Hèlio Ciglioli: maquis anarquista, memòria històrica i muntatge — el documental de Pere Joan Ventura, l’exhumació a Castellar i recomanacions de 2023

CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CONDICIONS de Mises i Ganof, però l'autoria de la lletra encara es desconeix avui en dia. Belachau, literalment a Déu Bonica, fa pensar en una cançó de comiat, que mira cap a un futur llibertari de la societat i s'escriu com a cançó de protesta. Avui aquesta cançó la trobem interessant perquè la història que presentem avui és l'anàlisi d'un vas d'aigua per a l'hèlio i és la història d'un partisà que va vindre a Espanya a lluitar entre els anys 40 i principis dels 50. Aquí hi va haver un moviment important, sobretot lligat amb la frontera i els boscos fronterers i aquest eren els... com es deia? Els maquis. Els maquis, correcte. Els maquis, sí, sí, els maquis. I llavors ell es va ajuntar, però amb aquell moviment, malauradament, no va durar massa. Ell no. Ell no, el moviment va durar una mica més que ell. El moviment, sí. El va ser, sí, va durar 10 o 12 anys més, però no gaire. M'acabo de donar d'un joc de paraules interessant. És un partisà mutat amb maquis. Mutat amb maquis? No, no, és que és així. No, no, és que és així, exactament això. Llavors, la pel·lícula aquesta la va dirigir aquest any, s'ha estrenat aquest any, està dirigida per Pere Joan Ventura i nosaltres tenim la sort de comptar amb el col·laborador nostre i habitual Anastasi Rinus, que, a més a més, ha participat en molts aspectes, sobretot el muntatge d'aquest documental. Aquest documental, el 4 de març del 23, es va presentar a Castellà del Vallès i és... Es va dir una preestrena, però en realitat no cal. És normal que es fes aquesta preestrena, perquè, per començar, el Pere Joan Ventura li van donar la medalla... És fill de la ciutat. De la ciutat, sí, sí. I, a més a més, amb ell, el partisà, l'Helio, que ens toca, Ciglioni... Ciglioni, amb ella. Ciglioli. Ciglioli, sí. Doncs va ser abatut a Castellà del Vallès, junt amb un altre que encara és desconegut, però que era molt més gran d'ell d'edat. Més que abatut, assassinat. Assassinat a Sant Freda i... Per la Guàrdia Civil, però després ja entrarem una mica amb això. I per mandat, sembla ser. I per mandat. Sembla ser que... Sí, bueno, ara després, si voleu, aclarim una mica el fet. Després ho en parlem. Aclarim una mica el fet. No, només dic, i ja passo, tu, Anastàcia, que el dia 30 de novembre del 2023, fa encara no un mes, es va fer la presentació a Barcelona, a la Filmoteca de Catalunya, amb una funció que ja va recollir molt públic i tal, i podríem ser que era l'aposta de llarg. Sí, una miqueta sempre ho és, no? I a partir d'aquí, doncs, esperem que vagi mostrant-se. No sé si, això ens ho diràs tu, si hi ha previst un recorregut per festivals... Diré el que més o menys sabem en aquest moment. No ho sabem massa, però el que sabem, que ho comentaré, entre amics es pot explicar tot, que no hi ha problema. Farem una revisió del que és el documental, que ja començo per dir-vos que és molt interessant. És un producte fet gairebé amb cinc anys i que dona molt de si la seva visió. Tu, Anastàcia, per començar, quins són els trets fonamentals del documental i el seu interès avui? Els trets fonamentals del documental, com sempre, jo, això aquesta frase em s'ha agradat dir moltes vegades, que és que normalment, no els documentals, sinó els documentals i qualsevol pel·lícula, perquè el cinema documental és cinema... És cinema, i tant, i tant, estem d'acord. I la pel·lícula, per tant, és una pel·lícula documental. No, això del reportatge, el documental. El reportatge és una cosa, el documental és una altra. Sempre partés d'una pulsió, d'algú. És a dir, la pulsió inicialment partés d'un realitzador, d'un director, que té aquesta pulsió de narrar una història. A vegades la pulsió està matitzada, perquè a vegades està basada en novel·les, com hem vist quantitat de vegades aquí, hi ha adaptacions, és a dir, hi ha mecanismes que fan que no sigui directa, a vegades, la pulsió. Però moltes d'aquestes pulsions segueixen. Hitchcock era un home que no va fer ni una pel·lícula, que no fossin adaptacions de novel·les, de literàries, i, en canvi, se les va fer seves. Houston, exactament igual, quasi bé. Què vol dir? Que, d'alguna manera, la pulsió hi permaneix igualment, i és igual, encara que no sigui ben bé una idea teva. Perquè te la fas tan teva que dius, aquesta pel·lícula és més important per mi del món fer-la en aquest moment. D'aquestes pulsions neixen normalment les pel·lícules. També hi ha altres pulsions, que són les de fer diners. Veus, evident, que la pulsió de fer diners supera, a vegades, la pulsió purament creativa, i fa que surtin, doncs, tot aquest tipus de pel·lícules, que estan molt bé, que són molt bones pel consum, però que no són pel·lícules realment d'autor. Crec que un dia vam parlar d'autoria i la no-autoria. Bé, aquesta és una pel·lícula d'autor. De vegades hi ha pel·lícules que estan fetes per fer diners, però que els directors són autors. Ah, exacte. Kubrick, per exemple. Ah, exacte. Això també és un altre tema. Aquest és perfecte. Aquest és perfecte, esclar. Llavors, en aquest cas, cal dir que el Pere Joan Ventura, que és amic meu i ens coneixem des de l'any 66, em sembla recordar, 66-67, de l'escola Eixalà de Cinema, que hem parlat alguna vegada, és una persona que el coneixen allà, que tenim una llarga absència de veure'ns molt poquet, o gens fins i tot durant molts anys, fins que el 2001 ens recupera, i ens recupera l'amistat i em recupera ell a mi, com a muntador del que va ser la seva pel·lícula culminant, que és l'Efecte Guazú, la pel·lícula que guanya el Goya de l'any 2002, i que, efectivament, és una pel·lícula que parla sobre un conflicte de la gent que treballava a una empresa filial de Telefònica, i que, d'alguna manera, va ser fagocitada, diguem, i tal, que els seus treballadors fets desaparèixer de l'empresa d'un dia per l'altre, i va haver tot un posicionament molt dur per part dels treballadors, que es va ser reflectit a la pel·lícula. I això, realment, a ell li dona, realment, una entrada molt bona. Ja havia fet cinema, ja havia fet coses, però això li va donar una veritable entrada en el món documental. Des de la 11a i jo m'està col·laborant durant 6 o 7 anys. Llavors, per mi, la primera cosa que em vincula a aquest projecte és que el Pere em proposa de fer-la novament. Em diu, escolta, ara tinc això al cap, que tal. El Pere és un home que, bàsicament, té les idees del que vol fer. Quan li venen, li venen molt clares. I diu, això, això, jo vull fer aquest documental sobre això. I ho té molt clar. I a vegades et diu coses que dius, no, vols