Green Book, Maria reina d’Escòcia i debat Òscars; especial Nouvelle Vague amb estudiants de la Massana

Gràcies. Bona nit. Bona nit a tothom. Avui, com tots els dimarts, estem aquí, tots els companys que amb vosaltres compartim cinema sense condicions per parlar de cine i compartir idees, pel·lícules i temes. Bona nit, Joan Cerdà. Hola, bona nit. Pep Armengol. Molt bona nit. Paul Díger, al darrere dels Comandaments. Els Comandaments. que ens ha posat per posar-nos en òrbita música de la Nouvelle Vague, no sé quina... Bueno, és un test. És un test per aquestes... Les nostres convidades, tenim el goig d'explicar-vos avui que tenim tres convidades, cosa poc habitual, tres joves convidades que venen a parlar-nos sobre el seu treball de recerca. És en una novetat. No hem fet mai un programa amb noies que ens puguin parlar del seu treball de recerca de batxillerat. I aquí tenim a... Alicia. Hola, Alicia. Bona nit. Paula. Bona nit, Paula. I Clàudia. Clàudia, hola. A la segona part, com sempre, en aquest programa parlarem sobre el que elles ens vulguin explicar sobre el seu treball de recerca que és la Nouvelle Vague. Mentrestant, a la primera part, com sempre, farem les estrenes que hem vist, les pel·lícules que ens han agradat, que no ens han agradat i el que ens ha semblat del cine que últimament hem vist. A veure, jo, si voleu, començo. Jo he vist... No sé si vosaltres l'havíeu vista i no recordo si l'heu comentada. La reina d'Escòcia, no? No, no. Maria, reina d'Escòcia. A veure, jo veig que quan hi ha una línia de cine, de dones, i amb temàtica històrica i de dones, doncs, mira, aquesta és una altra. Jo crec que no arriba realment a la pel·lícula La Favorita, que és una grandíssima pel·lícula. És difícil arribar. És difícil arribar-hi, per això s'ha de ser conscient d'això. Però és una pel·lícula interessant. És una pel·lícula sobre la reina Maria Estuardo, d'Escòcia. Clar, aquesta passa al segle XVI, o sigui que tampoc és que sigui una època... És una època molt diferent de la favorita. Però sí que és com s'enfronten dos dones, la reina d'Escòcia, que és la Maria Estuardo, i la reina d'Anglaterra, que és l'Isabel I. que elles són parentes, bé, com tota l'època aquesta, que tots són parents. És la mateixa que és ara reina d'Anglaterra? No, reina primera. Isabel I. Sí, no, però com que aquesta... Ah, és eterna? Dure tant, sí. Home, no et pensis... No, és Isabel II. Ah, és la segona, aquesta. Però la Isabel I va regnar... 200 anys cada una o 300, no sé si. Va regnar 44 o 45 anys, que per l'època és una cosa no gens habitual. Es mataven els uns als altres amb una certa facilitat. I les farmàcies no estaven tan sortides com ara. Bueno, l'actual... No hi ha el tema aquell dels corps? De quan mor un corp, no? Com era allò? Una torre a Londres, no? Que quan mor el corp, és que la reina s'acabó, i llavors el van renovant. Cada cop que mor, el van renovant. El corp. El corp. Bé, bueno... Van triar un ocellot de mal pèl, sí. I tant. Bé, és una pel·lícula... La directora és Joshi Roke. Jo no la coneixia, aquesta dona. És una dona de teatre. És anglesa. És una dona que, en teatre, ha fet coses, per l'obús, molt importants. Jo no ho sé, però és el que veig que ha passat. I aquesta és la seva primera pel·lícula, em sembla. Llavors, és una pel·lícula... estèticament impressionant, però això també ho té la favorita, que estèticament et toca, no? Aquesta estèticament també té una visió molt particular de la directora. Per això crec que està nominada està nominada per als Òscars per vestuari, maquillatge i peluqueria. Aquestes d'època totes... Sí, però aquesta és particularment vistosa i particularment trencadora. que, amb color, amb maquillatge, perquè la reina Isabel Primera d'Anglaterra té un moment a la seva... Abans de trobar-se... Abans de... de que la seva... que la Maria Estuart li demana a si l'embella per protegir-la perquè té un problema a Escòcia, ella té la varicela i, per tant, té un problema de pell i està... Bueno, em fa allà un miracle particular de l'estètica. Les interpretacions jo crec que són especialment importants. elles són la Saroes Ronan, que aquesta jo sí que la coneixia perquè és la que havia fet aquella expiació, no sé si recordeu, que era una nana de, em sembla, de 13 anys o molt joveneta i va estar nominada pels Òscars fent el paper aquell d'aquella nena malvada. Expiació, ella ja va fer un grandíssim paper. Després ha fet altres coses, però és una molt, molt bona actriu, jo crec. Sí, de les joves és de les que destaca. Sí, sí, jo no l'he vist, aquesta, com era, de verd, el ocell, com, o una últimament ha fet una que es deia així, no me'n recordo. Sí, no l'he vist. No, jo tampoc la vaig veure. No ho sé, sortia a la platja de Xècil, no? De saber ser rona. Sí, sí. Bueno, ha fet moltes coses. La primera, que em recorda, és expiació, perquè va ser de la primera que va fer aquesta nena. I ho fa molt bé, ho fa molt bé. Per mi, superior a la interpretació de l'altre, que és Margot Elis Roble, que no sé qui és, és australiana, que fa de reina, la reina Isabel Primera. Les dues ho fan molt bé. Sense elles, la pel·lícula valdria poquet. Bueno, és veritat que la càmera també és bona, els paisatges són espectaculars, molt ben agafats, duríssims, com el que descriu. I la pel·lícula, quin és, vull dir, que val la pena veure-la, jo dic que val la pena, però crec que el problema no està massa ben descrit. Els britànics van tenir en aquella època un problema fonamental que va ser el problema religiós, dels catòlics i els protestants. Finalment, l'Església d'Anglaterra, que la funda, o almenys ella hi està, és la Isabel Primera, jo trobo que aquesta descripció d'aquest moviment tan enfrontat que va viure la Bretanya en aquesta època és difícil d'entendre, no és fàcil d'entendre la pel·lícula i les relacions entre elles també és difícil d'entendre. La història, la descripció i el moviment dels enfrontaments i la història de