Hitchcock, cartellera d’estrenes i Sitges 2021: retorn post‑Covid de «Cinema Sense Condicions»

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona tarda, amigues i amics Estem a Ràdio Desvern i això és Cinema Sense Condicions edició post-Covid podríem dir en la que ens tornem a retrobar amb tots vosaltres i com sempre per parlar de cinema del que es pot veure en aquests moments del que hem vist el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat tant i després avui de manera especial farem una segona part en què els meus companys que van estar a Sitges ens donen una visió per sobre del que ha estat el Festival d'aquest any en primer lloc dir-vos que estic acompanyat d'Ignasi Juliacs ell ja ha col·laborat algunes altres vegades amb l'emissora amb Cinema Sense Condicions ell té una llarga trajectòria com a crític tant amb revistes com amb diaris ha tingut càrrecs de responsabilitat també a la Junta de l'Associació de Crítics i Escriptors Cinematogràfics és col·laborador de l'edició de llibres de cinema La Vanguardia Digital i ha fet diversos estudis monogràfics sobre directors i sobre pel·lícules Bona tarda, Ignasi Què tal? Benvingut És un plaer comptar amb tu I un plaer estar aquí Gràcies Gràcies Per una altra banda ens acompanya també Carles Mir Ell té igualment una llarga trajectòria de més de 30 anys en la redacció i presentació de programes dedicats a cinema Ell va estar durant molt temps fent el programa la cartellera de cartellera de cine era? De BTV No, cartellera no No? Barcelona i Acció Barcelona i Acció Correcte A BTV Ha col·laborat també amb ràdios També ha estat aquí a Ràdio d'Esvern de Cinema Sense Condicions en altres ocasions Ha col·laborat també amb revistes amb premsa escrita i darrerament bueno, després segurament ens en parlarà però ja us ho avanço ell en un espai multidivers sobre cultura que hi ha al poble nou que es diu Xef Xefo al carrer Badajod 47 ell porta un programa trimestral de Cinefòrum i cada últim divendres de mes hi ha una pel·lícula extraordinària per veure-la amb uns quants amics en un ambient distès i després comentar-la això ho porta i ho dirigeix el Carles i bueno a més a més no sé si ho puc dir perquè no no l'he preguntat però en tot cas us dic que està treballant en un llibre que li porta molta feina i que serà segurament una obra molt maca sobre el cinema i els cines que li han agradat a la seva vida això benvingut Carles com estàs? gràcies molt bé encantat estupendo de recuperar que a més feia temps que no feies aquest programa no? bé em sembla que des del mes de febrer del 2020 imagina't contentíssim que tornis i tornar tots clar molt bé i bueno el que us parla Pep Armengol que igual que ells he sigut un col·laborador habitual del programa des de fa cinc anys i bueno en la meva trajectòria ja soc jurat igual que el Carles dels Premis Sant Jordi de Cinematografia de Ràdio Nacional d'Espanya que és fan cada any i després bé he sigut jurat també de Barcelona Fim Festival de l'Alternativa de l'Americana i hi ha una cosa de la que estic especialment feliç d'haver-ho fet que és compartir el mestratge en un curs amb Isaac i la Cuesta del que em va sortir una pel·lícula que vam fer conjuntament que bueno una pel·lícula un curtmetratge que es diu La Matança del Porc és a dir un plaer retrobar-nos a l'emissora amb l'Andrea Martínez Pérez que és la nostra companya que és la que permet que podeu rebre això amb condicions ella està als comandaments ella va fer el grau de so aquests anys passats actualment està estudiant animació en 3D i col·labora amb diversos programes entre ells Cinema Sense Condicions Benvinguda Andrea Hola És un plaer comptar de nou amb tu Sí, la veritat és que tenia moltes ganes de tornar perquè aquest programa m'encanta i és que la ràdio és el millor Tens raó Bueno, almenys tots estem confiats en que és així i el cinema segur que també li va bé tindre com aliat la ràdio Home, així és d'una oportunitat de gent a poder Sí A vegades hi ha un coneixement diferent potser del que es pot llegir en els diaris o en premsa especialitzada perquè té una mica el factor aquell de la proximitat i també que aquí com diu el títol del programa parlem sense condicions Sense condicions És a dir, que no hi ha no hi ha cap reserva I trobo que està molt bé que l'Andrea que és jove molt jove i nosaltres som grans bastant grans doncs eh que ens posin els peus a terra del cinema que es fa ara Naturalment Eh? Sí L'aportació Tu ja saps Andrea que d'altres vegades sempre que creguis convenient i hagis vist sobretot i tant entra i comenta que això és una tertúlia entre amics Perfecte Molt bé Hi ha una cosa Aquest any va ser una idea del company Ignasi El programa la idea és que serveixi sent una mica el que havia sigut sempre és a dir una primera mitja hora aproximadament d'actualitat i després una segona mitja hora amb la que comptarem normalment amb un convidat i és parlar del tema propi que de domini del convidat però aquesta vegada i com que és el retrobament i tal doncs vam dir no portem convidat anem a fer nosaltres explicant-nos una mica com hem viscut aquest confinament què hem vist del que recordem perquè molta cosa ni la recordem de la dolenta que és perquè sí que ens sembla que estarem tots tres d'acord en que la precarietat que hi ha hagut amb tots els ordres ha arribat també i lamentablement molt fora en el cinema i llavors això s'ha notat perquè segurament la financiació ha sigut molt inferior i llavors encara que tenim grans tècnics grans guionistes i grans directors i directores bé els mitjans hi han