordarà el títol No sé què Furiosa És ella veritablement La protagonista La que porta tot el pes De la pel·lícula El pes de la història La que ha decidit Fer això Revelar-se En contra D'allò Tot i que el Max Té també una importància Perquè en un moment terminat Es barallen Després salien Bé La veritat és que Surts satisfet Surts satisfet De tot el que has vist De la dosi enorme Que t'han donat D'adrenalina I al mateix temps De la reflexió que et fan Sobre la manera Com es manipulen La Bueno Com la gent que té el poder Doncs manipula les coses Saps una cosa Màgica del Gale Avui la passen per la televisió ja I tu encara No has acabat de parlar De Màgica del Gale Jo crec que Bueno No sé què passa Per què no acabes de parlar d'ella Perquè potser Estàs esperant En el moment Potser no l'he vist tot Ah Vale Vale No ho sabia Que avui la passen pel Canal Plus De pocament Esclar I tal Però que avui Ja entren en el circuit De l'exhibició Televisiva Doncs hiper Mega Maxi Recomanada Sí Potser és la pel·lícula No sé De la dècada Del mil·lenni De cinema espanyol I cinema no espanyol Vull dir Tothom que la va veient Va al·lucinant Ara no va en broma Davant de l'entusiasme Que té Amb coses tan diferents Tan distanciades Com Màgica del Gale I el Mad Max aquest Això no Això no lliga Ni que ho cosis Bueno No sé Vull dir Llavors dius Aquí hi ha algun component Que em sembla Que s'ha de mirar De parlar-ne També D'aquest component Que et provoca Tota aquesta sintonia Perquè tenim dos hemisferis Ja Ara deu dominar-lo Començo bé o no Ara deu dominar-lo Sí, sí, sí Ara sí, ara sí Sempre queda bé Començar així Amb una explicació tècnica Psicològica Tenim dos hemisferis Cerebrals Llavors A cada hemisferi Hi ha un component determinada Que valoren I que saben allò Però tu sembla que hagis Activat els dos alhora No? Vull dir Aquí està Aquí està Diuen que Sobretot les dones Teniu No et posis aquí No et posis aquí Que res Però vaig dir una cosa positiva No, que teniu més connexions Entre hemisferis I per això Sembla ser que teniu La capacitat de fer més coses A la vegada Coses d'aquest tipus Jo només faig moltes coses A la vegada Aquí a la ràdio Avui no puc Perquè no puc Condentar-me a internet Sinó Quina obsessió Amb això de fer Més dues o tres coses A la vegada Si amb una Ja les robes El vas a parar Bueno, però el francès Que és un Que li fa set O sigui Tinc una part femenina Que m'agrada I tal Bueno Doncs això Efectivament I el que m'agrada més comentar Aquesta setmana És que s'estrena també Una pel·lícula A les antípodes Ara que deies allò Dels gustos Per coses molt diferents A les antípodes De Mad Max Que és No tot és vigília Que és una pel·lícula Ínfima Mínima En quant a ritme En quant a Posada en escena Però espectacular En quant a L'enquadrament En quant a la capacitat De suggerència Una pel·lícula Dermés Paiaruelo Que estem a punt I si voleu vosaltres Que sou els que encara No heu opinat En el Whatsapp I a les xarxes socials Per motius diferents Al Jaume Perquè no l'ho ha vist Al Andreu Perquè estava enfeinat En altres coses Alba Perquè no ha volgut opinar I ja està Hi ha persones Que et fan sentir vella Encara que no vulguin elles Ai, quina mania Això ho has dit tu Però sense voler No, encara que no vulguin elles Però això ja ho dic A veure, llavors Què vols dir? Que jo m'he rejuvenit Pel fet de tenir Whatsapp No ho sé, no ho sé Pausa valorativa Tu mateix Però tu no t'adones El que provoques A vegades I llavors ja penso Que això sí que s'ha de saber La qüestió és Que estàvem Estàvem entre decidir Si la pel·lícula del mes Era Mad Max O No tot és vigília Hi ha hagut algunes veus Allò que han decidit Per No tot és vigília Que ho sapigueu Si us sembla bé Si us sembla bé No? Sí Opinàvem que és La majoria És més profunda És més profunda I conseqüentment Més vàlida No? Vols dir A punta A punta Que aquesta me la quedo Aquí en el Whatsapp En el mòbil Doncs bé No tot és vigília Si teniu un momentet Per escapar-vos I anar a veure-la Doncs en parlem En parlem Ara prepareu-vos Per veure una pel·lícula Contemplativa Jo l'altre dia Ho vaig comentar Bueno és que vas llegir Tu un comentari L'altre dia Una crítica Del Sergi Sánchez Al Time Out Del periòdi Que si el tens per aquí Val dir la pena Perquè em va encantar Vull dir Va dir tot el que jo pensava Sobre la pel·lícula Però ho va dir Bueno De manera meravellosa Que jo no hauria estat capaç D'expressar-ho així Si ho troba Si ho troba Jo a Cornellà Ho estic buscant Si no ho busco aquí En el mòbil Que l'altre dia Ho vaig trobar aquí I ho vaig llegir directament Doncs això Aneu-vos preparat Aneu preparats Per veure una pel·lícula Com si fos una Com si fos una Una exposició D'art Contemplatiu Una exposició De quadres Llavors allò T'ho vas passant Veient un Veient un altre Et detens T'atures una mica Amb un Amb un altre Doncs el director És capaç de deixar La càmera aturada 10 segons 15 segons Cosa completament inusual I més aviat impossible De veure a Man Max Tot s'ha de dir Allà l'acció Va una miqueta més ràpida Ja la tens Ja la tens Ja la tens Hem parlat De què fas sentir vell I ara em posa En una pel·lícula De vells No? Vull dir que no No deu ser casualitat Això tampoc Diu A veure Diu Imagineu-vos a mort Del Haneke Sense cap excusa dramàtica Que jo matitzava L'altre dia Que no sé Quina excusa Dramàtica Té a mort Però bé Vull dir Semblaria que més que aquesta Pel que diu aquí No? Home Però sí Ara ho expliquim La mort Com el carter Sempre truca dues vegades Els avis