Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Guerres del segle XXI i cinema: del front real als relats en pantalla, revolució digital, festivals i recomanacions (amb El Eternauta)
Resum general
Episodi centrat en la intersecció entre els conflictes actuals i el cinema: es parteix d’un repàs dels conflictes armats vigents (segons UCDP) i es debat com el cinema (ficció i documental) els reflecteix o metabolitza. A continuació, una mirada panoràmica a la transformació de l’audiovisual 2000–2025: pèrdua d’interès pels grans mestres veterans, el debat sobre vertical vs. horitzontal en rodatge mòbil, l’auge de la mirada femenina i les tensions generacionals, la saturació de festivals i el paper clau de la Filmoteca i Filmin. El tram final inclou recomanacions de pel·lícules (i una d’indesitjable) i la sèrie El Eternauta.
"El cinema pot fer una mena de psicoanàlisi col·lectiu per processar el trauma de la guerra."
Debat geopolític i el seu reflex al cinema
Conflictes actius i xifres
- Llista de guerres vigents (UCDP) amb focus en: Myanmar, Ucraïna, Gaza/Israel, Sudan, RDC, Somàlia, Líban, Líbia, Iran, entre d’altres.
- Es discuteix la subestimació de víctimes en fonts oficials i els desajustos de balanç entre bàndols (cas Gaza/Israel, i la nova escalada Israel–Iran).
- Inquietud per possibles derives internes als EUA arran de polítiques de represàlies i control migratori.
Democràcia, monarquia i autoritarisme
- Crítica a l’antítesi simplista “democràcia vs. monarquia”: hi ha monarquies plenament democràtiques i repúbliques amb tics personalistes.
- Preocupació per tendències autoritàries sota la façana democràtica.
Cinema de guerra 2024–2025: què reflecteix i què amaga
Ficcions recents i la “guerra” com a dispositiu
- Repàs de títols recents (p. ex., “Warfare”, “Blitz”, “Escape from Germany”, “Land of Bad”, “One Life”, “Sky Force”, “War 2”).
- Pregunta clau: el cinema respon a guerres concretes o usa la guerra com a marc ahistòric per parlar del fet bèl·lic?
Documentals, sèries i efectes col·laterals
- Documentals d’impacte i proximitat temporal: “Warford”, “20 Days in Mariupol”; crònica de l’atac de Hamas al festival i debat sobre la desmesura de la resposta israeliana.
- Sèries properes a l’actualitat: “Fauda” i “Tehran”.
- Històries derivades de la guerra: refugiats i fronteres (“Green Border”, “The Swimmers”); impacte psicològic i legal (“The Mauritanian”, “Cherry”).
- Memòria històrica i distància crítica: “The Zone of Interest” i “La llavor de la figuera sagrada” (Iran) com a antídots intel·lectuals contra la banalització de la violència.
El costat invisible: reclutament i retorn
- Atracció econòmica per a joves (20–30 anys): soldadesca com a “aventura” ben pagada; el cinema sovint n’omet la lletra petita.
- Conseqüències postbèl·liques: traumes, addiccions, inadaptació i violència domèstica retratades a posteriori.
"No sabem si el cinema modela la nostra percepció de les guerres o si les guerres modelen el cinema que fem."
Transformació de l’audiovisual (2000–2025)
Mestres veterans vs. canvi generacional
- Desinterès creixent pel cinema de grans autors vuitantenaris (Scorsese, Coppola, Ridley Scott, Polanski, Cronenberg…), malgrat equips d’elit i obres encara vigoroses.
- Crítica jove més allunyada de codis clàssics; defensa de films com l’afer Dreyfus de Polanski per qualitat i rellevància històrica.
Vertical vs. horitzontal: llenguatge i tècnica
- Crida a filmar en horitzontal: el cinema és espai transversal; el vertical limita la panoràmica, empobreix la composició i penalitza la visualització en TV.
- Consell pràctic: tot i que el mòbil convida a la verticalitat, prioritza l’horitzontal per coherència cinematogràfica.
Mirada femenina i tensions
- Incorporació massiva de directores i una mirada femenina/feminista en temes de guerra, parella i família.
- Possible reacció juvenil davant la percepció d’“excés de protagonisme” femení; alerta contra discriminacions positives acrítiques.
- Criteri rector: qualitat de continguts i mèrit com a filtres previs a finançament i programació.
Festivals, Filmoteca i plataformes
- Atomització de festivals: proposta de fusions per guanyar potència, recursos i digestibilitat mediàtica.
- Filmoteca: revisió de clàssics, preestrenes, col·loquis amb equips i preus populars; estratègies per atreure públic jove.
- Filmin: catàleg profund (clàssics i contemporanis), criteri curatorial i ecosistema de valoracions útil per fixar idees després del visionat.
Poesia i cinema: “Apocalipsi 9” (Apocalypse Now)
- Lectura del poema de Romà Guardiet (llibre: Reflexos de Lumière) sobre “Apocalypse Now” de Coppola: imatge sonora del caos bèl·lic i la deshumanització.
- Proposta d’invitar l’autor per parlar de cinema i poesia.
Recomanacions (i una alerta)
Per veure
- Missió Impossible: Sentència Final (2025, dir. Christopher McQuarrie): espectacle trepidant i eficaç per a tothom, amb Tom Cruise en plena forma.
- Flow (Flou): Un món per salvar (2024, animació): aventura familiar amb valors ètics; guardons destacats.
- Sirat (2025, d’Oliver Laxe): premi de la crítica a Cannes; Sergi López en estat de gràcia.
- Todo saldrá bien (2024, Ray Yeung): drama íntim sobre drets i vulnerabilitats d’una parella lèsbica de llarga durada.
- La trama fenícia (Wes Anderson): univers oníric i estil inconfusible; fantasia elegant i autoconsistent.
- Jockey (Luis Ortega): irregular però fascinant; gran primera hora, segona més erràtica.
- Diamanti (Diamonds) (Ferzan Özpetek): coral i entranyable, homenatge al vestuari i oficis invisibles del cinema.
Per evitar
- Vírgenes (2025, Álvaro Díaz Lorenzo): comèdia de tics casposos que emula el pitjor del franquisme; estereotips i regressió.