de ser i si no això s'enrescena el producte final i jo crec que aquests anys hem vist alguns productes que tenien algunes mancances i una part de les mancances eren precisament de la falta de pressupost sí i la falta de guió com Déu mana també sí hem estat mancats de tot el que passa és que això et portaria molt lluïs segurament és una discussió amb la qual no tothom estaria d'acord amb nosaltres no però per exemple a Sitges a Sitges mateix que per ser avui mateix oficialment s'han aproximat quantitats de recaptació i d'assistència i tot això i es veu que esclar sí ha estat un èxit fins i tot millor que el 2019 no que és el darrer any això normal diguem-ne hi ha una gran afició al cinema de terror que sembla que s'ha convertit en un gènere excusa gairebé diria gènere excusa per fer un tipus de producció tremendament barata amb una camareta i quatre parets i dos actors i mitja idea i fem una pel·lícula d'una i mitja jo això ho sento molt potser com abans ho comentàvem abans d'entrar-hi potser és que estàvem mal acostumats som d'una altra generació i clar tenim un bagatge hem vist un seguit de pel·lícules prèvies i ens condiciona el gust com deia el Pere Gim Ferrer el cinema que es veu entre els 15 i els 25 anys et condiciona per la resta de la vida això ho diu a cinema i literatura probablement té raó té molta raó però en fi em preocupa el cinema la producció el tipus de cinema que s'ha vist de Sitges se'n serà més lluny després el comentarem més extensament tot el tema Sitges i llavors seguint amb l'exposició o sigui nosaltres seguirem una mica el camí que portàvem primera part amb actualitats i segona part convidat i el tema preferent lligat a l'activitat del convidat però hi ha una cosa que has introduït tu que ens va semblar molt bé el Carles també en mi que és el fet de dedicar uns 7 o 8 minuts a un clàssic del cinema és a dir cada setmana mirarem de recomanar un clàssic que ens agrada i ens explicarem per què i en aquest cas el Carles va tindre la idea de que parlessem de Shadow of the Dude que és la sombra d'una duda d'Alfred Hitchcock per una pel·lícula de la Universal de 1943 dirigida ja em sembla que és la cinquena o sisena que feia a l'etapa americana de Hitchcock i que compta amb el guió de Thornton Wilder que jo que per cert és l'únic guió que va fer sí és un escriptor però ho va abandonar va començar però no sé per quina raó ho va abandonar la raó és que el van cridar a files el van cridar estava de la guerra mundial això i va acabar el guió estava la guerra en marxa la dona de Hitchcock va acabar el guió i el propi Hitchcock el propi Hitchcock i una escriptora Sally Benson això que era una escriptora es veu de relats curts i tal que estava tenint sobretot en temes de diàleg la Sally Benson va participar molt diu sí però es veu que el que va cosir perquè la història és molt curiosa dos persones una parella li van explicar no sé si era en un sopar o en una trobada al Hitchcock que havien tingut una idea i era aquesta idea i llavors ell la va recollir i va tindre ell mateix diu està llegint una mica el tros d'ell del famós llibre de l'entrevista que li va fer François Trifó i ho diu per mi o sigui el Hitchcock estava onradíssim em ve pogut que trobar el Thornton i que acceptés treballar-hi i com bé has dit-ho doncs va ser l'única la història és com molt complicada perquè es veu que una dona del departament literari del Cèlnic no? el seu marit que justament és el que aporta la idea de la història del Gordon McDonnell sí Gordon McDonnell efectivament una idea original em sembla que és l'original de Gordon McDonnell sí efectivament o sigui el Gordon McDonnell li va dir a la dona mira tinc un aquest cas d'un serial killer vull dir que l'assassino de la viuda Felip una mena de sí exacte una mena de Edgain però no tan bèstia però en fi es veu que es canyava les dones allò una mica amb diners amb diners i després les arribava a violar cosa que en la pel·lícula no no sembla que es recollia aquest detall eren vídues riques i ell que tenia molt bona presència a la pel·lícula fa Joseph Cotten o sigui que és perfecta sí llavors la robava li robava les joies i les matava exacte exacte és això i aleshores doncs aquest home va recollir és curiós perquè el Gordon McDonnell no té guions o sigui li mires la llista de les seves contribucions ell era novel·lista i li mires les seves contribucions i simplement és qui aporta idees apunta idees escriu allò un petit resum amb 10 folis 12 el que sigui i aleshores altres fan el guió en el cas Hickod aleshores va va sí Hickod ho va comentar amb el Trifó diu jo portava 9 fulles i és el que li va donar al Thornton i llavors al Thornton Wilder ja a partir d'aquí ja va treballar Thornton Wilder sempre penso en ell perquè és l'autor d'una novel·la que és el Puente de Sant Lluís que es basa en una història del segle XVII un pont al Perú que va caure i se'n va endur gent adinerada espanyols del moment que estaven per allà i natius evidentment i dalt i és una pel·lícula que recordo que és una novel·la que s'ha portat al cinema als anys 40 i després el Robert De Niro els anys 40 la van fer com del segle XIX i el Robert De Niro va participar-hi però ja ambientada pròpiament tal com es va la novel·la al segle XVII el XVII està ambientada molt interessant és una història molt interessant era encara època colonial sí és clar és clar òbviament i la pel·lícula aquesta La sombra d'una duda el Hitchcock a diverses entrevistes li preguntava al senyor Hitchcock perquè clar ell va fer més de 50 anys de cine i la cantidad de pel·lícules