God's Own Country, Jigsaw (Saw 8), Liga de la Justícia, Zama, You Were Never Really Here i The Killing of a Sacred Deer: crítiques, debats i curtmetratges

Televisió-nos a Madrid. Televisió-nos a Madrid. Televisió-nos a Madrid. Televisió-nos disposats a explicar-vos el que veiem, el que ens agrada, el que us recomanem i el que diem també que no val la pena que anem a veure perquè efectivament no és massa interessant. Llavors, com sempre, l'equip, avui amb algun canvi estratègic perquè pugui haver-hi persones que estan darrere dels vidres diferents, com és el Paul Digle, que està... Se m'escolta. Crec que sí, crec que sí, se't sent, se't sent de moment, eh? Però bueno, a la meva dreta tenim, com sempre, en Joan Cerdà, davant meu en Pep Armengol. A l'esquerra avui tenim el Francesc, que no li va? No et sona el...? Vosaltres l'escolteu? Us escolteu les mateixes? Sí, sí, sí. Bueno, vale, vale, perfecte. És que jo li he fet un canvi, li he fet una jugada, una brutalitat al Paul allà, l'he deixat allà de revivir. Però se'l veu content, no? Se'l veu feliç. En un moment no se'l veu angoixat, no sabem si el problema que li poses és tan gran que arribarà un moment que saltarà per la finestra. Exacte. No tinc finestra aquí, no? Merda. Bueno. Te'n farem una, tranquils. Avui els comandaments, el comandant Paul... Aquí estic. Aviam si tot surt bé. A veure, a veure, a veure. Doncs bueno, com sempre, el Francesc també, que està aquí a la meva esquerra, i el Paul, que hem dit, i en Joan Morros, que us està fent la presentació del programa. Bé, com sempre, ja sabeu que fem dues parts, una primera part, que parlem dels perigos que hem vist. A més, aquestes dies n'hem vist moltes, especialment els... Jo només n'hi he vist una, però a més n'hem vist tres o quatre o cinc, cadascú. Per tant, podrem parlar moltíssim. El Francesc no ho sé, però el Francesc, concretament, a la segona part del programa, ens ha de parlar, ens vol parlar dels curtmetratges. I vol, a més a més, que participem tots i que diguem les nostres parts... Sí, faré com sempre, parlaré de tot menys el tema, eh? Ah, sí? Bueno, doncs ja... El curtmetratge és com tot, a la vida, és una excusa per parlar d'altres temes, no? Doncs parlem d'altres temes. Què és el curtmetratge? I tu me lo preguntes. Ah, doncs bueno. Bé, però hi ha l'expressió, el món del curtmetratge. Bé, hi ha mons per tot. Però tots estan en aquest. Això ho deia Borges. Bé, i també ho va dir Paul Eliuart, eh? Abans que Borges. Ei, això t'ho estic de la mà. Hi ha molts pols. I Paul Digle. I Paul Digle. Bé, és el que tinguem d'humor. Bé, doncs comencem. Bé, jo, com que més... Si voleu començo jo. Només he vist una pel·lícula. Volem, volem. Endavant. Doncs vinga. És una pel·lícula que l'estrenen aquest divendres. I es diu Tierra de Dios. És una pel·lícula d'un director nou, que s'estrena amb aquesta pel·lícula, i és una pel·lícula britànica d'aquest any. Es podria dir que és un Vogue Black Mountain, britànic, però jo crec que, al meu entendre, molt millor que la famosa pel·lícula americana que vam veure i que vam, doncs, deleitar també en el seu moment. És, com hem dit, la primera pel·lícula de Francis Lee, que és un senyor que era actor, havia fet tres o quatre pel·lícules o cinc, però no és que fos un actor molt conegut. Era escriptor de curs, curs que ell mateix després dirigia, i finalment debuta avui, o ara, aquesta setmana, el divendres, amb aquest primer llarg metratge que també és de guió seu. Està basat en la història, en una història propera per ell, perquè revisita la granja on ell va néixer i on ell va viure, i que, per tant, néixer i viure coneixent com funciona, quins problemes té portar una granja. La pel·lícula ha guanyat el premi a la direcció del Festival de Sundance, però, a més a més, el millor film britànic del Festival d'Edimburg, i té 11 nominacions als British Independent Films Award, que ja sabeu que això no vol dir res, perquè jo avui dia veig que hi ha pel·lícules que són premiades i que, en realitat, no entenc per què les han premiat, i, en canvi, n'hi ha algunes que no les premien, i, en canvi, les trobo extraordinàries. Són coses del màrqueting, això. Sí, sí, bàsicament és coses, com dius, molt bé del màrqueting, perquè interessa vendre una determinada pel·lícula, i resulta que, com que la forma de vendre-la és donar-li un premi a lo millor, la premien, i llavors aquesta pel·lícula té una difusió més gran. Bueno, és el que diem a vegades, no?, d'allò dels cartells... Se't sent una mica fluix, no sé si pots pujar una mica el so. Pots? Aviam, que vici... Jo diria que se't sent fluix. Sí? Em sentiu fluix? Sí. Molt fluix. Ara? Bé. Ara bé, ara bé. Que això és una mica com el que fan al tema dels cartells aquests del cinema, sobretot francès i anglès, no?, quan ens arriba aquí i l'aval... I diu que és un milió d'espectadors. I l'aval és els milers i milions d'espectadors que té. És veritat, és veritat. Un recurs, i l'altre d'aquest, dels milions d'espectadors. Bé, aquesta pel·lícula en concret, Tierra de Dios, és un drama realista que ens presenta una història sobre l'amor, l'aïllament, les relacions, la família i el deure, el deure que té ell, el personatge, respecte als que l'envolten, els paisatges, perquè és un drama rural, però sobretot una història sobre el vincle emocional que pertany a un lloc concret, que és Yorkshire, que és on ell va néixer i on havia nascut i on havia viscut quan suposo que tota la seva joventut. El film explica la història d'amor protagonitzada per Johnny, un jove granger local que lluita per mantenir en peu la granja de la seva família. Si volguéssim resumir la història, podríem dir que aquest Johnny Saxi, que és el seu nom, és un granger de Yorkshire que intenta al principi, sobretot, després va evolucionant la cosa i canvia bastant, que intenta abadir-se dels seus problemes, que en té molts, amb l'alcohol i amb el sexe. Quan al poble arriba un emigrant romanesc per treballar amb ell, perquè fan criança d'ovelles i ell necessita ajuda i aquest xicot comença a ajudar-lo, la visió de la vida d'ell, d'aquest personatge, donarà un tom espectacular, un gran tom, i aleshores es podria dir que el film es converteix en l'explicació d'aquesta evolució, amb la narració de quins són els canvis que produeix aquest personatge. És una pel·lícula que mostra la duresa de la vida d'una granja, jo us prometo que quan surts de la pel·lícula no tens ganes de ser granger, perquè la vida és tan dura, tan claustrofòbica, t'obliga a tantes coses que realment no és viure. Això és el que li va passar al Pep. Que vivies en una granja i vas viure això? Doncs