batalles, no sé, però d'enfrontaments bèl·lics entre ells, està relativament bé i li reconec a la història poca explicitat de ser descrita quan és una cosa complexa i que la gent no sol saber fàcilment. Per això dic que entre això i la favorita hi ha un abisme. Tot i així, crec que la línia actual de dones interpretat per dones i aquí dirigit per dones és una línia potent i a més històrica i sobre el poder de les dones. Aquí torna a ser el poder de les dones. Sofia Coppola, no? A Manitonieta? Sí, sí. Sí, però jo veig que ara en aquest moment dos estreses d'aquesta envergadura són... Es pot comentar això com a tal. Sí, no? Són temes que... Hi ha temes com ara el racisme també que està molt a l'alça en pel·lis. Sí, sí. Sí, sí. Bé, és el que puc dir d'aquesta pel·lícula. Quines pel·lícules teniu vosaltres? A veure, per continuar amb les pel·lícules que ja estan en cartellera, doncs vaig veure Green Book que vas comentar la setmana passada. el Pol el Pol, em sembla que també l'ha vist. Sí, sí, també l'ha portat avui. A veure, què dins en diu el Pol, també. Bé, doncs, a mi em va agradar molt. És una gran pel·lícula, trobo, que té dos personatges per damunt de tot, molt ben interpretats, tots i tots estan nominats a l'Òscar. Hi ha un personatge que és fet d'una peça, que és de l'italo-americà, que, bé, els italo-americans són així i no n'hi ha més. I llavors hi ha un personatge que... Que l'interpreta el Viggo Mortensen. Que l'interpreta el Viggo Mortensen. I després hi ha el personatge que l'interpreta el Mahershal Ali, que vam conèixer a Moonlight. I és un personatge que té més portes, té més... Encara que les veus a venir, perquè la pel·lícula és molt convencional, però trobo que destaca molt l'ambientació que hi ha dels anys 60 als Estats Units i que explica molt bé Sí, això és veritat. Està avançant. El món. El sud. El problema del sud, dels Estats Units i també del nord. Bueno, també del nord, però com que la pel·lícula transcorre un recorregut que fan els dos... Sí, comença pel mig oest i després se'n va al sud. i llavors és un pianista que està instal·lat a Nova York i que ell per pròpia voluntat vol anar al sud a dir, bueno, a veure, els afroamericans també sabem fer coses i tal. D'un nivell que no és habitual. Sí, que no hagi de ser jazz. Exacte. Sí, sí. Hi ha la qüestió aquesta que el personatge negre és un home que no encaixa ni en el món blanc ni en el món negre. Això és veritat. és a dir, ell per la seva raça li adjudiquen una sèrie de característiques que ell no està d'acord amb aquelles. Vull dir, perquè... Bueno, és un cas raríssim perquè és un... Jo no... El vull estudiar perquè, vaja, jo no el coneixia en aquest músic. Jo tampoc. i és una història real i llavors un afroamericà que se'n va a Leningrad a estudiar piano als anys 60 això devia ser una cosa bastant... Evidentment que hi havia els pianistes clàssics russos que estaven exiliats, que hi havia el Rubinstein, que hi havia el Horowitz, tota aquesta gent. Vull dir, esclar, els pianistes russos en aquella època als Estats Units doncs eren els millors, no? De l'escola aquesta. Però és estrany que precisament... Una biografia molt, molt... Un afroamericà se'n vagi a Leningrad i que llavors la seva discogràfica li digui no, no, tu no pots enregistrar ni tocar en directe música clàssica que era el que a ell li agradava sinó que has de fer música popular, no? Vull dir que... Música negra, en tot cas. No, no... No, perquè no li fan fer jazz, eh? No és ni negra. No, no, és veritat, és veritat. És música pop. Sí, sí, sí. Aleshores hi havia una música de piano, no sé, hi havia un famós duet Ferran T. i Thatcher que tocaven aquestes melodies, hi havia Ronnie Aldrich i sus dos pianos que deien llavors, i era una cosa que era música pop, tal com es diu a la pel·lícula. El que passa que, esclar, després música pop ha sigut una altra cosa. Ja. I llavors aquesta és la música pop que hi havia abans del rock, no? Als anys 50. I llavors ell, bueno, vull dir, al final... No, la història és un lloc interessant de... I sí que pot tocar música clàssica, una peça, molt curteta, i després toca amb un grup de blues, perquè resulta que està amb un garito d'aquells que toquen blues... Ai, ai, ai, el spoiler. Sí. No, però bé, no és cap spoiler. I el Pol, què li ha semblat? I quin és millor? Intocable o aquesta? No, no, Intocable no entra en el meu diccionari. Vale, gràcies. De cinema. És que jo aquestes pel·lícules venen... És una pel·lícula que està... 100 milions d'espectadores en França. No... Bueno, aquesta també vol molts milions d'espectadores, eh? No ens enganyem. Sí que té... No ens enganyem. Jo crec que dins del que és el comercial, és evident que és una pel·lícula comercial, però jo crec que arrisca molt més que Intocable. Perquè és una història real. Perquè és una història real. Bueno, Intocable també ho era. I Bohemian Rhapsody també és una història real i tampoc arrisca. Ah, és que no l'he vista, ja t'ho he dit abans. Sí, sí. D'acord. No, però... Posa la situació molt clara. I el que té de bo és que és pel gran públic. Això és veritat. Això és veritat. I a més, jo com a mínim desconeixia que és un green book. O sigui, jo no sabia que hi havia realment una guia. Ja ho vam dir l'altre dia. És un llibret que aconsella per viatjar pel sud dels Estats Units els llocs on no trobaran conflicte per instal·lar-se, per passar-hi i per estar-hi. Perquè en la major part de llocs sí que troben conflicte un negre per passar-hi. Bé, perquè són hotels exclusius per... Per blancs. Per afroamericans. Vol dir que li ho tens. Llavors, ells saben que ja estan tranquils. Però bueno, quan surten al carrer malament. Malament, clar, clar, clar, clar. Bé, parlant d'aquesta de Green Book, clar, jo sí que he vist Green Book, vaig veure la de... La de Gaga, no? Sí, la de... O sigui, jo he vist, jo porto avui dos Oscars i un Razzi. Llavors, a veure si sabeu quina és quina. Jo he vist Green