l'etapa anglesa primer i després a Amèrica Hollywood i va començar per Rebecca i la sombra d'una duda era la quarta o la quinta com heu dit entre entre una que es deia sabotatge i nàufragos exacte sí sí correcte i sempre deia que la seva favorita de tota la seva filmografia era la sombra d'una duda en canvi amb l'entrevista amb Trufó ho nega ho nega cosa que era un esnobisme això era típic de Hitchcock un esnobisme perquè de fet en entrevistes posteriors torna a dir que és la seva preferida és allò de dir això i el contrari i té el seu motiu perquè resulta que l'home estava quan estava amb el guió justament treballant en el guió resulta que rep mals notícies de casa seva d'Anglaterra sa mare que estava molt greu sí i aleshores no es veu que no no el deixen anar ni li aconsellen que vagi perquè esclar estem en guerra mundial i no és gaire allò d'anar pel l'Aclàntic cap allà doncs tampoc queda gaire aconsellable la qüestió és que es veu que li queda com una mena de sentiment de culpa la mare a més era una curiosament era una mare autoritària i per tant es troba bueno finalment mentre s'està fent la pel·lícula la mare es mor va morir la mare com la de psicòsis devia ser una mica no? sí és que aquestes mares autoritàries surten en diverses pel·lícules d'un és que deien que Hitchcock no era autor i va ser cayer de cinema que el va reivindicar perquè era un director de gènere no? bueno sí però a les pel·lícules sempre hi ha alguna cosa autobiogràfic absolutament i en el cas per això potser segurament la sombra de la duda és perquè li recordava a banda que la pel·lícula és rodona vull dir que aquí no discutirem que la pel·lícula és una meravella però es veu que li recordava aquest tema amb la mare i per tant tot el tema familiar el fet que el Joseph Cotten que es refugia després que la policia l'està encalçat es refugia a casa de sa germana el Joseph Cotten és el presumpte d'ell mateix és curiós el dolent de la pel·lícula d'alguna manera amaga el propi Hitchcock i determinats sentiments contradictoris que l'enuegaven per això tot el tema de la família i de la nostra és una pel·lícula que té moltes capes el Cotten clar té nostàlgia pel passat per quan era nen a la pel·lícula diuen que el Cotten el tio Charles té un accident de bicicleta que a partir del qual ell es va transformar es veu que a Hitchcock li va passar exactament el mateix era un gran lector i va tenir un accident de bicicleta molt semblant al que es descriu en la pel·lícula és a dir hi ha un seguit d'elements que fan de la pel·lícula a banda de la dualitat perquè fixem-nos que la protagonista femenina la neboda també es diu Charles Teresa Wright està estupenda la Teresa Wright sempre és realment és curiós com descobrim de vegades actrius que les hem vist i ara comencem a valorar abundant amb el que deies tu ell en l'entrevista que li fa al Trifó fa una cita d'Oscar Wilde en el que diu matamos lo que más amamos sí que una mica va una mica per aquí perquè després cap al final de la pel·lícula ella com que és un clàssic podem fer espòries ella la Charlie sí ella la Charlie bueno a més són a punts perquè una mica aquí el que es tracta és que l'oient curiós torni amb aquest clàssic es pot anar podem fer la recomanació de la nostra amiga del videoclub i videoinstant sí que segurament la trobareu allà o bé també pels canals de Youtube això potser també es pot trobar per tant és una pel·lícula que està a l'abast de tothom el carrer Tallet val molt la pena el carrer Tallet per mi és una obra mestra indiscutible abans per això de tancar hi ha una cosa que no sé què opineu revisant la pel·lícula jo m'he adonat que d'alguna manera a mi em recorda Psicosis sí tens molta raó el tractament visual les escales els personatges com miden amunt i amall hi ha diversos picats i contrapicats que són psicosis són les escales de psicosis quan surt la mare que és la mare que és el norma i el tractament el tractament a totes això és l'autor de Hitchcock és la part tècnica la part tècnica sí que és autor el que no no és com Berman o com altres autors considerats autors que ficaven parts de ho notaves l'argument el guió el Hitchcock és la part tècnica és que ell que era boníssim i a totes les pel·lícules veus visualment el llenguatge el llenguatge cinematogràfic ell és de llibre o sigui quan ella la Charlie l'Anna Boda comença a tindre els ductes amb l'anell etcètera que està gravat que era l'anell d'una vídua que ja s'ha donat no explicarem bueno l'anell és fonamental les escales i l'anell quan ella descobreix això recordareu que la càmera de forma impensable amb un interior s'eleva i projecta ella camina dintre de l'estança i es projecta la seva ombra o sigui una mica el títol de la pel·lícula l'ombra del ducte li surt en aquell moment i queda reflectida sense una sense una paraula bueno en aquest cas tenim que donar gràcies que els traductors espanyols sí igual van mantindre perquè és que jo crec que és molt important lo de l'ombra del ducte fins i tot jo crec que és una frase que que a partir d'aquell moment es va es va fer servir molt home jo tinc l'ombra del ducte el ducte eh bueno el títol original col·legial el títol original tenia que ser Tio Charlie sí cert i hi ha una altra pel·lícula de Fritz Lang que es diu massa allà de la duda a mi són títols meravellosos perquè la sombra d'una duda ja dius hòstia la dubte ja és una cosa estranya però la sombra és cap a la meitat de la pel·lícula justament la meitat exacta de la pel·lícula en què el policia que s'està enamorant de la Teresa Wright de la McDonald Carey