escolta... Efectivament. No m'estranya, perquè realment és molt dur. Els animals que t'obliquen cada dia a haver-los a alimentar-los, donar-los aigua, etcètera, estàs atrapat, més atrapat que en una botiga. Bueno, ja que els tens allà esclavitzats i que els hi treus de tot, com a mínim els hauràs d'alimentar, no? Però vull dir que no, jo no dic de no alimentar-los, el que et dic és que això al granger li obliga a una sèrie de coses que són curioses. Hauríem de trobar una altra manera de relacionar-nos amb els animals. A més, a més, passa... És que, a veure, a una criatura li posa un cangur, però a 500 gallines no. Clar. Però per què vols tenir 500 gallines dintre d'un local? Vols fer com a Blade Runner, que agafen... No, no, tu, vull dir, qualsevol persona, qualsevol persona. Què deies de Blade Runner? Que Blade Runner són artificials els animals. Potser hem d'anar cap aquí. Bueno, mira. Bueno, perquè hi ha hagut projàcida, però bueno, és igual. Això seria un altre tema de discussió, perquè si no es parla... Llavors, la llet deu ser en pols. No, no, jo crec que és llet de pols, no? De pols Digger, de pols McCartney, de pols. De mella, diu. De mella, jo crec. És un altre tema que mai... Bueno, sí, a Blade Runner ja sortia amb el tema del gos, no? Que no sabíem si era de veritat o no. Per tant... Bueno, teòricament, allà està, no? Però com que es planteja el tema de la intel·ligència artificial, en moltes pel·lícules, el tema de la sensibilitat artificial, intel·ligència també, al cap i a la fi, perquè la sensibilitat no és una altra cosa que un tipus d'intel·ligència. Llavors ja entraríem també en el tema de si els animals artificials també entrarien dintre d'aquesta categoria de gent que pateix, per tant... S'ho estan mirant, això, eh? S'ho estan mirant. Tard o d'hora arribarem a coses que no ho hauriaig vist. Sí, les ovelles elèctriques... Doncs jo estic preparant, que ho sàpigui, una nau interestel·lar per fotre el camp, perquè això no hi ha qui posi remei. No, ho dic perquè posaré... Mira, ara justament uns universitaris, que ara crec que era l'any que ve o l'altre, llançaven una mena de coet cap a l'espai. Avui ho heu sentit al matí? O sigui, xavals han dit, bueno, com per desmentir el tema que anar a l'espai no és pas car i de grans multinacionals... Exacte, és que hi ha una colla de 30, 40, 100 persones que estan fent el que els dóna la gana i a part els comprem tots els productes. Bé, després parlarem una miqueta d'Amazònia, no? Perquè he vist una pel·lícula que es diu així, Amazònia Inc. Bueno, també hem sentit música de sou, que no m'he explicat per què. Ai, no em feu massa car. És que aquí fa tant de temps que no estava aquí a la taula de l'estudi que... Ara et sents... Té, a veure, en qualsevol cas. Si tornem per un moment a la pel·lícula... Lo de la nau especial ja fes un documental que així tindràs diners. Monetitzar. Per l'aventura. Bueno, podria fer un crowdfunding. Un crowdfunding, també. També, també. Que tots els habitants que vulguin entrar dintre del viatge interestel·lar, doncs que posin una part, no? I després ja ho veurem. Si tornem a la pel·lícula, la pel·lícula que em deia mostra la duresa de la vida d'una granja... I realment això queda molt clar al llarg de la pel·lícula. S'ha de dir també, intentant valorar una mica la pel·lícula, que tenen una gran interpretació dels dos actors principals. Hi ha la lenta transformació del personatge principal. Se'ns presenta com un individu dolgut, solitari, enfadat. i enfadat, però a mesura que avança el film comprenem, sentim i justifiquem el seu comportament i desitgem que sigui feliç. I per aconseguir-ho ens en donem compte que només ho pot aconseguir amb una persona. En fi, això, ja parlaríem del desenllaç o del que pot passar en el film i prefereixo no fer-ho. En qualsevol cas, és un film delicat que pot passar desapercebut perquè no arribarà amb l'aureola dels premis i de la publicitat nord-americana de Hollywood i crec, per altra banda, que és una pel·lícula aconsellable i que entro de les estrenes de la setmana que ve, que també vosaltres en parlareu de les altres que també fan, aquesta em semblaria una pel·lícula que es podria recomanar. Es diu així, la pel·lícula Guerra de Dios? Es diu en la versió original? Es diu així? En versió original? Jo ho estic mirant, eh? Vull dir que de seguida... En versió original no sé com es deia perquè aquest és el fullet que ens han donat. God's Own Country. God's Own Country. Sí, Country. Bueno, més o menys. God's Own Country. La mateixa, la mismíssima que es diria en castellà, Terra de Déu, no? Vull dir, aquí és on està Déu, allà, no en un altre lloc, sinó aquí. Ja està. Bé, doncs jo penso que és una pel·lícula interessant. Perquè hem posat Sou al començament del programa. Ai, jo si vols l'introdeixo. Perquè s'estrena Sou 8, ja. Uuuh, vuit! Vuit! Anem de camí ja. Quan patiment, no? Especial, Mestrid i... L'has vist, tu? L'has vist? Jo l'he vist. I què t'ha semblat? Aviam, partint que a mi no em desagrada pas la saga, o sigui, sé que és una saga, perquè hi ha saga, perquè és que són buit. De fet, aquí està traduïda com a Sou 8, tot i que la pel·lícula, el nom és Jigsaw, que vindria a ser, afegir Jigsaw, que és el nom que ha tingut sempre, perquè el personatge protagonista, el nom que se li posa com a, diguéssim, inspirador o assassins sèrie o com vulgueu dir, és Jigsaw, que vol dir, bueno, trenca closques, no? Un puzzle, en anglès. I en aquest cas, ell, jo crec que, no faig spoilers, i dic que crec que és la quarta pel·lícula mort, i van per la vuitena, o sigui, feu números, però aquí torna, i com torna, doncs aquesta és la gràcia, jo crec. Jo, partint que soc bastant partidari de la saga i em sembla bastant interessant com una proposta entretinguda i amb un subtext, jo crec que social i ètic, que és, vull dir, jo crec que es pot parlar bastant del tema, en aquesta em va semblar bastant millor que la setena, perquè la setena jo crec que ja era la gratuïtat total i, a més, el personatge que emulava aquest Jigsaw, no, o sigui, jo crec que va ser la més devastadora per les crítiques i mira que és una saga que s'ha endut bastant mal les crítiques a partir de la tercera. I jo, en aquest cas, la recomano, no diré massa perquè, justament, la gràcia de tot és la història d'aquí. O sigui, els girs que tenen segueix sent una pel·li entre les dues parts d'una, la policia que ha intentat capturar aquest assassí i l'altre, doncs, el propi assassí o qui sigui, en aquest cas, el que emuli els assassinats. Recordar, simplement, que l'ètica de la pel·lícula és un... A més, és una persona, no sé, deu