Globus d'Or vs Òscars, Netflix i 'The Irishman'/'Joker'; documentals sobre Guinea Equatorial i la Transició; Pol Dígler presenta 'Horror Scope' i un nou curt de dansa

Cinema sense condicions Bona nit. Avui, com tots els dimarts, a les 8, aquí estem puntualment per parlar-vos de cinema, a cinema sense condicions. Aquí estem, hola, bona nit, Pep Permangol. Molt bona nit. I a la direcció darrere del nostre, a la direcció de totes les comunicacions i les músiques, hola, Carles. Puc dir, hola, bona nit. Bona nit. I avui tenim el goig de tenir entre nosaltres el convidat d'avui, que és el Pol Dígler. Hola, Pol. Benvingut, ben retrobat. Benvingut. És raro estar un altre cop al darrere dels vidres, o sigui, a l'altra banda, diguéssim. A l'altra banda, des d'aquí ens deia, hola, i comencem i encenem el llum, doncs ja hem encès el llum i aquí està el Pol Dígler entre nosaltres. Bé, com sempre, al programa començarem parlant del que hem vist, del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, de les coses relacionades amb el cinema. I la segona part la dedicarem al nostre convidat, que és el Pol Dígler. Us recordo qui és el Pol Dígler. El Pol Dígler és un amic, per suposat. Però, a més de ser un amic, ha format part de la nostra tertúlia durant una pila d'anys. Ha conduït el programa des de la conducció de la música, de les connexions, i ha fet que tot funcionés bé. Sempre ha funcionat ben bé, ella. Gràcies, Pol. Gràcies. A banda d'això, ell ens ha, ara, ell ha sigut sempre un especialista en cinema, ha fet cinema amb diferents nivells. En aquest moment ha fet que nosaltres, que li coneguem, li coneguem almenys al Pep Armagol i jo, dos curs boníssims, un al Ip Is, que és el primer que li vam veure, interessantíssim i molt ben, ell és el director, per suposat, i últimament li hem dit Horoscope, que també ha tingut una pila de premis i que també ens han parlat d'ell. Sí, sí, aquest és el que ara estem allà superant-ho tot, els nostres límits, diguéssim. Jo diria que aquesta és la confirmació del que ja s'apuntava amb Ip Is, i, naturalment, té premis perquè a mi em sembla que és una petita peça d'oferreria rodona, absolutament interessantíssima, des de tot punt de vista. Després en parlem. Després en parlem perquè després ens ha d'explicar que té una activitat professional lligada a les plataformes, suposo que a la Netflix ens vas dir, o a alguna de les plataformes actuals amb les que tens connexió. Sí, a la productora on estic treballant ara, un dels clients ja ha sigut Netflix, tenim diversos clients, però sí, sí, hem tocat de prop el tema del cinema. Aquest món, sí, sí, sí. Doncs esperem que ens en parli, que ens ho expliqui i que ens ho comenti. Bé, jo pensava començar per les nominacions dels Globos d'Or, que llavors em sembla que podem intervenir tots. Jo anava a dir la diferència entre els Globos d'Or que s'han donat les nominacions ara i els Oscars, és que els Globos d'Or estan promoguts i patrocinats per l'Associació de Prensa Estrangera de Hollywood. Per tant, són professionals de l'observació de les pel·lícules. Mentrestant, que els Oscars... Podríem dir... Jo comparo els Oscars. I els Oscars estan promoguts per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, que, per tant, està format per productors, per directors, per tots, per gallionistes, és a dir, tota la gent del món del cinema. Fent una mica de broma amb el tema... Ja sé per on vas, eh, crec. Es podria dir que els Globos d'Or són una mica els globus sonda dels Oscars. Sí, hi ha una diferència important. Ja no ho ha dit als observadors internacionals d'aquí de l'1 d'octubre. Bé, també hem de dir que la diferència... Una diferència molt important en aquest moment, per això ho anotava, entre els Globos d'Or i els Oscars, és que els Globos d'Or premien la tele, premien televisió, mentrestant que els Oscars premien cinema, cinema de la gran pantalla. Tal com està el món del cinema actualment, és important això, perquè hi ha una pila de directors i de productors que juguen la carta de jugar a les dues bandes. El Roma de l'any passat del Cuarón ja va ser una estrena promoguda per aconseguir premis, però que després seria per Netflix, perquè la producció era Netflix. I, per tant, després automàticament, després d'estar amb una propaganda específica de llançament, i després va anar a les sèries de la televisió. Però ara veiem que això s'ha augmentat. Ha augmentat i hem tingut l'irlandès, de l'Escorsese, que ha fet el mateix pautat. Ha fet el mateix, s'ha estrenat amb uns quants cinemes, i suposo que tot el món ha fet el mateix, i ara... Sí, però en poquets, eh, cinemes? Jo crec que també s'han limitat a fer... Més dels que... I aquí a l'any eren 45, eh? Eram molt pocs. Sí, 45 cinemes i pocs dies, eh? Bé, pocs dies potser sí, però pensa que... Sí, no era tota la cartellera. Però, per exemple, estava el Bolguitx, eh? O sigui, que és un cine petit i... Sí, però jo crec que van... Es estrenen mínimament en els cines per... És el mateix que els va passar a Can. O sigui, jo crec que s'estrena com per dir... És cinema, ei, però la setmana següent ja el trobes a... Sí, ja està. Perquè això també ha passat ara amb històries de matrimoni, no? Com has dit que hi ha pel·lícula? No, històries de matrimoni és al revés. Històries de matrimoni... No, jo crec que... Primer Netflix? Primer Netflix. Ah. Primer Netflix. Aquesta és curiós, això és curiós. Primer Netflix. Però és que no només aquesta, sinó després també hi ha una animació que va anar a Sitges i ja havia anat a Cannes, també, que havia guanyat, de fet, el Premi de la Crítica. Crec que es diu D'on d'està mi cuerpo? O sigui, potser l'has vist tu, no? Doncs aquesta també va... També aquesta dualitat de cine-Netflix, ara està planíssim de pel·lis. Sí, en realitat, clar, Netflix està acaparant bastant l'interès dels directors i, bueno, lògicament... I perquè ha fet aquesta estratègia... També els xermans Coen, si et recordes... Sí, sí, sí. Van dir la seva pel·lícula, l'Isabel Coixeta també. Sí, per exemple, fa la de menjars, no? És la que fa una cosa relacionada amb la... No, no, bueno, vas d'anar a Lucía... Sí, la de... Ah, això sí, però ara fa una sèrie, eh? La Carmel, no sé com es deia. Sí, aquesta era la de la Greta Fernández? O no, m'estic confonent de pel·lícula. Però sí, sí, sí. Bé, llavors, les nominacions, la introducció la