Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 11/6/2024 — Gaslight 1940 vs 1944: Dickinson, llum de gas i Punch & Judy; a més, En tus manos i estrenes (Lost Country, Arctic Convoy, Ex-Husbands, Eureka)
Arrencada amb un fragment de diàleg en anglès i exclamacions; crea to i suspens abans de la presentació.
Salutacions; s’anuncia el clàssic del dia (Gaslight). Xerrada informal (Doctor en Alaska) i to de la tertúlia.
Anastasi explica el record d’infantesa de Luz de gas en radioteatre i com el terme va entrar en l’ús comú per descriure manipulació psicològica.
Descripció del Londres de 1865–1880, la boira, les mansions i la ficció de l’adreça de Pimlico; referències a la casa real usada.
Assassinat inicial vist només per unes mans; salt de 15 anys marcat per un arbre i un diari; la parella adquireix la casa.
El marit orquestra oblits i confusions per fer creure la dona que perd el seny; la llum de gas que puja/baixa actua com a senyal i engany.
Totes dues versions són a Filmin amb bona qualitat; es desaconsella YouTube per la transferència deficient.
Walbrook imposa un marit amenaçador; Wynyard resulta més plana que Bergman. Cukor potencia primers plans i llum hollywoodiana.
La subtrama amb la criada jove aporta tensió sexual i gelosia; seqüència de Music Hall amb can-can molt ben rodada.
Un excomissari sospita de la casa; una carta amb nom fals del marit encén les alarmes i articula el misteri.
Ritme més lent però tens; escena a l’església i vincles suggerits amb La nit del caçador.
Concert de piano i vetllades socials com a escenaris per desacreditar la dona. Preferència per la seqüència de Music Hall.
Titelles al carrer (minut 31) com a mirall simbòlic de la relació abusiva; tradició anglesa explicada i contextualitzada.
Seguiment del policia fins al descobriment del mòbil econòmic; paral·lelismes amb La nit del caçador (diners vs rubí/camafeu).
La MGM impulsa el 1944 i fa desaparèixer còpies del 1940; impacte en la visibilitat del film original.
Director, guionista i productor; compromís polític, docència (primer professor de cinema al Regne Unit) i recomanació de The Queen of Spades (1949).
Gaslight prové de la peça de 1938; record de Rope (La soga) com a precedent teatral adaptat per Hitchcock.
1940: més fidel, compacta i punyent; 1944: més lliure, estrel·lar i estil Cukor; el paper de l’ex-policia creix (Cotten). Preferència clara per la del 1940.
Minisèrie sueca (5×45’), dir. Anna Zackrisson. Màfies, migració i amistat traïda; gran profunditat de personatges i escena clau al cap. 3 (~min 5).
Lost Country (Perišić), Arctic Convoy (Noruega, WWII), Ex-Husbands (Pritzker), Eureka (Alonso). Tancament amb desitjos de bona setmana.
Comiat final del programa amb repetició de fórmules de tancament.
Introducció
- Programa dedicat al clàssic Gaslight, amb un enfoc a les dues versions principals: la britànica de 1940 (Thorold Dickinson) i la nord-americana de 1944 (George Cukor).
- Conversa distesa inicial i contextualització; el fragment d’obertura és un tall de diàleg per entrar en atmosfera.
"Cada vegada que desapareix el marit, la llum puja i baixa."
Tema central: Gaslight (Luz de Gas)
Sinopsi sense spoilers
- Obertura amb un assassinat en una mansió londinenca (1865) i una el·lipsi de 15 anys fins al 1880.
- Una nova parella ocupa la casa; el marit manipula la realitat de la seva esposa per fer-la dubtar de la pròpia salut mental.
Context i ambient
- Londres victorià (barri de Pimlico dins Westminster), mansions i llum de gas com a textura dramàtica.
- La famosa adreça «Pimlico, 12» és fictícia; la casa real equivaldria al voltant de Cambridge/Gloucester St. (núm. 124).
- El primer pla del film (un fanall de gas que s’encén) estableix el motiu visual i temàtic.
Temes clau
Gaslighting (maltractament psicològic)
- L’estratègia del marit: mou objectes, força oblits, inverteix records i aïlla la víctima per ridiculitzar-la en públic i acabar tancant-la en un manicomi.
