Girl, Dolor i glòria i la força del documental: debat crític i entrevista amb el director de DocsBarcelona (22a edició, Aquarela, The Good Son i més)

Cinema sense condicions Bona nit i bona tarda Una tarda més som aquí a Cinema sense condicions disposats a parlar-vos de cine, del que ens agrada, del que hem vist del que desitgem que també veieu vosaltres i que us ho passeu bé i com sempre primer presentarem a l'equip que avui a més a més estem tots pràcticament, no falta ningú a la meva esquerra la Carme Nebot Estic molt contenta que el Joan torni a ser aquí després de tants dies de no estar tots plegats Ja hi som, ja hi som Molt bé, doncs bona nit Carme Bona tarda La Madre de Badeta, Joan Sardà Bona nit Joan Pep Almangol a continuació Hola, bona nit I a darrere dels vidres, controlant-ho tot, el Paul Diggler que sempre està aquí explicant-nos les novetats de la gent jove perquè ella és un jove Los jóvenes inquietos Los jóvenes inquietos The young ones Suposo que el nostre convidat, ara parlarem del nostre convidat que presentarà la Carme Ja sap que habitualment fem dos parts del programa Una primera part que parlem de les coses que hem vist de les estrenes, del que recomanem, etc. I la segona part que dediquem lògicament al convidat Llavors, en aquesta primera part segurament parlarem de Gell, una pel·lícula que el Paul m'ha dit que ha vist i que voldríem comentar I a la segona part, lògicament, presentarem el presentador el convidat que és en Joan Contale-Terrero que és veí de Sant Just, com explicava la Carme i és el director de Docs Barcelona, el Festival Internacional de Cine Documental que celebrarà la seva 21a edició 22 edició 22 edició del 15 al 25 de maig d'aquest any Bona nit, Joan Bona nit Encantat que estiguis d'aquí i la Carme et presentarà perquè és qui et coneix Moltes gràcies Ens coneixem, poquet, però ens coneixem A veure, en Joan González, Herrero, sembla S'ha dedicat a documentals des de molt jove i quan ell explica inclús per què ho ha fet diu que està content d'haver fet la seva vocació, una feina que és això una cosa que pocs poden dir poquets, poquíssims i és un èxit personal i és una aspiració que segurament té tothom quan comença i no tothom quan aconsegueix Per tant, sí que el fet de treballar primer jo crec que el primer que vas fer, segons expliques és dedicar-te a fer documentals, a fer-los després s'has dedicat a producció després has creat, em sembla, una distribució també de documentals has fet formació professional per a gent que s'hi vulgui dedicar has creat una estructura lligada a la universitat suposo la Ramon Llull perquè és el Blanquerna, crec Has fet unes... jo no sé exactament què ens ho explicaràs tu el que has fet a Hispanoamèrica crec que a Colòmbia i a Xile has expandit el teu... la teva obra que has fet aquí i allà ens explicaràs amb quins objectius i amb quins èxits o quins resultats i crec que també, bé, això no ho sé tens una... o la tens o la preveus una gestió amb televisions locals no sé si això és una aspiració o realment ho fas perquè no has sabut trobar però tu ens ho explicaràs ens explicaràs tot això per tant hi ha una pila de coses perquè ens expliquis i molt atractives i molt interessants perquè realment hi ha una sèrie de seccions que feu en el festival i vol dir la pena que ens expliquessis cada secció que fan a què es dediquen, etc. doncs bé, comencem a la primera part que seria la primera part dedicada a les pel·lícules que hem vist el Pol ha vist Guell i a mi faria molta il·lusió saber bueno, què n'has tret què n'has vist li deu fer molta il·lusió al Joan perquè a mi també m'ha dit que l'anés a veure però no he pogut anar-la a veure però crec que volia guanyar adeptes adeptes però jo m'he quedat aquí no, no, no aviam a mi em va agradar a mi em va agradar la pel·lícula però també és el que t'he dit abans Joan jo crec que també d'alguna forma em cega que és un tipus de cinema que a mi ja m'atrapa bastant és a dir és una narrativa que tot i que és una pel·lícula que va competir a cants que a més va guanyar va guanyar en premis d'actuació ja sé això qui opera prima a més estem parlant d'una opera prima una opera prima actuació i qui és el director o directora? és belga Lucas Don Lucas Don també és el guionista i a mi personalment és a dir és una pel·lícula que tot i que veig que vacants és veritat que jo en el meu cap és una pel·lícula totalment sandans en el sentit d'aquest estil de cinema tampoc diré com una mena d'acostumbrisme bueno no sé però és aquest tipus de cinema més calmat més pausat que entres molt en un personatge la pel·lícula és absolutament d'un únic personatge i a partir d'aquí vas veient l'evolució jo personalment sí que vaig entrar bastant des del minut 1 i la veritat és que jo també vaig anar a cegues és a dir jo no volia saber massa de què anava sabia una mica els gèneres que tocava però volia saber al mínim ni veure tràilers ni res i realment em va sorprendre tampoc o sigui tampoc aquest nivell d'obra mestra però sí que realment és un tipus de cinema que com a mínim en un tema com és la transsexualitat que toca a més des del món del ballet i de la dansa que segurament aquí tenim experts que ens ho tiraran pels terres però jo trobo que tracta molts temes amb molt poc temps i d'una forma més com molt subtil i inclús amb molta delicadesa amb molt sí però jo crec que el que veu bastant és d'aquest dolor que no es veu saps i a mi això ostres em va semblar bastant interessant el tractament el tractament llavors clar veient que el guionista també és el director doncs també entenc que a l'hora de tractar amb els actors i això doncs ja va intentar volcar tots aquests temes que jo crec que igualment ja et dic que com posats en popurri ostres jo crec que fan una mescla bastant bastant difícil de de mostrar-ho sense ser ja no et dic gruller no? però sense ser inclús escatològic perquè hi ha moments que són difícils per la càmera no? com a transgènere no? i també anava veient la pel·lícula i dic aquest personatge l'actor triu és ho és és actor Víctor Polster sí, sí, sí es patlaria més que actor la primera pel·lícula d'ell és l'única que ha fet però el que em refereixo és que de cara sembla una noia sembla una noia al principi de la pel·lícula tens la sensació que és una noia sí, exacte llavors et concerta perquè