Del director barceloní Hermes Paralluelo Estan esperant El so Sec Tallant De la segona Gairebé invàlida D'una banda Conscients De la seva solitud I dependència D'una altra Encorats En un passat Que no paren De recordar El seu net Els filma En pla fix En dos espais Nus Un hospital Casa seva Buscant pertorbadores simetries Fet-nos patir Quan els Els aïlla En dormitoris separats Amb una austeritat neutra Eloquent Que deixa parlar La por Sense sobrallar-la No sabem Fins a quin punt És documental Fins a quin punt És ficció Ni ens fa cap falta Àrida I angoixant Aquesta petita joia Conté una de les escenes Més commovadores De la vocació De la joventut Que aquest crític És capaç de recordar No se la perdin És tot això Sí, sí, sí Ja dic I expressat d'una manera Molt, molt, molt Precisa I molt vàlida Per mi Perquè A mesura que anaves Llegint l'altre dia I que ara Estan a llegir Doncs anava pensant Que efectivament És això la pel·lícula I el fet aquest Que No l'havies vist I ara que ja l'has vist No, sí, sí Jo la vaig veure a Sant Sebastián Aquesta va ser De les que es van presentar En el festival de Sant Sebastián De setembre De l'any passat I ara s'estrena Vull dir que Ha estat tota una satisfacció Veure-la allà en la cartellera I saber que A veure si dura més d'una setmana Si us plau Si us plau Perquè aquestes pel·lícules Tant petitones Doncs és el que passa Que És que no es queden Ni res Per tant Aneu ràpid a veure-la Perquè és que potser Divendres vinent No hi serà És així de dur Aquestes pel·lícules així D'avies I Jo penso que sí Que acostumen a aguantar més Vull dir Que tenim referents Molt importants A la mateixa pel·lícula Mort Que és prou complexa Doncs va tenir Un prou èxit Aquesta pel·lícula Amor L'excusa dramàtica Aquesta que diu Jo crec que està clar Perquè Amor el que fa És que Al Re Gaia bé Al començament De la pel·lícula Només presentat Els dos personatges Que són una parella De gent Doncs molt gran El Lluïc Quinyan I l'altra dona No me'n recordo el nom Doncs Re Molt ràpid Descobreixes Que ella En un moment determinat De manera imprevista Té algun tipus De fallida mental Després Dedueixes Que és un ictus Que ja coneixem Una miqueta el tema Perquè ho hem sentit Unes quantes vegades Doncs De la manera com T'ho presenta És demoledor Vull dir És brutal Com va caient Una gota de l'aixeta Com ningú no es mou allà Com vas veient Que la dona Ha perdut Ha perdut en aquell moment El sentit de la realitat I com el recupera Potser una mica I tot això Doncs En aquest moment Ja no deixa de A partir d'aquest moment No deixa de ser La pel·lícula D'una contundència dramàtica Molt forta Penso I en canvi No tot és vigília No té res de dramatisme Tot i que Els dos personatges Són de la mateixa edat O potser una mica més gran Els avis a més a més Ara ho llegies Del propi director No té res de dramatisme Fins i tot En algun moment determinat Algun punt d'humor Molt sa I sobretot Jo recordo M'ha quedat aquí dintre En algun punt d'aquest D'un dels dos hemisferis Cerebrals D'aquest que abans parlàvem Això m'ha quedat La manera com ella El va cridant De tant en tant No me'n recordo Amb quina paraula Però li va dient Crec que pel seu nom O algun nom Amb el que es diuen Sí, jo com Antonio Antonio És veritat És veritat Sí senyora Com ho saps He vist El tràiler Ah, molt bé Doncs és veritat Crec que sí Doncs l'hi diu amb una veu Si l'has sentit Així que Que hi hagi trencada Però que es va allargant No? Doncs això la pel·lícula Repeteix Jo què sé Com 30, 40, 50 vegades És com una mena de letania I vols sentir-ho una altra vegada Que guapo ets Que eres Quan eres jove Aquest moment del llit És molt maco Sí, sí, sí A més Bueno, parèntesis No sé si us farà sensació Com que ella Moltes vegades Improvitza Que no s'ha pres el guió I Sinó que Ell potser Es veu més com Com Com estenifica Com Com està treballant Com actua Com actua Exacte Però ella No sé Pels fragments que he vist Em fa la sensació Que Té una mica Que sap una mica El que ha de dir Però Tira molt D'improvisar D'improvisar És aquesta pel·lícula Això ha de ser un xoc No? Vull dir Ha de provocar També ho deia el Sergi Sánchez Que no saps mai Si estàs movent Entre la ficció O la realitat I és això A què tu referis És que està en la línia De la plaga Que si recordeu Em vaig parlar bastament Durant tota la temporada passada Perquè vaig quedar Impressionant Home, allà hi ha una via Que està molt ben tractada I a més a més Hi ha aquest mateix tractament De la realitat Des del punt de vista Dels actors Que no són actors Sinó que s'interpreten A si mateixos Però Com dius tu Alba I si veieu la pel·lícula Quan la veieu Doncs us ha de donar Déu No saps exactament Si allò està guionitzat Si està tret De la seva pròpia vida Si els deixa carta lliure A la plaga Passa el mateix Hi ha una pel·lícula Que encara no s'ha estrenat A veure si la podem veure En cinema D'aquí a Nogaire Que es diu El ratllo També passa el mateix Vull dir Hi ha com una mena de moviment Que jo adjudico Aquest moviment A la plaga És a dir Com un inici Però potser hi ha pel·lícules anteriors Però bueno Fins i tot Vaig parlar amb la Neus Ballús Per dir-li Que estava com decidit A promulgar Un manifest Una mena de dogma 95 Però que es digués La plaga I a partir de la plaga Totes les pel·lícules Està fent Escolta Que tindria el seu èxit I en els fotogrames I tal Que surti tot això I que hi hagi més pel·lícules Que tinguin el títol Igual que era Dogma número 1 Que era Si recordeu La de Celebración