tenir, potser, uns 70 anys, 80. És un home que, a la primera pel·lícula, explica que li diagnostiquen un càncer i, a través de que, crec que és el banc, no li avala per fer el tractament, ell comença a identificar les persones que fan les coses per un, no?, per exemple, per uns trets o capitalistes o molt egocèntrics o molt egoistes, inclús que han provocat morts a través de les seves decisions. Doncs aquesta gent és la que, segons ell, no és que mereixi morir, sinó que mereix lluitar per la seva vida ja que han anat mal més d'altres. i el joc que planteja, perquè això, al final són jocs, és que segresta aquesta gent, la posa dins d'alguna sala tancada i, a partir d'aquí, comença a fer jocs on aquests jocs, evidentment, són violents i sanguinaris, però, bàsicament, és aprendre a valorar la teva vida. O sigui, sempre hi ha l'opció, perquè és un joc, ja ho dic molts cops, és un joc, sempre pots guanyar. És a dir, no estàs allà tancat, no? Per sempre. Per sempre, però sí que s'han de fer sacrificis com el que ha fet la gent al voltant del personatge en concret, amb la seva vida o amb el que sigui. Entra una ètica de la justícia por mi mano, molts cops la policia deixa molts cops delinqüents o gent, sobretot el de Guante Blanco, que es diu, deixa en llibertat, quan en realitat per soborns o per qualsevol cosa, i entra aquesta mena d'ètica de... Evidentment, és un extrem, com passa molt amb altres gèneres com la distropia, sempre s'ha agafat un extrem, però el context allà hi és. Nosaltres aquí a Espanya hem experimentat molts cops de per què uns a la presó d'altres no, o per què uns fa molts anys penes de mort i altres a casa. Llavors, no sé, jo crec que és una saga que va començar bastant potent en quant a aquest subtext ètic-moral, que evidentment hi haurà opinions per tot. I en aquesta, justament, en la vuitena, surt una nova història, que és la gent que, dins de la pel·lícula, adora aquest personatge. És a dir, creu fermament que aquesta és la solució, potser que no està prenent els polítics, els policies, i, bueno, tots els braços de l'Estat. Sí? Vale. I a partir d'aquí, el... Ai, no sé, ja estàs, és que estava aquí el Francesc. Vale. Però fins aquí, és que jo crec que aquesta pel·lícula és interessant pel qui li agradi això, perquè, d'altra banda, a part que s'haurà de veure les altres set, si no, no és sin más. O sigui, és una pel·lícula molt entretinguda, però ja està. De les altres, no són independents? No, no, no són independents, no. Enlligades a l'anterior. Tenen continuïtat. Tenen continuïtat, més que res, perquè, evidentment, la història es gira en torn d'un personatge que surt des de la primera, i bé, o sigui, la podries veure igualment, però hi ha girs que, justament, són respecte a les anteriors. Ja. I l'altra que volia comentar, i crec que la comentarem en grup, no?, amb el Joan, és la Liga de la Justícia, que, bàsicament, la nova pel·lícula de DC, de l'univers DC de còmics, i torna a estar dirigida per Zack Snyder, i, home, cal destacar la música de Danielsman, perquè, realment, no sé, tu, Joan, però és d'aquestes pel·lícules que, com a mínim, hi ha un tractament sonori de la música que acompanya. Evidentment, es fan remakes, o inclús, ja no remakes, sinó homenatges a les pel·lícules de, per exemple, del Superman original, o d'altres personatges que surten músiques, bé, que reviuen, no?, això. Ara, la pel·lícula en si, no. O sigui, la pel·lícula pot ser entretinguda, que és una mica el que busca aquest cine, però és el que comentàvem abans, aquest cinema no és el de Marvel, que Marvel sempre s'ha... al ser un cinema més nou, vull dir, fa molt pocs anys que estan fent cinema, adaptacions de Marvel al cinema, de fer que ja porta una llarga, llarguíssima trajectòria, i sempre s'ha mantingut en aquest espectre del personatge o tenebrós, o el personatge tocat, el personatge que és molt profund i molt... que s'autoflagela, no?, com podria ser Batman. En aquest cas, de fer que sempre ha tingut aquest punt molt seriós, aquí, per exemple, incorpora un personatge que és Flash, que ja ho feia a la sèrie de... a la sèrie de televisió, que vindria a ser com el personatge, bé, el divertit, el que trenca una mica els esquemes, però que en una pel·lícula que és tan seriosa com podria haver sigut Batman, en aquesta, no sé tu, Joan, però aquest personatge que et semblava, el que és el xaval jove que corre molt, diguéssim. Sí, sí, ja sé qui és el Flash, ja. Doncs, clar, és una... A més, potser el que més se'n parla, no?, vull dir, perquè en els diaris se'n parla molt últimament, de l'actor i no sé què. Sí, sí, clar, és la nova promesa així, gent jove i això, però, clar, és una pel·lícula que ja de per si vol partir d'una cosa molt massa seriosa, potser, que és el to que té sempre, però jo crec que els girs que té, l'enemic que tenen, és que és grotesc, és absurd, i un altre cop, com passa molt últimament, els grans personatges que agafen dels còmics, que són els grans atemorits, bueno, atemorits els personatges principals, perquè són personatges enemics que són gegantins, és impossible derrotar-los, i sobretot perquè en aquesta pel·lícula és una mica en la línia de bola de drac, anem a buscar les boles de drac i quan les ajuntem tindré el desig final i això serà el poder absolut, i a part de bola de drac també és reviure gent, com passa durant la pel·lícula, i són una mena d'allò que es podria dir el Deus Ex-Màquina, una mica en guió, que molts cops és un personatge que és tan, tan, tan, tan gegantí i que han de reunir-se, que és la gràcia de la història, a una lliga de la justícia per fer front a aquesta amenaça, i al final com el resolen? És d'aquelles pel·lícules que dius o és un fallo dels guionistes de no sé com acabar-ho, o si era així ja d'entrada, ostres, potser això s'ha de cuidar una mica més. O sigui que no us ha agradat, vaja. A veure, i el Pol ha dit que jo comentaria la pel·lícula i el que faré serà una confessió, una confessió doble, perquè realment la pel·lícula no mereix cap comentari. La primera confessió és per què vaig anar a veure la pel·lícula. Vull dir, no està en el meu registre anar a veure aquest tipus de pel·lícules, no és habitual que jo hi vagi, però diré que hi vaig anar per la simple raó que vaig mirar la qualificació en el portal d'internet que és de referència pels cinèfils com estava qualificada. I estava qualificada... A l'IMDB. Sí, a l'IMDB, com un 8,3. Tenint en compte que allò que el ben s'endugui està qualificada amb un 8,2, doncs clar, vaig pensar que la cosa mereixeria la pena, no? Però és que he vist que últimament hi ha moltes pel·lícules d'aquestes d'animació i