Sèrie destacada
El Eternauta (Netflix, 2025)
- 6 episodis (44'–1h08’) amb Ricardo Darín; va de més a menys, però es recomana.
- Demostració de tecnologies de rodatge actuals: pantalles LED corbes i integració VFX de gran nivell (neu artificial, entorns immersius).
- Llegat post-Covid: distopia amb amenaça exterior, ressons de col·lapse i confinament.
Tancament
- Invitació a gaudir del cinema (i de les vacances) i, si filmeu amb mòbil, feu-ho en horitzontal.
"Si ho feu al cinema, feu-ho horitzontal."
Episode Sections

Panorama de conflictes (UCDP) i balances de víctimes
8:05Repàs dels principals conflictes vigents segons UCDP i discussió sobre la subestimació de xifres de morts, amb focus en Gaza/Israel i l’escalada Israel–Iran.
Cinema sense condicions . . . . . Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! com acostumem a fer sempre en aquesta època perquè tingueu una mica de metralla per utilitzar durant aquestes vacances i finalment, no sé si a l'Anastàcia li donava temps per parlar d'una sèrie i fins i tot també porta preparat un tema que tancaria una mica el que es havia fet fins ara dintre del que és l'aula de cinema però bé, comencem pel principi i llavors, dintre del tema de debat Anastàcia, entra... D'on es veu? Entra ja, estem parlant del segle XXI segle XXI, exactament concretament estem parlant fins i tot de l'any 2025 però en alguns venen d'abans Myanmar, l'antiga Birmània Ucraïna Gaza Israel Sudan República Democràtica del Congo Somàlia Líban Ioria Mitjà Trípoli Líbia Cambotja Tailàndia Colòmbia Israel Iran Aquest duo final que se'ns ha afegit el duo dinàmic aquest últim que tenim Què són això? Són una llista de, segons la font que és la UCDP que vol dir que és les dades sobre conflictes d'Ubsala Ubsala és una ciutat sueca Sueca Sueca Sueca I ells controlen els conflictes que hi ha a l'any i aquests són els conflictes els més destacats Vigens Vigens En realitat n'hi ha 61 registrats el 25 per tant si hagués llegit la llista encara estaria llegint ara però he llegit els que ells consideren més destacats Cada un de característiques diferents Hi ha de tot Hi ha des d'enfrontaments que venen de molt lluny Enfrontaments que són més recents com aquest que acabo de dir l'últim Israel i l'Iran I tota mena de guerres Amb molta multaldat Ells no parlen Parlen de morts però parlen dels morts fins a un moment determinat Jo penso que aquests morts han sigut àmpliament superats Els que diuen aquí en diu 10.000 10.000 estan superats ja per un quart de la guerra d'Ucraïna i per una cinquena part de la guerra d'Israel És a dir que realment això ja són xifres que estan superades Vol dir que aquest és una mica el punt Sí, Israel l'altre dia estaven 1.800 o 1.900 d'israelites morts per 54.000 palestins Aquest és el promit Aquest és el balanç d'aquesta última guerra I ara, bueno, ara hi ha ve la nova i la nova veurem quin balanç ens dona aquesta d'Iran amb l'Israel ficat ara ja en el territori iranià i viceversa Aquí tindran el retorn inevitable dels iranians que els hi tiraran I després tampoc hem contat el que ja podríem començar a veure Si no, com una guerra civil no sé on portarà el comportament del president actual dels Estats Units Ah, bueno Amb el tema de les represàlies amb els Un tema tremendor Amb els que no tenen documentació segons ells Mira, com que estem a cinema sense condicions i també parlem una mica sense condicions i sense guió et diré que d'això del president que ja s'ha dit tot a mi sí que em sorprèn una cosa és l'altre dia vaig veure els cartells que estan traient en les últimes dues setmanes manifestants en què parlen que els Estats Units no és un regne no tenim rei els Estats Units i crec que és equivocat perquè en realitat primer que ara sí que el tenen evidentment no el volen tenir però ara tenen una mena de rei però posant posant com a contrari de democràcia monarquia i és un engany estrany perquè en realitat hi ha monarquies plenament democràtiques no estic parlant de la nostra però monarquia és abstracta plenament democràtiques el sol fet de la monarquia inhabilita que la democràcia no s'ha trencat la democràcia la gent vota s'escoll un govern legal les monarquies solen el que tenen d'anomalia és que conserven una fórmula molt antiga que és la fórmula de la realesa però en el fons en què es diferencia això? de personatges com han sigut De Gaulle en un moment determinat de la república francesa era el rei de la república francesa i altres personatges d'altres llocs que també han actuat quasi com si fossin reis aquesta antitesi entre la democràcia i els regnes penso que està mal plantejada ells ho veuen així tenen un punt de vista del món molt particular els americans i ho veuen així no és que estigui en compte del fons del tema el fons del tema és que s'està tornant una dictadura allò d'allà jo vull prendre entendre en el sentit que ells diuen nosaltres no tenim rei perquè veuen la figura del rei com dius tu equivocadament com el cim del poder no, no el que tenen és una democràcia absolutista absolutista amb un dictador amb un dictador amb un dictador al davant la propensió seva és convertir el país en un dictador vull dir que serien més propi dictador que rei que no part rei mira que no haig de defensar ni moments la monarquia i l'altre territori nostre és el territori del cinema que és el que entrarien potser si et sembla ara sí, sí jo et dic que tenia una llista de pel·lícules que tenien a veure jo encara veig molt poc cinema jo ho saps em veig molt però estrenes de l'any no per tant pel·lícules del 24 i pel·lícules del 25 en què el tema de la guerra ha tingut un pes determinant per veure si realment hi ha una traducció entre el que és això només entre 24 i 25 entre 24 i 25 sí i a mi m'ha sortit i jo penso que m'han sortit poques m'ha sorprès perquè això no us puc enganyar és una cerca d'internet pel·lícules de guerra tal, tal, tal i m'han sortit aquestes tu pots aportar alguna cosa més The Minister of a Gentleman Fair Warfare del Ministeri Warfare Warfare i tant aquesta és una pel·lícula és la que t'he comentat abans Warfare que a mi em va donar la impressió que és la pel·lícula que m'ha col·locat més dintre del que és un conflicte bèl·lic la guerra de veritat la càmera és com si estés de sobre d'un Kalechnikov sí, sí, sí imagina't ja no caminant pel camp de batalla sinó sobre el Kalechnikov imagina't una