Book, he vist Nació Nestrella i he vist The Prodigy. Pep, me l'has dit tu, no? Ah, perquè The Prodigy... Qui me l'ha dit vosaltres dos? Sí, podria ser. Aquesta està nominada, també? Bueno, els Razis espero que sí, però els anti-Òscar. No n'hi ha per tant. Ostres, l'heu vist els dos, vosaltres dos. Però, és a dir, ara aquí ve una mica el cop, eh? Per què? Per què us sembla una bona pel·lícula de Prodigy com a terror? Si alguna d'aquestes pel·lícules vosaltres les heu vistes i voleu intervenir, teniu el micròfon per intervenir, eh? Què, heu vist Green Book, per casualitat? No. No, Green Book... Estàvem parlant d'anar-lo a veure, però no. Molt bé. Home, Green Book val molt la pena, eh? Una pel·lícula. És molt, molt bona. Però Prodigy no. A més, Prodigy d'entrada, vosaltres la veu veure subtitulada? Sí. Doncs jo no l'he vist en cap cine subtitulada. Només està doblada. I molt mal doblada. Ja comencem. Però jo ja vaig separar el tema del doblatge. El 2 està molt mal doblada. Però és que, a part, la història es la de sempre, de niños poseídos. Poseídos. Ja està. Però no hi ha res més. Jo em pensava... Crec que va ser tu, Pep, que em deies hòstia, canvi de paradigma en el terror i vaig a veure Hereditari 2. A tu t'havia agradat. I no. T'havia agradat, Pep. Sí. Bé, és una pel·lícula de gènere. I dintre de la pel·lícula de gènere, i a més amb el terror, que s'acostuma a fer coses bastant de difícil digestió, doncs aquesta és una pel·lícula que està interpretada correctament, té una música escaient, té un tractament de la fotografia molt correcta, un bon muntatge, i la història, sí, és una història convencional dintre del que són les pel·lícules de terror. Però manté l'atenció. Però manté, sí. Bueno, és la pel·lícula de susto. Llavors, és una pel·lícula d'aquelles que si estem davant d'uns oients i ens diuen a mi m'agrada el terror, la vaig a veure, doncs la pot anar a veure perquè probablement es passarà una bona estona. Ara, no és una pel·lícula que tingui cap magnificència d'aquest tipus. Sincerament, per mi és un producte correcte bé. Són opinions contraposades, no passa res. A mi que m'agrada el terror realment és com d'aquestes de dir. Sí, em sorprèn perquè al Pol li sol agradar el terror i aquesta no li ha... No, no, aquesta. Però d'altra banda, per sort, vaig veure això, Green Book, que ja l'hem comentat, sinó mas. A l'hora que vaig veure Green Book vaig pensar, hòstia, interpretacions que a mi m'han agradat molt i vaig pensar, aquí ja potser, per exemple, havia vist la de Baix i vaig dir, hòstia, Christian Bale no està malament, però aquí vaig dir, m'agrada més Viggo Mortensen en el paper que fa. O sigui, tota l'estripada que fa d'italià i tot. Però després vaig veure a Nació Nestre i vaig al·lucinar amb Bradley Cooper. No sé si l'heu vist aquí. No l'he vist. L'heu vist vosaltres? No, jo no. Tu creus que Bradley Cooper ho fa més bé que Viggo Mortensen? Home, és un altre tipus de paper, eh? I saps què et dic? Jo crec que inclús pot tenir més punts pel fet que una interpretació melodramàtica, ja sabem com són els Òscars, pesa més que una interpretació còmica o dramàtica, com és la de Viggo Mortensen i Bradley Cooper a mi em sembla que és una però grandíssima interpretació la que fa. I et diré inclús que Lady Gaga també em va agradar moltíssim com ho va fer. A mi no em van agradar. Vale. Val, d'acord. Jo crec que Bradley Cooper és un actor amb un bagatge relativament important. Crec que és... que té molta ductilitat. o sigui que no m'estrada... Jo no l'he vista, eh, aquesta. Però entenc que pugui fer molt bé. Jo com a història que ja crec que és el 6è remake que es fa, jo no sé quan s'emporten ja, cada X anys es va fent un nou Anació d'Estrella, però jo crec que aquest està precisament molt actualitzat. I de fet hi ha inclús una especial crítica a la pròpia Lady Gaga. O sigui, hi ha l'estil popero, no? I tot. I no sé, a mi em va sorprendre. Jo la vaig veure com per... Mira, com que vull veure tot així en general el que fan els Òscars aquest any i la vaig veure com una a més a més i em va sorprendre moltíssim. Moltíssim. Així que per mi també molt recomanable aquesta. Per tu sí que la recomanes. Sí, sí, sí. Molt bé. Sembla que estiguis a sou dels estudis americans, eh. No, perquè ja vaig dir... No, això no ho... No l'estem. No cal, no cal que patim. No cal que patim per això. No cal. Jo la vaig trobar una pel·lícula molt dolenta. Molt dolenta? Uau. Molt dolenta. I això ja és... i a més copiada de Crazy Heart que, bueno, fins i tot el cartell està copiat. Hòstia, això... És que tu mires Crazy Heart que el Jeff Bridges li van donar l'Òscar i mires el cartell d'Star is Born i és el mateix. I després la història és la mateixa. Bé, mira, ara em ve al cap la de la forma de l'aigua que el cartell és pràcticament... Ai, aquí ja diuen... No? Bé, aquí hi ha el meu club. A mi m'agrada. El cartell a mi em va recordar molt a Under the Silver Lake que són pràcticament els mateixos, el mateix cartell. Ja. Però és molt millor Under the Silver Lake. I també. Però ja farem comentaris dels Òscars perquè hi ha molta tela. Ah, i el que us... Abans us he dit pel grup de WhatsApp que ja és confirmat que hi ha quatre premis als Òscars. Ho he llegit, ho he llegit. Quatre premis que són el millor director de fotografia, millor maquillatge, perruqueria, no? Millor curtmetratge. Millor el teu WhatsApp. A veure, això del seu regoi ens haurem d'entrar en diferit o alguna cosa. I hi havia un altre, no sé si ara vas tuari. És a dir, millor de fotografia, muntatge, curtmetratge i maquillatge. I per qui això? No, perquè són els premis que... Que no veurem. No veurem. No veurem perquè posaran anuncis per a la publicitat. Home, la publicitat és més important que els Òscars. Sí, sí, i tant. Mou més diners que una simple direcció de fotografia. Mou tots. Sí, sí, sí. Bé, què heu vist més que vulgueu comentar? Bé, hi ha una pel·lícula que és d'aquesta sèrie que