Cinema sense condicions del 4/10/2022 — Gertrud (Dreyer): amor absolut, nihilisme i llum; recomanacions de sèries (The Old Man) i estrenes d’acció (Fall)

Cinema sense condicions — La Ràdio d’Esvern

"Amb Dreyer, la lentitud té un sentit" "Ordet vol dir la paraula"

Programa dedicat principalment a Gertrud (1964), l’última pel·lícula de Carl Theodor Dreyer, amb una conversa àmplia sobre el seu context, estètica i temàtica. Al tram final, recomanació de la sèrie The Old Man (Disney+) i de l’estrena d’acció Fall (Caiguda).

Gertrud (1964), de Carl Th. Dreyer

Context i autor

• Carl Th. Dreyer (1889–1968), cineasta danès d’obra breu però essencial, de clàssic inimitable.
• Biografia marcada per una infantesa dura (adopció, educació luterana estricta) que travessa l’obra.
• Gertrud: BSO de Jørgen Jersild; blanc i negre; fotografia de Henning Bendtsen; última pel·lícula de Dreyer.

Recepció i estrena accidentada

• Estrenada a París (1965) abans que a Dinamarca; passi desastrós: sala inacabada, rotllos desordenats i subtítols que no funcionen.
• A Dinamarca, finançament forçat per la productora Palladium per mantenir la llicència de projecció de “cinema de qualitat”.
• Reacció inicial: decepció i controvèrsia; avui, peça major del cànon.

Temes centrals i final inesborrable

• Gertrud cerca un amor absolut i incondicional; xoca amb l’egotisme i el pragmatisme dels homes del seu entorn.
• Lectura nihilista/pessimista: la solució és l’ostracisme i la soledat; “darrere la porta” hi ha el comiat i la mort simbòlica.
• Paral·lelismes vitals (la mare de Dreyer, el propi comiat del director).

La paraula, la veritat i la teatralitat

• Dreyer busca la veritat a través de la paraula: fidel al text teatral (Søderberg, 1906) però anant més enllà de les paraules cap a la seva essència.
• Posada en escena teatral: plans fixos, blocking rigorós, personatges que sovint no es miren; obertura amb escena de 9 minuts (matrimoni) d’incomoditat calculada.
• Tot i l’estatisme, hi ha travelings magistrals que respiren cinema pur.
• André Bazin (realista) defensa la pel·lícula precisament per aquesta via de la paraula i la veritat.

Estètica: llum, pictorisme i irrealitat

• Obsessió per la llum blanca i els interiors a l’estil de Vilhelm Hammershøi: grisos, blancs, transicions suaus; també ecos de Vermeer i Rembrandt.
• El mirall actua com a frontera/quarta dimensió: escena de canelobres i Gertrud de negre, halo de misteri.
• Una irrealitat ambiental que connecta amb el misticisme present a Dies Irae, Ordet i fins i tot a Vampyr.

Erotisme i amor total

• L’erotisme fora de camp (escena del compositor/pianista) revela el desig de connexió total: física, mental i espiritual.
• Rebuig del rol d’“esposa decorativa” (la proposta de ser “dona del primer ministre”); empoderament en l’exigència d’un amor a la seva mida.
• Referències internes i externes: Fidelio (Beethoven) i paral·lel amb Eyes Wide Shut (Kubrick) sobre veritat matrimonial i desig.

Intertext i lectures

• Somni i simbologia: Decameró (Boccaccio) i Botticelli (taules del Prado) per llegir els “quatre gossos” (quatre homes) que assetgen l’amor pur.
• Repartiment i llegat: Nina Pens Rode (Gertrud) — trajecte vital que rima amb el personatge; dificultats de càsting.
• Espai laberíntic de portes i habitacions: mapa mental de Gertrud; la casa com a cervell en cerca d’eixida.
• Ritme: la lentitud és un recurs actiu per assimilar la densitat del text i la bellesa formal; si “hi entres”, no és avorrida.

Sèries — Recomanació: The Old Man (Disney+)

Per què veure-la

• Thriller d’espionatge amb Jeff Bridges (ex-agent de la CIA fora de joc) i John Lithgow; to madur, tensió sostinguda, direcció solvent.
• Estètica moderna amb ecos coreans (llum/violència) i referències de to (Homeland, Breaking Bad, Ozark).
• Basada en la novel·la de Thomas Perry; temporada 1 de vuit episodis; renovada per a la 2a temporada.
• On veure-la: Disney+.

Cinema — Estrena d’acció: Fall (Caiguda)

Què ofereix

• Dues escaladores bloquejades a 600 m d’alçada en una torre de ràdio al desert de Mojave: vertigen i angoixa sostinguda.
• Direcció de Scott Mann; rodatge amb drons i tram final sobre estructura real a una muntanya per maximar el realisme.
• “Muntanya russa” emocional que funciona malgrat algun gir postmodern discutible.
• Si acceptes el joc, és una experiència de suspens molt eficaç.

Cloenda i agenda

• L’equip visita Tomàs Pladevall (darrera Gaudí d’Honor Miquel Porter) per una conversa extensa que s’emetrà editada.
• Avís: la setmana vinent, programa en pausa per pont; tornada la següent setmana.