Goya des de dins, estrenes (Nahid, The Danish Girl, Dioses, Gemma Bovery, Zoolander 2) i Eros al cinema: de Nymphomaniac a Love

Cinema sense condicions. He vingut a estimar-te. Quan tu s'agnes em fa mal. Estic en dolor. Això és enlemany, però aquí tinc la traducció en anglès. Hem trobat un a l'altre, un cos, dos noms. Res no ens pot separar. Un cos doble en una llavor. Quan tu crides, estic bé. Les mans de la teva por senten la meva sang. Condueix-me. Això és el títol de la cançó. Condueix-me. Agafa'm. Et sento. No et deixaré pas. Continua això. Hem de dir que si avui és dimarts, i si són les 8 del vespre, i avui és divendres, això és ràdio d'Esbem. Vol dir que estem a cinema sense condicions. Amb una entrada musical que ens ha posat el Francesc, que ens ha deixat a tots aclaparats. Perquè no sabíem res de què anava, i diuen, escolta... No, no, Lídia i Pol saben de què va. Expliqueu, expliqueu. Jo no sé de què va. Van de sonar a Ninfomeniac. L'última pèl·li que va fer l'Esbontrier. Molt bé, molt bé. I molt d'acord amb el tema que parlarem avui. Avui estem aquí, amb ràdio d'Esbem, a cinema sense condicions, amb la Lídia Artigas, el Pol Díger, el Bona nit, el Francesc Aguilar i el Joan Morro. Suposo que potser vindrà el Jaume, la Carme no podrà venir, tenia problemes, i pot dir que segurament la setmana que ve sí que vindrà. I per tant, avui, com habitualment, farem dos parts, bàsicament, si voleu, del programa. La primera part que parlaríem, com sempre, de les estrenes, de les coses que hem vist, de les coses que suggerim. Jo he vist aquest matí una cosa que passaran, que estrenen el divendres. I la segona part, com ja havíem dit la setmana passada, que havíem anunciat, tenim aquí dos nous membres del grup que estan aquí molt actius. Ja no són tan nous, eh? Ja els tenim molts vistos, ja, eh? Tant la Lídia com el Pol ens parlaran d'Eros al cinema, un tema realment interessant, i que jo confesso que tenia una proposta, hem fet una proposta extraordinària de pel·lícules que tocaven el tema, i que jo, honestament, no he tingut temps de veure, perquè n'hi havia tantes que no sabia per on començar. Tenim aquí dues pàgines senceres de pel·lícules. Imagina't, imagina't. Però no, és que és un tema molt extens, eh? Sí, si voleu, podem fer una tercera part, que podria ser la primera, ja que és una cosa com una mena de crònica, no? Que en cap cas, en cap cas, serà una crònica oficial, i del que es va veure per la tele, perquè a mi això, la veritat, és que no m'interessa gaire, però sí des de darrere, des de l'interior de l'alfombra vermella, la catifa vermella, des del fotocol allà dels Goya, des de la sala VIP, perquè ens van colar allò com, bueno, com vellacos, i per la festa també oficial que es va fer, que també vam trobar una porteta allà oberta per on la gent sortia a fumar, i nosaltres, en comptes de sortir, vam entrar, i ja no vam tornar a sortir, i ningú no ens va dir que no entressin, per tant, vam saludar així, amb tota naturalitat. i, bueno, la veritat és que jo el que puc dir és que brutal, impressionant el muntatge, 32 metres de fotocol, una cosa molt bèstia, no sé com... Com el Gaudí. 6 vegades més que el Gaudí, però bé, el Gaudí era bastant llarg, però si és tan més gran... Allò és una miqueta bèstia, i, bueno, hi ha part una barbaritat de mitjans, però sí que us dic una cosa, molt de... Com es diu allò? Els d'allò, els fans que van als concerts, sempre m'agrada utilitzar aquesta paraula, els grupis, molt grups, saps? Vull dir, sí que hi havia gent allà fent entrevistes força serioses, però hi havia també molta gent amb moltes ganes, allò, de fer-se fotos de Pablo Alborán, ah, Pablo, tal... Ai, no sé què vols que et digui, però, bueno, va ser força impressionant veure, entrar per allà l'Eusio Lep Binoche, això sí que em va impressionar expressament, ho he de dir, no? I, bueno, i veure el Tim Robbins també, perquè allò és un tros d'home tremendo, no? Quants hi havia? Hi havia tres, no? Eren tres oscaritzats, no?, que optaven també a premis de Goya, hi havia Binoche, hi havia... I l'altre aquí devia ser... Tim... El Tim Robbins... I els d'altres en espanyols, em sembla, ja, perquè hi havia... Ah, bueno, i la Penelope Group. I la Penelope Group. Sí, que la veritat és que sempre... El Bardem també estava. Sí. Ah, no, però nominats, nominats. El que passa és que no va entrar, no va entrar per l'alfombra, diguéssim, per la catifa, vam estar esperant-los fins al final, però no vam entrar els polítics també, el Rivera, l'Iglésia, és tota la... Bueno, no sé per què faig així, perquè jo també porto cua, però bueno. I, bueno, aquesta va ser una mica la primera part que es va fer llarga, perquè des de les 5 pràcticament que estàvem allà... I el que va ser més interessant és colar-nos, eh, com dic, tot era colar-se. En el lloc on estava treballant l'Ital Cruz, que anava allà a fer part del càtering, i com que s'havia monera, doncs ens van colar. I era tota la gent que entrava en l'escenari, era com el backstage, allà on tota la gent que presentava alguna cosa, presentava algun premi o que cantava, al Serrat, doncs passava per allà, després tornava a sortir, i era maco veure com els cobrien d'oli, no?, per allò dels focus, no sé molt bé com funciona això, perquè quedi... Llavors estava allà, doncs tothom, jo què sé, la Victòria Abril per allà, posant-li l'oli aquest, no?, que li fèiem així, com dir-li, hòstia, està embadornant bé, no?, i ella feia... Quin pal, no?, vull dir, era maco veure tot allò, que sé, amb l'Antonio de la Torre, hi va haver un moment que era molt maco veure el... com és dir aquest argentí, al Boto, Juan Diego Boto, a l'Antonio de la Torre i a la Nerea Barros, tres grandots, eh?, del cinema espanyol i argentí, allà, un al costat de l'altre, doncs comentant, un allà fent algun whatsapp per allà, l'Antonio de la Torre, que estava una miqueta dispers, després a la part de darrere, doncs què voleu que es digui, el Javier Bardem per allà, el Beny López Cruz, la... La crem, la crem, la crem, estava allà tothom, no?, i feia gràcia, clar, tu estaves allà, però dissimulada una mica, perquè la idea és que no podia passar la premsa per allà, no?, nosaltres anàvem així, mig de premsa, amagant la polsera, que havíem aconseguit també d'estranquis, tot era així, molt d'estranquis, però, bueno, va ser curiós, no?, és un muntatge enorme, la festa també, aquesta que ja dic que ens van colar... Aquest any, com que es feien els 30 anys, es van volcar, es van volcar, diríem, en fer coses que no havien fet fins ara, perquè si compares als anys anteriors, en general, no sempre, però en general, era superior, diríem, a l'organització i sobretot a la realització cinematogràfica aquella dels Gaudí, que no pas els Goya, i en canvi aquest any s'han invertit els papers, és a dir, aquest any jo penso que si comparem el que va fer aquí a Barcelona amb el que s'ha fet a Madrid, jo vaig veure el programa des d'Irlanda, jo vaig anar aquest cap de setmana, doncs, per