feia per aquesta, per fer notar que els globus d'or poden arribar a tenir una preponderància en relació als que són més festuosos, més numereros, més de revista, però ells toquen ara totes les tecles absolutament crucials del món del cinema, del que diem cinema en el sentit dels romans. Sí, és que ara ja pràcticament s'ha de parlar de l'audiovisual. Sí, exacte. Llavors, de pel·lícules, els nominats són l'irlandès Joker, els dos papes, que no l'he vista i que deu ser... Horrorosa. Ah, sí? Horrorosa? Sí, ostres. Per més que ells dos són boníssims, eh? Sí, bueno, va. Són boníssims. Jo, en canvi, són dos actors que em costaria perdre un o altre, eh? No sé. Bueno, no sé. Els dos estan nominats, eh? Està nominat de secundari l'Antoni Hawkins i el principal, que ara no me'n recordo com... El Sander Payne? Sí. Sí, per mi està millor el Payne i el Hawkins. Ah, sí? És igual, tots dos estan bé, però això no és el que interessa. Bueno, d'acord. El que interessa és de què va la pel·lícula. I d'altra banda... I la pel·lícula va del Vaticà, és a major glòria i ensalçament del Vaticà i tots sabem com està el tema. Jo diria que... És una mica penós. No ho sé com si s'hi fica o no amb el tema de la situació actual que tenen. Però és una pel·lícula que pot anar als Òscars, o...? No, jo és que no ho entenc. Als Òscars no ho sé. No ho entenc. Però aquí sí que estan oblidats, eh? Perquè havent guanyat Spotlight o pel·lícules així seria potser... Jo no sé ni de què va, eh? Però pel que està dient potser és una mica hipòcrita, no? Va en el moment que hi ha un papa que es retira, cosa que és una cosa que no sol passar a la història dels papes. No, no ha passat mai. Sí, em sembla que al segle XIV o així es veu que també va passar. Sí, va tornar a passar. Sí, al segle XIV, sí. Al 1300 i escaig. Sí, em sembla que ha passat una cosa semblada. Sí, em sembla que ha passat una cosa semblada. Però és un papa que, per les raons que sigui, que no sé ben bé quines són, però és igual. Les raons que sigui, decideix que no es pot continuar amb la feina que té encomanada i llavors suggereix el nomenament d'un nou papa. I aquest nou papa és argentí. que és una cosa que no havia passat mai perquè normalment els papes primer o són italians o de totes formes són europeus. I aquest és un papa argentí. I llavors, aquesta és la temàtica. Jo no sé, després, clar, com que l'Església Catòlica ha tingut tota la problemàtica americana a tot el món, però la problemàtica americana amb la qual s'ha hagut d'enfrontar els pederastes i el problema aquest, i passa tant de puntes la pel·lícula i això que dura dues hores, i passa tant de puntes que podrien passar per sobre de brasses i no es cremarien. Ja, pot ser. Al anar tan ràpid, no es cremarien. Pot ser, pot ser. I el mateix passa si parlem de l'Ambrosiano, ni se l'anomena. Ah, pot ser. Les finances del Vaticà, tela marinera també. Sí, sí, sí, sí. Sí. Una pena. No ho sé. Bueno, és com, sí, suposo que aquí, ara, hi ha un tema que el pot aprofitar algun addicte al règim i fer la mateixa pel·lícula que es digui, Espanya, que es digui Los dos Reyes. M'entens, no? Sí. La mala mèrit i... La mala mèrit i l'altre. Sí, sí. I ja ho tenim, també. En fi. Bueno, ja, si algú ha sentit el teu sugeriment i l'afagent... Que no se la perdi, que no se la perdi. Bé, us continuo dient. Una cosa he de dir, eh? Si hi ha afans irreductibles dels dos actors, tant del Penn com del Hawkins, hi poden anar, que no sortiran decebuts. No, perquè... Jo crec que són dos grans actors, eh? Primer que també et diré, són papers per alluir-se, perquè... Segurament. L'únic que tens que fer és jugar una mica amb el Sant Cris que portes penjant i seure molt, o sigui que poca activitat, rai, no? I llavors posar caretes i això ho fan de conya. Bueno, no, posar caretes, això no ho sé. Jo, Hawkins, un respecte, perquè jo crec que és un grandíssim actor. Un grandíssim actor, saps? Jo, vamos, aquesta és la meva percepció. I, per tant, ha fet aquest paper com n'ha fet tantíssims, perquè, clar... Sí, sí. És el que deia el Joan Sardó l'altre dia. Diu, ho ha fot de Picasso, que fa de papa, que fa de mama... No ho pot fer tothom, això, eh? No, no. No ho pot fer tothom. Per tant, jo sí que em sembla que els grans són grans, a pesar de tot. Encara que la pel·lícula pugui agradar-me o no, això és una altra història, és un altre problema, però no és fàcil ser un gran actor, ser un gran actor amb una llarga durada d'interpretació i tenir avers amb el seu currículum importants, i jo crec que el té. Bé, us acabo de dir, l'irlandès Joker, els dos papes, història d'un matrimoni, que aquesta és la de Netflix, i després una que aquí no hem vist, que és el 1917, que és del... del Sam... Del Sam Mendes. Del Sam Mendes. Que aquesta em sembla que s'estén al gener, per tant no l'hem vista i no en sé res, jo. A més, cada cop que surt una així de guerra diuen, és... o ja ho han dit d'un Kerke, és la nova, no? Salva-se de la ratlla, no? Sí, és d'aquest tipus. Sempre que surt una nova se li diu això, no? I aquesta, però diuen aquesta molt bé. El Sam Mendes també pot fer-ho bé. En principi, en principi... Clar, pot fer-ho bé, o sigui... És allò que se'n diu un buen artesano. Sí, sí. O sigui, que a partir d'aquí... També tira, recordo American Beauty, suposo que li deuran donar... Ara, si no en ve el cap com a... Vols que te la busqui? No, bueno, si havia-ho vist alguna, és igual. Jo últimament no. No, aquí posaran els 100 milions de dòlars a disposició d'ell, suposo que van posar amb el seu dia. i, per tant, té que sortir un producte digne, segurament. Doncs, llavors, de millor comèdia hi ha el Era ser una vez en Hollywood, del Tarantino, Punyales por l'espalda, que és el que jo he vist aquest cap de setmana, com se diu, el director de Punyales por l'espalda, que ara no me'n recordo, del Ryan Johnson. I després, els altres no sé res. Jo soy... Dolimit? No sé què és això, jo. Després, Jojo Rabbit, que deu ser, igual és una... d'animació, no sé, i Rocketman. O sigui que... I Rocketman, clar, és d'aquest any. O sigui, d'aquesta temporada, no? és la del... No ho sé, ho podem buscar. Sí, home, sí, la de Rocketman és elton John, exacte. El biòpic que es va fer, qui ni me'n recordava, ella, que era aquesta. És aquesta. I tu l'has vist? Sí, sí, sí, jo la vaig veure. Pots l'han vist. Jo no, jo no, jo no, jo no. És