Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 19/12/2023 — Hèlio Ciglioli: maquis anarquista, memòria històrica i muntatge — el documental de Pere Joan Ventura, l’exhumació a Castellar i recomanacions de 2023
Inici del programa amb la capçalera "Cinema sense condicions" i entrada a tema sense contingut editorial.
Context sobre la cançó i el seu sentit de comiat i protesta, anticipant el seu paper al funeral de Ciglioli.
Introducció a Hèlio Ciglioli, partisà italià vinculat al maquis a Catalunya; definició del maquis i joc de paraules "partisà → maquis".
Direcció de Pere Joan Ventura; paper d’Anastasi al muntatge; presentacions a Castellar (març 2023) i Filmoteca de Catalunya (novembre 2023).
Debat sobre documental vs reportatge, cinema d’autor i pulsions creatives; referències a Hitchcock, Huston i Kubrick.
Del Goya per L’efecte Iguazú al compromís social; amistat i col·laboració amb Anastasi; motivació per abordar el cas.
Zona no catòlica i fosa comuna; cronologia de gestions (2010-2011) fins a l’autorització de rodatge per Memòria Democràtica.
Ventura filma diàriament del 20/06 a l’11/07/2018; treball coordinat amb arqueòlegs; de segona càmera a focalització.
Trasllat a Lovere (Bèrgam) i funeral on sona "Bella Ciao".
El cas local de Sidon i Besora al 1949 com a ecosistema violent de postguerra; interès de Ventura per la memòria del seu entorn.
Rutes cap a Barcelona via Montcau/Sant Llorenç; el territori com a corredor històric dels maquis.
Debat anarquisme/comunisme; Hèlio s’impregna d’anarquisme a París/Tolosa i connecta amb els germans Sabater.
Centrar-se en l’anarquisme a Catalunya; evitar diversions (p. ex. Puig Antich); decisions de muntatge i referència a Walter Murch.
El documental com a "manipulació" entendida com a punt de vista; ús d’imatges de Llorenç Soler amb relectura.
Selecció precisa de testimonis; incorporació de Dolors Marín en muntatge; historiador de Bèrgam amb especialització en Itàlia feixista.
De l’estudi sobre Quim Sabater (Javier Argimiro Ferrero) i l’article d’Antonio Téllez al bloc de Jordi Guillemot i el registre civil.
Fitxa amb fotografia i diagnòstic eufemístic; marques balístiques; anàlisi a la UAB i correspondència genètica (99,9%) amb Enrica Volpi.
L’exhumació prèvia de Sidon dificulta l’ordre de restes; queden definits dos cossos, un d’ells encara sense identificar.
Crida a ampliació de mostres per creuaments futurs i recuperació de desapareguts de diferents bàndols.
Contingut del curt de 14’ i raó per reservar les imatges de l’excavació per al llarg; evitar duplicar arcs i mantenir el misteri.
Bloqueig amb el primer guió; Anastasi i Gemma Alfòs reconstrueixen l’arquitectura narrativa sobre pòstits.
Hàbits de rodatge de Ventura, rol de la muntadora, necessitat de concreció en feedback i d’una piràmide creativa clara.
Ordre de la informació voluntàriament no lineal; es descarta capitular explícit; comprensió per acumulació fins al final.
Execució extrajudicial d’Hèlio com a cas paradigmàtic; epíleg de Dolors Marín alertant del retorn del feixisme.
Expectatives 2024, possible venda de drets a TV3, suport de l’Ajuntament de Castellar i crowdfunding; interès potencial a Itàlia.
Anatomia d’una caiguda; Vides passades; Fulles caigudes; Jo Capitano; The Holdovers.
Bones festes, retorn al gener, i projecció d’El Gatopardo (remasteritzat) a la Filmoteca; tancament del programa.
Resum general
Episodi centrat en el nou documental de Pere Joan Ventura sobre l’història d’Hèlio Ciglioli, partisà italià que s’uneix al maquis anarquista a Catalunya i és executat el 1949 a Castellar del Vallès. El programa repassa la recerca històrica, el procés d’exhumació i identificació via ADN, i entra a fons en el mètode de rodatge i muntatge d’un documental que es forja de manera orgànica al costat dels arqueòlegs. Es tanquen amb recomanacions de cine 2023.