problemes, no problemes, vull dir, perquè el meu nano, doncs, anirà segurament l'any que ve a fer un curs tot un any, d'irlandès, a irlandès, i estudiar anglès allà, i llavors estàvem a Irlanda i, bueno, vam veure per la televisió en directe, diríem, però per la televisió. Llavors jo el que vaig notar és que no solament hi havia un patrocini per part d'empreses que feien publicitat i tal, sinó que hi havia un muntatge realment molt més ben elaborat que altres anys. I s'ha criticat molt bé, l'agrada, aquest any. És que ho han fet bé, no sé si hi ha objectius i honestos, inclús el, com es diu, el actor que... El Tània Rovira. El Rovira va estar molt bé, els agudits eren fins, elegants, en alguns moments tenia gràcia, ho va fer molt bé, va estar molt millor que altres anys l'any anterior, jo penso, que repetia també aquest any el mateix, i per tant, bueno, s'ha de dir que bé. I les pel·lícules també que han sortit triades... Jo com a crítica diria que massa previsible tot, a part de les presentacions i de tots els premis, no arrisquen, però ni una mica, vull dir, igual que en els Gaudí, més o menys, vull dir, el fet de donar-li, per exemple, el premi al millor actor, el Ricardo Darín, aquí al Gaudí, dius, bueno, tu que acabes de veure, Joan, ara m'ho comentaves, el camí més llarg per tornar a casa, t'hagi agradat-ho la pel·lícula, l'actuació del Borja Espinosa, és brutal, vull dir, no sé si ja l'heu pogut veure, encara està allà pendent, doncs és impressionant, vull dir, és una cosa, a part, diferent, diferent al que s'ha fet, llavors, clar, li donem el premi a aquest actor ja superconsagrat, que potser sí que s'ho mereixia... Que no l'hi havien donat, val la pena dir que al Ricardo Darín no li havien donat cap Goya, ni cap Gaudí, i aleshores... Això vol dir que li donaran el DiCaprio aquest any, perquè ja s'ho mereix de tant esperar, de tant esperar, segur que va així, perquè en el fons tinc la sensació, per al que m'ha arribat, que la pel·lícula Renacido no és res de l'altre dijous, vull dir, canvi a la interpretació d'ell, doncs tampoc és tan bona, però que ja se l'ha guanyada per les coses que ha fet amb altres anys, en dir, bueno, li hem donat donar... A la cinquena ja va, perquè ja porta cinc... Jo penso que va així, és això. I una altra cosa, i la veritat és que parlo sense gaire coneixement de causa en aquest cas, i és el tema de la millor pel·lícula també, Truman. A mi em fa la impressió que la pel·lícula de Fernando León de la Noa, em fa la impressió, però ja dic, és així, parlar per parlar, no? No sé si vosaltres teníeu la... Jo només he vist Truman. A mi em sembla que un dia perfecte deu ser una grandíssima pel·lícula per tot el que he sentit, pel poc que he pogut veure, però clar, Truman no, és això que es parla per parlar una mica, però pel que m'han dit, a mi em fa la impressió que aquesta pel·lícula serà molt més novetosa, molt més potent. A mi m'arriba que no, a mi m'arriba que per la crítica que la Laura Noa està prestigiada pels actors i tal, però com a pel·lícula no és cap cosa de l'Ondra Dijon. Això que m'ha arribat a mi, jo no el tampoc l'he vist. L'hauríem de veure per poder comentar. I un altre petit detall, i que això és així, perquè en el Twitter de Natàlia de Molina, que va fer tot el discurs, una vegada que li van donar el premi per Teixo i Molina, però existeix la censura, la censura a més d'una cosa, que em posa els nervis. Parlarem, parlarem. Efectivament, perquè amb aquest tema no li van deixar dir el fet de Teixo i Comida. El Ricardo Darín es va queixar públicament, no sé si ho sentiu, en el programa. quan li donen el premi a ell es queixa que estan tallant, perquè ho feien per raons de temps, no sembla que fos per censura, sinó perquè no volien allargar massa, llavors feien sortir coses perquè tallessin l'explicació. I el Ricardo Darín es va queixar, va dir que no havia dret que estiguéssim tallant a la gent. però va dir-ho al públic, és a dir, a la programa, jo vaig sentir-ho des de... Doncs a Natàlia Molina simplement no li van deixar dir una frase que seria simplement reivindicar, ja que la seva pel·lícula és reivindicativa de tot un drama social brutal que estem vivint en els últims anys, que són els desnonaments, en certa, doncs simplement era dir Teixo i Comida per tothom. Amb les poques coses que va dir a Natàlia Molina va estar brillant, perquè va dir jo de les dones, deixar que les dones fem coses que podem... I va ser veritat, la gent va aplaudir-les espontàniament, eh? Sí, sí. Vull dir, va estar bé l'estat. Jo no, jo confesso que amb això potser no estic... I penso que els premis tampoc estan tan mal donats, etcètera, vull dir, això jo, des del meu punt de vista no cal que estiguem d'acord. I em sembla que en conjunt s'ha de dir que aquest any, doncs com que volien anar els 30 anys i volien celebrar i volien que hi hagi una repercussió, ha sortit bastant bé. O sigui que jo m'ho vaig passar bé allà mirant la televisió, estàvem a l'habitació de l'hotel i amb la família, amb la dona, amb el meu fill i ens ho vam passar bé. És a dir, va ser una cosa agradable i... Un altre petit detall així de gent que coneixem força directament i que ens va alegrar força és el fet que li donessin el premi al millor curtmetratge al corredor, eh? Jordi Montesinos i tot l'equip d'una fundació, és una història peculiar que ara no us sabré dir el nom exactament de la fundació, però és una fundació que es dedica exactament al que es dedica al cornetatge del corredor, que és a recolzar a gent d'una certa edat, a partir dels 50 anys, que s'ha quedat sense feina. I el corredor és exactament això. Si l'heu vist i si no, doncs val força la pena veure-ho. Doncs és això. Llavors el... Hem competit contra ells. Heu competit. I com ha anat la lluita? Bé, en el festival que vam competir... Ni un ni l'altre. No, sí, sí. Nosaltres vam guanyar el de millor curt en llengua catalana. i ells estaven en categoria com a general, nosaltres en categoria catalana i ells no es van endurre però, bueno, van estar en competició. Dintre de quina competició i quin... Era... El cercacurs? Era un festival de lleia, sí que era el cercacurs i nosaltres... Diria que el MOFA també van competir i va guanyar a NADSA, potser? No, a NADSA estava... Sí, però al corredor no. Sí, hem competit un parell de cops, sí. I amb quin curtmetratge competiu? Bé, en sé. Sí, no hi ha massa a fer igualment en curs com el corredor amb temàtiques així. No, el corredor a mi no és un curtmetratge que m'entusiasme, la veritat. La veritat és bastant simple. És senzillet. No m'havia agradat mai gaire però no sabia que tinguis un transfons social, no sabia que vinguis d'una associació i tal. Sí, d'una fundació. I llavors ja tu mires diferent. Sí. El curt en si no és tan bo. Bueno, és un curt... Nosaltres quan el vam veure... Fa molt girs. Sí, el vam veure al festival i va ser com... Bueno, està bé. Està bé. Normal. No sé, saps aquests curs que els veus o com una pel·li. A vegades tu planteges