t'endons compte que és un noi llavors clar, jo no sé si això també és maquillatge i tal i que l'han tractat o realment és que ell és així llavors el que queda molt clar és que és el personatge ideal per aquest tipus de pel·lícula i que ell representa realment molt bé el que vol mostrar el director i jo el que anava veient era justament que les històries paral·leles al voltant d'aquest personatge no? el del germà el del pare sobretot i totes les anades i vingudes del metge no sé o sigui és una evolució que no és per res una estampida d'accions o sigui és una cosa molt pausada però en el bon sentit per mi clar o sigui per mi és un tipus de cinema que quan es tracta així doncs per mi té un valor ara que entenc perfectament que hi hagi gent que no pugui entrar en aquest cinema jo ho entenc o sigui aquí no hi haurà debat de si és massa lenta em sap greu Joan que crec que volies baralla però però no però no te la pensa proporcionant però alhora alhora penso aquí i ara aquí sí que és d'art cap a tu eh Joan Morros que és per exemple m'estranya que t'agradi aquesta pel·lícula però però que t'agradi també Dolor i Glòria saps que és a dir o al revés o al revés o al revés per vosaltres també que us agradi aquella pel·lícula i aquesta no no? jo també he vist Dolor i Glòria aquí veus entrem a la segona vegada però vam dir de Dolor i Glòria recorda que vam dir que no és és una pel·lícula que és millor que les anteriors perquè les anteriors últimes eren molt molt dolentes bueno estem dient de los amantes pasajeros i Julieta perquè la Piel Gavito a mi tampoc em va agradar gaire tampoc comparat amb aquesta em quedo amb aquesta en lloc de la Piel Gavito jo si us deixeu parlar de a mi Julieta moment un moment a mi Julieta em va agradar menys la interpretació de l'Adriana Ugarte em va agradar jo tornem una mica a la pel·lícula perquè em penso que jo també si has acabat encara tens més coses que dir de la pel·lícula no però comentem-la com et sembla jo és una pel·lícula que la van estrenar explico la meva versió ara que no té per què ser diferent o igual el que el reuton pensi jo és una pel·lícula que m'havia perdut perquè la van estrenar l'octubre o novembre de l'any passat que uns amics me l'havien parat amb entusiasme i altres com has dit tu molt bé me l'han dit que era molt fluixa llavors la passaven ja la setmana passada i aquesta setmana també continuo en el Texas i com que el Texas val 3 euros doncs escolta val la pena aprofitar-ho i vaig dir i haig de dir que la trobo jo personalment em va sorprendre perquè no sabia massa bé i bueno sabia que anava de la transsexualitat i possiblement perquè aquest tema és un tema que pot ser escabrós i pot ser doncs superficial etcètera tenia fins i tot diria una certa prevenció de prendre-me-la en sèrio doncs bueno a mi m'assembla extraordinària i recomanable per a mi personalment de totes totes de fet després de veure-la m'he informat i he vist que ha rebut un gran reconeixement un gran reconeixement tant per part de la crítica com per part de nombrosos festivals en els quals ha estat premiada he vist per exemple que Carlos Laureda de Fotogrames el crític deia una de las películas más importantes de l'anyo raramente el espectador percibe una tensión sorda pero tan intensa y continua en la gran pantalla los movimientos de cámara son de una belleza que corta el aliento jo estic absolutament d'acord amb això jo personalment estic absolutament d'acord amb això Javier Ocaña en el país deia formidable una obra del cuerpo desde el cuerpo i penso que és veritat Víctor Polster que és el ballerí el nano que fa de nen i de nena a la vegada sobrecoge con una actuación inolvidable la pel·lícula va ser premiada com has dit tu molt bé a Cants i el Víctor Polster va rebre l'actuació va ser premiat perquè és una òpera Prima és la primera pel·lícula d'aquest director nominada a la millor pel·lícula europea els Premis Goya i el César i va ser premi del públic del Festival de Sant Sebastià a Cants va ser premiada en certes regars sí no sé quina exactament no recordo no era de les primeres no era competició a la secció en certes regars bueno també d'Òpera Prima d'Òpera Prima d'Òpera Prima era es considerava que era la millor pel·lícula d'Òpera Prima no sé o estava nominada amb això no sé quina prèmia va guanyar perquè no ho he mirat després al Joan Sardà li podríem posar una dinà molt cap de tot el cap que va girant que no que no que no ell no li va entrar i llavors a mi em pot passar també amb una pel·lícula jo respecto que a un no li agradi i jo també em passa al contrari que a mi em va agradar més del que m'esperava molt més del que m'esperava el Quim Casas al periòdico opinava és una d'aquelles pel·lícules que té alguna cosa que et fan empatitzar amb ella és una reflexió fonda i envolvent com els moviments de càmera triats que jo penso que són extraordinaris pel meu punt de vista sí o no tu estàs d'acord? Estava saludant no que marxava no no però sí però sí estic d'acord igualment jo empatizo vol que estiguis d'acord jo simplement és perquè em va fer gràcia volia saber inclús jo també volia que el veieu més gent sí, ja la veuré simplement per opinar és a dir no cal que estiguem d'acord és a dir cadascú té la seva sensibilitat els seus gustos i cadascú però jo crec que sí que és una pel·lícula que s'ha de veure perquè a més tracta un tema que no és que sigui tagú exacte és un tema que ara en aquest moment ara pot ser bastant recorrent exacte però per exemple em sorpreneu dir que és un tema no però per exemple Xavier Dolan com el director que és molt jove que va fer Mami o va fer Lawrence Anyways o va fer com es deia la primera que va fer que es deia com Matara Mi Madre o alguna cosa així ha anat fent algunes pel·lícules així però era ell va quedar exacto guanyador amb Godara a Cannes fa dos anys sí, sí, sí i és un director que ha tractat molts cops el tema de la transsexualitat i inclús allà em sembla amb un dramatisme que està molt ben fet i m'agrada el seu cine però inclús hi ha molta càrrega tràgica i dramatisme i aquí jo ho veig més d'unificat aquí està plena de bonisme aquesta pel·lícula és que són bons tota ella està travessada per bonisme amb una societat moderna que no posa massa problemes al tema de la transsexualitat al contrari és una societat que dona la sensació amb el