Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 7/2/2017 — Goya 2017, Figures Ocultes i Jackie; La La Land, Múltiple i Manchester by the Sea; i les pel·lícules del mes: Loving i Paterson
Valoració de la gala: correcta però «tèbia» i repetitiva. Premis destacats: Tarde para la ira (Millor Pel·lícula), Bayona (Millor Direcció), reconeixement a Manolo Solo. Comentaris sobre el paper del productor als premis, l’orquestra (Film Symphony Orchestra) i el discurs institucional (Yvonne Blake).
Tres dones negres matemàtiques a la NACA/NASA en ple context de segregació a Virgínia. Punts forts: fets reals, context espacial, interpretacions. Retret principal: to «feel-good» i de superació massa formulaic; curiositats tècniques (IBM, Fortran).
Biopic centrat en els dies immediats a l’assassinat de JFK. Natalie Portman destaca pel treball vocal i gestual; debat sobre un guió massa domèstic i poc panoràmic. Ús d’arxiu i recreació; omissió de moments icònics (p. ex. salut militar del petit John).
La La Land: obertura fulgurant, homenatge al musical clàssic i ús del CinemaScope. Per alguns, pel·lícula sobrevalorada; comparació amb The Artist (risc vs. homenatge).
Shyamalan construeix un thriller psicològic amb múltiples personalitats. Gran exercici interpretatiu; atmosfera de malson. Discusió sobre el sentit i els límits de la versemblança.
Debat sobre la recepció: part de la taula es manté «fora» per la fredor del relat, malgrat lloances crítiques i premiable interpretació de Casey Affleck. Esment al «circuit indie» de Sundance i a Comanchería.
Paral·lels sobre fredor, distanciament i solidesa formal. Repassada a títols com El protegido i El bosque, i a La cinta blanca com a exemple de fredor coherent amb el context retratat.
Recepció dividida de Silence (tècnicament notable però no sempre prou estimulant). Recomanacions d’Óscar Parra de Carrizosa (Bajo un manto de estrellas; L’espina de Dios) com a tractaments delicats del martiri i la fe.
Repte de relacionar-les: americanitat genuïna, mirada íntima, i tensió entre quotidianitat i context polític/social. Record a Patterson, NJ (Hurricane de Bob Dylan) i Virgínia (Loving).
Estructura setmanal, repeticions i petits desplaçaments. La poesia (inspirada per William Carlos Williams) sosté el personatge; el gos esdevé contrapunt còmic. Debat sobre la «qualitat» dels poemes i l’encant de la vida ordinària.
Relat íntim que justifica la lluita d’una parella interracial a Virgínia. Lectura actual: de l’era Obama a l’era Trump, persistència de tensions racials i de minories. Recomanada per la seva sobrietat i consistència.
Anunci de la «segona part» del tema La mort al cinema amb Lluís Bestiana. Comiat del programa.
Visió general
Episodi coral de «Cinema sense condicions» amb tertúlia en tres blocs: impressions dels Goya 2017, crítica d’estrenes i recomanacions (Figures Ocultes, Jackie, La La Land, Múltiple, Manchester by the Sea, Silence…), i la doble «pel·lícula del mes»: Loving i Paterson. El to és àgil i crític, combinant records històrics, valoracions estètiques i lectures polítiques contemporànies.
Destaquem
- Goya 2017: «Tarde para la ira» guanya Millor Pel·lícula; Bayona (Un monstruo viene a verme) s’endú Millor Direcció. Valoració general de la gala: tèbia i repetitiva, amb bons músics però poc risc.
- Figures Ocultes: Història potent (tres dones negres a la NACA/NASA) però tractament massa “feel-good” i convencional; interpretacions sòlides; curiositats tècniques (IBM, Fortran).
- Jackie (Pablo Larraín): Focus molt restringit als dies posteriors a l’assassinat de JFK; Natalie Portman, treball d’imitació vocal i gestual notable; alguns troben el guió massa domèstic i dirigit a un públic específic.
- La La Land: Obertura espectacular i homenatge al musical clàssic; per alguns, sobrevalorada en comparació amb «The Artist».
- Múltiple (Split): Shyamalan torna amb un dispositiu psicològic inquietant; gran exercici interpretatiu; pel·lícula que «et fa pensar» sobre identitat i trastorns mentals.
- Manchester by the Sea: Prestigi crític però part de la tertúlia la percep gèlida i distanciada; debat sobre l’“indie de Sundance” (esment a Comanchería).
- Silence (Scorsese) i cinema de fe: recepció dividida; s’ofereixen recomanacions paral·leles d’Óscar Parra de Carrizosa per abordar temes religiosos amb delicadesa.
- Paterson (Jim Jarmusch): Ritme de rutina poètica, humor mínim i observacional; el gos es roba escenes; debat sobre el valor de la poesia “ordinària” i influència de William Carlos Williams.
- Loving (Jeff Nichols): Drama íntim i vigent sobre drets civils; lectura que connecta amb l’era Obama i els reptes socials a l’era Trump (racisme, minories, Virgínia).
Temes principals
1) Premis i indústria
- Tensió entre premi de pel·lícula (productors) i premi de direcció (autor).
- Percepció de gales conformistes i humor irregular; bona execució musical (Film Symphony Orchestra) però poc recorregut conceptual.
2) Representació, raça i gènere
- Figures Ocultes i Loving confronten segregació i sexisme; el programa subratlla la vigència d’aquests relats en el context polític actual.
3) Biopic i focus narratiu
- Jackie aposta per microscòpia temporal (pocs dies) en lloc d’un retrat panoràmic; debat sobre què es deixa fora i a qui interpel·la.
4) Estil i recepció
- Fricció entre fredor autoral i connexió emocional (Manchester by the Sea, Haneke, Shyamalan).
- Musical com a dispositiu nostàlgic: celebració vs. sobrevaloració (La La Land).
5) El quotidià com a art
- Paterson: la rutina i la poesia de l’ara i aquí; humor deadpan; objectes i animals (el gos) com a contrapunts còmics.
Cites destacades
«Em va semblar una cosa molt ja vista… No vaig veure cap novetat» (sobre la gala dels Goya)
«Una història potent… però massa americana de medalles» (sobre Figures Ocultes)
«M’he quedat a fora… la pel·lícula és tan freda que no acabo de sintonitzar» (sobre Manchester by the Sea)
Conceptes clau i referències
- Premis Goya: «Tarde para la ira», Manolo Solo, Bayona, «Un monstruo viene a verme», «La propera pell».
- Figures Ocultes: NACA/NASA, Fortran, IBM 7090, Katherine Johnson, segregació a Virgínia.
- Jackie: Natalie Portman, Pablo Larraín, arxiu televisiu i reconstrucció.
- La La Land vs. The Artist: risc formal vs. homenatge.
- Múltiple: Shyamalan, identitats múltiples, comparació amb Psicosis.
- Manchester by the Sea: Kenneth Lonergan, Casey Affleck, etiqueta indie (Sundance), esment de Comanchería.
- Silence: Scorsese, fe i martiri; paral·lel amb Óscar Parra de Carrizosa (Bajo un manto de estrellas, L’espina de Dios).
- Paterson: Jim Jarmusch, William Carlos Williams, «Hurricane» de Bob Dylan (ecos de Patterson, NJ).
- Loving: Jeff Nichols, drets civils, context Obama/Trump.