Cinema sense condicions del 5/5/2015 — Girlhood, Mandarines i McQueen: cinema i debats

Panorama general

Un programa que viatja del cinema francès contemporani a una joia antibel·licista d’Estònia i tanca amb una immersió en l’obra de Steve McQueen. Entre mig, apunt d’agenda sobre Orson Welles i un interludi de sèries.

"Ni un segon de la pel·lícula és banal."

Crítica 1: Girlhood (Céline Sciamma) i el mirall de Tomboy

Context i tema

• Banlieue de París: adolescència, identitat i bandes femenines.

Valoració

• Força visual i actuacions naturals (no professionals) amb to de fals documental.
• Debilitat de guió: seguiment interessant però sense una història potent.
• Comparació amb Tomboy:
• -
• “Tomboy” és molt més sòlida narrativament i emotivament.
• -
• Construcció del conflicte d’identitat infantil, molt ben travada.

Crítica 2: La famille Bélier

Punt de partida

• Família pagesa on tots són sords menys la filla, que descobreix un do pel cant.

Debat

• Premissa enginyosa però tractament fals i edulcorat.
• Dilema de to: o conte disparatat o realisme exigent; queda a terra de ningú.
• Referències creuades: Intouchables, Les Choristes — sobre el límit entre emotivitat i versemblança.

Agenda: Cicle Orson Welles a la Filmoteca

• Inici amb Citizen Kane; recorregut ampli fins a finals de juny.
• Discussió sobre la profunditat de camp i l’encaix d’innovacions tècniques dins una sola obra.
• La relació entre densitat formal i recepció espectatorial.

Crítica 3: Mandarines (Zaza Urushadze)

Context

• Producció estoniana ambientada a Geòrgia (conflicte 90s entre txetxens i georgians).

Nucli dramàtic

• Un avi fuster i el veí productor de mandarines acullen dos enemics ferits d’exèrcits oposats.

Virtuts

• Austera, precisa i antibel·licista; sense banalitats ni manipulacions.
• Guió molt ben arrodonit i interpretacions coherents.
• La guerra vista a través de la vida quotidiana i la transformació íntima.

"La guerra fa mal a tothom, absolutament a tothom."

Interludi de sèries i TV

• The Best Exotic Marigold Hotel (inici): presentació coral amb ritme i carisma.
• El Ministerio del Tiempo: divulgativa i entretinguda; joc de paradoxes temporals i recreació històrica (Lope de Vega, Lazarillo...).
• Spartacus (sèrie): ascens d’un ludus; violència estilitzada i to èpic; sorprenentment fidel a fets.

Tema central: Steve McQueen

Orígens i curts d’avantguarda

• Escultor i fotògraf; curts en B/N i muts, d’avantguarda i provocació.
• Exemples:
• -
• Drumroll: càmeres en un dipòsit rodant per Manhattan (triple projecció).
• -
• Bear (1993): dos homes (ell mateix) nus, entre amenaça i flirteig.

Llargmetratges i poètica

• Hunger: cos com a camp de batalla; plans fixos prolongats (diàleg de 20’ amb un sacerdot).
• Shame: obsessió sexual com a buit emocional i desarrelament.
• 12 Years a Slave: la forma per sobre de la història; patiment i privació de llibertat com a experiència universal.

Escenes i recursos clau

• El penjament del protagonista (12YAS): coreografia del dolor, duració i mirada dels altres; cinema d’instal·lació traslladat al relat.
• Temporalitat no lineal i imatges mentals que se superposen a la narració.

Debat: fidelitat històrica vs estilització

• Crítica als arquetips i al presentisme a 12YAS.
• Comparació amb Tarantino (Django Unchained, Inglourious Basterds): estilització i joc metacinematogràfic vs la textura sensorial i la disciplina formal de McQueen.
• Consens: 12YAS és potent, però alguns troben a faltar més risc autoral.

Tancament

• Avanç: proper programa amb David Campo sobre el món carcerari actual.