dir aquest documental, ara, una cosa així i tal. I sí, a la llarga, te'n dones compte que té raó. És a dir, són coses que, realment, tenen una entitat suficient com perquè et siguin, esdevinguin una cosa interessant, un documental realment interessant. Així va sorgir aquest. Ell se n'assabenta quan ja fa pràcticament 4 o 5 anys que el fet estava ja dintre del poble de Castellà parlant-se amb l'Ajuntament que, efectivament, s'havien d'obrir unes tombes que hi havia en una zona no catòlica, diguem, de la part, diguem, reservada a les prostitutes, als suïcides i en els dolents, en general, que és la zona més... la zona de la tomba, aquesta comuna que hi havia, aquesta mena de fosa comuna, que s'havia d'obrir. Això va ser a l'estiu del 18. Això va ser... Sí, no, que s'obre, sí. Però que es comença a parlar de que s'ha d'obrir, ja ve de l'11. Ja ve de l'11. És clar, perquè hi ha un interès específic en contactar, m'imagino, amb la cosina, la Bob Popi, perquè és qui, legalment, pot demanar l'exhumació, és a dir, l'excavació. Correcte, correcte, l'Enrique Balpi. Bé, sí, sí, però, de fet, jo ara tinc el resum, perquè quan hi va haver la pregunta a la teia Filmoteca, i aquí me'n vaig una mica a la deriva, del company Manuel Montaner, que li pregunta al Pere Joan una cosa molt concreta, que és dir, sorgeix d'una manera casual el fet que hagueu seguit d'aquesta manera tan forta i directa el fet de l'exhumació dels cossos de la força comú? O és realment una cosa que us ho veu trobar i veu anar allà i veu cobrir-ho? Aquesta resposta, el Pere no l'ha articulat, no la va acabar de dir bé, no la va acabar de dir bé i penso que no la va quedar clar. En funció d'això, jo vaig buscar un document que l'ha dita la pròpia oficina de memòria històrica, ha dita el document en què explica exactament els fets tal com vénen, cronològicament, i en el moment que decideixen inclús autoritzar a Pere Joan Ventura, que havia fet prèviament un curtmetratge sobre aquest tema, coneixent el document i veia-li els valors que podia arribar a tenir a explicar aquesta història, diuen, vale, Pere, pots anar a rodar quan vulguis. Jo he llegit una declaració del Pere Joan Ventura que em fascina, em sembla molt interessant, perquè, de cop i volta, quan ell rep l'avís de l'alcalde de Castellà, conforme ja això que està en marxa per un seguit d'historiadors i de periodistes i tal, ell, de seguida, diu de resseguir, és a dir, sembla com si ell fos qui ampliés la idea de contactar amb la gent d'Itàlia, és a dir, amb els familiars de l'Elio, i ell mateix parla d'aquesta funció orgànica que té el documental. Si alguna cosa resulta realment poderosa d'aquest documental, és que, com a espectador, tu estàs veient que s'està forjant a mesura que s'està filmant. No és allò... Que s'està muntant, perquè la filmació pot ser... És a dir, el muntatge és el que crea, diguem, aquesta vida. Que tens raó, tens tota la raó. Ja ho creixent. Però aquesta dimensió, la sensació orgànica que té el documental, a mi em sembla... Ho vas dir quan va sortir i em va agradar molt que ho diguessis. L'aspecte més poderós, perquè ells estan... O sigui, el Pere Aventura està amb els arqueòlegs que estan fent l'excavació, feia els mateixos horaris que els arqueòlegs. Ell, mira, el fet desprudueix entre el 20 de juny de 2018, efectivament, quan realment comença l'excavació, que es pacta que aquest tema es farà i tal, triguen quasi cinc anys a decidir que tirar endavant el tema. El 20 de juny del... El 20 de juny... Exacte, des del 20 de juny fins al 11 de juliol, és a dir, durant uns 21 dies, es va estar excavant, del 2018. I efectivament, els 21 dies, el Pere cada dia estava allà amb la seva càmera. Al principi hi va anar un segon equip, que és el meu amic Lluís Talles, que va anar amb una segona càmera per cobrir també alguna cosa. Després es va veure que allò era molt... I ara, quan es va ja localitzar els primers cossos i ja es va focalitzar l'atenció sobre uns centres determinats, ja no calia cobrir tanta cosa. Per tant, amb una sola càmera, els propis arqueòlegs i tal deien, escolta, mira Pere, que ara aixecarem allò i potser sortirà allà alguna cosa interessant. El Pere anava cap allà, preparava el plano, passava la cosa i tal. O bé, i a sorpresa, hòstia, hem picat i hem trobat aquí uns ossos que no era... El Pere estava allà, gravava el fet i tal. Què vol dir? Que d'alguna manera, efectivament tens raó amb això. Aquesta visió que vas tenir era bona, bona en el sentit que fes una elogi a la pel·lícula. És vital. I té una força a la pel·lícula, efectivament. Perquè estem parlant molt d'història a la pel·lícula també. Hi ha molts fets passats i molt material d'arxiu. Aquest no, aquest és un material viu i que a més a més et fa créixer junt amb l'història. Ell va creixent junt amb l'història. Estem amb els familiars de com se'n va tornar les restes al poble d'ell, no? Sí, a l'Obere. A l'Obere, sí. I al soterrament allà on precisament es canta aquesta... El Vé i la Chau. El Vé i la Chau, que és el que m'ha arrencat precisament. Tu em deies una pregunta per això, que no sé si m'han anat per diverses derives diferents. No, bueno... A la motivació. No, i de cara a l'espectador... Sí. Per què creiem que era important? Per què? Perquè quins eren els punts d'interès? A veure, aquest que m'ha estat tocant no és menor. No, no és menor. Però bueno, diguéssim que el podríem titular memòria històrica, recuperació... Sí, sí. Que és un tema molt recurrent. Està dintre d'això, però moltes vegades... Hi ha més coses. Hi ha més coses, efectivament. Es parla d'això, però hi ha més coses. Hi ha més coses. Ara en parlem. Només m'agradaria dir, per arrencar, diguem-ne, crològicament, que l'email que l'historiador... Sí, exacte. Envia a l'Ajuntament de l'OBD per... Escolta, que aquí ja, segons sembla, tenim un maquis italià, soterrat, que va ser assassinat i tal. Però no, contacten amb els familiars. A l'email que arriba a l'Ajuntament, agafem-nos força perquè és del 3 de març de 2010. Això dic, 2011, abans no, 2010, 2010. Un any abans del que deia jo. És tremendo. Sí, t'hi vas fixar en aquest detall. Realment, de qui parteix tot. Clar, llavors, quin és l'interès per l'espectador? Aviam, l'interès pel director era clar. Ell volia explicar una història, primer, del seu poble, és a dir, havia passat allà, i hi ha un interès molt anterior a aquest, que és de fa molts anys, estem parlant dels anys 60, que hi va haver el propi poble el mateix any, el 49, 1949, que és l'any de naixement meu, és el mateix any en que allà hi ha un personatge que es deia Sidon, que va matar un tal Besora. Besora havia sigut un jugador del Barça, que aquest era un Besora parent d'aquest jugador del Barça, era