igual. Bueno, doncs està nominada, està nominada. Però és el biòpic de l'any, no? Sí, ja, clar. Ja va ser el Bohem, no? Bohemian Rhapsody. Sí, clar, sí, però era millor la Bohemian Rhapsody. Doncs no sé què dir-te, no ho sé, a mi tampoc em va agradar massa aquella, o sigui, a veure, més enllà de la música, jo dic com a pel·lícula, no sé, i ara diuen que volen preparar una de Michael Jackson. Cada any farem una així. Així? Aquí sí que passaran de puntets. Així no hi ha problema. Bueno, us dic els de millor direcció, a veure per quin aposteu. El Martin Scorsese per l'irlandès, el Tarantino per ser una vez en Hollywood, el Bong Joon-ho per Peràcitos, el Sam Mendes per el 1917 i el tot Philip Hope Joker. Jo crec que és renyit, això, eh? Jo no. No? Scorsese i ja està. Ah, sí? Jo també diria... No, no ho sé. Què us sembla, per cert, que una pel·lícula, jo que venia reivindicant sempre com venia el Sense Condicions al cinema de superherois i d'adaptacions de còmic, què us sembla que el Joker, a part de guanyar Venècia... a mi m'agrada el Joker, jo no... A mi també em va agradar molt, eh? Vols que et digui l'irlandès que em va agradar molt i que la trobo una gran pel·lícula, és una pel·lícula de grandíssims actors que s'entenen molt bé entre ells, que per tant la connexió és extraordinària amb el De Niro, amb el Pacino, amb el Joey... Pessi. Pessi. Tots ells, tots. El Joker també té un grandíssim actor que per mi, per mi, seria l'Òscar d'Interpretació Masculina. Jo també. És que no li pots donar... És difícil, a mi em sap greu, però a l'irlandès donar-li... No. Clar, perquè és molt coral. No, perquè hi ha trampa. És que és molt coral. també he de dir que l'irlandès com a pel·lícula de... A veure, la pel·lícula de l'irlandès a la temàtica és tot un segle d'anys que com neixen els sindicats, el sindicat aquest en particular, el sindicat dels camioners als Estats Units i com una persona com el... Com el... Demi Hoffa, no? El Hoffa passa de tenir 60.000 afiliats a tenir dels milions i mig i, per tant, crea una potència de pressió al país desconeguda, nova i potentíssima. I, llavors, té el format, el mateix format que el de la màfia. I aquesta és la història. Per tant, però, a pesar de... Aquesta és una història suggerent, una història interessantíssima, una història que veus com als Estats Units s'ha fet i amb quines condicions, però, en el fons, és una pel·lícula plana. Bé, jo, tot això que has dit tu, que no deixa de ser cert, ho comparteixo, per mi la importància de l'irlandès és com està feta. És un curs de cinema, jo. Un curs de tres hores i mitja. I això és molt difícil de trobar-ho en cine. Bé, el que passa és que jo ho dic com a espectador i com a espectador entenc, i a mi em va agradar perquè m'agrada molt el cine, però entenc que com a espectador té un punt d'horizontalitat la pel·lícula i això no li treu això que tu m'estàs dient perquè té una forma d'explicar extraordinària, una forma de narrar molt bonica i una forma d'interpretar a soberba perquè els personatges estan molt i molt ben dibuixats i l'entorn en què això s'està movent és un entorn que descriu tota la història d'aquest país. I, normalment, almenys al meu modo de veure, m'agraden més les pel·lícules en què la història es transmet a partir de la narració que fer una pel·lícula d'història. Això acaba sent una descripció d'una època dels Estats Units i com les pressions del poder com han passat d'una banda a l'altra i com el poder sempre és en format de màfia, en format de diner, en format sempre de pressió a una gran base que està al darrere. Això és el que descriu aquesta pel·lícula i amb això és molt i molt interessant, jo crec que és molt interessant, però la pel·lícula, si tu et mires el padrino del del del Francis Ford Còpola, és una pel·lícula més pel·lícula per dir-ho d'alguna manera, una pel·lícula que per l'espectador té multitud d'històries, multitud de color, les tres parts són diferents també, haig de dir-ho, però en aquest aspecte de dir que són dues coses que no són culparables, però per l'espectador jo crec que una persona que ha vist el padrino no l'oblida mai i la persona que ha vist l'Irrandés no n'estic tan segura, això és el que jo penso amb la pel·lícula el padrino no està en discussió si t'ha quedat a l'escola o no no, no està en discussió i te les comparen perquè les dues són la màfia sí, sí, sí, però estem parlant dels Oscars sí, sí, sí, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, jo, clar, jo trobo que excepto el Sam Mendes que no sé què ha fet amb el 1917 aquesta pel·lícula que no hem vist jo les altres sí que les he vistes Paràssitos és una pel·lícula que em va agradar molt, eh, molt, la vaig trobar interessantíssima i aquest noi és un noi jove que crec que té molt de futur i ha fet una pel·lícula sorprenent imprevista i amb una òptica realment realment punyent, eh a mi em va agradar però no és rotona, eh però sí, a mi em va deixar una mica en algun moment cap al final la cosa però jo abans li donava al Tot Phillips si aquesta si és la dualitat ah, sí, sí, sí, del Joker completament d'acord perquè Tarantino i Scorsese ja són com però Tot Phillips amb un Joker que crec que se l'ha jugat molt fent una pel·lícula com aquesta i la que estem comentant de Parássides o Parássides serà interessant jo crec que és molt interessant o sigui que estigui és una bona pel·lícula i tant és una bona pel·lícula indiscutible ho comparteixo però per mi no és tan rodona a Can jo no jo no sé si estaria del tot d'acord a millor pel·lícula o a millor guió vers la de Retrató d'Una Mujer en Llames que a mi a mi em va agradar molt aquesta jo no l'he vista però és que a mi va semblar brutal aquesta pel·lícula a mi em va agradar moltíssim aquesta pel·lícula estic d'acord és un cine molt diferent és una textura de cine diferent però jo hauria entès que l'haguessin demanat a jo al revés una història intimista clar i amb l'altre és una mega història com ha comentat la Carme llavors això suposo que també pesa però després també penso que arribat a aquest moment jo diria que ojalà duri molts anys però jo diria que és una mica el testament cinematogràfic dels processos i llavors amb aquest punt escolta per què li has de fotre d'aquí 4 anys un Òscar honorífic puguin-li donar ara un Òscar merescut o sigui té una carrera al darrere i té una pel·lícula que també com a director