tal que també estan qualificades com un 8,3. Llavors, ja he dit abans el del màrqueting i em sembla que això també està manipulat perquè evidentment aquesta qualificació és excessiva per tot aquest caos de pel·lícula. A més, vull dir... Sí, bueno, el Dani Elfman és un gran compositor i tot això, però no només amb aquesta pel·lícula, sinó que últimament amb moltes pel·lícules que veig i noto una excessiu utilització de la música i del so, una banda sonora absolutament atronadora que a vegades no té res a veure. A mi em molesta moltíssim. Em molesta moltíssim. que, vull dir, no sé, sembla que és una moda de, no sé, vull dir que l'acció no pot avançar si no és a base d'aquests trons, d'aquests efectes de so. Vull dir, perquè el so ha millorat moltíssim, no? I llavors és com un joguet, ara, no? Clar, com els efectes, no? És perfecte, no?, el so. I llavors és evident que el cine són imatges i són sons, però és un ús exagerat, que jo penso que es anirà moderant amb el temps perquè és que no... A més, tot aquest caos sonor no fa avançar la història, no parla dels personatges, vull dir, està allà simplement per aturdir l'espectador, no? Jo crec que igualment ja van aprendre i van escarmantar bastant de quan va passar allò d'Escadron Suïcida, que és aquella pel·lícula que van estrenar amb el nou Joker, amb nous personatges, que venia a ser com la macarrada de DC, que és on es podien haver despontat i a part que va sonar una absolut... Però és que és això, crec que ahir de bé o així devia tenir com un dos o així, jo m'enfio més d'aquesta nota, però es van, per exemple, sobrepassar, no és que sobrepassés sinó que al veure el muntatge final, bueno, van haver-hi molts problemes amb el muntatge de la productora, el muntatge de DC, el van muntar uns que... una productora que normalment munta tràilers, és a dir, que la pel·lícula està tallada per tot arreu, està... Bueno, és buida de contingut i la van intentar omplir justament comprant, com que és la Warner, comprant el màxim de drets possibles que ja, a més, ja podien tenir ells i van fer una banda sonora brutal entre cometes i si tu ja llegeixes la llista ja des de The Animals al rock més dur a la clàssica i a Queen i a tot i ara què? Era per omplir. O sigui, és... la pel·lícula, no hi ha un moment pràcticament que no hi hagi música. Sí, sí. Però clar, és un farcit, és un farcit total i en aquella pel·lícula jo crec que ja van escarmantar i... En aquesta, al final, hi ha Come Together dels Beatles, no? Sí, n'hi ha unes quantes de... Hi ha una versió, eh? Sí, sí, sí. Són uns rapers o una cosa així. Sí. Però vull dir, esclar, això costa molt de drets una cosa... Bueno, però aquestes productores no crec que els importi gaire. És evident. Sí, sí. Total, aquesta no la recomanem. No, no, en absolutament. Aquí no ens podem refiar d'IMDB ja. A veure, no tant. No tant. No hi ha partida. De tota manera, el que passa també és el joc aquest que diu ell, és veritat, i és que a vegades a IMDB el que fa és quan llencen una cosa li posen allò i quan veuen després que el públic llavors baixa la nota. O sigui que potser d'aquí tres mesos la nota no és un 8,3 era, un 8,4, sinó que ha baixat a 6,2. Va. Llavors, jo parlava d'una segona confessió, vull dir, la faré curta perquè veig que el temps va corrent i és que tot això de DC i Marvel i tal jo no acabo d'entendre perquè jo quan llegia aquests TV o quan era petit doncs era l'editorial Novaro de México perquè aquí a Espanya no... Estaven prohibits els superherois perquè ja n'hi havia un de superheroi que estava en el pardo, no? I aleshores, vull dir, no volia competència i aquests el Batman i el Superman i tot això venien d'importació de Mèxic de l'editorial Novaro i llavors a mi no me'ls compraven però sí que els compraven en el veí del replà i ell me'ls passava i jo m'ho passava molt bé amb Batman i Superman però jo tota aquesta cosa de culte a l'Stan Lee i a Marvel i no sé què vull dir, no... Però això és l'altre, això és Marvel Bueno, sí Jo tampoc he entrat però és l'única cosa de gent jove És una cosa de gent jove i com que jo no soc jove doncs ja no... esclar, vull dir, no hi puc entrar Aleshores vull dir, jo ja sé que tindrà un gran públic aquesta pel·lícula i que els agradarà molt i per mi està molt bé vull dir, que sigui així però a mi no m'arriba Tu volies parlar de dues maneres de Joaquim Fènix que em sembla que t'ha agradat És una pel·lícula o faràs tu? Passem la paraula al Pep A veure, jo avui vull parlar d'una pel·lícula que encara no s'ha estrenat Molt bé És Zama Ah Aquesta pel·lícula és una pel·lícula de Lucrecia Martel Sí És la quarta que ha fet aquesta que és la neboda del García Martel del... no és la neboda del... com es diu de l'escriptor aquest... no és aquesta la Lucrecia Martel que és la neboda del... com es diu el... Del peruà, vols dir? Del peruà, no com es diu No, no, no Aquesta és argentina Aquesta és argentina Ten raó I és Lucrecia Martel Sí, senyor Bueno, amb aquesta pel·lícula es va fer la inauguració del 24è festival de cinema independent de Barcelona el CSSB la setmana passada Molt bé L'alternativa Jo crec que va ser un encert obrir el festival amb aquesta pel·lícula Prèviament havia llegit la novel·la està basada en una novel·la l'adaptació l'ha fet la mateixa Lucrecia d'Antonio Di Benedetto que és una de les novel·les bones del segle passat important perquè el tema va molt més enllà de la història i entrem en un tema filosòfic del sentit de la vida de l'home a la terra etcètera és una novel·la molt molt complerta de la que la Lucrecia fa una destil·lació molt interessant s'apropia del que li interessa amb ella i ens la serveix amb unes imatges extraordinàries una ambientació acuradíssima fins i tot hi ha trets del comportament s'ha de dir que l'acció està situada a finals del segle XVIII entre 1790 i 1799 en un lloc indefinit d'Uruguai i tenim allà un funcionari de la corona espanyola que està al servei del governador de la plaça i està esperant imminentment els deu anys que durarà la història està esperant imminentment un trasllat que representa una millora que el porti a Buenos Aires i després a Mendoza on hi ha la seva dona que l'està esperant i els seus fills i el trasllat per diferents motius associats a la corona espanyola i la burocràcia que té i després també a les enveges típiques dels espanyols desplaçats a Amèrica conqueridors o no doncs es va dilatant amb el temps amb arbúcies amb tota una sèrie d'artimanyes que li posen amb ell que el condueixin fins al final no poder aconseguir la reunió amb la seva família una pel·lícula que no dubto en considerar d'obra mestra espero que sigui