- La llum de gas que baixa d’intensitat actua com a símptoma: té una explicació lògica (un altre punt del circuit s’encén), però en la ment d’ella és prova d’una "bogeria" induïda.
Metàfores i ressons culturals
- Escena de titelles de Punch and Judy com a metàfora del maltractament domèstic: ell colpeja, ella pateix; el públic reflecteix la parella protagonista.
- Paral·lelismes amb La nit del caçador (Charles Laughton): motivació econòmica (MacGuffin: aquí, un rubí/camafeu; allà, diners amagats) i l’ombra amenaçadora d’un depredador carismàtic.
Escenes clau
Obertura i el·lipsi de 15 anys
- Plantació d’un arbret prim que retrobem crescut; trets de direcció sobria i eficaç sense artifici excessiu.
Música, societat i humiliació
- Concert de piano i vetllada social per exhibir la fragilitat d’ella.
- Sortida al Music Hall (versió 1940) amb una seqüència de can-can notable (coreografia i posada en escena) i tensió eròtica amb la criada jove.
Versions: 1940 vs 1944
1940 (Thorold Dickinson)
- Més concisa (84’), més fidel a la peça de Patrick Hamilton i més incisiva en el retrat del maltractament.
- Protagonistes: Diana Wynyard i Anton Walbrook (presència inquietant, "cara de malaltís").
- La minyona jove (Kathleen Cordell) té més matisos i gosadia sexual.
1944 (George Cukor)
- Més llarga (uns +30’) i més lliure respecte al text original.
- Repartiment estel·lar: Ingrid Bergman (Òscar), Charles Boyer, Joseph Cotten, i debut d’Angela Lansbury (criada).
- Cukor imposa estil: primers plans i llum hollywoodiana que afavoreix el rostre (especialment la Bergman).
- El personatge de l’ex-policia s’eixampla (Cotten), però segons els tertulians el conjunt és un pas per darrere de la del 1940.
"Per mi, la primera versió és millor a tots els nivells."
L’autor, l’origen i l’impacte industrial
Patrick Hamilton
- Peça teatral de 1938 (Gaslight). Hamilton és també autor de Rope (La soga), adaptada per Hitchcock (1948/49).
Thorold Dickinson
- Director de 1940: trajectòria irregular però influent, compromís polític i docència; primer professor de cinema a una universitat del Regne Unit.
- Recomanació de recuperació: The Queen of Spades (La reina d’espases, 1949).
La maniobra de la MGM
- En impulsar el remake de 1944, la MGM va retirar del mercat còpies de la versió de 1940, ofegant-ne la difusió durant anys.
- Avui, amb Filmin, es poden veure totes dues amb bona qualitat (evitar versions de YouTube amb mala transferència).
On veure-les
- Filmin: disponibles la versió del 1940 (Dickinson) i la del 1944 (Cukor) en alta qualitat.
Sèrie recomanada: En tus manos (Netflix)
Fitxa i to
- Minisèrie sueca (5×45’), dir. Anna Zackrisson.
- Drama social amb delinqüència juvenil, migració i màfies (sueques i africanes) que exploten nois vulnerables.
Per què destaca
- Construcció de personatges poc habitual en sèries de gènere; empatitza amb l’"assassí" fins a capgirar expectatives.
- Escena al capítol 3 (~min 5) d’alta intensitat emocional (ressons a Xavier Dolan i Isaki Lacuesta), culminant en un ball d’ambigüitat afectiva.
Estrenes i altres recomanacions
- Lost Country (Pàtria perduda) – Vladimir Perišić. Adolescència i fractura política a la Iugoslàvia dels 90. Final amb ressò bressonià.
- Arctic Convoy – Cinema bèl·lic noruec (1942): convoys àrtics i efectes sòlids; reivindicació del paper noruec a la guerra.
- Ex-Husbands (Ex-Marits) – Noah Pritzker. Comèdia amarga; estrena imminent.
- Eureka – Lisandro Alonso, amb Viggo Mortensen i Chiara Mastroianni; comentari ampli pendent.
Conclusions
- Gaslight (1940) és la versió de referència: més compacta, fosca i propera a Hamilton.
- Gaslight (1944) és clàssic i llueix estrelles, però conceptualment menys punyent.
- Lectura actual: un retratat canònic del gaslighting, amb eco en debats contemporanis sobre violència psicològica i control.