pare entre el pare i ell que dona la sensació molt progressista una cosa que no acabes de possiblement entendre o acceptar a Mediterrani si ens atensem al món real dels que tenen el problema em sembla que xocarem amb una realitat molt diferent no tan estètica però una cosa és evident que és una pel·lícula nòrdica no és una pel·lícula del sur no és una pel·lícula d'Itàlia o d'Espanya i llavors en definitiva jo segueixo amb el que jo penso i no cal que després anem discutint jo empatiso en general la majoria de les crítiques que he llegit que la deixen com un sorprenent debut del director del Lucas Don i com el protagonista que té una dedicació extraordinària a la pel·lícula com us he dit fa un moment recordo que abans d'entrar al cinema em feia por que el tema de la transsexualitat fos presentat d'una forma massa escabrosa o massa superficial i penso que no hi ha res de tot això com això coincideixo amb el Pol per mi la sorpresa és que tot està mostrat amb una gran contenció i tractat amb una magistral subtilesa al llarg de tot el drama aquesta delicadesa és particularment clara per mi en la relació que hi ha gairebé maternal que el protagonista noi o noia és a dir protagonista o protagonista manté amb el seu germà petit o les converses la relació extraordinàriament de proximitat i complicitat amb el seu pare que és veritat que no és mediterrani és un món molt més avançat que el nostre penso per les converses que surten allà hi ha escenes que són tan entranyables i comprenedores que no són gens habituals veure-les a la pantalla sobretot perquè es tenen un to des del punt de vista progressista i també resulta des del punt de vista molt curiós com Víctor Poster que és un ballerí de la companyia de ballet més important de Bèlgica la Blan de Adleren que no sé com se pronuncia interioritza i caracteritza completament el paper de transgènere tant de la protagonista des del punt de vista tant físic com diríem mentalment és a dir tens la sensació que mentalment ha assumit perfectament allò que està transmetint entenc que per mi en cans com a millor interpretació l'actor ofereix per mi una actuació difícil i continguda però extremadament rica en matisos i en les petites variacions que demanen cada escena i és sumament i amb això coincideixo amb el que deia el Pol i és sumament curiós algun contrast que hi ha jo em refereixo al que mateix ha dit ell és a dir per exemple com suporta estoicament les agressions amb una fermesa impassible però a la vegada com contradiu la seva cara pel dolor que pateix és a dir aquest contrast entre voler mantenir la situació i el que ell està patint realment està tan brillantment explicat cinematogràficament que et commou jo crec per mi és impressionant tot això és impressionant crec que durant la major part de la pel·lícula vaig estar amb un nus a la gola sincerament és a dir em vaig captar des al principi i vaig mantenir aquesta mena d'atenció fins al final de la pel·lícula perquè era tan clar que aquell adolescent de 15 anys protagonista no era capaç de verbalitzar els sentiments complexos que tenia com els passa malauradament a la majoria d'adolescents i això em semblava que era molt difícil d'expressar cinematogràficament en fi i acabo una gran interpretació basada en un cas real perquè està basada tota la pel·lícula en un cas real uns grans i vells moviments de càmera una molt bona fotografia i sobretot sobretot una gran pel·lícula que es presenta en què presenta el tema de la transsexualitat d'una forma diríem normal normalitzada i molt original i sobretot tractada amb molta delicadesa i molta subtilesa això és el que jo em va semblar a la pel·lícula a mi em va recordar una pel·lícula que vaig portar aquí fa no més d'un mes jo crec que era la de 8è grau que es diu en anglès 8th grade que és aquella pel·lícula que us vaig dir que era un institut que seguissis una noia de 13 anys o així com intenta entrar encaixar bàsicament i és tota una pel·lícula és una òpera Prima també una nena que és és anglèsa és americana però és brutal de com però aquesta sí que és bastant visceral molt continguda perquè al final és una nena molt tímida que a més obre un canal de YouTube per explicar consells de com com ser per exemple com ser popular com ser no sé què i està enganxada a les xarxes però de fet és una persona que no té vida social però perquè és molt tímida i la gent la persegueix per l'escola hi ha aquest punt com molt com molt antisocial però té aquesta vida online i el tracte d'un tema i el tracte d'un tema o sigui d'una forma molt molt o sigui molt semblant aquí l'únic aquí al centre evidentment és un és un noi transgènere i allà és una noia d'institut vull dir que és també potser és més no et dic un tema més banal evidentment aquell però sí que té un tractament molt semblant perquè si a algú realment li ha agradat Gael potser que li pugui agradar li pugui agradar també l'altra molt bé molt bé passem a altres pel·lícules o voleu no no no vull sentir l'opinió jo hi puc dir la meva sobre Gael no faltaria jo no sé què us donen de menjar a casa bons aliments perquè digueu aquestes coses bons aliments realment vull dir estic absolutament a les antípodes vull dir penso que Gael és una pastanaga bullida vull dir que és una pel·lícula que no té res a veure amb tot el que esteu explicant jo no em puc creure que una persona de 15 anys vulgui ser transgènere i a sobre ballarina primer perquè ser transgènere no és una cosa precisament fàcil i segona perquè ser ballarina encara és més difícil ballarina has de començar de petita no pots començar no pots començar els 15 anys mai de la vida una ballarina comença els 15 anys és igual deixem-ho estar em sembla bé que opinis que no pot començar els 15 anys però és opinable i que no t'ha agradat digues no és opinable no però és que jo em vaig quedar fora tota la pel·lícula ells han entrat a dins de la pel·lícula però és que és impossible d'entrar impossible no és perquè ja hem entrat bé de totes formes a veure per lo que deixa'm dir-te una cosa Joan jo no soc un especialista jo no soc un especialista sobre la transexualitat no jo tampoc però he llegit molts llibres jo no que és el que deia un senyor a la tele i per exemple he vist un documental dels documentals del mes que aquí tenim el senyor González Herrero que parlava d'un cas israel