altra The Six Triple H The Six Triple H The Six Triple H dirigida per Tyler Perry Kerry Washington i Oprah Winfrey no en sé res d'aquesta pel·lícula és el 24 Blitz Steve McQueen el director amb la Cersei Ronan la protagonista pel·lícula sí que s'ha fet Escape from Germany dirigida per T.C. Christensen no ho coneixem jo tampoc Land of Bat la terra del mal dirigida per William Oibank i protagonitzada per Russell Crowe i Lyle Mansworth va no la conec tampoc veig que tu tampoc no One Life One Life del 24 dirida per James Waves i protagonitzada per l'Anthony Hopkins són alguna cosa del Hopkins no perquè no és de la meva corda aquest llavors probablement l'he tingut i no l'he anat a veure Sky Force ah sí d'un nindú d'un nindú sembla interessant pel que he vist no n'he vist cap d'elles de moment War 2 War 2 i aquestes són les que ens surten el 25 ens surten poques també estem a mig any estem parlant d'un any i mig encara ens falta una mica llavors llavors el que havíem de dir és existeix realment la pregunta fer-se existeix realment una relació entre les guerres actives al món que hi ha en aquest moment i és reflex el cinema d'aquestes guerres o el que fa el cinema és parlar del fet bèl·lic en si inclús a vegades extrapolar-lo i traient-lo del context de la cosa més immediata perquè sembla que parlen aquesta que dius que parlen de la guerra tant de manera propera és d'alguna guerra concreta que està en marxa ara? No és de és de de la guerra dels americans em sembla que tenien Afganistan perquè aquí una cosa sí que he observat jo és a dir hi va haver una tendència després de la guerra en la que es van posar els americans no filipines a Vietnam a Vietnam sí hi va haver una sèrie de pel·lícules que parlaven ja deu anys després per dir alguna cosa de les conseqüències és a dir tots aquests soldats tenen després un retorn que no és fàcil d'acceptar o sigui a veure dintre d'una guerra suposo que els podeu imaginar i si heu vist pel·lícules de guerra queda molt clar que es viuen tensions fortíssimes i el cos i el cor sobretot i la ment es posen amb un estrès acollonant llavors hi ha barra lliure de de calmants per una banda d'excitants per l'altra la droga circula perquè és un estimulant i a vegades pot donar una valentia que si no no tindries ja l'han utilitzat al camp de batalla de fet de la gorra i la droga ja ha jugat allà ha jugat i quan tornen al país evidentment ja estan enganxats llavors aquí està aquest retorn és complicat i això s'ha vist en moltes pel·lícules el problema d'inadaptació i una mica efectes secundaris com és maltractaments per la violència és a dir és a dir una tendència una tendència propera a la irritació i a la violència llavors això en l'aspecte conjugal per exemple familiar amb els fills amb l'esposa etcètera surt i tot això s'ha vist en una sèrie de pel·lícules després han passat els anys i s'ha vist les conseqüències de la guerra que hi va haver en l'Orient Mitjà no ah l'Orient Mitjà sí després Afganistan i ara suposo que aviat començarem a veure tots els efectes de la guerra a Ucraïna i tot que clar ja són molts milers de morts i per tant cada vegada que parlem de morts normalment no es parla de ferits però és que hi pot haver molta gent que ve mutilada que ve amb seqüeles importants que perduraran i tot això vol dir que el seu comportament també tindrà una problemàtica llavors aquests països que són per una banda emissors de personal per combatre després són receptors de problemàtica i tot això clar el cinema què fa davant d'això el cinema ens ajuda potser a processar tot això d'alguna manera fa una mena de psicoanàlisi col·lectiu per superar aquest trauma que és la guerra per infinitós pel que no la vivim però esclar el problema és que normalment és un anàlisi tardar sí bé tard a mi el que m'interessa per dir-ho en general el que m'agradaria que es fes és el que és el problema en directe més immediat amb això tinc uns documentals per dir-te amb això tindria uns documentals perquè aquests sí que hi ha alguns documentals que també han tractat en aquests dos anys Warford per exemple estaria en aquesta línia estaria en aquest terreny te'n diria també un altre 20 days in Mariupol 20 days a Mariupol ah sí ja el conec guerra de Coreïna d'Ucraïna és interessant sobregrassa sembla que aquest sobregrassa s'han estat fent diversos en producció hi ha el documental que tristament he vist i que realment és terrible que és el moment de l'atac diguem de Hamas en el campament de la gent que estava fent el concert aquell terrible documental que realment aquí s'ha de dir que et deixa absolutament glaçat és a dir veure com va anar evidentment el que veiem és la part dolenta que és en aquest cas els dolents són els d'allò però realment la reacció d'Israel ha sigut absolutament desmesurada perquè ells van matar com sempre com sempre estem en aquest territori ara clar matar és matar sempre això també és veritat després hi ha aquestes sèries com Fauda o Té Gran que són dues sèries que porten temps ja amb cartellera que parlen que parlen dels tensions entre Israel Palestina i Iran són sèries per tant que sí que estan connectades més amb la realitat més immediata això que dins The Warfare com a ficció hiperrealista militar que es considera que ho és i després pel·lícules que ja no és tant el fet de la guerra en si sinó que la guerra genera per exemple els desplaçaments de refugiats amunt i avall hi ha Green Border que en parla de la frontera verda o de Swimmers els nedadors parlen del riu del riu Grande impacte psicològic amb veterans i civils hi ha una que es diu The Mauritanian que és una una sèrie interessant també o Cherry jo no l'he vist a Cherry o l'intent de reescriure això ja ve més d'antic la memòria històrica en aquest cas tindríem la zona d'interès ara anava anava cap aquí o sigui hi ha aquesta la zona d'interès i després hi ha una altra que també és com aquell el de la Higuera Sagrada ah sí com es diu un títol d'aquests que ara m'enganxaràs no et podré ajudar durant una estona d'aquí una estona el direm potser si busqueu per la Higuera Sagrada sortirà un títol similar és una pel·lícula que està amb la sintonia de la zona d'interès clar aquestes pel·lícules encara que una d'elles es refereix a la situació actual a Iran i l'altra és com sabeu la reacció insensible dels bueno no militars sinó hi ha uns uns podíem dir uns soldats d'un alt