controlar aquests 3 monstres també deu ser difícil deu ser difícil hi ha només aquesta tasca pot controlar-ho perquè ell també és un monstre si no sé qui la batalla d'Egos allà allà deu ser deu ser fina bé després us dic la de les dones escolta jo no sé ens menjarem el temps de les pel·lícules bé en tot cas acabem els globus d'or perquè 12 punts molt curts acaba acaba però clar és que si els dius tots els paràmetres jo crec que ja hem dit el més important que són les pel·lícules i les direccions i els actors o sigui que no veig cap ja anirem parlant sí perquè també per exemple han sortit ja ho parlarem la setmana que ve per exemple però també han sortit les nominacions els Gaudí que es lliuraran el 19 de gener del 2020 però bé jo us volia comentar un parell de pel·lícules que són els dos són documentals un es titula l'escriptor d'un país en libreries que és una pel·lícola del 2019 espanyola Espanya i Guinea Equatorial està dirigida per Marc Serena i està inspirada en un escriptor que a més a més és el protagonista de la pel·lícola la pel·lícola és un viatge a Guinea Equatorial fet per un escriptor que es diu Juan Tomàs Ávila Laurel és un escriptor que el 2011 va haver de venir repotat cap aquí exiliant-se perquè l'estaven perseguint va fer unes declaracions en contra de la dictadura de més de 40 anys de Teodoro Obià Nenguema la pel·lícola la recomano molt perquè però és documental ho sento jo per mi mateix però he de confessar que em vaig enterar de moltes coses de Guinea Equatorial que no sabia i escolteu aquella gent té molt a veure amb nosaltres el dir nosaltres no em refereixo a Espanya sí dic això perquè l'any 68 era una colònia espanyola allò sí el que va fer Espanya com ha fet sempre amb les diverses colònies tenim el tema dels saharauis també latèn i tal fotre el director el dictador de Tornallà i anirem xupant mentre puguem i ja està però és una gent que parla el suajiri parla en l'espanyol sí clar viuen un país ric que viu amb unes condicions d'explotació terribles un 3% té la riquesa absoluta passa una cosa molt curiosa jo per exemple estava recordant que fa 30 anys estava a Perú i anava pels carrers de Lima i els cotxes eren una merda o sigui penjaven la carcassa per aquí el retrovisor per allà no o sigui a Guinea però encara passa però ha canviat amb 30 anys però ha canviat amb 30 anys sí sí si vols et dic el preu perquè ja ha anat un amic meu de lo que val una habitació ara a dalt a Lima no com es diu el Machu Picchu ah bueno el Machu Picchu és monofillador si vols que et digui lo que valia fa 30 anys no ho sé amb 30 anys amb la visa compraves una mansió a Miraflores sí però vull dir que que no et pensis que el parc el parc d'automòbils tampoc és cap meravella ha canviat bueno doncs els automòbils pocs que hi ha a Guinea Equatorial perquè això sí hi ha unes autopistes bestials que no hi passa ningú però els automòbils els automòbils són de cuidado tot és marca d'importació tant japonès com alemany bueno perquè el 3% aquest que dius tu i la resta de la gent xabolisme absolut bueno aquest escriptor se la va jugar és un tio que ha fet 19 o 20 llibres curiosament està traduït a l'anglès al francès a l'alemany ell escriu els llibres en espanyol i a Espanya en profensa publica cap llibre d'ell com dius que es diu aquest nom? es diu Juan Tomás Ávila Laurel ja dic una brícola molt interessant per conèixer la història de Guinea Equatorial i està en aquest moment estarà a Cartellera sí a partir de aquest divendres i l'altre que us volia comentar és també un però és pur documental no hi ha història intermèdia per calculació és un documental però està amb la interpretació del protagonista i a Sant és molt curiós perquè per poder filmar allà imagineu-vos el que et dic que fer fer fotos simulant que estan fent una foto familiar amontegant tota la família allà i en realitat estaven filmant unes filigranes i tot i això hi ha algun moment en què es veu una mà de la policia dient bueno basta no filme més això o sigui una cosa se l'han jugat però Déu-n'hi-do i naturalment no és tot el que pot ser perquè la gent té por i a vegades els tentacles del terrorisme d'estat poden anar molt lluny però el que sí han aconseguit és fer un toc d'atenció sobre una determinada situació amb la que són copartísims i l'altre que us volia comentar és una pel·lícula que es anirà prodigant aquests dies concretament es projectarà a Cinema Baix perquè vaig parlar amb el director amb el que hem establert una relació d'amistat i vindrà el gener començaments de febrer per aquí ja tenim un espai per ell es diu Luis Herrero i la pel·lícula és del 2018 es va estrenar en un festival l'any passat ha passat una sèrie de vicissituds podria formar part d'aquests documentals que se'n diu Invisibles perquè costa molt que acabin d'aflorar pel públic en general en aquest cas es tracta de fer una retrospectiva posant llum al que van ser el Triani o Quadriani no arriba però entre el 75 mort de Franco i gener del 78 atemptat de l'escala Barcelona la sala de festes entre aquest espai va tindre un ressorgiment extraordinari l'anarquisme d'Espanya que havia sigut molt important a la segona república per exemple i ja des de començaments del segle XX i XIX llavors aquí tenim una visió dels moments més importants amb aquesta evolució que va ser exponencial d'afiliats i tal i després com una altra vegada les clavegueres d'estat amb aquest cas representades per Martín Villa van vestir una història per carregar la culpa als anarquistes sobre l'atemptat de l'escala que això ajuntat a que es va fer una manifestació aquell mateix dia al matí organitzada per la CNT que van participar 15.000 persones contra els pactes de la Moncloa que no va ser una altra cosa sinó un acord entre partits per fer una pinya per fer el que hauria de ser la transició modèlica i llavors entre la protesta contra la transició modèlica i la protesta contra i ja tenim aquí el terrorisme dels anarquistes va ser excessiu van començar a caure les afiliacions i pràcticament avui en dia la CNT és un reducte testimonial però en aquests moments el material el material que està és interessantíssim ell ja ens ho comentarà el dia que vengui aquí però us puc avançar que vais estar parlant amb ell després de la presentació també hi va haver un col·loqui i ell ha estat deu anys treballant amb això buscant documentals per aquí documentals