Cinema sense condicions del 5/5/2015 — Girlhood, Mandarines i McQueen: cinema i debats
Identificació d’emissora, obertura del programa i comentari juganer sobre la banda sonora de 12 Years a Slave; presentació de l’equip i referència al programa anterior.
Retrat de bandes adolescents a la banlieue, bona càmera i actuacions naturals però guió feble. Comparació amb Tomboy, considerada molt més robusta i emotiva.
Debat sobre el to: conte o realisme. Es qualifica de tractament fals i amable que desconnecta de la realitat; comparada amb Intouchables i Les Choristes.
Anunci del cicle amb Citizen Kane; comentari sobre innovacions tècniques com la profunditat de camp i la densitat formal de l’obra.
Film estonià ambientat a Geòrgia: dos enemics ferits acollits per un avi i un veí productor de mandarines. Antibel·licisme auster, guió rodó i mirada humanista.
Visionats recents de sèries i films: presentació coral de Marigold Hotel, virtuts didàctiques i joc temporal d’El Ministerio del Tiempo, i l’èpica violenta i fidelitat històrica de Spartacus.
Perfil com a escultor/fotògraf i autor de curts provocadors (Drumroll, Bear). Estètica en B/N, muda, i dispositius experimentals com triple projecció.
Debat sobre presentisme i arquetips a 12YAS, resum de la trama i paper del personatge de Brad Pitt. Comparació amb l’estilització de Tarantino i el desig de més risc autoral.
Anàlisi de recursos: plans fixos llargs a Hunger, buit emocional a Shame i l’escena del penjament a 12YAS. Primacia de la forma i la textura del patiment sobre la crònica històrica.
Comiat i anunci del tema de la setmana vinent: món carcerari amb el convidat David Campo.
Panorama general
Un programa que viatja del cinema francès contemporani a una joia antibel·licista d’Estònia i tanca amb una immersió en l’obra de Steve McQueen. Entre mig, apunt d’agenda sobre Orson Welles i un interludi de sèries.
"Ni un segon de la pel·lícula és banal."
Crítica 1: Girlhood (Céline Sciamma) i el mirall de Tomboy
Context i tema
- Banlieue de París: adolescència, identitat i bandes femenines.
Valoració
- Força visual i actuacions naturals (no professionals) amb to de fals documental.
- Debilitat de guió: seguiment interessant però sense una història potent.
- Comparació amb Tomboy:
- -
- “Tomboy” és molt més sòlida narrativament i emotivament.
- -
- Construcció del conflicte d’identitat infantil, molt ben travada.
Crítica 2: La famille Bélier
Punt de partida
- Família pagesa on tots són sords menys la filla, que descobreix un do pel cant.
Debat
- Premissa enginyosa però tractament fals i edulcorat.
- Dilema de to: o conte disparatat o realisme exigent; queda a terra de ningú.
- Referències creuades: Intouchables, Les Choristes — sobre el límit entre emotivitat i versemblança.
Agenda: Cicle Orson Welles a la Filmoteca
- Inici amb Citizen Kane; recorregut ampli fins a finals de juny.
- Discussió sobre la profunditat de camp i l’encaix d’innovacions tècniques dins una sola obra.
- La relació entre densitat formal i recepció espectatorial.
Crítica 3: Mandarines (Zaza Urushadze)
Context
- Producció estoniana ambientada a Geòrgia (conflicte 90s entre txetxens i georgians).
Nucli dramàtic
- Un avi fuster i el veí productor de mandarines acullen dos enemics ferits d’exèrcits oposats.
Virtuts
- Austera, precisa i antibel·licista; sense banalitats ni manipulacions.
- Guió molt ben arrodonit i interpretacions coherents.
- La guerra vista a través de la vida quotidiana i la transformació íntima.
"La guerra fa mal a tothom, absolutament a tothom."
Interludi de sèries i TV
- The Best Exotic Marigold Hotel (inici): presentació coral amb ritme i carisma.
- El Ministerio del Tiempo: divulgativa i entretinguda; joc de paradoxes temporals i recreació històrica (Lope de Vega, Lazarillo...).
- Spartacus (sèrie): ascens d’un ludus; violència estilitzada i to èpic; sorprenentment fidel a fets.
Tema central: Steve McQueen
Orígens i curts d’avantguarda
- Escultor i fotògraf; curts en B/N i muts, d’avantguarda i provocació.
- Exemples:
- -
- Drumroll: càmeres en un dipòsit rodant per Manhattan (triple projecció).
- -
- Bear (1993): dos homes (ell mateix) nus, entre amenaça i flirteig.
Llargmetratges i poètica
- Hunger: cos com a camp de batalla; plans fixos prolongats (diàleg de 20’ amb un sacerdot).
- Shame: obsessió sexual com a buit emocional i desarrelament.
- 12 Years a Slave: la forma per sobre de la història; patiment i privació de llibertat com a experiència universal.
Escenes i recursos clau
- El penjament del protagonista (12YAS): coreografia del dolor, duració i mirada dels altres; cinema d’instal·lació traslladat al relat.
- Temporalitat no lineal i imatges mentals que se superposen a la narració.
Debat: fidelitat històrica vs estilització
- Crítica als arquetips i al presentisme a 12YAS.
- Comparació amb Tarantino (Django Unchained, Inglourious Basterds): estilització i joc metacinematogràfic vs la textura sensorial i la disciplina formal de McQueen.
- Consens: 12YAS és potent, però alguns troben a faltar més risc autoral.
Tancament
- Avanç: proper programa amb David Campo sobre el món carcerari actual.