La de Festen Després van venir I Fune I Los Idiotas De Las Bon Trier I no sé Ara si hi ha Unes 50 O unes 100 pel·lícules Ja li has tornat a posar Bon? És veritat Ei Que observador Sí senyor Sí perquè ara jo em dic Francesc Bon Aguilar Ja, ja Ah, ja he dit un altre Molt bé Bé Jo l'altre dia Em sembla que ho haig de dir Perquè és que em vaig quedar Està meravellat Vaig tornar a veure Ciutad Aquell Ah, mireu És que és impagable Què té aquesta pel·lícula? Que no tinguin altres Jo crec que ho té tot Jo crec que ho té tot Jo penso que Aquesta pel·lícula S'ha fet als anys 50 Oi? Més o menys Ara no me'n recordo Jo diria que Una mica abans Una mica abans I pot ser una mica abans 40 a poc I nosaltres Al final de la dictadura I encara No havíem arribat En el punt De la transició política Doncs aquí va haver Tot una Tot una filosofia Sobre Freud I l'alternativa A llegir coses serioses Passava per això Per la psicologia Psiquiatria I tal I llavors Doncs bueno Els llibres que trobaves En les parades Que no eren Allò Franco, Rafa I tot allò Per exagerar Vull dir El que trobaves Era precisament Llibres d'aquesta característica I algun de Marx I ængel I tal I llavors Doncs la pel·lícula aquesta Té una aplicació enorme En el que és El concepte D'això Del senyor Freud Vull dir De la manera Que ell Va fer un estudi De l'home I el va Ho va Ho va posar Doncs amb els llibres I tal I al·lors Ho va agafar això I ho va Va aprofundir Fins a l'última pregunta El trineu El trineu El trineu El trineu És potser el que menys importa I jo crec que ho fa expressament També Vull dir Això que menys Al capd'hi Deia ser el trineu Aquell Quina paraula Diuen aquí En la versió espanyola Ros El que és més interessant És això d'anar Tots els que van conèixer I l'opinió Que tenen Aquesta és Per mi L'autèntica dimensió Que cal aconseguir De qualsevol de nosaltres No? Tu que el coneixes No? Tu que opines I tal I tu ja seràs gran I tal Perquè la pel·lícula Aparteix d'això Que ja no estan en actiu Tots els que Tots els que són protagonistes I el protagonisme És d'ells només Ells estan com a comparses Allà I a canvi Sí que són protagonistes En el moment que ja Han acabat la seva activitat Una mica El que A mi em queda poc Llavors per això Com que ho veig a venir Dic Ja està demanant Que li fem Un ciutadà a Jaume Fixa't tu Total Qui vols que dir Dirigeixi la pel·lícula Va Ei Qui voldries Que dirigis la pel·lícula De la teva vida Home N'hauria de ser Algú que sabés Que toque No Perquè per fer una birria No Bueno Quin director dos Que t'agrada Algú que estigui viu Si pot ser Que estigui viu ara No ho sé Ara Ah Aquest que deies D'aquesta pel·lícula La Plaga Home Per exemple La Neus N'estic convençut Neus Ballús Jo havia pensat D'una característica Així Esclar Que aprofundís Sobre No només Sobre els trets Més psicològics O tal Sinó Sobre No sé Sobre el que Acabeu de dir Precisament Sobre aquesta pel·lícula No? I fins i tot En el Mad Bucks També t'hi has T'has apuntat Aquí una mica Buscar aquestes Característiques humanes I les seves contradiccions Perquè al·lícula En té un munt De contradiccions I la força I la força que va arribar Tenia en aquesta Nortamèrica Tan potent I tan Captivadora Al mateix temps No? Perquè esclar Anava per on vulguis Ves per on vulguis Que ell Tenia aquell nom I aquella potència I paral·lelament De la manera que parla D'això Del periodisme groc No? No m'importa Que coi Comprovar Si això és veritat o no Una mica Què ens està passant Aquí Amb tot això De la camarga I totes aquestes coses No? Ja ens ho creiem Que aquí Hi ha marro No? Vull dir Buscar el marro I tal Molt bona Però molt I llavors De la manera Que ell també Proposa Agafar la seva Estimada No? Vull dir En el moment que toca I la vol posar allà I li munta Tot el xiquit Aquell Que no és res més Que una escala de Milán Gairebé I allà res I llavors I com el crític La mà Els crítics De teatre En aquest cas El deixa molt bé Que és el Josep Cotten I diu No home no Això no ho pots fer tu Tu pots fer el que vulguis En política Però en bar no home Ei Que això és molt bo En bar no S'ha de jugar L'art És És Intocable És allò que Molt bé Molt bé Perfecte Ja ho podeu veure La pel·lícula Sembla Ei tu també t'has entusiasmat Ara Home és que jo Aquesta ja fa anys No sóc jo Únicament que m'he entusiasm Aquesta ja fa anys Tu Doncs és de l'any 41 Ara ho he buscat aquí En el mòbil aquest Un anyet tenia jo Mi mi mi mi Per això dic I en principi està Abassada Em sembla que això ja més o menys S'ha parlat molt A la vida Del William Hurst Del potentat aquell de la premsa Que em crida molt l'atenció I sempre que penso en la pel·lícula Em ve al cap El fet que va ser El provocador Segurament De la guerra de Cuba A Espanya Perquè va manipular Les imatges Fent veure Que l'armada Per dir-ho d'alguna manera Espanyol havia atacat La flota Estadounidense Quan això no tenia Ni peus Ni cap Perquè sembla ser Que anàvem encara Amb vaixells de fusta Quan ells tenien ja Uns acuirassats Potentíssims Llavors ja buscaven Noves armes De destrucció massiva De destrucció massiva També els americans Vull dir És curiós Exacte La premsa Com a arma de destrucció massiva Directament Curiosament Molt interessant Sí senyor Tot això Bé Molt bé Molt bé I l'apilar L'art Apilar-lo allà Aquell gran D'allò que va tenir Quin concepte Quina crítica Més ferotxa També A tot l'art Està tenint Un valor tan enorme I l'està guardant Un munt de gent Dins D'una manera Absolutament privada Com a garantia De