estrenada aviat perquè amb la seva producció igual que amb les altres tres anteriors de Lucrecia Martel hi ha participat els germans al Modóvar i suposo que això facilitarà la distribució a Espanya esperem quines hi ha les anteriors te l'acordes tu doncs mira va començar amb la Ciènaga ah sí sí va seguir amb la Niña Santa que és extraordinària i després va continuar amb la Mujer Rúbia que ja és una història una mica més i de fet des d'aquesta fins aquí ha estat nou anys sense sense bueno sí ha fet cinc guions i ens sembla un curtmetratge vale no tinc cap dubte en posar-la a l'alçada de la Guirre de la Glòria de Dios de Herzog o Antonio dos Mortes de Globes Rocha o Sweet Hunters de Rui Guerra com a referència de lo que és un cine llatíamericà important molt bé no se la perdeu arribarà aviat i després tenim aquí una pel·lícula que en anglès té un títol molt bonic que es diu You Were Never Really Here que és el divendres estem aquest divendres que en realitat és un vers de set síl·labes preciós preciós que en realitat es diu en realitat nunca estuviste aquí això és la traducció que s'han empescat que s'han empescat és una pel·lícula de Laine Ramsey és una realitzadora britànica que ja té una carrera sòlida és el que podríem dir una directora d'un cinema petit independent que arrisca amb els temes però els fa d'una manera molt honesta i sense condicions igual que cap programa llavors tot això això ens agrada sí tot això traspua la fa molt recomanable molt bé la vam veure amb el Joan suposo que també dirà la seva perquè els dos ens va agradar tinc que dir que té compte amb un treball interpretatiu la pel·lícula Cell de Joaquim Fènix extraordinà és que és molt bon actor extraordinà li van donar el premi del millor actor al Festival de Cants molt més i la pel·lícula també va tenir el premi el millor guió molt bé que el guió és extraordinari el guió el guió és sí sí jo la vull veure aquesta és una peça és una peça rodona sense fissures té una música de Johnny Greenwood que és molt bona el que passa és que quan abans parlàveu de l'excés de de so de música s'abusa s'abusa una mica aquí s'abusa una mica és que està de moda com deia el Pol és veritat i realment el que fot és fer-te entrar una mica en una espècie d'ensupiment bueno el cap comença a anar vibrant cap al davant com aquests gossos que posaven abans de a l'hora del cotxe hi ha alguna cosa d'això i no estàs per la pel·lícula i li passo la paraula al Joan perquè no, no suscric tot el que has dit i podem parlar de la pel·lícula que hem vist avui no? ah bueno avui hem vist el sacrifici el sacrificio d'un ciervo ai, ai, ai no feu espoilers no, no cap ni un o el que és el mateix The killing of the sacred deer bueno aquesta és una pel·lícula de Yorgos el grec Yorgos Lantimos o Lantimos que l'ha fet és una coproducció americana la pel·lícula és americana és americana amb actors americans sí Colin Farrell Nicole Kidman sí què sé Alicia Silverstone el divendres aquest matí l'hem vist el 24 em sembla que l'estrana a temps em sembla que la vau comentar no, no no, no això és calent és d'aquest matí aquí aquí es va veure a Sitges ah això sí efectivament és una pel·lícula que té una factura extraordinària impecable és inquietant té un guió molt bo també del mateix Yorgos té un tema que no és corrent però potser el més interessant per mi és dos coses una el tractament dels diàlegs és a dir són uns diàlegs que sembla que no sigui el que toca en aquell moment però resulta que sí que és la forma potser més contundent de definir una societat estem parlant d'una gent que són metges d'un alt nivell adquisitiu amb uns cotxes d'alta gama 80.000 euros que d'un de Cincinnati Ohio uns rellotges que són Cincinnati i què passa aquí l'altre l'altre aspecte un tractament fílmic molt bo que és una meravella vull ressaltar perquè vull que em parli el Joan que també hem compartit i crec que també li ha agradat moltíssim però hi ha hi ha un punt si l'aneu a veure i és arrenca amb un traveling que es va movent lentament per acabar amb un picat on on hi ha on hi ha no gaire spoilers sí però és que ho vull dir per centrar perquè m'ha semblat m'ha semblat extraordinari el pla aquest però és un pla que ja posa en condicions a l'espectador per tot el que ha de venir que no és una pel·lícula fàcil no és una pel·lícula per tothom és una pel·lícula molt dura és molt dura és el que ens té acostumats el director perquè Canino i l'Angosta ja són denses denses heu fet pensar en una pel·lícula que no havia vist i que he recuperat aquesta setmana buscant allò més o menys ja a l'Atsar fa gràcia perquè no ho havia fet mai però motivat per una persona que m'anava dient mira mira amb aquesta plataforma pel·lícules d'humor intel·ligent tal qual i així a l'Atsar no va sortir una pel·lícula que segurament amb Pol i potser també vosaltres la recordeu de fa uns anys uns 3 o 4 anys que va tenir la seva anomenada també a Sitges que es diu Borgman ostres Borgman la conec però no l'he vista hi havia sang jo tampoc l'he vista com? no hi havia hòstia em sona em sona a Borgman però si sembla molt el que esteu dient hi ha el tipus de pel·lícules que fa aquest director grec hi ha el tipus de pel·lícules que fa el Haneke sí per aquesta línia una mica Borgman el Haneke sobretot com es diu allò de Honey Games de totes formes a veure el tractament fílmic no té res a veure amb Haneke no la història sí la història sí però el tractament el tractament de Jorgo és un altre s'assembla molt més a Kubrick del Resplandor té coses del Resplandor a mi m'ha recordat pels diàlegs i per les situacions m'ha recordat Aki Karouismaki i també està molt a la vora d'un cineasta que a mi m'agrada moltíssim totes les seves pel·lícules que no és gaire conegut que és el Tot Solons el Tot Solons és una meravella és un happiness sí que fa molts anys que no fa cap pel·lícula nova i m'ha recordat molt el to perquè en el fons la pel·lícula jo la veig com una crítica a la societat americana a la família americana que busca la perfecció i que la perfecció sempre té dues cares per una banda pots arribar a ser una família perfecta però això té una moneda hi ha una moneda de canvi aquí si arriba un error en aquesta perfecció aparent ho pagues i ho pagues molt car d'una manera tremenda que té a veure amb la tragèdia grega i la catarsi i tot això no em va no de vegades que els personatges estan dominats per un destí que està per sobre d'ells i això és el que això és el que l'emparente molt amb la tragèdia grega clar i no explicarem res més però realment però bé s'ha de tenir primer criteri cinèfil i després un bon estómac això és evident estem parlant