nivell com la seva família pot conviure perfectament al costat dels camps d'extermini aquestes pel·lícules jo crec que sí com que van directament a l'intel·lecte és que és això aquestes sí que tenen un efecte de rebuig de la guerra perquè la guerra no es tracta perquè clar aquelles pel·lícules és que ens ensenyen els efectes de la guerra dius ostres sí quina pena i tal bueno poden servir com a dissuació però hi ha una cosa molt important que no se sol dir llevat d'alguns documentals i és que quina oferta o quin interès hi ha per la gent jove de 20 a 30 anys anar a la guerra són 5.000 euros cada mes més dietes més tard sí és una aventura i a més a més et paguen bé una aventura que pot acabar molt malament que pot acabar molt malament que normalment la part dolenta no es diu la firmes amb un plec de condicions com si estessis firmant un renting i acabes firmant per no llegir més però ja el que estàs firmant signant és que després no queixis sí ja ho has fet això has firmat és un contracte llavors clar el tema jo recordo sempre un company de l'institut que deia era molt de fet vam començar a fer els primers curmatatges amb ell el Toni Rombau i deia jo no sé si els americans no que li he dit alguna vegada aquesta frase però perdona que em repeteixi ja és la data perdona ara me'n recordo és el sacrificio de la lligua de la sagrada ah sí senyor jo no l'he vist però sí és aquest sí sí correcte doncs ell deia sempre no sé si és que els americans fan el cine que reflecteix com viuen o viuen com el cine que fan és a dir que ell no sabia quina cosa era primer jo preguntaria jo no sé si és que les guerres estan modelant el cinema que s'està fent i que s'ha de fer o és que el cinema ens està com reformulant el com percebem o com volem percebre les guerres també seria donar-li la volta és a dir el cinema no deixa de ser és això el que dèiem l'altre dia i el que hem dit sempre és una manera de narrar el que estem vivint sigui amb temps més pretèrit sigui amb temps més present i per tant no deixa de ser una interpretació i sempre sembla això que dius tu és veritat que el documental el que està més a prop de la realitat és el que d'alguna manera està més proper a la veritat però ningú ens ho pot assegurar això perquè saps que la veritat és molt manipulable i per tant per això els documentals no vol dir veritat no perquè a veure un documental normalment parteix d'un punt de vista i el punt de vista això cada persona el punt del seu ho heu de perdonar aquesta tos que va apareixent en tant en tant però mira que m'he tractat el tema però veig que no hi ha manera tinc aquí una pastilleta ara la prendré vols que posem una mica l'aire fa poc que no sigui pitjor però no ho sé ara que una mica vaig a prendre una pastilleta si no et fa res tens tu també aquí temàtica i jo després ja m'enganxaré seran res a veure estem parlant una mica de la influència del que podríem dir a l'entorn econòmic i polític i sobretot l'evolució dels coneixements i l'aportació de tota la revolució digital que s'ha produït en aquest quart de segle que va des del 2000 al 2025 llavors amb això nosaltres el que hem observat és que s'ha produït un progressiu desinterès per part del públic que va als cinemes i també que veu amb streaming les pel·lícules del que podríem considerar que són grans directors encara en actiu com podria ser Scorsese Coppola Riley Scott Roman Polanski Woody Allen Polis Rader David Cronenberg i altres que possiblement com que tots són directors que ja han passat sobradament la vuitantena és normal també que tinguin algunes carencies en quant a estat de forma física i fins i tot mental però sí que és veritat també que atessoren una qualitat extraordinària i partim de la base també que una pel·lícula no és una qüestió d'un director sinó que hi ha un equip i els equips que poden tindre i segur que tenen són de primera línia llavors sorprèn una mica que algunes algunes pel·lícules que a nosaltres ens han semblat interessants hagin passat per bona part de la crítica però clar també la crítica es va renovant hi ha molta crítica jove que té com és lògic les seves preferències i que estan molt desmarcades del que podria ser un cinema que no tenim per què dir que és un cinema clàssic perquè alguns d'aquests directors que hem anomenat amb la seva època d'esplendor estaven més a prop del cinema independent que del cinema de consum per tant és una qüestió que la deixem aquí de canvi generacional i de canvi de costos fixa't que avui una evidència del que ha passat hi ha hagut un desinterès per aquests productes però hi ha també una ignorància del que era potser aquest cinema perquè realment hi ha molta gent que no hi ha pitjor ignorant que aquell que no vol saber realment aquest cinema està a l'abast de tothom és a dir tenim plataformes per tot arreu per recuperar títols des dels anys 20 per tant si no els vols veure és perquè realment però per ja segurament ho han provat és que jo he llegit crítiques amb una lleugeresa d'escorsese de Coppola que jo dic ostres però senyors que han fet unes grans pel·lícules ara fa 4 dies Coppola tu el vas defensar i hi ha gent que se'l va carregar tu vas defensar l'última de Coppola i jo estic d'acord amb tu escorsese per suposat que també el vam defensar és una gran pel·lícula és a dir no estan acabats aquests senyors encara és ser hi ha tota una sèrie generació de gent jove que efectivament deies tu l'argument que anaves després que m'has explicat que tiraries l'altre dia vam estar veient l'última de Polanski que és aquella sobre l'afer de Dreyfus sí és una pel·lícula extraordinària ara clar Polanski té penjat a l'esquena el Sant Benito dels seus problemes amb la justícia i tal i llavors a partir d'aquí s'ha creat un mitú un mitú molt antic a més a més però bueno que encara estan sobrevivint però independentment d'això independentment d'això la pel·lícula aquesta de Polanski a mi em sembla un document extraordinari extraordinari d'una qualitat i a més a més que parla d'un tema capdalt a la política europea i tant i a més és un tema superconegut històricament molt conegut el coneix tothom ara avui en dia no però històricament va ser un fet molt important i que realment no no és això és una mica tenir interès o no per les coses fixa que avui visc el Telenotícies ara tindrà un nou format Telenotícies de TV3 tindrà un nou format aquest nou format inclourà