que era punyent de debò de Goodson i que escolta potser que també la veurem potser que la veieu aneu a la biblioteca i agafeu el DVD és que jo em crec també això Joan i Pol jo us volia dir una cosa jo he vist la pel·lícula tampoc em va agradar però gens sí reconec coses accessòries com una fotografia correcta un muntatge correcte però tot això està molt bé si la pel·lícula és bona per mi és bona i el fet que hagi tingut jo només us dic una cosa només us dic una cosa penseu que hi ha transgèneres de 5 anys de 15 com aquest i n'hi ha de 50 i les vides són molt diferents o sigui aquí estem a dintre d'una cosa que està embolicadeta amb un llacet amb una cara molt mona i tot el rato em miro i tal però en realitat per mi aquesta pel·lícula és més un problema d'un adolescent amb l'edat del canvi això també hi és com a més important que el transgènere perquè si està vivint en una societat que no hi ha cap problema això també ho he dit estàs d'acord amb això? a veure no l'he vista intentaré veure-la si voleu però crec que és un problema que no pot ser superficial de cap manera perquè és una problemàtica que no es pot afrontar de manera encantadora perquè hi ha un problema de fons molt greu i sobretot si és un nano adolescent molt superior a el que ell pot suportar segurament per tant sí que em crec que un problema que té aquest tipus és molt difícil d'encarar-la amb realisme molt molt difícil perquè o fas o fas tremendisme o fas falsetat jo com que no les he vistes no les he vistes i tampoc he vist la documental exacte ja opinaré però sí que mirat a la problemàtica és una problemàtica que no pot ser adulcorada i si s'adulcora es fa una trampa excessiva jo no crec que estigui adulcorada la pel·lícula jo crec que sí jo crec que no jo volia parlar de l'Almodóber que em deixeu sí espera que canvien el xip es posen positius ja ho veuràs ah sí vale doncs bueno he vist com se diu això Dolor i Glòria això Dolor i Glòria a veure primer he de dir que a mi l'Almodóber que m'agrada és el primer i quan veig aquestes últimes coses que fan mira no no m'acabo de sentir bé què he de dir de l'Almodóber del Dolor i Glòria que és una pel·lícula bonica és una pel·lícula d'una estètica potentíssima perquè això l'Almodóber ho sap fer molt bé és una pel·lícula que rumiada ell condueix molt bé la càmera sempre que el personatge del perdona quan dius bonica vols dir que perquè l'estètica està molt cuidada estèticament està bé però la pel·lícula en si no espera't jo no he acabat ja t'ho diré quan acabi t'ho explico tot això ho dic com a positiu perquè l'és després el protagonista penso que ho fa molt bé ho fa molt bé salva la pel·lícula crec fa un personatge el que normalment no ha fet ell fa un home gran un home deprimit amb una depressió potent està molt ben tractat per l'Almodóber és un personatge creïble perquè ell ho fa bé l'Antonio Banderas i per tant ell ha fet personatges molt més banals i els hi ha donat cos aquest que no n'és de banal li dona consistència a la pel·lícula que no en tindria si no fora per ell això és la meva la meva visió la pel·lícula té els contrastos de quan ell recorda la seva vida de quan era petit aquell contrast és bé perquè amb això l'Almodóber és molt bo però en canvi el guió no se li enganxa bé la depressió d'ell l'entens però no li dona consistència a la pel·lícula la dificultat creativa l'entens perquè un creatiu quan té una crisi creativa és el seu grandíssim problema si a sobre es fa gran es fa vell i les expectatives se li se li se li entristeixen això està ben descrit però això no li dona consistència a la pel·lícula per tant Bandera salva la pel·lícula perquè el guió li dona l'Almodóbera vale me'm deixes acabar de dir sí però no és que clar Bandera sol què faria Bandera sol no no no faria res què li dona el guió perquè l'Almodóbera ha fet aquest alter ego que és el Banderas i per tant Salvador Maio bé bé a veure jo acabo de dir a mi les pel·lícules que més m'han agradat de l'Almodóbera són les primeres i després la de la Todo sobre mi madre Todo sobre mi madre el Volver el Volver a mi em va agradar molt és a dir quan ell jo crec que ja sé que és un tòpic però els personatges femenins els creen més consistència que els masculins i em sembla que aquí també li ha passat i i per tant el Volver per exemple és una pel·lícula molt ben travada un guió més consistent i i més rodó i això és el que pot dir ara és una pel·lícula que es pot veure és una pel·lícula bonica és una pel·lícula que l'Almodóbera ha desplegat unes grans eines de càmera i d'entorns perquè això ho fa molt bé però per mi lluny del Todo sobre mi madre que aquesta jo ara també i i el Volver totes aquestes que que ell recrea un món que sí que el porta dins això és el que puc dir de la pel·lícula qui més l'ha vist Joan tu l'has vist Joan? No A mi em sembla que hi ha tres interpretacions a la pel·lícula molt millors que les de Banderas que és bona que són de la Penelope Cruz de la Julieta Serrano i de la Sierra Che en Dia sobretot que està colossal No, no, és evident és evident ja dic que quan ell torna endarrere la història és més consistent i que diguis que el Banderas salva la pel·lícula no perquè és la història d'ell no cola perquè vull dir la pel·lícula està salvada ja des del principi si no fora per ell la consistència de la pel·lícula fallaria no vull dir l'Almodóvar ha fet una pel·lícula autobiogràfica i ha agafat en l'actor que li té més confiança segurament i ja està i pel paper de la seva mare ha agafat l'actriu que li té més confiança que és la Penelope i la Julieta però se n'ha sortit i les dues ho fan molt bé és que no podia agafar ningú més perquè és un gran director d'actors llavors resulta que és un senyor que ha agafat un un i l'altre i els ha fet fer allò que volia i ho aconsegueix però els actors no salven la pel·lícula vull dir hi ha un guió i hi ha un muntatge que Déu ni jo i si no proveu de fer-lo no no però jo el que vull dir és que sense el Banderas no estigués bé com en altres pel·lícules que inclús ha fet amb ell dona la piel que ha vito que ha sortit també també el Banderas no estava com aquí no no el Banderas no estava com aquí no us veurdeu jo també crec que hi ha un punt de no sé si pressió o autopressió de les Banderas dient hòstia estic interpretant el director pràcticament que em va portar