diferent, no? Perquè és potser més curro, però veus un curt i dius, bueno, és un més. i va ser una mica la sensació i després el veure que anava tan enllà era com... No sé si sabeu que va estar intentant entrar i va estar a punt d'entrar en l'última fase pels pas Oscars també com a cosmetratge, però es va quedar enrere al final. Tenia un recolzament d'una persona que es dedica com a especialista a fer que les pel·lícules i els cosmetratges entrin dintre d'aquesta cursa. Em pensava que era perquè havia guanyat un festival, no sé quin era, d'Espanya, com tipus Sitges que preselecciona els Goya... Ai, els Òscar, però... Podria ser, però a partir d'aquí també s'ha de fer tota una feina i a l'equip del Jordi Montesinos i amb la gent aquesta de la fundació van anar allà a Hollywood un parell de vegades perquè la gent el conegués, per posar-ho en els acadèmics... És tot un muntatge, que valdria la pena un dia mirar-ho i saber com funciona des de dins. Jo veig poques pel·lícules, però ja veig jo que m'estic ficant una miqueta amb el tema aquest dels premis i va... Bueno, ens infiltrem, eh? David Tomás. Has d'anar al cinema. Sí, però està molt lluny el cinema, no sé, ja us ho dic últimament. No sé, em cau molt lluny i mira que està igual que sempre, no? A veure, perquè també he d'anar a veure cinema en versió original i es fa una miqueta més complicat. Una altra cosa que vaig fer així una mica cinèfila allà a Madrid va ser l'endemà, bueno, el mateix dia després de la festa, unes hores després de dormir, que vaig anar a veure una petita cosa, però em va fer molta il·lusió, el lloc on comença la pel·lícula Hablar, que és allà en el metro de la Vapiés. Llavors vaig anar allà i a més a més... Romàntic, no? Sí, va ser una cosa així maca i va coincidir, i això a Lídia també li agradarà especialment saber-ho, que hi ha una taverna vegana allà molt a prop que es diu l'Oveja Negra que és el paradís dels vegans. A més a més entren els gossos tranquil·lament allà, hi va haver un moment que hi havia com set o vuit gossos allà, gent demanant coses veganes, és a dir, xori vegano que si a la cidra... Tu vas passar molt bé, no? Va ser una cosa impressionant, eh? Tot el que no vas poder menjar als Goya o has menjat allà. Exactament, exactament. Que hi havia un càtering impressionant a la festa dels Goya però jo allà... Mai pensen en els vegetarians i els vegans. I això els Gaudí també va passar, eh? Perquè els Gaudí vam estar menjant bastonets de pa i cacau. No, jo ni formatge, eh? Vull dir que tu encara tens més llibertat per això. Bé, doncs fins aquí la meva contribució. Molt bé, molt bé. Comencem per parlar si heu vist alguna estrena també. Jo, per exemple, aquest matí ho heu parlat ràpidament. Després passem a un altre que heu vist vosaltres. Ha estat el fenomen? O no? Ha estat el fenomen primer i després hi ha anat amb un altre que em van enviar ahir la nit que el de una florida blanca. El fenomen he vist la del Robert Tèrmens. Un desastre. Quina? L'espanyola? L'espanyola. Ah, no, no valia... Hòstia, he estat a punt d'anar, però al final... No valia... Bé, des del meu punt de vista jo ja sap el Francesc que el conec amb ell que inclús he sortit amb una cosa amb un curt que va sortir ell amb la... Sobretot volia la meva veu etcètera, etcètera. I... I... I bueno, jo diria que a mesura que ha anat avançant la seva carrera té un curt que potser és una cosa que m'agrada que es de front de Dani no sé, va conèixer un curt metratge després va fer joves la primera pel·lícula d'ell Negre o Buenos Aires Catalunya over Alice aquesta penúltima i avui ha frenat el mal que hacen los hombres que és un guió del Daniel Faraldo que és un senyor americà argentí una barreja o una cosa rara que la pel·lícula està rodada en anglès però penso que és una cosa si us agrada l'Steam and Seagull que a mi ho tinc un rurós doncs és una pel·lícula de l'Steam and Seagull Sí, hòsties per tot arreu hòsties per tot arreu tiros Bueno, no és tan així però té un trasfons i un mental i de fet el Daniel Faraldo que és el guionista és un senyor que es va ser famós amb les primeres pel·lícules de l'Steam and Seagull i va sortir moltes vegades a mi m'agrada molt Joves que tu també i Catalunya de Uberales la veritat és que la trobo molt interessant la pel·lícula amb diferents episodis amb aspectes de... Doncs malauradament aquesta és pitjor o sigui per mi és bastant més baixa més fluixa que les anteriors Bueno, bueno Això és una cosa jo no volia parlar d'aquesta per això per no carregar-me-la Com es diu? Com es diu? Perdó La nova? Sí, aquesta El mal que hacen los hombres La del tèrmens es diu El mal que hacen los hombres Així, en castellà Sí, està en castellà el títol però està rodada en anglès És impossible Si són meravellosos Ah, sí? I les dones ja Les dones ja són excelses, no? Ja ha arribat el Jaume per si no ho digueu a donar Que des de casa, clar com que no ens veiem Bueno, qui vulgui ens pot veure Tenim aquí una càmera i hi ha una pantalleta i una d'allò que ho podeu veure a través de la pàgina Jo ràpidament volia parlar d'aquesta de Nahit que és una d'una noia nova d'Iran que es diu Ida Els noms són raríssims Panahande que l'estrena aquest divendres És premi en revelació del darrer festival de Cants i és el primer llarg metratge d'aquesta noia d'aquesta directora Val la pena dir i recordar pels veïdors que des de 1990 el cinema iranià ha agafat una certa importància a nivell internacional Tots sabem que que és allò de l'Abas Kiarostami a través de los olivos Klazab Globo Blanco del Hafa Pandi que últimament vam veure per aquí no sé si no recordeu Taxi Teheran que en una pel·lícula perquè no el deixen estar tancat a casa seva no li deixen fer pel·lícules llavors l'home ha fet alguna cosa possiblement la millora de totes aquestes és Nader i Samin una separació de l'Afgar Fanchi que havia fet ja anteriorment una cosa que a mi m'agrada molt que es diu a propósito d'Eli del 2009 i que últimament també més tard encara que no tan bona va fer el passat doncs aquesta noia que es diu Ida Panahendak no deu ser Panahende és una nova directora provinent de l'Iran d'aquesta escola que es diu l'escola de Teheran que es veu que suposo que és que agrupa tota aquesta filosofia de gent que està fent pel·lícules la història va d'una noia jove divorciada interpretada curiosament i destaca moltíssim la interpretació perquè té una cara molt expressiva i ho fa molt bé a més a més que és l'assistenta a la noia que si recordeu de Nader i Simín una separació i ara van a buscar un assistent o una noia que els ajudi per consolar o per aguantar per conduir en el pare i que el conflicte ve justament amb la relació que hi ha entre el marit i aquesta noia aquesta noia ho fa molt bé és la protagonista d'aquesta pel·lícula és una noia jove divorciada com deia que viu sola amb el seu fill de 10 anys en una ciutat del nord d'Iran i llavors descobreixes o bueno jo havia llegit però la pel·lícula més o menys directament ho diu que segons les normes