Cinema sense condicions del 31/1/2017 — Gaudí 2017, Hotel Europa i Lion, Merlí, i especial Cinema i Rock: Beatles, Dylan, Doors i Joy Division

Resum general

Un episodi amb tres blocs clau: crònica i debat dels Premis Gaudí 2017, crítica d’estrenes i sèries (Hotel Europa, Lion i la recomanació de Merlí) i un especial extens sobre Cinema i Rock que recorre de Beatles i Dylan fins a The Doors i Joy Division.

"Va ser una gala molt reivindicativa" — discursos destacats (especialment el de Pou) i debat sobre l’equilibri dels premis.

Premis Gaudí 2017

Punts clau del debat

• Valoració global: gala millor que l’any anterior, més reivindicativa i amb bons números musicals.

• Polèmica principal: sensació de descompensació en categories tècniques amb el domini de Bayona (Un monstruo viene a verme) davant de produccions més petites.

• Interpretació masculina: es defensa que Àlex Monner (La propera pell) mereixia el guardó per sobre d’Eduard Fernández; se subratlla el reconeixement explícit del mateix Fernández i d’Isaki Lacuesta.

• Categories tècniques: queixes per fotografia i so (es reivindica el treball de Diego Dussuel i l’equip d’Amanda Villavieja en La propera pell).

• Reflexió de fons: debat sobre com competir superproduccions vs. cinema d’autor, i sobre si caldria refinar o ampliar categories sense fer gales interminables.

"És so, aquesta pel·lícula" — sobre La propera pell i la seva proposta sonora.

Cobertura i making-of

• L’equip va fer cobertura a catifa vermella amb Infiltrats, molta activitat a xarxes (Facebook, Twitter), i 23–24 entrevistes.

• Comentari sobre menys presència de premsa enguany i reconeixement a col·laboradors (p.ex. Laura Krause).

Estrenes i recomanacions

Hotel Europa (Muerte en Sarajevo) — Danis Tanović

• Thriller coral a l’Hotel Europa durant el centenari de l’assassinat de Franz Ferdinand (Gavrilo Princip), amb trames paral·leles: vaga a la cuina, equip de documental intern, i protocols diplomàtics.

• To de drama amb moments de sàtira institucional (ecos de Grand Budapest/Fawlty Towers), i durada ajustada (<90’), molt ben valorada.

• Eix temàtic: revisió del relat històric (heroi vs. antiheroi) i final cíclic que tanca el discurs.

Sèrie: Merlí (recomanació)

• Impacte alt: marató de 26 capítols; sorpresa positiva pel guió pensat des de l’inici, direcció d’Eduard Cortés i carisma de Francesc Orella.

• Forta connexió amb públic jove: cada capítol gira entorn d’un tema filosòfic; exportació i doblatge (emissió a La Sexta, venda a Llatinoamèrica; disponibilitat a TV3 a la carta).

Lion — Garth Davis (comparativa amb Rastres de sàndal)

• Valoració crítica: melodrama irregular que va de més a menys malgrat el repartiment (Dev Patel, Nicole Kidman, Rooney Mara).

• Comparativa: Rastres de sàndal (molt superior en tractament del retrobament entre germanes i el pont Índia–Occident) vs. el màrqueting americà de Lion.

Especial: Cinema i Rock

Orígens i maduració del rock (1950s–1960s)

• De la fusió rhythm & blues i country (Chuck Berry, Fats Domino) a Elvis Presley i la massificació juvenil.

• British Invasion: Beatles ressusciten el rock and roll i el fan més adult (1962–1970).

Beatles al cinema i al documental

• Films clau: A Hard Day’s Night i Help! (Richard Lester), Yellow Submarine (animació), Let It Be (desintegració del grup).

• Documentals: The Beatles Anthology, Eight Days a Week – The Touring Years (Ron Howard).

• George Harrison productor (HandMade Films: Life of Brian) i retratat per Scorsese a Living in the Material World.

• Debat històric a Espanya i la ficció de Vivir es fácil con los ojos cerrados.

Yoko Ono i l’avantguarda Fluxus

• Cinema experimental radical (p.e. peces minimalistes i corporals) i treball conjunt amb John Lennon; recepció difícil però influent.

Bob Dylan al cinema

• Núcli documental: Don’t Look Back (Pennebaker), No Direction Home (Scorsese), I’m Not There (Todd Haynes, sis actors encarnant Dylan; Cate Blanchett premiada).

• Ficcions i BSO: Pat Garrett & Billy the Kid ("Knockin’ on Heaven’s Door").

Grans festivals i concerts

• Monterey Pop, Woodstock, Altamont (Gimme Shelter), Isle of Wight (Murray Lerner), The Last Waltz (Scorsese) i Rust Never Sleeps (Neil Young).

Altres vincles

• Paul Simon: One-Trick Pony i la cançó "That’s Why God Made the Movies".

• Prince: Purple Rain, direcció de Graffiti Bridge i BSO de Batman (1989); conversa sobre l’eix funk–rock negre i ecos de George Clinton.

• The Doors/Jim Morrison: formació cinèfila (UCLA), concerts tumultuosos, us de la música al cinema (Apocalypse Now), biopic d’Oliver Stone i el docu When You’re Strange.

• Joy Division: documental Joy Division i ficció Control (Anton Corbijn); tancament amb "Love Will Tear Us Apart".

Moments extra i cloenda

• Obertura amb clip d’un projecte universitari de quatre noies i posada en marxa tècnica del programa.

• Avanç del proper episodi: doble pel·lícula del mes — Paterson i Toni Erdmann (Toni Erdmann/Lobby?) en paral·lel.