Cinema sense condicions del 11/11/2025 — Greenaway i El contracte del dibuixant; L'Alternativa

Resum general de l’episodi

Cinema sense condicions dedica el programa a una anàlisi profunda de Peter Greenaway i, especialment, d’El contracte del dibuixant, amb una mirada a la seva trajectòria, els recursos formals, la música de Michael Nyman i el context històric. També s’hi incorpora la presentació del Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa, al CCCB, i es tanca anunciant un doble especial dedicat a Luis Buñuel.

Obertura i recomanació

• Breu anècdota personal del presentador i conversa amb els col·laboradors.
• Recomanació exprés: les dues pel·lícules de “Dune” disponibles a Netflix.

Peter Greenaway i “El contracte del dibuixant”

Trajectòria i mirada d’autor

• Greenaway és presentat com un artista total: pintor, escriptor, muntador, documentalista i director, amb una filmografia que abraça ficció, sèries, documentals i curtmetratges.
• Repàs de títols clau: The Falls, Zoo, El ventre de l’arquitecte, Drowning by Numbers, The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover, Prospero’s Books, The Pillow Book, Ronda de nit, Eisenstein in Guanajuato, Walking to Paris.
• Influències pictòriques recurrents: Rembrandt, Caravaggio, Vermeer i el món de l’art com a eix central.

Música i sinopsi del film

• Banda sonora de Michael Nyman, inspirada en el barroc d’Henry Purcell, adaptada amb un estil minimalista que es fon amb el muntatge i la imatge.
• Sinopsi: un dibuixant accepta un contracte amb la Sra. Herbert per fer 12 dibuixos de la finca a canvi d’honoraris, manutenció i favors sexuals; el contracte esdevé motor dramàtic i, del to de comèdia inicial, el film vira cap a un thriller ple de pistes (i pistes falses) a l’estil Agatha Christie.

"El contracte el van signar les dues parts i només el poden trencar les dues parts."

Llenguatge visual i recursos de posada en escena

• Ús conceptual de marcs i quadrícules per “dibuixar el que veus”; el marc a l’escena guia la composició i la mirada de l’espectador.
• Antecedent del seu picture-in-picture: imatge dins la imatge com a eina narrativa i de composició, sempre integrada amb elegància i sentit.
• Simetria, geometria i plans-escena: encuadraments rigorosos, moviment escènic que respecta la composició i un ritme visual que reforça el discurs estètic.

Narrativa, poder i girs de rol

• El dibuixant passa de l’autoritat prepotent a víctima del seu entorn; l’art s’explora com a instrument de poder (tant de qui encarrega com de qui crea).
• Erotisme nu i explícit integrat sense morbositat, amb tensió de classe i gènere en les relacions.

Símbols i dispositius

• L’estàtua com a testimoni “invisible” pels personatges però visible per a l’espectador; actua com a guia de lectura (amb pistes certes i enganyoses).
• La innocència del nen és l’única mirada, amb l’espectador, capaç de “veure” l’estàtua.
• Principi ètic i estètic:

"Dibuixar el que veus i no el que coneixes."

Context històric i producció

• Acció situada el 1694 (instauració de Guillem III, creació del Banc d’Anglaterra i restitució del dret de propietat de la dona), reforçant lectura política i de gènere.
• Localització clau a Groombridge (Kent); rodatge en 8 setmanes i estratègia de continuïtat lumínica filmant cada angle a les mateixes hores.

Música i procés creatiu de Nyman

• Nyman arriba al projecte des d’una exploració de música antiga i la fusió amb codis contemporanis: repetició, sèries i variacions com a base del teixit musical.

Accés a la pel·lícula

• Dificultat d’accés en plataformes legals a l’Estat; alternatives: Filmoteca, biblioteques municipals i edicions físiques de col·leccionista; en línia, qualitat variable.

Festival de Cinema Independent de Barcelona – L’Alternativa (CCCB)

Panorama del festival

• Presentació de la 32a edició al CCCB: secció oficial (llargs, curts, nacionals), seccions paral·leles i un Hall amb activitats gratuïtes.
• Eix temàtic: el cos (cos extès, pròpi, alteritat, participació).
• Activitats: masterclasses (Theo Anthony, Lizzie Borden, Lois Patiño, Elena López Riera), tallers familiars, espai professional (desenvolupament, distribució, finançament, fiscalitat, internacionalització i marc legal).
• Seus: principal al CCCB i subseus com el Maldà i la Filmoteca.
• Calendari: del 13 al 23 de novembre.

Properament: especial Luis Buñuel

• Dos programes d’homenatge pel 125è aniversari del seu naixement.
• Conversa des del Centre Buñuel de Calanda i sessió coral sobre sis pel·lícules de Buñuel amb col·laboradors habituals.