Cinema sense condicions del 11/2/2014 — Goya a debat, Berlinale en directe i Ken Loach

Punt de partida

Programa de “Cinema Sense Condicions” amb mirada crítica i actualitzada: balanç dels Goya, novetats d’estrena, anàlisi de Polanski i “Nebraska”, i crònica en directe de la Berlinale. Tanca amb un focus històric sobre Ken Loach i “Tierra y Libertad”.

Goya 2014: una gala a la corda fluixa

• - Valoració general:
• Llargària excessiva
• Ritme irregular
• Números musicals “inexplicables”.
• Crítiques destacades:
• El País: “gala que naufragó…”
• La Vanguardia (Pedro Vallín): conducció feble de Manel Fuentes
• El Periódico: “Mala gala, mal cine”.
• Incidents: confusió greu a l’In Memoriam (foto de Núria Vidal en lloc de Beatriz Sartori) → s’evidencia mala organització.
• - Palmarès:
• “Las brujas de Zugarramurdi” triomfa en tècnics
• “Vivir es fácil con los ojos cerrados” (David Trueba) s’emporta els principals.
• Comparativa: els Gaudí van ser percebuts com a més àgils i celebrats.

“S’hauria de renovar el format; així no funciona.”

Debat: “Vivir es fácil…” (David Trueba)

• Lectures divergents:
• Per alguns, film “tova” només en aparença, amb càrregues de profunditat i to a l’estil Miguel Albaladejo.
• D’altres la troben menor dins la trajectòria de Trueba (millors, “Soldados de Salamina”, “Madrid, 1987”).
• Context: nou impuls d’exhibició (més còpies); contrasta amb l’escassa pantalla per a “La plaga” (Neus Ballús).

Recomanació: “La plaga”

• Autoría: Neus Ballús.
• Estat d’exhibició: passes comptats però molt recomanable; sessions-col·loqui amb la directora.

Estrenes i crítiques

“La segunda mujer”

• Tema: xoc cultural i familiar en comunitat musulmana a Viena (poligàmia i jerarquies domèstiques).
• Punts forts: interpretacions femenines potents; posada en escena pulcra.
• Reticències: embolic moral i cultural que costa d’interpretar sense claus internes.

“Alabama Monroe” (The Broken Circle Breakdown)

• Percepció: primera meitat sòlida i emotiva, segona més forçada en arcs i reaccions.
• Hipòtesi d’Acadèmia: com “Volver a empezar” (Garci), podria agradar a l’Óscar pel mirall amable d’uns EUA musicalitzats (country), més que per la seva coherència dramàtica.

Anàlisis d’autor

Polanski: “La Venus de les Pells”

• Format: duel a dues veus (director/actriu) en un teatre; joc de poder i metateatre.
• Lectura:
• Per uns, venjança lúcida d’ella davant un director misògin i condescendent.
• Per altres, re-escriptura viva de l’obra: l’actriu aporta la capa que faltava.
• Veredicte: “petita joia” per escriptura, interpretacions i girs de dominació.

“Nebraska” i l’arribada de “Her”

• “Nebraska”: blanc i negre elegant, crònica d’Amèrica profunda amb interpretacions i guió plens de matisos. Candidata a “pel·lícula del mes”.
• “Her”: avanç com estrena a seguir per guió i interpretació destacables.

Berlinale: crònica de Tiziana

“Nymphomaniac” (versió íntegra)

• Diferències cut vs. uncut: uns 30’ addicionals, més explícita però no essencials; alguns prefereixen la versió cut per ritme.
• Moments: Uma Thurman roba l’escena; Lars no va a la roda de premsa (surt al photocall amb “persona non grata”).

Competició: Alain Resnais i Noruega que sorprèn

• Alain Resnais: “Aimer, boire et chanter” (teatre filmat, colors vius, repartiment fetitxe).
• In Order of Disappearance (Noruega): thriller de venjança eficaç i corejat pel públic; humor negre i pulcritud estilística.

“The Monuments Men”: diana de crítiques

• Tema: salvament d’obres d’art a la II Guerra Mundial.
• Problemes: clixés, manipulació emocional, to nacionalista i políticament correcte, i poca substància nova.

“El Somni” (Roca) i altres focus

• Recepció: molt bona; docu híbrida (ficció/assaig/animació) amb Ferran Adrià, Barceló, Argullol, etc.
• Claudia Llosa: “No llores, vuela” molt esperada (a punt d’estrenar-se a la Berlinale).
• Termòmetre del festival: any percebut com discret; poques obres “definitives”.

Panorama i tendències

• Itàlia: docu de Gianni Amelio sobre homosexualitat i feixisme, percebut com correcte però pla.
• Estònia: “Free Range”, peça poètica i delicada sobre un jove escriptor incapaç d’encaixar en les regles socials; exemple del cinema de la crisi (atur, desànim, girs violents) però amb to no grandiloqüent.

Festivals vs gales: què aporten?

• Els festivals obren finestres a cinema que sovint no s’estrena; les seccions (p. ex. Panorama, gastronomia) multipliquen descobertes.
• Dificultats: volum inabastable i informació desigual per triar bé; la recepció pot generar consensos i “abucheos” mimètics.

Context històric: Ken Loach i “Tierra y Libertad”

• Eix ideològic: Loach s’alinea amb anarquistes i POUM (òrbita trotskista).
• Clau històrica: el cas Andreu Nin (segrestat i executat per ordre de Stalin) i la fractura “revolució vs. guerra” a l’esquerra republicana.
• Narració: memòria a través de cartes llegides per la neta; fusió de romanticisme, militància i record amb música de George Fenton.

“Primer fer la revolució o primer guanyar la guerra?” — la discussió que travessa el film.

Properament al programa

• Focus: actors del cinema xinès (amb Joan Seguer).
• Revisió canònica: “Rashōmon” (Akira Kurosawa).
• Estrenes i recomanacions habituals.