un oncle, era algú. Era una fàbrica tèxtil, com tantes fàbriques tèxtils hi ha en aquesta zona, i aquesta era una fàbrica de tèxtil de Castellà de Vallès molt important. El Sidon era un treballor que havia treballat aquesta fàbrica. D'alguna manera, com a venjança, i en uns moments en què les armes corrien, perquè hi havia armes per allà, perquè pel sol motiu que explica la pel·lícula hi havia sometents, hi havia molta gent que tenia armes, aquest personatge de Sidon es presenta allà i fot uns trets, primer mata, ofereix un company de la feina, excompany d'ell, entra allà a la fàbrica i ha acomiadat, i llavors va directe en el Besora, que era el jefe, i li fot també un parell de trets i el mata. Fuig corrents cap a l'hospital, també ferit, fuig corrents cap a la zona i cap a la zona de l'hospital la Guàrdia Civil el pilla i el mata. Sidon mata aleshores era una pel·lícula que el Pere tenia al cap des de fa 60 anys i tenia a veure amb una mort també traumàtica i a l'any 49. I aquest és el germen d'aquesta pel·lícula, perquè clar, quan el Pere sap que està a punt de passar una cosa que no és la mateixa perquè aquesta té una fundació, aquesta té un fonament polític l'actual, a l'Helio, en canvi l'altre no, era un fonament purament de criminologia pura. Doncs és clar, això li dona una gran motivació per fer-lo i per tant això ell pensa que funcionarà perquè el que et motiva tu a vegades creus que també motiva els altres, però la dificultat de distribució del que és el cinema documental i que realment sigui un cinema visible fa que tot això pugui quedar absolutament no anul·lat però pràcticament molt tapat i que la història es conegui poc. Però tot això no vol dir que li perdis la fe, tu vas treballant com si jo fos... Sí, sí. És que la zona de Castellà del Vallès... Sí, Matada Pere, Sant Llorenç damunt era, es veu que... Rocallaure, tot això. Ell diu que ja de petit el Pere Aventura, ja de petit sentia parlar de maquis perquè es veu que era una zona preferida pels maquis per arreglar-se. Era una línia que entroncava el Pirineu amb Barcelona. Exacte, com s'explica la pel·lícula un camí de pas. La gent encarava diguem el Montcau que no és ben bé no és ben bé el Sant Llorenç sinó que és darrere de Sant Llorenç veien des de lluny el Montcau venint de Berga i tal, veien el Montcau i encara van cap allà perquè sabien que allò i s'explica la pel·lícula era el punt de referència perquè a l'altre cantó hi havia un tren hi havia un tren que podien agafar Sabadelló, Terrassa i anar cap a Barcelona. Exacte, sí, sí. De tal manera que no estranya que sigui un tema que tu dius 60 anys aquest altre projecte vull dir que no ha d'estranyar perquè això és que ell diu que ja des de petit que el tema dels maquis li interessava. I tant, i tant. Clar, el Pere ha estat molts anys molt proper a comissions obreres i suc i això aquí estem parlant d'anarquistes és un tema sempre que entre ell i jo que jo soc més aviat de la tendència més propera a l'anarquisme en algun moment de la meva vida doncs no ens hem entès gaire això és mentida ens hem entès perfectament però vull dir que estàvem en posicions diferents Això és com l'Helio que era anarquista ell anarquista i el pare comunista el seu pare comunista el pare comunista Des d'altres formes el Pere Joan Ventura aquí està molt ferm i rigorós Sí en què si estem parlant d'anarquistes i anarquisme parlem d'anarquistes i anarquisme vull dir que un altre que era obert una mica al camp per dir i també els comunistes i els maques del suc no, no ell tot el rato va anar-ho solint i a més a més a l'Helio que si no ho vaia entendre malament en principi també era del Petxí va passar cap anarquista però si no del Petxí com a mínim no tenia clar l'escripció o a fi i en tot cas el pare ho era i per tant ell de l'Helio quan va al pare a veure'l ell a París per veure'l allà repa totalment la influència del pare segur però també s'hi enfronta més que repa per casualitat perquè París en aquell moment és el centre també on hi ha els anarquistes espanyols i també part Toulouse i part París i coneix aquests anarquistes i el connecten ràpidament amb l'anarquisme i li interessa i diu doncs escolta m'hi apunto i vaig a lluitar per la causa Baixa a Toulouse Baixa a Toulouse i Toulouse és on coneix el germà Sabater on connecten tot aquestes dèiem això perquè em deia això del Pere sí, el Pere ho tenia clar però també hi ha una lentament potser al principi no ho tenia tan clar ha sigut a poc a poc que hem hagut d'anar centrant el tema perquè de tant en tant ens havíem anat fins i tot al final no a ella però per entrevistes posteriors que hi van haver que es juguen a la pel·lícula i vam anar a parar fins i tot a Puig Antic Puig Antic no hi és a la pel·lícula no hi és perquè per nosaltres es moria amb l'última maqui mort a Barcelona en aquest cas matat allí acaba l'anarquisme el maqui per nosaltres no vam seguir això és un encert clar, no vam seguir perquè era enredar-ho molt un pot i pot i llavors era liar-ho i per davant exactament el mateix no per davant geogràficament exactament igual perquè si sortíem del que és Catalunya sí que ens trobaríem molts grups de maquis comunistes i també anarquistes però molts comunistes en canvi Catalunya no a Catalunya realment el maquis és bàsicament anarquista amb la qual cosa el centrar-ho tot molt a Catalunya i no parlar ni d'Aterol ni d'Andalusia ni de tal esclar, ens quedem molt amb l'alimatge que els maquis són i la pel·lícula no es diu potser és una carència de la pel·lícula però no es diu que hi ha altres maquis perquè no interessa perquè les pel·lícules han de es focalitzen elles mateixes com diu el Walter Munch en el seu llibre excel·lent el muntador americà en el llibre 100 diu tu prens una opció des del primer plano d'explicar que la pel·lícula comenci d'aquella manera a partir d'aquí la pròpia pel·lícula es va autocondicionant amb la voluntat dels que l'estan fent i dius poso aquest primer poso aquest segon aquest segon en condicionar el tercer i així va lligant i acaba sent la pel·lícula que tu vols és la veritat? no és una veritat per tant el cinema documental com deia i ho vaig dir el dia a la filmoteca l'amic Llorenç Soler gran documentalista dels que utilitzem imatges en aquesta pel·lícula d'ell i els hi donem la volta és a dir no va ser inicialment la desitjada per ell que no vol dir que no li agradés aquesta utilització amb ella però en principi no és la que ell va voler això d'alguna manera ell deia la frase que deia ell que és això que hi ha més veritat a vegades en una ficció que en molts documentals perquè el documental no deixa de ser manipulació i manipulació és un punt de vista clar és un punt de vista i per tant hi ha manipulació