McDonald Carey que sortia molt aquest justament a la meitat li diu que sospiten que el seu oncle és l'assassí de les viatges i és a partir d'aquell moment que clar inocula el dubte a l'Anna Boda la Teresa Wright tot i que ella s'hi rebote absolutament sí però això està molt ben treballat perquè la pel·lícula a partir d'aquí evidentment ella va veient símptomes perquè aquesta obsessió que no el fotografi no quan el policia es pensa passar per fer la vista esclar ella comença a veure en seguida el fet que l'anell porta un nom diu m'havien assegurat que clar ho havien esborrat portava les inicials TSBM que eren el matrimoni que es va carregar però a mi m'agradaria incidir en el fet això que és curiós perquè es pot dir que pràcticament 17 anys abans de Psicosi de fet és una pel·lícula que s'hi assembla molt molt més suggerent molt més fina evidentment Psicosi és la pel·lícula pre-slasher tots sabem que a partir de Psicosis és quan ve l'onada primer del giallo italià i després de l'Slasher dels anys 80 i tal d'alguna manera l'inici de tot això evidentment és la figura d'Ed Game que d'alguna manera és el que està darrere de Norman Bates i per tant la pel·lícula Psicosi en el seu moment va generar va impactar d'una manera molt bèstia el propi Bugdenòmic recordo que va dir he tingut la sensació com si m'haguessin violat una mica exagerat segurament a per ulls nostres d'ara però és que és curiós la pel·lícula comenci gairebé igual que Psicosi és a dir si recordem hi ha com una mena de traveling en el cas de Psicosi traveling aèric que es va acostant a un edifici i és l'habitació on hi ha els dos amants i en el cas de La sombra del dubte bé és un contrapicat des del carrer però és el mateix uns nens jugant la càmera que es va acostant s'acosta cap a la finestra entra entra salta o enquadrament salta aleshores comença un traveling cap al llit en què està el Joseph Cotten el tio Charlie allò fumant un abano i de seguida venen dos tipus que el persegueixen i comença la fugida i se'n va a la casa de la seva família per estar a Santa Rosa un poble de Califòrnia exactament per estar segur amagat amagat el que passa és que l'acaben l'espectador ja sap que aquella persona no és aigua neta però clar la família no arriba el tio Charlie llavors tothom està encantat porta regals per tots i la neboda és la que comença a sospitar cada vegada més i el tio Charlie és l'assassí no de les vídues que surt retalla el periòdic quan surten notícies de l'assassí perquè ell és l'assassí clar però de totes formes aquest factor de l'angoixa a mi el que m'agrada d'en Hicot és que treballa probablement per la pròpia angoixa que ell estava vivint pel fet que sa mare s'estava morint aquesta tortura interna és curiós perquè el dolent el Joseph Cotten ens reflecteix aquest món intern de tortura personal la por a ser descobert la culpa però que és un dolent és un dolent que està barrejat amb una ambiguïtat és a dir la neboda que també es diu Charlie com ell hi ha aquest joc la dualitat sí aquest és un altre dels factors d'en Hicot cap al final cap al final de la pel·lícula diu una frase amb el seu el seu nòvio que serà segurament el seu marit que és el policia li diu nosaltres serem els únics en saber tota la veritat i encara més cap al final deixa anar que ella malgrat tot perquè en fi ja sabem això és l'opinió que acaba morint ell és l'opinió d'en Trufó restarà enamorada tota la resta de la vida del seu tiet clar clar està enamorada això és fort perquè estem pensant que no deixem de parlar d'un serial killer sí però mira et pots enamorar d'un serial killer clar i més ets Josep Cotent és que de fet nosaltres som molt més que oncle i neboda hi ha un moment que en la pel·lícula que el Cotent li diu a la Teresa Wright som molt més que oncle i neboda clar d'alguna manera aquí s'està insinuant que hi ha un amor si es vol platoni però amb una filia molt saps què passa que dolents en el cine per exemple tenim ara se'n ve al cap el Robert Mitchum La Noche el Cazador La Noche el Cazador que tot el rat tu però aquest sí que és dolent sí com a espectador estàs amb tensió però és que el Josep Cotent arriba un moment que el veus tan carinyes tan carinyes sí sí crea una certa empatia en l'espectador i tot això és una mica també aquell joc que té el Hitchcock de treballar amb l'ambigüedat aquesta de dissimular dissimular les coses Cotent Cotent fa un paper esplèndid sí Cotent havia fet Niágara amb la Marilyn estava genial que era el marit enganyat i amb Morrison Wells va fer moltes els magníficos Ambersons i tant també s'haurà la Ciutadana Gain i el tercer hombre un gran actor sí hi havia un actor molt elegant i aquesta elegància evidentment la dona al personatge era tan elegant que jo pensava que era anglès perquè com havia fet el tercer hombre a Anglaterra era un home molt mesurat molt flamàtic era americà però semblava anglès i el cameo de Hitchcock que sempre surt aquí era al principi el tren jugant a bridge sí el minut 16 el minut 16 el minut 16 d'escorts vull dir que està allà i a sobre és un metge del davant i li diu vostè fa mala cara no se li veu mai la gana de fet es veu d'esquena això és curiós que sempre surti a les pel·lícules perquè aquella nàufragos que tot passa a una barca un naufragi i te'n recordes on surt el Hitchcock a nàufragos no me'n recordo ara mateix hi ha un tros de diari i surt ell al tros de diari tens raó sí sí és veritat ell sempre es buscava es buscava a la sortida em sembla que hi ha una però aquí en Matoharri que no surt em sembla no estic segur però em sembla que hi ha una