Cinema sense condicions del 9/1/2018 — Globus d'Or, #MeToo i "Time's Up"; marató de ressenyes (Paddington 2, El joven Karl Marx, Star Wars, Wonder Wheel, The Disaster Artist, Thi Mai, The Foreigner, C’est la vie) i focus en la sèrie Borgen

Resum general de l'episodi

• Tornada de vacances, presentació de l’equip i agenda del programa sense convidat aquesta setmana.

• Bloc d’actualitat: Globus d’Or marcats per #MeToo i Time’s Up, amb repàs als principals premis i el discurs d’Oprah Winfrey.

• Bloc central: ressenyes de múltiples estrenes i títols recents, amb debat sobre to i direcció en alguns casos (sobretot Wonder Wheel).

• Bloc final: focus en la sèrie Borgen i el seu retrat rigorós de la política i els mitjans a Dinamarca.

Globus d'Or 2018: reivindicació i premis

• Nit marcada per la protesta: actrius i actors vestits de negre en suport a #MeToo i l’iniciativa Time’s Up, arran de l’escàndol Harvey Weinstein.

"Time’s up: s’ha acabat el temps" — crit de la gala i idea central del discurs d’Oprah Winfrey

• Principals premis comentats:

- Three Billboards Outside Ebbing, Missouri: triomf amb 4 guardons; Frances McDormand (Millor Actriu). - Gary Oldman (Millor Actor) per Darkest Hour (biopic de Churchill, pendent d’estrena aleshores). - Coco (Millor Pel·lícula d’Animació). - Big Little Lies (Millor minisèrie/TV movie), amb Nicole Kidman premiada.

• Context local: es recorda que l’assetjament no és exclusiu dels EUA; mencionen Leticia Dolera i les seves denúncies públiques.

Ressenyes de cinema

Paddington 2

• Comèdia familiar que barreja animació CGI (l’os) i actors reals amb molta solvència.

• Hugh Grant brilla com a antagonista; to tendre i engrescador per a una franja infantil àmplia (aprox. 6–13 anys).

• Valoració: molt recomanable per a famílies; ritme i simplicitat ben equilibrats. Es contrasta amb Coco, que pot tocar temes més Pixar/Inside Out orientats també a l’emoció adulta.

El joven Karl Marx (Raoul Peck)

• Biopic focalitzat en els 26–30 anys de Marx: periodista, escrits polítics, trobada amb Engels i gestació del Manifest Comunista (1848).

• Virtuts: bones escenes històriques (mítin de Proudhon, dinàmica Marx–Engels), context i itinerància europea (Alemanya–França–Bèlgica–Anglaterra).

• Pegues: to discursiu i posada en escena televisiva, menys arriscada del que el material demana; ritme desigual.

• Valoració: interessant i correcta, útil com a aproximació històrica (en any commemoratiu de Marx), tot i que poc trencadora en la forma.

Star Wars: Els últims Jedi

• Recepció dividida: espectador poc fan surt desconcertat i inclinat cap a la decepció; reconeix entretinguda, però amb decisions que li pesen.

El sacrificio de un ciervo sagrado (Yorgos Lanthimos)

• Impacte potent i incòmode; atmosfera pertorbadora que deliberadament incomoda (especial sensibilitat davant el sofriment infantil).

• Valoració: molt apreciada per alguns; experiència intensa no apta per a tots els gustos.

Wonder Wheel (Woody Allen) — debat

• Un sector la considera de les pitjors del director recentment: excés de teatralitat, il·luminació “programàtica” (vermells/tristos blaus) i diàlegs que no acaben de fluir.

• Contrapunt: d’altres la veuen com una bona peça dramàtica dins la seva etapa seriosa (sense “acudits” Allen clàssics) i destaquen la fotografia de Vittorio Storaro.

"No veurà ni un acudit de Woody Allen" — avís al públic: és un drama pur

• Conclusió: divisiva; grans intencions formals, però desequilibri de guió per a alguns.

The Disaster Artist (James Franco)

• Homenatge-paròdia a la mítica "pitjor pel·lícula": The Room (Tommy Wiseau).

• James Franco ofereix una interpretació histriònica i magnètica; humor metacinematogràfic que explica (i inventa) “raons” per a errors de raccord, salts d’eix i incoherències del film original.

• Recomanació: millor si prèviament s’ha vist The Room; el contrast multiplica els gags.

• Anècdota: fracàs inicial a taquilla vs. posterior culte en sessions golfes; el mateix Wiseau apareix als Globus d’Or quan premien Franco.

Thi Mai, rumbo a Vietnam (Patricia Ferreira)

• Primera comèdia espanyola rodada a Vietnam: Carmen Machi, Aitana Sánchez-Gijón, Adriana Ozores, Dani Rovira.

• Comèdia amable amb tocs feministes i d’amistat, centrada en una àvia que no vol renunciar a ser-ho i un viatge d’adopció.

• Destacat: música de Pablo López, sorprenentment inspirada i motor emocional del film.

• Valoració: entretinguda i comercial, plena de tòpics però ben feta.

El extranjero (The Foreigner) — Martin Campbell

• Thriller d’acció amb Jackie Chan (productor i protagonista) i Pierce Brosnan en un marc de escissió de l’IRA i atemptats a Londres.

• Virtuts: seqüències d’atemptats i acció ben resoltes tècnicament.

• Pegues: trama implausible i repetitiva, subtrames “House of Cards” de salseig polític-sexual, i un heroi massa infal·lible justificat amb passat de ex marine.

• Veredicte: no recomanada per la taula; malgrat l’ofici, la història no és creïble ni satisfactòria.

C’est la vie (Le sens de la fête) — Nakache & Toledano

• Comèdia coral sobre un casament “pijo” narrada des del càtering.

• Crítica severa d’un tertulià: humor que ridiculitza la classe treballadora, missatge reaccionari i mirada conformista darrere la rialla.

• Nota: malgrat això, figura com a nominada als Goya a millor pel·lícula europea.

Sèries: Borgen (Dinamarca)

• Sèrie política (3 temporades) sobre l’ascens i govern d’una primera ministra danesa, en un sistema de coalicions permanents (sense majories absolutes).

• Punts forts:

- Rigor i realisme: guions molt treballats que eviten allargar-se, amb salts narratius precisos i coherents. - Equilibri entre política, vida personal/familiar i mitjans de comunicació (periodistes, TV, spin i contrapès mutu). - Temes clau: quotes de poder femenines, soledat del poder (“com més puja, més sola”), decisions militars, pactes i contradiccions morals. - Interpretacions excel·lents i posada en escena sòbria; exteriors a Christiansborg (seu dels tres poders).

• Comparativa:

- Més europea i reflexiva que House of Cards (menys grandiloqüent, més centrada en el pacte i el cost personal del poder). - Admirada per polítics i creadors; Stephen King la va triar com a millor sèrie de l’any quan la va descobrir.

• Recomanació de visionat: seguida (binge) per no perdre el fil de trames i evolucions de rols entre temporades. Disponible en DVD a biblioteques i reemissions locals.

Tancament

• Avanç de la setmana vinent: convidat Joan Sant per parlar de The Truman Show i els Gran Hermano.

• Comiat del programa: "Cinema Sense Condicions" us desitja bon any i fins la setmana que ve.