que regeixen la ciutat tiraní la custòdia d'un fill correspon al pare tot i que en aquest cas concret l'exmarit perquè està divorciada l'ha cedit a la seva dona a condició que aquesta no es torni a casar resulta que aquesta noia ha conegut amb un xicot li ha sorgit d'un amor amb una persona molt més interessant que el seu exmarit i al qual la van obligar a casar-se quan era jove i per això ha tingut aquest fill de molt jove i aquesta noia aquest home que ell estima i que també aquest home està disposat a casar-se es complica de tal manera la situació que creant un gran conflicte un gran conflicte en el que està implicat i ho anem descobrint de mica en mica i això està molt ben fet molt ben narrat coneixem primer l'exmarit com és com els problemes que té perquè és una persona no massa interessant coneixem la família del que té exmarit que la família pesa molt el cel·lel del marit és el que condiciona la noia en tots els sentits coneixem el possible nou marit i en definitiva però no allargarà-me massa és una crítica molt ben feta jo crec que a un primer matrimoni desastrós i acordat en la seva joventut i que li ha donat com deia doncs peu a aquest fill i queda clar que l'Idan si neixes dona tens soriosos problemes perquè moltes desillusions de la teva vida les depenen de l'home depenen del que diu aquest home i per tant el film critica de forma jo diria que bastant valenta i amb una gran naturalitat el poder que tenen els homes sobre les dones fins i tot per escoltar música és a dir que només de mirar si l'home no vol que escoltis aquella música o que et pintin d'una manera o que vagis al cine l'home és el rei senyor de la casa aquí no aquí no aquí no aquí són mal les dones aquí ja no dic res ja no vull dir que aquí no aquest segon molt malament no ho sé no ho sé depèn de les famílies depèn dels marits depèn de i hi ha una gran varietat em sembla de situacions no ho sé ara ara que dieu això aquesta setmana vam veure uns curs que patrocina el Corte Inglés que ara al Polio estem sent redactors en un altre en un medi online que no diré que m'han censurat totalment per dir això però són uns curs totalment masclistes de un sabeu què és Tinder? és una aplicació per lligar és una aplicació així per conèixer gent i quedar i lligar té un nom Tinder ah això Tinder sí són un noi i una noia que es coneixen a Tinder però ja porten un temps quedant i el noi li diu a ella que li agradaria que deixés de donar-li cors que és com dir que sí a nois i la noia li diu bueno vale intentaré deixar de dar tantos corazones en Tinder i això però era Instagram els cors em sembla que era Instagram que encara és pitjor perquè és com més com un like de Facebook que és com un sí eren coneguts a Tinder però era Instagram és veritat bueno és això és una altra forma de lligar donant cors per internet i ho està promocionant en el cortinglès això i són com cinc urmetratges per parlar el dia de Sant Valentí que es diuen que és suerte quererte o alguna cosa així val la pena veure'ls i val la pena veure què és el que promociona en el cortinglès no diré res més però mireu-lo sí i aquestes són les crítiques de la setmana de l'any doncs molt interessant però m'havia quedat amb moltes ganes de dir-ho perquè em van dir pobre de tu que és això sobre el cortinglès perquè és com s'utilitza el cinema i com s'utilitzen les imatges en el aquest comercial en el que vivim per un moment que una empresa tan gran decideix donar diners per fer cinema que sí per dir una cosa així i la resta de cortmetratges també són van una mica aquest aire que rincol això vols dir que veritablement el cortinglès condiciona que això sigui així home segurament s'hauria de veure perquè evidentment tot està rodat allà dins i com a mínim li dóna suport jo pel que sé ja no sé la política en aquests curts però en general si una marca perquè és de la marca no és que si la marca s'interessa per un curt i posa la seva marca sinó al revés una marca busca un curt per promocionar l'espai i tot llavors hi ha una aprovació la marca que ha pagat un director per fer 5 curtmetratges que havien de ser dintre de la cortinglès i havien de fer de ser històries d'amor diferents que l'any passat ja ho havien fet amb el mateix director però això el que es podria fer és una carta pública en la qual doncs criticant això i posant de manifest que el senyor que dirigeix aquest departament és un masculista hi ha hagut bastant moviment per internet pel que he estat veient però si això no es fa per internet i queda d'an els tuits i no té una repercussió no sé de res penso que l'hagi seria fer una carta bastant ben redactada i enviar-la a tots els diaris tota la premsa perquè el cortinglès en funció d'això de publici sí que pots reaccionar és a dir si veu que hi ha una campanya a la Razón a l'ABC a la Vanguardia al Periódico ràpidament això ho canviaran de moment ho hem dit aquí en el Sense Condicions que té la seva repercussió aquí queda què heu vist vosaltres? què heu vist? heu vist alguna cosa? doncs què hem vist? vam anar a veure Primavera en Normandia que és com una proposta molt literària també molt lenta molt maca és la història d'un home que és ex-editor treballant en un editorial i que ara és forner i que coneix una noia que es diu Gemma Bovary que és com la Madame Bovary que es muda just davant de casa seva i tota tota la història d'aquesta noia va copiant sistemàticament el llibre de Madame Bovary de fet la pel·lícula perdona Lídia en la versió original es diu Gemma Bovary i l'actriu es diu Gemma també Arterton concretament o Actactone doncs va copiant i com el final de Madame Bovary espero no arruinar-li el final a ningú però és bastant dramàtic llavors intenta ell el forner intenta que això no li passi a ella també la llunya d'un barí que troba la llunya de diferents coses que va trobant a seva vida que poden ser negatives per ella com el curt del corte inglés més o menys per sort no va per aquí és com una comèdia romàntica francesada d'aquestes que ell és forner i tot el rato surten pans i baguets és com la típica comèdia així francesa bastant bastant light és mona i pot agradar excessivament ambiental pot agradar qualsevol persona que li hagi agradat el llibre i passa bé us agrada anar fent el programa amb la música de Ramstein de fons? a mi m'agrada va va si ningú no protesta si ningú no truca aquí a l'emissora i res va continuïm tu Jaume què has vist? has vist alguna cosa aquests dies? sí he vist la xicadenesa aquesta xicota explica que jo la volia veure no jo no encara no la recomanes? la recomanes? sí i no o sigui és una pel·lícula que té el seu interès jo explicaré el per què senzillament és una pel·lícula que ens situa en els anys 20 i tornem altra vegada amb les avantatges o no de tenir aquestes societats alliberades de prejudicis no? en aquest cas doncs es tracta d'un xicot que està casat fins i tot amb una noia i de cop i volta descobreix que el que ella voldria veritablement és tenir totes les sensacions i la llibertat de les dones