estómac de madre de ranowski sí la comparen però per mi no tenen res a veure vull dir no és l'accés però potser són els plats forts de l'any diguéssim vindrien a ser els plats forts de l'any els dos així com de propostes arriscades ho estàvem comentant abans de venir bueno quan veníem que si tu vas a l'IMDB i poses el tràiler de hòstia madre no eh de The Quilling of a Sacred Deer sí llavors per defecte et surt el tràiler de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de no l'he volgut veure doncs jo diria que també ha de sortir per allà per l'IMDB això que fa de relacionar aquesta pel·lícula que us deia de Workman perquè té molt a veure amb això que parleu és un director holandès que es diu Alex Van Barmer Dams i la veritat és que bueno m'està recordant molt també és el mateix que deia en Pep vull dir és Haneke però no ho és és a dir és una altra cosa completament diferent i és un personatge que es cola dintre d'una família mira i no no heu vist que el Joan és aquesta que dius tu hi ha una pel·lícula que ara me'n recordo que és el Joan Egginton que és aquell l'actor que ha fet director és una família que de cop van a un poble caminant a un poble llavors es presenta un telèfon diu oh pera jo era un amic vam fer l'escola junts recordeu d'aquesta pel·lícula i que el tio va començar a influir amb la parella etcètera el Kevin Spacey no sé si el Kevin Spacey no me'n recordo qui és ell bueno és que això és un gènere un personatge que entra en una família i la la d'estavella jo deia això és teorema teorema jo deia això en el sentit que si heu vist El Cabo del Miedo la famosa pel·lícula amb l'agui negre després la versió de l'Escorcesi o heu vist Funny Games o Fons i Crotones l'Esplendor etcètera i aquesta pel·lícula que no me'n recordo com es diu el títol utilitzen és el mateix gènere llavors a mi em passa que és un gènere que no m'acaba de treure perquè tinc la sensació que clar però resulta molt és molt resultant però que sigui resultant no vol dir que m'agradi és a dir o a mi personalment que m'agradi per què? perquè tinc la sensació que utilitza clixés molt com molt sovats molt utilitzats a vegades sí però però en el film del Lantimos no hi ha cap clixé ni un amb el Lantimos tenim un guió que està molt perfeccionat jo no no li veig per perfecte però bueno això és opinable és que és l'anàlisi una cosa si et quedes amb el format amb el que tu dius amb el que tenen a veure o amb el que podíem veure com a temàtica d'una pel·lícula a l'altra però amb el que tenen d'anàlisi d'una realitat històrica com ara esmentava el Joan d'un recorregut històric per exemple a Borman jo he llegit un comentari una crítica una anàlisi sobre aquesta pel·lícula que clar al començament del comentari és un pròleg que diu és que la societat americana jo entenc que és l'estat-unidenca té la violència molt a flor de pell llavors això tothom ho veu llavors fent pel·lícules per exemple veient com hi ha violència al carrer i no només la nord-americana vull dir és la societat humana la condició humana té la violència però en principi allà ho tenen com molt a flor de pell i no se n'amaguen d'alguna forma en canvi l'europea amb la costra aquesta amb la capa que tot ha de tenir un ordre que tot ha d'anar bé doncs aquesta violència queda soterrada llavors aquestes pel·lícules de les que parlem a través de directors grecs a través d'aquesta pel·lícula de Borman el que miren de destacar és això vull dir el que té a veure amb el conflicte que genera quan s'intenta tapar tot el que hi ha de violència dintre de l'ésser humà i en pel·lícula americana Tormenta de hielo va una mica també per aquí i tant en quant a l'atac al que és el sistema familiar i tant té molt d'hora també també mal recordada eh que sí sí jo honestament és a dir no l'hi veig tant penso que bueno això és discutir però em preveixo quasi que no allarguem tant perquè jo no l'hi veig tant l'atac familiar com l'hi veu ell veig més l'atac d'altres menes és a dir la revenja que hi ha per part del passionatge que li han matat el pare doncs i com ells han de revenjar-se i com aquesta revenja no és una revenja des del meu punt de vista racional sinó que utilitza elements absolutament irracionals o fantàstics o de bruixot és a dir una cosa que sobta moltíssim almenys en a mi i que me la fa no creïble és que aquest bruixot és capaç de fer unes bruixeries que són absolutament irracionals l'espectador té molta potència perquè l'espectador que està veient aquella pel·lícula veu aquella bruixeria un nano que li surtin de cop i volta que es posi a sangrar sang pels ulls doncs és molt potent té molta força però que tingui força per mi no vol dir que sigui creïble llavors com que jo no m'acabo de creure que aquell bruixot sigui capaç de fer de treure sang pels ulls amb un nano jove doncs em quedo fora és a dir que potser el guió és molt però com que està per mi farcit de cases d'aquestes està constantment però és que ja parlàvem abans de venir aquí que no és versemblant en cap moment la pel·lícula però és una ficció vull dir llavors no podem jo és que mentre l'estava veient pensava per fi estàs veient una pel·lícula que no està basada en fets reals perquè és una ficció perquè és com les tragèdies gregues tampoc tu pots creure tot allò dels déus que castiguen i tot això és un deliri però el que passa que hi ha un tema de gustos és que potser el que li agradi més com a enemí que intento més aproximar-me a la pel·lícula realista i que m'agrada més que quan em expliquen una cosa estigui justificada o quan derives massa cap a la imaginació i clar allà pots posar-hi tot perquè com que tot és inversemblant que pots posar que és que jo que un nano pixi sang només podries fer-ho o qui diu això diu qualsevol cosa llavors és tan tan tan d'imaginació que jo no hi entro però escolta una cosa no hi entro a mi jo quan pondero tant el guió és perquè per exemple quan comença la pel·lícula estem assistint a la mort d'un tio per negligència perquè han sortit de juerga els metges i surten del quiròfan l'anestesista i l'operador i saps de què estan parlant seriosament amb un pla bestial estan parlant del rellotge que t'has comprat quina profunditat accepta diu el meu 100 metres diu el meu 200 això escolta el meu pare que està a fallar per mi defineix molt més això un especialista un altre la crítica a el que són no la sensibilitat que tenen perquè estan més enllà del bé i del mal en aquell moment no està clar penso que això no està clar que ells sortint de l'operació aquesta representa que la mort s'ha produït fa temps fa molt de temps és a dir quan el nano aquell són amics i que es veuen i tot allò ja