per allà mirant-los analitzant-los comprovant que tot estàs d'acord amb la història ell és historiador el Lluís i ha fet un documental molt interessant que també cobreix una parcel·la de la història que estava espanyola molt difuminada espanyola i després també hi ha una cosa que m'agrada ressaltar i és que a vegades aquests documentals són una mica feixucs perquè hi ha l'entrevista d'aquell que es pot lluir recordant tot el que sap i tal per això et deia el material que usava és determinant hi ha primer una selecció de materials extraordinària però després un muntatge que va esclaonant la cosa fent-la discursiva i a més a més amena perquè clar quan parlem d'en el quisme també estem parlant de el lajo blanco el viejo topo de Ocaña aquí a Barcelona o sigui que la pel·lícula 6 hores de canet canet rock o sigui els els concerts que hi va haver el prínce en què venien aquests conjunts de de de d'allà baix d'Andalusia que començaven a florar que eren una espècie de ressorgiment també de l'anarquisme andalús i tal bé la pel·lícula després també hi havia el moviment de lliberació feminista que que va tindre una empenta molt forta naturalment per part de l'anarquisme bueno és una pel·lícula la dius interessant i torna a dir el títol torna a dir el títol torna a dir el títol es diu l'entusiasmo fàcil l'entusiasmo ningú podria relacionar amb això és que no és que refereix a l'entusiasme que va despertar ja m'ho imagino la possibilitat la possibilitat de de que no va ser o sigui en certa forma és la història d'una pèrdua o de la pèrdua de l'entusiasme i si ara entra o passat l'entusiasme el 3 en 6 i si ara entra la història d'una derrota com diu el seu director molt bé són dos dos propostes realment interessantes i a les 20 i 33 ens posem a horòscop ai ai ai després de parlar d'escorsés de Tarantino primer explica'ns com va néixer la possibilitat de fer o la primera o sigui el curt sí el curt el curt a veure al final ja sabeu que a mi m'agrada molt el gènere del terror i que m'admiro bastant intento sempre buscar pel·lícules que es diferenciïn una mica aquí per exemple vam comentar algun cop no? tipus aquestes d'hereditari però què passa que també te'n passes molta tralla dura al final és el típic una paròdia es nutreix d'haver vist prou cosa com per fer i a més sobretot en el nostre cas corroscope és un fals tràiler d'una pel·lícula que no existeix a base de gags al final el guió no acabava fins que no dèiem ei anem a rodar allà perquè veiem noves pel·lis i dèiem hòstia és que anaves incorporant clar al final és allò de quant dura aquest curt el curt dura 4 minuts i mig sí que per un tràiler jo pensava hòstia és molt llarg però clar després us traiem és que són de 7 minuts i dic potser tampoc no estem tan mal encaminats de totes formes us dic els que ens esteu sentint no es podeu imaginar en 4 minuts i mig sí tens un estòt en una història la quantitat de moments d'essenes té un muntatge extraordinari sí i d'interpretació i passen moltes coses sí, sí vam intentar a veure aquesta també era la idea explica-la una miqueta sí bueno és que explicar el que vulguis explicar és vindria a ser que una noia de cop es desperta com a la nit bueno veiem que li entra com una mena de sí com una mena de cuc o collimac o no sé què negre per cert i és com que es queda dins el seu cos i al moment de despertar-se doncs sa mare la porta al metge que és una sugerència és un sugeriment però un sugeriment terrorífic i terrible i la mare quan la porta al metge és el metge que durant tot el tràiler va enumerant per dir-ho així les conseqüències perquè perquè li diagnostica una cosa inicialment que bàsicament és que la teva filla és com si hagués estat posseïda per una malaltia que sigués viure dins un tràiler de terror bàsicament aquest és el tema llavors és una seqüència de gags d'humor bastant absurd a estil o aterrizar com el pugues o sigui d'aquests humors així també molt slapstick i això fent paròdia molt fefa tot de qualsevol tipus de cinema de terror sobretot bastant actual inclús és una paròdia als propis tràilers actuals de terror o inclús no tant de terror però hi ha moments que exemplifiquem sons com el del violí per exemple tot és una seqüència de bromes està molt ben trobat personificat el rescat aquell del violí quan està amb el coro llavors al final va sortir d'això de veure molt cinema de terror i que com tota paròdia al final vas anotant o vas anotant mentalment de dir hòstia com no ens n'adonem que estem fent el ridícul sempre repetint els mateixos estereotips i a partir d'aquí també posar moltes bromes per exemple hi ha bromes cap a la crítica de cinema cap al crític cap a sí la tàrgia la tàrgia hi ha una mica de tot tothom rep sí tothom rep no no és ja dic és una peça d'orfebreria per mi perquè no té un pla que diguis bueno no caldria no no encaixa tot perfectament o sigui per mi i la interpretació la trobo bé perquè ho fa no surt massa gent però la gent que surt té uns primers planos que els ha de fer molt bé i la nena ho fa molt bé la noia ja hem treballat molts cops la Clàudia Trujillo havíem havíem treballat amb un dels diguéssim el veu comentat dos curs just l'anterior a l'IPIS va ser un que de fet no sé si us recordeu però vaig venir aquí no sé si estaves tot ja no el primer dia que vaig venir aquí va ser per parlar de directors cat un curt que havíem fet fa 3-4 anys ah però aquest no el devíem haver vist nosaltres però vaig venir aquí per com bueno arran del francès que l'havia vist i Estelaia i llavors i aquell curt de fet ara estem quasi amb un pique intern nostre mateix de dir aquell curt va arribar molt lluny amb seleccions i amb premis però aquest poc a poc l'està superant i amb ni la meitat de temps llavors aquell curt també era una macarrada d'humor negre i de tot aquest cas aquest cas és un fals tràiler allò era un fals documental un fals making of llavors clar al final sempre la paròdia va bé i llavors això era del 17 del 2017 no jo crec que era abans 2015 2016 alguna cosa així jo no estava al programa llavors hi havia la mateixa actriu la Claudi Trujillo que sempre que la truquem és per matxacar-la per tot arreu en els curs i el Morgan i la mare la mare qui? i la mare no havíem treballat o sigui jo no havia treballat amb ella perquè ho fa molt bé la mare ho fa molt bé és que té una dicció en anglès molt bona que ella la podeu