vull dir sent en el seu interior una feminitat que pot amb ell i llavors doncs la pel·lícula en això mateix ja per mi ja és molt interessant diria que la cosa més interessant és precisament que la xicota l'acompanyarà en un procés que en els anys 20 com podeu bueno això ho sabem molt fàcilment en els anys 20 les operacions de canvi de sexe no no no es feien i si es feien com en el cas de la pel·lícula aquesta que és el que mostren perquè això està inspirat en la realitat si més no aparentment i llavors doncs lògicament ella vull dir ella o ell digue-li el que vulgui doncs acaba tenint doncs els seus problemes precisament per l'època que està França seria molt més alliberada avançada i això és interessant de la manera coplasma i lògicament Anglaterra no vull dir estem en aquesta dualitat i llavors com que Dinamarca tampoc doncs estaríem en què França ha estat el motor d'aquesta civilització en la qual estem actualment i això ja val oi? ja val quin és el problema i això també ho destaca doncs l'Àngel Quintana un comentarista diu és que repeteix massa les mateixes coses els mateixos posats les mateixes l'actor és el que va guanyar l'Òscar l'any passat aquesta és la que va guanyar no l'actor l'actor l'actor l'actor l'actor és la manera que va fer com es deia el de Stephen la del todo la teoria del todo la teoria del todo i va guanyar Eddie Redmayne exacte aquest senyor va guanyar l'Òscar millor actor l'any passat i merescutament jo penso que aquí també ho fa bé no hi ha cap dubte però molt repetitiu llavors la pel·lícula tal com diu l'Àngel Quintana acaba que es de bé com tova vull dir saps allò tracta el tema i va buscant sempre els recursos més emocionals no pas tant sentimentals que serien els que ens quedarien a dins i que ens engrescarien doncs a participar igual que ella i ella i ella i ell paral·lelament a promocionar un fet com aquest a mi em va semblar interessant val? vull dir per això però per què també em va semblar interessant perquè comparada amb la pel·lícula que vaig parlar aquí el primer dia el dia que us vaig conèixer en definitiva que era aquella l'Hijo de de Saül de Saül esclar vull dir agafar una temàtica com aquesta un matrimoni que són pintors o sigui que són creatius posar-la al costat de l'Hijo de Saül que és un xicot que és jueu que li ha tocat viure en l'època que li toca que eh? vull dir que li passa el que li passa i a més a més fa de voluntari eliminant la seva pròpia gent clar vull dir ostres tu quin contrast més gran no? i com que a mi el que sempre em motiva més doncs és les preguntes ja me les contestaré després personalment doncs penso que aquesta pel·lícula la poses al costat del Saül i queda molt bé molt bé perquè pensem doncs ara volia comentar pel·li per no pensar perquè és el revés de fet volia comentar dues que he vist que s'estrena la setmana que ve una s'estrena aquesta setmana i l'altra la setmana que ve que és una que és potser la més seriosa que és que es diu dioses és una pel·li de Polònia que de fet crec que va aconseguir unes set premis com el que és de l'acadèmia polaca i i és la història real de bueno el primer metge que va aconseguir el transplantament de cor que és la foto aquella no sé si recordeu aquella foto d'aquesta de que han acabat l'operació ja vivíem eh que estava doncs el metge no ja com fumant crec que era la metgesa l'enfermera de fons estirada i el pacient al mig doncs és bàsicament la història dels 4 o 5 intents que fa fins a aconseguir aviam la pel·lícula què passa com a tot biòpic és que ja saps al final però a part jo entenc que les interpretacions casten polaco i doncs bueno guies pels subtítols i pel que imagines que actuen bé però però quan la vaig acabar són dos hores de pel·lícula força no dic lentes però són força és una història que potser l'han buscat molt l'èpic llavors que quan ho allargues dos hores hi havia gent badallada llavors per mi quan vaig sortir vaig pensar és que m'han colat un capítol de house de veritat i no per tema de metges però és veritat però de dos hores llavors què passa que és el plantejament ostres hi ha un problema no sabem i van passant coses i al final el tio es dona per vençut se'n va de vacances per diàleg es retira i allà se li acudeix i torna a l'oficina i comença a omplir les parets com ho faríem house és house clar veus aquesta peli i crec que en el moment que passa això cap al final era com totes les sales estàvem allà com ara potser aquells moments de dir hòstia de tota manera house s'inspira en això és posterior això és posterior a house ah sí sí sí clar però el que em refereixo és que jo imagino que és el que devia passar però clar la forma de narrar-ho és la forma aquesta de molt de thriller és una forma molt de thriller de oh ho aconseguirà o no és possible que per això hagi guanyat tants premis allà perquè és molt Hollywood suposo sí sí és el format serveix molt el format comercial i la peli no és per no pensar però és la peli que em feia com il·lusió comentava que la vam veure ahir és la segona part de Zoolander que ja no està la primera part que era com era una una mena de paròdia que fa ben estil era tot el món de la moda però no només la moda sinó és com és com el torrente americà però millor fet crec ah sí surt tothom tothom que és famós surt allà el tanto a partir de la segona a mi em cau la primera ve a ser ve a ser la bona no ve a ser ve a ser com la paròdia que ja es buscava la segona inclús la tercera potser ja comença no sé exprema ja massa el tema crec però la quarta i la cinquena són boníssimes sí ja no les heu vist us heu cansat us heu cansat us ho recomano us ho recomano no estan fent la dos no estan fent la dos no estan fent la dos a Zoolander ara estrenen la dos però hem passat a Torrente hem passat a Torrente l'han passat l'han passat l'han passat a Licària la primera és això una paròdia la segona ja és la seqüela que continua però com a seqüela es manté bastant bé o sigui no sé si l'heu vist la primera no jo no és una paròdia que sí és com molt estrident i molt absurda però però potser es manté molt amb l'absurd però potser sí que ha perdut força una mica des de la primera part amb el meu pare perquè a més també va ser una mica fracàs la primera però no pel contingut de la pel·li sinó perquè es va estrenar un 11 de setembre de 2001 i evidentment als Estats Units ningú va anar al cinema i de fet crec que inclús al principi de la pel·li de la segona part fan un repàs de què ha passat diguéssim des del 2001 com quan passa la pel·li realment ara no? el 2016 i què ha passat tot aquest temps i es queda de retirar ell fan com un popurri de notícies molt ràpides i una al principi tu comencen a plantejar com va haver-hi un accident 2001 va haver-hi un accident molt gros que va afectar molta població i tu penses clar a més va passar de veritat quan era la seva pel·li i de cop presenten que no que ells la primera part acabaven construint un edifici per aprendre a llegir i que s'ha de rumbar l'edifici i llavors és com clar ja et