fa mesos que es veuen amb aquell nano que és el nano que surtin d'operar comença la pel·lícula amb el cor obert però que surtin d'operar no vol dir que s'ha tornat a parar però no s'ha mort en aquell moment una persona que amb ell l'acusen de que l'ha matat per això no és d'aquella escena no és d'aquella escena però ja ja posa el to aquesta relació aquesta relació la pots fer després però en aquell moment quan comença aquesta escena que ells parlen de l'allò la fa i després però no és real que ells surtin de matar una persona i estiguin dient allò això no és això no passa a la pel·lícula no passa això és a dir el que passa és que ells venen d'operar l'operació representa que ha anat bé i llavors ells com tu podies parlar doncs ells parlen allò de parlar de la pel·lícula que has vist o de la novel·la que t'agrada o de la pintura que tu també has anat a l'exposició i l'has vist parlen del rellotge perquè és del seu tema però no estan no podem relacionar la mort que ja s'ha produït amb l'aquella escena això ha passat fa mesos però en certa manera sí que es pot relacionar perquè veus l'actitud dels metges és una forma no però hi ha uns metges que surtin d'operar poden parlar de qualsevol cosa i si haguessin matat en algú sí que podrien estar afectats però si surten d'una operació que ha anat bé no tenen per què poden parlar de qualsevol cosa d'una pel·lícula podria haver de parlar de rellotges podria parlar d'una pel·lícula per tant jo el que vull dir és que jo penso que no fa falta que estiguem d'acord penso que és molt interessant que hi hagi discrepants i hi hagi matisos però que a mi m'ha costat entrar en la pel·lícula li he vist per exemple aquesta utilització dels nens que hi hagi una utilització és tan forta perquè és molt això a mi personalment em fa mal perquè soc sensible en això i per aquesta banda la pel·lícula no la recomanaria jo deixaria aquí em sembla que més o menys ja he vist més o menys que és el que no patiu per mi ni pel tema és que t'hem deixat un temps molt curt per parlar dels curts té sentit sintetitza ja us dic que no exacte aquí està la clau del que jo volia dir aquí la paraula que ha dit en Pol al cap i a la fi però vaja vull afegir el que deia ara que jo sense haver vist la pel·lícula però sí que considero que una crítica a la insensibilització que es va produint paulatinament a mesura que es defensa la professionalitat és a dir un professional de per si ja ha de ser insensible perquè si no se suposa que no pot fer bé la seva feina però bueno parlant una mica del que deia a veure d'aquesta pel·lícula jo crec que aquestes pel·lícules que són tan dures tan a l'arrel del patiment i de la violència una mica van per aquí com ens estem arribant a fer insensibles de tot perquè com que veiem tantes imatges com que veiem tantes coses no no és que si ets sensible no fas la vida que ells fan el personatge és impossible però jo crec que és una de les temàtiques que fa el director ells no tenen cap sensibilitat a la seva vida justament a les altres dues últimes la de Canino i la de i la de l'angosta són personatges no pal no són pal però són personatges insensibles i que jo aquesta ja et digué no l'he vist però entenc que seguirà en la seva línia i que els personatges són no sé si heu vist l'angosta que parlen un llenguatge neutre exacte exacte clar jo declaro aquí que fa molt de temps que jo no veig les notícies de la televisió jo em vaig adonar que no era capaç de veure-les perquè clar et van passant imatges com si tu les poguessis digerir automàticament de gent patint de nens morint-se de gana de persones de les que han assassinat de maneres diferents i se suposa que això ho has d'anar assimilant així mentre menges un sopar o el que sigui i jo vaig adonar-me o no insultant-se així perquè sí per això és que ja varien molt jo fa molt de temps jo fa molt de temps que no mirem però de totes maneres els informatius tenen també un desenvolupament narratiu perquè comencen amb aquestes imatges que tu dius però acaben amb els esports i amb els espectacles fan un happy end sí, sí, sí totalment això està molt estudiat és tot un format i jo tampoc veig els informatius veig els informatius de la nit perquè em donin un resum del dia però jo no suporto veure i no i no per les raons que tu dius sinó per una qüestió de saturació no? i realment clar és que sí que volen insensibilitzar la gent a base a vegades d'acumulació d'acumulació sí senyor d'acumulació d'informació s'acumula tant d'informació en tenim massa tenim massa jo crec que sí jo aniria a lo teu perquè si no no hi l'estem ni de presentar-ho però és molt fàcil vull dir parlar del curtmetratge en realitat no hi ha cap diferència amb el que estem parlant és veritat es distingeix d'una manera molt arbitrària i fins i tot hi ha gent que defensa és que ara estic fent un curt i ara després voldria fer una pel·lícula dius què vol dir com l'impàs com si el curt fos l'amater i el pas el professional sí o com si el curtmetratge fos una cosa inferior com si fos una cosa que no és que és exactament també és veritat que aquí a Espanya el valor del curt està pels terres això a Estats Units ja existeix el curtmetratgista i aquí ja no dic viure del curtmetratge però sí que la vida més enllà de festivals aquí a Espanya n'hi ha molt poca a França per exemple hi ha molta vida del curtmetratge però d'una època en què es passaven suposo que ho sabeu abans de la pel·lícula alguns curtmetratges ara s'ha desaparegut això ho vam fer igualment d'una temporada al cine baix de Sant Feliu també perquè jo quan parlava amb el Xavi que és el qui ho porta em deia és que al final per passar quatre anuncis de un pel·lis que no passaré o dos comerços que no estan aquí centralitzats a Sant Feliu o anuncis d'aquí jo tampoc voldria caure amb aquests tòpics que s'han dit moltes vegades és que es passava abans un curtmetratge abans i que això sembla que sigui com la salvació no no ajudava amb una ajuda és que hi ha molts tòpics en el món del curtmetratge que si un curtmetratge és una allò a partir fins a 30 minuts o fins a 20 és que la gent es cansa molt de veure els curtmetratges no un curtmetratge és una obra fílmica una obra audiovisual exactament igual que les altres llavors poden ser pot ser una obra mestra i pot ser una porqueria perquè no es tela el coneixement hi ha coses que es poden dir en 10 minuts exacte i altres que necessites una hora és com el conte i la novel·la quantes vegades hem dit i aquí es diu molt en aquest programa és que aquesta pel·lícula es podia haver resolt en 10 minuts i tant però el que passa és que amb la pel·lícula llarga diguéssim s'ha fet un