és evident efectivament manipulació bona bonista pot ser bona pot ser dolenta però jo crec que un altre encert del documental és la selecció dels que intervenen parlant de la gent que surt jo suposo no sé això ho diràs tu però jo suposo que aquí es va entrevistar segurament a molta més gent de la que surt no així com la teia estava sentint això però en tot cas els que surten em sembla que són molt convenients per la progressió dramàtica fins i tot que la té la història jo que la teia quan estava sentint precisament la Maria Lluïsa i el Jordi parlant de la pel·lícula del mariner ja tenien 52 entrevistats que per cert he guanyat el d'allò per cert he guanyat el ferrot el millor ja els vaig veure pujant al rebre el d'allò molt bé els felicitats des d'aquí felicitats sí senyors i el tema és aquest quan vaig per la presentació nosaltres no nosaltres no nosaltres tenim pràcticament ara no em volia equivocar però el 100% de la gent que surt parlant davant de càmera explicant-nos coses són el 100% que es van rodar no es van rodar més gent que no apareguin no no perquè tenia molt clar va créixer hi ha una personatge que és la de Dolors Marín la Dolors Marín és l'única dona historiadora aquesta va sorgir al mig del muntatge al mig del muntatge hi ha el company de producció l'Enric Escofet que diu escolta hem parlat molt d'una dona que es diu Dolors Marín i la presència de la dona a la pel·lícula les pel·lícules amb el Pere sempre ens queden coixes de dones hi ha poques dones normalment dic doncs escolta parlem amb ella parlem amb ella vam parlar i efectivament vam pensar que era una dona absolutament estupenda explica molt bé centre molt bé el tema és que l'anarquisme és la seva especialitat és la seva especialitat la conec la de Dolors és perfecta i llavors el Pere no va poder rodar la vaig rodar jo o sigui que el rodatge de Dolors és l'únic rodatge hi ha cosetes curtes meves però en realitat aquest és un rodatge meu de definir on posàvem la càmera dos càmeres en aquest cas i rodar i inclús el qüestionari sorgeix una mica d'un pacte entre el Pere i jo i bueno i se li fa el qüestionari i ella respon el que respon sí no hi ha hagut aquí una muntatge excessiu no els he de dir escollim aquest i no l'altre l'italià és molt bo també l'italià és molt bo sí senyor perquè a més a més té una presència que es captiva potent potent l'historiador italià que a més pertany a la zona perquè ell té la seva seu de la de la universitat diguem és la de Bèrgamo i a més a més ell té no recordaré el nom exacte de l'institut institut per l'estudio de la d'aquest precisament d'aquesta història de la Itàlia feixista ell coneix a fondo aquest tema i llavors està ubicat just a Bèrgamo que és exactament a 50 kilòmetres de l'Òvere que és la ciutat de l'Èlia perdó endavant a mi em sembla molt interessant que el documental recull la la gènesi de per què es parla de l'Èlia perquè es veu que l'historiador el Javier Argimiro Ferrero està estudiant sobre el Quince Batè és la seva d'Èlia que era de l'Hospitalet de Llobregat per ser el Quince i qui va tornar-hi durant aquest procés quan torna a Barcelona va a l'Hospitalet i aleshores es veu clar hi ha un periodista que és l'Antonio Tellez que ha fet un article en el qual deixa sortir el nom de l'Èlia com si ell hagués sentit alguna cosa Tellez un home molt ben informat i molt col·locat dintre de la moviment aleshores de fet en Tellez és una mica qui fa que l'historiador l'Argimiro que està més aviat preocupat pel Quim Sabater de cop i volta reparen l'existència de l'hèlio i aleshores també contacta amb una mena de blocaire que el cau del Guille un bloc que té que es diu el cau del Guille Jordi Guillemot Jordi Guillemot el Jordi Guillemot és el que li diu ves al registre de defuncions del registre civil de Castellà del Vallès que allà trobaràs coses és fascinant perquè el documental es recull d'alguna manera suposo que rinac a posteriori és el que anava a dir és un rinac però que es veu que veu la fitxa de l'hèlio i que és amb fotografia i tot de l'hèlio la fitxa diu un desconegut i les causes evidentment no diu assassinat diu que és per traumatisme traumatisme traumatisme no hemorragia traumàtica hemorragia traumàtica i tant traumàtica amb l'orifici d'entrada i la sortida exacte amb dos orificis això és un cinisme tremenda sí perquè li trenca tota la mandíbula destrossada el tret li trenca la barra la foto està bastant terrible tota la barra la foto realment és bastant impressionant jo em vaig acostumar amb el temps i m'hi vaig anar acostumant però al principi és un impacte que això és un aspecte important a l'hora quan troben el cadàver finalment perquè evidentment la barra apareix destrossada amb la cosa no hi ha pràcticament dubte segurament vam fer anàlisis d'ADN m'imagino sí no no no absolutament és a dir l'últim que es fa ja veus que la pel·lícula ja encara quan hem acabat i el terany aquest que havia quedat tot aixecat i acaba sent totalment pla se'l torna a reomplir i ja vam verificat el que s'havia de buscar i l'altre es deixa allà dintre igual tal com està ja s'obrirà si cal més endavant per més causes es tapa i a partir d'aquí ens n'anem a la Universitat Autònoma de Vellaterra no de Vellaterra sí de Vellaterra on hi ha un departament que agafa tot el material que ha sortit d'allà en aquestes dos exhumacions i els analitzen i llavors el que fan allà és analitzar però és un anàlisi important per dir i mentrestant en paral·lel i això ho explica la que era la Carme García en aquell moment la cap de memòria democràtica que penjava del Romeva concretament ella penjava directament del Romeva aquesta dona explica això que clar l'important és que a partir d'aquí comença el procés d'intentar trobar una mostra genètica que coincideixi amb aquesta clar en aquest cas ho teníem fàcil perquè aparentment hi havia una família que efectivament coincidia en tots els fets en pensar que es tractava de la família de l'Hélio i que aquell podia ser l'Hélio efectivament en la persona de l'Enrica que abans li has canviat el nom l'Enrica ah li has dit el cognom Volpi Només hi dic Volpi i llavors hi entès Bobby i dic Enrica Volpi Enrica Volpi sí senyor la seva cosina una cosina la certesa és del 99,9 per tant amb la qual cosa no hi ha dubte aquest és l'Hélio perquè esclar hi havia també en aquest mateix lloc anys abans s'havia aixecat ja una part d'aquest territori del cementiri per precisament la família del Sidon perquè clar el Sidon que va matar a Besora el van enterrant allà perquè era un assassí i llavors què va fer la família amb els anys va intentar recuperar i se li va autoritzar recuperar el cos i posar-lo en un nínxol de dintre del mateix cementiri dignament diguem per entendre'ns