veure a sèries de TV3 als migdies pràcticament però vull dir que va ser una va ser una passada treballar amb ella també o sigui els tres van fer o sigui ni velles corseses amb irlandès els tres van fer una és important això el metge el metge també i el metge està genial la seva contundència clar al final el gir final un final que està prohibit explicar-lo quan l'aneu a veure en recordeu-vos de no explicar-ho a ningú ara últimament has rebut un premi no? sí avui ens han anunciat dos de fet estem a 44 premis estem ja no no avui hem arribat als 25 a 25 a 25 premis i hem estat de moment 73 festivals què passa? que això el vam acabar a finals de juliol clar fa que 5 mesos no? alguna cosa així més o menys i la vida d'un curt normalment és dos anys sí bueno un any i mig els dos anys ja ja no el pots passar no perquè costa ja posar perquè festivals et diuen no amb menys de dos anys d'antiguitat ja però però clar Director's Cat que era l'últim que vam fer l'últim no vull dir un altre així gran que vam fer que és el que us comentava abans va fer 80 seleccions que és més que ara però 20 premis llavors clar i ara també ha sigut interessant perquè també ha quedat molt repartit moltes no havien guanyat mai premi a millor so per exemple i aquest cop és que el so el so és extraordinari sí sí ha sigut una sorpresa total el so està molt ben posat música so i el creixent efectes clar perquè al final el so jo també entenc el premi a part de perquè el Marcel que és el noi que va fer el so ha fet un so espectacular és que és narratiu el que dèiem abans al final el so el so és un personatge més és un personatge més sí efectivament i tant al final s'ha traduït cap aquí però sí sí és no parar realment estem pràcticament a un premi barredós per setmana o sigui clar és una passada i per nosaltres ha sigut no ens esperàvem gens i el muntatge també és extraordinari sí sí sí clar el muntatge és que a veure això sí que ho tenia molt clar el muntatge l'has fet tu? l'he fet jo i el Ferran que crec que el coneixem el Ferran sí va venir un dia i realment ha sigut era la base és a dir el guió ja estava muntat en aquest sentit que per això quan jo donava el guió als actors això els costava de seguir perquè dic no però és que això anirà a sobre una altra imatge i de cop entrarà un so i que els actors diguem la frase ja m'ho explicaràs i tenís la pel·lícula al cap per ells era impossible em costava molt volcar-ho a un guió per dir-ho així o sigui era narratiu òbviament és narratiu però clar hi ha tanta broma superposada a la imatge i el so i bromes inclús hi ha molt de metallenguatge en quant a bromes de muntatge el propi muntatge té bromes hi ha una sortida hi ha una sortida de la protagonista de la noia una sortida fraccionada és extraordinària però bueno és que és una cosa el que podria semblar en un altre moment una cosa superficial aquí és necessària és narrativa té contingut sí sí sí o sigui clar aquí el que jugàvem és hem d'intentar que sembli una pel·lícula sense que ho sigui és a dir hem de gravar moltíssims plans per després que sortir o sigui cada playa els hi deia sortirà 3 segons perquè va doncs està molt aconseguit això perquè jo et dic una cosa és d'aquells curs que m'agrada parlar d'ell com d'una pel·lícula curta però és que per mi és una pel·lícula vam fer la tira d'escenes la tira ah sí i després clar i després és el muntatge el que mana sí no el muntatge a veure realment no va ser la selecció de material és molt important sí clar sí va ser important però però sí que vam intentar sota perquè hi havia molt a rodar no fer moltes preses o sigui a la que sortia una bé potser en feies una segona però i sobretot pels actors va anar perfecte perquè ells és que a la mínima la clavaven inclús els plans descartats era perquè es reien o sigui es reien de de la situació clar perquè tot és una posada molt sèria i tot és molt dramàt inclús però això ja ho passa amb els rodatges sí però clar tu estàs dient una frase que és absurda com la del gat de la catifa la tia ella plorant o sigui ella la Míriam amb la llàgrima caient-li i dient una frase com és que posar la no posar la brutícia sota la catifa no és fregar i doncs clar ella de cop deixava dèiem tallem i ella es escollonava clar i dius és que em sembla normal o sigui al final com a actor analitzes el que estàs fent i dius què està passant perquè allò tenia gràcia això per això allò tenia gràcia perquè van crescendo i crescendo i després aixeca la la catifa i queda i allò talla en aquell moment és buscar el gir sempre i buscar la conya i jugues amb les estereotips amb la idiosincràcia que crea la cosa corrosiva i al final de tot la guinda aquesta que no direm que bàsicament també dona un sentit també canvia el gènere pràcticament d'humor dona un sentit a tot el que has vist que també és una cosa que volíem buscar jo crec que al final en realitat és la coherència del guió total o sigui sense que al final no tindria aquesta coherència estaríem parlant igualment d'una pel·lícula que és corrosiva amb el seu anàlisi de lo que és el gènere etcètera però això cuidado la eleve moltíssim per això jo penso que la collita de premis va per aquí és molt rodona i llavors quins altres projectes que tens ens expliques mira estem preparant un nou de cara jo crec que al febrer és una cosa bastant entre cometes fàcil de gravar que vindria a ser és un curt de dansa de dansa de dansa o sigui és com una videodansa d'acord amb una mini història però que al centre és dos ballarins de persona ah de dos sí sí sí dos ballarins al davant de mira vosaltres aquí havíeu vist The Square o no la pel·lícula que va guanyar Berlín fa un parell d'anys que era que era Berlín o Can no Can que era un home que porta com si fos el museu d'art contemporani dels Estats Units que era una pel·lícula com molt de les elits jo tampoc és que hi ha una escena Alemanya és la pel·lícula és no no sé d'on era no sé d'on era però és una pel·lícula que parla de la gent benestant inclús podria ser una cosa molt bunyuela en el sentit de la gent benestant i des d'un punt de vista quasi surrealista com l'Angeles Trisminador es veuen atrapats de dintre d'una sala però nosaltres ho fem més gairebé des d'allò del vessiu de l'emperador m'explico els ballerins que surten han de ballar jo què sé Puccini per dir alguna cosa i canvien la música per posar James Brown i fer un funky què