valor I de poder Lògicament Perquè això És Molt bé Molt bé Molt bé Molt Doncs Precisament ara Aquesta Orson Welles Ho vam comentar Fa dues setmanes A la Filmoteca De Catalunya Que estan passant Tot un cicle De les seves pel·lícules Aquesta va ser La que va inaugurar El cicle De fet Fa ara ja Dua setmanes És quan ho vam esmentar Però encara fins al juny Continua ben pel·lícula I que val molt la pena I que val molt la pena Recomano també Senta mal És molt bona És una llàstima Que la televisió Ja no es facin Aquells cicles De pel·lícules Que es feien abans Que es feien cicles Dedicats a un director I cada setmana T'anaven passant Una pel·lícula Al director No ho fan això No Volen acabar Jo no ho veig El cinema d'autor Està menys tingut Per les televisions temàtiques El que dius Ara La televisió espanyola Amb la dos Bueno Que la setmana passada Van ser molt bones Les pel·lícules Avui no ho sé Quina passen Sí Sí que ho he vist Però no Del Fernando Fernández Com més No sé què Un viatge A ninguna part I una cosa així Sí home Un dels clàssics De cinema espanyol Però ahir Era horrible De la que van passar Oh quin desastre Vaig veure en un trosset I dic prou ja N'hi ha prou d'això No però estava molt bé Abans Quan et feien cicles O bé dedicats A un director O a un cine D'un determinat país Que podies veure Una mica Això ho feien a la matinada Oi? Sobretot Normalment sí O a vegades A la dos A la tarda A la dos Exacte I feien Per exemple Jo m'havien passat D'un munt de pel·lícules De cicles De cine pol·lac O de cine De països de l'est Que llavors Era difícil Molt complicat Aquests han desaparegut Han desaparegut Sí Ja no existeixen Les Londres No fa gaire M'han passat una Bueno I apareixen pel·lícules I també va Bueno Vam veure'n una d'ell Sí Molt bé Quin tema portes avui tu? Bueno Començo jo Sí Començo jo Ja i tant Endavant Va Que queda mitja hora I això no és res Avui havíem de parlar Perquè fins ara Quan he vingut al programa Alguna vegada Us he plantejat temes Molt diversos Però sempre tractant Bàsicament L'aspecte De la història Que ens expliquen Les pel·lícules Però La veritat És que A partir d'un documental Que vaig veure fa temps Que parlava justament Dels formats Del cine I com havien sigut mutilats O mal utilitzats Vaig pensar que El tema dels formats Que hi ha hagut A la història del cine Podia ser una cosa interessant Perquè n'hi ha hagut Molt de formats I d'una certa manera El format condiciona També el director Està claríssim Veus ara Les pel·lícules Del cine mut I realment Veus que Es vi xauja? No L'hauries de veure Doncs vinga Me la noto Ara mateix Realment veies Que els recursos Que utilitzaven Els directors I la manera D'actuar Els actors Era diferent A la que després S'ha Diguem S'ha desagrupat Amb el cine sonor De fet El format del cine Està molt condicionat Per al suport Avui en dia El suport és digital Però en el passat Era la famosa Pel·lícula de cel·luloida La de 35 mil·límetres De tota la vida Que és el que més S'ha utilitzat En el passat Fins fa Un any o dos Fins ara Encara hi havia Projectors d'aquests Però ara ja Pràcticament Jo diria que han desaparegut De fet Aquest format Va néixer el 1909 En una conferència internacional Que van dir Escolta Això ho hem de posar Aquí Ordre I hem de posar Un estàndard I l'estàndard Que es va escollir Va ser de 35 mil·límetres Amb una imatge El negatiu De la imatge Que hi havia Amb aquest cel·luloidi Era d'unes dimensions De 24 x 18 mil·límetres I això feia Que quan ho projectaves A la pantalla Quedava un rectangle Amb una relació d'aspecte Que en deien Que era d'un 33 a 1 Això vol dir que Diguem L'amplada Per dir-ho així De la pantalla Era un terç més gran Que no pas l'alçada Quedava un rectangle No massa exagerat No massa panoràmic Però es podia veure Amb una pantalla convencional I aquest va ser El format de partida És bàsicament El que s'ha utilitzat Durant tot el cinemut Quan encara recordem No existia la televisió No hi havia televisió Això ha passat a la història Tot i que Ara Justament que comentes això I sense deixar El tema aquest Dels cicles La quantitat De pel·lícules De cinemut Que vam veure A la tele Nosaltres Quan érem petits Que avui en dia No els projecten Cicles de Charles Chaplin Buster Keaton Buster Keaton Harold Lloyd Exacte En les quals La gent es movia Molt de pressa Us en recordeu? 16 En realitat No es movien de pressa Perquè anaven a 16 Perquè eren pel·lícules Que a la velocitat Dels fotogrames Eren 16 imatges Per segon I quan es projectaven Els moviments Eren normals Eren els habituals El que passa És que quan Aquesta mateixa pel·lícula Es projectava Amb un projector Modern De 24 imatges Per segon La imatge S'accelerava De manera Que jo vaig viure A la meva infantesa Enganyat Perquè pensava Que el Charles Chaplin Les pel·lícules Eren amb moviments ràpids I no ho eren No? No eren així Doncs jo Si et dic La veritat No era conscient De què fer És a dir Que a l'època Es van passar Quan es passaven Amb els projectors Que estaven dissenyats Per això Els veien normal No amb tanta Nitidesa potser Com amb una Velocitat més gran De 24 per segon Que és el que es fa Però el moviment De la gent Era absolutament normal Aquesta ha sigut Una gran crítica Que s'ha fet Diguem Quan a les pel·lícules Es van adaptar A la televisió No es va tenir en compte Aquest detall Senzillament Es van projectar 24 imatges per segon Em sento enganyar Jo també De fet Jo ara Clar Jo no sé molt de cinema Llavors Investigo I busco I una