alguna pantalla de format vertical clar què passa amb això la gent no sap que el cinema quan veuen cinema se'n dóna en compte que està fet en horitzontal és a dir el cinema majoritàriament en un 99,9999% es fa en horitzontal des de temps immemorials fins i tot ara i hi ha llavors un 0,1 en què sí que hi ha pel·lícules que s'arrisquen a treballar en horitzontal perquè fan una gràcia perquè els hi som internes en vertical en vertical, perdó llavors, clar, què passa? per què veig tanta gent rodant planos encara que no estiguin fent una pel·lícula estan fent coses familiars o perquè volen recollir uns amics alguna cosa que estan fent per què en vertical? per què en vertical? el telèfon no ens està demanant la verticalitat és quan parlem però a partir d'aquí si tu fas cine lo lògic és que busquis l'originalitat això és molt curiós és molt curiós jo també estic portant sempre una filípica amb aquest sentit perquè jo no he fet mai i una filmació vertical jo una vegada i saps què va passar? o sigui em vaig despistar estava rodant amb un amic li estava rodant tot el material a casa seva amb horitzontal lògicament i de cop es va seure en una bicicleta d'aquestes fixa a casa seva la tenia se'n posa d'esquena i es posa a pedalar i jo d'una manera absolutament inconscient en comptes de mantenir l'horitzontal perquè ell estava al centre realment de l'enquadrament em quedava molt millor en vertical i el rodo en vertical què va passar? quan vaig al material dic però com vas fer això? vaig seguir el que la imatge em demanava després em vaig haver de buscar la vida per justificar-ho però d'alguna manera què vol dir que majoritàriament hem vist prou cine per saber que el cine evidentment tothom ho sap es fa en horitzontal temps immemorials però a l'hora de fer les nostres coses i les nostres gravacions ens surt fer-les en vertical per què? perquè estem en aquest món de l'immediat d'així és com parlem per tant així és com s'ha de fer i llavors és clar què tenen tants problemes? ara ja parlem dels problemes del plano de seqüència i dels no sé què què té per fer un plano vertical? que si has de fer una paronàmica trigaràs pràcticament el doble a recórrer al mateix espai perquè és clar el fragment de plano que estàs agafant és pràcticament menys de la meitat del que agafaria si el poséssim horitzontal per tant tu cobries una paronàmica amb 3 segons veuries tot un paisatge i en canvi l'altre com a mínim duria 6 és que no té cap sentit però aquestes coses no té cap sentit això no té cap sentit que es suporti a veure va bé que hagis tret aquest tema perquè a mi m'hauria agradat dir ja fa molt temps però em semblava que era una mica petulant treure-ho així de sobte però ara és coherent amb el discurs que portem i és dir-vos com a consell nostre tant de l'anestasi com meu que sempre que filmeu amb el mòbil procureu fer amb horitzontal sí senyor és lo correcte és lo correcte és que és lo lògic per altra banda és el lògic sí no té cap altre argument jo sé que per la forma que té el mòbil és molt més manipulable amb una sola mà fer recorreguts amb el vertical sí però després a l'hora de veure'l si se'n aneu a la tele veureu que per una banda i per l'altra sobre uns espais de negre que et demostra que el que has estat fent és antinatural antinatural i el que et dic jo trigues molt més a fer una panoràmica d'un espai naturalment estaràs molt més temps clar bé i et són consells d'aquells així això va per aquí llavors una altra cosa que volíem comentar-vos és que també s'ha fet evident per agafar també naturalment abans ja passava a finals sobretot a l'últim terç o els últims 25 anys del segle passat progressivament ja es va anar donant però jo diria que s'ha intensificat d'una manera important fins a equilibrar-se el fet de la incorporació de l'element femení les directores les noies que han estudiat en diferents escoles de cinema etc que estan molt preparades i molt i ben preparades i han accedit al cinema i llavors aquí ens trobem i no estic parlant d'Espanya que també però de tota Europa i en general del món tant a Àfrica els països que tenen el seu cinema com Orient Mitjà com Xina com ja no parlem la Índia que sempre ha sigut una productora important i per suposat Amèrica i Sudamèrica Amèrica Central per tant això vol dir que s'ha incorporat en el cinema una mirada femenina feminista també en moltes ocasions majoritàriament i això ha portat també una forma de veure i tractar temàtiques com són les que hem dit aquí per exemple les guerres i els conflictes Orient Mitjà tractar el tema de la parella sobretot això s'ha donat molt aquí a Espanya una cosa que a mi em posa una mica dels nervis per la seva insistència que és el tema problemàtica entre mares i filles que arriba un moment que se'm fa alguna cosa però bueno es veu que per repetida potser una mica fa jugues en tot cas jo penso que ha sigut i està sent un tema cap dalt cap a la transformació del cinema i no solament del cinema sinó de tot el que conformi a l'arc temàtic de l'audiovisual perquè sigui és veritat que tot això també es pot traslladar a les sèries es pot traslladar a tipus de format diferent que no és l'habitual per passar amb sales etcètera o en bons fins i tot que no són sirem el teatre la dansa correcte sempre han tingut i també amb el cinema documental que està tenint en aquests moments una revisalla molt important sí el paper de les dones realment s'està incrementant segurament és just i cal dir-ho i és de justícia com diu l'Església però hi ha un moment que pot passar el que està passant que és que hi ha una reacció de la gent més jove això va ser que està molt clarament definida i que està ja escrita i que s'ha estudiat amb gent predolescents nanos homes predolescents nanos per tant joves que estan dient que ja hi ha massa d'això que hi ha massa feminisme que hi ha massa protagonisme de les dones a la societat ells ignoren evidentment el que ha sigut abans i abans el que ha sigut és just el contrari al no tenir aquest pes de lo contrari com tampoc tenen el del feixisme que tampoc l'hem conegut van a partir d'aquest desconeixement i aquest desconeixement crea això que tornen el feixisme sense vulguer-ho o vulguent i que tornen i que estan intentant creure que el que està passant amb les dones potser ens estem passant de la ratlla jo penso que l'únic punt en què podem discutir això és en el moment