Cinema sense condicions del 9/2/2016 — Goya des de dins, estrenes (Nahid, The Danish Girl, Dioses, Gemma Bovery, Zoolander 2) i Eros al cinema: de Nymphomaniac a Love

Crònica dels Goya des de dins

• Infiltració “backstage” i VIP: recorregut intern per la catifa vermella i el fotocol (fins a 32 metres), accés a sales VIP i al backstage, amb anècdotes sobre greixatge per al set, i trobades amb figures com Juliette Binoche, Tim Robbins, Javier Bardem i Penélope Cruz.
• Producció i to de la gala (30a edició): percepció d’un salt de qualitat en realització i patrocini; Dani Rovira millor que en edicions prèvies; comparativa amb els Premis Gaudí d’enguany.
• Premis i debat: sensació de previsibilitat; contrast entre el reconeixement a Ricardo Darín i interpretacions emergents (p. ex. Borja Espinosa); discussió “Truman” vs “Un día perfecto”.
• Censura/retallades de temps: polèmica amb el discurs de Natàlia de Molina i l’eslògan social “Techo y comida per tothom”; queixa explícita de Ricardo Darín sobre els talls de parlaments.

"No hi ha dret que estiguéssim tallant a la gent" — (resum de la protesta de Ricardo Darín)

• El curt guanyador ‘El corredor’: alegria per l’equip de Jordi Montesinos i la seva dimensió social (atur a majors de 50); debat sobre el valor cinematogràfic i el seu recorregut cap als Òscar.
• Bonus madrileny: ruta cinèfila per Lavapiés (arrencada de “Hablar”) i descoberta del bar vegà Oveja Negra.

Estrenes i crítiques

El mal que hacen los hombres (Robert Térmens)

• Valoració negativa: descens de nivell en relació a obres anteriors del director; to de thriller dur sense prou profunditat dramàtica.

Nahid (Ida Panahandeh, Iran)

• Cinema iranià contemporani dins l’“escola de Teheran”.
• Trama: dona jove divorciada amb custòdia condicionada del fill (no es pot tornar a casar), i pressió patriarcal que regula fins i tot gustos i oci.
• Punts forts: interpretació molt expressiva de la protagonista i crítica valenta a les dinàmiques de poder de gènere.

Primavera en Normandia (Gemma Bovery)

• Comèdia romàntica francesa, metacinema literari: la vida de Gemma imita “Madame Bovary”.
• To lleuger, amb encert en l’ambientació i el joc intertextual.

The Danish Girl

• Biogràfica sobre identitat de gènere als anys 20: trànsit i el suport de la parella en una època sense recursos mèdics establerts.
• Eddie Redmayne solvent, però el film pot caure en reiteració i en l’apel·lació emocional directa.

Dioses (Bogowie, Polònia)

• Biopic mèdic sobre els intents pioners de trasplantament de cor; estructura de thriller mèdic amb clímax “efecte House”.
• Correcta i amb premis locals, però amb epicitat allargada i ritme irregular.

Zoolander 2

• Sàtira del món de la moda amb cameos a dojo (inclosa Penélope Cruz en clau paròdica).
• Humor absurd i estrident; com a seqüela, manté part de l’encant, tot i perdre frescor respecte a la primera.

• Nota crítica sobre publicitat i masclisme: minicicle de curts de El Corte Inglés per Sant Valentí percebut com masclista; debat sobre apropiació comercial del llenguatge audiovisual i propostes de denúncia pública.

Tema central: Eros al cinema

Línia fina: eròtic vs pornogràfic

• El cinema eròtic és una temàtica transversal (no un gènere tancat). El límit entre artístic i gruller depèn de context, intenció i posada en escena.

Dos casos recents que provoquen i exploren límits

• Nymphomaniac (Lars von Trier): provocació discursiva per interrogar els límits morals i socials, amb dispositiu formal d’autor.
• Love (Gaspar Noé): relació amorosa i sexual amb posada en escena molt personal, ús de plans llargs, temporalitat fragmentada, i moments de sexe explícit/“realista” (inclòs l’efecte 3D).

"Per què no hi ha pel·lis que parlin realment de la relació entre l’amor i el sexe?" — (ideari que travessa Love)

• Debat: diferència entre provocar per provocar i explorar la condició humana; el valor de la tècnica i del punt de vista per dotar de sentit les escenes sexuals.

Altres propostes i extrems

• For Lovers (catàleg Netflix): drama relacional amb sexe explícit percebut com a afegit publicitari més que orgànic.
• El cadàver d’Anna Fritz (CAT): límit transgressor (necrofília) tractat amb to de thriller juvenil; interpel·lació sobre banalització del sexe extrem.
• Necromantik (DE): gore extrem i tema tabú amb sorprenent embalum estètic (banda sonora elegant), però d’imatges grotesques.

Censura, insinuació i poder de la imaginació

• De l’antic Código Hays al franquisme: restriccions que van afinar el llenguatge del desig a través de la insinuació.
• Exemples clàssics d’erotisme suggerit:

- “Gilda”: potència de les mirades i el joc d’ocultació. - “Picnic” (Holden/Novak): tensió sexual a través del ball i el subtext. - L’anècdota de la publicitat subliminal (Coca-Cola/Popcorn) com a mostra de persuasió i límits ètics.

• Tesi recurrent: el cinema pot ser més sensual i perdurable amb la subtilesa que amb l’explicitesa.

Referents contemporanis d’erotisme suggerit

• “Carol”, “Amélie”, “Un tramvia anomenat desig”, “La gata sobre la teulada de zinc”: construcció d’erotisme per mirada, tensió i posada en escena, sense necessitat d’excés explícit.

"A vegades, les dones són més atractives pel que insinuen que pel que mostren" — (síntesi del debat al voltant de la posada en escena)

Cloenda i pròxim programa

• Tancament musical i anunci: la setmana vinent, convidada Lídia Vidal per parlar de l’educació espacial al cinema.

• Idea-força de l’episodi: entre el “darrere la catifa vermella” i l’Eros davant la càmera, el programa explora com mirada, context i intenció defineixen tant el valor dels premis com el sentit del desig en pantalla.