i a la soga a la soga què surt pel carrer no ho sé ja això es troba perquè a la soga que és tota en una habitació sí sí sí no recordo ara no sí però sí surt surt en un moment el cameo no faltava mai mai mai mai i l'última a Family Plot surt la seva ombra sí surt la seva ombra bueno amb un despatx sí sí sí i darrere d'una paret de vidre el típic vidre biselat no sí això mateix i la panxa del Hitchcock bueno per tot això i molt més que podríem dir recomanem aquesta setmana la revisió de la sombra d'una duda 1943 del Fitch Hitchcock això i a part de l'instant que es pot llogar per 3 euros al carrer Tallers es pot comprar a Tallers 79 igual val 5 o 6 euros bé és una pel·lícula plena de matisos molt interessant i per mi ha estat tornant-la a trobar perquè aquest parentès que té 17 anys abans a Sicosi m'ha deixat absolutament narrativat però en plan tècnic en plan tècnic sí sí de posada en escena i de llenguatge de llenguatge cinematogràfic de llenguatge cinematogràfic i també evidentment que el tema és un serial killer també sí bueno a Falso Culpable el Henry Fonda no se sap si és culpable o no al final és un tío és un músic que només comença el detenen i resulta que no és culpable però no ho sap si a l'espectador tampoc aquest dubte és tan figuitat home jo confieso al Montgomery Clips cert que l'assassí es disfressa de capellà i va confessar-se amb el capellà i diu jo sóc l'assassí però no pot dir res secreto de confesió aquest és boníssim de la mateixa manera que la Teresa Wright no pot denunciar que l'assassí és el seu és el teu perquè l'estima perquè l'estima i perquè no vol que sa germana la germana del Charlie la seva mare l'agafi un patatús això mateix Andrea tu l'has vist aquesta pel·lícula? no la veritat és que no doncs apunta't-la a la sombra d'una duda i veuràs com passaràs un parell d'oretes bé perfecte me l'apunto t'agraden pel·lícules i de suspens? sí sí que m'agraden sí doncs aquestes de les bones i molt bona fotografia molt una música del Dimitri Tiong sí i la fotografia és de Joseph Valentine que és el que va fer l'Hombre Lobo la versió del 41 del Don Channing sí aquesta la van fer a Sitges Pacto Tenebroso del Douglas vull dir que és un fotògraf acreditat la fotografia diguem-ne sí sí sí i Juana de Arco en color que també és una meravella de pel·lícula el director Fleming ah Fleming Ingrid Bergman no? amb l'Ingrid Bergman amb l'Ingrid la fotografia també és d'aquest home sí home amb blanc i negre el blanc i negre de la sombra d'una duda boníssima un treball d'ombres sí sí extraordinari uns contrastos i una una netedat sí aquí aprofitaria també per dir ja que ell és el director de fotografia evidentment aquí té molt a veure el propi Hickkot i el seu concepte de cinema segur que sí segur però a mi el que m'entusiasma d'aquestes dècades els anys 40 els anys 50 els anys 60 la cosa es comença a trencar encara encara dura és aquesta claredat en la posada en escena tenim la visió total de l'escenari clar amb profunditat sí els personatges es mouen sempre que nosaltres estiguem en aquella habitació també aquest concepte aquest concepte tan net tan net de la posada en escena és una cosa que actualment s'ha anat a fer punyeta no, ja fa anys no es veu mai on estar ningú quan van començar els publicitaris a fer cine que ja fa molts anys planos curts és com una anunci de cafè que veus la mà el cafè ho prens a la boca plans curts i això abans eren planos seqüència i planos generales i els actors podien moure's dintre el plató hi ha aire hi ha moviment cine és que el cinema era això no sé si us en recordeu ha nacido una estrella de la Beyoncé aquesta que de la cantana aquesta d'ara aquella pel·lícula és un horror a nivell de planificació tots són primers plans càmera càmera a l'espatlla movent-se mai saps gaire bé on passa res evidentment si intueixes que això és un escenari i que està a punt de cantar però és a dir és des del punt de vista de la posada en escena és l'antítesi del que jo entenc però era la Beyoncé o la Lady Gaga la Lady Gaga perdoneu amb les cantances sí una cursilada la Lady Gaga correcte i ells cantant amb el amb el Brad Cooper exacte que és el director per cert és el director imagina't i demostra que no sé com a actor potser sí però com a director evidentment la posaven en escena era millor la de la Barbara Streisand que també era dolenta perquè tu veus la del Judy Garland en James Mason de George Cukor ja jo ara temo temo moltíssim l'USA Història de l'Spielberg perquè he vist el tràiler i escolta la Natàlia Wood bueno no te pas no te pas és una còpia per allò que he vist de l'antiga com va fer el Gus Bansant amb Psicosis que copiava plano per plano pràcticament idèntica per què tornar a copiar si fas una nova versió tot el que es toqueteix als clàssics no jo tampoc jo la temo em sembla que és un mal negoci jo la temo l'Espilberg aniré clar però és a Spilberg aquí encara se li concedeix una mica ja parlarem l'altre dia d'Espilberg una cosa sobre el que hi ha ara amb cartell sí hi ha alguna cosa que parli l'Ignaci que hàgiu vist perquè a mi no m'ha agradat cap parla tu de les estrenes de la que hi ha en cartell de la que hi ha en cartell sí per exemple la crònica francesa del Wes Anderson l'has vist? sí ja es va agradar? molt breument home a mi el Wes Anderson és un home que em deixa sempre al·lucinat vull dir aquesta combinació tan estranya de decorats amb personatges fixes mirant a cambra amb un font llarguíssim aquesta mena de tràblics laterals sí aquest tractament artificial de la imatge combinat amb eslàstic amb còmic amb cinema