passa en el Verdi de pintors, que és The Gah, Passion por la Perfección de David Bickstadt que és una pel·lícula sobre el pintor i escultor. És la seva vida, un biopic avorrit, pesat, i sí que en el meu cas hi va haver dos o tres obres que vaig veure sobretot. Hi ha una obra que és la plasmació d'una guerra medieval que em va semblar extraordinària, no el coneixia perquè es veu que aquest com que venia de bona família fins cap al final que el seu pare es va morir i li va deixar deutes va haver de vendre alguna cosa per poder liquidar les deutes del pare. Però si no era un tio que anava fent i ho guardava, no venia. El de Gah. Sí, i llavors clar, cap al final va sortir tota una reserva important que la família ja suposa li devia donar un tractament diferent, no? i sí, doncs la pel·lícula serveix en el meu cas m'ha servit per descobrir obra d'ell que no coneixia i ja dic hi ha algunes peces del principi que em van semblar molt magues i tal, altres ja les coneixem i bueno, doncs és el que ja coneixem de Gah però clar, per això agafes un llibre t'ho mires i ja està perquè és que és l'única intenció ni música ni res no hi ha no hi ha cap tipus d'explicació o interpretació del personatge i la manera d'ensenyar l'obra no té alguna intenció o sigui, vam sortir i vam dir bueno, encefalograma plano llavors hi ha un altre que també hem buscat de l'Òscar aquesta és una pel·lícula d'Octavio Guerra és un documental i d'on és? espanyola espanyola espanyola és l'Òscar en qüestió és un tal Òscar Peirú que és crític de cinema i president de l'Associació Espanyola de Prensa Cinematogràfica i què té aquest tio? bueno, doncs resulta que se'n va a festivals la mínim a tots els festivals perquè és molt conegut a Chicago i llavors se'n va a Chicago a comprar calçotets sí i com que li paguen el viatge doncs ja està se'n va a Chicago però ell fa cobreix festivals però no veu ni una pel·lícula i? i cap problema doncs jutja les pel·lícules pel cartell pel cartell i per com estan posades les lletres dels actors i no es deu fer això i no es deu fer sí bueno, aquest ho fa és que o almenys expliquen que ho fa no és ficció, eh? i bueno alguns col·legues al sortir de la seva quinta ens van dir que encara és pitjor de lo que es veu a la pel·lícula bueno, la pel·lícula és una curiositat per veure un element només per cinèfils d'aquells rar, rar, rar no? és un documental de fet és un documental de ficció sí perquè els companys ens van dir no, no aquest tio va a veure pel·lícules alguna alguna alguna deu veure i això no ho fan? no encara no es deurà estrenar sembla que no ha sortit encara és pre-estrena això no? sí, ens la van passar la setmana passada s'ha de dir que és argentí i que té bueno, encara que fa molt temps que viu a Madrid molt temps que viu a Madrid però vull dir té aquella i el Deix el té argentí? sí sí, té aquella facundia dels argentins i la làvia i tot això i llavors per exemple se'n va al festival de Buenos Aires i em sembla que queden només tres dies per acabar el festival i llavors ell va i demana l'acreditació i el de la recepció li diu però bueno és que només queden tres dies per acabar el festival no? i ell diu però el que ha de haver i tant imagina quin prenda quin prenda sí però bueno utilitza aquest estil trencari que ja és una manera de de fer un personatge ell fa un personatge fa un personatge de si mateix el tractament de l'Octàvio Guerra de totes formes per mi també és per posar-lo a la brossa directament sí no l'aprofita està tot el rato mostrant-lo de manera escatològica o sigui com arriba se'l veu a 10-12 hotels diferents canviant-se els mitjons o sigui un crític de cine traient-se els mitjons hòstia quan ja l'has posat una vegada si és que tens tan interès amb els mitjons o amb el que sigui però no posar-t'ho tres vegades però hi ha res més o què així va la cosa recordeu en busca de l'Òscar amb reserves d'acord alguna cosa més també em conta una pel·lícula que en castellà es diu Hàblame de ti i que en francès es diu un home preser o sigui que quan es passa d'un home apressat a Parla'm de tu i dius que Parla'm de tu no diu res de la pel·lícula aleshores està protagonitzada pel Fabrice Luchini que és un gran actor al meu entendre però la pel·lícula no no aixeca el vol té un guió molt molt poc clar és d'aquesta mania que tenen els francesos d'agafar una persona malalta i intentar fer gràcia no i allò aleshores ell ha tingut un ictus i llavors això li afecta la Parla i confon les síl·labes no llavors en comptes de dir merci diu cimer i coses d'aquestes però esclar això també és com això és com el dels mitjons vull dir quan no has vist una vegada que l'home atrebuca les paraules dius bueno molt bé però és que t'ho repeteix 30 vegades i dius bueno jo també ho he vist en preestrena no està encara en cartellera això estarà aviat que està al caure estarà aviat la que estarà aviat i sí que val molt la pena és Cafarnaum de Nadine Labaki aquesta va joer al tràiler la directora libanesa i em va semblar que tenia consistència només el tràiler aquesta sí que val la pena és el nen aquell si és el nen sirià refugiat al liban que el liban és una meca dels refugiats vull dir gairebé tots els personatges que surten a la pel·lícula són refugiats i bé és la història d'un nen de 12 anys que denuncia els seus pares davant dels tribunals per haver-li donat la vida és tremenda el tràiler surt d'aquestes un nano molt ben enganxat el nano és tremendo el nano ja em va semblar a mi només amb el tràiler que aquella pel·lícula podria tenir algo la Nadine Labaki la directora fa el paper de l'advocada defensora del nen que és un paper molt curt que normalment ella sempre és la protagonista de les seves pel·lícules però aquí fa un paper molt curt però el xaval és que està increïble és increïble que la guardava per anar-hi té punts de contacte amb un assunto de família que aquí n'hem parlat molt de l'Irocazo Correda però és una pel·lícula absolutament diferent