passa? això és a priori la història però després nosaltres li hem donat un gir següent perquè aquest gir que és el de meta-humor que a més ja ens agrada bastant a nosaltres ens agrada molt ja ho veiem però això ho fem en postproducció i en postproducció el que ens dedicarem és a posar textos explicant una cosa no uns subtítols sinó uns textos en pantalla mig transparent perquè es vegi la imatge i això li donarà un humor absurd però sobretot trencarà amb la imatge segurament sí totalment i serà el joc per resumir-ho és que és difícil d'explicar és difícil d'explicar quan es vegi s'entendrà però bàsicament és una lluita entre si jo m'he de personalificar entre jo director i jo postproductor de dir que l'hem liat i he d'explicar a la gent què ha passat en pantalla perquè el curi està fet és una mica complicat però és un experiment amb la pretensió que la gent ho entengui s'entendrà s'entendrà el que em costa és explicar-li jo els actors i tot això però no has gravat i no has fet res encara professionalment és un repte és un repte total total perquè a més és una cosa bastant experimental però tu et poses cada vegada la balla una mica més alta i es tracta de saltar-la a mi que ja sabeu i sobretot veient el final d'Oroscope que m'agrada provocar també és un curt que també la nostra intenció a part d'anar a festivals generalistes per dir-ho o de comèdia perquè al final és una comèdia molt absurda m'encantaria que ens agafessin a festivals de dansa i que veiessin clar perquè els festivals de dansa jo està mirant els finalistes i això perquè llavors els actors dançaven dancen de debò tan estrictes o sigui sempre el curt de dansa és complicat perquè al final és rígid però esteu filmant amb una escola de dansa o com com esteu filmant amb una escola de dansa no no no perquè el curt passa de fet estem buscant un lloc encara concret però passa com si fos una sala de festes de fet està situat com en un cap d'any i tot és una molt pomposa tota la gent és com aquesta rica que estan allà tots reunits amb taules d'aquestes així rodones com la mira com la festa de l'escorsese que munten per donar-li el premi al frac és un rotllo així és un estil com molt i allà ballen allà no fan com una o sigui el curt comença que s'està acabant una bueno això és com ho tinc pensat després ho podem fer després ho veurem però estan acabant una una subhasta que també és una cosa molt de la situació i surten els anfitrions una parella i diuen bueno per acabar abans de tancar l'any sortiran tots ballarins a ballar-nos però com qui com final de festa però tampoc és algo de fet és el típic que tu estàs veient aquesta actuació com part de la festa com que soc de les elits un número per nosaltres que passi ràpid i cada cop hi ha el que et canvi llavors de cop la gent es sorprèn juguem amb això és una mica ja us dic és una mica difícil és interessant per això per quan ho tens per quan ho tens previst això a veure si tot va bé hauria de ser és un únic dia perquè al final és gravar molts cops un ball pràcticament però tenir molt clar i la música i tot això ja ho teniu o és James Brown i aquí ve aquesta és una bona pregunta perquè aquesta pregunta és la que capgira la postproducció fictícia del curt que bàsicament ara ja us ho dic així llavors imagineu-vos que jo hagués parlat amb qui té ara mateix els drets de de James Brown o sigui de les cançons tal me'ls han concedit o els he pagat o el que sí però me'ls han concedit i un cop jo hi he enviat a festivals el curt ha acabat-hi tot amb la música em diuen que han fet un relleu és a dir ara ho porta una altra persona i que ja no els tinc i he de retirar-ho perquè si no és il·legal i jo parlant amb els festivals perdona he de treure el curt perquè perquè no tinc els drets i em diuen no està programat a la parrilla no el pots treure per normativa de festivals que això passa em diuen però si vols pots treure la música i fer alguna explicació a la gent perquè llavors el que es veurà és un curt de dansa sense música ja molt bé molt bé i això s'ha d'entendre a més a més però s'entendrà amb els textos a sobre però hi ha una cosa que també m'agrada perquè els dos últims Ibis i Orroscop d'alguna manera estan una mica en una línia de cine fantàstic de terror i tal però aquí em dóna la impressió que fas un gir i això és interessant perquè no t'encasselles o sigui no és ah sí el Pol digue-la que fa aquell cine no no jo el que veig és que l'estic encassellant en femeta humor o sigui humor a partir del que coneixem com a humor a mi m'encanta però ja fixa't només penso això el tema d'entrar en el món del musical ja és un atreviment no? sí una exploració d'una cosa diferent la dansa és una cosa que a més jo tinc com a repte com a direcció és un repte des del punt de vista que jo mai he dirigit dansa o sigui jo he dirigit musicals i musicals n'hem fet bastants nosaltres si ja també en conya vam fer un musical al vagà una vanera vam fer de tots però però realment com a dansa com a tal és complex perquè clar jo ni domino la coreografia ni domino no? inclús és una cosa molt molt d'espor publicitari també molts cops la videodansa em refereixo no estic dient anar al teatre i veure dansa sinó el vídeo t'ha de transmetre ostres recordeu l'escena del joker que ell està amb aquella mena a violonxel de fons o així ballant clar aquí allò és molt per dir-ho així mínim però hi ha una coreografia tan mínim perquè em refereixo que el llenguatge cinematogràfic canvia molt del cinema a la dansa per exemple llavors clar aquí jo he de fer un intensiu com vaig fer-ho amb les pel·lícules de terror però bueno això també de veure dansa els actors que tens sí una la coneixeu que és la Roser la Roser Bondó i l'altra està aquí pensàvem que estava a Madrid no no ja està per aquí ja està per aquí sí sí sí se'n va anar se'm va anar una temporada una bona temporada i ara ja torna a estar per aquí i van coincidir el dia el dia de la projecció exacte amb el Villalobos sí sí sí doncs serà ella i després el que farà de d'home de ballarí home és és l'Artur Villalba que és molt amic d'ella de fet és molt amic meu també però me'l va presentar ella i és un ballarí que també ha donat classes i tot però és que inicialment només ella era la Roser que ballava i va ser ell o sigui ella me'l va proposar a ell hòstia si tenim l'Artur en nostres vides perquè no no no però per què no ens fa la