de les característiques Que poses Si busques Cinema dels anys X Surt això Que és muda En blanc i negre I a més a més En càmera ràpida O sigui Que pensi tot T'ha arribat a fer Això Una característica I és un error És un error No és així Realment És un problema Senzillament De quan es van adaptar A aquestes pel·lícules O bé a projeccions En sales modernes O bé a la televisió Clar El cinemut Va durar Durant Va tenir Durant molts anys El protagonisme Fins que el 1927 Va sorgir Un nou sistema De projectar pel·lícules Que es deia Vitafon Vitafon Intentava incorporar El so A les pel·lícules La primera pel·lícula Que es va fer Amb Vitafon Va ser una molt famosa Que tothom coneix El cantor de jazz El cantor de jazz Sí senyor El 1927 Que pel que he llegit Perquè jo no l'he vista Era una pel·lícula bastant mediota Jo sí que l'he vist L'has vista? Amb un negre I amb la pel·lícula del Cantant sota la pluja Te la presenten Te la presenten En un bon tros Sí Sí Sí, sí El que passa El que passa és que El protagonista Que és un negre Que canta jazz No és un negre No és un negre És un actor blanc Totalment sucat De sutge negre I fent de negre No? I llavors Aquest sistema Era un sistema Que era molt senzill Perquè era De fet Un gramòfon Sincronitzat Amb la projecció De la pel·lícula Clar Aquest sistema Va tenir d'entrada Un ser renom Perquè la gent Clar Això de què es pogués sentir El que deien els actors Doncs era fantàstic Però el problema És que hi havia Dificultats de sincronització O sigui No lligava sempre El so del gramòfon Que vindria a ser un disc De... Bé No eren de vinil No eren de pissarra Exacte Sí, sí Amb la imatge No? I a més obligava les sales A un sistema Una mica complicat No? Perquè havien de tenir Un gramòfon Havia de circular La pel·lícula Amb el seu disc El disc també Es podia fer malbé Total Que el sistema Va acabar Deixant-se a banda Perquè ràpidament L'empresa Que va llançar EvitaFont Va desenvolupar El que avui en dia Utilitzem O fins fa poc S'utilitzava Perquè avui en dia En l'era digital Aquestes coses Han canviat tremendament Però El que s'ha utilitzat Durant molts anys Era la cinta de cel·luloide Que incorporava Una cinta magnètica On hi havia gravat el so Llavors La mateixa empresa Ho va desenvolupar Això va fer Que en la cinta de cel·luloide S'hagués de deixar El lloc Per aquesta banda magnètica On hi havia el so I va canviar La relació d'aspecte Us he dit Que abans Les pel·lícules Es veien Amb una relació d'aspecte 1-33-1 I es van passar A 1-25-1 Perquè calia Posar una mica De lloc Per la cinta Sonora El que passa És que el sistema Va tenir un èxit tremendo Perquè senzillament Només calia Posar la pel·lícula Engegar I se sentia el so Perfectament sincronitzat Amb la pel·lícula I clar Això va obrir Ja el que seria L'era del cinema sonor Que no callava Ni Sonoll Em van arribar a fer Uns diàlegs Que no s'acabaven mai És que la gent Tenia ganes de parlar Durant tants anys muts Imagina't Tothom tenia moltes ganes De parlar I el que realment Li agradava a la gent És sentir molts diàlegs Aquest format Al final El 1931 Es va estandarditzar I al final Es va arribar A una relació d'aspecte Que us he dit abans Que recuperava Una mica l'original D'1-33-1 I aquest va ser L'estàndard Que es va utilitzar Durant moltíssims anys Gairebé fins als anys 50 De fet, podem dir Que va ser el format En el qual es va fer La major part de pel·lícules En l'època durada De Hollywood I era un format Ja us dic Aproximadament Era 1-37-1 Que s'assembla molt Al que us deia Abans de l'1-33-1 Cal dir-vos També Que a l'època Del cinema Mood Estem parlant Ja del 1900 S'havien assajat Alguns sistemes De projecció de cines Ben curiós Que jo Ho he notat Perquè tenia ganes D'explicar-ho Perquè l'any 1900 Es va desenvolupar Un cinema Un sistema de cinema Que seia Cineorama Aquest sistema de cinema Era molt curiós Perquè consistia En una pantalla cilíndrica I al mig Es posaven 10 projectors Que projectaven Que projectaven la pel·lícula Sencera Al voltant De les persones Era un sistema Impressionant Perquè de fet Era com Si tu estiguessis A dins de la pel·lícula Tu miraves endavant Miraves enrere Miraves al costat A tot arreu Hi havia la pel·lícula Projectança Seria com Un nou empassat De l'ímax Diguéssim Però a lo bèstia A lo bèstia Tant a lo bèstia Que necessitava 10 projectors Que consumien Molta electricitat I que generava Molt calor Amb un evident risc D'incendi Per aquella època Amb la qual Aquest sistema Sí, perquè a part La pel·lícula Durant molts anys Va ser molt inflamable El cel·luloide Sí, senyor Això ho explica molt bé Josep Tornatore Per exemple Hi ha moltes altres pel·lícules Però bé El cinema paradiso Es veu molt bé Quan un determinat Comença a veure's Com la pel·lícula Comença a Bueno A quedar-se Una clariana Llavors la gent Ja comença a cridar Directament Perquè allò És assegurant-se D'incendi Comença a cridar I a sortir corrent I es veu que era Més o menys habitual Que passés a les sales Vull dir que Hi havia un perill Evident D'aquests cremes I en el moment Que començava A cremar Clar Hi havia molts metres De pel·lícula Però qual cosa Allò produïa Una inflamació Molt gran Molt gran I molt Molt espontània Molt ràpida Sí, sí El qual era Evidentment perillós De fet Es van anar estudiant Diferents materials Fins que es va arribar A final No sé si era Setat de cel·lulosa Però en principi S'utilitzava un material Que era nitrat de cel·lulosa Que aquest era el que A la que li apropaves una flama