i llavors al llarg de la pel·lícula veiem com ha sigut la vida d'aquest noi d'aquest nen buscant-se la vida bueno els de la els de una història de família també són de buscar-se la vida sí però aquí les circumstàncies són diferents vull dir recorda que més o menys és el mateix tema però està tractat d'una manera absolutament diferent diferent evidentment molt bé doncs això és el que tenim com a estrenes pre-estrenes el que ens ha agradat el que no ens ha agradat el que compartim que ens ha agradat i el que compartim que no ens ha agradat bé anem a la segona part del programa que com us hem explicat al principi és una situació és un un programa especial que que no hem fet mai però que ens fa molt de goig de fer avui tres noies que fan el batxillerat artístic a l'escola Massana i que com a treball de recerca han triat un tema que és cinematogràfic perquè han triat la Nouvelle Vague bé doncs posem-nos-hi a veure quines són les motivacions que us han portat a triar aquest tema i per què i per què i per què us heu us heu sentit atretes primer pel tema cinematogràfic i després en particular per la Nouvelle Vague qui vol intervenir doncs bé volíem fer nosaltres un tu ets la Paula la Paula ens ho explica ens ho explicarà tothom però ella ha començat Paula estem escoltant-te doncs això volíem fer un treball sobre cine nosaltres i llavors vam estar buscant perquè a les tres ens agrada el cine en general i llavors ens venia de gust descobrir algun moviment o alguna cosa així que no coneguéssim i vam estar buscant i vam trobar la Nouvelle Vague que ens va cridar l'atenció i què us va cridar l'atenció? doncs no sé ens va o sigui el vam trobar bé vam veure fragments d'algunes pel·lícules i no sé ens va agradar ens va agradar com estava gravat i i que hi havia algunes parts per exemple vam veure el fragment d'una pel·li que era un ball i no sé ens va cridar l'atenció que fos així com bueno que era com diferent del que havíem vist i i això llavors no sé ens va interessar i vam decidir fer-lo d'això quin ball era la pel·lícula aquesta? us en recordeu? de banda part sí era com crec que es diu Madison el ball doncs és el que ha sonat al principi sí sí sí molt bé mira el Madison era un ball molt popular als anys 60 quan nosaltres érem joves després del twist va venir el Madison sí sí eren balls que venien d'Amèrica i hi havia un ball que es deia el Moshet Potato també el puré de patates sí sí això ho repetia molt el com es deia quan el rock and roll no? que repetien els estils de ball no? com es diu? hòstia el James Brown no? que sempre repetia els estils verbalment a les cançons i el Moshet Potato sempre Moshet Potato sortia i tant sí sí i llavors el vau fer el vau fer juntes d'entrada o us vau ajuntar després quan no des del principi juntes les tres ho vam buscar juntes sí teníem clar que volíem fer el treball juntes ja des del principi i com l'heu estructurat per tenir una mica d'idea de per on t'ha anat això val doncs vam fer un bueno el treball ja es divideix principalment en dos parts la primera és amb bueno es diu la Nouvelle BAC i és bàsicament com una recerca hem reunit com tota la informació que hem pogut sobre el el moviment hem buscat bueno hem fet com la història del moviment una introducció hem explicat una mica del cinema de qualitat hem bueno l'estètica del moviment i les bueno com les normes que seguien a l'hora de gravar les tècniques de rodatge i tot això i després hi ha la segona part que és la la la part pràctica que és que vam firmar un bueno vam produir un curtmetratge inspirat en la Nouvelle BAC en la seva estètica i en les seves tècniques de rodatge i fotografia i el curtmetratge el vau fer vosaltres sí i quina és què explica el curtmetratge si ens ho podeu explicar va la història és de som tres noies que joves que han de fer front als problemes de la joventut no i actual sí o de l'any 60 de la Nouvelle BAC és atemporal ja jo crec que és atemporal és atemporal veritat i sí sí és bàsicament això i us ha quedat Nouvelle BAC o què? sí o curt sí sí sí i què els hi passa a les noies doncs pues bueno és una mica o sigui nosaltres vam voler fer vam decidir-ho fer d'això perquè com que la Nouvelle BAC eren sempre temes molt personals i i que estaven com molt relacionats amb els directors doncs vam decidir fer tres noies com nosaltres que que tenien doncs els problemes o o jo què sé o que es preguntaven coses sobre la vida que ens preguntem nosaltres i llavors el vam fer una mica a partir d'això i i vam fer tres personatges amb noms diferents els nostres i així però que al final bueno no sé s'assemblen bastant a nosaltres tres sí i a partir d'això doncs vam anar desenvolupant i vam fer bueno no ho sé digues del tema de la història bueno sí no té com una no té com un argument sinó que és com és que és és tot el cromatratge és bastant com és molt atemporal i no sabeix ni ni una línia del temps ni res va fent com o sigui s'estructura amb una al voltant d'una conversa que tenen les noies les tres noies en un cafè i bueno les tres noies estan parlant i i comencen a parlar de les coses que els hi preocupen i llavors hi ha com petits talls a la a la a la conversa en què surten com imatges de de les noies de manera individual i una veu de la seva pròpia vida o del tema que li preocupa del tema que li preocupa sí dels temes que li preocupen són una mica com com aquestes escenes que explicava la Clàudia són com com monòlogs interns que tenen els personatges i llavors estan com il·lustrats amb imatges però no vull dir no és res no sé és una mica així com més com com abstracte experimental una cosa heu vist molt cine de la Nobel Bac per fer el treball sí del que hem pogut del que hem tingut temps i quins directors heu vist Godard sobretot l'Agnès Barber l'Agnès Barber Trujó què més he posat de fons 400 golpes he posat de fons bueno ho heu vist i del Trifò quines les que més us agraden igual aquesta sí és com la més famosa en