negoci i el curtmetratge no ha entrat dintre d'aquesta manera d'això de vendre llavors jo em posiciono en aquest sentit ja només pel fet que el curtmetratge no és comercial i com que a mi l'escola és comercial doncs em tiren cap enrere em posiciono a favor del curtmetratge perquè fa la impressió que puguis dir més coses en principi també perquè ho veurà menys gent fins i tot si voleu dir-ho així és veritat que pot ser un motiu d'aprenentatge en una escola perquè és més fàcil en principi fer una cosa d'un minut un quart d'hora que d'una hora i mitja llavors comences per aquí però és que el gran defensor del curtmetratge jo diria que Catalunya Espanya el món sense que és l'Agustí Argèlic el director de la filmeta de Badalona jo diria jo no conec ningú que conegui més el món del curtmetratge és que a mi el llargmetratge no m'interessa especialment a veure és que a part fins i tot per la vida que portem hi ha alguna gent que pot veure el llargmetratge però és que no tenim paciència i a més a més mai jo me'n recordo quan la meva mare ens posava a veure una pel·lícula a la televisió i llavors ella anava a rentar els plats tornava llavors parlava de no sé què veia un trosset de la pel·lícula i al final deia no, ja he vist la pel·lícula no és que un llargmetratge es fica massa en la vida de les persones vull dir són dues hores que tu dius bueno, clar, una novel·la però bueno una novel·la tens allà el llibre la pots agafar quan vulguis en el llargmetratge haurien de poder fer el mateix jo no sé si vosaltres ho heu fet alguna vegada però jo s'ha escandalitzat la gent quan i he dit no, és que jo estava veient una pel·lícula l'he tallat i un altre dia he tornat he continuat veient-la perquè la tenia en un DVD o en un format d'aquests comprimits o amb el que sigui es pot fer però la gent no ho té massa clar això a mi no m'agrada pel que perds una mica te n'oblides del que potser has vist però llavors un llibre l'hauríem de llegir d'una tirada també quan em fan set minuts d'anuncis el problema el tinc de recordar clar on érem això a Netflix no passa doncs per això mateix això mateix això mateix un curtmetratge són això deu minuts ja està no ho sé jo he tornat a veure un curtmetratge del que us volia parlar per si teniu ocasió de veure'l si no el veu vist ja es diu el casco de Júpiter protagonitzat per la Marina Salles i bueno els que podíem parlar de molts curtmetratges ens hagin agradat i si recordeu alguns seria el moment de treure'ls perquè per això també fem aquest programa que sigui una miqueta festiu i tot això la matança del porc la matança del porc doncs això el casco de Júpiter que està protagonitzat per la Marina Salles i el Kepa Junquera Kepa Junquera que estic dient ara com es diu el del Chapelli dos Bascos el Carre el Carre el Carre Lejalde que és un noi que toca això mateix imagina't he barrejat coses bueno el Carre Lejalde que tot està ambientat amb un cementiri i de dia més a més llavors una història preciosa on tots dos van a veure els seus familiars molts ella la jove la seva mare i ell la seva família i de mica en mica vas descobrint què ha passat amb tots dos ella parla amb la seva mare de la manera més allò li explica les coses del dia viuen allà al cementiri i és inevitable que al final facin una mica d'amistat està fet amb una sensibilitat i és que dius és que dura el que ha de durar arriba al punt que ha d'arribar i llavors et queda dintre del cap d'una manera tan profunda la quin curtmetratge seria el que més recordeu vosaltres que us ha quedat així a la retina a la medula a la neurona aquella que ens queda de vegades amb tants llorts parla del teu la matança del port la matança del port explica va no bueno és una història amb l'Isaqui estàvem fent l'Isaqui la cuesta estava sí l'Isaqui la cuesta feia un curs genial de cinema i li vaig portar un material que tenia jo rodat de super buit li va interessar i llavors va fer una simbiosi entre el material que li havia portat jo que bàsicament era la darrera matança del port que es va produir al poble meu estem parlant de principis dels 70 i després unes imatges de les primeres la primera campanya electoral l'any 78 i llavors ell hi va afegir perquè estàvem el 2013 i hi havia la protesta a la plaça Catalunya del 15M i va afegir unes imatges que havia rodat ell del 15M tot això amb una veu a MOF que em va trucar un dia des de Girona per posar-ho de forma discontinua dintre dels 10 minuts i 18 segons que dura el curt i no es fa la impressió també moltes vegades que pel·lícules més llargues està a Youtube el podeu veure que estarien fets com de curtmetratge recordem una escena concreta que dura com 5 minuts això és un curtmetratge llavors es lliga amb un altre i de vegades tenim un personatge que va lligant les diferents escenes però ni això de vegades llavors el curtmetratge jo crec que està en l'essència recordem que els Lumiers els primers temps es feien xaplin tot el que fa al principi es feien això la resta va ser una cosa afegida i el buster quíton és un curtmetratge quins més del xaplin tots el xaplin tot a la primera època es podria dir que són i les del buster i el quíton i que n'hi ha moltíssims i boníssims és a dir coses que duren 7 o 8 minuts i que són extraordinàries sense cap problema el Pep s'ha deixat de dir que a la matança del porc es va estrenar a Nova York en un festival de cine i a Viña del Mar que l'Isaqui anava subretolant la pel·lícula a l'avió i es va estrenar a Nova York i llavors a Barcelona va tenir una estrena en el CCCB a l'auditori i bé que és una jo l'altre dia el francès va parlar d'un curt de les Kelis i l'altre dia el vaig veure a l'Alternativa un curt fantàstic molt ben fotut de l'Isla de las Flores vols dir? o quin? no Organizar lo Impossible era aquest? no ho recordo vaig estar a la clausura de l'Alternativa per ser ja no era la clausura però el curt era Organizar lo Impossible bueno jo jo us volia dir que la setmana que ve continuarem parlant de lo mateix perquè resulta cinema sense condicions no solament de cinema sense condicions sinó que resulta que el xicot que vindrà que és el Martí Sanz és un especialista i vol parlar de visions documentals ell és un professional de l'audiovisual de l'empresa alter video una empresa seva i s'ha dedicat tota la vida als documentals de cine i de vídeo des de l'any 2012 dirigeix el fòrum documental visions documentals que es projecten al cinema a Girona i per tant ens parlarà del mateix que estem parlant en aquest moment doncs fins la setmana que ve fins la setmana que ve bona nit a tothom bona nit bona nit a tothom que veieu bons documentals també i bones pel·lícules