Allò feia un pet Com una gla Però després Es van anar trobant Sistemes No tan No tan Inflamables Aquest sistema El cineorama I Ja per acabar Perquè no No us explicaré Tots els formats En deixaré uns quants Per més endavant Alguns Alguns Una segona part Una segona part Un remei Un remei Sí Hi haurà una segona part Perquè el cineorama Va donar lloc A un sistema Que era el cineorama El cineorama Va ser molt famós Durant molts anys Perquè era un sistema Certament espectacular Va néixer el 1952 Va crear Fred Waller I consistien en tres càmeres Sincronitzades Que filmaven la mateixa escena Jo ho vaig veure això Sí, sí, sí Jo no Jo no ho he vist Ai, que a mi això no en sol Em sona alguna cosa això Sí Abel Gans Va ser el que va inventar-ho això En francès A mi em consta que Napoleó es deia la pel·lícula No ho sé I a mi em consta que Era un nord-americà Que es deia Fred Waller Però estem parlant De dues coses diferents Perquè Abel Gans El que feia era Dividir la pantalla En diferents parts Que és un recurs Que potser sí que Ho va fer per primera vegada O de manera més Però tu estàs parlant De l'avant passat també Del 3D No Jo estic parlant Que realment Es feien tres càmeres I cada càmera Et projectava O la pel·lícula Cada càmera Gravava un terç De la pel·lícula I després tu projectaves Un terç Amb una pantalla enorme Molt gran Sí, sí, sí Clar Era donar una amplitud sorprenent O sigui Podies fer unes projeccions Impressionants I realment A més a més Era Funcionar a una velocitat Lleugerament més alta 26 imatges per segons Amb la qual S'aconseguia Una millor definició I Donar lloc 25 26 I donar lloc A una sensació Realment D'estar dins De la pel·lícula A més a més El sistema de so També era impressionant Perquè el sistema de so Estava col·locat No En els fotogrames Al costat dels fotogrames De la pel·lícula Sinó En un quart En una quarta pel·lícula En un quart cel·luloide En el qual S'hi situaven Set pistes de so I llavors allò Clar Sonava per tot el cine Underground Era fantàstic La gent Va quedar Al·lucinada Amb aquest nou sistema Només tenia un problema Que valia Moltes pel·les Era De elevadíssim Cost de producció I a més a més Necessitava que la sala Estigués adaptada No podies fer-ho En qualsevol lloc Sí Permet Ara que acabes de dir això Penso que és molt interessant Que curiosament Li Maxi I això Que ha hagut de tancar Per manca de De això Vull dir De públic Vull dir Que el fet De reaparèixer Altra vegada Les tres dimensions Al cinema normal Per dir-ho d'una manera Doncs ha fet pols Doncs L'especificitat Per Per encariment Vull dir Del que són Aquests formats Tan Tan costosos No? Com dius tu El que passa és que per l'època Avui en dia Amb els recursos digitals És Més econòmic Diguem Projectar aquests formats Però per l'època Adaptar un cine A el que era el cinerama Era molt costós Perquè necessitaves Tres projectors I a més necessitaves Una pantalla especial Etcètera Etcètera Això ho van fer Molt poques sales Eh Barcelona I tant Poquíssimes Perquè a més a més Quan arribava una pel·lícula Ja t'ho diré jo quines Si vols El teatre nou Flavida Flavida Flavida Flavida Blanca Eh I l'altre era N'hi havia una altra No me'n recordo ara Però aquests dos segur Eh Teatre nou Al costat de l'Apolo A més el problema És que després Quan projectaves una pel·lícula normal Doncs clar De fet no necessitaves Tant recursos No no no Necessitaves una càmera I projectar-ho a la pantalla I et quedava un trosset molt petit Fatal Quedava fatal Llavors el que sí que és interessant És que en aquella època Això va provocar una reflexió important Perquè hi ha molts directors Que van dir Escolta Aquest sistema està molt bé Però aquest sistema Es parla de pel·lícules èpiques Per grans paisatges Grans escenes Documentals també Documentals espectaculars El que fos Però no per pel·lícules intimistes En les quals Aquell format Doncs era com exagerat No? I a més a més Per exemple Perdona Una pel·lícula De les més conegudes Que es va filmar En aquest format Que seria Un dels que entra dintre Perquè dintre del Cinerama Ho estic buscant ara I em van venint al cap També coses que havia llegit Alguna vegada Però que no recordava La història més gran Deja més contada Parlant d'això D'històries èpiques Però el que m'ha sorprès molt És No tenia ni idea Que la pel·lícula 2001 Una odissió de l'espai Va estar rodada també Parcialment Amb un sistema Per anar a visió 70 mil·límetres També amb un Cinerama Amb un visió era una altra cosa Sí, sí, sí Entra dintre És un format Entra dintre De la categoria És que aquí va haver Aquí va haver moltes coses Una d'elles Per exemple Va ser fer La imatge molt més dítida Com deies Veus això De les 26 imatges No ho sabia jo Llavors Va venir Els colors També jugaven El Tecnicolor L'Etsman Color I les preferències Que tenien Per un i per l'altre Una era més artística L'altra era més natural Que s'adaptaria més bé Doncs a un documental No? Però Veritablement El que El que va passar Amb aquest Vull dir Una mica El que ha passat últimament Amb les tres dimensions També Que ara ja Vas al cinema I gairebé no n'hi ha cap Altra vegada Ja tornem a estar igual Llavors Doncs és això Que acabes Que dius No No cal Vull dir Volem veure una pel·lícula I la definició Llavors Hi havia pel·lícules Que utilitzaven Per exemple Allò del pla Del pla La qual al fons No es veia prou bé Només enfocava La part del davant O a la inversa No? En lloc de fer Un pla contra pla Que es veia Els dos personatges Que parlaven Per