Cinema sense condicions del 17/6/2025 — Guerres del segle XXI i cinema: del front real als relats en pantalla, revolució digital, festivals i recomanacions (amb El Eternauta)

Resum general

Episodi centrat en la intersecció entre els conflictes actuals i el cinema: es parteix d’un repàs dels conflictes armats vigents (segons UCDP) i es debat com el cinema (ficció i documental) els reflecteix o metabolitza. A continuació, una mirada panoràmica a la transformació de l’audiovisual 2000–2025: pèrdua d’interès pels grans mestres veterans, el debat sobre vertical vs. horitzontal en rodatge mòbil, l’auge de la mirada femenina i les tensions generacionals, la saturació de festivals i el paper clau de la Filmoteca i Filmin. El tram final inclou recomanacions de pel·lícules (i una d’indesitjable) i la sèrie El Eternauta.

"El cinema pot fer una mena de psicoanàlisi col·lectiu per processar el trauma de la guerra."

Debat geopolític i el seu reflex al cinema

Conflictes actius i xifres

• Llista de guerres vigents (UCDP) amb focus en: Myanmar, Ucraïna, Gaza/Israel, Sudan, RDC, Somàlia, Líban, Líbia, Iran, entre d’altres.

• Es discuteix la subestimació de víctimes en fonts oficials i els desajustos de balanç entre bàndols (cas Gaza/Israel, i la nova escalada Israel–Iran).

• Inquietud per possibles derives internes als EUA arran de polítiques de represàlies i control migratori.

Democràcia, monarquia i autoritarisme

• Crítica a l’antítesi simplista “democràcia vs. monarquia”: hi ha monarquies plenament democràtiques i repúbliques amb tics personalistes.

• Preocupació per tendències autoritàries sota la façana democràtica.

Cinema de guerra 2024–2025: què reflecteix i què amaga

Ficcions recents i la “guerra” com a dispositiu

• Repàs de títols recents (p. ex., “Warfare”, “Blitz”, “Escape from Germany”, “Land of Bad”, “One Life”, “Sky Force”, “War 2”).

• Pregunta clau: el cinema respon a guerres concretes o usa la guerra com a marc ahistòric per parlar del fet bèl·lic?

Documentals, sèries i efectes col·laterals

• Documentals d’impacte i proximitat temporal: “Warford”, “20 Days in Mariupol”; crònica de l’atac de Hamas al festival i debat sobre la desmesura de la resposta israeliana.

• Sèries properes a l’actualitat: “Fauda” i “Tehran”.

• Històries derivades de la guerra: refugiats i fronteres (“Green Border”, “The Swimmers”); impacte psicològic i legal (“The Mauritanian”, “Cherry”).

• Memòria històrica i distància crítica: “The Zone of Interest” i “La llavor de la figuera sagrada” (Iran) com a antídots intel·lectuals contra la banalització de la violència.

El costat invisible: reclutament i retorn

• Atracció econòmica per a joves (20–30 anys): soldadesca com a “aventura” ben pagada; el cinema sovint n’omet la lletra petita.

• Conseqüències postbèl·liques: traumes, addiccions, inadaptació i violència domèstica retratades a posteriori.

"No sabem si el cinema modela la nostra percepció de les guerres o si les guerres modelen el cinema que fem."

Transformació de l’audiovisual (2000–2025)

Mestres veterans vs. canvi generacional

• Desinterès creixent pel cinema de grans autors vuitantenaris (Scorsese, Coppola, Ridley Scott, Polanski, Cronenberg…), malgrat equips d’elit i obres encara vigoroses.

• Crítica jove més allunyada de codis clàssics; defensa de films com l’afer Dreyfus de Polanski per qualitat i rellevància històrica.

Vertical vs. horitzontal: llenguatge i tècnica

• Crida a filmar en horitzontal: el cinema és espai transversal; el vertical limita la panoràmica, empobreix la composició i penalitza la visualització en TV.

• Consell pràctic: tot i que el mòbil convida a la verticalitat, prioritza l’horitzontal per coherència cinematogràfica.

Mirada femenina i tensions

• Incorporació massiva de directores i una mirada femenina/feminista en temes de guerra, parella i família.

• Possible reacció juvenil davant la percepció d’“excés de protagonisme” femení; alerta contra discriminacions positives acrítiques.

• Criteri rector: qualitat de continguts i mèrit com a filtres previs a finançament i programació.

Festivals, Filmoteca i plataformes

• Atomització de festivals: proposta de fusions per guanyar potència, recursos i digestibilitat mediàtica.

• Filmoteca: revisió de clàssics, preestrenes, col·loquis amb equips i preus populars; estratègies per atreure públic jove.

• Filmin: catàleg profund (clàssics i contemporanis), criteri curatorial i ecosistema de valoracions útil per fixar idees després del visionat.

Poesia i cinema: “Apocalipsi 9” (Apocalypse Now)

• Lectura del poema de Romà Guardiet (llibre: Reflexos de Lumière) sobre “Apocalypse Now” de Coppola: imatge sonora del caos bèl·lic i la deshumanització.

• Proposta d’invitar l’autor per parlar de cinema i poesia.

Recomanacions (i una alerta)

Per veure

• Missió Impossible: Sentència Final (2025, dir. Christopher McQuarrie): espectacle trepidant i eficaç per a tothom, amb Tom Cruise en plena forma.

• Flow (Flou): Un món per salvar (2024, animació): aventura familiar amb valors ètics; guardons destacats.

• Sirat (2025, d’Oliver Laxe): premi de la crítica a Cannes; Sergi López en estat de gràcia.

• Todo saldrá bien (2024, Ray Yeung): drama íntim sobre drets i vulnerabilitats d’una parella lèsbica de llarga durada.

• La trama fenícia (Wes Anderson): univers oníric i estil inconfusible; fantasia elegant i autoconsistent.

• Jockey (Luis Ortega): irregular però fascinant; gran primera hora, segona més erràtica.

• Diamanti (Diamonds) (Ferzan Özpetek): coral i entranyable, homenatge al vestuari i oficis invisibles del cinema.

Per evitar

• Vírgenes (2025, Álvaro Díaz Lorenzo): comèdia de tics casposos que emula el pitjor del franquisme; estereotips i regressió.

Sèrie destacada

El Eternauta (Netflix, 2025)

• 6 episodis (44'–1h08’) amb Ricardo Darín; va de més a menys, però es recomana.

• Demostració de tecnologies de rodatge actuals: pantalles LED corbes i integració VFX de gran nivell (neu artificial, entorns immersius).

• Llegat post-Covid: distopia amb amenaça exterior, ressons de col·lapse i confinament.

Tancament

• Invitació a gaudir del cinema (i de les vacances) i, si filmeu amb mòbil, feu-ho en horitzontal.

"Si ho feu al cinema, feu-ho horitzontal."