d'animació bé fa un poti poti aquest home que em té home per mi la seva obra mestra evidentment és el hotel el gran hotel Budapest sí i la del costó la del coctó també family com es deia no life aquatic life aquatic també és hilarant aquesta és hilarant els tenen bams també però el gran hotel Budapest té un món té un món sí sens dubte però potser es passa un pèl a la crònica francesa hi ha alguna cosa que fa fressa hi estic d'acord hi ha massa informació masses coses sobretot hi ha algun capítol com el de l'escriptor negre que em sembla que és l'últim dels capítols perquè la pel·lícula està dividida en tres com si fos una revista és el New Yorker és un homenatge al New Yorker i a França perquè evidentment també és un homenatge a Jacks Taty al principi el mononcle és que és idèntic allò és pràcticament idèntic l'entrada a la pel·lícula és Jacks Taty però descarat el mononcle parlant de la part gràfica saps que la part gràfica es va fer a cada qués sí Javi Aznárez que té una galeria cada qués i que ell fa còmics una senyora de cada qués americana va veure els còmics els va enviar el Wes Anderson es va entrevistar amb el Javi Aznárez de cada qués i tota la part gràfica del principi i del final i detalls que surten va acabant fent molta feina perfecte sí, sí, alguna cosa s'havia dit correcta i després l'episodi de la Nouvelle Vague està també bé a nivell d'ambientació el treball de la fotografia en blanc i negre sobretot el canvi d'enquadrament no? li encanta al Wes Anderson ara t'ho faig 1.33 ara t'ho faig 1.66 jo crec que s'ha de tornar a veure com mínim dos vegades és que jo vull tornar-la a veure i doblada perquè entre la veu en off les lletres que surten a la pel·lícula tipus Godard i els diàlegs clar, no pares de llegir correcte i sobretot l'últim episodi el de l'escriptor negre que és el que relata representa que ha de fer un article de cuina però acaba parlant d'un segrest també del nen i tal aquell episodi és molt molt embolic està molt embolicat i té la sensació que no està ben narrat però m'ho hauria de tornar a mirar però vaig tenir la impressió que aquí sí que es feia una mica un embolic considerable a mi el que em va semblar també és que els actors aprofiten els 5 minuts que els hi dona i entren amb molta força cada un amb el seu paper el millor és el del Benicio del Toro el que fa les obres amb el ciment armat amb el pintor el pintor treballa el ciment el ciment d'ara sí, sí i la seva musa policia fabulosa l'Elia Sidú aquest és el que més em va agradar aquella dona sí, sí és fantàstic una cosa què més? heu vist l'Almodóvar heu vist el... no no no et podem ajudar aquí bueno, si més no, jo no aquesta sí bueno, jo he vist les dues i si tinc a parlar de l'Almodóvar diria que a mi em sembla que és un pas enrere respecte a la que havíem vist anteriorment Dolor i Glòria Dolor i Glòria era bona i jo no sóc al Moduro Burià jo tampoc però Dolor i Glòria també em va semblar que estava estava ben feta era maduresa aquí ja tornem a barrejar coses que si la memòria històrica que si la violació múltiple acaba sortint molts temes i em sembla que almenys a mi sense anar amb cap prejudici em va donar la impressió que em vaig avorrir bastant bueno bastant malament doncs el buen patrón de Aranoa clar, jo vaig veure el buen patrón amb Javier Bardem i ara tinc a veure la del Modóvar en el Pecruz però el buen patrón sí que la vaig veure em vaig avorrir a més em vaig trobar que no tenia ni cap ni peus perquè un patrón no se sap quina època passa sembla que passi el 2080 no perquè hi ha mòbils hi ha mòbils hi ha mòbils hi ha una pantalla de mòbils però tant com van vestits és carrinclona allò una cosa molt carrinclona a més és un patró que hauria de muntar un consultori sentimental perquè ell a les 11 de la nit surt de casa seva perquè hi ha un empleat seu que té un problema familiar el truca i el fa aixecar del llit per anar i què te passa Pablo oh que mi hijo mi hijo me preocupa i tant no s'ho creu ningú el 2021 un tio que està a les 12 de la nit dormint amb la seva dona o mig llegint per allà i tant el trucarà un empleat i s'anirà que veia què te pasa amigo no no és creíble però bueno et dic una cosa és que és que està tot ple de desgràcies o sigui bueno és que aquest noi que treu de la garjola resulta que és un malalt neonazi que acaba de pagar a un magrebí el treu de la presó i el fica a treballar a la botiga de la seva dona de la dona del patron que és una botiga superpija i l'envia aquest tio completament boig a treballar amb ella tampoc és creïble evidentment el guarda jurat el guarda jurat és l'obèlix en versió guarda jurat una cosa de joguina un tio que té a fora un revolucionari que l'han acomiadat i el tio es resisteix i va insultant el patron quan entra i quan surt amb un megàfono amb un megàfono i dient frases aquestes sí que eren frases de l'època de Marcelino Camacho és que jo no sé qui s'ho pot creure allò després sentirem a dir que el paper que fa el Javier Bardem és molt bo d'acord ell està amb el seu paper sempre ho fa bé però no hi ha coherència però no és suficient jo crec que el fallo és que això tenia que ser una comèdia una comèdia que la gent no riu doncs clar però això tenia que ser una comèdia o sigui aquest mateix argument dirigit per Berlanga per exemple o Betriu o inclús Fernando Colomo hauria sigut molt divertida i amb tema social de denúncia però és que aquí se li va de les mans i no se sap si és comèdia o no és comèdia ha citat directors home que són mestres de la comèdia jo crec però molt àgils molt àgils molt dinàmics Colomo jo