que es minimitzi també valors masculins que estiguin quedant aparcats per culpa que hi ha molta dona que està accedint a les subvencions de cinema de teatre com que no en tinc l'absoluta constància tampoc ho puc dir però és un tema que hauríem de vigilar en tot cas perquè la discriminació positiva tampoc és bona no però en tot cas hi ha una qüestió i aquesta qüestió jo estic segur que en moltes casos les dones la superen només creix que és la qualitat de continguts això és important això hauria de ser el que va llavors abans d'agafar subvencionar apostar per un producte ja prèviament tenim un guió tenim un teaser no em passes de filtres hi ha uns filtres que ens donen referències clares del que anirem a afinar-sar i això s'hauria de fer aquest control ja es farà perquè els anys sempre el temps com va deia aquell el botanito el tiempo de y quitar razones el tiempo de y quitar razones qui és el botanito no us ho explicaré no però en tot cas sí deia això i bueno suposo que amb el temps ho anirem veient si ens hem passat una mica amb algunes coses si altres s'han d'ajustar si hi ha hagut administracions més proclius això i altres que potser no ho seran bueno ja ho veurem després hi ha un tema bueno a veure haurem de deixar-ho aquí potser si us agrada podrem continuar parlant amb algun altre programa però una de de les qüestions que sí que s'ha fet palesa és el que continua a venir un un cinema podríem dir comercial diàrem blockbusters i i un cinema de d'arrel independent sí una mica més intransigent amb les normes sí no una mica transgressor més transgressor al revés amb les normes més transgressor sí i que és d'agrair però tot això ha trobat un caldo de cultiu amb els festivals però compte nosaltres pensem que potser últimament s'està atomitzant de manera excessiva el tema dels festivals perquè fins i tot això ja és una qüestió personal com a treballadors del cinema podríem dir que t'acabi un festival com el BCN que representa veure 30 o 40 pel·lícules en 10 dies i a comenci el DAC que te n'ofereixi com a mínim 20 d'interessants i que ve l'americana i són home a veure organitzem-nos una mica i potser potser arribaria una mica l'hora que els programadors parlessin entre ells i fessin algunes fusions de manera que de 3 festivals en sortís un més potent potser més potent econòmicament més divers que tingués accés efectivament a un conjunt d'ajudes important que potser no tenen però que també fos de més fàcil digestió per la premsa perquè és que vosaltres obliga realment a un consum desaforat de pel·lícula que no pot ser tot a més a més s'ha de tindre en compte que com aquí hem dit i avui no pot ser menys tractant-se d'un dia així especial parlant de cinema és que sempre direm que tingueu en compte la filmoteca i la seva programació que la filmoteca fa revisions de clàssics la filmoteca ens presenta obres que són de rigorosa actualitat i fins i tot preestrenes en combinació amb festivals la filmoteca a més a més normalment quan són obres d'aquestes que són presentacions noves a més a més incorpora també normalment la presència del director o d'algun de membres de l'equip tècnic que aporten un valor afegit important a l'espectador i tot això ja ho sabeu per 3 o 4 euros i el tanto que la conversa que en tenim el Pablo Laparra nou director des de fa 6 mesos de la filmoteca o 5 mesos fa un mes i mig va estar aquí i vam estar abans amb ell parlant allà i de fet ell ens ho deia que també hi ha una preocupació per la gent jove que seguirà una mica el trajecte que ja va fer l'Estevarian Bau amb el tema de la integració de la gent jove d'intentar que els joves també vagin al film és com ha de ser és com ha de ser per això nosaltres també insistim en que és molt important perquè el que hem comentat abans dels clàssics home si es fa una revisió per exemple de Chantal Ackerman número 1 en aquest cas en la pel·lícula ella té el número 1 la sencana ella és número 1 discutida però número 1 bueno sí, sí el que no discuteix ningú és que és una gran pel·lícula absolutament per tant absolutament això ja la posa en un nivell important però per exemple dius bueno ja aquesta pel·lícula Jan Dillman s'ha de veure sí però és que s'ha de veure el que hi ha al darrere sí, sí, sí perquè té aquesta dona té una obra interessantíssima i molt coherent i sí és d'un feminisme particular però també és una obra oberta que és capaç de tocar uns temes que són punyents i d'una manera molt peculiar no és la típica manera de tractar en aquest sentit per exemple Agnès Barda és una extraordinària autora jo l'admiro profundament que la Filmoteca li ha dedicat segles i diu és que és important i és una de les poques formes que ha de seguir-la després hi ha una altra fórmula també per seguir i recuperar aquests valors que ja estan fora de mercat però que són importantíssims de tindre en compte com és filming també filming per 8 euros al mes ens dona la possibilitat de tindre accés a 12 o 13 mil pel·lícules i documentals i curs i tot és un element bàsic per tota aquella persona que té ganes d'agafar i dir bueno doncs ara em vaig interessar per Godard perquè aquests tios de Ràdio d'Esvern no paren de dir que Godard és capdalt per tot el cinema que s'ha fet a partir del que era el grup aquell de la Nouvelle Vague de la Nouvelle Vague bueno doncs escolta ara ho dic de memòria però potser trobareu 20 pel·lícules a dintre de Filmin home és importantíssim jo penso seria una pena perquè aquells rumors que hi van haver que Filmin hauria de passar tot el seu know-how i tot el seu paquet de material a una altra posició que no sabem quina era es parlava Movistar fins i tot no sé com acabarà a mi m'agradaria que no acabés així a mi m'agradaria que Filmin seguís amb la seva veu i que pogués seguir treballant com a Filmin actualment té una forma de tractar els productes que té amb estoc molt bona i les incorporacions també hi ha criteri i a més a més si fixeu si veu una película Filmin quan arribi al final surt una nota que diu valorar si no voleu valorar perquè a la millor no sé sou tímids amb calent em costa valorar sempre bé però us recomano una cosa que feu un repàs per les valoracions que hi ha algunes són per oblidar però altres són aportacions molt interessants que us ajudaran a fixar idees sobre la pel·lícula que heu vist i tant a mi m'ha servit moltes vegades dir home jo hauria escrit alguna cosa