hi ha un punt ha de ser el paper de la meva vida sí sí segurament segurament home i la pel·lícula obre amb ell a la piscina segurament obre amb ell però vull dir que si hagués estat jo el que vull dir és que si hagués estat com estava a Pell Carito jo considero que no s'hagués sortit tan bé com a censura vull dir sencerament Banderas amb aquesta pel·lícula dona un pas endavant molt gran com a actor sí senyor molt gran estic d'acord estic d'acord i la culpa és d'Almodó sí senyor i del Banderas clar clar clar estem d'acord estem d'acord molt bé doncs ja estem vinga altres pel·lícules que heu vist no tenim temps sí home sí una mica no tenim temps home estem al temps del convidat ja doncs bueno el convidat té la paraula ja parlarem altres bueno ara estarem en l'aturada de Setmana Santa i llavors quan tornem ja parlarem ja parlarem de Bunuel i el Laberinto de les Tortugues que és una cosa molt interessant podríem començar a preguntar-te com va néixer DocsBank DocsBarcelona DocsBarcelona neix fa 22 anys amb la idea de crear un ecosistema en el camp documental català quan el que hi havia simplement era un desert i neix per empoderar els productors i fer possible que hi hagi documentals no neix com a festival neix com una trobada de professionals per empoderar els productors catalans i donar-los a conèixer com s'estan produint documentals a Europa i com ha sigut l'evolució com ha anat evolucionant bé el primer primer cop vam tenir 12 projectes que es presentaven davant d'un pànel internacional per buscar finançament molts dels productors ens van dir van rebre molta estopa perquè els projectes eren molt fluixos i molts dels productors ens van dir han repartit molt i jo els deia és que jo no m'hagués atrevit a sortir perquè no tenies un projecte i a la segona pregunta t'han tombat d'això ara el Docs Barcelona és un festival a Barcelona és un festival a Medellín Colòmbia és un festival a Valparaíso té la xarxa més gran del món d'estrena de pel·lícules documentals cada mes i estrenem cada mes a 90 sales i l'any passat va tenir 130.000 espectadors 130.000 espectadors sumats sí en el projecte Docs Barcelona global per tant el Docs Barcelona s'ha convertit en un festival que congrega milers de persones s'ha convertit en un mercat internacional on vindrà gent d'uns 40 països a finançar els seus projectes i on tindrem finançadors que financien aquests nous projectes i continuem el projecte va més endavant amb noves etapes a mi que m'ha sorprès és que hi ha una programació internacional o sigui tu tens gent de l'equip que és un internacional els que trieu les pel·lícules sí el nostre cap de programadors el que seria el director artístic és un danès en Tuistin Muller que és una alta autoritat del documental a Europa i ell sempre ha estat el responsable de programació i després tenim un grup de 8 o 9 persones que majoritàriament són d'aquí són catalanes i algú de Madrid també fem una crida on ens arriben 500 pel·lícules i aleshores fem la selecció però sempre sempre sempre la vocació d'estat internacional sí vols preguntar tu creus que en aquest moment el documental té té una ubicació no tant no tant els cines com a tal sinó a les televisions i a les programacions comuns perquè ho dic perquè per exemple el sense ficció o els documentals que es passen a TV3 trobo que primer que són realment importants i després que van crescent últimament i després que hi ha el cinema documental el cine com a tal també agafa l'eina del documental inclús ja es fan pel·lícules que són biòpics o que són que pretenen ser un biòpic però en el fons tenen esquema de documental si això tu creus que respon a un interès de la de la gent de que el cinema que es fa és un cinema fantasiós i un cinema inventat i llavors la realitat té més importància aviam aquí hi haurien aquesta resposta i aquesta pregunta per una resposta molt llarga ja fa anys que el documental està visquent a l'edat d'or sí ja fa anys que el documental està sent una taca d'oli que ho està enveint tot ja fa anys que el documental ha saltat de la pantalla i s'ha encerit a la societat i per mi va ser extraordinàriament important que una entitat de la qual soc membre com la CEAS la Selecció Excursionista de la Taneu quan va fer 75 anys va fer el llibre que fa 200 anys 200 anys hagués pogut fer 100 anys 300 anys i va fer un documental això vol dir que el documental ha traspassat la pantalla però de costat els mitjans de producció han baixat els preus la tecnologia ha favorit una democratització una facilitat extraordinària ara el problema no és produir documentals el problema és arribar al públic és la distribució per tant per exemple us puc dir que el festival més important del món de documentals no té 20.000 espectadors no té 40.000 no té 80.000 no té 100.000 no té 150.000 no té 200.000 té 225.000 espectadors perquè hi ha una aposta és a Amsterdam i és la meca del documentalisme com a festival el sense ficció no és ni més ni menys que la conseqüència d'haver creat el mèrit no és del Docs Barcelona el mèrit és un senyor que es diu Tuestin Muller que es va preguntar per què després de les dictadures de coronels a Grècia després del Salazar a Portugal després del Franco a Espanya 20 anys després el documental no s'havia desenvolupat i ell va planificar una sèrie d'accions i a Barcelona ens vam casar va haver un enamorament i vam començar a posar metodologia aquest moviment que de seguida els productors van agafar la bandera va començar a produir obres si produeixes obres tens públic el tenir públic va començar una cosa simpàtica que és que la televisió va començar a fer TV3 en el segon canal un programa de documentals i després en el primer canal a les 12 de la nit i el Joan Salvat que havia estat el meu jefe el 30 minuts tot el equip està en contra i dic Joan millor que sigui a les 12 de la nit que a les 9 perquè si a les 9 no funciones no duraràs ni una setmana què ha passat ha anat és a dir tots plegats hem aconseguit una ecologia on hi ha directors o directores obres espectadors mitjans per poder produir i aquesta roda va creixent i aquesta roda va creixent i a més ara que tot això es pot veure quan vulguis perquè aquesta facilitat que tu tries el que veus quan vols veure-ho això segurament afiança aquest tipus de material i aquí cal tenir present una cosa o cal ser