crec jo crec jo crec que ell no em va comèdia ell fa clarament ho pretén fer una comèdia però admeto que és un mestre o Santiago Segura Santiago Segura podia haver-la dirigit molt àcida molt bèstia amb un fons transfons social perquè el primer Torrente el primer Torrente tenia un fons social el primer Torrente si encara l'accepto no no estava molt bé estava molt bé el primer Torrente sempre recordo aquell plano del principi de la pel·lícula que ell va conduint amb el cotxe i pel carrer va passant de tot violacions robatoris i ell diu com està el pàtio la frase en aquell moment és de revisar aquella és de revisar és de revisar la primera sí després evidentment després bueno tampoc era tan dolenta la segona treia ja sé el camino Diego allà de Ciudad també bueno és un monument cutre tot el Torrente per això sí des del meu punt de vista bueno cutre acostumbrista però el que passa és que té un ganxo popular això és inductable no no però que a veure igual que el tenia el Paco Martínez Soria etc no no no és comparable al Berlanga del 50 el que passa és que aquestes pel·lis del Torrente són del 90 o del 2000 llavors és la societat que reflexa sí sí m'entens no és comparable a Paco Martínez Soria o un d'aquests Antonio Azores no té un font social a més jo vaig conèixer el Festival de Sitges al Santiago Segura quan venia amb una llauna d'Evilio Asesino de Tercera Edat i li convidaven dos dies a Sitges perquè portava un curtmetratge però ell es quedava tota la setmana llavors bueno jo prenent copes al Riquis que és la discoteca de Sitges prenent cerveses li dic tenia que pagar jo clar però bueno vam estar tres hores xerrant de cinema i bueno és una enciclopèdia una persona superculta i i clar va crear aquest personatge el més cutre del món i va triomfar el que va triomfar perquè molta gent es sentia identificada sí o si més no amb el context evidentment perquè també el treballa molt bé certament una cosa abans d'entrar amb Sitges i amb Sitges ja acabarem volia passa molt ràpid aquí el temps volia comentar que la setmana que ve he contactat amb una persona que la tindrem de convidat es tracta de Pau Fernández ell ha treballat en moltes coses però podríem dir que és un gestor cultural s'ha dedicat al món de la indumentària és dissenyador gràfic ha fet treballs per obres representades al Liceu al Teatre Nacional de Catalunya al Teatre Lliure disseny i confecció de vestuari últimament la sala petita del TNC del Teatre Nacional de Catalunya s'està representant encara ara des del dia 14 fins al 31 d'octubre jo dona a Lili Elbe que és sobre la xica danesa la mateixa història dirigida per Marce de Carrasco l'ambientació un noi que un trans correu un trans el primer que va lluitar que va tindre 5 o 6 operacions fins que al final va acabar malament la cosa però bueno va ser una fita amb aquest punt i l'obra de teatre jo l'he vist és extraordinària molt bona molt bona la recomano això dona a Lili Elbe el protagonista és un home clar sí bueno ell ha treballat ja dic ha fet col·laboracions moltíssimes en el camp de la dansa el teatre i és també professor de la Universitat Autònoma de Barcelona de l'aula de dansa i de ciències de l'educació o sigui que parlarem amb ell de teatre de dansa de lo que és el disseny gràfic etc una persona que està molt posada en això en una llarga trajectòria i tindrem el plaer de tindre l'equip nosaltres i ara hi ha Sitges endavant Sitges que meravella 2021 però abans parlàvem que segurament tenim un problema de ser allà d'una altra generació però la veritat és que Sitges entre que s'ha massificat d'una manera una mica les sessions són com gairebé suplicis per seure amb tota la massa de gent però després la producció nova que es fa a mi la veritat és que m'ha avorrit en línies generals bastant sí que és veritat que evidentment hi ha algunes pel·lícules de les premiades que home que per descomptat hauré d'admetre que són pel·lícules interessants però en línies generals per exemple la que ha guanyat l'AM que és una pel·lícula sueca amb participació d'Islàndia i de Polònia amb la nom i repàs precisament doncs a mi em sembla mitj argument és a dir no intentaré desvetllar gaire però en fi és un matrimoni que hem perdut un fill i que tenen la possibilitat de tenir-ne un de molt peculiar però que a més a més connecta amb una mena de l'argument amb una mena de cosa mítica gairebé com d'un minotaure però en versió cultural però en versió ovella una mica com l'agenda però clar la pel·lícula es barreja amb elements massa quotidians apareix un germà que és un penques que havia estat estrella del rock quan era jove està penjat el propi grup amb el qual està l'abandona a prop de casa del de la granja amb la Naomi Repàs que és la seva dona doncs tenen tot d'ovelles i tal la pel·lícula és molt lenta té molt de suggeriment de temps mort de temps de silenci temps morts i esclar a mi aquest tipus de cinema m'acaba la feina vull dir això potser l'hi acceptàvem a en Berman però perquè també tenia altres tenia altres ingredients home clar ja hem vist Berman Antonioni ah els temps morts d'Antoni ara ja però en fi la veritat és que a mi m'ha semblat mitja pel·lícula bé la qüestió és que és la que ha guanyat el Premi la Mió hi ha vegades que ni la que guanya l'estrenen alguna vegada ha passat que ni la guanyadora l'estrenen passa és que com que té la Naomi Repàs igual bueno la Naomi Repàs si no m'equivoco és aquella que va fer aquella sèrie de thriller Millennium Millennium efectivament ja te la dono tota per tu i també surt a Prometheus vull dir que és la doctora que