similar però fixa't que aquest a més a més aporta aquest cantor que jo aquest no l'hagués tocat sí et sembla que el tema de la guerra l'hem deixat tancat et sembla que llegeixi un trosset d'un poem m'agradaria aquesta llibèrrima llibèrrima situació posa-nos en tassadents de qui és com deia tinc un llibre en les mans aquest programa de televisió espanyola Romà Guardia Romà Guardia és un realitzador un director de cinema que té la nostra edat és una miqueta més gran que nosaltres potser i que jo el conec des de fa molts anys havia sentit a parlar molt d'ell que va fer una pel·lícula que es deia Solitud que era la famosa novel·la de la Víctor Català adaptada al cinema i Solitud una pel·lícula catalana interessant amb Homero Antonuti ni més ni menys que com a actor protagonista era un italià de gran solvència i un tio molt interessant i després hi ha un cert silenci diguem durant anys havia fet coses més petitetes solitud pretenia ser un projecte una mica ja important havia fet coses més petites altres llarg matratges més petits i ell de fet és de matemàtic d'ofici ell és matemàtic i a més és matemàtic investigació matemàtica o sigui no simplement és professor de matemàtiques sinó que és catedràtic de matemàtica de la Universitat de Barcelona però a més a més ha fet ha fet teories matemàtiques ha treballat amb temes matemàtica pura i per tant és un tio interessant però aquest tio tan interessant matemàtic l'altre dia em volia veure i un dels motius era passar-me un llibre el tinc a les mans que es diu Romà Guardiet Reflexos de Lumière i està editada sí que hi ha una edició jo pensava que era autoedició en principi l'Hertes ambat poesia és una és una publicació de poesia aparentment i ell escriu poesies són poesies connectades tal com m'explicava m'ha explicat poc perquè et llegeixo i em dius què et sembla connectades a records d'ell de pel·lícules records emocionals de pel·lícules és un dels nostres és un dels nostres absolutament i jo te'l buscaré per poder-te'l també donar perquè penso que és interessant que el tinguis aquest llibre llavors diu Apocalips 9 Francis Ford Coppola 1979 entra com si fos realment una ressenya en realitat és el títol del poema crueltat i desmesura impotència que fulmina sinfonia per aspes d'helicòpter crits de militars valquíries de Wagner i napalm mortal un caos sonor que tapa l'estigma de matar innocents amb focs d'artifici camparols que corren buscant un forat on soterrar-se on enterrar-se vius cap conflicte ètic es farà present en un joc de rol que destrossa vides el surf és la dèria del gran coronel que somia onades per poder gaudir l'esport d'aventura al so de les notes d'un Wagner letal aquesta és la poema que ell fa sobre apocalipsis em sembla molt oportú interessant que reflecteix molt aquesta part d'apocalipsi sí perquè ja sabem ja sabem clar que l'apocalipsi està basada en una novel·la extraordinària de Joseph Conrad però diguéssim que la primera hora de la pel·lícula està posada en una poesia ja que sí jo et diria una cosa que igual per la segona part de l'any podríem mirar de contactar a través de l'amistat que tens tu amb ell amb el Romà Guardia perquè vingués un dia aquí i compartís amb nosaltres un programa que podria ser força interessant és un home interessant té profunditat té argument és un tio molt important molt bé escolteu ara com que ja el temps és inexorable us volíem parlar i recomanar una sèrie de pel·lícules en realitat recomanarem una dues tres quatre cinc i recomanarem perquè no l'aneu a veure una altra cosa que no acostumem a fer mai però avui em sembla que es deixi justícia a fer-ho perquè els vostres vuit euros no siguin en bar no siguin sí no es gastin en bar mireu com a pel·lícula per exemple una pel·lícula allò que es diu per tota la família i per gaudir gairebé tres hores que es fan curtes és Missió Impossible Sentència Final una pel·lícula americana del 2025 de la nissaga de Missió Impossible dirigida també per Christopher McQuire i amb un esplèndid i amb molt bona forna Tom Cruise després passem a filming i us recomanem una pel·lícula d'animació també per tota la família que es titula Flou un món per salvar una pel·lícula de 2024 de Jeans Sivalodis guanyadora del Globus d'Or del 2024 i de l'Òscar del 2025 és una pel·lícula com hem dit d'animació i és una producció de l'Etona l'Etònia una vella aposta per valors ètics i morals que us recomanem per veure és a dir que es pot veure amb fills a partir de 5 anys després tenim una pel·lícula que ara està molt en boca de la gent amb tertúlies amb sopars amb treballs els ascensors se'n parla d'ella que és Sirat Sirat és una pel·lícula d'espanyol 2025 que va atindre el premi de la crítica a Kant com a millor pel·lícula i és una pel·lícula dirigida per Oliver Laschet és un actor que el recordareu perquè fa un parell d'anys ens va obsequiar una pel·lícula important que és Oque Arde un director has dit un actor ah un actor no no Oliver Laschet és el director per sobre si hem de parlar d'un actor de la pel·lícula com que professional només n'hi ha un és Sergi López que com sempre fa un paper extraordinari i que mirarem de tindre'l aquí també en la propera en la propera part o sigui setembre després hi ha una altra pel·lícula que és Todo saldrá bien la pel·lícula de Hong Kong del 2024 de Ray Yeung aquesta és una història íntima que presenta un problema que passa amb una parella lèsbica que porten 30 anys vivint juntes sense cap paper que demostri que són parella no han passat per aquest petit tràmit legal que quan una mor i no estic fent espòilers perquè és el començament de la pel·lícula i a partir d'aquí hi ha el conflicte de la pel·lícula llavors comencen a aparèixer problemes molt importants una pel·lícula Todo saldrá bien que si no l'han estrenat l'estrenen aquest divendres per una altra banda hi ha una altra pel·lícula molt diferent de tot el que hem parlat fins ara que és la trama fenícia de producció estatunidenca i alemanya està dirigida pel Wes Anderson Wes Anderson fa unes històries que ens endinsen sempre en un món el seu món particular i fascinant alhora oníric i pendent sempre d'unes situacions imaginades que no tenen per què tindre cap referència ni cap enganx amb la realitat però que són des del meu punt de vista úniques en el cinema actual per una altra banda tenim una altra aquesta és la trama fenícia per una altra tenim Jockey