exemple Doncs es feia Que quan parlava un Cadava nítida la imatge I aquest s'esborrava I quan parlava l'altre A l'inversa No? I llavors va venir La panavision Que em deien I això era Doncs Una imatge Perfecta Vull dir Ho veies tan Buah I es van fer coses Molt maques En aquest sentit Hi ha una curiositat Ara que has dit La conquesta de l'Oest D'en John Ford Hi ha una curiositat Perquè es veu que el sistema John Ford i d'altres Sí, sí Però el John Ford Quan va participar En aquesta pel·lícula Ell era molt perfeccionista I el sistema Del cine-erama Tenia un problema I és que es veia La línia Que separava Cadascun dels segments De la pel·lícula Doncs bé Ell es va preocupar Que en cada enquadre Hi hagués Algun element Que dissimuleix Aquesta línia Clar I si es revisa Una mica la pel·lícula Es veu com O ve situar un arbre O una finestra O alguna cosa Perquè la línia No es notés Com el màxim De perfeccionisme Sí, sí Aquest sistema Per això després Com que tenia Aquests inconvenients Va ser substituït Per altres sistemes Però que Potser que els deixem Per un altre programa Ja vols dir Penso que sí Si no Li hem de deixar A l'alba Una mica No? Alba, sí No, no, no Feu, feu, feu O llancem el Tira milles Una mica Tira milles Tira milles Tira milles Tenem scope Va ser un sistema Que es va inventar La focs Per intentar Suplir les carencies D'aquest Dinerama Que no acabava De funcionar I tenen Escope Tenia Tenia Moltes avantatges Perquè en realitat Era un sistema Que es basava comprimir la imatge utilitzava unes lences especials, es comprimia la imatge, es deformava la imatge en el negatiu però després en el projector es posava una lenta especial que el que feia era descomprimir la imatge. I ja no necessitaves tres càmeres ni tres projectors Exacte, ja necessitaves tot això L'única cosa que necessitaves era una pantalla que fos lleugerament còmcava perquè la imatge es deformava lleugerament i quan la projectaves havia de fer-ho amb una pantalla especial que no podia ser perfectament plana sinó que havia de tenir certa concavitat Llavors la relació d'aspecte que s'aconseguia era de 2,35 a 1 Això vol dir que eren pantalles especialment amples amb la qual cosa, clar, va tenir un èxit total perquè a més a més aquest sistema no requeria que les sales fessin cap mena d'adaptació La pantalla i prou Exacte, pel·lícules que es van fer les primeres La túnica s'agrada i com a casar-se con un milionari Van ser dues de les pel·lícules que es van fer amb aquest sistema i l'únic problema que tenia aquest sistema el el Finemascope és que produïa una certa distorsió al mig de la pantalla i això feia que els directors no gravessin mai primers plans amb aquest sistema perquè, clar, llavors sortia la cara de la persona de l'actor de formada clar, això bueno va donar lloc a que s'intentessin buscar sistemes que suplicin aquesta carència com que aquest sistema a vista del del Finemascope va tenir molt èxit i va ser llançat per la Fox una competidora la Paramel va llançar el seu sistema també va ser una reacció a l'èxit del Finemascope que era el sistema vista-visió que era un sistema que el que tenia d'original és que en comptes que el negatiu fes un recorregut de dalt a baix en vertical a l'hora de projectar-ho ja sabeu que el cel·luloide corre i corre de dalt a baix bé, doncs aquest sistema no era un recorregut horitzontal i això permetia guanyar amplitud en el negatiu no feia necessari l'ús de lents compressores per tant no es produïa deformació de la imatge s'aconseguia una relació d'aspecte també molt espectacular això és el que t'he explicat abans la vista-visió ja podíem fer primers plans de nou podíem fer primers plans sempre s'agraeix molt els actors ho agraeixen molt i només calia fer unes lleugeres modificacions i ja està una de les primeres pel·lícules o la primera em sembla que es va fer amb aquest sistema va ser White Christmas de Michael Curtis el 1954 aquella pel·lícula del Bing Crosby i hi ha un director que va ser molt assídu aquesta va ser fet ui el Bing em va agradar aquesta pel·li a mi també ai quins records ens venen sí, sí, sí a més una pel·lícula clàssica de Nadal que sempre ha parlat sí, sí, sí quan arribava el Nadal per la tele ens la posava era inevitable les pel·lícules les imatges que s'aconseguien amb aquest sistema eren de molt bona nitidesa hi havia un director que era molt assídu aquest sistema que era l'Alfred Hitchcock li agradava molt i va fer diverses pel·lícules amb aquest sistema i després d'aquest sistema va arribar un que era encara millor era una evolució bueno era un sistema més evolucionat que era el sistema tot tot tot tot tot era desenvolupat per en Michael Todd conjuntament amb una empresa que es deia American Optical això deia tot i era un sistema en el qual el negatiu ja tenia unes dimensions diferents era un negatiu de 70 mil·límetres o sigui era un tros de negatiu era molt gran era un cel·luloide que no te l'acabaves i a més a més projectava 30 imatges per segon o sigui encara més imatges per segon amb la qual s'aconseguia una nitidesa més alta una millor qualitat una relació una relació d'aspecte una relació d'aspecte fantàstica també 2-21-1 el sistema requeria pantalla còncava i tenia un sistema de so boníssim excel·lent amb so direccional o sigui depenent de el sistema era capaç de si tenies l'actor a la dreta de la pantalla doncs fer que el so del diàleg o del que deia l'actor doncs vingués d'aquella direcció i si el tenies al darrere del darrere i si tenies