realitat del Trifò no sé potser m'estic arriscant molt dient això no perquè però sí és la primera que ens van recomanar veure del Trifò i la vam veure primera home com a com a obra de Trifò és imprescindible sí allà va començar l'Antoine Duanel que és un personatge que després seguiria amb altres pel·lícules sí que a més a més era un alter ego del propi director ah sí sí això ho sabia que era com una mica que hi havia molts elements autobiogràfics bueno això es feia molt a totes les pel·lícules de de la Nouvelle Bac però a Trifò en aquesta pel·lícula sobretot vaig llegir sí sí bueno Godard que era el principal que es posava per allà al mig amb tota història és això sí sí i bueno la història com acaba la vostra història o o què té un final té un final sí bueno el del banc però no és un final no hi ha un final concret no hi ha final no no hi ha és més bueno sí és com és que jo crec que és com com si o sigui el curt és com ensenyar 15 minuts de la vida i la relació d'aquelles tres noies i al final s'acaba obert sí vull dir no hi ha cap conclusió és més que s'acaba la conversa que estem tenint i hi ha una escena final però vull dir no no no és com el final de cap història ni res no no i la càmera qui la portava la càmera durant no bueno jo l'Alicia sí durant la conversa amb un tripode i tal però sí vaig estar jo de sí l'Alicia va ser la l'editora i i la càmera principal sí sí director del guió no el guió el va fer entre les tres i la direcció també sí el guió i la direcció entre les tres però sí la part de la fotografia o sigui una mena de col·lectiu Nobel Bac sí sí ens ajudem i hi ha intenció ja que parlem de Nobel Bac d'anar després a algú tipus bander a part a escola o o sigui hi ha intenció de continuar el tema del cinema des del punt de vista de creadors sí sí jo sí tenim un altre projecte no sí tenim uns projectes sí no sé és una cosa que ens agrada però bueno l'Alicia sí que vol estudiar no el cine sí però a mi m'agrada molt el cine jo vull ser perquè ja l'heu presentat sí i el teniu qualificat i el teniu no encara bueno encara no ens han dit no la nota encara no però ja està presentat hòstia ens han donat com un feedback així molt ràpid però no ens han donat la nota ens han valorat sí llavors la intenció és sí no o sigui continuar d'alguna forma i com a mínim tu tens alguna cosa al cap així tipus alguna escola o tens alguna forma sí sí de què em diràs escac ja bueno l'escac o la Pompeu Fabra o no ho sé encara estic mirant aquestes coses no és el mateix l'escac que la Pompeu hi ha hi ha moltes diferències poders de cartera d'entrada ja ho saps de profunditat de cartera ja això principalment hi ha beques sí aquí va venir el director de l'escac i ens va dir que hi havia beques sí intentaré intentaré per una beca clar sí sí però no sé i com és com és que us vau interessar per una cosa que ja no interessa a ningú com és la Nouvelle Vague o que només ens pot interessar a la gent gran els cinèfils jo estic molt estranyat que vosaltres tant joves us dediquéssiu a la Nouvelle Vague però també d'aquest component romàntic no jo crec que com a romàntic en el sentit de romanticisme d'un gènere vull dir és com si algú ara et digués que vol fer Dogma 95 això sí que seria raro però un Nouvelle Vague jo crec que hi ha aquest romanticisme com a estil així trencador sí no sé jo trobo per exemple l'Agència Ver que encara és un personatge relativament modern jo crec que tot el final de l'escapada com a pel·lícula el final de l'escapada sí sí sí sí a veure el vau veure a la final de l'escapada avui de soffla sí sí i tant doncs no sé jo crec que si jo crec que vam fer aquest tema si fas una si tu la critiquessis què diries no sé dic jo ha d'avui de soffla sí ha d'avui de soffla no sé o sigui em va agradar va ser jo crec que va ser la primera pel·li que vam veure no i i em va agradar molt perquè a més bueno no sé o sigui és que sí jo crec que va ser com igual si la veies vull dir si l'hagués vist després d'haver vist altres pel·lis de la Nouvelle Vague doncs igual tindria una altra no sé una altra opinió però aquesta com que va ser la primera que vaig veure va ser com tots els inputs de l'estil d'aquest moviment així de sobte i em va agradar és que no ho sé em va em va sorprendre com com estava fet però també al final vull dir no sé m'esperava alguna cosa així ja pel que havíem vist una mica i i va ser no digues al final vols dir el final del Jean Paul Belmondo el el final no no no no és el final de la pel·lícula sinó que és el final del vostre procés no? sí no sé em va agradar vull dir em va agradar però jo crec jo crec que o sigui sobretot a part que m'agradés va ser això va ser com la que vull dir amb la que vam descobrir el moviment amb la que vam començar sap? és que és una mena de manifest sí sí totalment des de tots els punts de vista a més a més la novel va va néixer per això per trencar amb una manera de fer cine i d'explicar històries i aquesta és és una mostra molt bona sí sí m'ha agradat que abans parlaves del cinema de qualité que llavors tot aquest moviment anava en contra no? o sigui mira i llavors és molt a vegades hi ha gent que ho discuteix que diu bueno no el cinema de qualité no era tan dolent com això i la novel va tampoc era tant com deien no ho sé però per mi vaja vull dir a més vull dir és que va amb el temps i tot això la novel va que és importantíssima sí jo crec que era era més que havia arribat com que a una estancació saps del cinema que no no s'avançava i sempre era el mateix i bueno i acabava d'haver-hi una bueno sortien estaven com en un clima de postguerra i la gent en realitat el que volia era era alliberar-se i experimentar i la novel va va representar això en realitat la novel va representar la joventut i renovar el cinema i els directors o sigui el cinema de qualitat els directors eren com molt bueno eren eren gent bastant adulta tirant cap a vells com amb molta experiència i molt i com amb carreres