comencen amb humor així bastant ja negre i llavors ja vas tirant a veure la pel·li no és res d'altre món és una pel·li que és molt divertida surt una secundària d'Spenobe Cruz que la veritat és que crec que l'aprofiten ja com a latina habla hispana perquè fa d'italiana mig francesa que actua bastant malament però jo crec que és per la direcció ja que clar ja és algú que en realitat la que sembla que estigui parlant fonèticament és molt és un paper molt absurd però no té un absurd còmic de veritat és un absurd quasi trist sí i surten tots aquests és això és aquestes pel·lis corals que surt tothom i surt des de Valentinos i tots els dissenyadors així et surt Escrílex sí, sí, sí és que surt tothom surt tothom ja, doncs res com a pel·lícula així quanta però jo volia saber jo volia saber si Solander la primera part és una de les referències de Fergat a veure jugant comptant que Solander juga molt amb un humor absurd certs diàlegs però sí, podria ser potser més no sé si tornarem mai a parlar en cinema i humor però ho hem de fer ho hem de fer potser potser més tirant això tipus hot shots aquestes històries doncs vinga tu francesa has vist alguna cosa? jo allà a la Victoria Abril però de pel·lícula ja dic que cada vegada ho tinc més lluny vol dir que parlem una mica és que ja pel temps que no sé què fer és el camí més llarg que tornar a casa o anem allà directament a l'Eros? ah, bueno més aviat sí, ja parlarem del camí no? perquè si no no ens donarà temps perquè hi ha una llista a veure si la veiem exacte Eros Eros al Cirepa us la recomano aquesta quina, quina? jo també camí més llarg i el Joan no tant però bueno ja en parlarem vinga va Eros quan vulgueu bueno, a veure és un tema en realitat el tema cinema eròtic és un tema extensíssim és que no és per dir que estem parlant d'un gènere però estem parlant d'una temàtica del cinema que gairebé des de l'inici ja estava llavors per no fer aquí el repàs històric i tot doncs potser volíem anar directament hem pensat en pel·lícules més noves més independents potser bueno, ja anirem fent toms per darrereu però sí que una de les coses que hem pogut veure més amb el cinema eròtic és que hi ha una fina línia que separa l'eròtic i artístic potser el que vols transmetre a partir de l'erotisme amb el gruller amb el fora de lloc amb l'insult amb l'insult potser sí depèn amb l'insult o amb el porno també amb la pornografia bueno, però aquí mira, dos dels referents que teníem per parlar avui del tema eren dos estrenes bastant actuals una de fa uns dos anys que són dos parts que és ninfomèniac de Lars von Trier i l'altra que era Love de Gaspar Noé Lars von Trier és el director la majoria de gent suposo que el que coneix però Gaspar Noé pels qui no és el director d'Ireversible per exemple aquella pel·lícula que va cap a enrere de la violació de Mónica Bellucci que era com molt estrident doncs els dos fan fan dues propostes quasi simultànies perquè es van rodar ja fa temps però s'han estrenat s'han anat estrenant així contagodes que era què passaria a posar o sigui a basar una pel·li sobretot a intentar fer com per exemple escenes de sexe real o sigui sense tot i que hi ha efectes especials però basant-se bastant en la provocació són dos pel·lis que van a provocar molt però amb certa història i sobretot bueno no certa història evidentment amb història però sobretot amb una tècnica molt artística un potser més tècnicament i a l'hora de per exemple el Love crec que és una aposta com fa sempre Gaspar Noé a les pel·lis que són una forma de narrar molt com bastant claustrofòbica però a l'hora diàlegs molt no plans però molt molt fluïts o sigui com que podries estar veient una història real perfectament i Love tira més de tècnica en aquest cas és una no sé si l'heu vist no no l'hem vist jo no aquesta no és una història molt senzilla és una història d'amor d'un noi i una noia que es coneixen un dia en un parc i comencen a sortir però el que és interessant és com t'ho explica perquè tu la primera cosa que veus és aquest noi casat o sortint amb una altra noia i amb un fill el primer que veus és ells dos al llit durant 4 minuts masturban-se fins que l'he vist al començament això és ja és força directe que per cert van anar fora de competició a Cans vull dir que no és una pel·lícula així aquesta escena no són els propis actors que la fan és muntatge això perquè a mi em va semblar que jo jo juraria jo juraria que són totes reals jo diria que sí també perquè no veus cap així com en la ninfomènia que sí que veus una mica el muntatge la cara de l'actor hi ha escenes que sí hi ha escenes que no més que no que sí però reals i bueno vas tirant enrere en la història d'ells i vas sabent que potser aquella no era la seva primera parella abans havia tingut una altra parella no és res com molt sorprenent en la història és molt normal és la història de dues persones normals tenint una vida normal però és molt interessant com l'explica com tècnicament per exemple tota l'estona estem veient el clatell d'ell és tota l'estona ell parlant d'esquena a càmera això d'entrada és molt estrany fa uns un bueno això els flashbacks tota l'estona i pantalles en negre per fer elipsis sí fa servir com tècniques narratives molt molt personals sí sempre si heu vist altres pel·lis d'ell entre the void pots identificar que és del mateix director què has dit que d'ell entre the void que és de drogues i bueno drogues però sí és una pel·li que és bastant densa i l'altra és solo contra todos o solo ante todos que és una pel·li que va fer d'un mig metratge que havia fet que es deia carne la va adaptar al llarg metratge que va ser l'opera prima que també hi ha marques estils de salts temporals de muntatges que té unes tècniques molt té quatre pel·lis o cinc i tampoc és molt ell d'on és ell d'on és a veure jo diria és que és argentí diria no no no és sud-americà però el que passa és que ha rodat molt a França ha rodat molt la gent de la void està fet mig Tòquio mig a una ciutat sí França ha rodat molt a França però ell jo diria perquè el vaig escoltar que el van convidar a Sitges farà uns anys i l'entrevista el tio amb un accent sud-americà aquesta Love que jo he començat a veure no l'he acabat no m'ha donat temps jo diria que el que fa és sobretot anar reflectint en pantalla en escena el que ell pensa és a dir tot el que està superclar que la pel·li és ell però inclús hi ha un personatge que es diu Gaspar i n'hi ha un altre que es diu Noé més clar no ho podia posar i el personatge mateix en algun moment de la pel·li et vas donant que ell és estudiant de cinema i vol ser director i vol fer la primera pel·li que parli de les coses més importants de la vida que són l'amor i el sexe i per què no hi ha pel·lis que parlin realment de la relació que hi ha entre l'amor i el sexe de quan el sexe té amor i de lo bo que és quan això s'ajunta tota la pel·li és aquesta història que és tan lleugera i tan fàcil de veure però amb escenes molt molt llargues i molt molt bé no és que molt no hi