clar aquesta bellugada de terra que hi va haver per treure el Sidon va provocar un cert desordre en l'Ossari diguem en el panorama d'ossos que hi havia allà que a l'inici sembla ser que va complicar una mica la cerca per part dels arqueòlegs i dels antropòlegs perquè hi ha les dues disciplines que juguen en aquest cas i finalment va quedar molt definit aquests dos personatges aparentment morts traumàticament un com dius tu molt bé Pep de trent i pico d'anys i l'Hélio amb 21 minuts el cos del costat que aquest sí que no s'ha sabut mai no s'ha sabut fins ara és clar sí però és una cosa que pot quedar oberta perquè valgui per dir mira ja que estem en aquest punt valgui per dir que tant la Carme García en el seu moment com ara el que porta en aquest moment el que té un tal Aragoneses ara no recordo el nom d'ell però sí el cognom perquè és un cognom fàcil de recordar es diu Aragoneses que el vam conèixer el dia del passe castellà que és el que porta ara aquest departament diguem va dir un dels dos el mateix esclar fins que no hi hagi un banc molt gran de dades que la gent realment de manera voluntària digui jo tinc un passat en què hi ha dubtes de si algun familiar meu va morir traumàticament que el van matar els de la FAI o que els van matar els nacionals aquesta gent hauríem de perquè jo també estic en aquest grup molt remot però ho estic hauríem d'anar a fer una donar el nostre que se'ns prengués l'ADN i deixar-lo en aquest banc perquè es pogués creuar en el futur en el creuament d'ADN és a dir ah, doncs mira aquí hi ha una coincidència i tindríem sorpreses jo penso en general positives perquè la gent en general vol trobar aquests aquests parents que van perdre a la nit dels temps sí, és una reconstrucció de la història familiar hi ha una pregunta que et vull fer directament a nivell cronològic és a dir com hem dit les excavacions al cementiri es fan l'estiu del 2018 però el curt de 14 minuts previ al documental d'ara guanya un premi del millor documental a l'Oberi precisament ho tenia molt fàcil l'octubre l'octubre del 2019 sí el curt en si mateix és molt interessant l'he pogut veure a més i clar també el material surt el documental també surt però en fi es limita més aviat a entrevistar les filles de la dona del mas al qual la Guàrdia Civil porta l'hèlio abans de carregar-se la magia del castell la famosa magia la magia del mas d'aigua que és el que dona el sentit hauria de ser got per això després en parlaríem però bueno o no no hi cabrà Bas és correcte Bas és correcte però Bas no és necessàriament per beure aigua en canvi el got sí el got és especial home jo hagués dit jo hagués dit got tu jo també aquí coincidim els tres això va ser una discussió molt llarga digui molt bé d'acord doncs es veu a l'entrevista a les tres filles que parlen de com la mare els ha explicat que no és entrevista en aquest cas és una conversa entre les tres bueno sí és una conversa està plantejada però és una conversa exacte i bueno i evidentment surt l'historiador surt el Guillemot surt un germà també apareix el Roberto el Roberto Cusi que va morir per cert el Roberto és mort ha mort durant aquest any 23 en fi que els 14 minuts més aviat estan ocupats amb això sí correcte per què no es va utilitzar el material filmat en les escapacions perquè les escapacions són d'un any abans del premi sí perquè no primer perquè la idea de fer llarg hi era ja i vam dir que sí crec recordar tu em puc assegurar això crec recordar que el Pere va preferir reservar aquest material pel llarg matratge el llarg matratge el farem perquè tenim material i després vam tenir encara més tornant a Itàlia i vam tornar a rodar més material per tant tenim la seurtesa pràcticament que farem el llarg tenia un problema econòmic però es va anar més o menys solventant amb l'ajut en gran part de l'Ajuntament de Castellà què vol dir? que d'alguna manera hi havia llavors vam dir reservem-lo perquè si no també obria un altre amb un curt matratge de 14 minuts obria un camí que segurament no hauria sigut simplement citar-lo en el fons en el documental aquest curt en el curt documental que has vist tu de 14 minuts sí que al final hi ha unes imatges del cementiri en blanc i negre i acaba amb una mena de paret de mur en què hi ha una dedicatòria en el cementiri en la zona d'excavacions que encara no està que està excavada però dir que no que de fet ja és a posteriori però no es fa cap referència a l'excavació no es fa no perquè d'alguna manera també es guardava aquesta carta de dir en el curt és com si encara no haguéssim aconseguit res és a dir el curt deixava oberta la porta a dir com ha acabat aquest instagramment perquè no clar no havia el curt no tenia per què resoldre-ho tot jo crec que va anar més aviat per voler ocultar una part del tema i per no enredar-nos amb un altre amb un altre amb un altre element diguem a nivell de seqüència que ens hagués potser complicat la construcció del curt que és molt lineal contràriament a la pel·lícula aquest és molt lineal jo t'ho dic si voleu en el tema de la no linealitat em vull fer una pregunta una mica cap a veure tant el Pep com jo som testimonis durant tota aquesta temporada passada que tu parlaves del costós que estava sent acabar el documental acabar-lo i començar-lo i tot seria veient el resultat s'entén s'entén en part s'entén perfectament perquè em sembla que hi ha un treball allí important és aquí on vaig vull dir explica'ns per què costava t'ha d'acabar tot el que té el Pere Joan es dius cinema sense condicions el programa el pare es dirà cinema sense filtres però bé perquè no tant pel fet que és una ràdio local i que jo crec que la veu molta gent i que les parets tenen orelles i per tant tot arriba d'allò jo no tinc cap mania que el que diré ara el Pere Joan no pugui escoltar no em fa res que ho escolti però el Pere Joan tot el que té de positiu en aquest tema que he dit abans amb la pulsió inicial amb tenir molt clar la idea jo vull fer això s'ha de fer vinga pam anem-hi tots ens convenç a tots altres també tenen aquesta qualitat de convèncer la gent quan no hi ha pasta però en principi té la qualitat també d'endavant les atxes però en canvi després ja és una actitud en general d'ell amb totes les 7 o 8 pel·lícules que hem fet junts jo de muntador i ell de director en què realment hi ha un moment que es desactiva hi ha un moment que es desactiva ell roda d'una manera absolutament una vegada obsessiva com això que dèiem que anava amb pijama com va dir rodar en el cementiu perquè està al costat de casa o en altre cas com en el cas de Plou i fa sol pel·lícula que parlava molt interessant d'un documental sobre el delta del Llobregat sobre l'agricultura periurbana que també és una altra cosa que ell