Jockey és una coproducció argentina Mèxic Espanya Dinamarca i Estats Units o sigui això sembla una pizza bé està dirigida per Luis Ortega i és una aposta singular que dóna com a resultat una pel·lícula tan irregular com fascinant amb una primera hora que respon a un nivell molt alt de contingut però que a criteri meu a mesura que en fi la segona part va caient per una pendent que va perdent interès per una altra banda aquesta que hem parlat és Jockey ara una altra és Diamanti aquesta l'estrenen el dia 4 de juliol Diamanti o Diamonds amb el títol en anglès és una pel·lícula italiana dirigida dirigida per un director d'origen turc afincat a Itàlia que es diu Fersan Ophetec una pel·lícula amable entranyable coral molt ben dirigida i interpretada un homenatge a les dones que fan possible la meravella del vestuari en el cinema és a dir és una pel·lícula que és un homenatge als treballadors del cinema que moltes vegades no es tenen en compte però gaudim d'ells quan veiem el segle XVII el segle XVIII els romans les pel·lícules de guerres de principis del segle passat etc tot això és gràcies al treball que fan aquestes dones i aquí se les veu amb elles amb un ambient coral amb un ambient distès amb una Roma fantàstica una pel·lícula Diamanti que us recomanem i per últim el que tenia per dir-vos és que hi ha una pel·lícula espanyola que segurament farà nast algun anunci per la tele perquè ja em conec una mica com va la cosa aquesta pel·lícula es diu Vírgenes bé Vírgenes és una pel·lícula dirigida el 2025 per Álvaro Díaz Lorenzo que és la seva tercera o quarta pel·lícula és una pel·lícula que pretén o emula imita el més deplorable i pitjor del cinema franquista que en aquest cas es tracta de Torremolinos 1968 tres joves de Sevilla entre parèntesis he posat aquí Vírgenes perquè no us penseu que Vírgenes és que aneu a veure una pel·lícula de senyores fresques no, no són tres tios verge o sigui imagineu-vos José Luis López Vázquez el Landa i el Sacristán bé doncs estem en aquest nivell i que senzillament se'n van cap a Torremolinos sense cap altre ideari en el seu cap que enganyar a pares a mares i a educadors que deixen a Sevilla dient diverses versions d'allà on se'n van a parar aquests 15 dies però ells van amb tot l'equipatge i uns 600 per anar vam a follar a Sueca Déu-n'hi-do és una pel·lícula com podia ser del 60 recordeu Vírgenes aparteu-se'n aquestes que s'havien d'apartar aparteu-se'n i direu Pep tenia raó ens hem estorviat 9 euros i ara no sé que et deixo potser potser més que entrar sí no amb el amb l'aula de cinema potser la sèrie potser la sèrie molt ràpid El Eternauta Netflix 20-25 l'any de 20-25 6 episodis de 44 minuts i el més llarg d'una hora 08 normalment és l'últim i en aquest cas també aviam és una sèrie que va de més a menys és una sèrie que entraria en la categoria d'aquest tipus de material que m'estan manegant avui que és el lateral de conflictes entraria una mica en una típica sèrie post-Covid és a dir post-pandèmia perquè realment ens situa en un món distòpic perquè es converteix en distòpic de cop a més a més és una argentina d'avui en dia a veure la pandèmia sí va ser assistir a una distopia distopia en si mateix perquè en realitat ens estàvem trucant i ens estàvem dient però què està passant i quan durarà i què fotem i tenim que agafar realment tenim que fer com els anglesos que estan acaparant tan paper higiènic serà una xorrada això hem de comprar llaunes de tonyena tot això ho hem passat ho hem passat i al veure la pel·lícula penses que part de la pel·lícula de la sèrie perdó està inspirada en els fets reals que vam viure tots també és cert que aquest clima bèl·lic i de l'amenaça que ve de fora és la que genera també aquest tipus de materials és a dir en aquest cas l'amenaça ve ni més ni menys que de fora del nostre món és a dir ve d'altres mons per això ho sabem al final és una esposa com una casa però és que tothom ho sap llavors la pel·lícula és per un cantó admirable pels seus efectes especials és al·lucinant d'efectes especials ens ensenya el que avui en dia el cinema amb unes eines de realitat virtual i més enllà de la realitat virtual d'ús d'una tecnologia nova que és aquesta tecnologia de les pantalles LED corbes és a dir ja no necessiten fer cromes blaus ni verds ni de cap color aquelles pantalles ja tenen un món rodat i els actors interactuen sobre aquest món rodat i interactuen per davant d'aquestes pantalles realment la integració és brutal a més a més la generació posterior de neu artificial està nevant tota l'estona la pel·lícula excepte la part final i aquesta neu és per exemple la neu contaminada que ha creat tot el fet aquest hi ha explicacions científiques del per què està passant això en el fons el que ha passat és que hi ha hagut una pagada general i ha començat a nevar alhora aquesta neu estranya i tot s'ha apagat llavors la gent que surt al carrer mor no se sap si contaminats per la neu per un aire que corre per allà pel que sigui i a poc a poc el Darín que és el protagonista de la pel·lícula unit per una caterva important diguem d'actors argentins caterva en el sentit positiu d'actors realment sempre al nivell argentí de grans actors i actrius títol i plataforma Eternauta Netflix 2025 sis episodis molt bé de 44 a 1 h 0 8 és interessant sí com deies abans d'una pel·lícula també argentina per cert aquesta també va de més a menys per mi és a dir comença interessant jockey t'enganxa molt ja me'n recordo però a poc a poc exacte i a poc a poc i ara ja apareixen coses ja més anormals més poc freqüents i més improbables és quan jo almenys em vaig començar a desenganxar pot ser que al públic més general li passi al revés i just en aquell punt és quan s'interessin més és una sèrie interessant l'està veient tothom jo m'afegiria al d'allò de val la pena potser veure-la la pel·lícula la sèrie seguirà és evident que no s'acaba sinó que tindrà una continuïtat amb una segona temporada aquí teniu la recomanació aquí la recomanació escolteu porteu-se bé gaudiu de les vacances exacte i sobretot aneu al cinema aneu al cinema sí al setembre ens tornem a veure aquí i prometem parlar més llargament perquè s'ho demana la pel·lícula de Cidad i si el feu al cinema feu-lo horizontal ah sí rodeu amb horizontal we entran béi él méi era sol ans Well ella hij l' Вс soldier still de inv elle i sen an env tre o à une se ti ди has