Punts clau
- Documental d’autor i memòria històrica: Ventura filma la exhumació (juny-juliol 2018) i acompanya el retorn de les restes a Itàlia, amb una construcció deliberadament no lineal però clara en el conjunt.
- Context i abast: Focus a Catalunya i al maquis anarquista (delimitant per no dispersar el relat); connexió amb la geografia del Vallès com a eix de pas cap a Barcelona.
- Investigació: De la pista periodística i d’arxiu al registre civil i la fitxa de defunció, fins l’ADN (99,9%) amb la cosina Enrica Volpi.
- Missatge: Denúncia de la violència extrajudicial del franquisme i advertiment sobre el retorn de moviments feixistes avui.
- Procés creatiu: Reescriptura d’estructura a muntatge (amb Gemma Alfòs), selecció de veus (destaca Dolors Marín i un historiador italià de Bèrgam) i ús d’arxiu (Llorenç Soler) des d’un punt de vista assumit.
- Circulació i finançament: Preestrena a Castellar del Vallès (març 2023), presentació a Filmoteca de Catalunya (novembre 2023), suport municipal i crowdfunding; perspectiva de venda de drets (CCMA/TV3) i interès també per a Itàlia.
"El feixisme torna; compte" — recorda l’historiadora Dolors Marín a l’epíleg, lligant passat i present.
El documental i la seva gènesi
De la pulsió a la forma
- Ventura parteix d’una pulsió narrativa i d’una mirada d’autor per seguir un cas local amb abast europeu.
- El film s’adhereix a la matriu real dels fets (exhumació 2018) i creix al muntatge fins a organitzar una història clara sense sobreexplicacions.
Línia de temps essencial
- 2010-2011: inici de gestions i contactes per exhumar.
- 20/06–11/07/2018: excavació filmada diàriament per Ventura (21 dies).
- 2019: curt previ (14’) que evita “cremar” el material de l’excavació i deixa el cas obert.
- 2023: preestrena a Castellar (març) i presentació a Filmoteca (30 de novembre).
Context històric: Hèlio Ciglioli i el maquis
- Jove partisà italià que, via París i Tolosa, connecta amb anarquistes (germans Sabater) i baixa a Catalunya.
- Execució sumaríssima (1949) a Castellar del Vallès; fitxa de defunció eufemística ("hemorràgia traumàtica").
- Retorn de restes a Lovere (Bèrgam) i acomiadament amb "Bella Ciao", tancant el cercle memorial.
- Delimitació del relat a Catalunya per coherència (maquis majoritàriament anarquista) i evitar dispersió temàtica.
Rodatge i muntatge: mètode i reptes
Rodar allò viu
- Filmació colze a colze amb arqueòlegs i antropòlegs; avisos en temps real per capturar hallazgos.
- Segona càmera inicial (Lluís Talles) i després focalització.
Muntatge i estructura
- Bloqueig amb un primer guió; reescriptura sobre pòstits (Anastasi + Gemma Alfòs) i nova arquitectura narrativa.
- Estil no lineal que demana participació de l’espectador, però manté la progressió i el tempo.
- Selecció de veus: Dolors Marín (anarquisme), historiador italià (Bèrgam), testimonis locals; ús d’arxiu (Llorenç Soler) amb consciència de punt de vista i “manipulació” en el sentit cinematogràfic.
Investigació i identificació
- Del periodisme i blocs (Antonio Téllez, Jordi Guillemot) a historiadors (Javier Argimiro Ferrero) i registre civil.
- Marques balístiques a la mandíbula i ADN (UAB) confirmen Hèlio amb el 99,9% (mostra de Enrica Volpi).
- Complicació prèvia per la reubicació del cos de “Sidon” (ossari remogut) i presència d’un segon cos desconegut.
- Crida a un banc d’ADN voluntari per creuar dades i rescatar altres desapareguts.
Missatge i actualitat
- Denúncia dels mètodes totalitaris (execucions sense judici) i restitució de la dignitat de les víctimes.
- Alerta democràtica pel repunt del feixisme actual; el film connecta passat i present sense didactismes.
Recomanacions de cinema (final d’episodi)
- Anatomia d’una caiguda (Justine Triet)
- Vides passades (Celine Song)
- Fulles caigudes (Aki Kaurismäki)
- Jo Capitano (Matteo Garrone)
- The Holdovers (Alexander Payne)