tenia claríssima en aquell moment que havíem de parlar d'això ell anava perquè necessitava tempestes de cop la tempesta com a element que crea de cop un gir en la història i volia una pluja el més forta possible i cada vegada que començava a ploure a quatre gotes ell estava a castellà se n'anava al delta aviat del Llobregat a recollir matxes de pluja els arbres moments que aquí no la pel·lícula de fet també hi ha un moment que plou i bueno com un boig si no va anar al delta del Llobregat al parc agrari 12 vegades o 13 durant el procés de rodatge de postrodatge inclús no hi va anar més té aquesta cosa molt positiva i en el muntatge jo ja amb ell sempre he jugat molt la carta jo en general el director en el muntatge el vull lluny d'entrada si pot ser vull tenir les idees molt clares rebre el seu input del que creu que ha de ser la pel·lícula empapar-me d'això convertir-me d'alguna manera en vell és a dir mimetitzar-me només d'intèrpret jo em faig com mèdium faig com de mèdium i interpretar les seves coses i les seves paraules i les seves desitjos avanço amb una línia determinada en aquest cas hi havia un guió i aquest guió que és el que va complicar molt les coses aquest era un guió que el Pere va estar fent amb la Lucía en Dújar que és una amiga i que havia sigut ajudant de direcció d'ell hi ha un guió i aquest guió nosaltres el anem seguint anem muntant en fons en aquesta forma de guió fins que ens en donem en compte aquest guió a nosaltres ens sembla que no porta lloc i quan dic nosaltres jo sempre parlo en primera persona és la muntadora també del documental que és la Gemma Alfos és a dir la Gemma i jo som com untadors d'aquest documental per tant la Gemma no hi és perquè acaba de ser mare fa quatre dies i no seria el millor moment per venir de nit aquí ara perquè té necessitat d'estar amb la criatura que li demana li reclama menjar i llavors si no estaria aquí perquè s'ha guanyat absolutament el crèdit de muntadora m'ha ajudat moltíssim m'ha ajudat és una paraula equivocada sí que m'ha ajudat perquè m'ha completat una part meva que no la tinc tan clara ella té unes coses de muntatge molt clares i jo en tinc unes altres i ens hem complementat una col·laboració impecable i deia això en el sentit de dir ens vam bloquejar vam dir escolta amb aquest guió no anirem no acabarem bé això no acabarem bé vam raonar-li en el Pere va dir bueno doncs què voleu fer doncs escriure un altre i a la taula del menjador de casa meva una taula de vidre que tinc molt gran amb fitxes vam començar a reescriure sobre la taula amb petits pòstits anar canviant-los de lloc i vam construir una altra estructura el Pere la va assumir i a partir d'aquí tornem una mica a començar una altra vegada això va desbloquejar va desbloquejar el tema com a mínim i realment des d'aquest desbloqueix fins que acabem no passen tants mesos passen mesos perquè lògicament hi ha molt material el Pere és allò que és molt hiper obsessiu en el rodatge per tant ell roda ell ha de rodar una entrevista amb algú a casa seva i agafa des que surt de casa i ja comença a rodar i quan arriba i puja les escales de la casa també i quan entra tot el passadís dius no tio roda solament el que ens interessa però esclar després hi ha material interessant que et sec greu llençar però has de seleccionar has de decidir i això li costa més i per tant fins ara havíem tingut aquest pacte deixa que jo faci jo t'ho ensenyo i tu de tant en tant ho veus i dius bé malament escolta mi em sembla aquesta vegada aquest funcionament no ha funcionat no ha funcionat pel que sigui érem dos també llavors dos un s'alimenta l'altre la Gemma i jo de cop ens enfadaven més potser perquè sol jo m'hagués enfadat una mica però ell i jo junts ens enfadaven més home és que és que el Pere no ens acaba de dir què vol el Pere és una persona difícil d'entendre perquè li costa explicar el que vol i per tant a vegades això és un problema la comunicació amb cinema i amb creació com que és una creació compartida necessita que flueixi molt bé perquè si no flueix molt bé hi ha bloquejos i llavors esclar això el Pere que ho sap evidentment també ens pesa a tots l'edat i a mi també i a ell també li pesa llavors li costa més desbloquejar aquest cantó de tenir la velocitat de dir i saber que ben bé el que no li funciona de la pel·lícula és que acabo de veure que hi ha coses que no m'acaben de convèncer quines no val dir hi ha coses que no em convèncer digues quines coses i aleshores aquí divaga i quan ha sigut molt concret quan ha sigut molt concret que ho ha sigut hi ha moments que dius escolta aquesta escena ha d'anar més enrere i han canviat coses de puesto que jo no hi estava gens d'acord inicialment i després s'ha comprovat que efectivament algunes coses de les que hem fet funcionaven funcionaven i molt bé però li costa aquest tipus de coses llavors esclar ha creat una sensació una mica de frustració amb ell segur i a nosaltres també una mica perquè no s'ha complert la llei que hi ha una certa creació piramidal i aquesta piràmide en aquest cas no està molt clara perquè qui té la pulsió més forta és ell qui té l'autoria hauria de tenir és ell i qui finalment agafa les regnes del projecte som els muntadors de la pel·lícula i això no hauria de ser tant jo et dic una cosa no hauria de ser tant veient clar només l'he vist una vegada i és una pel·lícula us ho dic a l'audiència escolteu us tindrem informats a mesura que es vagi passant ara no silem els en què es faci i per descomptat si entrem a una plataforma també donarem informació perquè creiem profundament tots els que estem aquí amb ella jo penso que tindrà el 2024 un recorregut important tot debò tot debò no ho sé però una cosa que voldria destacar en línia amb el que estaves dient és precisament que la veus i amb un primer visionat i això copses la complexitat que hi ha és a dir no és allò de filmar una història que dius em vaig un dia aquí un altre dia allà un altre dia allà i no no no aquí es veu un treball perquè clar vosaltres vau utilitzar també tant de Llorenç Soler com de la Filmoteca etcètera material jo aquí veig una labor d'encaje de bolillos per fer un resultat que està molt destilat perquè en cap moment la pel·lícula es mostra confosa o crea dubtes no no no té una progressió com deies tu Ignasi una progressió el timing jo diria que hi ha un guió fantàstic i és perquè realment hi és finalment hi va ser i si m'ho permets jo el que et vaig dir al sortir d'allà és que em quedo amb que aquesta pel·lícula o sigui aquesta pel·lícula és Anastasi a veure l'has dit jo no l'he dit sense treure-li mèrit i molt que tu mateix és el primer que li has donat a la idea el Pere Joan Ventura és el que li dona aquesta dimensió orgànica i a