Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 15/10/2024 — Homenatge a Armand: Blues in the Night (1941), Anatole Litvak, Orson Welles i una píndola de muntatge
Salutacions a l’audiència i presentació de l’equip; breu xerrada informal abans d’entrar en matèria.
Identificació de la peça inicial de la pel·lícula (1941) i crèdits musicals: Roemheld, Heindorf i Forbstein; menció de la nominació a l’Òscar a millor cançó.
S’ajorna Profundo carmesí per dedicar l’episodi a l’Armand; tria de Blues in the Night com a eix de l’homenatge i record personal del company.
Crèdits principals, marc industrial i cultural de 1941 (any de Citizen Kane) i to espontani del cinema del moment; curiositat: el film no es va estrenar a Espanya.
Valoració crítica del càsting: protagonistes irregulars (Lane, Field, Whorf) i solidesa dels secundaris (Nolan, Carson, Ford); menció d’Elia Kazan en un dels seus pocs papers com a actor.
De Kíiv a UFA i França; salt a Hollywood (Warner), col·laboració amb Capra durant la guerra, The Snake Pit, retorn a Europa i última etapa amb La noche de los generales.
Lectura en tres parts del film: arrencada frenètica i melodramàtica, bloc central coreografiat, i resolució en clau de film noir; elogis a la planificació i a la textura de road movie (trens).
Revisió de la presència de la cançó en múltiples bandes sonores al llarg de dècades i la seva melodia icònica dins de l’imaginari popular.
Lectura de la cita que defineix una banda com una sola ànima en cinc cossos; reflexió sobre amistat, cohesió i autenticitat en el blues.
Introducció i emissió de la versió d’Ella Fitzgerald de “Blues in the Night”; comiat emotiu i dedicatòria final a l’Armand.
Resum de la xerrada “Ciutadà Welles més enllà del cinema”: la multitasca de Welles en ràdio, teatre, TV i cinema; vincles amb Espanya i Cardona; cendres a Ronda.
Anastasi exposa la centralitat del muntatge com a llenguatge, la diferència teatre/cinema pel que fa al temps, i la importància del pla d’obertura; exemple pràctic de coherència i ritme.
Comiat del programa i avanç del clàssic de la setmana vinent: Profundo carmesí (Arturo Ripstein), disponible a Filmin.
Context i motiu del programa
Canvi de guió per un homenatge: l’equip de Cinema sense condicions ajorna el clàssic previst (Profundo carmesí) per retre homenatge a l’Armand Garcia, company de la casa i ànima del programa de blues i jazz dels dimarts. La tria per honorar-lo és la pel·lícula Blues in the Night (1941).
- Objectiu: celebrar l’esperit del blues i el jazz a través del cinema
- Tancament musical: tema “Blues in the Night” en versió d’Ella Fitzgerald (1961)
- Missatge central: el blues com a música que neix del poble i articula esperances, somnis i dolors compartits
Blues in the Night (1941): fitxa i context
Credencials
- Director: Anatole Litvak
- Guió: col·laboració amb Robert Rossen; intervé Elia Kazan (també com a actor)
- Música: Heinz Roemheld i Ray Heindorf; direcció musical de Leo Forbstein
- Fotografia: Ernest Haller (B/N notable)
- Muntatge: Edwin Marsh (amb la mà primerenca de Don Siegel al departament)
- Productora: Warner Bros.
Context històric (1941)
- Any majúscul al cinema nord-americà: estrena de Citizen Kane
- El país encara sota l’ombra del crac del 29; impuls a una certa espontaneïtat i energia popular que el film transpira
- Curiositat: el film no es va estrenar a Espanya
Repartiment: encerts i febleses
- Priscilla Lane i Betty Field: presència rellevant però amb interpretacions irregulars
- Richard Whorf (pianista, conductor del grup): versemblant al piano, però actoralment limitat
- Secundaris que eleven el conjunt: Lloyd Nolan, Jack Carson, Wallace Ford
- Elia Kazan com a actor: presència viva malgrat filmografia interpretativa breu
Anatole Litvak: trajecte vital i filmografia
De Kíiv al món
- Naixement a Kíiv (1902); primeres passes com a maquinista i escenògraf
- Berlín: treball amb G. W. Pabst (muntatge) i pas per UFA
- França (anys 30): èxit amb “Sueños de príncipe” que li obre la porta a Hollywood
- Warner (1937–41): drames de crim i suspens; aquí s’inscriu Blues in the Night
Etapes clau
- WWII: s’allista i col·labora amb Frank Capra a la sèrie documental “Why We Fight”
- Postguerra: The Snake Pit (1948), fita del drama psicològic sobre salut mental
- Retorn a Europa: culmina amb “La noche de los generales” (1967)
Lectura del film: del melodrama al film noir
- Estructura en tres trams:
- Inici de ritme frenètic amb to de melodrama musical - Secció central més coreografiada i utòpica (ecos de musicals clàssics) - Viratge final cap al film noir, amb violència i foscor ben resoltes
- Identitat de gènere: combinació de musical, road movie (ús expressiu dels trens) i noir
- Virtuts de posada en escena: planificació sòlida i pulsió de carretera
- Límits: interpretacions principals desiguals que resten força dramàtica
El tema “Blues in the Night”: pes cultural
- Cançó omnipresent: el tema ha aparegut a més d’una dotzena de bandes sonores (de 1942 a 2001), incloent títols populars
- Motiu melòdic icònic: la tonada “tariro-tariro” forma part de la memòria col·lectiva
- La versió d’Ella Fitzgerald (1961) clausura l’homenatge amb alt nivell interpretatiu
La cita del pianista: una poètica de grup
“Vull una banda que no siguin només músics, sinó cinc persones que sentin, visquin i pensin igual; una sola ànima en cinc cossos, respirant al mateix ritme, amb energia pròpia i estil personal — com els cinc dits d’una mà dins d’un guant.”
- Ideari: el blues com a llenguatge comú i comunitari
- Valor humà: l’amistat desinteressada i la lleialtat sostenen el grup per sobre de la frivolitat
Crònica: “Ciutadà Welles més enllà del cinema” (Esteve Riambau)
- Inauguració de cicle a l’Auditori Maria Rosa Campreciós (Esplugues)
- Esteve Riambau (exdirector de la Filmoteca) desgrana la polifacètica obra de Orson Welles: ràdio, teatre, TV i cinema (guionista, director, actor)
- Connexió espanyola: estades, rodatges, “Campanades a mitjanit” (Cardona), amistat amb Antonio Ordóñez (cenres a Ronda)
Píndola de cinema: el muntatge com a llenguatge
Aprendre cinema, fent cinema… i a l’escola
- Defensa del binomi: pràctica professional i base acadèmica (experiència a l’ESCAC)
- Rols i cadenes d’ofici: del meritori a l’assistent i responsabilitats creatives
El muntatge és el llenguatge
- El muntador ha de dominar el llenguatge cinematogràfic gairebé com el director
- Diferència essencial teatre/cinema: el cinema manipula el temps no real (flashbacks, anticipacions)
- La importància del “primer pla” (inici): la primera imatge condiciona el segon pla i l’estil narratiu
- Exemple pràctic: del gran primer pla d’un telèfon al pla general — coherència d’accions, magnitud dels plans i ritme com a decisions de sentit
Cloenda i avanç
- Homenatge musical a l’Armand amb Ella Fitzgerald
- Avanç del proper clàssic: Profundo carmesí (Arturo Ripstein), disponible a Filmin