conscient que el que es viu aquí i aquí vol dir Catalunya no es viu ni a Madrid ni a Lisboa ni a Milà ni a Roma ni a Atenes és a dir la capitalitat tampoc tampoc sorprèn això no? bueno perquè s'ha fet una feina perquè hi ha hagut una estratègia perquè hi ha hagut vària gent des de la televisió a les universitats a l'administració als petits emprenedors als directors bueno i perquè és un sector de negoci que potser està en zones bueno de negoci més aviat bueno no de negoci no no de negoci no d'opció d'opció sí no i una cosa per mi també vull dir que no tenim la moda nosaltres aquí per exemple com a opció no ho desconec no però una cosa interessant també és que Barcelona ha sigut i ha sapigut capitalitzar en termes de formació una gran escola la feina que ha fet la Pompeu la feina que ha fet l'Antònoma la feina que ha fet l'SCAG tot això va generant autors va generant obres tu obres la porta documental hi ha 50 obres sí no 50 obres 50 maneres 50 narratives 50 estils és a dir és tot un univers abans quan parlàveu de la pel·lícula jo m'he apuntat aquí The Good Son The Good Son és una història que va obrir el Docks Barcelona en una sala amb 1.200 places al cinema Maribel que és la història d'un noi de quin any és això fa 3 anys i crec que a Filming es pot trobar és la història d'un noi que demana diners als seus pares per anar a estudiar a Oxford i finalment els pares els hi donen però ell se'n va a, no recordo si era a Tailandia Singapur Singapur molt bé supera i torna a Israel sí com a dona convertit en dona i sense dir-li els pares el noi aquest va picar a la porta de la directora la Shirley no me'n recordo algun nom i li va dir he vist les teves obres he fet aquells vídeos ell s'havia anat filmant i vaig a fer aquest pas la noia la directora i quina edat tenia vas dir jove 22-23 anys la noia la directora es va vendre al cotxe el va seguir i ha fet una obra que per mi per mi eh marca un abans i un després en relació a veure en una família conservadora israeliana com un noi passa a ser noia i el que això provoca hi ha escenes memorables en el sentit que no se t'oblidaran mai Joan l'ha vista de curt són les escenes del parc són absolutament i la trobada amb el germà que es posa davant d'ell i li diu hola ens coneixem i el germà que l'estava esperant amb ell no el coneix no el coneix no i li torna a dir ens coneixem i el germà diu no perdona perdona i la seqüència és brutal brutal brutal la volem i és una cosa senzilla és una persona i una càmera a Filming està perquè he vist que feu també distribució la seguiu fent perquè fa uns anys que fèieu 7 o 8 pel·lícules els donava a Filming perquè poguessin totes les que estan en el circuit del documental del mes després van a parar a Filming van a parar a Rakuten van a parar totes no a Movistar sí i a les biblioteques públiques també no? a biblioteques fem projeccions però hi ha en DVDs també potser ara aquí m'agafes i això porta el departament de distribució i m'agafes tu en què l'has vist Joan? l'has vist en DVD? jo la vaig veure amb una projecció de en un centre cívic del documental del mes concretament a Fort Pieng però vull dir és igual quantes seccions té el vostre la televisió? el festival el DOCS té aviam té panorama que seria l'últim del món internacional té latitud latitud és una secció nosaltres tenim molt vincle a l'Amèrica Llatina i hi ha pel·lícules que tenen com a temàtica Amèrica Llatina o bé els llatins europeus la llatinitat està per aquí després tenim What the Doc What the Doc What the Doc és on hi ha l'obra més arriscada sí per què? doncs perquè el DOCS Barcelona està pensat i tota la nostra feina en general està pensat per les persones que tenen mirades inquietes és a dir volem arribar al gran públic per dir encara que no t'ho creguis jo et faig un pacte que és si tens l'experiència de veure un documental et passarà com amb les patates fregides repetiràs sí tornaràs el que costa més és la primera experiència però tenim aquestes seccions tenim el DOCS Antins que és per a adolescents sempre hem volgut apropar cinema documental i adolescents i són aquestes les diferents seccions que tenim dins la part festival després hi hauria la part indústria que és una altra i masterclasses que feu perdó no no acaba hi ha masterclasses i taules rodones i precisament Barcelona a prop que hi ha no? hi ha nou cines nou citats perdó catalanes que passen a les vostres pel·lícules sí demà la veritat és que no us podré dir molta cosa d'aquesta edició perquè és a dir us puc dir que vingueu demà a la roda de premsa demà fem la roda de premsa però si us puc dir que aquest any ja són 12 ciutats 12 ciutats llavors una altra cosa doneu premis també sí quins premis doneu? hi ha el premi del festival el premi més important és el premi Docs Barcelona hi ha premi nou talent també hi ha el premi del públic hi ha el premi del Docs Antins hi ha diversos i m'agradaria en el futur poder fer premis temàtics a millor muntatge a millor direcció a fotografia i premi públic indies que també el públic també té un premi de públic sí quantes produccions es presenten aquest any ho sap més o menys? sí 41 de 28 països i teniu la raó per la que heu triat d'Hispanoamèrica Xile i Colòmbia és per què? marketing pur perquè hi havia mantides suposo que hi havia un buit no? buit a molts llocs no no no la raó és perquè quan jo jo estava de realitzar el 30 minuts quan deixo el 30 minuts me'n vaig a recórrer Xile me'n vaig a Arica a Punta Arenas el conec no coneixia en aquell moment ningú el conec i comença a haver relació i començo i comencem a fer formació allà comencem a fer tallers comencem a fer alguna coproducció com la del Winnipeg bueno comencem a fer coses i després arriba un punt que comencem a fer el documental del mes i després muntem empresa allà i fem el festival a Valparaíso i bueno això va ser en Xile i en Colòmbia quantos anys això? i això ja fa 12 anys una cosa així i Colòmbia va ser que el festival de cinema esteu a Medellín però a l'inici va ser que el festival el festival de Sant Sebastián d'Allà que és el festival de Cartagena em va convidar que portés el taller de documentals amb directors i productors colombians i vaig estar diversos anys i vaig pensar que podíem aportar alguna cosa i vam muntar empresa i vam començar a fer activitat allà clar perquè quan tu dius