tirar endavant correcte sí perquè té aquesta intuïció la pena és que després li costa prolongar-la en el procés de muntatge i jo crec que l'anàlisi és aquesta en molts anys que ens coneixem i en molts anys que estem treballant junts crec que finalment ho havíem de deduir això no li acaba d'agradar el muntatge amb ell la disciplina del muntatge jo crec que no li agrada llavors vol veure-ho acabat perquè llavors decidir a vegades veure-ho acabat és veure-ho tària perquè a vegades les coses s'han de dir quan s'han de dir no més tard ara la pel·lícula ja no es tocarà evidentment però si ara ell digués escolta i vist una cosa no toca ara ja no toca perquè la pel·lícula ja està acabada que és capaç el millor de sí pot ser cada cop dir escolta és que m'han dit i no no i la pel·lícula té coses i abans em comentaves una cosa no ens dona temps perquè vosaltres heu de parlar una miqueta també i tenim 15 minuts però realment hi ha coses a cara a la pel·lícula que es poden abans intuïes intuït que anaves de l'ordenació sí exacte l'ordre en el qual se'ns va donant la informació és volgudament confús però es percep clarament que és volgut sí jo crec que sí perquè l'espectador sí perquè no altera la comprensió no dona les coses mastecades a l'espectador no l'espectador això és bo clar que és bo naturalment l'espectador ha de fer un esforç per anar lligant i per anar connectant la informació això és voluntari efectivament és voluntari hi ha una part d'estil del Pere i meu també perquè el Pere també ha anat assumint al llarg dels anys de treballar amb mi una cosa que al principi ell no tenia massa clara i era aquesta cosa d'una ordre molt ell ve molt de la televisió i a la televisió les coses són molt clares i han de ser clares aquí no i llavors com que jo també li he anat marcant aquest estil ell l'ha acabat assumint com a propi i en aquest cas doncs d'algú meu ho ha acabat assumint també jo vaig ser un dels que va forçar en un moment determinat que em feia por aquesta mica d'aparent desordre i vaig fer una cosa que és capitular és a dir posar un titular de capítol ah sí sí sí és veritat i hi havia la política que estava capitulada en un moment determinat ara solament es conserva un que és epíleg però la resta era tot estava capitulat llavors deia la propaganda i es començava a parlar de la propaganda dels anarquistes i tal ara no ara entra una impremta imprimint en primer terme molt maco és una cosa en vermell i dius ah bueno què m'expliquen ara ah bueno cap d'una estona dius ah mira estan parlant de l'impremta que tirava la propaganda la propaganda no expliques abans que parlaràs de la propaganda i això dona sensació de desordre però en el fons la pel·lícula està molt organitzada quan s'acaba la llibertat el que ho veu també per anar-la a absorber quan s'acaba la pel·lícula tens la imatge sencera però és això has d'esperar al final per acabar de quadrar absolutament és que aquest interès creixent jo el trobo extraordinari perquè en un documental a vegades no es dona a veure nosaltres començo el documental i per poca informació que tinguem sabem que hi ha una exhumació que amb resultat d'èxit això ja ho saps en principi no hi ha sis pans aquí quan estàvem comentant això a Microtecat jo he fet la broma i he dit és l'estil del Tarantino amb Pulp Fiction podrà una gran de la pel·lícula però com que la història és molt plana en el fons canvia l'ordre canvia absolutament l'ordre perquè precisament mantenia l'espectador d'acord atent parlant d'ordre parlant d'ordre jo aquest que vam finalment desestimar el primer guió que havien fet la Lucía i el Pere van creure que era oportú per nosaltres era equivocat però vam creure que era oportú començar a la pel·lícula al revés i començaven amb la Enrica que és la cosina emportant-se no s'havia vist ni la maniobra d'exhumació no s'havia vist res començava la pel·lícula com això agafant la caixa aquella que dona la caixa diguem que és la normativa la que s'ha de portar una caixa de plàstic amb les restes dintre quan no hi ha un cos sencer és la caixa que la Generalitat genera per traslladar les restes i emportant-se-la fins al port agafar el vaixell i anar-se'n al vaixell i llavors la pel·lícula començava amb això començava amb això i una veu anòfa d'ella que ho explicava tot explicava tota la pel·lícula dius home no em desactivis tot jo recordo haver donat classes a l'escac amb una professora cubana i donava una classe junts els dos ella més de tipus teòric jo més de tipus pràctic i era la Belquis Vega una dona ben coneguda en la cinematografia cubana com a documentalista i també com a llarmetatges de ficció i la Belquis deia és que a vegades venen històries que no que no sabes a d'on deman o sigui no tenen una no demanen un final és a dir van circulant van passant coses però no hi ha realment un tancament ja no diguem tancament no s'acompleix cap dels desitjos aparentment de cap dels personatges per tant ella això ho valora molt negativament i en aquest sentit per exemple amb ella el que dèiem abans l'efectiu azul li va encantar i en canvi la del parc d'aquí del parc agrari el plou i fa sol és que és una acumulació d'informació però no vas a ningun lugar jo crec que s'equivocava una mica però bueno és una cosa que jo la tinc molt en compte això i el tempo no avorri mai o sigui quan una cosa està esgotada fora hem acabat el documental el documental no avorreix això és una cosa que està clar hi ha una cosa que per mi també és molt important i per l'espectador és gratificant i és que de forma amb un degoteig sense abusar en cap moment però hi ha uns moments d'alta tensió emotiva i estan molt lograts això connecta amb la frase que volia tancar que és que el cap de vall el missatge del documental és una denúncia de com els poders totalitaris poden actuar de manera gairebé animal sí m'agrada molt que es fàgixi per tal de mantenir-se a les hores els maquis eren odiadíssims perquè la manera en què mora l'Elio tornant és esgarrifosa ni judici ni riant res sumaríssim sumaríssim normalment i està passant l'any 49 ja no estem a la guerra jo neixo 10 anys després el l'Elio el maten amb vida meva i li diré una cosa pel que he llegit una mica normalment era la mateixa parella de la Guàrdia Civil la que agafava i liquidava el tema normalment sí en aquest cas sembla que hi va haver la intervenció d'un tercer però no està clar això deia per mandat és senzillament esgarrifós i aquesta cosa esgarrifosa queda perfectament comunicada i a mi m'agrada molt que la pel·lícula en els crèdits ja finals en aquesta pantalla partida que comencen a pujar uns crèdits primers de gent de la gent que ha intervingut a l'esquerra encara hi ha unes intervencions i en ella en aquesta l'intervenció per mi