ha tampoc un límit molt explícit és que no i és en 3D per ser-ho vull dir que en realitat sí en 3D perquè hi ha un moment en què ell es corre a càmera sí llavors ell arriba a càmera i llavors clar jo imagino que si tinguéssim les ulleres ejacula diguem-ho així no no que és igual però jo no sé no vull dir què es pot dir com sí llavors què passa que en pel·lícules com aquesta o en Infomènia que potser sí aquesta l'heu pogut veure sí la primera part sí la primera part sí doncs són pel·lícules que tracten molt en realitat el tema artístic ja Trier ja sabem com roda tots llavors ja també sabem per on ens tirarà però però per exemple aquest seria com de la banda bastant explícita que vol mostrar molt però alhora també no només mostra sinó també explica o sigui que el contingut de les pel·lícules no és un perquè sí o per provocar o perquè parlin de tu tot i que és una altra pel·lícula que és For Lovers que de fet està a Netflix o sigui com anem a dir Netflix és una pel·lícula que és molt plana potser també buscant la relació entre dues parelles que són liberals i com s'intercanvien les parelles però tot i que podria ser una història bastant lleugera com és Love les escenes sexuals també són en certa no tant però en certa manera explícites però jo crec que aquí sí que és afegit afegit com per bueno per destacar sí per crir l'atenció i doncs aquí potser és quasi com si fos una pel·li de Hollywood amb algunes escenes sexuals per agradar més però perquè sí és molt està molt posat així llavors clar vam fer clar i després hi ha cinema a l'altre extrem és aquestes clar considerat cinema de Jesús Franco que després en parlem pel tema de censura però són pel·lícules que ja es podrien englobar dins d'aquell subgènere com va haver-hi als Estats Units el Black Explotation quan sortien totes les pel·lícules ja més amb equip i actors negres aquí es va fer molt a Espanya el Sex Explotation que era agafar ja no tant del cine sinó més de la pornografia però adaptant-ho a històries amb actors que sempre repetien els mateixos i eren històries com molt molt sexualitzades tot i que s'intentaven estrenar d'alguna forma llavors clar teníem els dos límits una mica de dir hi ha la línia que separa el mostrar o l'ensenyar o el no mostrar i amb el sí jo penso que el cinema eròtic o sigui m'hi has fet pensar tu jo el que crec és que precisament el fet de prohibir una cosa el que provoca és tot el contrari vull dir el goig de voler-la fer i llavors què és el que resulta de tot això com que està prohibit aquell que ho vol fer ho minimalitza troba la forma de fer-ho troba la forma una de les pel·lis que tenim en compte era una que sortia aquella noia com es deia la noia que xiula la Brigitte Bardot amb el Humphrey Bogart aquella aquella escena que ella diu si necessites qualsevol cosa només vas a xiular tu saps xiular només has de juntar els llavis i bufar però és com és una escena molt sexual però sense que es vegi res que assaltem-se la sensura d'alguna forma instigues una mica que la gent tinguin geni i sàpiguen crear la mateixa sensació però d'una altra forma perquè ara és com que estem tan curats d'espans que podem veure tot això que veiem a l'off i ens és igual i vam estar potser quatre minuts veient com una parella es masturben l'una a l'altra i ens era igual que a mi segurament fa uns anys això de la Brigitte Bardot dient això era molt més provocador bueno el Joan i jo que vam viure a la Brigitte Bardot en directe vull dir que quan la feia aquesta pel·lícula però jo el que volia insistir una mica més perdoneu és aquest efecte que es produeix i llavors es minimalitza o potser no ho he explicat bé però el que es fa és fer aquesta conya que feia el cinema espanyol i d'altres també ahir mateix em passaven el Jack Nicholson i la d'allò que ella l'Eva no no la Jessica Lange potser no no aquesta era la del carter no aquella no aquella per mi té molt d'interès no no o sigui ja no cal que vegi res el que tu dius ja ja t'ho imagines és com l'altre dia que parlàvem cinema i literatura d'una manera o altra doncs ja ja et fas la composició tu no cal que t'ho ensenyin no i això és perquè en un principi s'ha prohibit i després el que dieu vull dir la imaginació de fer-ho sense que ho prohibeixin però el que passa jo tinc la sensació que a vegades no es té en compte un element que em sembla que s'hauria de tenir en compte i és que a vegades inclús les dones són més atractives per el que insinuen que per el que mostren és a dir si una dona si una dona la veus despullada té més atractiu té menys atractiu que si una dona va vestida d'una determinada manera perquè en el fons no et tapa o amaga allò que potser l'home voldria veure al contrari que els homes no ho dic una mica de debò jo crec que el cine deixa'm acabar el discurs el que jo vull donar a entendre jo crec que el cine si és subtil intel·ligent i tal i fa el mateix joc pot ser més eficaç que si explícitament mostra la sexualitat és a dir també depèn de qui és el que es busqui si es busca provocar sexualment sí sí que és el cas però si es busca provocar com ofendre que jo crec que és el que fa ninfomènics sobretot és que la gent surti del cine dient com pot algú està fent això el tango a París també també provoca és fer que molta gent marxi del seu país va ser un altre lloc a veure la pel·lícula o a l'inversa perquè no estàs d'acord amb el que t'ensenyen o el que t'estan explicant però jo penso que si vols aconseguir simbament provocar la provocació com tu deies molt bé varia amb el temps perquè potser una cosa que era provocació amb la que ve del Fitchcock això ja t'ho ha dit ella en aquest moment no ho és llavors per tant pot ser que quedis en desús ràpidament perquè el teu que era una provocació ja no ho és 10 anys més tard i el que estic dient jo és que em sembla que és més intel·ligent el que segurament això que deia no és a dir si aquella dona es sap vestir d'una altra manera i la pel·lícula sap vestir l'eroticitat d'una altra manera que amaga i mostra i tal pot ser que sigui molt més sensual molt més atractiu i a més a més que perdurin el temps és a dir cosa que no passa si és molt explícit Joan, la Gilda clar és el que diem se te'n va a la imaginació com si estessis amb l'ítera però també també estem parlant d'èpoques perquè ara per exemple potser és el que diem que ara estan sortint propostes així més potser explícites i no només aquestes dues que estem parlant també pel·lis com a Serbian Film o pel·lis que recerquen el tema sexual i el porten a extrems que per què extrems? perquè potser sembla que sigui l'únic que queda ja que tothom està acostumat tot ja una de les que tenia apuntades per exemple és El cadàver d'Anna Fritz no l'he vist és catalana és catalana d'aquest any anava a Els Gaudí però no va estar seleccionada cap és la història d'Anna Fritz representa que és una famosa i són uns nois que que tenen accés a la morgue de l'Hospital de Barcelona i se la tiren van directament allà la troben i es tiren a la mort allà i ho veiem