reconegudes i tal sí no sé i la novel va que és com tot el contrari perquè bueno pel que hem llegit era com que hi havia directors que s'havien après la tècnica de com rodar una pel·lícula i tal com en un dia o així i que eren com pel·lis que es feien molt ràpid molt eren molt joves a més sí molta improvisació però havien vist moltes pel·lícules abans d'agafar una càmera la majoria eren crítics de caies de cinema que va néixer també amb el moviment i es passaven el dia a la cinemateca francesa i veient de tot sí no sé jo crec que no sé si hi ha un millor que l'altre de moment però eren com al final el que va sortir en cada moment i de la mateixa manera que va començar la Nouvelle Vague per tot això que ha dit la Clàudia doncs quan va sortir el cinema de Calité també devia sortir per això i jo crec que probablement va ser un cinema que va estar molt bé fins que es va acabar i també va tenir les seves coses bones en el seu moment i es feia perquè hi havia un interès per aquell cinema però no sé a mi després personalment m'agrada una mica més la filosofia i la manera de fer la Nouvelle Vague però no, no estem amb això vull dir perquè el cinema de Calité aquest va quedar molt encotillat vull dir que sempre era el mateix que a vegades hi havia coses de realisme líric que estaven molt bé però que sempre era el mateix i això amb el cinema francès ho estem veient avui dia avui hem vist una pel·lícula francesa que hem dit bueno és que sempre estan fent la mateixa amb els mateixos personatges i amb els mateixos actors i arriba un moment que estaríem una mica amb això un cinema que sí té la seva qualitat tindrà els seus dos o tres milions d'espectadors segurs però no aporta res mira abans quan he posat l'escena aquesta de l'inici del programa la de Bandeapart el ball aquest he mirat els comentaris perquè sempre els miro per si de cop algú diu no és aquesta cançó i saps m'estalvio he posat alguna cosa que no toca llavors el primer comentari a tots era un francès que escrivia això s'arriba a fer ara a la França d'ara del cine aquest pla que és un pla seqüència pràcticament quiet d'ells ballant ja serien 12 plans de 12 llocs diferents amb un muntatge ràpid i gairebé encarcajades aquestes enllaunades llavors clar també és l'evolució evidentment l'evolució i bueno la Nouvelle Vague va ser un trencament en el seu moment i ara n'hi ha d'altres suposo no sé però és que l'esperit de la Nouvelle Vague continua sempre estem veient en el cinema d'autor que jo què sé un director de Romania o un director del Vietnam continua amb les bases ètiques i estètiques de la Nouvelle Vague que és va ser un trencament que encara continua i encara es pot aprofitar i té tot el valor gairebé d'una revolució en el cinema tindrem en compte que ara a tota la frescura que tenia la forma de treballar d'ells la imaginació que hi posaven les ganes també de revolucionàries perquè es pot dir així si el cinema que representava una revolució respecte a com estaven els paradigmes socials en aquell moment en aquest moment tot això pot continuar a ser igual però a més a més hi ha uns avenços importantíssims tècnics tecnològics i amb la forma de treball i això si realment s'agafa i s'ajunta poden sortir peces extraordinaris de fet és el que diu el Joan hi ha una sèrie de directors molt interessants a diferents llocs del món que cada un amb la seva parcel·la està fent pujar i dignificant el cinema per sobre de la mitjana que hi ha perquè la mitjana aquesta que hi havia també als anys 50 quan va començar els 60 hi continua sent una mitjana més aviat pobra nosaltres per exemple fa un parell de programes comentava que l'any passat vam veure més de 200 pel·lícules i d'aquestes 200 se'n salven 30 i d'aquestes 30 bones molt bones n'hi hauria 8 o 10 i extraordinàries obres mestres una dos o tres o sigui vosaltres heu extrapolat una mica la idea en aquests moments de del que us sugereix l'input aquell de la novel vac traslladat ara bueno jo jo per exemple això ho veig ho veig ja a la presentació quan vam fer la presentació que vam comentar una mica com ha repercutit la novel vac al cinema actual i tampoc hem investigat molt aquesta part però per exemple la pel·lícula in the mood for love no? sí que és una pel·lícula bastant bona a mi m'agrada molt és que després de veure la novel vac veies aquesta pel·lícula i és que la veies per tot arreu saps? la novel vac deies és que això hi ha una seqüència o sigui recorre molt a les seqüències com de els talls molt ràpids i a la repetició de seqüències que això ara que el coneixes te n'adones però abans no haies vist mai sí no sé és que és una no sé jo crec que també al final igual aquesta part del treball se'ns va quedar una mica més curta i tampoc ho vam veure tant però jo suposo que ens en anirem adonant vull dir a partir d'ara ja sempre quan veiem pel·lícules doncs no ho sé suposo que te les mires és diferent tens com tota aquesta informació de més però sí i llavors aquest interès pel cine ho teniu en els programes educatius o és una qüestió vostra és que elles estan en un batxillerat específic no però jo vull saber si en el batxillerat artístic hi ha hi ha una inclinació pel cinema o no no perquè és molt global bé fem cultura audiovisual però també suposo que al final depèn dels professors que tinguis però nosaltres alguna classe ens han fet explicant-nos coses sobre sobre sortides al món del cine o alguna pel·li ens han posat així com important però no no molt i el professor que us ha dirigit el treball sí que estava interessat en el cine en particular tenia bastant sol ser les causes sobre el tema sí li agradava molt la Nouvelle Bac a més però ell no és profe de batxillerat em sembla que és de cicle li vam dir després de fet li vam dir què faríem la Nouvelle Bac i ens va dir ah guai sé què és adonar-te sí sí que li agrada molt també i llavors voldríeu i com es diu Antonio Hola Toni s'està escoltant crec i llavors voldríeu que el cine