a Madrid o a Lisboa o a Milán no hi ha no hi ha les condicions perquè passi el que passa aquí a Hispanoamèrica on hi ha més condicions? o no saps aviam la cinematografia és que està més és a dir Colòmbia destina més diners al cinema que no pas al estat espanyol perquè fem una idea és a dir que que tenen capacitat econòmica normalment el primer punt sempre és la formació segur en aquest moment cinematografies potents a Amèrica Llatina en el camp documental hi ha l'Argentina hi ha la xilena la brasilena i després ja són obres la colombiana està començant a trencar l'ou però ja són obres que encara no donen un gruix de dir tu veus la cinematografia xilena i cada any està traient peces que estan als circuits internacionals i tal però hi ha aquests països jo recordo un documental del mes que crec que era argentí que era el de la realitzadora que es anava quedant cega que era extraordinari aquest documental vull dir com captava la realitat dels carrers vull dir com una persona que era molt burgesa al final descobria que podríem dir que la veritat està en el poble perquè ella llavors coneixia tot de gent que eren venedors amb volants i coses així que llavors ella els filmava i tal i descobria un món nou era una pel·lícula realment corparenadora jo m'ha sorprès avui que visca en Amrut el problemàtico que és un documental del mes avui en aquest moment l'estan passant a l'aula margelina de l'edifici històric de la facultat de DET no? pot ser pot ser i que perquè tinc la relació que teniu que teniu en paral·lel 40 sou els mateixos o sou diferents sí paral·lel 40 és l'empresa paral·lel 40 és l'empresa i el Docs Barcelona és un projecte d'aquesta empresa i per tant aquí darrere hi ha una financiació és a dir com obteniu la financiació com feu aviam el festival o tot vull dir com on teniu els diners per anar fent coses on és el negoci? aviam doncs la veritat és que ens ajuntem som 8 persones ens posem en el passamuntanyes agafem unes quantes escopetes amb canyons retallats i ens anem a trecabans i ho graveu i ho projecteu també exactament i feu un documental exactament el nostre veia el passamuntanyes per tant cada unitat de negoci té la seva forma de finançament per exemple tot el que és formació té clients avui mateix avui mateix ens ha trucat Euskal Televista que vol que formem a 150 persones d'Euskal Televista això ja ho hem fet fa dos anys i tenim un expertís en formació en el camp audiovisual i això i el formeu allà o ven d'aquí? no, no venir a 150 persones d'aquí seria molt més car que nosaltres allà el documental del mes té un 80-85% de sector públic però que paga una factura no subvenció sinó en concurrència amb tot l'altre que existeix pel món i un 20% aproximadament de subvenció el festival és el contrari el festival té un 20% de diner públic i un 80% de diner públic i un 80% de diner públic però els festivals aquí i a tot arreu és impossible mantenir un festival és a dir i les produccions que també produïm però en menor mesura és a dir produïm i hem guanyat Berlín hem estat a Sundance hem estat a Input bueno hi ha un recorregut doncs es produeixen com es produeixen els documentals que ja no es produeixen amb una sola font de finançament sinó que segons la pel·lícula hi ha 3 o 4 o 5 fonts de finançament que són països que normalment són televisions públiques que financien aquella pel·lícula per tant cada cada activitat té la seva font de finançament i a quina sala treballa per exemple si haguéssim d'anar nosaltres o dels nostres obvidors al festival que començarà doncs el mes que ve on han d'anar? als Arribau i als SSB les projeccions es fan la pel·lícula que obrirà i tanca que obrirà el festival i la pel·lícula que tancarà la fem a la sala gran que són 1.200 places després que és l'Aribau no sé com dir-ho pujant el carrer Arribau a l'esquerra i després la resta de pel·lícules les farem en front abans ho fèiem a Arribau a Gran Via però va tancar el juliol de l'any passat i ara el fem en front i també al SSB en dues sales del SSB a l'Auditori i al Teatre perquè allò que feu del documental del mes ho feu al Girona sí els dijous cada dijous primer dijous de mes exactament al cinema Girona sí i això es veu fent i quantes quantes projeccions hi ha del documental del mes? al llarg de l'any? no no cada mes cada mes 90 90 90 llocs diferents aquí i a Xile llavors teniu concertats centres cívics llocs universitats a Sarrià un centre parruquial perquè l'altra cosa que apuntava abans la Carme que és que teniu una relació amb l'Enquerna o sigui a l'escola diríem és això el que vosaltres aneu a fer diríem ara no la Euskal Televista ens contracta nosaltres com a parer del 40 és a dir perquè el que contracta és uns uns especialistes amb A, B o C suposo i cadascú ho feu el que en sabeu aviam ja fa 40 anys que em dedico a això formo part de l'equip que estava a Miramar Televisió Espanyola l'equip que va posar en marxa TV3 l'equip que va posar en marxa el 30 minuts després del dissabte el 30 minuts vaig posar en marxa Barcelona Televisió i vaig posar en marxa una petita televisió local que es diu Viladacans Televisió d'on surt Samantha Villar Jordi Évole l'equip de Salvados una part de l'equip de Salvados és a dir hi ha un coneixement de fer televisió televisió i realitat sí jo no he fet mai concursos ni coses d'aquestes o Terenomela no en tinc ni idea però amb la realitat una mica ja fa un temps i com a conseqüència d'això doncs ens van encarregar i en aquest cas amb la Pompeu Fabra hem format més de 400 periodistes videoperiodistes és a dir una persona que pot filmar entrevistar muntar locutar sí i va ser això el que la gent diu que el Televista va bloguer els hi van fer van quedar contents i les notícies van quedar més riques i l'audiència va pujar i ara es volen tornar a contractar felicitats gràcies jo recordo vaig recordant ara altres documentals del mes que m'han agradat moltíssim i per exemple hi ha el dels fundadors de Greenpeace que el trobo extraordinari i una pel·lícula d'aquelles brillantíssimes i també una que es diu Bicicletes contra cotxes crec que parlava extraordinàriament bé sobre aquesta proïja depredadora del sector automobilístic vull dir com s'havien tancat línies ferroviàries als Estats Units per afavorir la indústria automobilística com s'havien tancat camins que existien només per