coreografia i vaig dir vale doncs quedem amb ell vam anar a casa l'Artur i un cop a casa l'Artur jo li vaig dir hòstia és que hauria de ser a més un ball molt molt boig perquè clar tu aniràs o sigui la Roser aniria vestida de ballet clàssic i de cop hauria de ser el canvi de música hauria de ser funky o sigui hauria de ser alguna cosa esbojarrat de fet inclús ballat com una meva per dir-ho així i ella em va dir així i posa una música i va començar a ballar i va ser com buah dic mira m'estic pensant ah però que la va encertar sí sí sí i vaig dir us vull els dos i va dir estic dins o sigui ja va ser en plan vale doncs d'aquella reunió va sortir de dir vale ara tinc dos actors en comptes tu però bueno al final jo crec que també no treix o sigui tenir una parella sobre la sana i al final l'interessant seria això que aquest experiment havíem quedat al sur també era un experiment tens previst això o sigui rodar-ho un dia al febrer perquè en un dia ho haurien de tenir de sobre i editar-ho i això té una postproducció una mica més llarga sí a veure al final és com muntar un videoclip perquè el que farem el que sí que tenim clar és que farem és que muntarem amb la música de James Brown i després la traurem i veure què passa clar, muntarem el ritme el que a mi m'encantaria és que la gent perquè de fet és un dels textos que ho he posat en imatge m'encantaria que la gent si aquesta borrada arriba a algun festival la gent que vegi això si algun dia ho veu a casa i posa la música encaixa perfecte o sigui si seguia amb la broma també a casa llavors ja tenim claríssim que muntarem amb la música de fet rodarem amb la música i el so serà molt important també és a dir que amb els textos donareu una pista sobre la música el que és no, és que o en algun moment la música la tindràs la música comença i no sé si clar, perquè si no jo crec que l'espectador la que es va fer molt famosa aquí amb un anunci també no ho recordo que era un cotxe que passava de grapa sabeu quina cançó que és la de comença amb uns compassos molt marcats i comença molt fort i com que els primers compassos legalment els pots posar i llavors a partir d'aquí pam es talla i llavors ja només escoltes els ballarins fregant el terra o cantant o no xiu-xiu-o i llavors ja és com és com és una cosa absurd però total perquè la imatge és molt sense arribar a Sex Machine clar que no no llavors és jugar això a veure si funciona o ens ho foten pel cap que esperarem quan ho hagis fet i ens ho explicaràs ens ho veurem i estarem molt contents que això que tens al cap sigui una veritat una cosa també ja que tenim aquí al marge d'això que no deixen de ser jo crec tu estàs posat entre altres coses en un camí d'aprenentatge però simultàneament amb això el que volia saber és si d'alguna manera hi ha una mica més a mig termini estàs treballant amb algun guió una mica més llarg o si hi ha idees hi ha alguna idea i n'hi ha una el que passa és que es fa molt allò vertigen sobretot des del punt de vista que jo tinc amics que sí que han portat a terme llarmetratges i clar el món del festival em sentim molt còmode des del punt de vista del curt però és que un llarmetratge anar a festivals m'encanta també és una idea clar també fascinant que viatgi pel món un llarmetratge però és que clar aquí el que és interessant és que s'exhibeixi des del punt de vista dels cinemes llavors clar també és una cursa a part de no em preocupa tant en el rodatge perquè el rodatge és més tenir una bona idea que valgui la pena fer un llarg perquè jo tinc moltes idees de curt llavors què passa en el moment que en tinc una però he de veure si és de llarg o és un mig matratge una mica més llarg diguéssim no? no de totes sones jo crec que no has de tindre cap estrès ni cap pressa no no no al revés de fet inclús algun de l'equip em diu a veure quant el Quimio que és el director de fotografia em diu tot el que estàs fent és acumular experiència i després això ja sortirà de fet no ho sé ara per exemple l'alternativa jo vaig estar veient els curs els 4 o 5 curs que va fer la Neus Ballús i escolta tu et dones compte que a partir d'allí va treure les eines i el sistema narratiu per després ja poder fer primer la plaga que ja va ser molt saludada i després està a Fontley que ja és una pel·lícula que té la seva entitat sempre dintre d'un cinema diguéssim petit fet a casa nostra amb els mitjans que ja pots imaginar i tal però molt digne i amb contingut i ja es veu a partir d'aquí que hi ha membres per fer coses importants a veure ja et dic el llarmetatge és un altre món és difícil però bueno en el moment que surti una idea vindrà aquí la presenta i tant i tant si iràs ben acollit nosaltres encantats de rebre les teves idees i les teves plasmacions i espero que ara perdona de cara al gener o a finals d'any ja potser ja penjar el curt aquest d'Horror Scope perquè tot i que ha tingut una o sigui seguirà la trajectòria festivals però sí que és veritat que clar ja ha tingut un recorregut molt gran pel poc temps i crec que que seria interessant el posem en públic que la gent el vegi també ara que parlem del primer el primer es pot veure? sí sí sí i tant sí sí desabendem a Youtube ah molt bé molt bé bueno passa-la si vols m'agrada però jo sí que el vaig trobar el tinc en alguna banda sí sí molt bé doncs hem d'anar acabant hem estat molt contents que hagis vingut que ens hagis explicat tot això i moltes més coses que encara esperem que ens puguis explicar però serà la propera vegada bé pel el proper dimarts esperem el Santi Robert que és us recordem que és advocat i que és doctor en dret i que mentre estava estudiant va va fer va estudiar també direcció cinematogràfica a una acadèmia que ens va dir 15 d'octubre no sé si la coneixes tu bé de totes formes està ple d'acadèmia cinematogràfica que durant molts anys 15 anys ha estat projeccionista del cinema d'esbarjo de Cardedeu o sigui que posava les pel·lícules i per tant és un extraordinari amant del cinema i de tot el món del cinema des del cinema que es fa des del cinema que es projecta i des del futur de la projecció actual per tant serà també molt interessant serà un poder i aprofitem per dir que serà el darrer dimarts d'aquest trimestre el programa d'aquest trimestre molt bé no se'l perdeu bona nit a tothom molt bona nit i gràcies per estar aquí gràcies per convidar-me i gràcies per serà gràcies per serà