tingués més importància en els programes educatius o hipermissària ideal sí sí sí des de quina edat uau és que no sé des de jo faria des de ben petit sí des de sempre des de sempre Joan et presentes a les eleccions o estàs fent un programa electoral sí vull que em votin com a professor els artistes perquè jo ho trobo important perquè vull dir us ensenyen a llegir i escriure i el cinema no deixa de ser el llenguatge ja i el teatre també no diguéssim i aleshores jo penso que ja bueno nosaltres és evident que no mai a la vida ens van bueno les pel·lícules que ens passaven quan érem petits eren horroroses perquè eren aquelles jo recordo once pares de botes i coses d'aquestes de la dictadura la guerra dels botones la guerra dels botones però llavors les pel·lícules que heu vist per fer el treball les heu vist a part buscant el material com heu fet o com heu fet la tria de les pel·lícules que necessitava per fer el treball com heu fet ha ajudat l'Antonio suposo per això m'ho preguntava no l'Antonio o sigui nosaltres quan vam començar-lo vam buscar així en general com pel·lícules de la Nouvelle Vague i després del primer dia que vam parlar amb ell ens va dir comenceu veient Godard i Truffaut que són els importants i ens va dir o bueno que també veiessim Hiroshima Mon Amor que veiessim aquestes del Resner però vam veure Hiroshima Mon Amor la vam veure a l'última la feia bueno sí la vam veure més tard però així llavors és més difícil el Resner sí jo vaig trobar més difícil que els altres Godard és més dinàmic sí sí això i després més o menys el que ens anava agradant no sé a mi per exemple m'agradaven més les de Godard i per això vaig estar una mica més de Godard o bueno no ho sé o les que podíem trobar també per això no és tan fàcil de vegades sí sí no però a la biblioteca es poden trobar totes sí però bueno costa en algunes són de fons especials i te les deixen tenir menys temps i no sé què sí no i jo ja que jo ja que he vist per internet en plan no sé Vimeo o coses d'aquestes Cleo de 5 a 7 la majoria de les pel·lícules de l'Agnès Barda estan a internet pot ser sí sí que és on devien pensar que acabarien no? aquella època hòstia internet no s'ho podien ni imaginar el nostre objectiu final no però potser sí que és veritat que l'estil dic estil però quan vull dir aquesta forma de gravar aquests salts de plans i això sí que és veritat que és una cosa que també ha acompanyat molt ara quan ha sortit fa ara fa temps però el tema del cine digital és a dir el poder tu gravar de forma particular que no sé si és un gran estudi ja ni ser l'oida ni res no? jo crec que no, no, no que em refereixo que l'estil Nouvelle Vague jo crec que també és un estil que el cine digital l'acompanya fer un estil així potser més no diré trencador sinó que potser és també el fet que sigui més barat podem dir-ho així perquè al final són més la història que no pas potser la forma que també és una cosa que a vegades s'escapa a Hollywood això no s'entén llavors a mi em dona la sensació que potser no sé què hagués passat hagués sortit un Nouvelle Vague en un cine digital o hagués sortit abans si en comptes que hagués sigut de moltes més veus o sigui en comptes de la gent que tenia la pasta per invertir en pel·lícules no sé si m'explico o no sí i què penseu això vosaltres? digueu també sí bueno jo penso que potser també ara és molt més fàcil que abans en plan bueno abans necessitaves jo crec més diners o sigui el low cost era en realitat com bueno no sé com explicar-ho però ara tens raó els materials només els materials ja eren un cost i el que és low cost ara no és el que era abans saps es necessitàvem més diners abans i encara es considerava que era com molt barato bueno ara ha sortit l'altre dia ho veia que ha sortit com a no sé quin festival la primera pel·li gravada amb iPhone i vull dir és una pel·lícula que això vull dir que està per festivals i tal no sé al final ara vull dir qualsevol amb un mòbil pot fer una pel·li ja quasi sí és que estem parlant de cine però en realitat l'actualitat i el futur és audiovisual ja ja va tot inclòs bé doncs ens agrada moltíssim que ens hàgiu explicat la vostra experiència i la vostra il·lusió per fer això i sobretot una il·lusió de futur si tu dius que tu en particular et vols ho tens clar que ja és molt tenir clar en aquest moment bastant des de partida bé llavors ho tens claríssim escolteu una cosa ja que esteu aquí i el programa és de cine per què no us dieu que d'una una pel·lícula que us hagi agradat aquest darrer any per exemple d'aquest any no el darrer en pla nova que ha sortit o que hem sortit sí ui a veure però ha de ser ràpid perquè estem acabant en general en general són tres fitos un cadona vali vali en general hola jo m'he de pensar molt en general en general sí sí espanyol americana francesa el que vols quina dins el resplandor de Kubrick un amic del programa molt bé molt bé una clàssica vali jo diré una que és una mica no sé no és gaire coneguda però vaig veure una l'any passat que es diu Liverpool que és fatal però no me'n recordo del director es deia Lissandro no sé què Alonso aquesta Lissandro Alonso vale doncs aquesta em va agradar que vaig veure l'any passat d'un director argentí vale i jo necessites més temps no em tenim gaire no no diré bueno dic una de la novelva que em va agradar moltíssim Cleo de 5 a 7 de 5 a 7 doncs us agraïm tota la vostra estada i pel proper dimarts anunciem que vindrà Miquel Planes que és escultor és catedràtic de la Universitat de Barcelona i ha treballat ha col·laborat amb diferents facultats de velles arts és un home que coneix el món de l'art el món de la plàstica i la multidisciplinarietat en diferents camps i esperem que ens expliqui i ens ajudi a entendre més l'art que també és una part que com deia el Joan Sardà no el trobem fàcilment doncs fiu la setmana que ve bona nit bona nit bona nit bacional bony bony bony bony bony bony bony bony bony bony bony bony bony s'y