afavorir les autopistes com el vehicle elèctric és només una pura substitució del vehicle del motor d'explosió perquè pugui continuar la indústria automobilística que actua gairebé com un monopoli i com trinxa tots els drets dels ciutadans per aconseguir els seus beneficis una pel·lícula increïble i vaja vull dir jo quan veig aquests documentals del mes és que o surto entusiasmat o al mateix temps indignat per aquestes per tantes coses per totes aquestes conxorxes i aquestes trapelleries doncs si vols en el festival hi haurà aquesta pel·lícula està dirigida per en Frederic Gerten que és un director suec amic de la casa ell havia estat corresponsal d'Amèrica Llatina del Televisió Sueca i en el festival portarà una pel·lícula de la qual se'n parlarà molt i la pel·lícula el documental sobre el Jordi Cuixart és el presenteu o no hi ha una cosa d'aquestes sí un canadenc sí és l'estrena a l'estat de la pel·lícula Amunt Somriure a la Revolució per mi el millor que s'ha fet cinematogràficament parlant perquè jo crec que el que s'ha fet fins ara ha sigut més reportatge que el documental com es diu Amunt Somriure a la Revolució ah sí sí de Can Subic l'altra revolució i bueno aquesta també la farem a la Sala Gran aquesta la farem juntament amb la gent d'Òmnium i i aquest any hi ha un altre que puc dir l'obertura que és Aquarela Aquarela és una pel·lícula sobre l'aigua no sobre cap conflicte que provoca l'aigua no sobre l'aigua clar és que és un conflicte l'aigua un gran problema un gran problema però no parla de cap conflicte parla de l'aigua que és l'esquasset el director no no no el director és per mi per mi eh és un director de l'alçada Stanley Kubrick en el camp documental es diu Víctor Kostakoski és un rus ah sí que va venir aquí a fer una masterclass a la Pompeu i ell fa la seva interpretació de l'aigua aigua sòlida aigua líquida aigua vaporosa els núvols també l'ha rodat a 96 imatges per segon pràcticament ningú al món està podent reproduir aquesta pel·lícula en 96 imatges nosaltres tampoc però la reproduirem a 48 i amb això hem de fer un software especial pel projector perquè les pel·lícules reproduireixen a 24 o 25 i serà jo crec una experiència a més a la sala gran de l'arribal serà una experiència extraordinària i és una de les pel·lícules que però és la pel·lícula amb la que obre el festival aquest senyor que ha sigut capaç amb un pla de filmar un cotxe deixar que passi per sota girar la càmera veure tot cap per avall veure gent cap per avall i tu continuant a estar veient la pel·lícula per mi és un geni és una persona tocada per la mà dels déus i bueno i tindrem la sort de fer l'estrena d'aquesta pel·lícula aquí a l'obertura crec que teniu el premi Amnistia Internacional de Catalunya m'equivoco? no és un premi que dona Amnistia Internacional a la pel·lícula que representa millor els valors d'Amnistia Internacional i és transversal a qualsevol secció és una pel·lícula que pot estar tan a guat de do com pot estar a latitud com pot estar a panorama els anys anteriors hi ha hagut hi ha premis o fa molts anys que són aquest premi fa molts anys hi ha alguna altra pel·lícula que vulguis destacar aquest any? és que no puc la Cluenda no t'ho podíem preguntar no puc fins demà al matí no puc ah d'acord d'acord perquè està prohibit per algun motiu perquè demà és la roda de premsa i aleshores el departament de premsa m'ha dit part del que vulguis però no part dir res és que no puguis parlar però esteu convidats a venir a la roda de premsa ara us donaréu contacte l'acreditació per nosaltres pels periodistes com se n'ha de parlar amb el departament de premsa amb l'Ara sí l'apartament de premsa que tenim allà ja està bé doncs sí en continuarem parlant doncs aquí del Docs Barcelona i del documental del mes moltes vegades n'hem parlat i hi havia aquella pel·lícula sueca que et va agradar tant la teoria sueca de l'amor exacte aquesta que em va deixar perduda a mi sí sí i tantes altres pel·lícules recordo aquella del personatge que crec que també era suec que agafava totes les coses que necessitava i vivia només amb allò mai estaf era un home perquè moltes vegades la dificultat els documentalistes són uns somiadors plens de bones intencions i moltes vegades el que costa és el diccionari com transformo aquestes idees que tinc jo en una pantalla aquest home volia fer una reflexió sobre el materialisme i el que fa és buida casa seva buida vol dir buida només deixa els mobles que estan empotrats a la paret però la buida i la pel·lícula comença ell nu a casa seva baixa les escales surt al carrer està tot nevat ell va despullat i se'n va cap al magatzem on estan les coses i es marca com a regla del joc cada dia he d'agafar una sola cosa per viure sí i pot anar acumulant però només agafa una i aquest és el punt de partida per veure el valor de les coses que tens a què li dons importància a què no era tota una lliçó aquesta pel·lícula sí sobre el consumisme és que els documentals jo crec que i no em costa gens dir-ho jo crec que per molta gent té un estigma que no té a veure amb mi això serà complicat això serà escolta vine i obtingues l'experiència i a partir d'aquí parlem però hi ha obres extraordinàries en tots els sentits des de la narrativa la temàtica els moviments de càmera jo què sé és un Joan estem molt contents que hagis vingut però ja sents el sintonia vol dir que ens estan avisant que el temps s'està acabant que hem de tancar molt bé en primer lloc agrair-te moltíssim perquè ha estat superinteressant el que ens has explicat anirem al Docs Barcelona veurem les pel·lícules que ens has recomanat o les altres que aneu demà i et tornarem a convidar tornarem a convidar perquè tornis a venir aquí ple ple avui és l'últim dia que et fem programa d'aquest trimestre ja tornarem després de Setmana Santa tot i que el 23 de gener 23 de maig d'abril com que és Sant Jordi i tothom estarà hem d'anar a comprar llibres i no vindrem no vindrem no hi haurà programa ho dic pels nostres oïdors que sàpiguen que tornarem set dies més tard el dia 30 i que continuarem amb la Pilar Pilar Carseller que serà el primer dia de programa amb un nou convidat d'aquí també de Sant Just moltes gràcies per venir Joan gràcies per la invitació bona nit bona nit la propera bona nit compara rescatar 了 no hi haurà bendrem de la paf Fins demà!