finalment se salva a la pel·lícula Raleigh Scott ah a Prometheus Prometheus Prometheus Prometheus bueno sí però tampoc és de les meves favorites està rodada a Islàndia? sí a una part que sí al principi sí això si vaig serà ja per això a Islàndia molt bé després home el premi especial hi ha un premi especial del jurat que ha estat per After Blue que a mi em va recordar Barbarella l'abligo el Roger Vadim dels anys 60 només per això perquè és una pel·lícula molt peculiar encara jo aquí amb After Blue encara vaig trobar algun algun aspecte interessant perdona tu Andrea vas estar algun dia a Sitges? no la veritat és que no però amb el cole sí que participaré en una cosa per Sitges a quan? amb el cole farem una rotoscòpia i un stop motion per homenatge pel que estan fent estupendo aniràs a Sitges? no bé només entregarem treballs i coses però no m'agradaria estaria molt xulo era perquè si haguessis estat tindré també la teva visió des d'una altra generació no no ha estat en fi parlar ràpidament d'Innocents sí que és una pel·lícula que val la pena està feta amb nens va estar el director són el segon llarg del director un tal Esquil Vogue que va fer una altra pel·lícula Blind que de fet ja tractava una mica temes d'aquests són nens a l'estiu en un barri que descobreixen que tenen poders especials telequinèsia i condicionament mental i coses d'aquestes clar el que la pel·lícula reflecteix hi ha nens bons i nens dolents com a conseqüència d'una mare d'una mare que aleshores els bons intenten frenar el dolent però tot això els adults ni s'enteren perquè són ells que estan desenvolupant aleshores és el descobriment d'ells mateixos com a persona i dels poders que tenen clar no controlen això són nens de 7-8 anys i la pel·lícula està feta amb molta sensibilitat aquí sí que estaria d'acord però jo trobo que aquesta hauria de ser la millor pel·lícula i no pas l'am però s'ha portat una menció quina nacionalitat és aquesta aquesta és una barreja de fet la pel·lícula és nòrdica sueca però d'alguna manera però bueno és una coproducció entre Noruega Suècia Dinamarca el Regne Unit França i Finlàndia aquesta m'interessa més això és típic d'ara de les produccions amb època Covid sí The Innocence era aquella pel·lícula que aquí es va dir suspense ah sí clar tothom pot pensar en la pel·lícula de Jack Clayton però no sí sí no és una altra no té res a veure amb el Henry James i amb la vuelta de Tuerc en absolut vale vale bueno i després una altra menció per The Blazing Wall que em va semblar un disbarat una pel·lícula de Carlson Young amb el bueno amb la típica història de dos bessones una d'elles mor ofegada sembla una mica com Don't Look Know no la pel·lícula aquella de Venècia amb Sutherland del Nicolas Roeg amenaz en la sombra sí té un començament una mica semblant però després la pel·lícula és un deliri i jo no acabo d'entendre la menció a la millor òpera Prima per la Carlson Young que és actriu fins ara ha estat més aviat actriu surrut o Kier però això segons com no és cap garantia de res no perquè al moment aquest home de què fa d'algun personatge sinistre sí exacte just a la fusta l'època Warhol ja ha passat ha quedat molt enrere i bueno una russa d'execució molt negra aquestes són les característiques jo he patit molt m'he avorrit molt però a més a més a Sitges jo pateixo molt perquè hi ha una cosa que jo noto de diferent respecte al cinema com es feia abans evidentment que per exemple La sombra d'una duda és una pel·lícula fosca negra en el sentit que és un serial killer i tal però és perquè el cinema abans tenia un concepte lluminós tot i tractar els temes foscos i negres actualment el cinema és malaltís jo el que hi veig és un factor molt negatiu que no sé fins a quin punt pot contribuir negativament els americans sempre parlaven Hollywood sempre ha parlat ara ja no perquè s'està infectant d'aquesta postmodernitat nihilista com tot el cinema que veiem a Sitges però els americans parlava les pel·lícules havien de tenir el que se'n diu selling power és a dir han de vendre poder han de fardar les pel·lícules fardaven la sombra d'una duda farda no sé com dir-ho la posada escena la factura tot era bon cinema estaven ben fetes realitzades tenia un pols un pols una canya un producte industrial industrial de qualitat absolutament i tenien canya les pel·lícules tenien canya que jo dic però clar que i ara és un cinema negre fosc depriment surts del cinema dient però que horrorós que és tot no doncs d'execució la pel·lícula russa evidentment tracta un tema un cas cert també d'un serial killer en fi els policies estan implicats el propi policia investigant el serial killer acaba descobrint coses en ell que no són precisament boniques bé és com una baixada als inferns i clar a veure la pel·lícula és que sigui dolenta però és molt redundant la veritat és que no hem tingut temps gaire doncs jo jo defensaria venècia venècia frènia del ah sí aquesta sí bueno dintre de tot deu ser la millor per mi sí dintre de tot i Last Night in Soho que és bueno de l'Edward Wright que és el de Bienvenida al fit del mundo arma fatal a veure és un tio molt cachot per dir-ho d'alguna manera i per tant Last Night in Soho tot i que és una història negra evidentment també és una pel·lícula amb bona factura amb bueno en fi amb l'Anna Tyler Joy i l'última pel·lícula de la Diana Rick de los Vencadores l'última pel·lícula està fenomenal sí que fa de de iaia o què fa de iaia però està de veritat fenomenal molt bona pel·lícula i Edward Wright a mi és dels d'ara que m'agraden bueno doncs jo crec que vols nostres