al darrere en aquella època això va ser revolucionari aquí llavors ja havia de tenir les pistes aquestes que ell esmentava que hi havia 6 o 8 pistes no? i és clar tot això estava muntat d'una manera i això obligava les sales també a adaptar el sistema de projecció i el sistema de so sí, sí, sí evidentment les cales s'havien d'adaptar SoDolby, no? això és? no era SoDolby era Surround Surround era el Surround el sistema Surround que envoltava la persona llavors la primera pel·lícula que es va fer amb aquest sistema Oklahoma d'en Fred Zinneman el 1955 i el problema que va haver-hi és que els exhibidors no es van adaptar prou a les especificacions que requerien projectar aquestes pel·lícules amb la qual es va fer una versió del sistema total que permetia adaptar-se a pantalles rectangulars clàssiques sense concavitat amb velocitat de 24 imatges per segon i aquest sistema sí que va tenir moltíssim i aquí ha quedat i aquí ja va quedar sí senyor aquest és el sistema que ha tingut més èxit en l'època moderna és un sistema que fins fa poc s'ha vingut utilitzant i que a més a més ha tingut diferents variants i després un dels últims que comentarem és el sistema Panavision que tu l'has esmentat que era un sistema pensat justament per eliminar la distorsió aquella que us deia que creava el CinemaScope de la imatge el sistema permetia utilitzar pantalles planes no ens ficarem molt en els detalls del sistema i ara en canvi tornen a ser concoves ara tornen a ser el Panavision es va anar imposant al CinemaScope i una pel·lícula que es va rodar amb CinemaScope no potser la primera però una de les més importants Ben-Hur Ben-Hur ah perdoneu amb Panavision estàvem parlant de la Panavision Panavision va ser rodat Ben-Hur i es van fer diferents sistemes que intentaven millorar Panavision de fet el format panoràmic de Panavision és el que va ser va passar a ser l'estàndard del cine aquest format amb aquesta gran d'àrea i el que s'ha utilitzat més en pel·lícules recents després hi havia altres formats com el Tecnirama que era una mena de variant del VistaVision del Paramount i després hi ha el que en diuen el Cinemascope dels Països Pobres el Tecniscope que era un sistema que volia aconseguir el mateix que el Cinemascope o sigui una visió panoràmica ben ample però que ho aconseguia d'una manera molt senzilla i és que en comptes d'aprofitar tot el negatiu el que es feia és aprofitar només un tros amb la qual cosa la imatge era més rectangular més petita i d'aquesta manera quan es projectava quedava com si fos panoràmica però en realitat era un truc no era ben bé que fos la qualitat de la imatge no és tan gran no era tan bona no era tan bona però es van rodar moltes moltes pel·lícules de sèrie B amb aquest sistema va tenir molt èxit perquè permetia a molts cineastes europeus que no tenien diners per utilitzar sistemes més sofisticats rondar pel·lícules amb un sistema panoràmic per exemple la trilogia de Por un punyado de dólares de Sergio Leone està rodat amb aquest sistema amb el Tecniscope i bueno i fins a arribar a l'època digital però l'època digital ja no en parlo no això sí que és per un altre dia això sí que és per un altre dia ara pots agafar un mòbil i rodar amb una qualitat d'imatge millor que qualsevol altra que s'hagi fet mai llavors pots adaptar aquesta imatge a qualsevol format de cinema però això amb un mòbil vull dir amb un iPhone pot rodar i de fet ja hi ha directors que han rodat amb el meu no no no ha de ser un mòbil allò potent potent potent sí sí porti el smartphone i tot i tot allò sí sí sí a mi m'agradaria destacar només en aquest un minutet utilitzo que hem parlat de formats en pantalla però després també hem parlat també podem parlar del que era el cinema mater de la manera que s'utilitzaven les càmeres de 8 primer però abans de 8 hi havia el 9 i mig i jo em vaig tenir una màquina que passava els dos formats a Barcelona hi havia un lloc on un senyor allà al carrer i tallers un senyor tenia els formats aquests diferents i anaves allà i t'agafaves aquelles pel·lícules i aquella màquina que tenies tu expressa doncs ho passaves o sigui que els formats també és tot una història no? i bueno per acabar amb el jo me'n recordo d'això d'haver anat també a botigues de fotografia a llogar pel·lícules sí sí tenies un projector super buit llogaven la pel·lícula que era adaptada a super buit i arribaves a casa i la posaves i la veies com si fos una jo tinc dues màquines d'aquestes senzilles encara a casa són joies de col·leccionisme sí que actualment són joies i tinc una pel·lícula a més a més de super buit o sigui que un dia la podem provar eh ens la podem proposar doncs fantàstic com sempre Andreu tot el que tot el profundiment del tema i ens ha fet pensar una vegada més que sense la tècnica doncs no hi ha cinema tampoc pensem que al cinema surt allò són imatges la vida real sí però no però necessitem tot aquest suport la setmana vinent m'imagino que ja tindrem aquí el John Morros que haurà tornat de la seva columna o allà d'on sigui tindrem la Carme Nabot tindrem el Jaume Vidal esperem que també a l'Alba per parlar de No Todos Vigil i així parlarem fem un debat el primer debat d'Alba aquí en el programa doncs vinga fem això i potser comptarem també amb la presència o per telèfon potser per parlar una miqueta del director de l'Hermes Pallaruelos per què no està aquí a prop vull dir que no és difícil de connectar fins la setmana vinent companys gràcies fins la setmana adéu adéu M de Música