Cinema sense condicions del 19/2/2013 — Goya vs Gaudí, Blancanieves, Kon-Tiki i animació adulta

Resum general

• Programa coral amb en Jaume, l’Andreu, en Francesc i en Joan, dedicat a actualitat de premis, anàlisi crítica i focus d’autor, més un bloc d’animació per a adults.

• Estructura real: debat sobre Premis Goya/Guadí i “Blancanieves”; crítica d’“El muerto y ser feliz” i discussió sobre cinema experimental; repàs a les nominades als Òscars (internacional) i ressenya de “Kon-Tiki”; focus Juanma Bajo Ulloa; i recorregut per l’animació adulta (de Disney a Bakshi, Heavy Metal i Ghibli).

Premis Goya vs Gaudí: cerimònies, encerts i errades

• Valoració general: repartiment de premis “equilibrat” segons els tertulians, en línia amb els Gaudí.

• Millor de la gala Goya: discursos de J. A. Bayona, Maribel Verdú, José Sacristán i Enrique González Macho. Pitjor: ritme i realització de TVE, comparada desfavorablement amb la gala Gaudí conduïda per Buenafuente i produïda per TV3.

• Polèmica Candela Peña: denúncia a la gala vs. desmentit de l’Hospital de Viladecans l’endemà. Debat sobre formes i fons de la reivindicació pública.

• Errada a l’entrega: confusió del premi de cançó (afectant “Los niños salvajes”); s’atribueix a error humà no malintencionat.

“Blancanieves”: proposta de Pel·lícula del Mes i debat ideològic/estètic

La pel·lícula i el seu encaix als premis

• Producció catalana premiada als Gaudí tot i ser parlada en castellà; format de fals cinema mut amb intertítols; ambientació andalusa anys 30; excel·lències tècniques (foto, música, interpretacions) i riques referències (p. ex. “Freaks”, “Sunset Blvd.”).

• Proposta com a “pel·lícula del mes” per haver arrasat a Gaudí i Goya i per la seva capacitat d’interpretació simbòlica.

Debat de fons (representació vs adhesió)

• Lectura crítica d’un tertulià: > “És una pel·lícula ideològicament del PP”, per l’ús dels toros i una “Espanya profunda”.

• Rèplica: mostrar una realitat o tradició (toros, iconografia) no implica necessàriament defensar-la; es debat la diferència entre representació cultural i apologia.

• Avaluació final: consens a separar valor artístic de lectura ideològica; es reconeix potència emocional i formal, amb dissens en el subtext.

“El muerto y ser feliz” (J. Rebollo) i el paper del cinema experimental

• Pel·lícula atípica amb José Sacristán (premiat als Goya): road movie negra amb tocs de comèdia; aposta formal arriscada (doble veu en off, trencaments de la banda sonora) i direcció molt marcada.

• Context de producció: presència de Lluís Miñarro, productor d’autor conegut per avalar propostes radicals.

• Debat: innovació vs. accessibilitat.

- Postura 1: el cinema, art popular, ha d’arribar al gran públic; l’experimentació és valuosa quan connecta. - Postura 2: l’experimentació obre camins i filtra tendències que, després, el cinema comercial incorpora.

Òscars 2013 (Millor pel·lícula internacional) i ressenya de “Kon-Tiki”

Nominades destacades

• “No” (Xile), “Amour” (Àustria), “War Witch” (Canadà), “A Royal Affair” (Dinamarca) i “Kon-Tiki” (Noruega).

“Kon-Tiki” (2012): aventura i ciència

• Sinopsi: Thor Heyerdahl prova (1947) que la Polinèsia podia haver estat poblada des d’Amèrica del Sud navegant amb un rai de fusta “precolombí”. 101 dies i 7.000 km impulsats per corrents i vents.

• Valors cinematogràfics: rodatge vigorós, escenes d’acció sòlides, interpretacions creïbles i carisma del protagonista.

• Metacapa documental: el material filmat original va originar l’Òscar al millor documental (1951).

• Recomanació: film molt engrescador, apte per a públic jove i adult.

Focus d’autor: Juanma Bajo Ulloa

• Trajectòria i risc: de “Alas de mariposa” i “La madre muerta” (drames autorals durs) a “Airbag” (encàrrec amb marca pròpia) i “Frágil”. Fundador de productora pròpia; aposta per independència i to provocador.

• “Airbag”: èxit massiu pre-Torrente; sota la capa gamberra (violència tarantiniana, set pieces com l’Arguiñano i la “truita russa”), hi ha crítica social. Es debat si el públic es queda en l’anècdota o capta la càrrega de fons.

• “Frágil”: paràbola metacinematogràfica amb gir final justificat; dard a una indústria que penalitza veus personals.

• Discussió ampliada:

- Art popular vs elitisme; importància de la rendibilitat i les pressions del sector. - Relectures amb el temps: de “Taxi Driver” a “Pulp Fiction”, com canvien les percepcions. - Ideologia i art: referències a Riefenstahl/Eisenstein per separar (o no) forma i contingut.

Animació per a adults: de Disney a l’underground i Ghibli

• Punt de partida: “Fantasia” (Disney) com a exemple d’animació sofisticada que pot frustrar expectatives infantils; risc artístic i recepció desigual en el seu moment.

• Ralph Bakshi:

- “Fritz the Cat” (sexuada, transgressora, nascuda de l’underground de Robert Crumb). - “The Lord of the Rings” (1978): rotoscòpia per donar realisme; condensació valenta i seqüències (Mines de Mòria, pont i Balrog) que anticipen posades en escena de Peter Jackson. - Altres: “American Pop” (biografia fictícia d’un ídol pop) i “Cool World” (híbrid animació/persones, amb Kim Basinger i Brad Pitt).

• Híbrids i gamberrisme: “Who Framed Roger Rabbit” i “Monkeybone” (cervell del creador posseït pel seu alter ego animat).

• Heavy Metal (1981): antologia d’historietes de fantasia i ciència-ficció, banda sonora amb heavy; producció artesanal costosa (rotoscòpia) avui vista com a primitiva però clau històricament.

• Estudi Ghibli: “La tomba de les lluernes”, potser l’al·legat més colpidor contra la guerra en animació.

Proper programa i recursos

• Pel·lícula del mes: “Blancanieves”; la Carme presentarà un bloc sobre els germans Coen.

• Recuperació del programa al blog: cinemassensacondicions.blogspot.com

“El cinema és un art popular… quan innova i arriba, és extraordinari; si només innova i no arriba, em grinyola.”