Cinema sense condicions del 19/5/2015 — Formats del cinema, Mad Max i Vigília

Resum general

Un programa viu i dialogat on es combinen crítiques d’estrena, clàssics imprescindibles i un dossier tècnic extens sobre els formats cinematogràfics. Entre els punts forts:

• Mad Max: Fury Road entusiasma pel seu espectacle visual i el protagonisme de la Furiosa de Charlize Theron.
• Debat i recomanació de No tot és vigília (Hermes Paralluelo): film límit entre documental i ficció, de ritme contemplatiu i enorme sensibilitat.
• Revisita de Ciutadà Kane per parlar de poder mediàtic, crítica d’art i modernitat formal; record del cicle Orson Welles a la Filmoteca.
• Dossier principal: recorregut ordenat i amè per la història dels formats (de 35 mm mut, Vitaphone i 1.37:1 a Cinerama, CinemaScope, VistaVision, Todd-AO, Panavision, variants com Technirama/Techniscope, i un tast de l’era digital i els formats domèstics 8 mm/Super 8).

Crítiques i recomanacions

Mad Max: Fury Road

• Es destaca l’energia visual, la posada en escena i l’impacte sonor; la persecució amb la “banda sonora” en diègesi (timbals i guitarrista amb llançaflames) com a icona.

• Protagonisme real de Furiosa (Theron): personatge fort, auster i ambigu, que porta el pes dramàtic.

• Lectures de fons: falsos profetes, monopolització de recursos (aigua, gasolina) i manipulació del poder.

No tot és vigília (Hermes Paralluelo)

• Proposta contémplativa i minimalista, entre documental i ficció, sobre uns avis que afronten solitud, dependència i memòria.

• Referents i diàleg crític amb Amour (Haneke): aquí s’evita el dramatisme explícit; hi ha espais per a l’humor i la tendresa.

• Lectura destacada (Sergi Sánchez) que subratlla l’austeritat expressiva i la potència emocional:

"No sabem fins a quin punt és documental, fins a quin punt és ficció, ni ens fa cap falta."

• Proposta del programa: pel·lícula del mes; es convida a veure-la aviat per la possible curta vida en cartellera.

Altres

• Apunts sobre Magical Girl (Carlos Vermut) i la seva entrada en circuit televisiu.

Clàssics i cicles

Ciutadà Kane (Orson Welles)

• Es reivindica la seva vigència total: investigació del jo a través de mirades alienes, el mite del poder mediàtic (Hearst), i crítica ferotge a l’acumulació d’art com a capital i poder.

• Reflex sobre el periodisme groc, la manipulació i analogies amb casos actuals.

• Recordatori del cicle Orson Welles a la Filmoteca de Catalunya i lament per la desaparició de cicles televisius d’autor i de cinematografies nacionals.

Dossier: Història dels formats

Del mut a l’Acadèmia (1.37:1)

• Estàndard 35 mm (1909), imatge ~1.33:1. El mut es projectava a ~16 fps; la TV el va accelerar a 24 fps, creant el mite de la “càmera ràpida”.

• Arribada del so: Vitaphone (1927) i posterior so òptic sobre la cinta; consolidació (1931) del format 1.37:1 (Academy).

Immersió primigènia: Cineorama (1900)

• Pantalla cilíndrica i 10 projectors: experiència envoltant però perill d’incendi (nitrat de cel·lulosa). Referència cinematogràfica a «Cinema Paradiso» pels riscos de la pel·lícula inflamable.

Cinerama (1952)

• Tres càmeres/projectors sincronitzats, 26 fps i so multicanal en un quart suport. Experiència espectacular, però cost elevat i sales especialitzades.

• Limitacions creatives (millor per a èpics que per a intimitats). Trucs de John Ford per dissimular les línies entre panells.

La resposta dels estudis

• CinemaScope (Fox): anamòrfic amb pantalles concaves, 2.35:1. Gran èxit comercial, però amb distorsió en primers plans.

• VistaVision (Paramount): negatiu horitzontal, gran nitidesa, estimat per Hitchcock.

• Todd-AO (70 mm, 30 fps): imatge molt neta i so envoltant direccional. Per facilitar exhibició, versió a 24 fps en pantalles planes.

• Panavision: corregeix distorsions del CinemaScope i esdevé l’estàndard panoràmic modern.

Variants i economia del format

• Technirama (derivat VistaVision) i Techniscope (“el CinemaScope dels pobres”): permetien panoràmica abaratint costos; usat, per exemple, per Sergio Leone.

Digital i domèstic

• Tast de l’era digital: flexibilitat de relacions d’aspecte i alta qualitat fins i tot amb smartphones.

• Formats domèstics: 9,5 mm, 8 mm i Super 8; memòria del lloguer de bobines i projectors casolans.

Moments destacats

• Fusió d’espectacle i discurs a Mad Max (poder, recursos, culte).
• Docu-ficció sensible a No tot és vigília, amb plans fixos que conviden a la contemplació.
• Vigència de Welles per entendre el poder dels mitjans i l’ús de l’art com a capital.
• Claredat pedagògica en l’evolució de formats: cada innovació tècnica condiciona l’expressivitat dels directors.