tot negrofili clar però veus exactament hauríem de fer un tema sencer només aquestes pel·lis perquè però si aquí es tractava d'una forma més de sexualitzada totalment sí però més que de col·legueo perquè la pel·li és bastant així una pel·li potser que no sé si l'haureu vist però l'haureu sentit parlar segur que és necromàntic que és una pel·lícula alemana bastant gore bastant però molt que també té una banda sonora una banda sonora de piano elegantíssima és una pel·li elegant però el tema i evidentment les imatges són tan grotesques i tan escarroses que és una mica el que volíem que evidentment després també s'ha tocat molt hi ha hagut molta tocada en aquest gènere pel tema de les censures o sigui tant el Código Heys americà com aquí entre altres el franquisme i això s'ha intentat buscar també altres formes per això el de Gilda i tal o s'han buscat formes o d'evitar-ho o inclús de marxar del país i la moral religiosa i tot el que comporta això jo crec que nosaltres estem condicionats perquè som més grans que vosaltres per la nostra història i perquè vam veure unes pel·lícules jo recordo quan la muerte en los talones de l'any 59 amb el Hitchcock que hi havia unes escenes que estaven tallades que després les hem vistes senceres i fan riure el que van tallar és a dir com pot ser que arribessin a tallar que trobessin però clar en aquell moment allò consideraven pornogràfic o si no no pornogràfic consideraven que era provocador i avui dia no ho és jo segueixo pensant que aviam jo entenc que únicament el que persegueixes provocar doncs clar pots utilitzar l'arma que vulguis però si el que persegueixes és fer una cosa que tingui una certa continuïtat que tingui una certa validesa que tingui un cert valor i que tingui futur en el fons de revisió etcètera i que es mantingui l'historia del cine com una no sé si aquesta si aquesta aquesta ninfomania del d'allò es arribarà és que aquí ve aquí ve una mica la meva protesta jo no estic d'acord que el que fa Lars Trier per exemple sigui no només san infomania això ja ho ha fet en altres pèl·licos anticris ja ha fet sexe també explícit jo no crec que el que ell fa sigui provocar el que fa és anar explorant aquests límits que ens hem posat a nosaltres mateixos com a societat o com a cultura com el que vulgui per què estem parlant d'un director que va pel món amb semarretes de persona no ingrata cans perquè el van expulsar ell és un provocador això per descomptat l'altra cosa és que tu facis una lectura que és veritat que les seves pel·lis sempre busquen aquest component de mira que desgraciats som com a condició humana perquè melancòlia és potser de les més que explora les condicions del que es diu l'home o l'animal i nymphomèniac o aquestes peridons és un director que va va a lo que va i no sense pel·lis de la llengua repeteu-me a posar una altra pel·lícula que penso que ens enriquirà encara la conversa que portem Picnic recordeu Picnic? el de Xogaló no té elements sexuals que no sí, home i tant que sí William Holbeins i la Kim Novak quin pel·lis de Closte ostres és el mascle només les mirades que es fan ells dos el ball aquell allà al vell mig és una de les pel·lícules més eròtiques del món del cinema jo el que vull dir te'ls imagines en l'acte sexual i diu això ha de ser us en recordeu com ho hago per a xocolatí? pues allò sí, sí, sí aquella el William Holden que no em sortia no, no, si l'hi he vist tres o quatre vegades i a més a més no sé si sabeu que va ser on van fer allò de la Coca-Cola sabeu? ai, ja estem com el Corte Inglés sabeu no allò del no van descobrir van utilitzar per primera vegada la percepció subliminal la van treballar i cada equip si tu ja s'hi ha 24 fotogrames per segon si tu poses un fotograma per segon que posa beba Coca-Cola i com a no sé què popcorn em sembla que era no ho percebeixes pel subconsciència llavors van utilitzar és una pel·lícula d'any 54 Picnic van utilitzar aquest sistema per tot a una comarca determinada dels Estats Units passant la pel·lícula i la reacció un experiment es va doblar un experiment es va doblar la venda de Coca-Cola i es va doblar la venda de popcorn llavors van prohibir perquè era enganyar l'espectador perquè no s'entenava que sortia del cine amb ganes de ho hem prohibit ho hem prohibit però quan era la pel·lícula del Club de la Lluïta de quan de quin any és del 90 i alguna cosa potser sí doncs és a cada escena si us hi fixeu hi ha un bloc que ho recull hi ha un got de Starbuck això ja està prohibit el Club de la Lluïta ah per això la Lídia té aquesta aquesta dicció quantes vegades has vist la pel·lícula veieu la Picnic perquè és però jo penso que jo trobo que Picnic seria amb la línia aquesta jo no recordo jo l'he vist totes vegades Picnic me'l recordo perfectament de tot i tinc la sensació però no recordo però recordo que sempre és aviat una atracció entre els dos que hi és etcètera però no veig que hi hagi seria una mica el que estava dirien jo que en alguna mesura si tu aconsegueixes filtrar aquesta sexualitat no d'una forma explícita sinó d'una forma indirecta té molta més força que si la fas explícita com Carol no parlàvem de més o menys però s'estàvem com la mirada les mirades el que deies tu l'altre dia hi ha tota una secció de cinema no eròtic però que conté erotisme o que transmet erotisme clar clar clar i segurament és aquesta que dieu com Amelie per exemple Amelie no és gent sexual però té aquest tin eròtic com alguna cosa sí sí sí però per què en una època que em deia Joan ara els petons es consideraven pornogràfics pràcticament i ara continuem considerant pornogràfic el sexe si el sexe es fa com a pornografia per vendre un determinat producte però per què dos actors per exemple no poden fer sexe explícit si és depèn de quin sigui suposo que és el que dèiem els límits entre l'ensenyar per provocar o sigui per vendre entre cometes per dir parlen de mi per això o és a dir s'han fet de fet hi havia la pel·lícula aquella italiana de El Diablo en el cuerpo no sé com que es deia que és el 74 que és la primera pel·li on hi havia una fal·lació en directe de l'actriu ha passat la història per això? sí però igualment la pel·lícula en si és una bona pel·lícula ha quedat l'escena aquesta però i Nine Sons del Winter Button també és força interessant per això i el tranví anomenat Desig i també la gata sobre el taulat de seny imagina't tu ei va diguem el tema de la setmana vinent el Newman i la això que vull dedicar una cançó avui a la Lídia a la Lídia i que no que no és eròtica directament però té el seu puntet i potser la coneixeu que és dels Germans Marx diguem-ne el tema la setmana vinent la setmana que ve tenim una convidada que és la Lídia Vidal que ens vindrà a parlar de l'educació espacial al cinema i que jo us ho he proposat ja una seta de pel·lícules i ella ens parlarà de les que consideri més oportunes per tant repeteixo l'educació espacial en el cinema doncs vinga Lídia per tu gruixa marge Night of the Circus fin de la setmana vinent bon dia adiós