més important potser és la de la Dolors Marín precisament que diu el tanto perquè estem vivint una època en què torna en aquests moviments de feixisme el feixisme torna una altra vegada i ho diu d'una manera molt ben dita vol dir que el tanto que la pel·lícula home escoltant certes coses que van dient alguns polítics d'extremíssima dreta en aquest país sí, sí fa grima estem en el ple no només grima comença a pensar si veritablement i són sencers no, no hi ha molts que estan embugis embugis pel poder embugis pel que sigui bé escolta si us sembla totalment gràcies companys jo crec que tornarem a parlar d'Helio una o alguna vegada més i tampoc descartem si per evinència i a ell li fa il·lusió tindre un dia la presència del Pere Joan Vendura potser quan s'estreni si aconseguim estrenar-la per exemple es parla de Texas es parla de Bailen es parla de de Bolitxes es parla dels obrets en tot cas nosaltres aquí us tindrem a la ràdio d'Esbem informats de quan es passi perquè pugueu veure-la perquè pensem que és interessant i no diguem ja si tenim que suposo perquè em sembla que vaig veure els crèdits que TV3 participa també no perquè TV3 ha participat en un no no no TV3 el que s'espera és que la pel·lícula acabada que ja ho està o Corporació Catalana que es aconsegueixi que es aconsegueixi la venda diguem de drets d'emissió ja de coproducció ja no perquè ja està produïda un tema que ja no ens dona temps de parlar però que hauria estat interessant és el tema del finançament sí hi ha una part de crowdfunding sí hi ha crowdfunding però evidentment deuen haver altres fons l'ajuntament sembla que sobretot l'ajuntament jo agrair realment en aquest cas vau pillar algo d'Itàlia no no no curiosament no es va aconseguir es va intentar no semblava massa que estiguéssim per la labor perquè jo crec que és una pel·lícula un documental que es pot vendre perfectament la venda es farà jo penso que si vindrà el diner vindrà i jo crec que és molt interessant també per a Itàlia el diner arribarà diguem a la prova és una labor d'investigació s'ha fet des de Catalunya però que el protagonista és italià sí sí indultablement vincula Catalunya i Itàlia no no evidentment és així bueno qualsevol cas us anirem parlant sí sí escolteu bueno en quatre paraules però com que estem en aquesta època i és l'època d'anar al cine i això penso que és interessant que donem alguna nota positiva del que ens ha agradat i dels passes de premsa que he vist jo per exemple vull destacar que trobo molt recomanable per exemple Anatomia d'una caída de Justin Triad cert que és una pel·lícula molt interessant que ja en el 2019 el BCN Film Fest vam poder veure El reflejo de civil que ja era una pel·lícula que a mi vaig dir aquesta directora és molt interessant i realment aquí supera de llarg El reflejo de civil és a dir hi ha sobretot una actuació una interpretació fantàstica de Sandra Hitler que la mateixa directora Justin Triad diu que primer va parlar amb ella i li va dir Sandra si me dices que sí sigo adelante con el guión si no no lo hago no hago la pel·lícula perquè he pensado mentir i realment té una interpretació extraordinària ha guanyat premis després tenim un altre que es diu es titula Vides Passades que també ha tingut un recorregut important és una pel·lícula aquesta de Celine Song és una òpera Prima està feta entre Estats Units i Corea del Sud la directora és coreana i els intérprets també és una història d'amistat d'infància que després hi ha un retrobament al cap de 20 anys i Estats Units i bé hi ha aquell típic intent de recuperar però res és igual el pas del temps fa que fins i tot l'estima es desvinculi una mica i finalment hi ha uns camins divergents per la parella però és un estudi molt interessant sobretot per la calidesa humana que té la pel·lícula en tota l'estona vides passades després hi ha una d'un director que el trobo sempre me semblar molt interessant tot això és d'aquest any eh producció del 2023 Fallen Lips Fulles Caigudes aquesta pel·lícula és d'Aki Kaurismaki al finès i bé és fidel al seu estil depurat de fer cinema i es presenta aquí una corrosiva crònica social que a partir no excepte de cinisme a partir de la sentit de l'humor negre que n'hi ha normalment ho tinc escrit a partir de la cinefilia que hi ha molts tocs de cinèfil i d'un humor negre marca de la casa marca de la casa doncs fa una encertada crítica de la societat actual que a mi que a mi em recorda molt el que en Lodge de Sorry Me Missed You el que passa és que amb Lodge és Lodge és a dir aquella tristor aquell nihilisme que diries i en canvi aquí no sé si nihilista però té una visió molt negra molt negra en canvi aquí no aquí hi ha el sentit de l'humor fa elevar el discurs per sobre i fa que es converteixi en un disfrut al veure aquesta pel·lícula menció a part per la fotografia que és extraordinària i avui aquest matí he vist l'última pel·lícula de Mateo Garrone que es diu Jo Capità i Jo Capitane ah sí també escolteu se'n parla molt em sembla extraordinària és a dir aquest tio és que s'atreveix a fer les pel·lícules que jo crec que molts les pensen però no s'atreveixen i ell ho fa això és important i amb aquesta bueno és tota l'odissea que hi ha des de la vida encara a Senegal els últims dies de dos dos cosins que tenen a la mateixa edat 16 anys 17 surtin de Senegal donant la volta cap a Dakar pujant cap a Líbia i anant a parar a Itàlia a Sicília a Palerm i bueno entremig d'això entremig d'això diguis alguna cosa entremig d'això no us la recomano molt xoca a Vita aquí la meva recomanació simplement crida l'atenció sobre una pel·lícula que encara no s'ha estrenat que s'estrena el 3 de gener que és The Hold Over com has dit Hold Over Hold Over Hold Over de mantenir que contraduries la traducció vol dir pròrroga tàcica ah vale pròrroga tàcica és de l'Alexander Peny que és un director que ha fet Los Descendientes que està molt bé entre copes entre copes em va agradar molt és un home que té la capacitat de penetrar en les relacions humanes però a més a més en context insòlits o sigui en aquest cas és en un col·legi en un internat de calés tothom s'ha anat per vacances de Nadal i només es queden al capdavall tres persones ja han de conviure parlant de vacances de Nadal que tingueu tots unes bones festes i tornem el dia 16 de gener això continua ja està i aquest divendres i el 7 de gener tenim el Gatopardo a la firmoteca que home veure el Gatopardo el dia en parlarem en pantalla en fi val la pena jo crec que jo crec que es mereix un clàssic jo la vaig veure a més a més estar remasteritzada és tremenda extraordinà perquè la fotografia és molt bona extraordinà molt bé que ho passeu bé i fins l'any que ve a reveure fins l'any que ve adeu i així ho deixis